Entrades

platans_bny

La necessitat dels arbres urbans- l’article de l’ham de juny-

L’arbre està esdevenint cada cop un element més a tenir en compte a l’hora de planificar i pensar el paisatge i els usos dels espais urbans, siguin carrers, places o àrees verdes. Està considerat un recurs de futur, no només per les seves funcions, sinó també perquè es un element necessari per millorar l’habitabilitat de la ciutadania. La concepció que la jardineria és un privilegi o una activitat prescindible a les ciutats, ha estat exposada en aquests moments de crisi, però és un error greu considerar que els arbres no són una necessitat bàsica dels habitants. A primer cop d’ull, podem apreciar que els arbres ens ofereixen ombra  a carrers i edificis, generant frescor, i reduint l’efecte illa de calor que es produeix per l’escalfor de l’asfalt. A més, poden millorar el rendiment ambiental dels edificis abaixant despeses de calefacció o refrigeració. La millora de la qualitat de l’aire n’és una altra virtut, produeixen oxigen i actuen com a embornal de diòxid de carboni. També redueix la presència de pols i altres partícules en suspensió, especialment interessant per l’absorció o fixació de contaminants gasosos derivats de la indústria i el trànsit, com l’ozó, el diòxid de sobre i el de nitrogen. Només aquest punt representa una gran aportació a la salut de les persones.

L’arbre es pot convertir una eina tècnica més per a la millora del disseny de l’urbanisme i l’arquitectura urbana, i és que els arbres fan més amable la ciutat i vesteixen places i carrers que generen espais públics de qualitat on trobar-se i realitzar activitats socials. L’arbrat pot esdevenir un element que organitza les ciutats. Ben col·locats els arbres poden absorbir reverberacions de sorolls, reduir l’efecte del vent afavorint al confort dels habitants, o facilitant la mobilitat. L’arbre pot actuar com a element clau contra el canvi climàtic, suavitzant el clima, absorbint l’aigua de pluja i harmonitzant l’entorn. També ofereix hàbitat a tot un conjunt d’animalons que viuen en espais urbans, i es habitual veure-hi ocells com el tudó, la cardina o el rei-tit. Amb els arbres no només es pot aconseguir un paisatge més agradable i un entorn habitable. La remodelació d’espais verds també afavoreix a canviar costums socials, com per exemple augmentar l’activitat física a aquells que viuen a prop d’un parc. S’hi han associat millores de la salut mental o poden augmentar la participació social en un barri. Diversos treballs han conclòs que els beneficis dels espais verds són majors en persones d’ingressos més baixos. Altres experts asseguren que l’espai verd possibilita l’augment de l’activitat social, la millora de la cohesió comunitària, el desenvolupament local i la reducció dels nivells de delinqüència, especialment en comunitats desfavorides. Pot augmentar el valor econòmic d’un immoble, i les noves tendències parlen d’espais urbans útils, més naturals, amb arbres fruiters que aportin recursos extres a la població.

Cal però anar alerta amb els arbres urbans. Una mala planificació pot provocar que generin més problemes que beneficis. Escocells massa petits, arbres en carrers petits amb poc espai, terra compactada, selecció d’espècies que provoquen al·lèrgies,… Hi ha encara arquitectes que consideren els arbres com un simple equipament urbà, com una banc o una paperera, que en pocs anys s’han de canviar. Cal pensar amb deteniment i planificació quines espècies usem a cada lloc. Buscar arbres de fulla caduca que a l’estiu faran ombra i a l’hivern deixaran passar la llum en un tipus de carrer, però en altres emprar arbres grans de capçades amples. La qualitat es defineix per arbres més grans, més madurs, amb millor estat vegetatiu i amb millors condicions de sòl, que a la vegada són més resistents als reptes del canvi climàtic. Alguns arbres poden tenir un cert valor per la seva personalitat, per la mida, per la història, que pot fer necessari dedicar esforços a la seva conservació. Arbres catalogats com el pollancre del rec de Guèmol, el til·ler de Cal General, o els plàtans de l’Estany haurien de tenir protecció, però potser els plàtans en altres zones s’haurien de treure per evitar les al·lèrgies que provoquen. Caldria elaborar un pla director específic per als arbres a llarg termini, i és que la vida dels arbres és llarga i cal pensar que tot allò el que avui sembrem, en el futur ho recollirem.

