Entrades

Cartell-Aturem la indústria càrnia (1)

Limnos recolza una manifestació contra la nova planta de Noel a Olot

Girona Antiespecista convoca pel diumenge 27 de setembre una manifestació a Olot contra la industria càrnia, arran de la construcció d’una nova planta de Noel Alimentària a Olot, així com que la planificació d’ampliacio de l’escorxador d’Olot Meats.

El model de producció intensiva de la industria càrnia actual, a part dels propis i greus problemes ètics per la crueltat animal, genera problemàtiques ambientals també molt alarmants, com els excessos de purins i contaminació d’aquífers, el malbaratament d’aigua, l’alliberament de gasos d’efecte hivernacle com el metà, l’ús indegut d’antibiòtics, i en altres llocs la deforestació de la selva per fer cultius ramaders. I efectivament, les condicions laborals dels treballadors d’aquest sector extremament dures.

Per tot això, i en base també a la gran densitat de la industria porcina a la comarca, Limnos decideix donar suport al moviment en haver pogut consensuar per junta l’adhesió a almenys tres dels quatre punts principals de les conclusions del seu manifest:

  • En primer lloc, demanem a la Generalitat que decreti una moratòria immediata en l’atorgament d’autoritzacions per ampliar la indústria càrnia.
  • En segon lloc, que la Generalitat impulsi un projecte de llei perquè la indústria càrnia pagui impostos per corregir els seus efectes negatius, perquè no volem seguir assumint la destrucció del medi ambient i pèrdua de salut de les persones.
  • Finalment, demanem a les empreses de la indústria càrnia que millorin les condicions laborals de les treballadores i que transicionin cap aquest nou model.  

Podeu consultar el manifest sencer aquí:

Aturem la indústria càrnia!

Crueltat cap als animals, explotació de les treballadores i destrucció del medi ambient són qualificatius que defineixen la indústria càrnia. Ens manifestem avui a Olot per alertar de la problemàtica que comporta aquesta indústria i mostrar el nostre rebuig per la seva existència. Actualment s’està construint una nova planta de Noel Alimentària a la capital de la comarca i l’escorxador d’Olot Meats planifica ampliar les seves instal·lacions. Aquest no és el model econòmic i alimentari que necessitem com a societat. Volem un canvi global per afrontar l’emergència climàtica fonamentat en una alimentació basada en vegetals, una manera respectuosa de relacionar-nos amb els animals i una economia que se centri en la vida. 

La societat està cada cop més conscienciada amb la qüestió del benestar dels animals. S’està produint un canvi de mentalitat propiciat per Internet i les xarxes socials que han permès difondre l’explotació dels animals a la indústria càrnia. Paral·lelament, els avanços científics en el camp de les ciències cognitives han arribat a la conclusió que tots els mamífers (els porcs inclosos), tots els ocells i també altres tipus d’animals tenen les característiques neurològiques que donen lloc a la consciència. Malgrat això, la indústria càrnia viu al marge dels avenços científics i de les consideracions ètiques de les seves pràctiques. 

Vivim en una societat amb una doble moral, que permet estimar i tenir cura d’alguns animals i a la vegada esclavitzar i maltractar uns altres. Els porcs, igual que els gossos, gats, conills, són éssers sensibles i conscients, que mereixen per tant el nostre respecte i protecció. Però l’escorxador d’Olot mata 10 mil porcs al dia. Els traslladen des de les granges a l’escorxador en camions, sovint amb condicions climàtiques extremes i sense espai per moure’s. Pateixen estrès durant el trajecte i a vegades romanen hores dintre del camió a ple sol, sota la pluja o les glaçades. Sentim els seus crits angoixants quan passem per davant de l’escorxador. Allà els confinen almenys mig dia sense cap aliment i després els empenten a la força cap a una cambra, entre crits, baralles i amuntegaments. A dins de la cambra els gasegen amb diòxid de carboni i moren asfixiats. Per alguns porcs aquest és el seu final. Per alguns altres, encara amb vida, experimenten com els pengen d’una pota i els degollen. Aquests animals han viscut tota la seva vida confinats en espais tan reduïts que gairebé no poden moure’s. Sense sentir el sol, sense trepitjar l’herba, sense rebolcar-se en el fang. L’únic dia que surten de les instal·lacions és per posar fi a les seves vides, amb un tracte totalment degradant. I tot això passa dia rere dia. Amb una indústria càrnia que ho oculta i un consumidor que no sap com es produeix la carn que menja. Aquesta ideologia dominant, l’especisme, legitima la violència, encobreix el sofriment dels animals i es resisteix a les crítiques. 

Volem posar fi a aquest sistema d’explotació cap als animals, i per aquest motiu demanem aturar la indústria càrnia. 

Algunes empreses de la indústria càrnia destaquen per les precàries condicions de treball i moltes d’elles prioritzen els beneficis econòmics per sobre de la seguretat de les treballadores. Amb la crisi del coronavirus s’han evidenciat les mancances en les condicions laborals d’aquesta indústria arreu del món. Sense anar més lluny, en una empresa d’Olot hi ha hagut 20 contagis per aquest virus i en una altra empresa catalana han expulsat una treballadora per demanar més mesures de seguretat per prevenir els contagis. 

