Entrades

Prospeccions petrolieres també a les Costes Gironines? -Article de l’ham de l’octubre-

El govern espanyol ha concedit recentment permisos per fer sondejos i prospeccions sísmiques d’investigació petroliera en dues zones diferents: la zona de Balears – València, amb 4 àmplies àrees entre les costes d’Eivissa i València i la zona de Canàries, amb 9 àrees situades molt a prop de les illes de Lanzarote i Fuerteventura, totes dues declarades Reserves de la Biosfera per les Nacions Unides. A més a més, a Girona, hi ha una zona amb 12 amplíssimes àrees, en espera d’un permís que ja s’ha sol·licitat.

El mapa de situació es pot consultar en aquesta adreça web del ministeri: aquí

Les empreses responsables: Capricorn, Ripsa, filial de Repsol, Woodside i Rwe són dependents de potents fons d’inversió d’abast mundial, gens sensibles, evidentment, a qüestions mediambientals i que, com s’ha comprovat massa vegades, no poden garantir la seguretat ni es responsabilitzen quan es produeixen vessaments o desastres ambientals. Podem fer esment aquí del recent vessament de 56 milions de litres de petroli a l’accident de la plataforma Deepwater Horizon, de la companyia BP, al Golf de Mèxic, l’any 2010. Les seves conseqüències catastròfiques encara són paleses a les costes de diversos estats nord-americans.

prosp_petroleres
Però no cal esperar a que es produeixi un vessament de petroli per lamentar danys. L’exploració i explotació d’hidrocarburs en aquests entorns privilegiats a més d’agreujar el problema del canvi climàtic, posen en perill l’entorn i les economies locals, el modus de vida de milers de famílies: el turisme i la pesca. S’ha comprovat una reducció gairebé immediata de fins el 70% de les captures en àrees pròximes a les prospeccions sísmiques. Igualment queda afectada la biodiversitat marina, sent especialment sensibles els cetacis. La contaminació acústica produïda, pot causar la mort o provocar lesions físiques internes en diferents espècies marines. Entre les Balears i la costa catalana i valenciana existeix un corredor de migració de cetacis que es solapa amb les futures prospeccions sísmiques. Les Illes Canàries són una zona de gran riquesa de foques i cetacis com el dofí comú, el dofí mular, el cap d’olla o l’orca. No s’entén que es vulguin imposar ara les prospeccions en una zona proposada com a santuari de cetacis.

Tots aquests projectes, juntament amb els de “fracking” que amenacen molts territoris, s’emmarquen en la febre actual de les grans companyies energètiques multinacionals i de molts governs per perforar fins l’últim racó del planeta, a qualsevol preu, i escurar així les últimes engrunes del petroli i del gas que queda al subsòl. Hem de pensar que la producció en els jaciments actuals ja està davallant i ho farà cada vegada més ràpid. És ben cert que l’oferta energètica actual generada per fonts renovables no és suficient per abastir tota la demanda. La paradoxa és que la tecnologia per l’aprofitament de fonts alternatives existeix des de fa anys, però el model energètic que segueix interessant continua sent un model basat en el malbaratament, en les energies fòssils i en el manteniment de l’oligopoli actual de les citades companyies. A nivell de l’estat espanyol, tenim claríssims exemples en totes les traves que està posant el govern al desenvolupament de les energies renovables, com el recent “peatge de recolzament” sobre l’autoconsum elèctric que, a la pràctica, el fa inviable. Mentre no canviïn radicalment aquestes polítiques el deteriorament mediambiental continuarà imparable.

Al web http://savecanarias.org/es pot firmar una petició en contra de les perforacions a les Illes Canàries. Està adreçada a diferents instàncies polítiques i empresarials i està molt ben argumentada i consensuada per més de 30 associacions mediambientals.

Més enllà de les cremes solars… L’article de l’ham de l’agost 2014.

cremes solarsDesprés d’un juliol excessivament plujós i fred, molta gent espera un agost de sol radiant per poder gaudir del seu temps lliure a la platja. Sense preocupacions, sense rellotge i sense més històries, que per això ja ens protegim amb cremes solars. Doncs bé, detinguem-nos un moment a analitzar les cremes solars. Aquests cremes ens protegeixen del sol amb filtres físics i químics. Els filtres físics solen ser minerals: òxid de zinc (zinc oxide), Titanium Dioxide (diòxid de titani). Aquests minerals actuen com a pantalla de les radiacions protegint la nostra pell i, en principi, no els absorbim, o sigui que d’entrada poden considerar-se innocus. Tot i això, l’evolució de la cosmètica fa que actualment es treballi a nivell de nanopartícules, partícules tan petites que poden travessar la barrera cutània. Els filtres químics estan basats en unes substàncies químiques que atrapen la radiació ultravioleta i en canvien la seva estructura per tal que no ens arribi a la pell. Doncs bé, s’ha demostrat que diverses d’aquests substàncies químiques actuen com a disruptors endocrins (és a dir, alteren el nostre sistema hormonal): àcid paraminobenzoic (PABA), Benzophenone-3 (BP-3), Metil-benzilidne camphor (4-MBC), Octyl-methoxycinnamate (OMC), Homosalate (HMS).

