Entrades

Un multireferèndum per decidir-ho tot. L’Article de l’ham del maig

LOGO_BR-150x150Multireferendum

Multireferèndum 2014 és una convocatòria ciutadana per decidir sobre diverses reivindicacions d’interès públic que es desenvoluparà a Catalunya des del 23 d’abril fins el 25 de maig de 2014, dia de les eleccions europees.

Els col·lectius promotors volem que s’expressi la voluntat popular de forma directa i determinant sobre problemàtiques aturades a les institucions o sobre les quals no es deixa decidir la població. S’hi combina el vot electrònic i el presencial, tot garantint l’accés a informació contrastada i a diverses formes de debat i deliberació. El procediment i la xarxa que en resultin estaran al serveix de properes edicions, per anar construint una eina de referèndum obert, en els camins d’una democràcia d’arrel, creixent i directa. Per organitzar-ho es necessita tota l’ajuda.

És una iniciativa independent, no oficial i gestionada des del terreny associatiu treballada de forma cooperativa, confluent, per buscar una democràcia directa i de carrer, i buscant noves eines de futur. Les entitats promotores són: Som lo que Sembrem, Xarxa per la sobirania energètica, Candidatura d’Unitat Popular, Plataforma Aturem Barcelona World, Assemblea en Defensa dels Serveis públics de Lleida i Plataforma No a la Mat.

Es pretén fer objectiva la voluntat popular en les matèries d’interès públic assenyales, aconseguir la més alta participació possible i que aquesta sigui la seva principal força del procés, fer possible el vot presencial a tots els municipis de Catalunya, combinar amb èxit la deliberació pública, el vot electrònic i el vot presencial i que, a més, sigui una experiència replicable i activar una xarxa a favor de la democràcia directa a través d’una experiència pràctica.

La convocatòria consta de quatre preguntes d’àmbit general i una cinquena de caràcter local que només es votarà en determinats territoris, a comarques gironines farà referència a la MAT. Totes són promogudes i avalades per col·lectius directament implicats en la problemàtica en qüestió. Queden excloses de la convocatòria aquelles temàtiques que contradiuen els principis de justícia social i ambiental. Les preguntes:

  1. Som Lo Que Sembrem. Quin tipus d’agricultura voleu que hi hagi a Catalunya? a) Amb transgènics b) Sense Transgènics.
  2. CUP i Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute. Voleu que el Govern de la Generalitat de Catalunya deixi de pagar el deute i els interessos que la ciutadania declari il•legítims? a) Sí b) No
  3. Xarxa per la Sobirania Energètica. Voleu que la ciutadania de Catalunya estableixi un control democràtic directe sobre el sector energètic? a) Sí b) No
  4.  Comissions Promotores d’ILPs Rebutjades. Voleu que el grup promotor d’una Iniciativa Legislativa Popular pugui sotmetre la seva proposta a referèndum vinculant? a) Sí b) No

Preguntes locals. A Barcelona es preguntarà pel Barcelona World, a Lleida per l’abastament d’aigua potable i a Girona:

  • 5.3. Plataforma No a la MAT. Voleu que es construeixi la línia de Molt Alta Tensió (MAT) de 400 kV? (Es vota a la Selva, el Pla de l’Estany, el Gironès, l’Alt Empordà i el Baix Empordà) a) Sí b) No

Podran participar en la votació les persones majors de 16 anys i residents en la comunitat autònoma de Catalunya. Es podrà votar a través de qualsevol de les tres modalitats que es durant a terme successivament entre el 23 d’abril i el 25 de maig i també en qualsevol de les meses. Caldrà acreditar la identitat i el facilitar el lloc de residència. Bot electrònic a: https://www.multireferendum.cat, anticipat a centres socials, espais públics, etc. del 17 de maig al 24 de maig i el 25dMaig en meses a les proximitats dels col·legis electorals. S’està treballant en una tenir una mesa al Pla de l’Estany. La ubicació de les meses de vota anticipat i les de la jornada de vot del 25 de maig seran publicades a la mateixa pàgina web.

Una necessària Reforma energètica. L’article de l’ham de gener 2014.