Recentment, hi ha hagut avenços en els drets laborals gràcies a la mobilització de les treballadores i la pressió del sindicat COS i Càrnies en Lluita. Tot i això, algunes empreses segueixen realitzant pràctiques abusives i no volen reparar els danys causats. També estan cometent abusos i omissions per motius racistes i exercint represàlies i amenaces cap a les treballadores que lluiten per una feina digna. 

Volem posar fi al sistema d’explotació capitalista de les treballadores, calen formes de producció que se centrin en la vida, per aquests motius també demanem aturar la indústria càrnia. 

Davant la situació d’emergència climàtica actual és inacceptable ampliar la indústria càrnia. A escala mundial, la ramaderia té un impacte en el canvi climàtic major que tots els mitjans de transport. A més a més, la indústria càrnia és la principal causa de la destrucció de boscos, com ara l’Amazònia, on es creen camps de pastura i cultius de farratge que després importem per alimentar la indústria d’aquí. 

La indústria porcina aboca els excrements dels porcs al territori i contamina l’aigua, l’aire i el sòl. Més de 100 municipis catalans tenen les aigües contaminades. Les administracions públiques han gastat milions d’euros per clausurar pous i tractar les aigües, i encara així, l’Agència Catalana de l’Aigua considera que les mesures han estat insuficients. La contaminació roman a Catalunya, mentre que gran part de la producció de porc s’exporta a altres països, com la Xina i França. 

A Olot, la indústria càrnia contribueix a congestionar la ciutat pel pas continuat de camions i la solució plantejada de la variant només aconseguirà atraure més trànsit i malmetre un entorn únic i d’alt valor ecològic com és la Vall d’en Bas. De poc serveix que la nova planta de la Noel ofereixi punts de càrrega a vehicles elèctrics, que instal·li plaques solars i bombetes de baix consum, quan és la mateixa activitat de la indústria càrnia la que destrueix el medi ambient i accelera el canvi climàtic. Entenem que aquestes mesures són una estratègia de la indústria per rentar la seva imatge de cara a la població i una tàctica de la Generalitat per eludir trobar solucions als problemes estructurals. 

Volem evitar el col·lapse climàtic i mediambiental, i per aquests motius també demanem aturar la indústria càrnia.

L’activitat de la indústria càrnia perjudica la salut de les persones. El fet de beure aigua contaminada per purins pot provocar malalties com la metahemoglobinèmia o el càncer d’estómac. A més, la ramaderia intensiva representa una de les principals vies de contagi entre animals no-humans i humans, malalties infeccioses com la COVID-19 que amb la globalització s’escampen arreu del món. A la vegada, gran part dels antibiòtics que s’utilitzen mundialment van destinats als animals de les granges intensives, cosa que fa que perdin eficàcia en humans, i en conseqüència, les malalties esdevenen més perjudicials i els costos econòmics són milionaris. Fins i tot, la carn processada i la carn vermella (inclosa la del porc) augmenten el risc de patir càncer. 

Volem evitar noves pandèmies i volem que les persones no perdin la seva salut per culpa de la indústria càrnia. Per això també demanem aturar la indústria càrnia. 

Com a alternativa a la indústria càrnia, l’alimentació basada en vegetals i de proximitat és més neta i eficient. Pot reduir més de la meitat del consum d’aigua i de gasos amb efecte d’hivernacle, i necessita molt menys terreny, que pot ser ocupat per boscos. A la vegada, les dietes basades en vegetals poden tenir nombrosos beneficis per a la salut i permeten reduir el patiment dels animals causat pels humans. 

Afrontar la problemàtica de la indústria càrnia requereix un fort compromís polític de futur, responsable i valent, tant de les administracions públiques a prendre decisions a llarg termini, com de la ciutadania, a prendre decisions ètiques i endinsar-se en un consum responsable.  

En primer lloc, demanem a la Generalitat que decreti una moratòria immediata en l’atorgament d’autoritzacions per ampliar la indústria càrnia. En segon lloc, que la Generalitat impulsi un projecte de llei perquè la indústria càrnia pagui impostos per corregir els seus efectes negatius, perquè no volem seguir assumint la destrucció del medi ambient i pèrdua de salut de les persones. En tercer lloc, demanem a la Generalitat que elabori un pla de transició econòmica i alimentària cap a un model lliure d’especisme, basat en vegetals, que sigui sostenible, saludable, de proximitat i just amb les treballadores. Finalment, demanem a les empreses de la indústria càrnia que millorin les condicions laborals de les treballadores i que transicionin cap aquest nou model.  

Olot, 27 de setembre de 2020

4

Limnos s’adhereix i comparteix el manifest “NI UN PORC MÉS”

  • Limnos i moltes altres entitats s’adhereixen al manifest signat per la Fundació Franz Weber, que es presenta a continuació, contra la greu situació de la ramaderia porcina a Catalunya.

