Entrades

Cartell 20190927

Limnos s’adhereix al manifest i la vaga del 27 de setembre pel clima i demana que la gent prengui consciència i actuï per aturar l’emergència climàtica

  • La xerrada del divendres 20 de setembre va reunir 130 assistents al Museu Darder mostrant l’enorme interès que està despertant entre la població la crisi climàtica
  • Es convoca a tothom a la concentració a Girona a les 18H a la plaça del vi el divendres 27 de setembre i a altres ciutats catalanes.

Estem en un moment d’emergència climàtica. Governs i corporacions no fomenten ni tiren endavant polítiques o accions suficientment valentes per desescalar la situació. Els recents informes alerten sobre el sobreescalfament global, el deteriorament d’un gran nombre d’ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat que segueix augmentant a un ritme preocupant. Davant la inacció de governs i grans empreses hem de ser la societat civil qui posi a primera línia de l’agenda política aquesta necessitat imperant. La urgència de declarar l’estat d’emergència climàtica i de prendre les mesures concretes necessàries per reduir ràpidament a zero net les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

El divendres 20 de setembre Ramon Caralt , enginyer soci de Limnos va dinamitzar una xerrada debat sobre la crisi climàtica amb l’assistència de més de 130 persones. Durant la xerrada es va plantejar la situació actual d’emergència climàtica, els efectes i les possibles alternatives i solucions, deixant la porta a un debat interessant entre els assistents. Segurament la xerrada va quedar curta en el debat i en exposar solucions i alternatives per frenar aquesta emergència climàtica i evitar el col·lapse.

20190921_xerrada debat crisi climàtica (4)

El dimecres anterior a la xerrada membres de Limnos i altres entitats i particulars van estar repartint informació de l’activitat a mercat, despertant bastant expectació.

20190918_repartiment cartells mercat (2)

A partir de la xerrada s’ha creat un grup de treball sobre l’emergència climàtica al Pla de l’estany. Durant la xerrada també es va presentar l’organització Fridays for future Banyoles. La participació de gent de totes les edats és reflex de la creixent preocupació pel tema, i ara el debat ha de portar a un canvi cultural , abandonar la cultura del creixement i consul de recursos il·limitat.

Limnos anima a la participació de les mobilitzacions convocades i a convertir-se en activista climàtic.

Cartell vaga pel clima girona

També podeu firmar aquesta iniciativa ciutadana europea que es presentarà a la Comissió Europea
🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥
https://eci.fridaysforfuture.org/es/

 

Altres de la xerrada i del debat posterior:

20190921_xerrada debat crisi climàtica (5)

20190921_xerrada debat crisi climàtica (1)20190921_xerrada debat crisi climàtica (2)

 

20190323_153130 (1024x768)

LIMNOS demana una millor gestió dels accessos a l’estany durant les proves esportives

El cap de setmana del 23 i 24 de març, Limnos va detectar l’aparcament de diversos cotxes a la zona de la torre de rem durant els dos dies de competició de rem. La imatge dels cotxes a la zona no es considera adequada per un espai natural, demostra un cert descontrol i perjudica la imatge de l’espai natural i de l’organització de la competició.

Malgrat entendre que segurament es necessari accedir a la zona per part d’alguns dels membres de l’organització, en una carta Limnos ha sol·licitat a l’Ajuntament que s’apliquin les següents mesures:

• Que el nombre de cotxes quedi limitat a un número màxim de 2 a 4 cotxes segons les necessitats, sempre que es justifiqui degudament la necessitat de mantenir un cotxe en aquesta zona.
• Que s’estudiïn altres formes de mobilitat de jutges i personal de l’organització: bicicletes, cotxes elèctrics, patinets, etc…
• Que les persones que puguin aparcar estiguin degudament autoritzades i justificada la necessitat d’accedir a l’espai
• Que l’aparcament es realitzi en una zona ben delimitada i de forma ordenada, a poder ser utilitzar algunes plantes com a barrera paisatgística per atenuar el seu impacte.

20190323_153147 (1024x768)

Cartell FLORS DE CAMP sortides (4)

Sortida Guiada de descoberta de les flors de camp i marges al Puig de Sant Martirià

Activitat de descoberta de plantes de marges i camins

Diumenge 21 d’abril. Passejada pel Puig de Sant Martirià per gaudir de les flors de camps i margues. Visita guiada per un botànic expert.

