Entrades

Captura-de-pantalla-2020-10-30-a-les-20.39.21

Conservació de la biodiversitat i gestió forestal

Catalunya és un país eminentment forestal. Més de la meitat de la seva superfície està ocupada per terrenys forestals: prats, matollars, erms naturals i sobretot boscos. En els darrers anys els boscos han augmentat en superfície i en volum, per l’abandonament intens i progressiu de l’activitat agrària i ramadera. Això, es podria considerar positiu ambientalment, en quan suposen un augment de la captació de diòxid de carboni, i una atenuació dels efectes que afavoreixen el canvi climàtic. Però té aspectes adversos, ja que molt sovint aquestes formacions forestals son poc diverses, poc madures o molt alterades per l’activitat humana, i no sempre fomenten un augment de la biodiversitat d’espècies forestals de flora i fauna. A més, representen un risc major d’incendi forestal.

Al Pla de l’Estany tenim una superfície forestal del 52% de mitjana, amb municipis amb molt de bosc com Sant Miquel de Campmajor, Palol de Revardit i Porqueres, i altres amb menys com Cornellà i Banyoles. Les formacions forestals més abundants son els alzinars i pinedes de pi blanc, formacions mixtes, rouredes i pinedes de pi roig o pinassa. Cal destacar també boscos escassos o singulars, com la fageda a l’Obaga de Golany, les Estunes, alguna sureda o roureda per Camós o Palol, i els boscos de ribera de l’Estany de Banyoles i el riu Terri i Fluvià. Uns bona eina de gestió son els plans de gestió i millora forestal, tot i que a la comarca només hi ha 33 Plans (dades de l’any 2018) que engloben el 19,18% de la superfície forestal de la comarca, la més baixa de les comarques gironines. Vol dir que hi ha molt boscos sense plans de gestió.

Captura-de-pantalla-2020-10-30-a-les-20.39.21

Comptabilitzar la gestió forestal i la conservació de la natura és necessari per tal que la intensitat d’aprofitament permeti mantenir les funcions ecològiques, econòmiques i socials dels boscos. Per aquest motiu resulta de cabdal importància realitzar una gestió forestal sostenible, on el creixement del bosc i l’aprofitament que se’n faci, tingui un balanç equilibrat o a favor del creixement, augmentar la biodiversitat i tendir a mantenir rodals de boscos madurs.

Per això tenim diverses eines. La gestió de boscos pot fomentar aquesta explotació sostenible, aprofitar algunes parcel·les i deixar altres a evolució natural, o buscar una millora general del bosc. Cal apostar per aquesta gestió forestal a la comarca del Pla de l’Estany on hi ha poca cultura de l’aprofitament fustaner. En aquest sentit s’ha de fomentar l’activitat forestal sostenible i animar a propietaris que demanin els ajuts per gestionar les seves finques en bases criteris tècnics d’experts, i fomentar la certificació forestal que de forma voluntària permet als propietaris demostrar que la seva explotació forestal compleix amb uns criteris i uns indicadors establerts tot seguint unes bones pràctiques ambientals.

Hi ha un ventall ampli de mesures ambientals per millorar els nostres boscos. Deixar una proporció d’arbres grans i amb forats o bifurcacions on hi viuen espècies de ratpenats forestals, ocells,…, fer les actuacions forestals fora de l’època de cria o protegint nius de rapinyaires, deixar fusta morta de mida gran al bosc per als insectes que se m’alimenten, fer reserves forestals que es deixen a evolució natural, potenciar espècies acompanyants i espècies que fan fruit com cirerers, servers, moixeres de pastor,… o fins i tot posar-hi caixes niu artificials per lirons o ocells forestals.

Dues reserves forestals a sant Miquel de Campmajor

 

Els vuit últims anys la Diputació de Girona ha creat 60 reserves forestals dins el programa Selvans a comarques gironines, dues de les quals estan situades en el municipi de Sant Miquel de Campmajor i dins l’Espais d’Interès Natural de Muntanyes de Rocacorba.

Es tracta de dos finques privades forestals de 6 i 20 hectàries amb boscos de cadocifolis i planifolis. La reserva forestal preveu que durant 25 anys no s’hi retiri la fusta dels arbres morts o caiguts precisament per mantenir-ne la gran biodiversitat. Durant aquest període, el propietari és indemnitzat pel rendiment que en trauria.