Aquests disruptors endocrins no només afecten el nostre sistema hormonal sinó que poden afectar a molts altres animals. Tenim la tendència a posar-nos la crema i, sense esperar massa, tirar-nos a l’aigua. La crema, que no ha quedat ben absorbida, es dilueix a l’aigua i això afecta a moltíssims animals marins en la seva conducta sexual i la seva reproducció. A partir d’aquests coneixements, podem decidir gaudir d’una exposició al sol responsable. Cal que recordem que el sol és imprescindible per tenir una bona salut. Gràcies al sol el nostra cos sintetitza la vitamina D, responsable de la mineralització dels ossos i l’absorció del calci i el fòsfor, entre altres. Entre 10 i 20 minuts diaris d’exposició al sol sense cap tipus de crema és molt recomanable. És evident que cal fer-ho fora de les hores en les que el sol és més intens i que van des de les 12-1 a les 4-5, depenent sempre del tipus de pell. No és recomanable estar moltes hores sota el sol sense la protecció d’un bon barret o un para-sol. També és molt important una bona alimentació que ens prepari la pell pel sol: una bona hidratació i aliments amb vitamina A (carbassa, espinacs, espàrrecs, pastanaga), vitamina C (llimones, Kiwi, taronges, meló), vitamina E (llegums, cereals, fruits secs), olis rics en omega-6 i omega-3 (nous, cereals, salmó, sardina) i licopè, el pigment que dóna el color als tomàquets i la síndria.
En tot cas, us recomanem que si voleu o necessiteu passar-vos moltes hores al sol i seguir utilitzant cremes solars, intenteu que aquestes siguin ecològiques o assegureu-vos que no continguin aquestes substàncies que s’han demostrat pernicioses pel nostre sistema hormonal.

Altres recomanacions: Les cremes protectores més aconsellables són les que només porten filtres físics. Un factor 15 filtra el 93% dels rajos UVB i almenys el 30% dels UVA. Si ja t’has cremat: ens convé beure molta aigua, o sucs rics en vitamina C. Per alleugerir la cremor: suc de pastanaga o de síndria, rodanxes de cogombre o patata. Perquè el fregadís de la roba o els llençols no ens molesti podem posar-nos farina congelada a les parts cremades. L’oli d’ametlles fa que la pell no se’ns peli tant. Per regenerar la pell: espàrrecs o vinagre de poma.
Més informació: http://opcions.org/revista/26-no-et-cremis

Un multireferèndum per decidir-ho tot. L’Article de l’ham del maig

LOGO_BR-150x150Multireferendum

Multireferèndum 2014 és una convocatòria ciutadana per decidir sobre diverses reivindicacions d’interès públic que es desenvoluparà a Catalunya des del 23 d’abril fins el 25 de maig de 2014, dia de les eleccions europees.

Els col·lectius promotors volem que s’expressi la voluntat popular de forma directa i determinant sobre problemàtiques aturades a les institucions o sobre les quals no es deixa decidir la població. S’hi combina el vot electrònic i el presencial, tot garantint l’accés a informació contrastada i a diverses formes de debat i deliberació. El procediment i la xarxa que en resultin estaran al serveix de properes edicions, per anar construint una eina de referèndum obert, en els camins d’una democràcia d’arrel, creixent i directa. Per organitzar-ho es necessita tota l’ajuda.

És una iniciativa independent, no oficial i gestionada des del terreny associatiu treballada de forma cooperativa, confluent, per buscar una democràcia directa i de carrer, i buscant noves eines de futur. Les entitats promotores són: Som lo que Sembrem, Xarxa per la sobirania energètica, Candidatura d’Unitat Popular, Plataforma Aturem Barcelona World, Assemblea en Defensa dels Serveis públics de Lleida i Plataforma No a la Mat.

Es pretén fer objectiva la voluntat popular en les matèries d’interès públic assenyales, aconseguir la més alta participació possible i que aquesta sigui la seva principal força del procés, fer possible el vot presencial a tots els municipis de Catalunya, combinar amb èxit la deliberació pública, el vot electrònic i el vot presencial i que, a més, sigui una experiència replicable i activar una xarxa a favor de la democràcia directa a través d’una experiència pràctica.