Sortirem des del aparcament del Parc de la Draga de Banyoles, a les 10 h. fins les 12h. Preu 5 euros. adult, 10 la família.

Inscripcions a Limnos:

limnos@limnos.org

Cartell FLORS DE CAMP sortides (4) Detall sortides flora 20-21abril3

 

 

Us enviem el cartell de difusió de les sortides florístiques que farem correr i esperem que vosaltres també feu correu i el diari ARA ho publicarà dimarts 16 d’abril.

Cartell en pdf

Detall sortides flora 20-21abril

Cartell FLORS DE CAMP sortides (4)

 

Estany-de-Banyoles-Passera (1024x768)

Celebració de la Biomarató Banyoles del 26 al 29 d’abril de 2019

La Biomarató és el nom del City Nature Challenge de Banyoles i el Pla de l’Estany.

És una competició amistosa internacional d’observacions naturalistes en la qual més de 100 ciutats de tot el món intentaran aconseguir la major quantitat d’observacions d’éssers vius de la seva naturalesa local i publicar-les a internet a través de l’aplicació per mòbils Natusfera.

És realitza en tot el món entre els dies 26 a 29 d’abril i per aquest motiu es convoquen diferents activitats gratuïtes, obertes al públic en general i a triar, on experts facilitaran les observacions de la biodiversitat per a participar a la Biomarató 2019:

• Ocells i biodiversitat. Dissabte 27 d’abril de. De 9 a 13:30 hores. Activitat per tothom!

Passejada i itinerari de descoberta per l’Estany de Banyoles identificant la gran varietat d’ocells amb els que convivim, i coneixent tot allò que sigui d’interès sobre les espècies ornitològiques observades. Passarem per Can Morgat, Casa Nostra i la Font Pudosa. També es facilitarà la descoberta i coneixement d’altres tipus de biodiversitat.
La sortida i arribada serà l’oficina de turisme de l’Estany. Porteu mòbil, i és recomanable portar prismàtics.
• Botànica i biodiversitat. Dissabte 27 d’abril. De 10 a 13:30 hores. Activitat per tothom!

Passejada i itinerari de descoberta per l’Estany de Banyoles identificant la gran varietat d’espècies vegetals amb les que convivim, i coneixent tot allò que sigui d’interès sobre la flora d’aquesta zona humida. Farem part de la volta a l’Estany i un recorregut urbà (recs, riera Canaleta, bosc de Can Puig, Puig Clarà, etc.) També es facilitarà la descoberta i coneixement d’altres tipus de biodiversitat.
La sortida i arribada serà l’oficina de turisme de l’Estany. Porteu mòbil, i és recomanable portar prismàtics.

• Papallones diürnes i biodiversitat. Dissabte 27 d’abril. De 11 a 13:30 hores. Activitat per tothom!

Passejada i itinerari de descoberta per l’Estany de Banyoles identificant la gran varietat de papallones diürnes amb les que convivim, i coneixent tot allò que sigui d’interès sobre les papallones d’aquesta zona humida. Passarem per Can Morgat i tornarem per Casa Nostra. També es facilitarà la descoberta i coneixement d’altres tipus de biodiversitat.
La sortida i arribada serà l’oficina de turisme de l’Estany. Porteu mòbil, i és recomanable portar prismàtics i salabrets.

• Exploradors de l’Estany. Dissabte 27 d’abril. A partir de les 17 hores. Activitat familiar. Per a infants de 6 a 12 anys.

Descobrim tot el què ens amaga l’Estany i el seu entorn! En el Museu Darder ens endinsarem en la recerca del fons de l’Estany, la seva vegetació i la fauna. Després tots junts ens dirigirem cap a la vora de l’Estany on, amb els materials de recerca, descobrirem i aprendrem un munt de coses jugant i divertint-nos. En aquesta ocasió, també participarem en el Biomarató 2019, pel que recomanem portar mòbil.

Les inscripcions són al telèfon 972 574 467 o al correu electrònic: comunicaciomuseus@ajbanyoles.org (Museu Darder).