Riera_Canaleta_2017marçLimnos (1024x576)

Limnos critica la nova escullera a la riera Canaleta

L’entitat ecologista considera l’actuació de l’ajuntament una obra antiestètica, paisatgística-ment lamentable i ecològicament impactant.

L’ajuntament de Banyoles ha adequat recentment una nova passera a la riera Canaleta. Aquesta obra forma part del nou carril bici que ha de permetre connectar el barri de Sota Monestir amb el barri de Can Puig, i donar també sortida als alumnes de l’IES Brugulat a tocar el barri de Canaleta. Es tracta d’un projecte que ha comptat amb el suport econòmic de la Diputació de Girona. La passera bastant llarga, ha generat la col·locació de grans pedres en escullera a cada riba de la riera, que en aquest punt passa molt encaixada, provocant un gran impacte visual i ecològic a la riera. Limnos vol deixar clar que en cap moment s’oposa a la millora de la connectivitat o a la creació de nous carrils bicicleta, sinó que critica la manera com aquesta s’ha executat.

Limnos considera que l’actuació ha malmès la ribera de la riera i suposa una artificialització greu d’aquest curs fluvial que recull les aigües surgents de l’Estany de Banyoles. La riera Canaleta manté poblacions de peixos autòctons, s’hi troba sovint la llúdriga i hi crien ànecs i blauets, a la vegada que manté algun tram de bosc de ribera molt alterat. No és el col·lector de l’Estany, malgrat en recull tota l’aigua que en surt a través dels recs fins a formar el riu Terri, és una riera plena de vida, i molt útil com a zona verda per a donar-li un ús social útil a la ciutat de Banyoles i als seus ciutadans.

Un niu de porqueria i lleig

La nova escullera és un niu de porqueria. Aquest tipus de construccions afavoreixen l’aparició d’espècies poc desitjables com les rates o els visons americans que troben amagatall entre les pedres, les deixalles hi son difícils de netejar i hi sol créixer la canya, una planta que acaba tapant la riera, i que és difícil de gestionar si entremig hi ha grans pedres. La cosa menys pràctica de gestionar, i el que a priori és una obra econòmicament més barata, l’acabem pagant tots molt més car. A la vegada hipoteca la formació d’un bosc de ribera i paisatgísticament és horrible, no adient amb la planificació urbanística que preveu una zona verda al voltant de la riera. Per donar el toc de gràcia encara hi ha algun abocament puntual d’aigües residuals que ho empitjoren encara més.

Propostes de Limnos per la riera

Limnos proposa la participació d’altres arquitectes i urbanistes amb més criteri per integrar elements naturals d’alt interès ecològic i social a la trama urbana, i reclama l’aposta perquè la riera Canaleta i el riu Terri siguin un passeig fluvial, un corredor verd amb arbres de ribera i bonics salts d’aigua, on la gent pugui passejar i gaudir del verd, un segon pulmó verd de la ciutat després de l’Estany, i no una aberració urbanística. Es proposa l’aplicació de tècniques menys agressives per mantenir els marges, rebaixant el pendent, i utilitzant materials més naturals i integrats., el que s’anomena bioenginyeria.

I ara, que?

L’entitat es mostra preocupada perquè s’utilitzi el mateix tipus de construcció per arranjar la zona dels desmais de l’Estany i el front d’Estany que també està pendent de remodelació. Limnos es mostra molt recelós per la possible intenció d’acabar enterrant la riera sota un gran tub, hipotecant la funció natural de la riera, que sembla que és el que busquin des de l’ajuntament contravenint totes directrius de conservació i potenciació de l’ús públic de l’espai que han anat sorgint en els diferents processos participatius de la ciutat, tant en el planejament urbanístic, com les agendes 21, o com el Pla Director Urbanístic del Pla de l’Estany.

Banyoles, març de 2017

foto-estany

Comunicat de Limnos reclamant millores urgents en la gestió del front de l’Estany de Banyoles.

