Entrades

be-comunal

La delimitació del bé comunal de l’Estany de Banyoles està generant polèmica a la ciutat.

Carta al director de Limnos

Des de l’associació Limnos-Ecologistes de Catalunya considerem que les possibles modificacions en la delimitació del bé comunal que afecten un espai natural com l’Estany hauria de basar-se en les seves possibles implicacions ecològiques, adreçant-se sempre a la millora de la seva protecció ambiental i considerant, en tot moment, l’opinió del conjunt dels seus propietaris i les seves propietàries.

Lamentablement, la delimitació del bé comunal posa en evidència que la visió amb què és gestionat des de l’administració local pot generar una disminució de la seva protecció i, de nou, observem propostes segons les quals l’Estany és únicament un espai on una part dels seus propietaris i les seves propietàries hi fan activitats diverses, i no un espai de valor ambiental i naturalístic que cal protegir i millorar per a tothom. L’Estany és, per sobre de tot, un espai natural de gran valor ambiental i de tots els banyolins i totes les banyolines.

Des de Limnos volem mostrar la nostra preocupació per les implicacions ambientals d’aquesta manera de gestionar l’Estany que demostra més interès per assegurar la realització de legítimes activitats i la seva urbanització i humanització, que no a allò referent, per exemple, a l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua o a la seva gestió com a espai natural únic.

L’Estany és un espai que desperta moltes sensibilitats entre tots els seus propietaris i totes les seves propietàries. Des de Limnos volem reclamar a l’Ajuntament de Banyoles i a la resta d’administracions implicades que posin en valor l’espai natural del bé comunal, i ho demostrin tenint en compte el seu enorme valor paisatgístic, ambiental i naturalístic per sobre de qualsevol altre interès.

Banyoles 7 març 2016

Revista de Limnos: La Llúdriga. Octubre 2014

Ja podeu consultar La Llúdriga més recent, la revista de Limnos publicada el mes d’octubre de 2014.

Descarregueu la revista en aquest enllaç: La Lludriga_89 Limnos

  • Articles: “Què en farem del bé comunal?”
  • Editorial: “Un estiu dur per a l’Estany”
  • Notícies: Multireferèndum al Pla de l’Estany, Concurs de Fotografia de la Natura, cens d’ocells hivernants, carretera de l’Estany, granges de porcs, manifest del bulli, etc.

Amb motiu de l’article dedicat al bé comunal, el Diari de Girona va publicar el passat 12 de novembre un article que es feia ressó i el resumia.

Posteriorment, l’Ajuntament de Banyoles va redactar una nota com a resposta al nostre article d’opinió que també fou recollida pel mateix diari i publicada el 16 de novembre.

En cap moment l’Ajuntament de Banyoles s’havia adreçat previament a l’associació Limnos per a contrastar l’informació recollida per la premsa, limitant-se a contestar a la premsa una notícia basada en un article d’opinió publicat a la nostra revista. Podeu llegir la nostra contra rèplica en aquest mateix bloc sota el títol “Que sigui legal no sempre vol dir que sigui moral”

L’aigua de Banyoles, bé comunal. Article de l’ham de desembre 2010.

L’Estany de Banyoles i els estanyols són un bé comunal destinat a l’ús i aprofitament comú dels banyolins, és a dir que les seves aigües són propietat dels habitants del municipi de Banyoles, mentre que les aigües de rius i estanys de Catalunya són un bé de domini públic i estan gestionats per la Generalitat de Catalunya. Aquesta propietat, doncs, és legalment reconeguda, està inscrita al registre de la Propietat de Girona des del 1915, no pot prescriure mai, no es pot embargar i no es pot canviar per més que passin els anys.
L’escriptura pública reconeix la propietat “a l’ajuntament, particulars i persones singulars de dita vila i terme de Banyoles tant presents com absents i esdevenidors habitants i habitadors de les aigües de l’Estany anomenat de Banyoles, no només en el terme de Banyoles sinó també en el de Porqueres i també les que es troben tant a l’Estany com aquelles que surten de l’Estany que fan algunes basses dins el terme de Banyoles i el de Porqueres”. A més, s’especifica que “l’ajuntament i els seus ciutadans tant presents com absents i esdevenidors habitants i habitadors poden utilitzar lliurement aquestes aigües i que cap altre pugui utilitzar aquestes aigües sinó és l’ajuntament, particulars i singulars d’aquesta vila”. Per molt repetitiu que soni aquest redactat, està escrit així per deixar-ho ben clar.
Exactament quins límits té el bé comunal? La inscripció parla de l’estany principal, amb la carretera de circumval•lació i terres properes, i de tot el sistema lacustre que hi està connectat, és a dir, estanyols, deus superficials i subterrànies, recs de desguàs fins al lloc on s’ajunten per formar el riu Terri i terres annexes. Especifica les mides de l’Estany i fa el llistat d’un conjunt d’estanyols que també passen a ser registrats. En aquesta relació hi ha l’estanyol del Vilar, de la Cendra, Montalt, de Ca n’Ordis, del Pim-Pom i dels Burros, així com les surgències de la riera Castellana i l’estanyol del mateix nom i també altres basses menys importants i surgències que vessen les aigües a l’Estany a través de rieres.
Quina diferència hi ha entre el bé comunal i el bé patrimonial? Els bens patrimonials es poden destinar a obtenir diners per a la pròpia corporació, i en canvi els comunals són per al gaudi i ús dels veïns. La propietat té un administrador –l’ajuntament-, però per ser utilitzada i compartida pels seus habitants. Els habitants de Banyoles tenen el dret de participar de tots els aprofitaments comunals que es facin de l’Estany, tot i que és possible que parts concretes del bé comunal siguin objecte de lloguer o cessió d’ús a particulars, com és el cas de les pesqueres.
Així doncs, l’ajuntament té el dret de gestionar l’Estany i de fer de policia del mateix en favor dels ciutadans de Banyoles. Darrere la definició de bé comunal hi ha uns aspectes legals molt complicats que encara ara generen moltes discrepàncies per poder saber qui té determinades competències a les aigües de la zona de l’Estany. D’entrada semblaria que el bé comunal afecta les deus superficials o deus subterrànies (les que surten per sota l’Estany) de caire natural. Però, i si es fa un pou artificial com per exemple el de Lió i les aigües que hi sorgeixen? Qui en té dret d’ús? Si l’ajuntament fa una concessió a una empresa, ¿què hauria de ser prioritari, vetllar perquè els banyolins tinguin un bon servei i l’aigua a un preu assequible, o que l’ajuntament cobri uns canons per obtenir un benefici econòmic? Així doncs quan s’hagin d’aplicar les Directives Marcs de l’Aigua determinades per la Unió Europea, que obliguen, entre d’altres coses, a vigilar la qualitat de l’aigua de l’Estany, això ho haurà de fer l’Ajuntament de Banyoles, quan a la resta de Catalunya ho farà la Generalitat? Pot l’ajuntament fer-se responsable amb l’augment de normatives i legislació actual de la gestió de les aigües de l’Estany? Molts dubtes i aspectes punyents que ningú vol tractar. Fora bo, com a propietaris que en som, interessar-nos pel que es fa amb la nostra aigua, no us sembla?