La convocatòria consta de quatre preguntes d’àmbit general i una cinquena de caràcter local que només es votarà en determinats territoris, a comarques gironines farà referència a la MAT. Totes són promogudes i avalades per col·lectius directament implicats en la problemàtica en qüestió. Queden excloses de la convocatòria aquelles temàtiques que contradiuen els principis de justícia social i ambiental. Les preguntes:

  1. Som Lo Que Sembrem. Quin tipus d’agricultura voleu que hi hagi a Catalunya? a) Amb transgènics b) Sense Transgènics.
  2. CUP i Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute. Voleu que el Govern de la Generalitat de Catalunya deixi de pagar el deute i els interessos que la ciutadania declari il•legítims? a) Sí b) No
  3. Xarxa per la Sobirania Energètica. Voleu que la ciutadania de Catalunya estableixi un control democràtic directe sobre el sector energètic? a) Sí b) No
  4.  Comissions Promotores d’ILPs Rebutjades. Voleu que el grup promotor d’una Iniciativa Legislativa Popular pugui sotmetre la seva proposta a referèndum vinculant? a) Sí b) No

Preguntes locals. A Barcelona es preguntarà pel Barcelona World, a Lleida per l’abastament d’aigua potable i a Girona:

  • 5.3. Plataforma No a la MAT. Voleu que es construeixi la línia de Molt Alta Tensió (MAT) de 400 kV? (Es vota a la Selva, el Pla de l’Estany, el Gironès, l’Alt Empordà i el Baix Empordà) a) Sí b) No

Podran participar en la votació les persones majors de 16 anys i residents en la comunitat autònoma de Catalunya. Es podrà votar a través de qualsevol de les tres modalitats que es durant a terme successivament entre el 23 d’abril i el 25 de maig i també en qualsevol de les meses. Caldrà acreditar la identitat i el facilitar el lloc de residència. Bot electrònic a: https://www.multireferendum.cat, anticipat a centres socials, espais públics, etc. del 17 de maig al 24 de maig i el 25dMaig en meses a les proximitats dels col·legis electorals. S’està treballant en una tenir una mesa al Pla de l’Estany. La ubicació de les meses de vota anticipat i les de la jornada de vot del 25 de maig seran publicades a la mateixa pàgina web.

Una necessària Reforma energètica. L’article de l’ham de gener 2014.

Les torres d’alta tensió de la MAT ja s’alcen amenaçants i silencioses a la comarca del Pla de l’Estany, creuant part dels municipis de Palol de Revardit i Vilademuls, portant destrucció del territori i paisatge, i afectacions a la salut i a la qualitat de vida dels veïns. Lluny queda la lluita ecologista dels anys 90 contra la MAT, quan encara gairebé tots vivíem amb una bena als ulls. Aviat correrà pel seu cablejat l’electricitat produïda en les grans centrals de producció (nuclears, cicle combinat, gas,…) en mans de multinacionals que com hem vist les ultimes setmanes regulen el mercat elèctric al seu aire, implementant pujades de la llum, en el que ja s’ha anomenat el gran oligopoli de les elèctriques. Algú recorda aquelles mentides sobre les bondats de la privatització del servei elèctric i de l’aparició de la competència que faria abaixar preus. Aquests mateixos lobbys son els que han forçat a polítics a posar encara més traves a la producció d’energia renovable i a impedir formules d’autoconsum.

Un model energètic marca España, que ja estem pagant molt car!!! Ja hi ha qui proclama las desobediència energètica, i han aparegut empreses i cooperatives alternatives subministradores i distribuïdores d’electricitat que aposten pel canvi de model i per les renovables. Un grup de persones implicades també proclama un nou model energètic i un canvi de sistema. Calia fer una reforma del secor elèctric, doncs el planejament vigent havia quedat antic, però els canvis incorporats pel govern del Partit Popular en l’anomenada Reforma del Sector Elèctric han estat molt negatius i no solucionen molts dels problemes. Es tracta d’una reforma que no té el més elemental anàlisi de les causes que han portat Espanya a tenir un dels preus d’electricitat més elevats d’Europa, encara més cars si s’haguessin incorporat al mateix els successius dèficits de tarifa.