Les torres d’alta tensió de la MAT ja s’alcen amenaçants i silencioses a la comarca del Pla de l’Estany, creuant part dels municipis de Palol de Revardit i Vilademuls, portant destrucció del territori i paisatge, i afectacions a la salut i a la qualitat de vida dels veïns. Lluny queda la lluita ecologista dels anys 90 contra la MAT, quan encara gairebé tots vivíem amb una bena als ulls. Aviat correrà pel seu cablejat l’electricitat produïda en les grans centrals de producció (nuclears, cicle combinat, gas,…) en mans de multinacionals que com hem vist les ultimes setmanes regulen el mercat elèctric al seu aire, implementant pujades de la llum, en el que ja s’ha anomenat el gran oligopoli de les elèctriques. Algú recorda aquelles mentides sobre les bondats de la privatització del servei elèctric i de l’aparició de la competència que faria abaixar preus. Aquests mateixos lobbys son els que han forçat a polítics a posar encara més traves a la producció d’energia renovable i a impedir formules d’autoconsum.

Un model energètic marca España, que ja estem pagant molt car!!! Ja hi ha qui proclama las desobediència energètica, i han aparegut empreses i cooperatives alternatives subministradores i distribuïdores d’electricitat que aposten pel canvi de model i per les renovables. Un grup de persones implicades també proclama un nou model energètic i un canvi de sistema. Calia fer una reforma del secor elèctric, doncs el planejament vigent havia quedat antic, però els canvis incorporats pel govern del Partit Popular en l’anomenada Reforma del Sector Elèctric han estat molt negatius i no solucionen molts dels problemes. Es tracta d’una reforma que no té el més elemental anàlisi de les causes que han portat Espanya a tenir un dels preus d’electricitat més elevats d’Europa, encara més cars si s’haguessin incorporat al mateix els successius dèficits de tarifa.

La Comissió Nacional d’Energia ha vingut denunciant una creixent diferència entre els preus elèctrics i els seus costos, però estem en mans de les empreses. Cal, igualment, basar la reforma en una anàlisi a llarg termini de les necessitats energètiques del país sota la triple òptica tradicional de la viabilitat econòmica, la seguretat de subministrament i la sostenibilitat mediambiental. La nova normativa suposa, a més, la instauració de la inseguretat jurídica per a tot el sector de les renovables i el seu efecte contagi cap a altres sectors estratègics. La retroactivitat introduïda a la llei suposa el desmantellament de la major part teixit productiu renovable i la ruïna de 55.000 famílies productores d’energia solar fotovoltaica. Les propostes pel nou model energètic o per aturar l’actual Reforma son: derogar o reformar profundament les normes sobre regulació del sector elèctric actualment vigents o en tramitació. Promoure una auditoria en profunditat de costos del sector elèctric, que arribi almenys des de la reforma de l’any 1997 fins als nostres dies. L’auditoria ha de ser un dels pilars sobre els quals definir una reforma amb ambició de llarg termini. Derogar totes les traves existents per al desenvolupament de mesures d’estalvi i l’eficiència energètica, en particular, per a l’autoconsum instantani d’electricitat i per al balanç net. Només en aquest últim cas estaria justificada la imposició de càrrecs per l’ús de la xarxa, que, en tot cas, haurien de ser calculats objectivament a partir dels serveis d’emmagatzematge prestats per la mateixa. Procurar un nou model energètic competitiu, eficient, sostenible, rendible, responsable, just i solidari que impulsi el nostre teixit productiu i eviti situacions de pobresa energètica. Cal fer esment que aquest hivern han estat moltes famílies les que passaran fred i no podran escalfar-se o fins i tot cuinar per la impossibilitat de fer front a la despesa energètica. Associacions, petits productors, consumidors i ciutadans hem de fer front a les mesures imposades i buscar entre tots alternatives per construir un nou model energètic molt més respectuós amb el medi ambient, que garanteixi l’autosuficiència i que eviti l’excessiva dependència de l’exterior i sostenible econòmicament a llarg termini.

Projecte Castor: Actuant a cegues en el subsòl. L’article de l’ham del desembre de 2013

El “projecte Castor” es basa en la construcció d’un magatzem subterrani de gas situat al nord de la província de Castelló, molt proper a les terres de l’Ebre. Es va engegar l’any 2007, per intentar solucionar els que es consideraven previsibles problemes logístics de consum de gas en moments d’alta demanda, com podria ser en els dies més freds d’hivern. Actualment hi ha dues instal·lacions d’aquest tipus funcionant a la península: Gaviota  al Cantàbric i Serrablo als Pirineus d’Osca; també hi ha la de Yela, a 100 km de Madrid, a punt d’entrar en funcionament. Totes elles pertanyen a l’empresa Enagás. Al món hi ha més de 600 en funcionament. El tipus d’emmagatzematge que es fa servir a Castor és el més freqüent, el d’aprofitament d’un antic jaciment de petroli. 