  • Limnos es mostra preocupat per la deixadesa de les infraestructures d’ús públic de l’entorn de l’Estany que no respon a l’aposta pel turisme familiar, esportiu i respectuós amb el medi ambient de la ciutat feta per l’ajuntament.
  • A parer de l’entitat hi ha un abandonament dels aspectes paisatgístics i d’ús públic de l’entorn de l’espai natural.
  • Continuen les mancances greus en la conservació del patrimoni natural: nul·la restauració d’espais degradats, manca de control de les activitats i deficient gestió de residus.
  • L’entitat presenta 8 demandes entre les quals hi ha millores en l’enllumenat del camí de càmping, dels parterres del passeig del front d’estany, de les papereres i del paratge dels desmais o la presència de vigilants o informadors sobre l’espai.

Limnos ha estat a l’expectativa, després d’un any i mig de l’inici de la nova legislatura municipal, per veure com s’afrontaven els reptes ambientals i d’ús públic de l’entorn de l’Estany. Ha passat la primavera amb l’aparició de propostes preocupants i actuacions decebedores que, un cop arribat a l’estiu i veient el panorama, obliguen a reclamar actuacions urgents al consistori municipal, al Consorci de l’Estany o a qui correspongui per millorar la imatge de l’entorn de l’Estany. Preocupa, i molt, la manca de projecte públic de ciutat per resoldre certs aspectes abandonats del paisatge de l’entorn de l’Estany, especialment en la seva trama urbana fins al Vilar, que demostren la inexistència d’un projecte global per al que definiríem com a front d’Estany (tram entre el Parc de la Draga i els Desmais). Limnos considera important aquest debat que inclou tant aspectes urbanístics, de mobilitat, trànsit o aparcament, com paisatgístics: deixadesa i mal estat del mobiliari, parterres inoperatius i llums de terra trencats.
Limnos fa la següent proposta d’aspectes a millorar:

  • Primer: Mal estat de les papereres de l’entorn de l’Estany, continuant per la gestió insuficient de recollida de deixalles a la Caseta de fusta o la inexistència d’un pla per canviar papereres en mal estat i crear punts verds per fomentar la recollida selectiva de residus a l’espai natural.
  • Segon: Encara estem a l’espera d’actuacions contundents respecte al cas dels apartaments a la zona de l’antic Cisne, que recordem que van edificar per sobre de la superfície pendent i que estan pendents d’aplicar les actuacions compensatòries.. No voldríem que es produís un nou cas de fets consumats en aquest punt. Limnos lamenta que no hi hagi criteris per planificar com ha de ser el front d’Estany, i que ni tan sols se sàpiga com quedarà la primera línia d’aquesta construcció abusiva.
  • Tercer: La poca efectivitat dels parterres promoguts durant l’anterior mandat, els quals Limnos va criticar i denunciar públicament en el seu dia- Els fets ens donen la raó altra vegada i aquests jardinets que havien de millorar la imatge de l’entorn del carril bici al costat del passeig del tram del front d’estany han acabat sent un conjunt de pedres amuntegades sense gràcia, i sense rastre de les plantes i arbustos que adornaven amb colors aquell projecte inicial aprovat per l’ajuntament.
  • Quart: Els vigilants o informadors de l’estany segueixen essent una figura vital per a la gestió de l’estany. Reclamem un any més la seva implantació. Durant l’estiu els agents rurals no poden controlar la pesca perquè estan més pendents dels incendis, i el furor pels triatlons i la natació en aigües obertes ha fet proliferar el bany i la natació fora de les zones autoritzades a l’entorn de l’Estany. No es farà prou cas d’aquesta problemàtica ¡ fins que algun dels nois o noies que es banyen a l’espai natural saltant dels arbres de can Morgat pateixi alguna lesió que tots lamentarem per no haver previngut.
  • Cinquè: De molt preocupant és la imatge dels llums trencats en el tram il·luminat amb llums a terra al costat del carril bici que va del front d’Estany fins al càmping, i que donen una imatge degradada del paisatge.
  • Sisè: La deixadesa del paratge dels desmais, on ha quedat eternament abandonada la Font del Ferro. El sediment de les riuades ha quedat dipositat per la zona, un espai que requereix una restauració urgent, que permeti mantenir la funció ecològica de la desembocadura de la riera del Vilar i que no alteri el concepte original de l’espai.
  • Setè: Tampoc ens podem oblidar de l’estat de la zona de la Masia, un establiment tancat on s’acumulen runes i restes de la construcció; o de l’abandonament de la zona de minigolf del Vilar, un altre espai emblemàtic. La legalització forçosa del Pla especial urbanístic que afectava aquesta zona de Porqueres va implicar una aprovació d’augments dels límits de construcció que finalment han acabat en un abandonament de l’indret que perjudica la imatge global de l’espai natural que han d’afrontar conjuntament l’ajuntament de Porqueres i de Banyoles.
  • Vuitè: La proposta de creació d’un aparcament per a caravanes a la zona del Vilar tampoc no ens convenç i demanem alternatives a aquesta proposta més separades de l’espai natural i que no afectin àrees no urbanitzades o rústiques.

