Entrades

Cap un nou model energètic sostenible…-Article de l’ham novembre 2011-

A la nostra societat, l’ús de l’energia és fonamental per dur a terme les nostres activitats diàries. Hi hem establert una forta dependència i això fa que gaudim en gran mesura d’un bon nivell de vida i d’una comoditat sense precedents. No obstant, el model energètic en el qual s’ha basat el nostre desenvolupament econòmic i social resulta totalment insostenible. Els impactes ambientals generats de l’ús intensiu de combustibles fòssils no renovables -petroli, carbó i gas- com són, la generació en la seva combustió, de gasos contaminants i d’efecte hivernacle com el CO2 (diòxid de carboni), principal generador del canvi climàtic; o bé, els vessaments de petroli, per extracció o transport, que malmeten els ecosistemes marins,  posen en perill la salut del medi ambient i de les persones. També, l’esgotament progressiu del petroli i les crisis que afecten periòdicament a la seva producció, repercuteixen sobre els conflictes internacionals i sobre l’increment del preu del cru. A més, els principals països productors tenen règims poc o gens democràtics que provoquen grans injustícies socials. Aquestes disfuncions ecològiques, socials i econòmiques, fa palesa la urgent necessitat d’establir un nou model energètic més racional, que fomenti l’estalvi i l’eficiència energètica, alhora que afavoreixi la maximització de l’ús d’altres energies més netes i renovables (fonts naturals inesgotables), com són la eòlica, la solar fotovoltaica o la biomassa, reduint al mateix temps la dependència amb els països productors d’hidrocarburs.

Perquè això sigui una realitat, cal que tots els agents socials (governs, administracions locals, empreses, entitats, i població) hi participem activament, ja sigui recolzant polítiques efectives, com adquirint hàbits i comportaments, ja siguin individuals o col·lectius, encaminats a lluitar contra el canvi climàtic i les injustícies socials.

A continuació, us proposem alguns enllaços on podreu aprofundir més sobre algunes de les nombroses accions que ja s’estan duent a terme, en aquest àmbit. També us aconsellem que doneu una ullada als manuals per l’estalvi i l’eficiència a la llar, sembla mentida que amb petits gestos puguem arribar a estalviar tanta energia i tants diners:

 

Institut Català d’Energia (ICAEN): http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen

En destaquem: els Ajuts per a projectes d’estalvi i eficiència energètica, els Cursos de conducció eficient per conductors de turismes i vehicles pesants, l’Estratègia d’impuls del vehicle elèctric a Catalunya (IVECAT), així com el Pla de l’Energia 2006-2015.

Hogares Kioto: http://hogareskioto.crana.org/recursos_didacticos/ .Aquí hi podreu trobar dos manuals molt amens per l’estalvi i l’eficiència a la llar i com calcular la vostra petjada ecològica.

Som Energia: http://www.somenergia.cat/som-energia/organitzacio/ .La primera cooperativa de producció i consum d’energia verda de Catalunya.

Vehicles compartits: http://www.nosaltres.cat/www/seccio?p_idint=617637  .A Catalunya, el transport és el principal consumidor energètic. Cal buscar maneres per minimitzar el seu impacte.

350.org: http://www.350.org/es/nuestra-misión .La seva missió consisteix en combatre la crisis climàtica, a nivell internacional.

CO2now: http://co2now.org/ .Coneixereu la concentració de diòxid de carboni cada mes i quina ha estat l’evolució des de març de 1958. És mesurada a l’Observatori de Mauna Loa a Hawaii.

El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses- Article de l’ham octubre 2011-

La Comissió Europea ha posat en marxa el que ha denominat “Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses“, una de les iniciatives més ambicioses com a mecanisme de participació de la ciutadania i dels governs locals, que han assumit el compromís voluntari de millorar l’eficiència energètica i utilitzar fonts d’energia renovable en els seus territoris amb l’objectiu de lluitar contra l’escalfament global. Amb aquest compromís, els governs locals fan seu l’objectiu comunitari de reducció de les emissions de CO2 en un 20% abans de l’any 2020, respecte els nivells de l’any 2005. Aquest compromís es concretarà en accions dirigides a millorar l’eficiència energètica i amb la producció d’energia de fonts renovables.