Catalunya és la comunitat autònoma que acull la major concentració d’explotacions intensives de porcs de tota la península, havent-hi una cabana porcina d’uns 9 milions d’individus 1. La proliferació de noves explotacions industrials i/o ampliacions de les ja existents, està agreujant un problema mediambiental, social i sanitari de gran magnitud i per aquest motiu cal prendre mesures dràstiques i urgents al respecte:

  • Les emissions de gasos d’efecte hivernacle del sector agrícola a Espanya segueixen en augment, sent la gran responsable la ramaderia industrial. Aquesta produeix el 67 % de les emissions del sector.  Les activitats ramaderes van augmentar un 1,4 % les seves emissions el 2018 a causa, fonamentalment, de la gestió dels purins (+2,6 %) 2. En el cas del sector porcí, és ja el responsable del 22 % de les emissions de la ramaderia a Espanya 3. Davant d’una situació d’emergència climàtica és urgent frenar i reduir les emissions provinents de la ramaderia i, en el cas de Catalunya, del sector porcí.
  • Les dejeccions ramaderes, principalment la porcina, són una gran font de contaminació de l’aigua i afecta un 33,8 % de la superfície total de Catalunya. Els nitrats superen el límit legal permès i perjudiquen a 422 poblacions, és a dir, el 45 % de tots els municipis catalan 4. A més, aquests residus, amb un gran contingut de nitrats, produeixen alteracions greus a la sang i estan relacionats amb diferents formes de càncer. Aquest problema ha desencadenat que es decretés una moratòria a 66 municipis 5i que la Comissió Europea obrís el 2018 un procediment d’infracció a Espanya per incompliment de la Directiva de Nitrats 6.
  • La indústria porcina també és una de les principals responsables de la contaminació del sòl atès l’ús desmesurat dels purins com a fertilitzant agrícola, produint un excés de fòsfor, potassi i d’altres minerals pesants. Això suposa un enorme impacte en la degradació de l’hàbitat, que afecta a un gran nombre i tipus d’espècies i, conseqüentment, als seus processos ecològics.
  • Els purins són una de les principals fonts emissores d’amoníac a Catalunya. Aquest gas és altament contaminant per la seva capacitat d’acidificació quan reacciona amb un medi aquós, amb greus conseqüències per a la qualitat del sòl i de l’aigua, afectant els sistemes aquàtics de rius i llacs, i produint danys a boscos i cultius. D’altra banda, no existeix una gestió òptima per neutralitzar l’òxid nitrós, gas d’efecte hivernacle 298 cops més potent que el CO2, emès per l’amoníac durant la seva oxidació 7. Espanya, incloent-hi Catalunya, porta incomplint el llindar d’emissions d’amoníac des que es va establir en el 2010 i això ha derivat a l’obertura d’un procediment d’infracció per part de la Comissió Europea el novembre de 2018 8.
  • La ciència confirma, també pels animals considerats “de producció” o “de granja”, que disposen d’estats emocionals, capacitats cognitives, personalitat pròpia i diferents formes de consciència 9. La ramaderia industrial amuntega els animals durant tota la seva vida i els exposa a situacions i pràctiques inherentment perjudicials, comprometent així el seu estat físic i psicològic i, per tant, el seu benestar.
  • La situació d’amuntegament permanent dels animals, amb tot el que comporta, afavoreix la proliferació de malalties i, per pal·liar-les, es fa un ús excessiu d’antibiòtics 10. Això suposa un greu problema de salut pública en fomentar que la població esdevingui resistent als antimicrobians. Espanya és el país de la UE que més antimicrobians utilitza a la ramaderia 11.
  • Els sistemes de producció alimentària actuals no asseguren aliments totalment saludables per a la ciutadania. Catalunya necessita un model que garanteixi la sobirania i la justícia alimentària.
  • La ramaderia intensiva de porc depèn totalment de la importació de soja. En molts casos aquesta és transgènica i comporta un elevat ús de plaguicides, com el glifosat. La major part del gra importat prové de la desforestació per a la creació de camps de cultiu a altres continents com succeeix a l’Amazònia, a Amèrica Llatina.

Tot i que les Administracions Públiques han tingut coneixement de la gravetat del problema a través de la publicació de l’informe del Síndic de Greuges de desembre de 2016 i és conscient de les dades esmentades anteriorment, segueix perpetuant una gestió nefasta del territori català.

Aquesta situació no pot continuar i s’ha de frenar de cop l’expansió del sector. És per això que les organitzacions signants d’aquest manifest, exigim que es posi en marxa una Moratòria immediata en l’atorgament d’autoritzacions per a la instal·lació de noves granges porcines o ampliacions de les existents.

Són moltes ja les zones vulnerables per contaminació i, si les mesures no s’apliquen ràpidament, Catalunya podria entrar en col·lapse mediambiental. Un camí sense retorn.

Manifest sotasignat per les següents entitats:

  • Adda
  • Animanaturalis
  • Associació Animalista Libera!
  • Associació De Naturalistes de Girona
  • Campaña Macrogranjas No
  • Coordinadora Estatal Stop Ganadería Industrial
  • Depana – Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural
  • Ecologistes en Acció
  • Faada
  • Fundació Fauna
  • Fundación Franz Weber
  • Fundación Santuario Gaia
  • Greenpeace
  • Grup de Defensa del Ter
  • Justícia Alimentària
  • Limnos – Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany
  • Món La Bassa – Hogar Animal
  • Proveg

Referències:

