Entrades

marxa_pel_cima_10n18

10 november Marxa pel Clima Barcelona

Barcelona

Dissabte, 10/11/2018
El Moviment per la Justícia Climàtica convoca la Marxa pel Clima el 10 de novembre, amb motiu de la trobada europea de Ciutats pel Clima ‘C40 Cities’ dels dies 13 i 14.

La trobada de les C40 Cities d’enguany té com a tema central l’Acció Ciutadana. I precisament per això el Moviment per la Justícia Climàtica vol organitzar una gran marxa ciutadana, que reculli la necessitat de posar el canvi climàtic al centre social de l’agenda política i mediàtica, com a repte ecològic i social que afecta tota la ciutadania. Sota el lema ‘Per canviar-ho tot, us necessitem a totes!’, el Moviment per la Justícia climàtica convoca la marxa pel clima a Barcelona, com a continuïtat a la Marxa Mundial que va tenir lloc durant la Cimera pel Clima COP 21 a París el 2015.

La marxa vol posar de manifest la transversalitat de la lluita per la justícia climàtica, i la necessitat d’una resposta col·lectiva: per això apel·la a la participació de la diversitat de grups, des dels que ja estan rebent els impactes del canvi climàtic, a aquells que treballen per visibilitzar quin en són responsables, a aquells que aporten solucions reals a la crisi global.

Es vol crear una mobilització lúdica i creativa, on l’art sigui aliat per mostrar la diversitat d’actors mobilitzada per aquesta crisi global. Per això es realitzen diferents tallers d’ARTivisme per la co-creació d’imatges, pancartes, cançons i titelles gegants per a la Marxa pel Clima.

La Marxa pel Clima inicia dissabte 10 de novembre a l’Art de Triomf de Barcelona. Les persones participants es poden inscriure a través del formulari o assistir-hi directament.

Les entitats i organitzacions que vulguin donar suport a la marxa poden escriure a marxaclima@gmail.com i fer difusió a través de les seves xarxes socials.

Data:
Dissabte 10 nov

Hora:
12:00

Organitzador:
Moviment per la Justícia Climàtica

Enllaç notícia aquí

Greenpeace Paula Bear visits the UNESCO World Heritage Conference in Bonn. Volunteers holding banners in German and English:"UNESCO - Save the Polar Bears of Wrangel Island".
Greenpeace Paula Baer besucht die UNESCO Welterbe Konferenz in Bonn. Ehrenamtliche halten Banner in Deutsch und Englisch mit der Aufschrift:"UNESCO: Schuetzen Sie die Eisbaeren der Wrangel-Insel!".

Ossos polars i el canvi climàtic- article del gener 2018-

Ja fa anys que s’ha posat de moda el turisme de natura cap a indrets aparentment inaccessibles. Un exemple són les rutes amb vaixell al cercle polar àrtic quan el gel ho permet, és a dir, a l’estiu. Fa cosa de quatre mesos, al passat setembre, un d’aquests vaixells turístics es dirigia a la illa de Wrangel (Rusia). La dinàmica de les jornades turístiques a bord d’aquests vaixells és força semblant l’una de les altres; es proposen zones costaneres d’elevat interès naturalístic on el vaixell hi fa parada, per acabar desembarcant amb barques “zodíac”. En aquest cas però, el desembarcament no va caldre, ja que aquelles taques blanques que semblaven blocs de gel des del firmament, eren en realitat una gran concentració d’ossos polars. Tant el personal de a bord, treballadors de la reserva natural de l’illa de Wrangel com passatgers del vaixell van quedar bocabadats. La causa d’aquesta extraordinària concentració del gran mamífer polar terrestre, va ser una balena morta que les onades havien arrossegat fins a la costa. Els ossos estaven gaudint d’un gran festí.
No és excepcional trobar ossos polars en aquella illa. Ara bé, el cens de setembre d’aquesta espècie a l’illa de Wrangle va ser de 589 exemplars. La dada dobla els 300 individus, que és el nombre que es consideraria habitual segons Regehr membre col·laborador de l’equip de la Universitat de Washington que estudia la població d’ossos polars a la illa. Segons aquests investigadors la causa de l’augment gradual de la població d’ossos polars a l’illa és deguda al desgel prematur per conseqüència de l’escalfament global. Aquest fenomen obliga aquests animals a abandonar la banquisa àrtica, que és com s’anomena l’àrea de mar glaçat, i anar cap a terra ferma cada vegada més aviat. De fet actualment, els ossos polars comencen a buscar terra ferma, de mitjana, un mes abans del que ho feien fa 20 anys.