Els compromisos que adopten els signants del pacte són els següents:

●                    En primer lloc, assumir els objectius de la Unió Europea per l’any 2020 de reduir en un 20% les emissions de CO2 en el seu territori municipal i en els àmbits en que tingui competències, mitjançant la millora de l’eficiència energètica i la producció d’energies renovables.

●                    Preparar un “Inventari Base d’Emissions” (IBE) de CO2 del municipi i de la corporacio municipal, en el període d’un any des de la seva adhesió.

●                    Elaborar un “Pla d’Acció d’Energia Sostenible” (PAES) en els àmbits en que tingui competències, aprovat pel ple municipal, dins l’any següent a l’adhesió. El PAES ha de recollir les mesures i accions necessàries per assolir els objectius de reducció d’emissions i ha de ser enviat a la Comissió europea.

●                    Publicar periòdicament –cada 2 anys després de la presentació del seu PAES- els informes d’execució que indiquin el grau d’execució del pla d’acció i els resultats provisionals.

●                    Promoure les seves activitats i involucrar la ciutadania i parts interessades, incloent l’organització periòdica de Dies d’Energia locals.

●                    Difondre el missatge del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses, en particular animant a altres autoritats locals a adherir-se i contribuint a grans esdeveniments i seminaris temàtics.

El Pacte comporta també el compromís de comunicar a tota la ciutadania, a les entitats i a les empreses, el contingut del mateix i especialment del Pla d’Acció d’Energia Sostenible. Aquesta comunicació s’ha d’estructurar mitjançant un Pla de comunicació on hi siguin representants els grups polítics, els ciutadans, el mon associatiu, els sindicats i els empresaris.

A més de propiciar l’estalvi energètic, els resultats de les accions dels signants són múltiples: la creació de treball qualificat i estable, no subjecte a la deslocalització; un entorn i una qualitat de vida més saludables; i un augment de la competitivitat econòmica i la independència energètica.

Actualment tan sols 3 municipis de les comarques gironines han signat aquest Pacte; Girona, Figueres i Ordis. Esperem que ben aviat els ajuntaments de la comarca s’adhereixin al “Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses”.

Més informació: http://www.pactodelosalcaldes.eu

Retornar els envasos – Article de l’ham setembre 2011-

A Catalunya, tal com ha passat arreu d’Europa la generació de residus no ha parat de créixer des dels anys 80 tant en volum com en pes. Una de les causes principal és l’aparició dels envasos i embalatges d’un sol ús. Davant de la situació actual i analitzats els sistemes implantats a altres països el moviment ecologista aposta fermament pel Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) dels envasos d’un sol ús.

  • Dipòsit significa que hi ha un valor econòmic associat a cada envàs, un incentiu perquè aquest envàs torni a la cadena de producció en les millors condicions per al seu reciclatge i que aquesta quantitat no és un impost sinó un avenç.
  • Devolució significa que aquesta quantitat que el consumidor ha avançat se li reemborsa en la seva totalitat quan l’envàs es lliura de nou en el comerç.
  • Retorn significa que l’envàs torna a la cadena de producció, és una matèria primera en condicions de convertir-se en qualsevol nou producte, el cicle es tanca i no hi ha deixalles.

El SDDR és un sistema de gestió de residus, d’envasos en aquest cas, que associa un valor a cada envàs perquè aquest sigui retornat pel consumidor per al seu reciclatge. El sistema funciona d’aquesta manera:

Els productors (embotelladors, importadors o distribuïdors) paguen el dipòsit a l’operador del sistema per cada envàs que posen en el mercat.

Els comerços (hiper i supermercats, botigues mitjanes i petites, gasolineres, etc.) compren els productes, i els seus envasos, als productors. Paguen el preu del producte més el dipòsit per cada envàs. També cobren als consumidors per l’envàs a l’hora de la compra, i tornen el seu import quan aquests ho tornen.

Els consumidors compren el producte envasat i paguen el dipòsit per cada envàs al comerç. Quan han consumit el producte, si lliuren l’envàs buit en qualsevol comerç, se’ls retorna íntegrament el dipòsit pagat. Si el consumidor no vol tornar l’envàs, la quantitat queda en el circuit i ajuda a finançar el sistema.