Castor project

El jaciment Castor està format per roques calcàries carstificades, del període Cretaci; les mateixes calcàries que donen lloc al veí massís del Montsià. Aquestes roques formen, a uns 2.000 m de profunditat, una trampa de petroli, ja que estan envoltades de materials argilosos impermeables, tant per sobre com lateralment degut a l’estructura de falles existent. El petroli, amb motiu de la seva baixa densitat, va pujar fins aquesta zona, i va quedar “entrampat” durant milions d’anys, fins que ha estat extret per l’home en els últims decennis. Amb el projecte Castor es pretén ocupar amb gas el lloc que abans ocupava el petroli.

Durant els últims mesos s’han produït a la zona més de 600 terratrèmols de baixa magnitud, entre 2 i 4 en l’escala Richter, arribant a un màxim de 4,2. Aquests successos han generat molta intranquil·litat en poblacions properes al jaciment, com Vinaròs, amb 28.000 habitants o Benicarló amb 26.000.

En aquest moment sembla molt clar pels científics que els sismes han estat induïts per una primera injecció de gas al magatzem, a baixa pressió. El jaciment es troba recolzat sobre la falla d’Amposta, una falla que es considera activa i responsable dels moviments sísmics actuals. Poden haver més terratrèmols i de major intensitat si es continua amb la injecció de gas i, per tant, augmentant la pressió a l’interior del jaciment? Es coneixen altres cassos molt recents de possibles actuacions irresponsables en el subsòl amb conseqüències tràgiques, com el de la ciutat de Lorca, on cada vegada es té més certesa que les extraccions massives d’aigua en el seu aqüífer van estar entre les causes principals del terratrèmol que va arrasar la ciutat l’any 2011. Un terratrèmol de 5,1 en l’escala Richter molt destructiu que va deixar 9 morts i 40.000 afectats en una població de poc més de 92.000 habitants. El 80% dels edificis de Lorca, van resultar afectats pel sisme i el nombre d’habitatges demolits va ser de 1.164. Es sap que els tècnics de l’empresa responsable de Castor, Enagás, i del ministeri tenen moltes dades que no han estat facilitades a la comunitat científica. S’han fet estudis específics per part del CSIC i del Instituto Geológico Nacional, però tampoc s’han fet públics. Es coneix també, que l’empresa no va preveure la instal·lació de sismògrafs submarins a la zona. Per tot això, es pot dir que actualment els científics no tenen a l’abast prou informació per predir la magnitud màxima que es pot esperar dels probables futurs sismes. Cal també tenir en compte que aquesta obra es va projectar quan encara no havia esclatat la crisis econòmica i es pensava que la demanda de gas continuaria creixent indefinidament. A hores d’ara, amb la despesa actual de gas, aquesta instal·lació es pot considerar innecessària. Sembla ser que aquest projecte faraònic ha suposat una inversió superior als 1.500 milions d’euros. Cas que no arribi a bon port el contracte preveu que sigui “rescatat” amb diners públics. Valorant tots aquests fets, alguns partits polítics i entitats de defensa del medi ambient, com Ecologistes en Acció, han demanat la seva paralització definitiva, fet que des de Limnos recolzem.

Consum conscient de roba: Alternatives (part II). L’article de l’ham del novembre de 2013

Quan es compra roba amb la intenció de conservar-la temps, cal tenir en compte alguns aspectes referents a la qualitat, és a dir, fa bé la seva funció ? és còmoda?  la confecció és acurada? té costures reforçades en llocs d’esforç? els botons tenen la cueta de fil a dintre i no en fora perquè no ens caiguin aviat? Ens durarà temps? Conèixer els tipus de fibres ens pot ajudar. Per llei han de venir indicades a l’etiqueta i poden ser:

1. Fibres a base de cel·lulosa o fibra vegetal com el lli, el cotó o la viscosa. Perden resistència amb les rentades. Són biodegradables i idònies per estar en contacte amb la pell. Algunes vegades, el cotó es barreja amb una mica de polièster per donar-li major resistència. El lli i la viscosa són fresques però poc resistents. La marca Tencel i Modal, aguanten més.

2.Fibres animals, com la llana o la seda que és la més resistent de totes. La llana es pot barrejar amb una mica de polièster per adquirir resistència o amb acrílic,  però llavors farà moltes més boletes.