  1. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (2019). Relació d’explotacions ramaderes a 04/11/2019. Recuperat [21/02/2020] de: http://agricultura.gencat.cat/ca/serveis/registres-oficials/ramaderia-sanitat-animal/registre-explotacions-ramaderes/
  2. Ministerio para la Transición Ecológica (2019). Últimas noticias. Recuperat [24/02/2020] de: https://www.miteco.gob.es/es/prensa/ultimas-noticias/las-emisiones-de-co2-disminuyen-en-espa%C3%B1a-un-22-en-2018-con-respecto-al-a%C3%B1o-anterior/tcm:30-497589
  3. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (2019). Documento de partida subgrupo de trabajo del objetivo específico 4. “Contribuir a la atenuación del cambio climático y a la adaptación a sus efectos, así como a la energía sostenible”. Recuperat [24/02/2020] de: https://www.mapa.gob.es/es/pac/post-2020/200207_oe4documentodepartidav4_tcm30-520397.pdf
  4. Agència Catalana de l’Aigua (2019). Fitxes resum de l’evolució de les concentracions de nitrats a les zones vulnerables de Catalunya (abril 2019). Recuperat [21/02/2020] de: http://aca.gencat.cat/web/.content/20_Aigua/04_estat_del_medi_hidric/04_zones_vulnerables_nitrats/02_Fitxes_Zones_Vulnerables.pdf
  5. Bundó, M. (2019). Un total de 66 municipios catalanes no podrán ampliar sus granjas ni adquirir más ganado en dos años, EuropaPress. https://www.europapress.es/ catalunya/noticia-total-66-municipios-catalanes-no-podran-ampliar-granjas-adquirir-mas-ganado-dos-anos-20190703144854.html
  6. Comisión Europea. Paquete de procedimientos de infracción de noviembre: principales decisiones (2018). Recuperat [24/02/2020] de: https://ec.europa.eu/commission/presscorner/detail/es/MEMO_18_6247
  7. España supera el techo de emisiones de amoniaco permitido por la UE, sobre todo debido a la ganadería industrial (2019). https://es.greenpeace.org/es/ sala-de-prensa/comunicados/espana-supera-el-techo-de-emisiones-de-amoniaco-permitido-por-la-ue-sobre-todo-debido-a-la-ganaderia-industrial/
  8. Comisión Europea. Revisión de la aplicación de la política medioambiental. Recuperat [24/02/2020] de: https://ec.europa.eu/environment/eir/pdf/report_es_es.pdf
  9. Le Neindre, P. et al. (2017) ‘Animal Consciousness’, EFSA Supporting Publications, 14.
  10. Organització Mundial de la Salut. Dejemos de administrar antibióticos a animales sanos para prevenir la propagación de la resistencia a los antimicrobianos (2019). https://www.who.int/es/news-room/detail/07-11-2017-stop-using-antibiotics-in-healthy-animals-to-prevent-the-spread-of-antibiotic-resistance
  11. Garrido, G. (2019). Espanya lidera l’ús d’antibiòtics en animals destinats al consum humà, ARA: https://www.ara.cat/societat/Espanya-lidera-antibiotics-animals-destinats_0_2221577875.html

 

logo EC 600ppp_3

Actuar davant l’emergència climàtica – l’article de l’ham del gener de 2020-

El passat mes de desembre es va celebrar a Madrid la darrera Cimera sobre Canvi Climàtic (COP25) amb la finalitat de debatre i “adoptar mesures” per tal de frenar els seus efectes.

Tot i que les evidències científiques del canvi climàtic són un fet provat, encara trobem persones i dirigents que el neguen degut als interessos econòmics i de poder que hi ha tot darrera. Ens trobem immersos en una emergència mediambiental de gran magnitud que està en relació directa amb el tipus d’activitat humana que hem vingut realitzant en les darreres dècades i amb l’augment exponencial de la població.

Moltes persones estan prenent consciència i busquen com canalitzar de forma efectiva la seva preocupació. Es necessiten canvis profunds a molts nivells i sense encantar-nos. És hora de sumar esforços, individuals, col.lectius, institucionals… cal redirigir la mirada no només al present sinó apuntant més enllà de l’ara i aquí.

És en aquest marc que, a Banyoles, han sorgit aquest estiu iniciatives com:
FRIDAYS FOR FUTURE BANYOLES, que agrupa joves valentes i valents que han començat a emprendre accions per conscienciar altres joves, prenent model d’altres grups que ja ho fan, definint els seus objectius i fent xarxa i
LA PALATAFORMA EMERGÈNCIA CLIMÀTICA PLA DE L’ESTANY (EC), que aplega un ventall de persones amb una inquietud comú.

Entre els objectius de la plataforma està el de tenir una clara consciència de la realitat mitjançant la informació, fer divulgació, a través de xerrades, debats, tallers … i crear una xarxa el més amplia possible per tal d’aconseguir canvis indispensables encaminats a frenar la situació d’emergència climàtica i mediambiental en què ens trobem. Cal modificar els hàbits i maneres de funcionar, com a persones i com a societat, que ens han dut fins aquí.

Per ajudar en el dia a dia, la Plataforma està elaborant un “Decàleg de bones pràctiques” amb el que poder contribuir a nivell personal, però tots som conscients que amb això, malgrat ser realment important, no n’hi ha prou; es necessiten també accions i compromisos Institucionals; en aquest sentit estan estudiant i redactant una Moció de Declaració d’Emergència Climàtica per a la ciutat de Banyoles que esperen es pugui fer després extensiva a altres ajuntaments de la comarca. En aquest document inclouen propostes concretes en diferents àmbits, seguint les directrius que els experts recomanen quant a reduccions d’emissions de CO2, conservació d’espècies i ecosistemes i sostenibilitat. Els punts continguts en el document contemplen aspectes com: la transició cap un sistema energètic depenent d’energies renovables, la mobilitat urbana i interurbana amb transport públic i bicicleta, la gestió dels residus, l’economia local i de proximitat, la sostenibilitat, les emissions procedents de granges, la qualitat i gestió de l’aigua, la gestió de la vegetació urbana i perifèrica i una planificació territorial, no especulativa, adequada a les necessitats reals.