Podeu trobar més informació a https://sites.google.com/insbrugulat.cat/biomarato2019 i a http://citynaturechallenge.org/

 

CARTELL Biomarató2019 ambactivitats_v2

monestir LIMNOSCFQ (10)

Limnos demana una reducció de les previsions de creixement del POUM de Banyoles i garantir la conservació de les hortes i els recs

  • Limnos presenta un conjunt d’al·legacions al Planejament urbanístic de Banyoles
  • L’entitat reclama una aposta real pel urbanisme sostenible que passa per una reducció de les previsions de creixement, de necessitats d’habitatge, i de consum d’aigua ajustades a les dades reals de necessitats de creixement que ofereixen les dades de població.
  • Valorem positivament l’aposta valenta de l’Ajuntament de conservació d’una part de les hortes de Sota Monestir i els recs, però demanem que es millori la normativa i que s’aprovi el Pla especial dels Recs per tal de que aquesta protecció quedi garantida de cara al futur. A la vegada es demana una mica més d’ambició reduint el creixement previst, ampliant la zona verda de la riera Canaleta i incorporant la protecció de les hortes de Guèmol.

Banyoles, 19 de novembre de 2018

Limnos ha preparat un document d’al·legacions al POUM de Banyoles, que també posa a disposició dels veïns a la seva web perquè les puguin utilitzar i donar-hi suport total o parcial. El document repassa de dalt a baix els feixucs documents normatius i d’ordenació i en formula diverses al·legacions amb la corresponent proposta alternativa.

Podeu descarregar les al·legacions de Limnos en el següent enllaç :  Alegacions Limnos 2018 def

Podeu descarregar un model d’al·legacions en word per a presentar les vostres pròpies al·legacions o donar suport a les de Limnos aquí 

Els eixos de les al·legacions es centren en aquesta grans temes:
a) un creixement previst no sostenible per sobre del que objectivament ofereixen les dades de creixement d’habitants
b) un model de municipi amb massa extensió de sòl urbanitzat i poc parc verd urbà
c) una sobreexplotació de l’aigua de l’Estany
d) errors en els límits de l’espai natural protegit del PEIN
e) millorar la conservació dels recs i les Hortes de SotaMonestir, de Can Castanyer i de Guèmol
f) l’inconvenient de no presentar el Pla especial de recs conjuntament amb el POUM
g) l’eliminació de la nova zona industrial al costat la riera Canaleta
h) La priorització del desenvolupament de Can Juncà i el canvi d’ubicació de les indústries
i) Aspectes normatius relatius a la protecció de l’arbrat, els elements de patrimoni natural, la promoció dels horts i la custòdia del territori, la prohibició de noves granges porcines, l’extensió de la peatonalització del front d’estany i l’aplicació de normativa ambiental en els edificis públics
j) La manca d’avaluació de l’impacte climàtic d’aquest plantejament i l’estudi més complet d’alternatives de desenvolupament més adequats als reptes climàtics de les properes dècades.

La incoherència amb el desenvolupament sostenible.

Les previsions d’habitants per Banyoles del POUM elaborades el 2014, preveien pel 2017 600 habitants més dels que tenim ara en l’escenari de creixement més baix. Per les previsions del 2026 s’ha fet servir escenaris de creixement mitjà, enlloc els més baixos. Des del nostre punt de vista i amb l’objectivitat que donen les dades demogràfiques dels últims anys, entenem que la previsió de desenvolupament a l’alça, les hectàrees de sòl urbà desenvolupat, els habitatges projectats i nombre d’habitants previstos d’ara fins el 2026, que justifiquen les necessitats de desenvolupament, estan molt allunyades del que podem acceptar com a desenvolupament sostenible. Creiem que les previsions de creixement son volgudament estimades a l’alça i reclamem una reducció d’aquestes expectatives i una reducció efectiva en el sostre edificable.
El POUM és també una eina de planificació municipal on s’estableix quina mena de municipi es vol ser, quin model social, i quina tipologia d’activitats i usos s’hi poden desenvolupar.

