Entrades

Carles Feo Quer
Fontcoberta
Arbre monumental

Els arbres monumentals del Pla de l’Estany – l’Article de l’ham del juny-

En la conservació del medi ambient normalment es dedica molta atenció a protegir hàbitats de vegetació interessants o espècies emblemàtiques o sensibles per la seva raresa o singularitat, i difícilment ens centrem en la protecció o conservació d’individus concrets. Un cas curiós doncs, és la protecció que es dedica a certs arbres considerats monumentals, que tenen un valor més enllà de la seva pròpia funció ecològica, i lluny de la visió dels arbres com a un recurs. Mes enllà de la profunda significació dels arbres i les plantes per a l’home, els arbres també tenen altres significats, són un símbol de pau (olivera), d’acollida (xiprer, palmera), del lloc del darrer repòs (xiprer, teix), curadores de malalties (roures guaridors). Tenim arbres sagrats en diferents creences i religions, també els arbres com a transmissors d’energia, etc. Podem trobar informació detallada, amb fitxes, al web de la Generalitat de Catalunya on a més, el pròleg dedicat als arbres monumentals està escrit per un destacat fotògraf del Pla de l’Estany, com és l’Ernest Costa, que ha fet una grandíssima tasca en la difusió del valor dels boscos i el paisatge.

Com diu el web, des de sempre alguns arbres s’han respectat d’una manera especial, són arbres-monument amb nom propi. A Catalunya, el Pi de les Tres Branques, el Roure de Can Codorniu o l’Alzina del Mas de Borbó són arbres molt coneguts …”. Poca broma amb aquest tema, doncs els primers arbres protegits per la generalitat són del 1987. Segons el Decret 214/1987: “es consideraran arbres monumentals els exemplars que, per les mides excepcionals dins de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica, són mereixedors de mesures de protecció”. A més de la protecció com a arbre d’interès comarcal o local (mitjançant els decrets esmentats) també és freqüent. A Catalunya hi ha declarats 254 arbres monumentals i més de 1.200 arbres i arbredes declarats de protecció local que abasten les 41 comarques i 224 municipis. Al Pla de l’Estany en trobem quatre d’arbres monumentals destacats, tot i que n’hi ha un bon conjunt d’interessants que es poden trobar en el llibre: “Arbres monumentals: 161 plantes d’anomenada del Pla de l’Estany (1995) de Ernest Costa, Joan Pontacq i Jordi Porxas (Brau edicions).

Un dels arbres és l’alzina de la Casa Nova de Vilafreser al municipi de Vilademuls que fa uns 19 metres d’alt. Ha patit algunes caigudes de branques, tot i que es va intentar subjectar amb cables. Com a curiositat una antiga dita entre els veïns deia que si algú jeia a sota la seva ombra quan estava acalorat a l’estiu, es refredava segur. Tenim dues alzines reclamadores a Fontcoberta, o Aulines, com es diu també en plaestanyí, una anomenada de Puigsaguàrdia i l’altre de l’Omeda, una a uns 400 metres de l’altre. Aquestes singulars aulines d’uns 15 metres d’alt han estat modelades per l’home amb la finalitat de capturar ocells, sobretot tords. Es reclamaven fent sonar una mena de xiulet i esperant que quedessin envescats. Finalment el quart arbre monumental és el castanyer del prat de Sant Nicolau, pujant a Rocacorba, municipi de Sant Miquel de Campmajor. Força malmès, foradat i buit per dins, el Castanyer del Pla de Sant Nicolau arrela sobre una roca. Les arrels són superficials i es ramifica en quatre besses de grans dimensions. Recentment li han caigut unes branques principals que l’han deixat en un estat molt malmès.

 

Logo-capçalera-transp

La Setmana de la Natura a Catalunya. 27 de maig a 5 de juny!!

La Setmana de la Natura convida la ciutadania a tenir cura de la natura i viure la Terra! Es celebra entre el 27 de maig i el 5 de juny i comptarà amb la participació de més de 200 activitats. Amb el lema “viu la Terra!”, la Setmana de la Natura crida a la complicitat de la ciutadania activa i participativa en la protecció del nostre patrimoni natural.

La Setmana de la Natura és un moment de l’any en què pren protagonisme l’acció de les persones i de les entitats ambientals en la conservació, protecció i restauració del medi ambient. És un esdeveniment per celebrar la Natura i encoratjar a actuar per la seva protecció durant tot l’any! Durant la setmana es promourà l’organització d’activitats arreu de Catalunya per viure la Terra i conscienciar la societat de la necessitat de conservar la natura i el territori. Aquesta Festa implica a tothom, perquè tots podem actuar per la natura. Durant la setmana hi haurà activitats per als més joves i fins als més grans. I totes les entitats, organitzacions, empreses, ens locals, etc. estan convidats a organitzar una activitat per la Setmana. Però cal recordar que les activitats han de ser sense ànim de lucre!