Com tota alteració a la natura, aquest fet porta conseqüències negatives. Per una banda cal tenir en compte que el canvi climàtic no afecta totes les espècies per igual, de manera que el fet d’arribar un mes abans pot significar que els ossos no trobin aliment, refugi, o d’altres recursos necessaris per a la vida fins al cap d’un mes. Per altra banda, la fugida d’aquest animals cap a terra ferma acosta la població d’os polar a zones habitades, quelcom potencialment perillós per a les persones. Podem concloure doncs, que el canvi climàtic s’agreuja a poc a poc i de manera gradual. La previsió que hom en fa d’això és que cada vegada anirem descobrint noves conseqüències negatives fins a arribar a un punt de no retorn, si és que no hi hem arribat ja. Tot i això, som molts al planeta conscients del problema i que no volem deixar de fer-ne pedagogia per convèncer aquella gent que nega l’evidència i proposar actuacions per a revertir o frenar la situació.

Hurricane-Irma (Ap Images)

L’Huracà Irma, causes i conseqüències ambientals- Article de l’ham Octubre 2017-

L’Irma va ser un cicló tropical que anomenem huracà pel fet de desenvolupar-se a l’oceà Atlàntic. Els ciclons tropicals es formen degut a la condensació del vapor d’aigua present a l’aire en forma de núvols de manera massiva i acumulativa. És per aquest motiu que es formen sempre a les zones tropicals dels oceans, és a dir, a àrees del planeta amb temperatures elevades i amb grans masses d’aigua. Concretament, l’Irma va desenvolupar-se com un huracà típic de Cap Verd a causa d’una onada d’aire calent que va arribar des de les costes d’Àfrica, fins a convertir-se en un huracà de intensitat 5, la categoria màxima de la seva escala, a Amèrica central. A la primera dècada del segle XXI es van registrar vuit huracans de intensitat 5 i amb el que portem de segona dècada se n’han registrat dos però baten rècords d’intensitat. Al segle XX, en canvi, se’n van registrar quatre per dècada de mitjana, i en cap cas es van superar els 6 huracans de intensitat 5 per dècada. Tot i que tots els fenòmens naturals tenen un període de retorn, es pot veure clarament com augmenta la recurrència i la intensitat dels huracans al llarg del temps. Aquest canvi s’explicaria per una pujada de la temperatura, la qual augmentaria la condensació del vapor d’aigua a l’aire facilitant la formació de ciclons. No és gens agosarat dir, doncs, que el canvi climàtic n’és el culpable o almenys hi contribueix.
Pel que fa les conseqüències humanes d’aquest fenomen natural val a dir que són notables, les persones afectades es conten per milers i fins hi tot s’ha cobrat víctimes mortals. Ha arribat a afectar a: Illa de Sant Martí, Cuba, Antigua i Barbuda, Puerto Rico, i Florida (EEUU). Per altre banda les conseqüències ambientals no són menys desastroses. Primerament i més evident, és el dany físic, l’Irma ha deixat un rastre devastador de destrucció d’hàbitat per allà on ha passat, amb la corresponent pèrdua de biodiversitat associada. Malgrat tot, és una destrucció lentament regenerable per la mateixa natura si les activitats humanes ho permeten. Una altre conseqüència ambiental que ha afectat de manera més indirecte, ha sigut el desplaçament de grans quantitats d’ocells en plena ruta migratòria. En previsió de l’arribada del fred, alguns ocells que han estiuejat a latituds altes i mitjanes fan un viatge migratori de tornada durant la tardor, cap a latituds més baixes en busca de calor per passar l’hivern. Aquest desplaçament inusual provocat per l’huracà, ha afectat sobretot a espècies americanes d’ocells marins, amb rutes migratòries costaneres: xatracs, limícoles, etc. Conseqüentment aquestes poblacions d’ocells arribaran més tard o arribaran menys individus a les seves destinacions, cosa que afectarà negativament al funcionament dels ecosistemes. Per una altre banda, molts ocellaires i ornitòlegs estaran contents de trobar exemplars d’espècies poc comunes a les seves regions. L’entitat SEO/Birdlife, sense anar més lluny, ha emès un comunicat on promou l’observació d’ocells a zones costaneres per trobar aquestes rareses.

Podem concloure que tot i que els huracans i els ciclons tropicals són un mal major fruit de la natura i aparentment inevitables, podem sumar una conseqüència més al canvi climàtic. Es demostra doncs que la natura funciona com una cadena, si la maltractem més aviat o més d’hora se’ns retorna el mal. Aquesta conseqüència no és la més evident però si una de les que ens toca de més a prop i que ens pot arribar a fer molt de mal més endavant. Esperem que no n’hagin de venir gaires més com aquest per adonar-nos compte que hem de canviar de manera de fer.