De l’anàlisi dels usos del sòl, es dedueix que hi ha una gran quantitat de sòl urbà en un municipi tan petit. Són 438.85 ha de sòl urbà, total, amb un alt grau de sensibilitat ambiental. La superfície de l’estany de Banyoles, que ja ocupa també part de la superfície municipal, i de la zona protegida pel PEIN, compleixen gran part la funció de pulmó verd del municipi, però es de sobre reconegut la manca de sòl verd en el centre urbà. En general, el terme municipal de Banyoles pateix una destacada extensió dels sòls urbanitzats, reduint les possibilitats de futurs creixements, i seria bo que ja en aquest POUM es limités la mida final que la zona urbana ha de tenir al municipi, i no sobrepassar-la. Proposem que es limiti el creixement urbà a la zona actualment definida com a sostre màxim per al municipi o, fins i tot, es redueixi alguna zona proposada com a urbanitzable, i s’estableixin criteris per avaluar el desenvolupament urbanístic de Banyoles en clau comarcal. Cal abordar els reptes de les necessitats de desenvolupament dels municipis veïns d’una forma mancomunada.

La gestió de l’aigua: la sobreexplotació i els problemes de la depuradora

Cal limitar el creixement de Banyoles en quan suposa un efecte greu sobre la quantitat d’aigua disponible a l’Estany de Banyoles. Es preveu augmentar el 32% l’extracció de l’Estany. Aquests augments afegits als creixements previstos a Porqueres i Cornellà del Terri i Fontcoberta que també utilitzen l’aigua de l’estany poden causar efectes de sobreexplotació de l’aigua de l’Estany. Els ecosistemes aquàtics, la qualitat de l’aigua i els recs poden veure’s greument afectats.

Pel que fa al sanejament, ha estat demostrat que la depuradora de Banyoles té problemes de funcionament que va significar el 2016 una sanció de la Unió Europea per no complir amb la normativa de reducció de nitrogen. Si bé aquesta problemàtica ha estat resolta recentment (agost 2018) podem afirmar que no hi ha garanties que no es produeixin més problemes derivats de l’augment del tractament d’aigua de l’EDAR de Cornella del Terri.

La conservació del patrimoni natural

S’han detectat errors entre la cartografia disponible de l’espai natural protegit de l’Estany de Banyoles i els límits del PEIN exposats en la cartografia del POUM. Els límits dibuixats ofereixen menys protecció al front d’Estany i a La Puda. Proposem la revisió dels límits del PEIN en la cartografia per incorporar aquests espais exclosos i la protecció de la finca de la Font de la Puda. Aquest espai estava inclòs dins els límits del PEIN i actualment es fa una proposta per excloure’l, a la vegada s’hi permeten usos com un hotel que creiem que no s’adeqüen amb les característiques de l’espai.

a) Creació del Parc Fluvial de la riera Canaleta
Per tal de garantir la conservació de la funcionalitat de la riera Canaleta com a corredor ecològic cal assegurar el manteniment d’una franja de bosc de ribera a l’entorn d’aquest curs fluvial en tot el tram que discorre per l’àrea urbana de Banyoles amb una normativa específica.

b) La conservació dels recs i les hortes de Sota Monestir
Lamenten la parcel·lació de la zona de Sota Monestir en quatre sectors independents (SUD01 a SUD04) que no permeten la valoració conjunta de tot l’espai.

Es proposa una millora en la definició normativa de les hortes protegides. En el POUM han estat catalogades amb una figura variada (a definir en el moment de fer els plans especials corresponents) que barreja els espais lliures (jardins i parcs urbans), els equipaments, i una categoria urbanística anomenada D4, no definida a la normativa, que en principi significaria que es mantenen els habitatges existents a la zona i les hortes segueixen essent privades amb l’obligatorietat de conservar-les. Es demana.
• Ampliar la zona verda al voltant la riera Canaleta, tenint en compte els aspectes d’inundabilitat.
• Reduir les zones de creixement D1, eliminant-les en gran part.
• Incorporar traçats dels recs que no han estat recollits.
• Assegurar la connectivitat.
• Incorporar criteris paisatgístics per protegir la fisonomia actual dels horts.

Proposem no aprovar les zones pendents d’urbanització, la nova zona industrial SUD06 i la zona de Guèmol i el camí dels prats SUND01. D’aquesta manera es protegeix l’entorn de la riera Canaleta i els horts de Guèmol.
Normativa ambientals d’estalvi energètic, d’aigua, etc…

L’annex III del POUM estableix unes normes d’obligat compliment i unes directrius en relació a la normativa ambiental d’aplicació al planejament derivat del POUM de Banyoles.