La Comissió Nacional d’Energia ha vingut denunciant una creixent diferència entre els preus elèctrics i els seus costos, però estem en mans de les empreses. Cal, igualment, basar la reforma en una anàlisi a llarg termini de les necessitats energètiques del país sota la triple òptica tradicional de la viabilitat econòmica, la seguretat de subministrament i la sostenibilitat mediambiental. La nova normativa suposa, a més, la instauració de la inseguretat jurídica per a tot el sector de les renovables i el seu efecte contagi cap a altres sectors estratègics. La retroactivitat introduïda a la llei suposa el desmantellament de la major part teixit productiu renovable i la ruïna de 55.000 famílies productores d’energia solar fotovoltaica. Les propostes pel nou model energètic o per aturar l’actual Reforma son: derogar o reformar profundament les normes sobre regulació del sector elèctric actualment vigents o en tramitació. Promoure una auditoria en profunditat de costos del sector elèctric, que arribi almenys des de la reforma de l’any 1997 fins als nostres dies. L’auditoria ha de ser un dels pilars sobre els quals definir una reforma amb ambició de llarg termini. Derogar totes les traves existents per al desenvolupament de mesures d’estalvi i l’eficiència energètica, en particular, per a l’autoconsum instantani d’electricitat i per al balanç net. Només en aquest últim cas estaria justificada la imposició de càrrecs per l’ús de la xarxa, que, en tot cas, haurien de ser calculats objectivament a partir dels serveis d’emmagatzematge prestats per la mateixa. Procurar un nou model energètic competitiu, eficient, sostenible, rendible, responsable, just i solidari que impulsi el nostre teixit productiu i eviti situacions de pobresa energètica. Cal fer esment que aquest hivern han estat moltes famílies les que passaran fred i no podran escalfar-se o fins i tot cuinar per la impossibilitat de fer front a la despesa energètica. Associacions, petits productors, consumidors i ciutadans hem de fer front a les mesures imposades i buscar entre tots alternatives per construir un nou model energètic molt més respectuós amb el medi ambient, que garanteixi l’autosuficiència i que eviti l’excessiva dependència de l’exterior i sostenible econòmicament a llarg termini.

Projecte Castor: Actuant a cegues en el subsòl. L’article de l’ham del desembre de 2013

El “projecte Castor” es basa en la construcció d’un magatzem subterrani de gas situat al nord de la província de Castelló, molt proper a les terres de l’Ebre. Es va engegar l’any 2007, per intentar solucionar els que es consideraven previsibles problemes logístics de consum de gas en moments d’alta demanda, com podria ser en els dies més freds d’hivern. Actualment hi ha dues instal·lacions d’aquest tipus funcionant a la península: Gaviota  al Cantàbric i Serrablo als Pirineus d’Osca; també hi ha la de Yela, a 100 km de Madrid, a punt d’entrar en funcionament. Totes elles pertanyen a l’empresa Enagás. Al món hi ha més de 600 en funcionament. El tipus d’emmagatzematge que es fa servir a Castor és el més freqüent, el d’aprofitament d’un antic jaciment de petroli. 

Castor project

El jaciment Castor està format per roques calcàries carstificades, del període Cretaci; les mateixes calcàries que donen lloc al veí massís del Montsià. Aquestes roques formen, a uns 2.000 m de profunditat, una trampa de petroli, ja que estan envoltades de materials argilosos impermeables, tant per sobre com lateralment degut a l’estructura de falles existent. El petroli, amb motiu de la seva baixa densitat, va pujar fins aquesta zona, i va quedar “entrampat” durant milions d’anys, fins que ha estat extret per l’home en els últims decennis. Amb el projecte Castor es pretén ocupar amb gas el lloc que abans ocupava el petroli.

Durant els últims mesos s’han produït a la zona més de 600 terratrèmols de baixa magnitud, entre 2 i 4 en l’escala Richter, arribant a un màxim de 4,2. Aquests successos han generat molta intranquil·litat en poblacions properes al jaciment, com Vinaròs, amb 28.000 habitants o Benicarló amb 26.000.