L’operador del sistema retorna als comerços el que han pagat als consumidors segons rep les dades de part d’aquests. Realitza la compensació entre els agents que intervenen en cicle. A més s’encarrega de gestionar la logística dels envasos, la correcta recuperació dels materials i controlar el flux econòmic entre els diferents agents que hi intervenen.

L’Administració Pública s’encarrega de controlar la transparència de les estadístiques i dades de la gestió de l’operador i audita els comptes de tot el sistema.

D’aquesta manera es maximitza l’eficàcia-recollida de gairebé el 100% dels envasos i l’eficiència -màxim reciclat al menor cost- del sistema.

Al ple del mes de juliol l’Ajuntament de Banyotes va aprovar una moció, promoguda per Limnos, d’adhesió a la Xarxa catalana Retorna que defensa els beneficis ambientals i econòmics dels sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos.

Podeu obtenir més informació del SDDR a www.retorna.org

Vacances sostenibles – Article de l’ham agost 2011-

Vacances sostenibles

Molta gent comença ara les seves vacances després de tot un any treballant i, la majoria, aprofita aquests dies per desplaçar-se i conèixer llocs nous. Però no perquè siguin vacances hem d’oblidar la nostra responsabilitat amb el medi ambient. A continuació us donem alguns consells perquè les vacances resultin més sostenibles.

Quant al transport, si és possible, és preferible moure’s en tren, el mitjà de transport per a llargues distàncies menys contaminant. A més, el tren ofereix opcions molt interessants, com l’”Interrail”, que permet viatjar per Europa a un preu molt assequible. En tot cas, si finalment es decideix anar amb cotxe, cal procurar anar amb el mínim de vehicles possible, no cal que 5 persones portin 5 cotxes. Una altra opció pel que fa al transport és fer cicloturisme, d’aquesta manera podem combinar el fet de conèixer nous llocs amb la pràctica d’esport.

Un cop ens haguem desplaçat fins al nostre destí per gaudir de les vacances, cal que la nostra estada sigui compatible amb la conservació dels recursos naturals del lloc: s’ha de fomentar el desenvolupament local deixant-ho tot com estava abans d’arribar o, si és possible, millor des del punt de vista mediambiental. Però aquest respecte mediambiental no val únicament per al camp i la natura, sinó que les ciutats també han de ser respectades des d’aquest punt de vista: utilitzar el transport públic, caminar o utilitzar la bici per desplaçar-se per la ciutat és una bona manera d’ajudar una mica al medi ambient.

Quan ja s’acosta el dia en què s’acaben les vacances és quan la gent decideix comprar algun detall per

portar als amics i familiars i, des d’aquest punt de vista, també es pot intentar ser respectuosos amb el medi ambient i amb les persones. Es poden trobar productes fantàstics que siguin de comerç just i locals, així sabem que no s’ha explotat a ningú i afavorim l’economia local i no la de multinacionals. A més, en els casos en què s’adquireixin productes de menjar, es pot procurar que aquests siguin ecològics, que són més sans i totalment respectuosos amb el medi ambient. Probablement els productes de comerç just, locals i/o ecològics siguin més cars, però val la pena escollir aquesta opció si així assegurem que es respecten totalment els drets humans i el medi ambient.

Un últim consell pot ser provar un nou tipus de turisme que opta per alentir el ritme de vida. Molta gent pateix estrès degut a la feina, els estudis o, simplement, la rutina diària; gaudir dels petits plaers, com unes vacances a baixa velocitat, és la millor manera de tornar amb el màxim d’energia per a la resta de l’any. No s’ha de fer res amb presses, són vacances, no s’ha de planificar, si no aprofitar per conèixer gent, el medi ambient, les cultures i les tradicions locals; però és important no tornar més cansat que quan es van començar les vacances.

Font: Font: www.ecologiaverde.com

Democràcia Real ja! -Article de l’ham Juliol 2011-

Un grup variat de persones normals i corrents s’estan mobilitzant. Som com tu i com nosaltres: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten. Uns són més progressistes, d’altres més conservadors. Uns son creients, d’altres no. Uns tenen ideologies ben definides, d’altres son apolítics. Però tots estan amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veuen al seu voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers, per la indefensió del ciutadà ras. Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:

  • Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
  • Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.

