Entrades

Limnos presenta 29 al·legacions al projecte de Sota Monestir

Octubre 2012

Limnos-Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany va presentar, dins del període d’informació pública, 29 al·legacions a l’aprovació inicial de la Modificació del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) en l’àmbit de la ronda Monestir-riera Canaleta, més conegut com a Sota Monestir. 

Limnos aplaudeix que, per primera vegada, es contempli la preservació d’una petita part de les hortes de Sota Monestir, en concret les que se situen a l’entorn del veïnat de Can Laqué. Malauradament aquest fet no es tradueix en una disminució en l’edificabilitat del sector: els habitatges totals passen de 594 segons el PGOU de 1984 a 650. Això fa que s’assoleixen densitats molt elevades i que s’evidenciï una manca de zones verdes, especialment a l’entorn de la carretera de Vilavenut.

D’altra banda cal advertir sobre l’impacte que tindria el vial central, entre el carrer Joan XXIII i la Ronda Canaleta, ja que fragmentaria tot l’àmbit de Sota Monestir en dues parts. Aquesta via es va projectar en el marc del POUM del 1984, quan encara no hi havia la variant de Banyoles, i és per això que es poden buscar alternatives més flexibles per relligar la trama urbana de la ciutat en aquesta zona.

Finalment cal recordar que manca un estudi exhaustiu del patrimoni existent a Sota Monestir, en especial de l’existència de trams de rec amb paret de travertí i amb elements de regulació de cabal (cadiretes, bagants, saltants…) que remeten a l’origen medieval d’aquesta xarxa de regadiu i que tenen un gran valor patrimonial, històric, cultural i social.

Limnos defensa, per a Sota Monestir, un projecte basat en la preservació i promoció dels horts de regadiu, la creació zones verdes lligades a la xarxa de recs, la previsió d’equipaments que aprofitin el patrimoni històric i industrial i la localització dels usos residencials i d’activitat econòmica al sud de la carretera de Vilavenut.

Limnos-Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany

  • Podeu consultar la proposta elaborada per Limnos: Una proposta per a Sota Monestir. gener 2012.

 

  • Podeu consultar les 29 al·legacions de Limnos al projecte de Sota Monestir. 4 Octubre 2012.
01-SOTAMONESTIR-unifamiliar-07032012-VR-300x245

Ara més que mai: Salvem Sota Monestir

TOTS ALS PLE DE BANYOLES EL PROPER DILLUNS 25 DE JUNY!!!!!!!

El proper Dilluns 25 de juny de 2012 el ple municipal de Banyoles aprovarà inicialment el projecte urbanístic per Sota Monestir.

 

El pla preveu la protecció només d’un 15 % de les zones d’hortes de la zona entre Mas Palau i el Monestir, i un 10% de zona verda al costat de la Canaleta. Les zones de l’entorn de la Carretera de Vilavenut i entre La Farga i Can Puig s’urbanitzaran amb planta de més de 3 pisos, a més a més d’alguna petita industria familiar.

El projecte suposa una  pèrdua irreparable del patrimoni natural i social, a més de representar un error estratègic immens de cara a garantir la sobirania alimentaria en els temps durs que vindran. A ulls futurs, els nostres fills es lamentaran i es preguntaran com vam ser capaços l’any 2012, després de la crisi urbanística, d’aprovar un projecte urbanístic amb tan elevada ocupació del sol, atemptant contra qualsevol lògica. No som capaços d’entendre un projecte que només preten continuar el model que ha fracassar fa quatre dies, i mantenir els privilegis als propietaris amb ganes d’especular urbanísticament a la zona.

Molta més informació a http://www.salvemsotamonestir.blogspot.com/

A continuació podeu trobar el manifest:

 

 

 

 

Limnos reclama que el pla urbanístic de Sota Monestir protegeixi la zona d’hortes

Notícia elaborada per l’agència catalana de notícies:http://www.acn.cat/acn/641465/General/text/home.html

L’Ajuntament presentarà properament el planejament de la zona després de gairebé dos anys de treballar-hi

Banyoles (ACN).- L’entitat ecologista del Pla de l’Estany Limnos demana que el planejament urbanístic de la zona de Sota Monestir de Banyoles protegeixi la zona d’hortes que té el sector. Limnos també lamenta que aquest planejament preveu un creixement urbanístic “excessiu”, d’uns 700 habitatges, i que no protegeix la façana del Monestir de Banyoles, que quedaria tapada per les edificacions. Les previsions són que l’Ajuntament de Banyoles presenti en les pròximes setmanes aquest pla urbanístic, després d’haver-hi treballat durant gairebé dos anys.

El primer esbós del planejament urbanístic del sector de Sota Monestir -pendent de l’aprovació inicial i que de moment l’Ajuntament ha presentat a les entitats, experts i als grups municipals-, no satisfà Limnos, que considera insuficients la zona d’hortes que quedaria amb l’aplicació del pla. En una entrevista a l’ACN, el coordinador de l’entitat ecologista, Moisès Jordi, diu que el planejament hauria de convertir aquesta zona en “el pulmó verd” de Banyoles. Per contra, però, hi contempla una “important edificació”, tot i que “Banyoles ja ha crescut molt en els últims anys”, amb habitatges buits actualment, segons argumenta Jordi.

Així mateix, Limnos lamenta que el planejament creï poques zones verdes al voltant dels recs i els molins, a la vegada que demana que el pla inclogui el sector de Can Castañer i de la Cooperativa Agrícola, zones que considera que també caldria ordenar.