Proposem que aquesta normativa no només sigui d’aplicació al planejament derivat del POUM, sinó que sigui d’obligat compliment a tots els edificis públics, entre els quals els municipals prioritàriament, actualment en funcionament.

SotaMonestir (1024x768)

El patrimoni etnològic relacionat amb els horts, els recs i el travertí – l’article de l’ham del novembre 2018-

A la ciutat de Banyoles la configuració de les hortes i de la xarxa de recs que desguassen l’aigua de l’estany s’ha configurat en els pas dels anys en un element etnològic, cultural, històric i natural d’una gran rellevància que cal preservar de cara al futur. La xarxa hidràulica començada a l’alta edat mitjana es va construir amb una tècnica constructiva tradicional i única a Catalunya: la pedra de travertí. D’exemples d’hortes de bona qualitat en tenim a moltes ciutats i pobles de Catalunya, en canvi, que estiguin associades a singularitats constructives o paisatgístiques ja son més escasses: el bosc de tosca, les parets de pedra seca,… En els salts dels recs es van anar edificant molins i indústries que aprofitaven la força motriu de l’aigua de l’estany, i que avui constitueixen un valuós patrimoni industrial.

El travertí ha estat fonamental en la tasca de domesticar les aigües de l’estany i en la formació urbanística del nucli medieval de Banyoles. És una roca fàcil de treballar, perquè forma blocs regulars amb facilitat i és força resistent. Amb aquesta roca calcària també es van anar construint les llindes divisòries de les hortes, les parets laterals dels recs, les petites palanques de pas, els fons dels canals, els rentadors més antics i els encaixos de les cadiretes o bagants. La construcció dels recs a l’època medieval va suposar un laboriós treball d’enginyeria hidràulica. De mica en mica es va dissenyar una xarxa de recs principals amb ramals secundaris que permet regar prop de 300 hectàrees d’hortes, amb un conjunt de 33 km de canalitzacions, basses i cadiretes. Amb el pas del segles, s’ha constituït una xarxa de dotzenes de quilòmetres de sèquies amb la tècnica constructiva tradicional i singular de Banyoles: la llosa de travertí. Al final d’aquest complex recorregut hídric hi ha la riera Canaleta, que és, en realitat, el nom del curs alt del riu Terri i afluent del riu Ter. Els elements estructurals formats de travertí que delimiten les parcel·les de les hortes i la canalització dels recs configuren un paisatge únic a Catalunya, i esdevenen un element etnològic i paisatgístic singular que caldria preservar.

També els usos relacionats amb la fauna dels recs, formen part d’aquest patrimoni intangible. En els recs de Banyoles hi havia peixos, sobretot, barbs, bagres, sorellons i anguiles. Aquesta abundància de peix donava lloc a una pesca intensa que es regulava en l’època medieval establint temporades de veda. Diversos llocs dels recs (els “canats”, d’aquí el nom d’un carrer de Banyoles) s’habilitaven per instal·lar-hi els ormeigs de pesca, inicialment construïts amb canyes que formaven embuts en què les anguiles quedaven atrapades i les barboleres permetien pescar barbs. Peixos, musclos de riu, tòtils, llúdrigues, el blauet, totes elles espècies amenaçades i protegides a Catalunya que aporten un valor singular a la biodiversitat de la ciutat, conviuen amb el valor històric, social i etnològic dels recs i hortes de Banyoles, que tenim l’obligació de conservar i utilitzar d’una forma sostenible.

Curs 2018 Museu Darder Limnos sobre papallones diürnes

Nou Curs d’identificació de papallones diürnes 2018

Ja tenim a punt les dates pel nou curs de papallones diürnes d’aquesta primavera de 2018. Apunteu-vos!!! Places limitades.

El curs consta de 4 sessions pràctiques i una de teòrica amb l’objectiu d’identificar les espècies de papallones del nostre país. Les sortides seran a les llacunes de Can Morgat a Porqueres, al Montgrí, als estanys d’en Jordà a la Garrotxa i als Aiguamolls de l’Empordà. El preu és de 20 euros, la meitat pels socis de Limnos i està organitzat per Limnos i el Museu Darder de Banyoles.