Per a poder desenvolupar aquest drets cal fer canvis dràstics en el sistema econòmic i de govern, doncs el sistema polític, la maquinària de les administracions, està lligat de mans pel poder econòmic i funciona per inèrcia sense saber on va, endeutant-se de forma descontrolada i mantenint desinformats i desmobilitzats als ciutadans. Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que no vol saber de les nostres necessitats. Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i per tot això i moltes més raons hi ha molta gent indignada.

Com a persones indignades tenim dret a reclamar aquests drets, però també hem de complir amb uns deures. El nostre deure com a ciutadans d’un sistema social democràtic és mobilitzar-nos, aprendre, informar-nos i utilitzar totes les vies possibles per a millorar la societat. Cal anar a poc a poc, perquè es va lluny. Però, per on comencem?

Canvi social: Mobilitza’t i informat. Participa de les assemblees d’indignats del teu poble (http://indignatsbanyoles.wordpress.com/), a les assemblees de barri, a les entitats locals, escolta i opina, debat i aprèn, format i actua. Promou actuacions, propostes en favor de canvis socials, econòmics i ambientals, exigeix canvis i reformes més ètiques i participatives en les lleis electorals i en el funcionament de la política. Recorda que tu també fas política en el dia a dia.

Canvi personal: Informa’t i sigues consumidor i ciutadà responsable. Busca un banc ètic on invertir els diners lluny dels mercats especuladors, consumeix productes locals per donar feina i a la vegada disminuir l’impacte ambiental del nostre sistema econòmic, promou cooperatives de treball i de consum responsable, no compris productes de marques i empreses que no respectin els drets humans, explotin els treballadors, o no preservin el mediambient, dona suport a iniciatives globals com la implantació de la taxa Tobin a les transaccions comercials internacionals i defensa el manteniment de les inversions en polítiques socials relatives a la sanitat i a l’educació que repercuteixen al benestar social.

Avancem cap al residu 0: la recollida porta a porta

En un món amb recursos finits i demanda creixent, fins i tot una economia basada totalmente en el reciclatge seria, finalment, insostenible. L’estratègia Residu Zero va més enllà de la recollida selectiva; és un canvi de paradigma, canviar d’un model finalista de tractament de residus a un model de prevenció. Així, el reciclatge forma part de l’estratègia però el seu objectiu és disminuir els residus en origen. Aquí entra en joc la sensibilitat dels productors i la normativa de les administracions. A més, caldria analitzar quins són els materials que generen residus tòxics i contaminants i substituir-los per materials reciclables o biodegradables. El reciclatge hauria de ser la mesura més “finalista” dins una estratègia de residu 0.

Dit això, la recollida selectiva és la part d’aquesta estratègia on ens podem implicar més fàcilment com a ciutadans. Aproximadament el 80% dels residus es poden reutilitzar, reciclar o compostar sense cap problema i en canvi la mitjana catalana de recollida selectiva és del 37,5%, el que significa que més de la meitat dels residus a Catalunya acaben als abocadors o incinerats. A Banyoles, amb un 40%, estem una mica per sobre de la mitjana catalana però encara ens trobem molt lluny del 80%. Com podríem millorar la nostra nota? Us posarem un exemple: a Argentona, amb 12.000 habitants, només es reciclava el 15% dels residus i es va implantar el sistema de recollida porta per porta (PaP) de les fraccions orgànica i rebuig. En els quatre anys següents, les xifres de reciclatge van augmentar fins al 52%. Llavors van ampliar la recollida al paper-cartró i envasos, de manera que, a la via pública, només hi van quedar els contenidors de recollida de vidre. Un any més tard, el percentatge de recollida selectiva arribava al 63%.