En aquest moment sembla molt clar pels científics que els sismes han estat induïts per una primera injecció de gas al magatzem, a baixa pressió. El jaciment es troba recolzat sobre la falla d’Amposta, una falla que es considera activa i responsable dels moviments sísmics actuals. Poden haver més terratrèmols i de major intensitat si es continua amb la injecció de gas i, per tant, augmentant la pressió a l’interior del jaciment? Es coneixen altres cassos molt recents de possibles actuacions irresponsables en el subsòl amb conseqüències tràgiques, com el de la ciutat de Lorca, on cada vegada es té més certesa que les extraccions massives d’aigua en el seu aqüífer van estar entre les causes principals del terratrèmol que va arrasar la ciutat l’any 2011. Un terratrèmol de 5,1 en l’escala Richter molt destructiu que va deixar 9 morts i 40.000 afectats en una població de poc més de 92.000 habitants. El 80% dels edificis de Lorca, van resultar afectats pel sisme i el nombre d’habitatges demolits va ser de 1.164. Es sap que els tècnics de l’empresa responsable de Castor, Enagás, i del ministeri tenen moltes dades que no han estat facilitades a la comunitat científica. S’han fet estudis específics per part del CSIC i del Instituto Geológico Nacional, però tampoc s’han fet públics. Es coneix també, que l’empresa no va preveure la instal·lació de sismògrafs submarins a la zona. Per tot això, es pot dir que actualment els científics no tenen a l’abast prou informació per predir la magnitud màxima que es pot esperar dels probables futurs sismes. Cal també tenir en compte que aquesta obra es va projectar quan encara no havia esclatat la crisis econòmica i es pensava que la demanda de gas continuaria creixent indefinidament. A hores d’ara, amb la despesa actual de gas, aquesta instal·lació es pot considerar innecessària. Sembla ser que aquest projecte faraònic ha suposat una inversió superior als 1.500 milions d’euros. Cas que no arribi a bon port el contracte preveu que sigui “rescatat” amb diners públics. Valorant tots aquests fets, alguns partits polítics i entitats de defensa del medi ambient, com Ecologistes en Acció, han demanat la seva paralització definitiva, fet que des de Limnos recolzem.

Consum conscient de roba: Alternatives (part II). L’article de l’ham del novembre de 2013

Quan es compra roba amb la intenció de conservar-la temps, cal tenir en compte alguns aspectes referents a la qualitat, és a dir, fa bé la seva funció ? és còmoda?  la confecció és acurada? té costures reforçades en llocs d’esforç? els botons tenen la cueta de fil a dintre i no en fora perquè no ens caiguin aviat? Ens durarà temps? Conèixer els tipus de fibres ens pot ajudar. Per llei han de venir indicades a l’etiqueta i poden ser:

1. Fibres a base de cel·lulosa o fibra vegetal com el lli, el cotó o la viscosa. Perden resistència amb les rentades. Són biodegradables i idònies per estar en contacte amb la pell. Algunes vegades, el cotó es barreja amb una mica de polièster per donar-li major resistència. El lli i la viscosa són fresques però poc resistents. La marca Tencel i Modal, aguanten més.

2.Fibres animals, com la llana o la seda que és la més resistent de totes. La llana es pot barrejar amb una mica de polièster per adquirir resistència o amb acrílic,  però llavors farà moltes més boletes.

3. Fibres derivades del petroli que no es biodegraden i com els plàstics, romandran intactes milers d’anys;  per això es trenquen menys. Obstrueixen la transpiració. Són: el poliester, l’acrílica, la lycra, l’elastan, el nilon, la poliamida …

Cal tenir també present que la producció de fibres i/o teixits requereix un consum important d’aigua, energia, pesticides (abundants en produccions massives de cotó no ecològic), substàncies clorades, usades per blanquejar o les tòxiques de la tintura, quan no són d’origen natural. En el mercat hi ha alguns segells que garanteixen entre el 95 i el 100% de producció ecològica de la fibra com OE 100, GOTS made with orgànic, Naturtextil …  D’altres, com Made in Green tenen a més, un codi ètic pel que fa condicions laborals. Un cop dit tot això, com a alternativa, podríem guiar-nos per la regla de les 3 erres. REDUIR, abans de substituir una peça de roba amb algun problema, mirem si es pot arreglar. REUTILITZAR entre coneguts (com ja es fa molt amb roba de mainada) o facilitant la reutilització de la que ja no fem servir. Podem trobar botigues de segona mà a ca.robaamiga.cat/mapa-interactiu o a www.engrunes.org. Humana, també recull roba utilitzada però és una entitat amb certa controvèrsia i vetada en alguns països. Per últim, es pot RECICLAR i se n’obté fil i borra per matalassos, coixins, aïllants … La roba que no aconsegueixen vendre va majoritàriament a l’abocador, per tal de no vendre-la a preu de segona mà. A Banyoles disposem d’alguns llocs com “Repunts”  o “Cosidura” on es fan tota mena d’arranjaments; també botigues amb roba de segona mà com “l’encant” o “un món de mans”. Seguint aquesta línia, a l’hora de comprar roba podem trobar algunes peces del que s’anomena moda sostenible, ètica o roba eco-ètica. En general, és roba feta amb fibres de cultiu ecològic, naturals o a partir de roba usada; fabricada en tallers locals, que controlen les condicions laborals, o en cooperatives del Sud, amb tractes similars als del Comerç Just. “GreenLifeStyle “ i “Humus” en són exemples, també Coshop que ven a través de la seva web (www.capipotaproductions.com) o Moltacte, empresa amb excedent de roba de marques, principalment catalanes, i amb la meitat dels treballadors amb alguna discapacitat mental (www.moltacte.com). La plataforma Slow Fashion Spain té en el seu web (www.slowfashionspain.com) un directori/aparador de firmes eco-ètiques de roba. També Velaruna Comercio Justo, és una marca de roba d’Intermón-Oxfam, que sol agradar molt; els dissenys són d’una espanyola i la confecció es fa a la Índia garantint condicions ecològiques en algunes de les peces. Tot plegat, aquestes són algunes idees, entre d’altres, que ens poden ajudar a fer un consum més sostenible. ( Fonts d’informació al nº 39 i 40 de la revista Opcions)

