Entrades

El Japó sense nuclears. L’Article de l’ham. Juny 2012.

El Japó, un dels països més nuclearitzats del món, amb 54 centrals, ha mantingut desconnectades de la xarxa totes les seves centrals nuclears durant aproximadament  2 mesos. Des del mes de març, les centrals japoneses han anat parant una darrera l’altra. Algunes d’elles, com la de Fukushima, definitivament,  i altres, en principi, de forma temporal. Durant aquests dos mesos  cap nuclear ha funcionant i el Japó ha aconseguit l’energia que ha necessitat d’altres fonts. Desgraciadament les últimes notícies ens diuen que, a hores d’ara, dos reactors s’estan reactivant de nou.

El dia 11 de març de 2011, la central nuclear de Fukushima-Daiichi va patir un terrible accident nuclear que ha donat lloc a la segona fuita radioactiva més greu de tots els temps, després de l’originada per l’accident de Txernòbil, el 1986. Les conseqüències sobre la salut de les persones no es coneixeran fins d’aquí a 10 o 20 anys.

Actualment, al Japó, la societat ha desenvolupat una enorme oposició vers aquesta font d’energia i una gran desconfiança entorn de les empreses explotadores de les nuclears,

La companyia elèctrica propietària de la central és TEPCO, la més gran de Japó, i la tercera més gran del món. La gestió realitzada per TEPCO i per les autoritats japoneses s’ha caracteritzat pel secretisme i la mentida. Es va trigar més d’un mes a reconèixer que l’accident era de nivell 7, el màxim.  Es va negar l’evidència que els reactors 1, 2 i 3 estaven parcialment o totalment fosos. Es va permetre que milers de persones rebessin grans dosis radioactives a l’endarrerir l’evacuació de zones molt contaminades més de dues setmanes…

Al Japó, una potència tecnològica de primer ordre, no s’ha pogut evitar aquest accident ni s’han controlat els seus efectes. Una anàlisi exhaustiva i a llarg termini revela que les raons principals per les que es van produir les tres fusions van ser, molt més que les errades tècniques,  les deficiències institucionals, la mala gestió política, una normativa regida per la indústria i un menyspreu generalitzat cap als riscos nuclears.

Fukushima ha demostrat que les catàstrofes nuclears poden donar-se en qualsevol país, fins i tot en els més rics i tecnològicament més desenvolupats. Per altra banda, encara que la indústria nuclear continua assegurant que un accident atòmic rellevant només passa una vegada cada 250 anys, la realitat s’entossudeix a demostrar que el món pateix una crisi important cada 15 o 20 anys. Semblaria intel·ligent que nosaltres també seguíssim l’exemple del Japó i d’altres països que ja estan reduint els seus programes nuclears o establint calendaris de tancament: Alemanya, Bèlgica, Suïssa, Itàlia, etc. Els defensors de l’energia nuclear ens anuncien catàstrofes si prescindim de l’energia nuclear, el desproveïment elèctric i una infinitat d’horrors, però, de moment,  l’únic horror real és el que han patit, pateixen i patiran a Txernòbil i a Fukushima.

Extret, entre d’altres llocs:

http://www.greenpeace.org/espana/es/Blog/japn-sin-nuclearesla-vida-continua/blog/40764/

http://www.greenpeace.org/espana/es/reports/Las-lecciones-de-Fukushima/

http://www.ecologistasenaccion.org/article20037.html

http://www.tanquemlesnuclears.org/

 

Participació d’escolars en la recuperació de la biodiversitat. Article de l’ham. Juny 2012.

El passat 10 d’abril, els alumnes de 5è de l’escola del Baldiri Reixac, la Vila, van dur a terme un dels alliberaments d’exemplars de tortuga d’estany (Emys orbicularis) inclosos dins el Projecte Estany LIFE Natura (2010-13).