Potser pensareu que la recollida porta a porta és complicada en una ciutat i que està més pensada pels pobles. Doncs bé, resulta que la ciutat de San Francisco aplica la recollida selectiva porta a porta des dels anys 80 amb molt bons resultats. És cert que és un sistema que requereix un canvi d’hàbits important, que està subjecte a un horari de lliurament més estricte i que cal guardar els residus a casa fins el dia de recollida. Però tot canvi requereix el seu temps d’adaptació i els beneficis que comporta bé es mereixen el nostre esforç. Amb aquest sistema s’aconsegueix recollir més quantitat de residus valoritzables i de molt bona qualitat. Actualment a Banyoles es recull la fracció orgànica per al seu aprofitament a través del compostatge, però el compost que es genera conté molt plàstic i altres elements no compostables. Un segon avantatge és la retirada de contenidors de la via pública, pel que s’eviten desbordaments, problemes de males olors i es guanya espai públic. També es minimitza la necessitat de plantes de triatge i, per tant, s’estalvia un munt de milions d’euros que es poden destinar a altres necessitats socials. I, finalment, ens ajuda a fer-nos prendre consciència del volum de residus que generem i a veure imprescindible la disminució dels residus en origen, amb un consum responsable i exigint la reducció dels envasos i embalatges per part dels productors.

Amb aquest mètode allargaríem la vida útil de l’abocador i evitaríem la crema de residus en incineradores, considerat el pitjor mètode de gestió de residus per motius econòmics (són molt costoses tot i estar subvencionades), ambientals i sanitaris (les cendres contenen substàncies perilloses, com dioxines, àcid clorhídric, plom, etc. que poden produir càncer i trastorns al sistema nerviós).

Per a més informació podeu visitar el web de l’associació de municipis catalans per a la recollida porta a porta: www.portaaporta.cat i el web de la fundació privada catalana de prevenció de residus i consum responsable: www.residusiconsum.org.

La llúdriga al Pla de l’Estany

L’article de la revista l’ham de maig de 2011.
La població de llúdriga va desaparèixer de l’Estany de Banyoles a mitjans dels anys seixanta del segle XX a causa de la contaminació dels rius, la persecució per l’home i l’alteració del seu hàbitat. Josep Maria Massip, en el seu llibre de Mamífers de Fauna comarcal (1983), explica la situació de la llúdriga a la comarca de Banyoles: “Tot i que arriben notícies de llúdrigues a l’Estany, la darrera cita més fidedigna és l’observació d’un exemplar a la riera Garrumbert (Fontcoberta) el 1962…” la considera raríssima a la comarca i llavors ja desapareguda en els darrers 25 anys:  “cronistes antics la consideraven abundant a principis de segle…”. El retorn de la llúdriga a la comarca del Pla de l’Estany va ser un dels objectius inicials registrats en els estatuts de l’entitat ecologista Limnos, constituïda a Banyoles l’any 1987.
L’any 1996 – 97 es va reintroduir la llúdriga al riu Fluvià, concretament a la resclosa de Serinyà. L’any 2002, al juny, se’n va observar i fotografiar un exemplar al riu Terri a Borgonyà (Cornellà del Terri) i l’any 2006 es va detectar la presència d’un exemplar a l’Estany de Banyoles, a les llacunes de Can Morgat. La recuperació de la llúdriga és un dels objectius fundacionals de l’associació Limnos i la nostra voluntat és recuperar el seu hàbitat i veure de nou de forma habitual l’espècie a l’Estany i el seu entorn. És necessari conèixer l’estat de les poblacions per promoure la seva recuperació o conservació, i també es pot aprofitar per comprovar com és la seva dieta, quins llocs són els seus preferits, els més tranquils i millors per a l’espècie.
És per això que, des del 2007, els voluntaris ambientals de Limnos fan un seguiment de la població de llúdriga a la comarca: recerca de rastres, censos visuals i trampeig fotogràfic nocturn. En cada seguiment de rastres realitzat s’ha pogut confirmar la presència de la llúdriga a l’Estany i els seus voltants. A més, al 2008 i 2009 es va poder observar la llúdriga nedant durant la realització dels censos visuals. També al 2008 se’n va poder fotografiar una en una ocasió i, a principis del 2011, se’n van poder fer fotografies en diverses ocasions. Trobar una llúdriga a la zona de l’Estany és molt bon senyal, ja que aquest animal està considerat un bioindicador de l’estat de salut de la natura i, com a tal, només es troba en aigües molt netes, amb molts peixos o crancs, i amb una vegetació de ribera que li permeti fer-hi el cau.
A l’última dècada s’ha estat reclamant en repetides ocasions la creació d’un Parc Natural de la conca lacustre de l’Estany de Banyoles. L’espai està inclòs en la xarxa Natura 2000, però el nivell de sensibilització de la població local és reduït, ja que moltes persones veuen l’entorn de l’Estany com un espai urbà, un parc on anar a passejar i fer activitats, i no com un espai natural on existeixen multitud d’éssers vius. Les actuacions de voluntariat ambiental i els seguiments que es fan de la llúdriga –un animal especialment mediàtic, utilitzat com a espècie emblemàtica- també pretenen contribuir a la sensibilització de la població local i reforçar el paper de les associacions naturalistes i ecologistes del territori.