ImageHandler

Més enllà de l’Acord de París. Ambició i justícia climàtica.

Divendres 8 de gener
Farem una reflexió del que significa l’Acord per a la lluita contra el canvi climàtic. Inicialment farem una explicació del procés de negociació, de què tracta l’acord i quines són les diferents àrees d’acció. Finalment debatrem si el tractat és suficient i sobre què s’ha de fer en termes d’acció climàtica. A partir d’aquí intentarem debatre sobre propostes d’accions locals o globals que podem fer més enllà de Paris per promoure una societat sostenible.

Hora: 7 de la tarda
Lloc:
Sala d’Actes del Museu Darder.
Organitza:
Limnos
Col·labora:
Museu Darder, Ajuntament de Banyoles, Consorci de l’Estany.
ACTIVITAT GRATUÏTA.
Dinamitzat per Marcel Llavero, qui treballa en la recerca i desenvolupament de tecnologies sostenibles en el camp de la bioenergia, participa en iniciatives per fomentar el desenvolupament sostenible i col·labora amb diversos grups per exigir justicia social i ambiental. Ha assistit a la COP21 de París on ha col·laborat amb l’organització PUSH Sweden (xarxa d’associacions per la sostenibilitat a Suècia) i amb la Universitat d’Uppsala
Untitled-design-117

Per què és important el que digui el Papa sobre canvi climàtic?-l’ham-Juliol 2015

El Papa Francesc de Roma ha presentat una carta encíclica amb el nom de ‘Laudato si‘ (Lloat sigui), que pel fet de ser la seva primer carta i estar dedicada al medi ambient ha generat unes enormes expectatives. Els Papes se serveixen de les encícliques per comunicar els seus ensenyaments sobre doctrina social a bisbes i creients. Ha manifestat que la destrucció del medi ambient i fenòmens com l’escalfament del planeta són una conseqüència dels excessos i la cultura del malbaratament d’una part de la humanitat. Aquest debat resulta molt incòmode per cert creients i en determinats sectors socials, i ja hi ha hagut crítiques des de cercles polítics com els republicans catòlics d’Estats Units, que encara neguen el canvi climàtic.

El Pontífex ha descrit la contínua destrucció de la natura com “un petit senyal de la crisi ètica, cultural i espiritual de la modernitat” i ha cridat a les consciències de tot el planeta per actuar abans no sigui massa tard, i això és sens dubte el més important d’aquest document. Segons el pontífex aquest document papal està dirigit a tothom i no només als 1.200 milions de catòlics, ja que “el medi ambient és un bé col·lectiu, patrimoni de tota la humanitat i responsabilitat de tots”. S’ha presentat també en aquest moment perquè durant el 2015 s’han de celebrar dues cimeres internacionals importants a les Nacions Unides i a Paris, per acordar uns Objectius de Desenvolupament Sostenible i per aprovar d’una vegada una retallada de les emissions causants de l’escalfament global que eviti superar la xifra crítica d’un augment de 2 graus de temperatura mitjana del planeta.

L’encíclica afirma que l’escalfament global és real, recolzat pel 97 % dels científics, que ja és un fenomen innegable i resultat de l’activitat humana. “La humanitat està cridada a prendre consciència de la necessitat de canvi en el seu estil de vida, de producció i de consum, per combatre aquest escalfament o, almenys, les causes humanes que el produeixen o s’accentuen. És cert que hi ha altres factors (com l’activitat volcànica, les variacions de l’òrbita i de l’eix terrestre,…), però nombrosos estudis científics indiquen que la major part de l’escalfament global de les últimes dècades es deu a la concentració de gasos d’efecte hivernacle emesos per causa de l’activitat humana “.

Adverteix sobre l’efecte de l’augment del nivell del mar sobre les ciutats més poblades del món, així com de les pèrdues en l’agricultura i de l’extinció d’animals i plantes. Insisteix en la idea que els països rics tenen una “deute ecològic” amb els països pobres. Els canvis sobre el medi ambient afectaran molt més als pobres que als rics. No és el mateix una sequera a Califòrnia, que al Sahel, i el món haurà d’ajudar als emigrants per causes climàtiques. Assegura que els països en desenvolupament estan a la mercè de les nacions industrialitzades que exploten els seus recursos per alimentar la seva producció i consum, una relació que el Papa qualifica com d’estructuralment perversa. Rebutja també frontalment l’argument que només a través del creixement econòmic es pot resoldre la fam, la pobresa i es pot recuperar el medi ambient.