Si voleu contactar amb la PLATAFORMA, per informar-vos o adherir-vos, ho podeu fer adreçant-vos a info(arroba)emergenciaclimaplaestany.cat

Cartell 20190927

Limnos s’adhereix al manifest i la vaga del 27 de setembre pel clima i demana que la gent prengui consciència i actuï per aturar l’emergència climàtica

  • La xerrada del divendres 20 de setembre va reunir 130 assistents al Museu Darder mostrant l’enorme interès que està despertant entre la població la crisi climàtica
  • Es convoca a tothom a la concentració a Girona a les 18H a la plaça del vi el divendres 27 de setembre i a altres ciutats catalanes.

Estem en un moment d’emergència climàtica. Governs i corporacions no fomenten ni tiren endavant polítiques o accions suficientment valentes per desescalar la situació. Els recents informes alerten sobre el sobreescalfament global, el deteriorament d’un gran nombre d’ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat que segueix augmentant a un ritme preocupant. Davant la inacció de governs i grans empreses hem de ser la societat civil qui posi a primera línia de l’agenda política aquesta necessitat imperant. La urgència de declarar l’estat d’emergència climàtica i de prendre les mesures concretes necessàries per reduir ràpidament a zero net les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

El divendres 20 de setembre Ramon Caralt , enginyer soci de Limnos va dinamitzar una xerrada debat sobre la crisi climàtica amb l’assistència de més de 130 persones. Durant la xerrada es va plantejar la situació actual d’emergència climàtica, els efectes i les possibles alternatives i solucions, deixant la porta a un debat interessant entre els assistents. Segurament la xerrada va quedar curta en el debat i en exposar solucions i alternatives per frenar aquesta emergència climàtica i evitar el col·lapse.

20190921_xerrada debat crisi climàtica (4)

El dimecres anterior a la xerrada membres de Limnos i altres entitats i particulars van estar repartint informació de l’activitat a mercat, despertant bastant expectació.

20190918_repartiment cartells mercat (2)

A partir de la xerrada s’ha creat un grup de treball sobre l’emergència climàtica al Pla de l’estany. Durant la xerrada també es va presentar l’organització Fridays for future Banyoles. La participació de gent de totes les edats és reflex de la creixent preocupació pel tema, i ara el debat ha de portar a un canvi cultural , abandonar la cultura del creixement i consul de recursos il·limitat.

Limnos anima a la participació de les mobilitzacions convocades i a convertir-se en activista climàtic.

Cartell vaga pel clima girona

També podeu firmar aquesta iniciativa ciutadana europea que es presentarà a la Comissió Europea
🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥
https://eci.fridaysforfuture.org/es/

 

Altres de la xerrada i del debat posterior:

20190921_xerrada debat crisi climàtica (5)

20190921_xerrada debat crisi climàtica (1)20190921_xerrada debat crisi climàtica (2)

 

Cartel-EmergenciaClimática-Portada-1140x600

20 Setembre Xerrada – Debat: Crisis climàtica. Actuem per evitar el col·lapse

S’ha convocat una Vaga Mundial pel Clima pel proper 27 de setembre. El moviment Fridays for Future està impulsant una setmana de mobilitzacions arreu del món al llarg d’aquella setmana (coincidint amb la cimera del clima de l’ONU) i una vaga mundial pel clima el divendres 27 de setembre.

En el marc d’aquesta setmana LIMNOS amb el suport d’altres entitats ha organitzat aquesta xerrada- debat al Museu Darder.

Divendres 20 de setembre. 19 h. Museu Darder de Banyoles

CRISI CLIMÀTICA: Actuem per evitar el col·lapse
A càrrec de Ramon Caralt, enginyer.

Cartell proposta activitat 20 set

A Espanya, més de 300 organitzacions ja s’han adherit al manifest de la vaga, també ho ha fet LIMNOS. En el manifest (podeu consultar-lo aquí)  s’exigeix que les institucions, tant europees i estatals com autonòmiques i locals, assumeixin immediatament la seva responsabilitat i que estiguin “a l’altura de les necessitats que exigeix aquest moment crucial de la història”. Així mateix, recalquen: “La lluita contra l’emergència climàtica no pot supeditar-se a una ideologia o color polític, ha de ser assumida per tots els partits”.

Manifest

Adhesions

Més de 300 associacions adherides.

A Catalunya la vaga està coordinada per una vintena d’organitzacions, com Friday for Future, Families for Future, Climacció, Ecologistes en Acció, la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, Rebel·lió o Extinció, la XES, Aigua és vida o Greenpeace.

Els recents informes sobre l’estat de la biodiversitat de l’IPBES i sobre l’escalfament global de 1,5 °C de l’IPCC, alerten d’un rumb que porta al deteriorament d’un gran nombre d’ecosistemes, tant terrestres com marins, així com a l’extinció d’1 milió d’espècies que es troben greument amenaçades per l’activitat humana. A Catalunya concretament, el darrer Informe sobre l’estat del Medi Ambient indica que seguim perdent biodiversitat a un ritme preocupant.