Aquest Projecte té com a objectiu principal una sèrie d’actuacions encaminades a combatre i revertir la desaparició de les espècies autòctones, tant animals com vegetals, provocada per espècies exòtiques invasores. Des dels anys 90, la Unió Europea subvenciona projectes de conservació dels recursos naturals, als seus estats membres, a través del fons LIFE que actualment està en l’etapa 2010-2013. L’Espai Natural de l’Estany, declarat Espai d’Interès Natural (PEIN) i també Zona d’Especial Protecció dins la Xarxa Natura 2000 d’àmbit europeu, ha estat beneficiat i subvencionat dues vegades pel programa LIFE. La gestió de l’actual projecte, es fa a través del Consorci de l’Estany que vetlla per la seva execució a través d’una oficina tècnica. El programa de subvencions LIFE dóna molta importància a la difusió de les actuacions i dels resultats de cadascun dels projectes, valorant molt positivament la participació ciutadana en aquestes actuacions de conservació de la natura. Els escolars de la comarca, així com el voluntariat ambiental de Limnos, han participat activament d’aquest projecte impulsat per l’administració local.

A hores d’ara,  i després d’haver estat retirant espècies invasores, s’estan alliberant a l’Estany exemplars de tortuga d’estany i de nàiade allargada  o musclo d’aigua dolça provinents de la cria en captivitat, així com de barb de muntanya procedent de poblacions de rius propers amb bon estat de conservació.

Els alumnes de la Vila opinen i ens diuen el següent respecte a la seva participació en la recuperació de la biodiversitat de l’estany:

“Estàvem emocionats i contentíssims, ens sentíem afortunats per participar en la repoblació i recuperació de la tortuga d’estany; també una mica nerviosos perquè hi havia polítics de la comarca i periodistes que filmaven i feien fotos. Després vam sortir als diaris i a la Televisió.

La repoblació va ser a la llacuna dels Amaradors, amb tortugues petites provinents del centre de reproducció de l’Albera. Portaven un xip i algunes un transmissor, amb antena,  per poder-les localitzar després i fer-ne el seguiment (semblava com si anessin a lliurar una batalla i els hi vam posar nom de guerrilleres). Abans havíem aprés molt sobre la tortuga d’estany, que és pigallada de groc, i la de Florida, que té una taca vermella al coll i és més voraç que la d’aquí i per això l’ha desplaçat però, quan ets a casa teva pensem que no t’haurien de fer fora. També vam aprendre a saber els anys que tenen, mirant les línies de plaques de la vora. Va ser tot molt entenedor.

En el moment de deixar-les anar va ser emocionant i ens vam sentir molt importants, gairebé com herois i heroïnes ajudant les tortugues. Ara esperem que el projecte funcioni i els vagi bé, de fet, creiem que tindrà èxit i que haurien d’haver més projectes com aquest, per ajudar a recuperar les espècies del nostre territori i que se’ls acabin els problemes.

Ha estat una experiència interessant, inoblidable. Va ser divertit i al mateix temps, vam aprendre.”

– Alumnes de 5è de l’escola Baldiri Reixac –

 

Menys residus:l’estratègia catalana Residu Zero. Article de l’ham. Maig 2012-

A Catalunya, a les darreres dècades, els residus municipals han augmentat en quantitat, diversitat i complexitat, degut a la cultura dels productes “d’un sol ús”, al sobre embalatge, a l’obsolescència programada i a l’heterogeneïtat de materials que es llencen i que fan augmentar el nombre creixent de residus de difícil recuperació i reutilització.

En els darrers anys, les polítiques públiques sobre els residus municipals s’han centrat, a Catalunya, en l’ordenació de la gestió dels residus i en potenciar la recollida selectiva i la recuperació de les principals fraccions, però posant un excessiu èmfasi en els tractaments finalistes cap a abocadors i cap a incineradores.

Les decisions privades sobre productes i activitats no tenen prou en compte els perjudicis que causen els residus que se’n deriven. Per tant, ens trobem davant d’una manca d’aplicació del principi comunitari de “responsabilitat ampliada del productor”.