El planejament urbanístic de la zona de Sota Monestir modifica el pla general del 1984, i s’ha d’incorporar posteriorment al nou POUM que s’està elaborant per regular la ciutat. El pla del 1984 ja definia el sector de Sota Monestir com a zona urbanitzable, però fins ara encara no s’ha desenvolupat. Aquest sector comprèn unes 25 hectàrees entre la riera Canaleta i la ronda Monestir, que constitueixen l’última zona de sòl urbanitzable de Banyoles on encara no s’ha edificat.

Més de mil anys de vida

Precisament per defensar aquesta zona d’hortes, una plataforma liderada per Limnos va impulsar ara fa 5 anys una campanya de recollida de signatures en favor de la preservació dels conreus. En el seu manifest la plataforma reivindicava els antics orígens dels horts, que es remunten al segle IX. En concret, una comunitat de monjos benedictins va crear una xarxa de recs de desguàs de l’Estany que va permetre dessecar els aiguamolls i aprofitar l’aigua per a usos agrícoles i industrials. La singularitat principal dels horts de Banyoles és la xarxa de regadiu, “la simplicitat i eficàcia” de la qual ha fet que hagi perdurat més de mil anys sense sofrir canvis importants, argumenta el text. Aquesta es basa en l’existència de nombrosos ramals secundaris dels recs principals, que possibiliten l’accés de l’aigua a pràcticament qualsevol indret.

El creixement urbanístic de Banyoles al llarg del segle XX, però, va comportar la regressió de l’espai agrícola i actualment el POUM qualifica com a urbanitzables la pràctica totalitat dels horts que es mantenen.

El manifest remarcava els valors històrics i culturals dels horts, que constitueixen un patrimoni etnològic “de primer ordre”, amb elements que consideren que cal preservar vinculats al sistema de regadiu i a la xarxa de recs, com les parets de travertí, els bagants, les cadiretes, els rentadors o els ponts. També contemplava els seus valors mediambientals i paisatgístics, ja que és una reserva de biodiversitat, amb “moltíssimes espècies” conreades; algunes d’elles, varietats locals amb “un interès genètic molt important”. Així mateix, la plataforma en defensava els valors socials i productius, ja que és “un lloc d’ocupació i de lleure de moltes persones, especialment gent gran”, i produeix “aliments sans i de qualitat per a l’autoconsum o per als mercats propers”. En subratllaven també la “forta potencialitat educativa, pedagògica i, fins i tot, lúdica”.

El text demanava que es protegeixin els horts de Can Castañer, Sota Monestir, Can Boada, Guèmol i Mas Riera, i que s’elaborés un Pla Especial dels Horts de Banyoles per fixar mesures per millorar aquests espais i per promocionar el seu ús.

La major part de la Ciutat Jardí de Melianta, abandonada

D’altra banda, el coordinador de Limnos ha lamentat que cinc anys després que la Comissió d’Urbanisme de Girona donés llum verda a la construcció de 250 habitatges a la Ciutat Jardí de Melianta, a Fontcoberta, bona part dels solars de la urbanització estiguin “abandonats”. Al voltant del 15% del sector està edificat, segons Limnos, i a la resta hi ha només solars “on creix la vegetació” i “sense perspectives d’urbanitzar-se a curt o mitjà termini”.

Jordi ha recordat que en la fase d’al·legacions d’aquest projecte van demanar que la urbanització es fes per fases i que el sector anés creixent “segons la demanda”, però que finalment es va fer tota al mateix moment. L’entitat ecologista també denunciava aleshores que es tirés endavant la Ciutat Jardí de Melianta sense que estigués en funcionament la depuradora, que a dia d’avui encara no està en marxa.

8 de novembre de 2011

Democràcia Real ja! -Article de l’ham Juliol 2011-

Un grup variat de persones normals i corrents s’estan mobilitzant. Som com tu i com nosaltres: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten. Uns són més progressistes, d’altres més conservadors. Uns son creients, d’altres no. Uns tenen ideologies ben definides, d’altres son apolítics. Però tots estan amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veuen al seu voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers, per la indefensió del ciutadà ras. Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:

  • Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
  • Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.

Per a poder desenvolupar aquest drets cal fer canvis dràstics en el sistema econòmic i de govern, doncs el sistema polític, la maquinària de les administracions, està lligat de mans pel poder econòmic i funciona per inèrcia sense saber on va, endeutant-se de forma descontrolada i mantenint desinformats i desmobilitzats als ciutadans. Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que no vol saber de les nostres necessitats. Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i per tot això i moltes més raons hi ha molta gent indignada.

Com a persones indignades tenim dret a reclamar aquests drets, però també hem de complir amb uns deures. El nostre deure com a ciutadans d’un sistema social democràtic és mobilitzar-nos, aprendre, informar-nos i utilitzar totes les vies possibles per a millorar la societat. Cal anar a poc a poc, perquè es va lluny. Però, per on comencem?

Canvi social: Mobilitza’t i informat. Participa de les assemblees d’indignats del teu poble (http://indignatsbanyoles.wordpress.com/), a les assemblees de barri, a les entitats locals, escolta i opina, debat i aprèn, format i actua. Promou actuacions, propostes en favor de canvis socials, econòmics i ambientals, exigeix canvis i reformes més ètiques i participatives en les lleis electorals i en el funcionament de la política. Recorda que tu també fas política en el dia a dia.

Canvi personal: Informa’t i sigues consumidor i ciutadà responsable. Busca un banc ètic on invertir els diners lluny dels mercats especuladors, consumeix productes locals per donar feina i a la vegada disminuir l’impacte ambiental del nostre sistema econòmic, promou cooperatives de treball i de consum responsable, no compris productes de marques i empreses que no respectin els drets humans, explotin els treballadors, o no preservin el mediambient, dona suport a iniciatives globals com la implantació de la taxa Tobin a les transaccions comercials internacionals i defensa el manteniment de les inversions en polítiques socials relatives a la sanitat i a l’educació que repercuteixen al benestar social.