2011, Any Internacional dels Boscos

L’article de la revista l’ham de l’abril de 2011.

Si l’any 2010 va ser l’any Internacional de la Biodiversitat, el 2011 ho serà dels boscos. Així ho ha declarat les Nacions Unides, per tal que la comunitat internacional posi especial atenció sobre la importància de la bidireccional i indissociable relació entre els boscos i la societat. El boscos proporcionen un espai de lleure a les persones i hàbitats per la biodiversitat, són una font de combustible, d’aliments, de medicines i d’aigua neta, i tenen un paper vital en el manteniment del clima i el medi ambient global. Per tot això es pretén augmentar esforços per la recuperació i conservació de les masses forestals. Els responsables realitzaran al llarg de l’any diverses activitats per implicar a institucions, empreses i ciutadans i cridar l’atenció sobre les principals amenaces que pateixen els recursos forestals. Es promouran inciatives per augmentar l’ordenació sostenible, la conservació i el desenvolupament de tot tipus de boscos, inclosos els arbres aïllats. A més, s’intercanviaran coneixements sobre estratègies que han aconseguit frenar processos com la deforestació i la degradació forestal.

Algunes dades de les que disposem és de que cada any desapareixen més de 13 milions d’hectàrees de boscos a tot el món, el que equival a una quart part de la Península Ibèrica. Això es deu a diverses causes, la majoria d’elles provocades pels humans: la sobreexplotació i la tala il·legal, la conversió a terres agrícoles i ramaderes, la recolecció insostenible de la fusta, la gestió territorial inadequada, la creació d’assentaments humans, les explotacions mineres i pertrolíferes, la construcció d’embassaments i carreteres, les espècies invasores, els incendis forestals, els cultius per agrocombustibles, la fragmentació dels ecosistemes o la contaminació atmosfèrica.

A la nostra comarca, com a d’altres zones de Catalunya, el problema ara no és la desforestació. Altrament, la superfície forestal ha fins i tot augmentat en els darrers quaranta anys, en detriment del paisatge tradicional de mosaic – estructures territorials on es combinen parcel·les de conreus, de boscos i de petits nuclis de població- que es caracteritzava per la seva heterogeneïtat. Ja va ser a principis del segle XX que es van començar a introduir les repoblacions, a la nostra comarca, de pi blanc (Pinus halepensis) i que han malmès el seu paisatge forestal potencial, és a dir, el que li correspondria per les seves condicions ambientals: un paisatge on dominaria principalment l’alzina (Quercus ilex) i encara que amb menor proporció, el roure martinenc (Quercus humilis).

Altres problemàtiques que es donen a Catalunya és l’enfrontament entre propietaris i els usuaris dels seus boscos, donat que la majoria de boscos són de titularitat privada. I malgrat que alguns propietaris forestals són conscients dels beneficis ambientals i socials que generen a la societat, en reben molt poc a canvi (en termes ecònomics), per la cada vegada més baixa rendibilitat econòmica dels seus boscos. A més, sovint, aquests són abandonats. És evident que en un món més urbà els boscos adquireixen un paper, cada vegada més important, de propocionar plaer estètic i recreatiu per a la població i que d’alguna manera s’haurà de gestionar.

Els ciutadants, a més a més d’exercir un consum responsable dels productes derivats de l’explotació forestal com ara evitar l’ús del paper de la correspondència bancària, també podem presionar a les institucions perquè adoptin mesures que defensin els boscos, com la creació d’espais protegits i corredors entre aquestes àrees, el recolzament a pràctiques eficients i una gestió forestal sostenible o recolzant l’el·liminació d’espècies al·lòctones o la repoblació amb espècies autòctones.