La major responsabilitat en la gestió de residus municipals recau ara en l’administració i en els ciutadans, que són els que n’assumeixen els costos econòmics, socials i ambientals. Els productors i distribuïdors haurien d’assumir la seva part de responsabilitat, i els costos dels residus associats als seus productes, per tal d’endegar canvis en les formes de producció, distribució i consum que redueixin la generació de residus i la contaminació.

En el moment actual de forta crisi, la implantació de mesures de prevenció de residus, tant a nivell públic com privat, representa avançar cap a una major eficiència en l’ús de materials i energia i contribueix a donar sortides a la crisi econòmica tenint en compte la necessària sostenibilitat ambiental. És en aquesta línia que diferents sectors de la societat catalana (municipis i associacions municipalistes, empreses, universitats i centres de recerca, entitats ecologistes i socials) van constituir el 4 de març de 2011 el Fòrum ESTRATÈGIA CATALANA RESIDU ZERO. Aquesta iniciativa s’emmarca dins un moviment internacional (Zero Waste International Alliance, Zero Waste Europe) al qual ja s’hi han adherit nombroses administracions locals i regionals, empreses i organitzacions de diferents països.

L’Estratègia Catalana Residu Zero implica avançar cap a la reducció i reaprofitament progressiu dels residus com a recursos i, per això, planteja estratègies i objectius concrets que permetin tancar el cicle dels materials per tal que tot residu pugui ser transformat en matèria primera, tot procurant la sostenibilitat econòmica, social i ambiental. Es pretén aconseguir que l’any 2020, la producció de residus sigui inferior a 1,20 Kg/habitant/dia i invertir la situació actual de manera que almenys el 70% dels residus generats siguin recuperats i només el 30% siguin destinats a abocadors o incineradora. Cal promoure el disseny de productes per tal que no facin residus o que aquests siguin reciclables, reutilitzables o fàcilment assimilats pel medi. A la vegada s’ha d’evitar la producció i comercialització de productes per als quals no hi hagi cap tecnologia sostenible que els pugui integrar o transformar en un nou producte. Els ajuntaments es poden adherir a aquest Forum per tal de buscar plegats noves maneres de reduir els residus.

Més info: http://www.residusiconsum.org/         http://www.zerowasteeurope.eu/

Escoles Verdes – Article de l’ham desembre 2011-

El programa Escoles Verdes promogut per la Generalitat de Catalunya, sorgeix com un compromís per donar suport a tots els centres educatius de Catalunya que volen innovar, incloure, avançar, sistematitzar i organitzar accions educatives que tinguin la finalitat d’afrontar, des de l’educació, els nous reptes i valors de la sostenibilitat.

Al Pla de l’Estany hi ha només dos centres que ja tenen el distintiu d’Escola Verda, que són el CEIP l’Entorn i l’IES Brugulat, són 2 representants inclosos en els més de 485 centre catalans que ja formen part del projecte. Aquests centres incorporen en el seu centre bones pràctiques des del punt de vista educatiu i ambiental. Normalment tendiríem a centrar-nos en fer una valoració negativa de la no participació dels nostres centres en aquests tipus de projectes, és a dir criticar els que no són escola verda. Però aquest cop toca elogiar aquests dos centres que en el seu moment van apreciar els valors que es potencien en els projectes d’Escola Verda, com són: promoure la participació activa de la comunitat educativa en el respecte amb l’entorn, incorporar els valors de l’educació per a la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida del centre i afavorir l’intercanvi entre els centres que comparteixen els mateixos objectius. Són valors que avui en dia haurien de ser essencials en l’educació i més enllà, no només durant el curs i en el centre escolar sinó també en la rutina del dia a dia. I més encara si tenim en compte el gran privilegi de viure en una comarca amb un alt valor paisatgístic, històric i cultural que no ens cansem d’alabar però que malauradament no estem apreciant com caldria.