Podeu consultar el programa en pdf aquí.

cartell curs ropalòcers

 

Curs 2018 Museu Darder Limnos sobre papallones diürnes

Curs 2018 Museu Darder Limnos sobre papallones diürnes

monestir LIMNOSCFQ (10)

Integrar el medi ambient i la salut en la planificació urbanística – l’article de l’ham del març-

Els pobles i ciutats es desenvolupen, creixen, s’urbanitzen, tenen necessitats de mobilitat, calen serveis, nous equipaments, el que obliga a les administracions públiques a fer inversions. Durant molts anys aquest creixement s’ha fet de forma desordenada i desenfrenada generant tant problemes ambientals, com provocant conflictes veïnals. Actualment les normatives obliguen a realitzar plans d’ordenació urbanística municipal que és l’instrument per ordenar urbanísticament el territori a llarg termini. Correspon als plans d’ordenació urbanística municipal classificar el sòl en diferent tipologies: zones verdes, sòl urbà, sòl urbanitzable, equipaments, nous carrers,…Han de definir el model d’implantació urbana i de desenvolupament en funció de les necessitats: zones residencials, pisos, noves escoles o centres sanitaris, pavellons, zones comercials, etc.

Malauradament aquests plans urbanístics encara apliquen criteris poc adequats al medi ambient i a la salut de les persones. Hi ha municipis on encara hi ha una aposta pel cotxe promovent més vials i carreteres. Altres segueixen construint en zones inundables o declarant escasses zones verdes. Es donen casos de declarar urbanitzables zones d’hortes o d’interès patrimonial. O simplement es fan unes previsions inflades de creixement a 20 anys que incrementen la població en un gran nombre justificant la necessitat de creixement. Es paradoxal que just en el moment de planificar, quan ens hauríem de preguntar amb el cap fred si es vol créixer, si tenim lloc per fer-ho, quina ciutat volem ser al futur…, només sentim una resposta oficial: ocupar el màxim de sòl i generar ingressos econòmics. Cap previsió de canvis socials, de futures crisis o de noves necessitats. Per sort, hi ha municipis i entitats que treballen per incidir en una millora ambiental i sobre la salut de les persones de l’urbanisme.

L’ambient on vivim afecta a la nostra salut: contaminació, activitat física, sedentarisme, alimentació… i , per tant, la planificació municipal ha d’integrar aspectes de salut, medi ambient i mobilitat. La contaminació dels cotxes a les ciutats afecta a la mortalitat, especialment en persones amb problemes respiratoris. Una proposta per evitar aquests riscos per a la salut és preveure una xarxa d’espais públics (biblioteques, centres cívics, pavellons,…) connectats entre ells, per afavorir que les persones puguin ser físicament i socialment actives. Cal afavorir la seguretat, com seria fomentar els camins escolars, i garantir la disponibilitat d’espais verds. També es recomana treure les vies ràpides dels centres urbans a favor de la pacificació dels carrers, així com dissuadir de l’ús del vehicle privat en moltes zones, afavorint altres sistemes de mobilitat no motoritzats, i buscant crear proximitat per reduir les necessitats de desplaçament. Combinar diferents usos en un mateix territori barrejant zones residencials amb diferents tipus d’edificis, pisos, cases unifamiliars, comerços i serveis públics i d’oci també és una alternativa. Cal pensar en l’accés amb transport públic a les zones que es pretenguin desenvolupar o fer-hi equipaments, i pensar en que s’hi pugui accedir sense vehicle motoritzat. No es pot frenar l’ús del cotxe sense aparcaments d’enllaç situats estratègicament, que facilitin l’accés a espais comuns d’interès. La xarxa de vianants ha de ser segura, confortable i fiable amb gran capacitat de connexió. L’aposta per la bicicleta no s’ha de fer en detriment dels vianants o del transport col·lectiu, sinó dels cotxes. També ha de generar seguretat i confort. Es clar que si hem de caminar caldran voreres amples, zones peatonals o de circulació 20/30 i recorreguts segurs.