3. Fibres derivades del petroli que no es biodegraden i com els plàstics, romandran intactes milers d’anys;  per això es trenquen menys. Obstrueixen la transpiració. Són: el poliester, l’acrílica, la lycra, l’elastan, el nilon, la poliamida …

Cal tenir també present que la producció de fibres i/o teixits requereix un consum important d’aigua, energia, pesticides (abundants en produccions massives de cotó no ecològic), substàncies clorades, usades per blanquejar o les tòxiques de la tintura, quan no són d’origen natural. En el mercat hi ha alguns segells que garanteixen entre el 95 i el 100% de producció ecològica de la fibra com OE 100, GOTS made with orgànic, Naturtextil …  D’altres, com Made in Green tenen a més, un codi ètic pel que fa condicions laborals. Un cop dit tot això, com a alternativa, podríem guiar-nos per la regla de les 3 erres. REDUIR, abans de substituir una peça de roba amb algun problema, mirem si es pot arreglar. REUTILITZAR entre coneguts (com ja es fa molt amb roba de mainada) o facilitant la reutilització de la que ja no fem servir. Podem trobar botigues de segona mà a ca.robaamiga.cat/mapa-interactiu o a www.engrunes.org. Humana, també recull roba utilitzada però és una entitat amb certa controvèrsia i vetada en alguns països. Per últim, es pot RECICLAR i se n’obté fil i borra per matalassos, coixins, aïllants … La roba que no aconsegueixen vendre va majoritàriament a l’abocador, per tal de no vendre-la a preu de segona mà. A Banyoles disposem d’alguns llocs com “Repunts”  o “Cosidura” on es fan tota mena d’arranjaments; també botigues amb roba de segona mà com “l’encant” o “un món de mans”. Seguint aquesta línia, a l’hora de comprar roba podem trobar algunes peces del que s’anomena moda sostenible, ètica o roba eco-ètica. En general, és roba feta amb fibres de cultiu ecològic, naturals o a partir de roba usada; fabricada en tallers locals, que controlen les condicions laborals, o en cooperatives del Sud, amb tractes similars als del Comerç Just. “GreenLifeStyle “ i “Humus” en són exemples, també Coshop que ven a través de la seva web (www.capipotaproductions.com) o Moltacte, empresa amb excedent de roba de marques, principalment catalanes, i amb la meitat dels treballadors amb alguna discapacitat mental (www.moltacte.com). La plataforma Slow Fashion Spain té en el seu web (www.slowfashionspain.com) un directori/aparador de firmes eco-ètiques de roba. També Velaruna Comercio Justo, és una marca de roba d’Intermón-Oxfam, que sol agradar molt; els dissenys són d’una espanyola i la confecció es fa a la Índia garantint condicions ecològiques en algunes de les peces. Tot plegat, aquestes són algunes idees, entre d’altres, que ens poden ajudar a fer un consum més sostenible. ( Fonts d’informació al nº 39 i 40 de la revista Opcions)

Consum conscient de roba (part I). L’article de l’ham del octubre de 2013

Una imatge típica de la nostra societat és la d’un carrer cèntric atapeït de botigues de roba i gent entrant o sortint d’elles. Les cadenes? Les mateixes arreu: Zara, Pull & Bear, Massimo Dutti, H&M, Mango, Levi’s… L’oferta de roba és sobreabundant. En necessitem tanta? Segons “El Centre d’Informació Tèxtil i de Confecció”, al 1995 arribaven 2 peces de vestir a les botigues, per habitant i  mes, a tot l’estat; aquesta dada pujava a 5 al 2007 i es veia reduïda a 3,5 al 2011 degut a la crisi. Com que l’espai de les vivendes es finit vol dir que se n’haurà de llançar un altre nombre similar. En definitiva, hem entrat en una espiral de consumir i llençar, on sovint el vector directriu se’n diu “Moda”. Les cadenes acostumen a proveir-se amb més gènere del que poden vendre, per tal d’aconseguir millors preus i l’excedent el col·loquen en outlets, on els preus de venda al públic són inferiors al “normal” però per sobre dels de rebaixes. Amb el fenomen de la globalitat, la producció local, ha quedat força desmantellada. Només un 17% (en pes) és d’origen estatal. A hores d’ara, no són els empresaris fabricants sinó els distribuïdors, qui prenen les decisions quant al que es confecciona  i als preus. Busquen els proveïdors més econòmics arreu, en els països on  la mà d’obra és barata. El 2005 va desaparèixer la regulació sobre el comerç internacional de roba, el que es tradueix en un importar i exportar com es vulgui i es pugui.