La importància del projecte Selvans, una iniciativa d’abast internacional, rau en el fet que la majoria del bosc gironí –i, per extensió, el català– és molt jove, després de l’abandonament de zones agrícoles que va tenir lloc durant el segle XIX. Aquest fet ha comportat una important penetració del bosc en aquests espais i, també, la regeneració de la massa boscosa, lligada a la davallada del seu aprofitament econòmic. I és en aquest context que queden zones on el bosc és molt antic.

La protecció de la reserva és per 25 anys. Durant aquest període, i a través d’uns ajuts públics, que atorga la Diputació, es compensa la possible activitat d’explotació forestal que s’hi podria fer; és a dir, el propietari és indemnitzat pels guanys no percebuts. Per a l’atorgament d’aquestes indemnitzacions, els tècnics fan una valoració que té en compte l’existència d’arbres centenaris, la fusta morta o caiguda. Un cop valorades, es trien les més ben puntuades fins a esgotar la partida pressupostària. Els ajuts que destina la Diputació als boscos van dirigits a l’activitat forestal, manteniment i neteja, en un 95%, però la resta, el 5%, és el que es destina a preservar aquestes boscos més antics, alguns amb més de 150 anys d’antiguitat. Les primeres reserves forestals es van establir al Parc Natural del Montseny.

Podeu consultar part d’aquesta notícia apareguda al Diari El Punt aquí

Reserves forestals Girona_El Punt_2013

 

Sobre el foc a l’Empordà del juliol de 2012

 Limnos es solidaritza amb els afectats pel foc de l’Alt Empordà. Com a membres de la Federació d’Ecologistes de Catalunya, fem d’altaveu dels nostres companys ecologistes de l’Alt Empordà que han emés aquest comunicat amb molt de criteri. Us animem a llegir atentament aquest comunicat i el document annex i seguir les evolucions de la campanya de Sal vem l’Empordà-IAEDEN

Comunicat de premsa de la IAEDEN – Salvem l’Empordà:

Sobre el foc a l’Empordà del juliol de 2012

 

Primerament volem aclarir que si hem tardat uns dies a fer un comunicat de premsa és perquè volíem que el foc estigués del tot extingit i necessitàvem temps per asserenar-nos, visitar els llocs, parlar amb la gent dels diferents pobles i consensuar una posició.

Així mateix volem agrair l’impagable tasca dels bombers, ADF, agents rurals i altres cossos de l’administració pública en l’extinció de l’incendi. I a la vegada, volem recolzar les demandes dels sindicats de bombers contra les retallades realitzades els darrers temps. No es poden retallar serveis bàsics com per exemple els auxiliars forestals, els guaites, l’equipament, els bombers, etc… amb aquest foc ha tornat a quedar clar, els necessitem al 100%.

Les conseqüències del foc:

Primer. Lamentem profundament les víctimes mortals i els ferits que hi ha hagut en aquest incendi. Així mateix, lamentem profundament les pèrdues de bens materials (masos, tractors,…) i bestiar. Creiem que aquests són l’aspecte més trist i greu d’aquests focs.

Segon. Lamentem la pèrdua de paisatge que haurà patit la comarca amb aquest foc i les pèrdues econòmiques que indirectament tindrà el territori (ja s’han detectat baixes en reserves d’hotels i cases de turisme rural). Aquesta, és una mostra més de com a la nostra comarca el paisatge ens alimenta. I per tant, és important preservar-lo sempre.

Tercer. Lamentem el dany ecològic que ha provocat el foc. Especialment en aquelles comunitats animals com mamífers, micromamífers, rèptils, amfibis, invertebrats i d’altres que solen ser les espècies que pateixen més en aquestes pertorbacions. Pel que fa a la comunitat vegetal, constatem que una gran part de la zona afectada és de matollar, alzina i suro. Està evidenciat científicament des de fa anys, que la majoria de les espècies vegetals d’aquestes comunitats es regeneren de manera natural amb certa facilitat després d’un foc, ja sigui rebrotant o germinant. Una altra comunitat vegetal afectada han estat els boscos de pins, un tipus de comunitat que pot presentar una regeneració arbòria més lenta, depenent de les espècies de pins presents a la zona afectada  (veure Annex d’aquest comunicat).

Quart. El foc ha mostrat una vegada més els problemes de gestió del territori que tenim al país. L’abandonament del camp i l’activitat al bosc ha dificultat, en algun cas i especialment a partir del dilluns (ja que amb el vent del diumenge el foc era imparable en qualsevol cas), l’extinció del foc. Tampoc volem apostar per una activitat humana massiva en els nostres boscos. Els boscos són i han de ser boscos i no jardins. Però en certs punts estratègics del territori una política de gestió més activa del sector agrari podria ajudar a evitar la propagació del foc.