Els plans urbanístics han de millorar la qualitat de l’aigua, potenciar l’activitat física i la reducció del soroll. També han de permetre reduir l’impacte ecològic i l’efecte sobre el canvi climàtic a través de mesures d’eficiència energètica, conservació d’espais verds, hortes, recs i rius, la reducció del nombre d’habitatges previstos o l’adequació de les expectatives de construcció a la mida i tipus de municipi existent. S’han d’afrontar les problemàtiques de salut i medi ambient des d’una visió transversal i posar les persones al centre de la presa de decisions i no els cotxes o els negocis d’alguns. Tenim un bon diagnòstic del problema i podem millorar la situació, tot prenent mesures per millorar l’entorn urbà i, per tant, la nostra salut, planificant ciutats i pobles actius i resilients.

platans_bny

La necessitat dels arbres urbans- l’article de l’ham de juny-

L’arbre està esdevenint cada cop un element més a tenir en compte a l’hora de planificar i pensar el paisatge i els usos dels espais urbans, siguin carrers, places o àrees verdes. Està considerat un recurs de futur, no només per les seves funcions, sinó també perquè es un element necessari per millorar l’habitabilitat de la ciutadania. La concepció que la jardineria és un privilegi o una activitat prescindible a les ciutats, ha estat exposada en aquests moments de crisi, però és un error greu considerar que els arbres no són una necessitat bàsica dels habitants. A primer cop d’ull, podem apreciar que els arbres ens ofereixen ombra  a carrers i edificis, generant frescor, i reduint l’efecte illa de calor que es produeix per l’escalfor de l’asfalt. A més, poden millorar el rendiment ambiental dels edificis abaixant despeses de calefacció o refrigeració. La millora de la qualitat de l’aire n’és una altra virtut, produeixen oxigen i actuen com a embornal de diòxid de carboni. També redueix la presència de pols i altres partícules en suspensió, especialment interessant per l’absorció o fixació de contaminants gasosos derivats de la indústria i el trànsit, com l’ozó, el diòxid de sobre i el de nitrogen. Només aquest punt representa una gran aportació a la salut de les persones.

L’arbre es pot convertir una eina tècnica més per a la millora del disseny de l’urbanisme i l’arquitectura urbana, i és que els arbres fan més amable la ciutat i vesteixen places i carrers que generen espais públics de qualitat on trobar-se i realitzar activitats socials. L’arbrat pot esdevenir un element que organitza les ciutats. Ben col·locats els arbres poden absorbir reverberacions de sorolls, reduir l’efecte del vent afavorint al confort dels habitants, o facilitant la mobilitat. L’arbre pot actuar com a element clau contra el canvi climàtic, suavitzant el clima, absorbint l’aigua de pluja i harmonitzant l’entorn. També ofereix hàbitat a tot un conjunt d’animalons que viuen en espais urbans, i es habitual veure-hi ocells com el tudó, la cardina o el rei-tit. Amb els arbres no només es pot aconseguir un paisatge més agradable i un entorn habitable. La remodelació d’espais verds també afavoreix a canviar costums socials, com per exemple augmentar l’activitat física a aquells que viuen a prop d’un parc. S’hi han associat millores de la salut mental o poden augmentar la participació social en un barri. Diversos treballs han conclòs que els beneficis dels espais verds són majors en persones d’ingressos més baixos. Altres experts asseguren que l’espai verd possibilita l’augment de l’activitat social, la millora de la cohesió comunitària, el desenvolupament local i la reducció dels nivells de delinqüència, especialment en comunitats desfavorides. Pot augmentar el valor econòmic d’un immoble, i les noves tendències parlen d’espais urbans útils, més naturals, amb arbres fruiters que aportin recursos extres a la població.

Cal però anar alerta amb els arbres urbans. Una mala planificació pot provocar que generin més problemes que beneficis. Escocells massa petits, arbres en carrers petits amb poc espai, terra compactada, selecció d’espècies que provoquen al·lèrgies,… Hi ha encara arquitectes que consideren els arbres com un simple equipament urbà, com una banc o una paperera, que en pocs anys s’han de canviar. Cal pensar amb deteniment i planificació quines espècies usem a cada lloc. Buscar arbres de fulla caduca que a l’estiu faran ombra i a l’hivern deixaran passar la llum en un tipus de carrer, però en altres emprar arbres grans de capçades amples. La qualitat es defineix per arbres més grans, més madurs, amb millor estat vegetatiu i amb millors condicions de sòl, que a la vegada són més resistents als reptes del canvi climàtic. Alguns arbres poden tenir un cert valor per la seva personalitat, per la mida, per la història, que pot fer necessari dedicar esforços a la seva conservació. Arbres catalogats com el pollancre del rec de Guèmol, el til·ler de Cal General, o els plàtans de l’Estany haurien de tenir protecció, però potser els plàtans en altres zones s’haurien de treure per evitar les al·lèrgies que provoquen. Caldria elaborar un pla director específic per als arbres a llarg termini, i és que la vida dels arbres és llarga i cal pensar que tot allò el que avui sembrem, en el futur ho recollirem.