Cal la creació d’institucions internacionals fortes, amb regulacions per frenar l’escalfament global i capacitat de sancionar a qui no compleixi les normes, i que potencii la substitució dels combustibles fòssils per fonts d’energia renovable. També posa èmfasi en el sacrifici individual més enllà de les institucions reclamant un canvi de perspectiva ètica global per a tenir cura de la natura, i insta als individus a crear xarxes socials per pressionar els líders polítics i ajudar els que han quedat desemparats a causa del canvi climàtic. Anima a tots a fer petits canvis en els seus hàbits diaris, i finalment també cita a la ciència i la tecnologia com el camí per lluitar contra l’escalfament global, malgrat que això no tindrà sentit sense un canvi econòmic i social.

Marxa pel Clima també a Banyoles

Banyoles s’ha sumat a la marcha pel clima que s’ha celebrat aquest 21 de setembre a moltes ciutats i pobles de tot el món, en un intent de conscienciar els nostres governants i a la població de la necessitat de pendre mesures contra el canvi climàtic. A casa nostra és especialment urgent reclament de nou una política a favor de les energies renovables.

L’activitat ha estat organitzada per voluntaris d’ Avaaz de Banyoles. La Marxa pel Clima ha estat un éxit Banyoles ha demostrat que es pot mobilitzar també per la defensa del medi ambient. Allà hi erem també com a membres de Limnos Pla de l’Estany donant suport també dels dels grups ecologistes locals.

20140921_Climate_March_Banyoles (6) 20140921_Climate_March_Banyoles (9)

El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses- Article de l’ham octubre 2011-

La Comissió Europea ha posat en marxa el que ha denominat “Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses“, una de les iniciatives més ambicioses com a mecanisme de participació de la ciutadania i dels governs locals, que han assumit el compromís voluntari de millorar l’eficiència energètica i utilitzar fonts d’energia renovable en els seus territoris amb l’objectiu de lluitar contra l’escalfament global. Amb aquest compromís, els governs locals fan seu l’objectiu comunitari de reducció de les emissions de CO2 en un 20% abans de l’any 2020, respecte els nivells de l’any 2005. Aquest compromís es concretarà en accions dirigides a millorar l’eficiència energètica i amb la producció d’energia de fonts renovables.

Els compromisos que adopten els signants del pacte són els següents:

●                    En primer lloc, assumir els objectius de la Unió Europea per l’any 2020 de reduir en un 20% les emissions de CO2 en el seu territori municipal i en els àmbits en que tingui competències, mitjançant la millora de l’eficiència energètica i la producció d’energies renovables.

●                    Preparar un “Inventari Base d’Emissions” (IBE) de CO2 del municipi i de la corporacio municipal, en el període d’un any des de la seva adhesió.

●                    Elaborar un “Pla d’Acció d’Energia Sostenible” (PAES) en els àmbits en que tingui competències, aprovat pel ple municipal, dins l’any següent a l’adhesió. El PAES ha de recollir les mesures i accions necessàries per assolir els objectius de reducció d’emissions i ha de ser enviat a la Comissió europea.

●                    Publicar periòdicament –cada 2 anys després de la presentació del seu PAES- els informes d’execució que indiquin el grau d’execució del pla d’acció i els resultats provisionals.

●                    Promoure les seves activitats i involucrar la ciutadania i parts interessades, incloent l’organització periòdica de Dies d’Energia locals.

●                    Difondre el missatge del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses, en particular animant a altres autoritats locals a adherir-se i contribuint a grans esdeveniments i seminaris temàtics.

El Pacte comporta també el compromís de comunicar a tota la ciutadania, a les entitats i a les empreses, el contingut del mateix i especialment del Pla d’Acció d’Energia Sostenible. Aquesta comunicació s’ha d’estructurar mitjançant un Pla de comunicació on hi siguin representants els grups polítics, els ciutadans, el mon associatiu, els sindicats i els empresaris.

A més de propiciar l’estalvi energètic, els resultats de les accions dels signants són múltiples: la creació de treball qualificat i estable, no subjecte a la deslocalització; un entorn i una qualitat de vida més saludables; i un augment de la competitivitat econòmica i la independència energètica.

Actualment tan sols 3 municipis de les comarques gironines han signat aquest Pacte; Girona, Figueres i Ordis. Esperem que ben aviat els ajuntaments de la comarca s’adhereixin al “Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses”.

Més informació: http://www.pactodelosalcaldes.eu