Més de 100 organitzacions insten la ciutadania a sumar-se a la Vaga Mundial pel Clima

  • En defensa del futur, d’un planeta viu i d’un món just, organitzacions i col·lectius de la societat civil insten la ciutadania a donar suport i sumar-se a la Vaga Mundial pel Clima del proper 27 de setembre
  • Les organitzacions signants demanen que es declari de manera immediata l’emergència climàtica i es prenguin les mesures concretes necessàries per reduir ràpidament a zero les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle
  • Les institucions, els Estats i les empreses han d’escoltar a la ciutadania i a les organitzacions que exigeixen un nou model socioecològic que no comprometi la supervivència de la vida tal com la coneixem

Els recents informes sobre l’estat de la biodiversitat del IPBES, que assenyalen que prop d’un milió d’espècies entre animals i plantes es troben a la vora de l’extinció com a conseqüència de les activitats humanes, i de l’informe de l’IPCC sobre l’increment de la temperatura mitjana global en 1,5 ºC, alerten del deteriorament d’un gran nombre d’ecosistemes, tant terrestres com marins, així com del punt de no retorn front al canvi climàtic.

La humanitat s’enfronta a un dels seus majors reptes: la crisi climàtica. Una crisi, conseqüència directa del model de producció extractivista i consum globalitzat actuals, que posa en risc la nostra pròpia supervivència i la d’un gran nombre d’altres espècies i ecosistemes i impacta de manera injusta especialment a les poblacions més empobrides i vulnerables del món. No respondre amb suficient rapidesa i contundència a l’emergència climàtica i civilitzatòria suposaria la mort i / o el malviure de milions de persones, a més de l’extinció de moltes espècies i, fins i tot, d’ecosistemes complets.

Les dades són contundents i el temps juga en contra nostre. En el cas de la regió mediterrània, en la qual es troba la Península Ibèrica i que és una de les més vulnerables davant el canvi climàtic, si no es limita l’increment de la temperatura mitjana global en 1,5 ºC, les conseqüències per a les generacions presents i futures seran catastròfiques: onades de calor més intenses i prolongades, sequeres recurrents, desertificació, augment dels fenòmens meteorològics extrems, pèrdua de biodiversitat, falta de disponibilitat d’aigua potable i terres fèrtils, incendis més virulents, empobriment i augment de les desigualtats en qualsevol de les seves expressions, etc. Per tant, les diferents institucions europees, estatals, autonòmiques i locals han d’assumir la seva responsabilitat i estar a l’altura de les necessitats que exigeix aquest moment crucial de la Història. La lluita contra l’emergència climàtica no pot supeditar-se a una ideologia o color polític, ha de ser assumida per tots els partits.

Per tot això, i en defensa del present i del futur, d’un planeta viu i d’un món just, les persones i col·lectius signants ens sumem a la convocatòria internacional de Vaga Mundial pel Clima, del proper 27 de setembre, i instem a tota la societat (ciutadania, tots els actors socials, ambientals i sindicals) a què es mobilitzi i se sumi a la convocatòria de Vaga Mundial pel Clima, difonent i participant en les accions que estem convocant, que anirem precisant i que prendran molt diverses formes: manifestacions, vagues estudiantils i de consum, tancaments patronals d’entitats compromeses, mobilitzacions en els centres de treball i als carrers, etc. Un gran crit comú i unitari en la lluita climàtica.

greta_yellow

Els moviments socials per frenar el canvi climàtic -l’article de l’ham del maig-

Què hi ha al darrera dels nous moviments socials que lluiten contra el canvi climàtic? Estem vivint realment un canvi social? Seran efectius o acabaran absorbits o desinflats per l’ecocapitalisme?

Des del sector ecologista es veuen amb renovades esperances alguns moviments que s’estan produint. D’una banda tenim el moviment estudiantil “Fridays for future” que s’han estat mobilitzant cada divendres en moltes localitats europees per tal de demanar mesures urgents contra el canvi climàtic. I és que els estudiants tenen molt a dir en aquest tema, perquè al final, son els que més patiran els efectes previstos en les properes dècades degut al canvi climàtic. Curiosament la primera localitat espanyola on es va iniciar aquest moviment va ser a Girona, on un grup d’estudiants es van mobilitzar davant la Delegació de la Generalitat, i ja s’estan dedicant molt esforços per fer-se sentir al Congrés i als mitjans de comunicació. El moviment ha arrelat amb força i ja hi ha mobilitzacions a 100 països, inspirats per l’acció d’una jove activista: la Greta Thunberg.
Hi ha qui des del sector ecologista alerta que el moviment estudiantil ha d’aprofundir en les seves peticions. La veritat és que no només es tracta de no fer servir plàstics, de no contaminar o de comprar eco, realment serà necessari un canvi de sistema, i això implica renunciar a un munt de coses que ens ofereix l’actual societat del consum.

Un altre moviment és el d’Extintion Rebellion” – Rebel·lió contra l’Extinció- XR. Un moviment social nascut amb l’objectiu d’influir en el govern de Gran Bretanya per tal de canviar les polítiques ambiental, i que ho fan des de la resistència no violenta. L’objectiu: minimitzar l’extinció massiva i l’escalfament global. Va néixer per un manifest de 100 acadèmics que van fer una crida a l’acció i ja han realitzat nombroses actuacions de desobediència civil. A la última es van detenir més de 1000 activistes per les manifestacions que van paralitzar la ciutat de Londres. XR ja s’ha constituït a Catalunya en la qual s’hi ha adherit diverses entitats ambientals.

baixa

Cada cop són més persones que creuen que calen accions valentes i de desobediència civil per tal de generar un canvi real en les polítiques ambientals. Estudis socials diuen que només cal una massa mínima per aconseguir aquests canvis. El tema està en saber si serà suficient per fer entendre la gent que cal canviar el sistema, per tal de salvar no el planeta, sinó la nostra societat tal com la tenim actualment, ja que no es pot viure eternament de consumir recursos, en un planeta finit.

marxa_pel_cima_10n18

10 november Marxa pel Clima Barcelona

Barcelona

Dissabte, 10/11/2018
El Moviment per la Justícia Climàtica convoca la Marxa pel Clima el 10 de novembre, amb motiu de la trobada europea de Ciutats pel Clima ‘C40 Cities’ dels dies 13 i 14.