Consum conscient de roba (part I). L’article de l’ham del octubre de 2013

Una imatge típica de la nostra societat és la d’un carrer cèntric atapeït de botigues de roba i gent entrant o sortint d’elles. Les cadenes? Les mateixes arreu: Zara, Pull & Bear, Massimo Dutti, H&M, Mango, Levi’s… L’oferta de roba és sobreabundant. En necessitem tanta? Segons “El Centre d’Informació Tèxtil i de Confecció”, al 1995 arribaven 2 peces de vestir a les botigues, per habitant i  mes, a tot l’estat; aquesta dada pujava a 5 al 2007 i es veia reduïda a 3,5 al 2011 degut a la crisi. Com que l’espai de les vivendes es finit vol dir que se n’haurà de llançar un altre nombre similar. En definitiva, hem entrat en una espiral de consumir i llençar, on sovint el vector directriu se’n diu “Moda”. Les cadenes acostumen a proveir-se amb més gènere del que poden vendre, per tal d’aconseguir millors preus i l’excedent el col·loquen en outlets, on els preus de venda al públic són inferiors al “normal” però per sobre dels de rebaixes. Amb el fenomen de la globalitat, la producció local, ha quedat força desmantellada. Només un 17% (en pes) és d’origen estatal. A hores d’ara, no són els empresaris fabricants sinó els distribuïdors, qui prenen les decisions quant al que es confecciona  i als preus. Busquen els proveïdors més econòmics arreu, en els països on  la mà d’obra és barata. El 2005 va desaparèixer la regulació sobre el comerç internacional de roba, el que es tradueix en un importar i exportar com es vulgui i es pugui.

Les dades de fa dos anys mostren que el principal productor de  roba és la Xina, que triplica països com Itàlia i Banglades. A aquests els segueixen en importància els països propers com Portugal, Turquia i Marroc que cobreixen  la confecció urgent de models de roba que es van presentant al llarg de tot l’any i també la de la roba de reposició quan l’estoc ha fet curt, modalitat que rep el nom de “just in time”, és a dir a l’acte; d’aquí que es faci a països propers i també en alguns tallers espanyols per la immediatesa del requeriment. El model de producció just in time, exerceix una forta pressió sobre la manufactura i qui acaba rebent són les treballadores i treballadors en les seves condicions laborals. El grup Inditex, que inclou cadenes de roba coneguda, és dels que potencia més la renovació constant dels models de roba seguint aquest model.

Fonts del sector tèxtil català, han manifestat que voldrien un model diferent de moda, menys precipitat i de més qualitat, el que es diu “ slow fashion”  però reconeixen que el públic que valora aquest model, és minoritari. Qui voldrà una roba de més qualitat i durada si a la fi es deixarà d’usar en una o dues temporades perquè ja no es porta? Al voltant del consum de roba i després de tot el que es va sentin sobre la seva confecció, és probable que ens comencin a sorgir dilemes de tot tipus: Miro a l’etiquetatge el país de procedència? Trio roba de baix cost perquè estem en crisi tot i saber que al darrera poden haver condicions laborals poc dignes? Puc tornar a dur aquest abric a la feina després de vàries temporades i semblar garrepa? Intento fer un consum de proximitat per reduir l’impacte mediambiental? És important per a mi anar a la moda?  … vestir-nos és quelcom més que una necessitat d’abric, hi ha tota una identitat al darrera i també pot haver inèrcies, sentiments de pertinença a un grup, trastorns alimentaris, acompliment d’expectatives … Cadascú mica en mica haurà d’anar resolent, sense culpabilitats i amb consciència, els seus dilemes.

( Fonts d’informació per a aquest article al nº 39 de la revista Opcions ). 