El Programa Escoles Verdes és un projecte de centre i, per tant, la decisió d’incorporar-s’hi l’ha de prendre tota la comunitat educativa. Formar part d’aquesta xarxa de centres que voluntàriament han decidit, a través de l’educació per a la sostenibilitat, fer un canvi qualitatiu en el seu projecte educatiu, significa replantejar-se àmpliament el treball educatiu i l’organització del centre, i per tant, l’acceptació, per part de tota la comunitat educativa, d’uns compromisos bàsics que es concreten en: una voluntat explícita del centre de participar en el programa, es a dir, un percentatge significatiu del professorat ha d’estar disposat a participar activament en aquest procés d’innovació; un compromís de formació continuada, la formació és la base de la possibilitat del canvi; i un canvi d’organització i en la participació.

Estem segurs que en la majoria dels centres de la nostra comarca ja s’està educant amb aquests tipus de valors, per això animem a que s’informin sobre el projecte d’Escoles Verdes i puguin participar, aprendre i compartir l’experiència amb altres centres, per tal d’enfortir les relacions socials i el respecte amb el medi que ens fa viure. Podeu trobar més informació buscant “escoles verdes de Catalunya” al web www.gencat.cat.

Cap un nou model energètic sostenible…-Article de l’ham novembre 2011-

A la nostra societat, l’ús de l’energia és fonamental per dur a terme les nostres activitats diàries. Hi hem establert una forta dependència i això fa que gaudim en gran mesura d’un bon nivell de vida i d’una comoditat sense precedents. No obstant, el model energètic en el qual s’ha basat el nostre desenvolupament econòmic i social resulta totalment insostenible. Els impactes ambientals generats de l’ús intensiu de combustibles fòssils no renovables -petroli, carbó i gas- com són, la generació en la seva combustió, de gasos contaminants i d’efecte hivernacle com el CO2 (diòxid de carboni), principal generador del canvi climàtic; o bé, els vessaments de petroli, per extracció o transport, que malmeten els ecosistemes marins,  posen en perill la salut del medi ambient i de les persones. També, l’esgotament progressiu del petroli i les crisis que afecten periòdicament a la seva producció, repercuteixen sobre els conflictes internacionals i sobre l’increment del preu del cru. A més, els principals països productors tenen règims poc o gens democràtics que provoquen grans injustícies socials. Aquestes disfuncions ecològiques, socials i econòmiques, fa palesa la urgent necessitat d’establir un nou model energètic més racional, que fomenti l’estalvi i l’eficiència energètica, alhora que afavoreixi la maximització de l’ús d’altres energies més netes i renovables (fonts naturals inesgotables), com són la eòlica, la solar fotovoltaica o la biomassa, reduint al mateix temps la dependència amb els països productors d’hidrocarburs.

Perquè això sigui una realitat, cal que tots els agents socials (governs, administracions locals, empreses, entitats, i població) hi participem activament, ja sigui recolzant polítiques efectives, com adquirint hàbits i comportaments, ja siguin individuals o col·lectius, encaminats a lluitar contra el canvi climàtic i les injustícies socials.

A continuació, us proposem alguns enllaços on podreu aprofundir més sobre algunes de les nombroses accions que ja s’estan duent a terme, en aquest àmbit. També us aconsellem que doneu una ullada als manuals per l’estalvi i l’eficiència a la llar, sembla mentida que amb petits gestos puguem arribar a estalviar tanta energia i tants diners:

 

Institut Català d’Energia (ICAEN): http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen

En destaquem: els Ajuts per a projectes d’estalvi i eficiència energètica, els Cursos de conducció eficient per conductors de turismes i vehicles pesants, l’Estratègia d’impuls del vehicle elèctric a Catalunya (IVECAT), així com el Pla de l’Energia 2006-2015.