Banyoles 28 de juliol de 2016

be-comunal

La delimitació del bé comunal de l’Estany de Banyoles està generant polèmica a la ciutat.

Carta al director de Limnos

Des de l’associació Limnos-Ecologistes de Catalunya considerem que les possibles modificacions en la delimitació del bé comunal que afecten un espai natural com l’Estany hauria de basar-se en les seves possibles implicacions ecològiques, adreçant-se sempre a la millora de la seva protecció ambiental i considerant, en tot moment, l’opinió del conjunt dels seus propietaris i les seves propietàries.

Lamentablement, la delimitació del bé comunal posa en evidència que la visió amb què és gestionat des de l’administració local pot generar una disminució de la seva protecció i, de nou, observem propostes segons les quals l’Estany és únicament un espai on una part dels seus propietaris i les seves propietàries hi fan activitats diverses, i no un espai de valor ambiental i naturalístic que cal protegir i millorar per a tothom. L’Estany és, per sobre de tot, un espai natural de gran valor ambiental i de tots els banyolins i totes les banyolines.

Des de Limnos volem mostrar la nostra preocupació per les implicacions ambientals d’aquesta manera de gestionar l’Estany que demostra més interès per assegurar la realització de legítimes activitats i la seva urbanització i humanització, que no a allò referent, per exemple, a l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua o a la seva gestió com a espai natural únic.

L’Estany és un espai que desperta moltes sensibilitats entre tots els seus propietaris i totes les seves propietàries. Des de Limnos volem reclamar a l’Ajuntament de Banyoles i a la resta d’administracions implicades que posin en valor l’espai natural del bé comunal, i ho demostrin tenint en compte el seu enorme valor paisatgístic, ambiental i naturalístic per sobre de qualsevol altre interès.

Banyoles 7 març 2016

EscolaVila

Caldera de biomassa per a l’Escola pública de la Vila

L’ajuntament de Banyoles aposta per la biomassa en un equipament municipal públic per primer cop, un petit pas per a la implementació d’energies renovables en espais públics. La Diputació de Girona subvencionarà la instal·lació.

Limnos celebra aquest tipus d’actuacions de l’ajuntament de Banyoles,  i anima a l’Ajuntament a anar més lluny en el desplegament de mesures per a la millora de l’eficiència energètica i la sostenibilitat dels equipaments municipals.

Les subvencions de la Diputació de Girona s’emmarquen en un pla que té com a objectiu que els ajuntaments puguin substituir les tradicionals calderes de gasoil per calderes de biomassa. Els avantatges de fer servir la biomassa com a combustible són múltiples ja que afavoreix la sostenibilitat i autonomia energètica dels territoris. El fet que sigui un combustible que s’obté del bosc, permet mantenir net el sotabosc, la qual cosa és clau per a la prevenció d’incendis. A més, l’ús d’aquest combustible reforça el teixit econòmic, ja que obre un nou sector que crea ocupació. A tot això també s’hi afegeix que es tracta d’un combustible renovable, a diferència dels combustibles fòssils.

Per més informació podeu consultar les notícies aparegudes al diari de Girona, radio Banyoles o el projecte al l’ajuntament de Banyoles.

 

Fotografia de Radio Banyoles.

24 joves d’arreu de Catalunya participen al segon camp de treball “Estany Natura”

Limnos ha participat per segon any en la realització del segon camp de treball “Estany Natura” conjuntament amb la Coordinadora de Lleure del Pla de l’Estany en el marc dels camps promoguts per la Direcció General de Joventut de la Generalitat. Limnos s’ha encarregat dels aspectes tècnics de treball i de seguiment de fauna. També ha col·laborat el Consorci de l’Estany amb la programació i assessorament dels treballs tècnics d’aranjament de tanques i passeres, així com en la cessió de la zona d’acampada.