Les dades de fa dos anys mostren que el principal productor de  roba és la Xina, que triplica països com Itàlia i Banglades. A aquests els segueixen en importància els països propers com Portugal, Turquia i Marroc que cobreixen  la confecció urgent de models de roba que es van presentant al llarg de tot l’any i també la de la roba de reposició quan l’estoc ha fet curt, modalitat que rep el nom de “just in time”, és a dir a l’acte; d’aquí que es faci a països propers i també en alguns tallers espanyols per la immediatesa del requeriment. El model de producció just in time, exerceix una forta pressió sobre la manufactura i qui acaba rebent són les treballadores i treballadors en les seves condicions laborals. El grup Inditex, que inclou cadenes de roba coneguda, és dels que potencia més la renovació constant dels models de roba seguint aquest model.

Fonts del sector tèxtil català, han manifestat que voldrien un model diferent de moda, menys precipitat i de més qualitat, el que es diu “ slow fashion”  però reconeixen que el públic que valora aquest model, és minoritari. Qui voldrà una roba de més qualitat i durada si a la fi es deixarà d’usar en una o dues temporades perquè ja no es porta? Al voltant del consum de roba i després de tot el que es va sentin sobre la seva confecció, és probable que ens comencin a sorgir dilemes de tot tipus: Miro a l’etiquetatge el país de procedència? Trio roba de baix cost perquè estem en crisi tot i saber que al darrera poden haver condicions laborals poc dignes? Puc tornar a dur aquest abric a la feina després de vàries temporades i semblar garrepa? Intento fer un consum de proximitat per reduir l’impacte mediambiental? És important per a mi anar a la moda?  … vestir-nos és quelcom més que una necessitat d’abric, hi ha tota una identitat al darrera i també pot haver inèrcies, sentiments de pertinença a un grup, trastorns alimentaris, acompliment d’expectatives … Cadascú mica en mica haurà d’anar resolent, sense culpabilitats i amb consciència, els seus dilemes.

( Fonts d’informació per a aquest article al nº 39 de la revista Opcions ). 

Limnos dona a conèixer la tortuga d’estany (Emys orbicularis): l’article de l’Ham setembre 2013

tortuga

Diverses entitats dedicades a la conservació de la tortuga d’estany (Emys orbicularis), juntament amb Limnos, han format una xarxa de treball per sensibilitzar a la població sobre el paper de les zones humides com a reservori de biodiversitat, amb la tortuga d’estany com a espècie bandera. En aquest nou projecte denominat “Educació i sensibilització per a la conservació dels espais humits amb presència de tortuga d’estany (Emys orbicularis) a Catalunya” també hi participen el Consorci de l’Estany i el Centre de Reproducció de tortugues de l’Albera (CRT).

El projecte per conèixer la tortuga d’estany, liderat per Limnos i la Fundació Emys, ha estat inclòs en la línia de subvencionals per al finançament de projectes d’educació i sensibilització ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, que pretén descobrir a la ciutadania la distribució de l’espècie, les amenaces i la gestió que se’n fa. A més a més de l’Estany de Banyoles, el projecte es desenvolupa a la Plana de la Selva, els estanys de Sils i d’Ivars, el Baix Ter, la Sèquia Major de Vila-Seca i al Delta de l’Ebre.

En el projecte estan previstes actuacions com la creació d’un espai web divulgatiu i una plataforma de material digital, la creació de continguts educatius virtuals disponibles en línia (web), animacions digitals en 3D sobre la tortuga d’estany, accions de sensibilització i educació ambiental per ensenyament formal, no formal i el públic en general i accions de voluntariat per a la població local.

La tortuga d’estany (Emys orbicularis) és una espècie catalogada que està protegida per la Llei de Protecció de Fauna de l’any 1984. Es considera que a Catalunya només se’n conserven algunes poblacions. En el cas de l’Estany de Banyoles, s’han introduït un total de 130 exemplars nascuts en el CRT durant aquests darrers tres anys. Gràcies a l’estudi i seguiment dels exemplars alliberats s’ha demostrat la bona adaptació a l’espai i fa ser optimistes pel que fa a la recuperació d’aquesta espècie.

La tortuga d’estany es caracteritza per la seva estreta dependència del medi aquàtic i del terrestre per a la seva reproducció, refugi i dispersió. És per això que un dels principals factors que han provocat la minva de la seva població han estat la dessecació i/o contaminació dels espais humits on habita, la creació d’infraestructures que aïllen el seu territori i propicien els atropellaments, i la introducció d’espècies invasores que competeixen per l’aliment o mengen les seves postes.