La Setmana de la Natura comptarà amb múltiples activitats de la mà de més de 150 entitats ambientals i organitzacions a tot Catalunya! Es podrà col·laborar en la recuperació del bosc de ribera d’un riu, plantant-hi les plantes autòctones i extraient les espècies invasores; afavorir la biodiversitat creant una bassa per amfibis, un hotel d’insectes, o fent un hort; observant i anellant ocells amb experts; alliberant fauna autòctona recuperada, ajudant a treure residus dels espais naturals, fins i tot del fons del mar… Són tant sols petits exemples de les múltiples propostes que ofereix la Setmana de la Natura durant 10 dies.
Paral·lelament en motiu del Dia Mundial del Medi Ambient (5 de juny 2016), des de la Setmana de la Natura volem recuperar 50 fonts i basses de Catalunya, aquests petits ecosistemes d’aigua dolça que formen part del patrimoni cultural local i que agrupen persones al seu voltant. Per tal de contribuir a la recuperació d’aquests espais de forma correcta i fomentar les bones pràctiques, comptem amb la col·laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), entitat experta en la gestió dels espais aquàtics, que ha elaborat un “Decàleg de bones pràctiques per a la recuperació de fonts“.A més, en una de les activitats del dia 5 de juny hi participarà en Pau de la família del Super3, que explicarà un conte sobre la importància de tenir cura de l’aigua als assistents. I per agrair la participació de tots els assistents, regalarem una polsera solidària #setmananatura perquè tothom s’hi faci una foto durant les activitats.

La Setmana de la Natura 2.0 et convida a retrobar-te amb els petits plaers que ens proporciona el contacte amb la natura i a compartir aquesta experiència amb una fotografia a través de Twitter o Instagram amb el hashtag #setmananatura, o entrar les teves observacions de natura a través de l’app iNaturalist. La Setmana de la Natura és una iniciativa conjunta de la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC) i la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT). La XVAC i la XCT són dues xarxes d’entitats sense ànim de lucre i de referència en el món de la conservació de la natura i del voluntariat ambiental a Catalunya, i compten amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i entitats privades. A més, la Setmana de la Natura formarà part de la Setmana Europea del Desenvolupament Sostenible, impulsada pel CADS (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible) a Catalunya.

Per a més informació sobre la Setmana de la Natura, visiteu: www.setmananatura.cat O envieu un correu electrònic a: info@setmananatura.cat

Imatge_publicitat eco

Alerta amb la publicitat verda o ecològica – l’article de l’ham de l’abril 2016-

És evident que cada vegada la gent del nostre entorn sembla estar més conscienciada amb el medi ambient, pel que entre tots i totes duem a terme diferents accions per evitar que la Terra s’esgoti massa ràpid.  Un exemple és el consum de productes ecològics, que en principi ens permeten no ser tan agressius amb la natura i alhora beneficien la nostra salut. Aquest tipus de productes cada vegada són més comuns als supermercats, i anunciar-los als mitjans de comunicació ja no ens sembla estrany. Però realment, tanta conscienciació i facilitat d’obtenció de productes ecològics és certa o és simplement una estratègia de mercat entre empreses d’un mateix sector? És certa tota la informació que trobem sobre els productes ecològics o som víctimes de publicitat ecològica enganyosa?

Si ens parem a analitzar els diferents productes que es venen com a “ecos” o “verds”, veiem que no tot és tan “ecofriendly” com creiem, o com ens intenten fer creure… Per exemple, un cotxe ecològic seria aquell que l’impacte que causa sobre el medi ambient és nul, tant en la seva construcció com en la seva utilització el dia a dia. Però hi ha varis anuncis de cotxes “eco”, que realment són publicitat comparativa, ja que si es comparen amb altres productes de la mateixa categoria del mercat sí que l’impacte ecològic és inferior. Un altre exemple és el paper ecològic, provinent de plantacions forestals sostenibles. Però en realitat només es té en compte aquest factor per categoritzar-lo com a producte ecològic, i no es valoren les emissions de diòxid de carboni o l’ús de clor durant el blanqueig del paper, pel que seria publicitat real, però només parcialment. També és comú utilitzar  el medi ambient per fer publicitat falsa, com l’ús d’imatges de natura en productes que no tenen cap millora ambiental, com la publicitat que es troba sovint d’energies no renovables. Per últim, no oblidem que la publicitat enganyosa també inclou aquella que és irrellevant o feble, que manifesta de forma poc explicativa un concepte ecològic creant confusió als consumidors o dóna informació real però que no és important. Per exemple, el concepte “100% Natural” no vol dir necessàriament que sigui “ecològic”, atès que hi ha productes naturals com l’arsènic que també poden ser nocius; o un producte “lliure de CFC” no és més ecològic que un que no ho especifiqui, ja que els CFCs estan prohibits per llei des de fa 20 anys.

Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), per a què una publicitat es pugui considerar ecològica ha de promoure actituds i comportaments responsables cap el medi ambient, com ara animar a reciclar, estalviar recursos o promocionar productes ecodissenyats o amb certificacions ecològiques. És important tenir en compte que per molta publicitat que facin i per molt atractius que siguin els seus anuncis, la prioritat de les grans indústries, generalment, és el seu benefici i rendibilitat. Per tant, quan anem a comprar i realment volem adquirir productes no perjudicials pel medi ambient, hem de fixar-nos bé en les etiquetes i no caure en les trampes de la publicitat enganyosa. I si a més procurem que els productes que comprem siguin no només ecològics, si no també de proximitat encara millor, ja que s’haurà estalviat si més no en transport i per tant li haurem fet un altre petit favor a la natura.

250px-20080708_Chicago_City_Hall_Green_Roof

Teulats verds: fent una ciutat més habitable – article de l’ham del març 2016-

Sovint les ciutats son vistes com aglomeracions urbanes, poc atractives, amb edificis grisos, freds, amb soroll, amb molt ciment… Evidentment, és una interpretació, no a tot arreu és el mateix, però ens dona l’oportunitat d’obrir la porta a explorar interessants experiències com les cobertes o els teulats verds. Segurament podem visualitzar un terrat d’obra, amb antenes, xemeneies, equips d’aire condicionat.. a vegades amb un petit luxe d’una mica de terrassa amb un test… Actualment, ja podem trobar un conjunt d’arquitectes, paisatgistes i ambientalistes que treballen per donar més funcionalitat als teulats, més enllà de la seva funció de simple aïllant de l’exterior. La coberta verda és una construcció que integra acabats vegetals en les superfícies construïdes, tant en terrats com teulades. A vegades hi ha variants també per cobrir construccions verticals, i és quan parlem de murs verds o jardins verticals.

Les funcions de les cobertes verdes inclouen actuar com a aïllants tèrmics, ajudant a assolir fins a un 20 o un 50% d’estalvi energètic del consum de l’edifici, sobretot en refrigeració. En segon lloc son un gran aïllament acústic, contra els sorolls de l’ambient. Ho reconeix la mateixa Comissió Europea en diferents informes: les plantes (tant en teulades i terrats com en jardins verticals) formen una mampara natural contra el soroll produït pel trànsit rodat o per aparells de servei del mateix edifici (maquinària dels ascensors, equips d’aire condicionat…). Per això s’ha inclòs aquesta tendència arquitectònica a l’Estratègia d’infraestructures verdes de la Unió Europea. També ajuden a conservar i protegir els materials de construcció de l’edifici, a millorar la qualitat de l’aire de l’entorn absorbint partícules i CO2, poden reduir el risc d’inundacions en absorbir part de la pluja torrencial, suavitzen l’efecte illa de calor de les ciutats i finalment poden aconseguir un increment de la biodiversitat, tot millorant el paisatge urbà i les superfícies verdes. Aquests espais, actualment molt desaprofitats tenen un gran potencial per fer una ciutat més verda. Per aclarir conceptes, no es tracta de posar quatre testos, o muntar un hort urbà al balcó. Estem parlant de cobrir el teulat amb una capa impermeabilitzant, posar-hi terra i adobs, i plantar-hi plantes de forma intensiva, talment com un jardí, o fer-ho més extensiu, com una mena de gespa, prat o utilitzant plantes entapissant o aromàtiques que requereixin poques atencions. A nivell econòmic poden suposar una petita despesa extra, comparat amb una coberta tradicional, però cal pensar en l’estalvi energètic i en la repercussió en les despeses per exemple en comunitat de propietaris, si parlem d’edificis grans.