Hogares Kioto: http://hogareskioto.crana.org/recursos_didacticos/ .Aquí hi podreu trobar dos manuals molt amens per l’estalvi i l’eficiència a la llar i com calcular la vostra petjada ecològica.

Som Energia: http://www.somenergia.cat/som-energia/organitzacio/ .La primera cooperativa de producció i consum d’energia verda de Catalunya.

Vehicles compartits: http://www.nosaltres.cat/www/seccio?p_idint=617637  .A Catalunya, el transport és el principal consumidor energètic. Cal buscar maneres per minimitzar el seu impacte.

350.org: http://www.350.org/es/nuestra-misión .La seva missió consisteix en combatre la crisis climàtica, a nivell internacional.

CO2now: http://co2now.org/ .Coneixereu la concentració de diòxid de carboni cada mes i quina ha estat l’evolució des de març de 1958. És mesurada a l’Observatori de Mauna Loa a Hawaii.

El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses- Article de l’ham octubre 2011-

La Comissió Europea ha posat en marxa el que ha denominat “Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses“, una de les iniciatives més ambicioses com a mecanisme de participació de la ciutadania i dels governs locals, que han assumit el compromís voluntari de millorar l’eficiència energètica i utilitzar fonts d’energia renovable en els seus territoris amb l’objectiu de lluitar contra l’escalfament global. Amb aquest compromís, els governs locals fan seu l’objectiu comunitari de reducció de les emissions de CO2 en un 20% abans de l’any 2020, respecte els nivells de l’any 2005. Aquest compromís es concretarà en accions dirigides a millorar l’eficiència energètica i amb la producció d’energia de fonts renovables.

Els compromisos que adopten els signants del pacte són els següents:

●                    En primer lloc, assumir els objectius de la Unió Europea per l’any 2020 de reduir en un 20% les emissions de CO2 en el seu territori municipal i en els àmbits en que tingui competències, mitjançant la millora de l’eficiència energètica i la producció d’energies renovables.

●                    Preparar un “Inventari Base d’Emissions” (IBE) de CO2 del municipi i de la corporacio municipal, en el període d’un any des de la seva adhesió.

●                    Elaborar un “Pla d’Acció d’Energia Sostenible” (PAES) en els àmbits en que tingui competències, aprovat pel ple municipal, dins l’any següent a l’adhesió. El PAES ha de recollir les mesures i accions necessàries per assolir els objectius de reducció d’emissions i ha de ser enviat a la Comissió europea.

●                    Publicar periòdicament –cada 2 anys després de la presentació del seu PAES- els informes d’execució que indiquin el grau d’execució del pla d’acció i els resultats provisionals.

●                    Promoure les seves activitats i involucrar la ciutadania i parts interessades, incloent l’organització periòdica de Dies d’Energia locals.

●                    Difondre el missatge del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses, en particular animant a altres autoritats locals a adherir-se i contribuint a grans esdeveniments i seminaris temàtics.

El Pacte comporta també el compromís de comunicar a tota la ciutadania, a les entitats i a les empreses, el contingut del mateix i especialment del Pla d’Acció d’Energia Sostenible. Aquesta comunicació s’ha d’estructurar mitjançant un Pla de comunicació on hi siguin representants els grups polítics, els ciutadans, el mon associatiu, els sindicats i els empresaris.

A més de propiciar l’estalvi energètic, els resultats de les accions dels signants són múltiples: la creació de treball qualificat i estable, no subjecte a la deslocalització; un entorn i una qualitat de vida més saludables; i un augment de la competitivitat econòmica i la independència energètica.

Actualment tan sols 3 municipis de les comarques gironines han signat aquest Pacte; Girona, Figueres i Ordis. Esperem que ben aviat els ajuntaments de la comarca s’adhereixin al “Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses”.