Durant els mesos de juliol i agost s’han fet més d’una quinzena de tallers per a conèixer la tortuga d’estany adreçats a infants dels casals d’estiu de la comarca amb la participació de més de dues-centes persones, tres tallers amb grups d’infants de casals d’estiu que han visitat l’Estany i dos activitats de voluntariat obertes a la participació en l’alliberament d’exemplars de tortugues d’estany a les llacunes de Can Morgat, en el marc de les actuacions de recuperació de fauna en perill del Consorci de l’Estany.

Limnos continuarà amb el projecte realitzant tallers a centres escolars del Pla de l’Estany, amb activitats durant el proper Dia de l’Estany i amb noves actuacions de voluntariat.

Si voleu més informació o participar com a persona voluntària, poseu-vos en contacte a través de l’adreça electrònica limnos@limnos.org. També a través de facebook i twitter.

Consumim peix de manera sostenible? L’Article de l’ham de l’agost 2013

La sobreexplotació actual del medi marí com a font d’alimentació i les tècniques de pesca agressives són dues de les problemàtiques més importants que pesen sobre els ecosistemes marins. El mar Mediterrani compta aproximadament amb 17.000 espècies marines, és un dels mars del planeta amb més biodiversitat, però moltes espècies estan abocades a l’extinció si no se’n fa una pesca i un consum responsables. En el cas del peix, l’impacte ambiental depèn del mètode de captura; dels residus que es generen en l’activitat pesquera; de la sobreexplotació de determinats caladors o espècies i del correcte aprofitament del producte alimentari. Per això és important conèixer quin és l’estat dels recursos pesquers i intentar sensibilitzar els consumidors perquè consumeixin aquelles espècies de peix i marisc que tenen un menor impacte ecològic. Per tal de fer un consum responsable de peix i reduir l’impacte ambiental cal basar-se en cinc criteris: és millor consumir peix que es captura amb pesca tradicional i de procedència local,preferiblement que sigui salvatge que provinent d’aqüicultura, cal evitar els individus immadurs i aprofitar el màxim possible el producte. A més, tot consumidor té dret a conèixer l’origen del peix que compra a partir de l’etiqueta que la legislació europea obliga a tenir, on ha d’aparèixer el nom, la procedència i el mètode de captura.

sospeix

D’altra banda, per conèixer l’estat actual de diferents espècies de peix existeixen varis recursos a l’abast de tothom, que poden ser útils a l’hora de prendre decisions sobre quin peix s’adapta més a un consum sostenible i conèixer si realment nosaltres fem un consum responsable d’aquest aliment. Un exemple és la “Guía de consumo responsable de pescado” de l’associació WWF-Adena. En aquest document les espècies de peixos estan ordenades alfabèticament pel seu nom comú i avaluades segons el seu origen i el tipus de pesca; d’aquesta manera es poden trobar recomanacions diferents per una mateixa espècie en funció de la zona d’on prové i de la tècnica utilitzada per la seva captura.  A més, des de l’ANG i IAEDEN a l’agost s’inicia la campanya SOSpeix de consum responsable de peix i marisc a les comarques gironines, amb l’objectiu principal de sensibilitzar i informar als ciutadans sobre l’explotació que es dona als mars i als oceans i promoure el consum responsable de peix i marisc per tal de disminuir aquesta sobreexplotació.

Si voleu més informació sobre les especies de peix més recomanades, o per coneixer amb detall els criteris utilitzats per a establir la guia de consum responsable de peix podeu consultar:  www.guiadepescado.com i www.sospeix.org

Sense les abelles, hi ha futur? L’Article de l’ham del Juliol 2013

Els últims anys s’han estat detectant mortalitats massives d’abelles arreu del planeta, així com una disminució de fins el 90% dels exemplars en explotacions d’apicultors. El tema podria semblar banal, no són més que simples abelles, però el seu paper dins els funcionament dels ecosistemes, concretament en el cicle vital de les plantes els confereix una importància molt més rellevant del que podria semblar a primera vista. Les abelles ajuden a pol•linitzar cultius econòmicament importants com pomeres i ametllers. Es considera que aporten una contribució anual de 22.000 milions d’euros a l’agricultura europea cada any. De les 100 especies de conreus que proporcionen el 90 % dels aliments, més de 70 estan pol•linitzats per les abelles.