Riera_Canaleta_2017marçLimnos (1024x576)

Limnos critica la nova escullera a la riera Canaleta

L’entitat ecologista considera l’actuació de l’ajuntament una obra antiestètica, paisatgística-ment lamentable i ecològicament impactant.

L’ajuntament de Banyoles ha adequat recentment una nova passera a la riera Canaleta. Aquesta obra forma part del nou carril bici que ha de permetre connectar el barri de Sota Monestir amb el barri de Can Puig, i donar també sortida als alumnes de l’IES Brugulat a tocar el barri de Canaleta. Es tracta d’un projecte que ha comptat amb el suport econòmic de la Diputació de Girona. La passera bastant llarga, ha generat la col·locació de grans pedres en escullera a cada riba de la riera, que en aquest punt passa molt encaixada, provocant un gran impacte visual i ecològic a la riera. Limnos vol deixar clar que en cap moment s’oposa a la millora de la connectivitat o a la creació de nous carrils bicicleta, sinó que critica la manera com aquesta s’ha executat.

Limnos considera que l’actuació ha malmès la ribera de la riera i suposa una artificialització greu d’aquest curs fluvial que recull les aigües surgents de l’Estany de Banyoles. La riera Canaleta manté poblacions de peixos autòctons, s’hi troba sovint la llúdriga i hi crien ànecs i blauets, a la vegada que manté algun tram de bosc de ribera molt alterat. No és el col·lector de l’Estany, malgrat en recull tota l’aigua que en surt a través dels recs fins a formar el riu Terri, és una riera plena de vida, i molt útil com a zona verda per a donar-li un ús social útil a la ciutat de Banyoles i als seus ciutadans.

Un niu de porqueria i lleig

La nova escullera és un niu de porqueria. Aquest tipus de construccions afavoreixen l’aparició d’espècies poc desitjables com les rates o els visons americans que troben amagatall entre les pedres, les deixalles hi son difícils de netejar i hi sol créixer la canya, una planta que acaba tapant la riera, i que és difícil de gestionar si entremig hi ha grans pedres. La cosa menys pràctica de gestionar, i el que a priori és una obra econòmicament més barata, l’acabem pagant tots molt més car. A la vegada hipoteca la formació d’un bosc de ribera i paisatgísticament és horrible, no adient amb la planificació urbanística que preveu una zona verda al voltant de la riera. Per donar el toc de gràcia encara hi ha algun abocament puntual d’aigües residuals que ho empitjoren encara més.

Propostes de Limnos per la riera

Limnos proposa la participació d’altres arquitectes i urbanistes amb més criteri per integrar elements naturals d’alt interès ecològic i social a la trama urbana, i reclama l’aposta perquè la riera Canaleta i el riu Terri siguin un passeig fluvial, un corredor verd amb arbres de ribera i bonics salts d’aigua, on la gent pugui passejar i gaudir del verd, un segon pulmó verd de la ciutat després de l’Estany, i no una aberració urbanística. Es proposa l’aplicació de tècniques menys agressives per mantenir els marges, rebaixant el pendent, i utilitzant materials més naturals i integrats., el que s’anomena bioenginyeria.

I ara, que?

L’entitat es mostra preocupada perquè s’utilitzi el mateix tipus de construcció per arranjar la zona dels desmais de l’Estany i el front d’Estany que també està pendent de remodelació. Limnos es mostra molt recelós per la possible intenció d’acabar enterrant la riera sota un gran tub, hipotecant la funció natural de la riera, que sembla que és el que busquin des de l’ajuntament contravenint totes directrius de conservació i potenciació de l’ús públic de l’espai que han anat sorgint en els diferents processos participatius de la ciutat, tant en el planejament urbanístic, com les agendes 21, o com el Pla Director Urbanístic del Pla de l’Estany.

Banyoles, març de 2017