 

Cinquè. Volem fer constar que la planificació urbanística actual encara permet bestieses com la construcció d’una urbanització de xalets de luxe al peu de la Salut de Terrades (http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=wS0D0boa6BI). Just on el foc s’ha acarnissat més fins l’últim moment. Des de la IAEDEN-Salvem l’Empordà tenim al contenciós administratiu aquesta planificació des de fa quatre anys. Gràcies a aquest contenciós administratiu la urbanització encara no està construïda i per aquest motiu probablement hem evitat més desgràcies. Aquest foc ens dona la raó amb els arguments que teníem quan vam engegar la campanya ara fa uns vuit anys enrere contra aquesta urbanització de Terrades. Aquesta urbanització no es pot construir en una zona forestal tant aïllada i per tant exigim que d’una vegada per totes que l’ajuntament de Terrades recapaciti i requalifiqui la zona a no-urbanitzable. Malauradament han de passar fets com aquests per veure el que per a molts sembla obvi.

Sisè. El territori cremat és molt fràgil. La comunitat científica recomana el mínim d’intervenció possible a la zona durant els propers anys (veure Annex d’aquest comunicat). Per tant, davant del desastre territorial que hem patit reclamem que es retirin tots els projectes de parcs eòlics que hi havia previstos en aquesta zona.

Setè. Proposem que la Diputació renunciï a fer l’ampliació de la carretera dels Aiguamolls de l’Empordà, i dediqui el seu cost de 2 milions d’euros a la recuperació del territori de la comarca. Si hi ha pocs diners s’han de prioritzar. I és obvi que la prioritat de la comarca és la recuperació de la zona cremada i no l’ampliació d’una carretera que, repetim, és absolutament prescindible (veure més info: www.iaeden.cat).

Vuitè. Volem agrair la solidaritat que han mostrat tots els ciutadans i ciutadanes d’arreu del país veient la destrucció de part de l’Empordà. Constatem, una vegada més, que la nostra comarca és un dels referents en l’imaginari del país, la qual cosa ens encoratja a seguir-lo protegint. Així mateix, des de l’Empordà ens volem solidaritzar amb totes les altres comarques que han patit forts incendis els últims mesos.

Novè. Des de la IAEDEN-Salvem l’Empordà, i en resposta a l’allau de sol.licituds i demandes que hem rebut aquests dies des de diferents sectors de la societat civil, estem planificant una campanya de recollida de diners per potenciar, de forma ordenada i amb criteris científics i rigor, projectes que ajudin a la recuperació del territori afectat pels incendis. Aquesta campanya es dirà “Foc al cor, Salvem l’Empordà” i els propers dies en donarem més detalls.

 

IAEDEN-Salvem l’Empordà

27 de juliol de 2012

 

Annex

Annex: Mesures i criteris que cal tenir en compte per recuperar una zona després d’un incendi.

 

Des de la IAEDEN-Salvem l’Empordà, davant les diferents iniciatives que estan sortint a internet, de manera més o menys estructurades, de plantada d’arbres o de fer accions de recuperació volem fer una crida a la calma i serenitat. Volem recordar els criteris científics basats en evidències i coneixements que s’han de tenir en compte amb una situació d’aquest tipus. Un exemple el podem trobar en aquestes recomanacions.

 

Font: Jorge Mataix-Solera, professor d’Edafologia Ambiental de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH). Coordinador de FUEGORED, xarxa on cada vegada hi ha més presència de gestors que tracten d’apropar la recerca a la gestió forestal. El 2012 la xarxa es compon ja de més de 200 membres, investigadors de més de 30 universitats i centres de tot l’estat així com destacats investigadors estrangers procedents de països com Austràlia, Estats Units, Portugal, Lituània o Regne Unit (https://sites.google.com/site/fuegorednet/).

 

1. No repoblar entre 12 i 24 mesos després de l’incendi. El sòl passa durant els primers mesos per “una finestra temporal de risc de degradació”. És un sistema molt fràgil que implica que els primers centímetres de profunditat queden afectats. El mateix sòl ha de regenerar-se abans de dur a terme qualsevol tipus d’intervenció humana.

2. Reforestar sense utilitzar maquinària per tal de conservar el banc de llavors edàfic. És important repoblar amb espècies autòctones i fer-ho quan el sòl gaudeix d’humitat suficient perquè la plantada arreli. Durant l’hivern seria una bona època. I només si cal. En gran part de les zones el medi es pot auto-reforestar sense la nostra ajuda.