Notícia extreta de Radio Banyoles. Enllaç directe aquí

  • 24 joves d’arreu de Catalunya participen al segon camp de treball “Estany Natura” de la Coordinadora de Lleure i Limnos. Durant 15 dies els nois i noies estan duent a terme censos per estudiar la biodiversitat de l’Estany, i també duen a terme tasques de manteniment de diversos elements de l’entorn natural.

La Direcció General de Joventut de la Generalitat ofereix per segon any a Banyoles el camp de treball “Estany Natura”, dirigit a joves d’arreu del territori català. Hi participen 24 joves d’entre 14 i 17 anys que, durant 15 dies, combinen el lleure amb el servei a la comunitat i la formació. Aquesta és la segona setmana de l’activitat, gestionada des del territori per la Coordinadora de Lleure del Pla de l’Estany amb la col·laboració de l’entitat ecologista Limnos. Un dels monitors de la proposta, Arnau Torrent, ha detallat que les activitats que realitzen els joves participants van des de tasques de conservació de la natura com l’aplicació d’una capa antilliscant a diverses passeres de la Puda, a altres activitats més formatives, com censos d’orenetes, crancs americans o llúdrigues. Com a anècdota, ha destacat el fet d’haver pogut veure, després de molt de temps, una llúdriga capbussant-se a l’Estany.

El camp de treball “Estany Natura” va començar el cap de setmana del 4 i 5 de juliol i s’allargarà fins aquest dissabte. Els joves participants tenen perfils diversos i, tot i que han hagut de treballar sota la intensa calor d’aquests darrers dies, la valoració que en fan els organitzadors és molt positiva.

Aquest és un dels dos camps de treball que ofereix la Generalitat de Catalunya al Pla de l’Estany. A finals de mes s’iniciarà una nova edició del camp al Castell d’Esponellà, que també s’ha dut a terme en diverses edicions i on hi participaran una vintena més de nois i noies d’arreu de Catalunya.

Resultats cens tortugues

El 30 de maig hem realitzat un cens de tortugues amb el voluntariat ambiental de Limnos Pla de l’Estany, que ha permès detectar la presència de la tortuga a les llacunes de Can Morgat, però no a l’Estany de Banyoles. Era un dia amb molta activitat a l’Estany de gent, barques, piragues, etc, el que ha dificultat la tasca, però els resultats han estat més que satisfactoris. Els participants han pogut a prendre a fer un cens de tortugues i hem obserbat altra fauna de l’Estany com les 6 llocades d’anec collverd, amb un total de 26 pollets, també 4 pollets de polla d’aigua, 1 jove de fotja, tres pollets de cabusset i un agró roig.
Aquesta activitat que forma part del programa “Educació en la conservació de la tortuga d’estany (Emys orbicularis) i els seus hàbitats” subvencionat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb la Fundació Emys.
L’activitat ha estat una de les més de 80 activitats incloses dins la setmana del voluntariat ambiental promocionada per la XVAC – Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya

La Comissió Europea porta Espanya als tribunals per un tractament d’aigües residuals perillós per a la salut pública

Adjuntem el comunicat de premsa que va originar les notícies relacionades amb el mal funcionament de la depuradora de Banyoles situada a Cornellà del Terri.

Comunicat de premsa de la Comissió Europea

La Comissió Europea porta Espanya als tribunals per un tractament d’aigües residuals perillós per a la salut pública

Brussel·les, 26 de novembre del 2014

La Comissió Europea portarà Espanya als tribunals per no assegurar-se que les aigües residuals siguin tractades de manera adequada. A la Unió Europea, els estats membres han de tenir sistemes de recollida i tractament de les aigües residuals, atès que l’aigua no tractada suposa un risc per a la salut humana, les aigües continentals i els ambients marins. Espanya va ser avisada sobre aquest fet el 2003, concretament pel que fa a les àrees amb una població igual o superior a deu mil habitants. Tot i que alguns problemes s’han resolt des de llavors, el baix ritme de millora ha fet que la Comissió, partint de la recomanació el Comissari d’Afers Marítims, Pesquers i del Medi Ambient Karmenu Vella, porti el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

La legislació de la UE sobre el tractament d’aigües residuals urbanes data del 1991. A partir d’aquesta primera legislació, els estats membres tenien fins al 1994 per identificar “àrees sensibles” on es requeria un tractament més rigorós (les àrees sensibles inclouen àrees d’on s’extreu aigua potable), i fins al 1999 per instal·lar-hi sistemes de recollida i tractament d’aigua.