Limnos dona a conèixer la tortuga d’estany (Emys orbicularis): l’article de l’Ham setembre 2013

tortuga

Diverses entitats dedicades a la conservació de la tortuga d’estany (Emys orbicularis), juntament amb Limnos, han format una xarxa de treball per sensibilitzar a la població sobre el paper de les zones humides com a reservori de biodiversitat, amb la tortuga d’estany com a espècie bandera. En aquest nou projecte denominat “Educació i sensibilització per a la conservació dels espais humits amb presència de tortuga d’estany (Emys orbicularis) a Catalunya” també hi participen el Consorci de l’Estany i el Centre de Reproducció de tortugues de l’Albera (CRT).

El projecte per conèixer la tortuga d’estany, liderat per Limnos i la Fundació Emys, ha estat inclòs en la línia de subvencionals per al finançament de projectes d’educació i sensibilització ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, que pretén descobrir a la ciutadania la distribució de l’espècie, les amenaces i la gestió que se’n fa. A més a més de l’Estany de Banyoles, el projecte es desenvolupa a la Plana de la Selva, els estanys de Sils i d’Ivars, el Baix Ter, la Sèquia Major de Vila-Seca i al Delta de l’Ebre.

En el projecte estan previstes actuacions com la creació d’un espai web divulgatiu i una plataforma de material digital, la creació de continguts educatius virtuals disponibles en línia (web), animacions digitals en 3D sobre la tortuga d’estany, accions de sensibilització i educació ambiental per ensenyament formal, no formal i el públic en general i accions de voluntariat per a la població local.

La tortuga d’estany (Emys orbicularis) és una espècie catalogada que està protegida per la Llei de Protecció de Fauna de l’any 1984. Es considera que a Catalunya només se’n conserven algunes poblacions. En el cas de l’Estany de Banyoles, s’han introduït un total de 130 exemplars nascuts en el CRT durant aquests darrers tres anys. Gràcies a l’estudi i seguiment dels exemplars alliberats s’ha demostrat la bona adaptació a l’espai i fa ser optimistes pel que fa a la recuperació d’aquesta espècie.

La tortuga d’estany es caracteritza per la seva estreta dependència del medi aquàtic i del terrestre per a la seva reproducció, refugi i dispersió. És per això que un dels principals factors que han provocat la minva de la seva població han estat la dessecació i/o contaminació dels espais humits on habita, la creació d’infraestructures que aïllen el seu territori i propicien els atropellaments, i la introducció d’espècies invasores que competeixen per l’aliment o mengen les seves postes.

Durant els mesos de juliol i agost s’han fet més d’una quinzena de tallers per a conèixer la tortuga d’estany adreçats a infants dels casals d’estiu de la comarca amb la participació de més de dues-centes persones, tres tallers amb grups d’infants de casals d’estiu que han visitat l’Estany i dos activitats de voluntariat obertes a la participació en l’alliberament d’exemplars de tortugues d’estany a les llacunes de Can Morgat, en el marc de les actuacions de recuperació de fauna en perill del Consorci de l’Estany.

Limnos continuarà amb el projecte realitzant tallers a centres escolars del Pla de l’Estany, amb activitats durant el proper Dia de l’Estany i amb noves actuacions de voluntariat.

Si voleu més informació o participar com a persona voluntària, poseu-vos en contacte a través de l’adreça electrònica limnos@limnos.org. També a través de facebook i twitter.

Consumim peix de manera sostenible? L’Article de l’ham de l’agost 2013

La sobreexplotació actual del medi marí com a font d’alimentació i les tècniques de pesca agressives són dues de les problemàtiques més importants que pesen sobre els ecosistemes marins. El mar Mediterrani compta aproximadament amb 17.000 espècies marines, és un dels mars del planeta amb més biodiversitat, però moltes espècies estan abocades a l’extinció si no se’n fa una pesca i un consum responsables. En el cas del peix, l’impacte ambiental depèn del mètode de captura; dels residus que es generen en l’activitat pesquera; de la sobreexplotació de determinats caladors o espècies i del correcte aprofitament del producte alimentari. Per això és important conèixer quin és l’estat dels recursos pesquers i intentar sensibilitzar els consumidors perquè consumeixin aquelles espècies de peix i marisc que tenen un menor impacte ecològic. Per tal de fer un consum responsable de peix i reduir l’impacte ambiental cal basar-se en cinc criteris: és millor consumir peix que es captura amb pesca tradicional i de procedència local,preferiblement que sigui salvatge que provinent d’aqüicultura, cal evitar els individus immadurs i aprofitar el màxim possible el producte. A més, tot consumidor té dret a conèixer l’origen del peix que compra a partir de l’etiqueta que la legislació europea obliga a tenir, on ha d’aparèixer el nom, la procedència i el mètode de captura.