La trobada de les C40 Cities d’enguany té com a tema central l’Acció Ciutadana. I precisament per això el Moviment per la Justícia Climàtica vol organitzar una gran marxa ciutadana, que reculli la necessitat de posar el canvi climàtic al centre social de l’agenda política i mediàtica, com a repte ecològic i social que afecta tota la ciutadania. Sota el lema ‘Per canviar-ho tot, us necessitem a totes!’, el Moviment per la Justícia climàtica convoca la marxa pel clima a Barcelona, com a continuïtat a la Marxa Mundial que va tenir lloc durant la Cimera pel Clima COP 21 a París el 2015.

La marxa vol posar de manifest la transversalitat de la lluita per la justícia climàtica, i la necessitat d’una resposta col·lectiva: per això apel·la a la participació de la diversitat de grups, des dels que ja estan rebent els impactes del canvi climàtic, a aquells que treballen per visibilitzar quin en són responsables, a aquells que aporten solucions reals a la crisi global.

Es vol crear una mobilització lúdica i creativa, on l’art sigui aliat per mostrar la diversitat d’actors mobilitzada per aquesta crisi global. Per això es realitzen diferents tallers d’ARTivisme per la co-creació d’imatges, pancartes, cançons i titelles gegants per a la Marxa pel Clima.

La Marxa pel Clima inicia dissabte 10 de novembre a l’Art de Triomf de Barcelona. Les persones participants es poden inscriure a través del formulari o assistir-hi directament.

Les entitats i organitzacions que vulguin donar suport a la marxa poden escriure a marxaclima@gmail.com i fer difusió a través de les seves xarxes socials.

Data:
Dissabte 10 nov

Hora:
12:00

Organitzador:
Moviment per la Justícia Climàtica

Enllaç notícia aquí

Greenpeace Paula Bear visits the UNESCO World Heritage Conference in Bonn. Volunteers holding banners in German and English:"UNESCO - Save the Polar Bears of Wrangel Island".
Greenpeace Paula Baer besucht die UNESCO Welterbe Konferenz in Bonn. Ehrenamtliche halten Banner in Deutsch und Englisch mit der Aufschrift:"UNESCO: Schuetzen Sie die Eisbaeren der Wrangel-Insel!".

Ossos polars i el canvi climàtic- article del gener 2018-

Ja fa anys que s’ha posat de moda el turisme de natura cap a indrets aparentment inaccessibles. Un exemple són les rutes amb vaixell al cercle polar àrtic quan el gel ho permet, és a dir, a l’estiu. Fa cosa de quatre mesos, al passat setembre, un d’aquests vaixells turístics es dirigia a la illa de Wrangel (Rusia). La dinàmica de les jornades turístiques a bord d’aquests vaixells és força semblant l’una de les altres; es proposen zones costaneres d’elevat interès naturalístic on el vaixell hi fa parada, per acabar desembarcant amb barques “zodíac”. En aquest cas però, el desembarcament no va caldre, ja que aquelles taques blanques que semblaven blocs de gel des del firmament, eren en realitat una gran concentració d’ossos polars. Tant el personal de a bord, treballadors de la reserva natural de l’illa de Wrangel com passatgers del vaixell van quedar bocabadats. La causa d’aquesta extraordinària concentració del gran mamífer polar terrestre, va ser una balena morta que les onades havien arrossegat fins a la costa. Els ossos estaven gaudint d’un gran festí.
No és excepcional trobar ossos polars en aquella illa. Ara bé, el cens de setembre d’aquesta espècie a l’illa de Wrangle va ser de 589 exemplars. La dada dobla els 300 individus, que és el nombre que es consideraria habitual segons Regehr membre col·laborador de l’equip de la Universitat de Washington que estudia la població d’ossos polars a la illa. Segons aquests investigadors la causa de l’augment gradual de la població d’ossos polars a l’illa és deguda al desgel prematur per conseqüència de l’escalfament global. Aquest fenomen obliga aquests animals a abandonar la banquisa àrtica, que és com s’anomena l’àrea de mar glaçat, i anar cap a terra ferma cada vegada més aviat. De fet actualment, els ossos polars comencen a buscar terra ferma, de mitjana, un mes abans del que ho feien fa 20 anys.

Com tota alteració a la natura, aquest fet porta conseqüències negatives. Per una banda cal tenir en compte que el canvi climàtic no afecta totes les espècies per igual, de manera que el fet d’arribar un mes abans pot significar que els ossos no trobin aliment, refugi, o d’altres recursos necessaris per a la vida fins al cap d’un mes. Per altra banda, la fugida d’aquest animals cap a terra ferma acosta la població d’os polar a zones habitades, quelcom potencialment perillós per a les persones. Podem concloure doncs, que el canvi climàtic s’agreuja a poc a poc i de manera gradual. La previsió que hom en fa d’això és que cada vegada anirem descobrint noves conseqüències negatives fins a arribar a un punt de no retorn, si és que no hi hem arribat ja. Tot i això, som molts al planeta conscients del problema i que no volem deixar de fer-ne pedagogia per convèncer aquella gent que nega l’evidència i proposar actuacions per a revertir o frenar la situació.