Espanya ha anat quedant enrere quant a implementació i quant a legislació, i els informes de les autoritats espanyoles mostren que encara hi ha una manca de tractament adequat a poblacions com Berga, Figueres i Banyoles, totes a Catalunya, i a Pontevedra, Marín, Poio i Bueu, a Galícia. Per algunes altres àrees (Bollullos Par del Condado, a Andalusia, i Abrera i Capellades, ambdues a Catalunya), la Comissió considera que les dades proporcionades o bé són incompletes o bé mostren l’incompliment dels estàndards apropiats.

Rerefons

La Directriu de Tractament d’Aigües Residuals Urbanes obliga als estats membres a assegurar-se que les poblacions recullen i tracten adequadament les seves aigües residuals urbanes. Les aigües residuals no tractades poden estar contaminades per virus i bacteris perillosos, de manera que suposin un risc per a la salut pública. També contenen nutrients com ara nitrogen o fòsfors, els quals poden danyar tant aigües dolces com ambients marins, ja que afavoreixen de manera excessiva el creixement d’algues que poden acabar “ofegant” altres éssers vius, en el procés que es coneix com a eutrofització.

MÉS INFORMACIÓ

En relació a aquesta notícia adjuntem aquest pdf amb informació oficial sobre la depuradora de EDAR de Cornellà del Terri. dbay_edar_banyoles

Marxa pel Clima també a Banyoles

Banyoles s’ha sumat a la marcha pel clima que s’ha celebrat aquest 21 de setembre a moltes ciutats i pobles de tot el món, en un intent de conscienciar els nostres governants i a la població de la necessitat de pendre mesures contra el canvi climàtic. A casa nostra és especialment urgent reclament de nou una política a favor de les energies renovables.

L’activitat ha estat organitzada per voluntaris d’ Avaaz de Banyoles. La Marxa pel Clima ha estat un éxit Banyoles ha demostrat que es pot mobilitzar també per la defensa del medi ambient. Allà hi erem també com a membres de Limnos Pla de l’Estany donant suport també dels dels grups ecologistes locals.

20140921_Climate_March_Banyoles (6) 20140921_Climate_March_Banyoles (9)

Documentació de la primera jornada de participació del POUM de Banyoles

El passat 16 de març es va realitzar la primera sessió de participació del POUM (Planejament urbanístic municipal) que ha de definir el model de ciutat pels propers 25 anys (creixement, infraestructura, equipaments, estratègies, necessitats,…). Hi havien molt poques persones, entre 12 i 15 que van debatré sobre temes econòmics essencialment, però també sobre el model de ciutat.

Us adjuntem l’enllaç al document de conclusions de la primera sessió de participació del POUM  que està penjat al web del procés de participació del  POUM http://poum.banyoles.cat , accessible a través del següent enllaç:

Us animem a participar a les següents sessions previstes els dissabtes 6 i 20 d’abril. la del dia 6 tracta sobre mediambient!!!!!!

A continuació també us passem la presentació de diagnosi que no es va poder passar a la sessió.

diagnosi_sessio_1_poum_banyoles

Fins el dia 6 d’abril. us enviem la invitació de l’equip de participació del POUM de Banyoles.

En el marc del programa de participació ciutadana del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal), es realitzaran 3 sessions de participació ciutadana, obertes a tota la ciutadania, en la que es treballaran de forma participativa aquells aspectes claus del futur urbanístic de Banyoles. Les temàtiques que es tractaran i els horaris són els següents:

  •  06/04/2013 MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT URBANA. Dissabte de 10 a 13h
  • 20/04/2013 MODEL DE DESENVOLUPAMENT URBÀ I MOBILITAT. Dissabte de 10 a 13h

LA TEVA ASSISTÈNCIA ÉS IMPORTANT PER TRAÇAR JUNTS EL FUTUR DE BANYOLES!

Lloc: CEIP Escola de la Vila. Baldiri Reixac. C/Llibertat 80 Banyoles

anunci_participació_POUM

Portfolio Items