3. Protegir de l’erosió. Si es vol protegir d’una possible erosió per pluges torrencials, l’actuació ha de ser en aquest cas immediata, com més aviat possible. En aquest sentit aplicar matèria orgànica podria ser efectiu. Sovint es formen, de manera natural, encoixinats d’acícules de pi. Un exemple de com la pròpia natura protegeix el sòl de l’impacte de les gotes de pluja. Hi haurà zones on el sòl s’ha quedat en molt males condicions i on ni tan sols una reforestació podria ser un èxit. Per a aquestos casos l’aplicació d’algun substrat orgànic, compost, podria funcionar.

4. Consultar a professionals. Cal diagnosticar per poder decidir que és el millor en cada cas, i en cada zona afectada. De vegades és millor deixar que la natura es recuperi per si sola, però qualsevol decisió s’ha de basar en un diagnòstic.

2011, Any Internacional dels Boscos

L’article de la revista l’ham de l’abril de 2011.

Si l’any 2010 va ser l’any Internacional de la Biodiversitat, el 2011 ho serà dels boscos. Així ho ha declarat les Nacions Unides, per tal que la comunitat internacional posi especial atenció sobre la importància de la bidireccional i indissociable relació entre els boscos i la societat. El boscos proporcionen un espai de lleure a les persones i hàbitats per la biodiversitat, són una font de combustible, d’aliments, de medicines i d’aigua neta, i tenen un paper vital en el manteniment del clima i el medi ambient global. Per tot això es pretén augmentar esforços per la recuperació i conservació de les masses forestals. Els responsables realitzaran al llarg de l’any diverses activitats per implicar a institucions, empreses i ciutadans i cridar l’atenció sobre les principals amenaces que pateixen els recursos forestals. Es promouran inciatives per augmentar l’ordenació sostenible, la conservació i el desenvolupament de tot tipus de boscos, inclosos els arbres aïllats. A més, s’intercanviaran coneixements sobre estratègies que han aconseguit frenar processos com la deforestació i la degradació forestal.

Algunes dades de les que disposem és de que cada any desapareixen més de 13 milions d’hectàrees de boscos a tot el món, el que equival a una quart part de la Península Ibèrica. Això es deu a diverses causes, la majoria d’elles provocades pels humans: la sobreexplotació i la tala il·legal, la conversió a terres agrícoles i ramaderes, la recolecció insostenible de la fusta, la gestió territorial inadequada, la creació d’assentaments humans, les explotacions mineres i pertrolíferes, la construcció d’embassaments i carreteres, les espècies invasores, els incendis forestals, els cultius per agrocombustibles, la fragmentació dels ecosistemes o la contaminació atmosfèrica.

A la nostra comarca, com a d’altres zones de Catalunya, el problema ara no és la desforestació. Altrament, la superfície forestal ha fins i tot augmentat en els darrers quaranta anys, en detriment del paisatge tradicional de mosaic – estructures territorials on es combinen parcel·les de conreus, de boscos i de petits nuclis de població- que es caracteritzava per la seva heterogeneïtat. Ja va ser a principis del segle XX que es van començar a introduir les repoblacions, a la nostra comarca, de pi blanc (Pinus halepensis) i que han malmès el seu paisatge forestal potencial, és a dir, el que li correspondria per les seves condicions ambientals: un paisatge on dominaria principalment l’alzina (Quercus ilex) i encara que amb menor proporció, el roure martinenc (Quercus humilis).

Altres problemàtiques que es donen a Catalunya és l’enfrontament entre propietaris i els usuaris dels seus boscos, donat que la majoria de boscos són de titularitat privada. I malgrat que alguns propietaris forestals són conscients dels beneficis ambientals i socials que generen a la societat, en reben molt poc a canvi (en termes ecònomics), per la cada vegada més baixa rendibilitat econòmica dels seus boscos. A més, sovint, aquests són abandonats. És evident que en un món més urbà els boscos adquireixen un paper, cada vegada més important, de propocionar plaer estètic i recreatiu per a la població i que d’alguna manera s’haurà de gestionar.

Els ciutadants, a més a més d’exercir un consum responsable dels productes derivats de l’explotació forestal com ara evitar l’ús del paper de la correspondència bancària, també podem presionar a les institucions perquè adoptin mesures que defensin els boscos, com la creació d’espais protegits i corredors entre aquestes àrees, el recolzament a pràctiques eficients i una gestió forestal sostenible o recolzant l’el·liminació d’espècies al·lòctones o la repoblació amb espècies autòctones.