Hurricane-Irma (Ap Images)

L’Huracà Irma, causes i conseqüències ambientals- Article de l’ham Octubre 2017-

L’Irma va ser un cicló tropical que anomenem huracà pel fet de desenvolupar-se a l’oceà Atlàntic. Els ciclons tropicals es formen degut a la condensació del vapor d’aigua present a l’aire en forma de núvols de manera massiva i acumulativa. És per aquest motiu que es formen sempre a les zones tropicals dels oceans, és a dir, a àrees del planeta amb temperatures elevades i amb grans masses d’aigua. Concretament, l’Irma va desenvolupar-se com un huracà típic de Cap Verd a causa d’una onada d’aire calent que va arribar des de les costes d’Àfrica, fins a convertir-se en un huracà de intensitat 5, la categoria màxima de la seva escala, a Amèrica central. A la primera dècada del segle XXI es van registrar vuit huracans de intensitat 5 i amb el que portem de segona dècada se n’han registrat dos però baten rècords d’intensitat. Al segle XX, en canvi, se’n van registrar quatre per dècada de mitjana, i en cap cas es van superar els 6 huracans de intensitat 5 per dècada. Tot i que tots els fenòmens naturals tenen un període de retorn, es pot veure clarament com augmenta la recurrència i la intensitat dels huracans al llarg del temps. Aquest canvi s’explicaria per una pujada de la temperatura, la qual augmentaria la condensació del vapor d’aigua a l’aire facilitant la formació de ciclons. No és gens agosarat dir, doncs, que el canvi climàtic n’és el culpable o almenys hi contribueix.
Pel que fa les conseqüències humanes d’aquest fenomen natural val a dir que són notables, les persones afectades es conten per milers i fins hi tot s’ha cobrat víctimes mortals. Ha arribat a afectar a: Illa de Sant Martí, Cuba, Antigua i Barbuda, Puerto Rico, i Florida (EEUU). Per altre banda les conseqüències ambientals no són menys desastroses. Primerament i més evident, és el dany físic, l’Irma ha deixat un rastre devastador de destrucció d’hàbitat per allà on ha passat, amb la corresponent pèrdua de biodiversitat associada. Malgrat tot, és una destrucció lentament regenerable per la mateixa natura si les activitats humanes ho permeten. Una altre conseqüència ambiental que ha afectat de manera més indirecte, ha sigut el desplaçament de grans quantitats d’ocells en plena ruta migratòria. En previsió de l’arribada del fred, alguns ocells que han estiuejat a latituds altes i mitjanes fan un viatge migratori de tornada durant la tardor, cap a latituds més baixes en busca de calor per passar l’hivern. Aquest desplaçament inusual provocat per l’huracà, ha afectat sobretot a espècies americanes d’ocells marins, amb rutes migratòries costaneres: xatracs, limícoles, etc. Conseqüentment aquestes poblacions d’ocells arribaran més tard o arribaran menys individus a les seves destinacions, cosa que afectarà negativament al funcionament dels ecosistemes. Per una altre banda, molts ocellaires i ornitòlegs estaran contents de trobar exemplars d’espècies poc comunes a les seves regions. L’entitat SEO/Birdlife, sense anar més lluny, ha emès un comunicat on promou l’observació d’ocells a zones costaneres per trobar aquestes rareses.

Podem concloure que tot i que els huracans i els ciclons tropicals són un mal major fruit de la natura i aparentment inevitables, podem sumar una conseqüència més al canvi climàtic. Es demostra doncs que la natura funciona com una cadena, si la maltractem més aviat o més d’hora se’ns retorna el mal. Aquesta conseqüència no és la més evident però si una de les que ens toca de més a prop i que ens pot arribar a fer molt de mal més endavant. Esperem que no n’hagin de venir gaires més com aquest per adonar-nos compte que hem de canviar de manera de fer.

ImageHandler

Més enllà de l’Acord de París. Ambició i justícia climàtica.

Divendres 8 de gener
Farem una reflexió del que significa l’Acord per a la lluita contra el canvi climàtic. Inicialment farem una explicació del procés de negociació, de què tracta l’acord i quines són les diferents àrees d’acció. Finalment debatrem si el tractat és suficient i sobre què s’ha de fer en termes d’acció climàtica. A partir d’aquí intentarem debatre sobre propostes d’accions locals o globals que podem fer més enllà de Paris per promoure una societat sostenible.

Hora: 7 de la tarda
Lloc:
Sala d’Actes del Museu Darder.
Organitza:
Limnos
Col·labora:
Museu Darder, Ajuntament de Banyoles, Consorci de l’Estany.
ACTIVITAT GRATUÏTA.
Dinamitzat per Marcel Llavero, qui treballa en la recerca i desenvolupament de tecnologies sostenibles en el camp de la bioenergia, participa en iniciatives per fomentar el desenvolupament sostenible i col·labora amb diversos grups per exigir justicia social i ambiental. Ha assistit a la COP21 de París on ha col·laborat amb l’organització PUSH Sweden (xarxa d’associacions per la sostenibilitat a Suècia) i amb la Universitat d’Uppsala