save_bees
Hi ha una frase d’Albert Einstein que ja deia: “Si les abelles desapareixessin de la superfície del planeta, llavors l’home només tindria 4 anys de vida. Sense abelles, no hi ha pol•linització, no hi ha més plantes, ni més animals, res més”. Potser massa exagerat però el tema no es de broma, doncs ha obligat a Agencies Europees i nord-americanes a estudiar seriosament mesures per protegir aquestes espècies. Els efectes que observen els apicultors són una disminució del nombre d’abelles per rusc, la mort prematura de l’abella, sempre lluny del mateix rusc, una disminució de la posta de la reina i la reducció del vigor dels exemplars augmentant les malalties infeccioses.
Darrera aquesta problemàtica hi ha moltes hipòtesis. Des d’una patologia nova, concretament un microbi infecciós causant de diarrees, un paràsit, els efectes dels pesticides neurotòxics, estrès nutricional derivat del clima o dels additius alimentaris dels apicultors. Recentment treballs científics independents han demostrat que els pesticides podrien ser els principals causants d’aquestes morts massives. L’exposició de les abelles i borinots als pesticides del grup dels neonicotinoides i fenilpirazols que es van començar a usar als anys 90 provoca en aquests animals una pèrdua de la capacitat d’orientació, no les mata directament però implica un augment de la seva mortalitat. Els neonicotinoides s’utilitzen a gran escala de forma generalitzada per tractar collites a tot el món. Les companyies químiques Bayer y Sygenta productores de pesticides, rebaten els arguments amb altres estudis científics pagats per la mateixa empresa, evidentment… actuant com a influents lobbys econòmics. També els grans sindicats agrícoles europeus estan en contra de la prohibició dels pesticides argumentant pèrdues econòmiques.

La pressió popular a través de campanyes de conscienciació i els estudis han provocat una normativa de la Comissió Europea a favor de prohibir a partir del juliol i durant 2 anys els pesticides neurotòxics presents en tractaments que s’apliquen al blat de moro, la colza i el gira-sol.

Les abelles viuen d’una manera molt intensa una relació de dependència amb la natura, essent-ne, per tant, un bioindicador implacable. Les abelles han acumulat durant aquests últims vint anys, excessos de tot tipus, agressions que, sumades han arribat a sobrepassar la pròpia resistència d’uns animalons tan ben preparats. Una alternativa personal per ajudar-les és consumir mel de qualitat, sustentada en una metodologia apícola nítidament ecològica, respectant el dèbil equilibri que tenen les abelles amb el seu entorn.

Els herbicides. No són un mal menor. L’Article de l’ham del Juny 2013

Aquest any estem gaudint d’una primavera ideal pel cultiu, tant de l’hort com del jardí. Les plantes creixen ufanoses i, amb elles, les herbes adventícies (les anomenades males herbes) s’escampen i es reprodueixen a velocitats de vertigen. En aquestes circumstàncies, la solució fàcil és recórrer als herbicides. Els herbicides, totals o selectius, acaben ràpidament i sense masses molèsties amb el problema (bé, únicament cal tenir la precaució de portar guants i mascareta com a protecció). Però… són realment la millor solució? Acaben amb les males herbes de forma definitiva i sense més conseqüències?

575_1282309954glifosat

La resposta a les dues preguntes és no. Tot i que són la solució més ràpida i còmode, les conseqüències del seu ús reiteratiu sobre el medi i sobre la resistència adquirida d’algunes plantes els fan totalment desaconsellables. Fa quaranta any que s’usen herbicides i això no ha significat l’extinció de les males herbes. Però en canvi, cada dia més estudis i dades empíriques demostren la seva toxicitat i inoperància a llarg termini.

Els herbicides més emprats actualment són a base de glifosat, un principi actiu que mata les plantes inhibint un enzim imprescindible, responsable de produir tres aminoàcids aromàtics essencials. Teòricament, doncs, només són tòxics per les plantes, però la realitat és que, un inhibidor així, no pot ser tan específic. El glifosat immobilitza, també, els nutrients necessaris per a mantenir la salut de les plantes i la seva resistència a les malalties, intensificant el seu estrés i reduint el rendiment dels cultius. A més, s’acaba filtrant al sòl i danyant els microorganismes, incloent els que actuen com a control biològic de patògens. La conseqüència obvia és l’augment de la virulència dels patògens del sòl i el previsible emmalaltiment del cultiu. Però la cosa no s’acaba aquí: s’ha demostrat que els pesticides a base de glifosat produeixen malformacions en embrions d’amfibis i els seus efectes alerten sobre les possibles conseqüències en humans.