Més informació: http://www.pactodelosalcaldes.eu

Retornar els envasos – Article de l’ham setembre 2011-

A Catalunya, tal com ha passat arreu d’Europa la generació de residus no ha parat de créixer des dels anys 80 tant en volum com en pes. Una de les causes principal és l’aparició dels envasos i embalatges d’un sol ús. Davant de la situació actual i analitzats els sistemes implantats a altres països el moviment ecologista aposta fermament pel Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) dels envasos d’un sol ús.

  • Dipòsit significa que hi ha un valor econòmic associat a cada envàs, un incentiu perquè aquest envàs torni a la cadena de producció en les millors condicions per al seu reciclatge i que aquesta quantitat no és un impost sinó un avenç.
  • Devolució significa que aquesta quantitat que el consumidor ha avançat se li reemborsa en la seva totalitat quan l’envàs es lliura de nou en el comerç.
  • Retorn significa que l’envàs torna a la cadena de producció, és una matèria primera en condicions de convertir-se en qualsevol nou producte, el cicle es tanca i no hi ha deixalles.

El SDDR és un sistema de gestió de residus, d’envasos en aquest cas, que associa un valor a cada envàs perquè aquest sigui retornat pel consumidor per al seu reciclatge. El sistema funciona d’aquesta manera:

Els productors (embotelladors, importadors o distribuïdors) paguen el dipòsit a l’operador del sistema per cada envàs que posen en el mercat.

Els comerços (hiper i supermercats, botigues mitjanes i petites, gasolineres, etc.) compren els productes, i els seus envasos, als productors. Paguen el preu del producte més el dipòsit per cada envàs. També cobren als consumidors per l’envàs a l’hora de la compra, i tornen el seu import quan aquests ho tornen.

Els consumidors compren el producte envasat i paguen el dipòsit per cada envàs al comerç. Quan han consumit el producte, si lliuren l’envàs buit en qualsevol comerç, se’ls retorna íntegrament el dipòsit pagat. Si el consumidor no vol tornar l’envàs, la quantitat queda en el circuit i ajuda a finançar el sistema.

L’operador del sistema retorna als comerços el que han pagat als consumidors segons rep les dades de part d’aquests. Realitza la compensació entre els agents que intervenen en cicle. A més s’encarrega de gestionar la logística dels envasos, la correcta recuperació dels materials i controlar el flux econòmic entre els diferents agents que hi intervenen.

L’Administració Pública s’encarrega de controlar la transparència de les estadístiques i dades de la gestió de l’operador i audita els comptes de tot el sistema.

D’aquesta manera es maximitza l’eficàcia-recollida de gairebé el 100% dels envasos i l’eficiència -màxim reciclat al menor cost- del sistema.

Al ple del mes de juliol l’Ajuntament de Banyotes va aprovar una moció, promoguda per Limnos, d’adhesió a la Xarxa catalana Retorna que defensa els beneficis ambientals i econòmics dels sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos.

Podeu obtenir més informació del SDDR a www.retorna.org

Vacances sostenibles – Article de l’ham agost 2011-

Vacances sostenibles

Molta gent comença ara les seves vacances després de tot un any treballant i, la majoria, aprofita aquests dies per desplaçar-se i conèixer llocs nous. Però no perquè siguin vacances hem d’oblidar la nostra responsabilitat amb el medi ambient. A continuació us donem alguns consells perquè les vacances resultin més sostenibles.

Quant al transport, si és possible, és preferible moure’s en tren, el mitjà de transport per a llargues distàncies menys contaminant. A més, el tren ofereix opcions molt interessants, com l’”Interrail”, que permet viatjar per Europa a un preu molt assequible. En tot cas, si finalment es decideix anar amb cotxe, cal procurar anar amb el mínim de vehicles possible, no cal que 5 persones portin 5 cotxes. Una altra opció pel que fa al transport és fer cicloturisme, d’aquesta manera podem combinar el fet de conèixer nous llocs amb la pràctica d’esport.