sospeix

D’altra banda, per conèixer l’estat actual de diferents espècies de peix existeixen varis recursos a l’abast de tothom, que poden ser útils a l’hora de prendre decisions sobre quin peix s’adapta més a un consum sostenible i conèixer si realment nosaltres fem un consum responsable d’aquest aliment. Un exemple és la “Guía de consumo responsable de pescado” de l’associació WWF-Adena. En aquest document les espècies de peixos estan ordenades alfabèticament pel seu nom comú i avaluades segons el seu origen i el tipus de pesca; d’aquesta manera es poden trobar recomanacions diferents per una mateixa espècie en funció de la zona d’on prové i de la tècnica utilitzada per la seva captura.  A més, des de l’ANG i IAEDEN a l’agost s’inicia la campanya SOSpeix de consum responsable de peix i marisc a les comarques gironines, amb l’objectiu principal de sensibilitzar i informar als ciutadans sobre l’explotació que es dona als mars i als oceans i promoure el consum responsable de peix i marisc per tal de disminuir aquesta sobreexplotació.

Si voleu més informació sobre les especies de peix més recomanades, o per coneixer amb detall els criteris utilitzats per a establir la guia de consum responsable de peix podeu consultar:  www.guiadepescado.com i www.sospeix.org

Sense les abelles, hi ha futur? L’Article de l’ham del Juliol 2013

Els últims anys s’han estat detectant mortalitats massives d’abelles arreu del planeta, així com una disminució de fins el 90% dels exemplars en explotacions d’apicultors. El tema podria semblar banal, no són més que simples abelles, però el seu paper dins els funcionament dels ecosistemes, concretament en el cicle vital de les plantes els confereix una importància molt més rellevant del que podria semblar a primera vista. Les abelles ajuden a pol•linitzar cultius econòmicament importants com pomeres i ametllers. Es considera que aporten una contribució anual de 22.000 milions d’euros a l’agricultura europea cada any. De les 100 especies de conreus que proporcionen el 90 % dels aliments, més de 70 estan pol•linitzats per les abelles.

save_bees
Hi ha una frase d’Albert Einstein que ja deia: “Si les abelles desapareixessin de la superfície del planeta, llavors l’home només tindria 4 anys de vida. Sense abelles, no hi ha pol•linització, no hi ha més plantes, ni més animals, res més”. Potser massa exagerat però el tema no es de broma, doncs ha obligat a Agencies Europees i nord-americanes a estudiar seriosament mesures per protegir aquestes espècies. Els efectes que observen els apicultors són una disminució del nombre d’abelles per rusc, la mort prematura de l’abella, sempre lluny del mateix rusc, una disminució de la posta de la reina i la reducció del vigor dels exemplars augmentant les malalties infeccioses.
Darrera aquesta problemàtica hi ha moltes hipòtesis. Des d’una patologia nova, concretament un microbi infecciós causant de diarrees, un paràsit, els efectes dels pesticides neurotòxics, estrès nutricional derivat del clima o dels additius alimentaris dels apicultors. Recentment treballs científics independents han demostrat que els pesticides podrien ser els principals causants d’aquestes morts massives. L’exposició de les abelles i borinots als pesticides del grup dels neonicotinoides i fenilpirazols que es van començar a usar als anys 90 provoca en aquests animals una pèrdua de la capacitat d’orientació, no les mata directament però implica un augment de la seva mortalitat. Els neonicotinoides s’utilitzen a gran escala de forma generalitzada per tractar collites a tot el món. Les companyies químiques Bayer y Sygenta productores de pesticides, rebaten els arguments amb altres estudis científics pagats per la mateixa empresa, evidentment… actuant com a influents lobbys econòmics. També els grans sindicats agrícoles europeus estan en contra de la prohibició dels pesticides argumentant pèrdues econòmiques.

La pressió popular a través de campanyes de conscienciació i els estudis han provocat una normativa de la Comissió Europea a favor de prohibir a partir del juliol i durant 2 anys els pesticides neurotòxics presents en tractaments que s’apliquen al blat de moro, la colza i el gira-sol.

Les abelles viuen d’una manera molt intensa una relació de dependència amb la natura, essent-ne, per tant, un bioindicador implacable. Les abelles han acumulat durant aquests últims vint anys, excessos de tot tipus, agressions que, sumades han arribat a sobrepassar la pròpia resistència d’uns animalons tan ben preparats. Una alternativa personal per ajudar-les és consumir mel de qualitat, sustentada en una metodologia apícola nítidament ecològica, respectant el dèbil equilibri que tenen les abelles amb el seu entorn.