Per si no fos prou, la resistència adquirida d’algunes plantes al glifosat, ha fet aparèixer al mercat un nou herbicida: el glufosinat d’amoni, més tòxic encara que el glifosat. Si el glifosat es considerava de baixa toxicitat (tot i que més tard s’ha descobert que no és així), en el cas del glufosinat d’amoni des de l’any 1996 se sap que altera la síntesi de neurotransmisors, ja que és un inhibidor d’un aminoàcid important pel sistema nerviós. Quan les plantes es tornin resistents a aquest, quin serà el següent?

Per sortir d’aquest cercle viciós, us recomanem utilitzar bàsicament els mètodes tradicionals per a treure les herbes (a mà, amb aixades o amb llaurades) i cobertures de palla, com a prevenció. I tenir paciència. La nostra salut i la del planeta depèn de les nostres bones pràctiques.

El projecte Rewilding Europe. L’article de l’ham del maig 2013

El 28 de juny de 2011 s’establia a Holanda una fundació anomenada Rewilding Europe, a través de la qual es finançaria un programa amb el mateix nom. Aquesta iniciativa té com a objectiu recuperar àrees naturals que s’utilitzaven per activitats humanes, principalment l’agricultura i la ramaderia, però que actualment estan abandonades. S’intenta, doncs, tornar a la natura unes terres que l’home ja no utilitza, i ajudar a la fauna i flora pròpia de l’ecosistema a reintegrar-s’hi. El projecte sorgeix com a solució a un problema que s’està donant a qualsevol part d’Europa: l’abandonament de terres de pastures. Es calcula que cada any aproximadament 1 milió d’hectàrees de terreny són deixades pels seus cuidadors, que moltes vegades renuncien a la vida agrària per viure a la ciutat.

logo-rewildingeurope-small

Rewilding Europe defensa que una gran part de la biodiversitat europea, a la vora de la meitat de les nostres espècies, està lligada a espais oberts o semioberts, i que els grans herbívors que pasturaven antigament aquests prats estan ara en un greu declivi. Així, es promourà especialment la recuperació de les poblacions de bisó, cérvol, bòvids i cavalls salvatges, etc. però també de la resta d’espècies animals i vegetals que pertanyin originalment a l’ecosistema en qüestió, ajudant-se amb reintroduccions quan sigui necessari.

Els objectius principals d’aquest projecte són recuperar un total de un milió d’hectàrees de terres salvatges per l’any 2020, separant-les en 10 regions diferents i representatives dels diversos ecosistemes europeus. Per aquest 2013, es va fixar el tractament de les 5 primeres zones, una de les quals trobem prop nostre: una àrea estepària de l’oest de la península Ibèrica, compartida per Portugal i Espanya. En aquest terreny s’estan restablint les pastures dels grans bòvids (ja s’ha aconseguit un primer centre de cria de tauros, el parent més proper des antics urs), i es pretén ajudar a créixer les poblacions d’espècies endèmiques com l’àguila imperial ibèrica i el linx ibèric, i la seva presa predilecta, el conill europeu, totes tres espècies que han sofert un declivi molt important durant l’últim segle i que tot just comencen a recuperar-se.

La ideologia i metodologia d’aquesta fantàstica iniciativa, però, van més enllà: Rewilding Europe creu fermament en el turisme natural, i destaquen que l’índex de facturació d’aquest tipus de turisme està augmentant tres vegades més que el del convencional. Per tant, creant aquests espais no es vol allunyar la naturalesa de l’home, sinó apropar-los més i beneficiar-ne les dues parts. Pretén, a partir de processos de custòdia de terrenys i de finançament de nous negocis (s’està treballant amb altes institucions per aconseguir més pressupost per aquest objectiu), ajudar als habitants de cada zona aportant llocs de treball i l’arribada de turisme natualista. Així, el projecte busca una gradació en la naturalització dels terrenys, on el centre és més verge que els voltants, unes zones de transició que podran acollir activitats humanes. A més, es valen de la creació de corredors ecològics per ajuntar diverses terres de més valor naturalístic, donant continuïtat a aquests espais.

Des de LIMNOS recolzem aquesta iniciativa i desitgem que tingui un bon èxit, demostrant així que defensar i conservar el patrimoni natural no és en absolut una tasca que impossibiliti la presència humana ni les seves activitats.