Un cop ens haguem desplaçat fins al nostre destí per gaudir de les vacances, cal que la nostra estada sigui compatible amb la conservació dels recursos naturals del lloc: s’ha de fomentar el desenvolupament local deixant-ho tot com estava abans d’arribar o, si és possible, millor des del punt de vista mediambiental. Però aquest respecte mediambiental no val únicament per al camp i la natura, sinó que les ciutats també han de ser respectades des d’aquest punt de vista: utilitzar el transport públic, caminar o utilitzar la bici per desplaçar-se per la ciutat és una bona manera d’ajudar una mica al medi ambient.

Quan ja s’acosta el dia en què s’acaben les vacances és quan la gent decideix comprar algun detall per

portar als amics i familiars i, des d’aquest punt de vista, també es pot intentar ser respectuosos amb el medi ambient i amb les persones. Es poden trobar productes fantàstics que siguin de comerç just i locals, així sabem que no s’ha explotat a ningú i afavorim l’economia local i no la de multinacionals. A més, en els casos en què s’adquireixin productes de menjar, es pot procurar que aquests siguin ecològics, que són més sans i totalment respectuosos amb el medi ambient. Probablement els productes de comerç just, locals i/o ecològics siguin més cars, però val la pena escollir aquesta opció si així assegurem que es respecten totalment els drets humans i el medi ambient.

Un últim consell pot ser provar un nou tipus de turisme que opta per alentir el ritme de vida. Molta gent pateix estrès degut a la feina, els estudis o, simplement, la rutina diària; gaudir dels petits plaers, com unes vacances a baixa velocitat, és la millor manera de tornar amb el màxim d’energia per a la resta de l’any. No s’ha de fer res amb presses, són vacances, no s’ha de planificar, si no aprofitar per conèixer gent, el medi ambient, les cultures i les tradicions locals; però és important no tornar més cansat que quan es van començar les vacances.

Font: Font: www.ecologiaverde.com

Democràcia Real ja! -Article de l’ham Juliol 2011-

Un grup variat de persones normals i corrents s’estan mobilitzant. Som com tu i com nosaltres: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten. Uns són més progressistes, d’altres més conservadors. Uns son creients, d’altres no. Uns tenen ideologies ben definides, d’altres son apolítics. Però tots estan amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veuen al seu voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers, per la indefensió del ciutadà ras. Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:

  • Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
  • Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.

Per a poder desenvolupar aquest drets cal fer canvis dràstics en el sistema econòmic i de govern, doncs el sistema polític, la maquinària de les administracions, està lligat de mans pel poder econòmic i funciona per inèrcia sense saber on va, endeutant-se de forma descontrolada i mantenint desinformats i desmobilitzats als ciutadans. Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que no vol saber de les nostres necessitats. Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i per tot això i moltes més raons hi ha molta gent indignada.

Com a persones indignades tenim dret a reclamar aquests drets, però també hem de complir amb uns deures. El nostre deure com a ciutadans d’un sistema social democràtic és mobilitzar-nos, aprendre, informar-nos i utilitzar totes les vies possibles per a millorar la societat. Cal anar a poc a poc, perquè es va lluny. Però, per on comencem?

Canvi social: Mobilitza’t i informat. Participa de les assemblees d’indignats del teu poble (http://indignatsbanyoles.wordpress.com/), a les assemblees de barri, a les entitats locals, escolta i opina, debat i aprèn, format i actua. Promou actuacions, propostes en favor de canvis socials, econòmics i ambientals, exigeix canvis i reformes més ètiques i participatives en les lleis electorals i en el funcionament de la política. Recorda que tu també fas política en el dia a dia.

Canvi personal: Informa’t i sigues consumidor i ciutadà responsable. Busca un banc ètic on invertir els diners lluny dels mercats especuladors, consumeix productes locals per donar feina i a la vegada disminuir l’impacte ambiental del nostre sistema econòmic, promou cooperatives de treball i de consum responsable, no compris productes de marques i empreses que no respectin els drets humans, explotin els treballadors, o no preservin el mediambient, dona suport a iniciatives globals com la implantació de la taxa Tobin a les transaccions comercials internacionals i defensa el manteniment de les inversions en polítiques socials relatives a la sanitat i a l’educació que repercuteixen al benestar social.

Avancem cap al residu 0: la recollida porta a porta

En un món amb recursos finits i demanda creixent, fins i tot una economia basada totalmente en el reciclatge seria, finalment, insostenible. L’estratègia Residu Zero va més enllà de la recollida selectiva; és un canvi de paradigma, canviar d’un model finalista de tractament de residus a un model de prevenció. Així, el reciclatge forma part de l’estratègia però el seu objectiu és disminuir els residus en origen. Aquí entra en joc la sensibilitat dels productors i la normativa de les administracions. A més, caldria analitzar quins són els materials que generen residus tòxics i contaminants i substituir-los per materials reciclables o biodegradables. El reciclatge hauria de ser la mesura més “finalista” dins una estratègia de residu 0.

Dit això, la recollida selectiva és la part d’aquesta estratègia on ens podem implicar més fàcilment com a ciutadans. Aproximadament el 80% dels residus es poden reutilitzar, reciclar o compostar sense cap problema i en canvi la mitjana catalana de recollida selectiva és del 37,5%, el que significa que més de la meitat dels residus a Catalunya acaben als abocadors o incinerats. A Banyoles, amb un 40%, estem una mica per sobre de la mitjana catalana però encara ens trobem molt lluny del 80%. Com podríem millorar la nostra nota? Us posarem un exemple: a Argentona, amb 12.000 habitants, només es reciclava el 15% dels residus i es va implantar el sistema de recollida porta per porta (PaP) de les fraccions orgànica i rebuig. En els quatre anys següents, les xifres de reciclatge van augmentar fins al 52%. Llavors van ampliar la recollida al paper-cartró i envasos, de manera que, a la via pública, només hi van quedar els contenidors de recollida de vidre. Un any més tard, el percentatge de recollida selectiva arribava al 63%.

Potser pensareu que la recollida porta a porta és complicada en una ciutat i que està més pensada pels pobles. Doncs bé, resulta que la ciutat de San Francisco aplica la recollida selectiva porta a porta des dels anys 80 amb molt bons resultats. És cert que és un sistema que requereix un canvi d’hàbits important, que està subjecte a un horari de lliurament més estricte i que cal guardar els residus a casa fins el dia de recollida. Però tot canvi requereix el seu temps d’adaptació i els beneficis que comporta bé es mereixen el nostre esforç. Amb aquest sistema s’aconsegueix recollir més quantitat de residus valoritzables i de molt bona qualitat. Actualment a Banyoles es recull la fracció orgànica per al seu aprofitament a través del compostatge, però el compost que es genera conté molt plàstic i altres elements no compostables. Un segon avantatge és la retirada de contenidors de la via pública, pel que s’eviten desbordaments, problemes de males olors i es guanya espai públic. També es minimitza la necessitat de plantes de triatge i, per tant, s’estalvia un munt de milions d’euros que es poden destinar a altres necessitats socials. I, finalment, ens ajuda a fer-nos prendre consciència del volum de residus que generem i a veure imprescindible la disminució dels residus en origen, amb un consum responsable i exigint la reducció dels envasos i embalatges per part dels productors.

Amb aquest mètode allargaríem la vida útil de l’abocador i evitaríem la crema de residus en incineradores, considerat el pitjor mètode de gestió de residus per motius econòmics (són molt costoses tot i estar subvencionades), ambientals i sanitaris (les cendres contenen substàncies perilloses, com dioxines, àcid clorhídric, plom, etc. que poden produir càncer i trastorns al sistema nerviós).

Per a més informació podeu visitar el web de l’associació de municipis catalans per a la recollida porta a porta: www.portaaporta.cat i el web de la fundació privada catalana de prevenció de residus i consum responsable: www.residusiconsum.org.