Cada cop son més les experiències existents de cobertes verdes a Europa, i ja hi ha ciutats que estan planejant normatives per obligar a construir cobertes verdes. A Barcelona ciutat han apostat des de fa temps per aquest concepte i han realitzat ja alguns estudis de com aplicar aquestes construccions verdes a la ciutat. Ja tenim exemples a la Biblioteca de Barcelona, murs verticals a l’edifici de la Tabacalera a Tarragona o fins i tot experiències innovadores artístiques en autobusos amb el sostre verd a l’Estartit o Barcelona. Se’ns dubte un nou repte per a arquitectes i paisatgistes, així com gestors i administracions, que han de definir com han de ser les ciutats on hem de viure, en un moment en que la salut, l’aire net i la qualitat de vida son cada cop més valorades pels ciutadans. Si heu de fer obres a casa, exploreu les possibilitats i penseu en com ens veuen des del cel, i com volem viure a les nostres ciutats.

 

Més info:

Cobertes verdes en edificis.

Terrat verd a la Vikipedia.

LV_20150123_LV_FOTOS_D_54424727285-992x558@LaVanguardia-Web

Bones notícies de les les Illes Galápagos- l’article de l’ham del gener-

Les illes Galàpagos, famoses per la seva gran diversitat i per haver inspirat a Charles Darwin la teoria de l’evolució, han vist el seu patrimoni natural amenaçat des de l’arribada de les persones a les illes. Els descobridors les van anomenar així per una de les icones més emblemàtiques que hi trobem: la tortuga gegant de les illes Galàpagos.

Aquesta espècie (Chelonoidis ephippium) és un animal de rècords: els individus més grans poden arribar als 400 kg i mesurar prop de 2 metres. A més, són els vertebrats que viuen més anys: de mitjana, superen els 100, i l’individu més vell constat va cumplir 152 anys. Cal destacar que s’han diferenciat fins a 15 subespècies d’aquesta tortuga en les diferents illes, 4 de les quals ja s’han exingit.

Fa 150 anys, amb la col·lonització humana, pirates i navegants van alterar notablement aquell ecosistema. Si l’equilibri natural en els ambients continentals ja és sensible als canvis, en les illes aquest eliquibri és encara molt més delicat. El fet és que la vida, en aquests petits hàbitats aïllats, hi evoluciona d’una manera peculiar, adaptant-se a les condicions concretes d’aquell petit ambient. Per això, amb la tranformació de terrenys en camps de cultiu, l’extracció de recursos naturals i la caçera, i sobretot amb la introducció (voluntària o involutària) de la rates, entre altres espècies domèstiques, molta fauna endèmica va acabar en perill d’extinció.

Amb la pèrdua d’espai i sota la pressió d’espècies invasores com les rates, depredadores infalibles d’ous, durant els últims 150 anys les tortugues no es van reproduir amb èxit a l’illa. La davallada poblacional va ser important, fins a arribar a sols uns 100 exemplars censats a la dècada dels 60. En resposta al a situacó alarmant es va engegar un projecte per la conservació de l’espècie. Els objectius es basaven en eliminar totes les rates de l’illa i reforçar la població de tortuges amb la cria en captivitat.

Darrerament, aquests 50 anys d’esforços han donat els seus fruits. S’ha assolit la pràctica o total erradicació d’aquests rosegadors perjudicials, s’han alliberat més de 800 cries de tortuga (de 4 o 5 anys, amb una mida suficient per no ser depredades per rates) i s’ha aplicat altres mesures de conservació de l’hàbitat. Aquests èxits han permès, aquest darrer 2015, la constatació per primer cop des de fa un segle i mig de la reproducció natural de la tortuga de les illes Galàpagos a l’illa Pinsà. Es van trobar mínim una desena de cries de l’espècie de menys d’un any, i es creu que n’hi poden haver moltes més repartides per l’illa.

Aquest inidici, juntament amb el manteniment de les condicions naturals favorables, fan pensar que la tortuga seguirà criant a l’illa i que es podrà recuperar del seu estat crític de conservació.

Aquesta excel·lent notícia és un exemple ideal de la problemàtica de les espècies invasores i de l’alteració per l’home d’ecosistema cap a la fauna i flora endèmica, i sobretot també de mesures de conservació efectives. No n’hi ha prou amb repoblar l’espècie amenaçada fent cria en captivitat. Si les condicions que l’amenacen en el medi segueixen en peu, no es solucionarà res. El motor de la recuperació d’una espècie en perill són i seran mesures in situ, per eliminar aquells agents perjudicials del medi i recuperar les condicions favorables. I, si cal, es pot complementar amb mesures ex situ, com és el cas del reforçament de la població.

Des de Limnos valorem molt positivament l’èxit d’aquest projecte de conservació, recalcant que totes les espècies, siguin més o menys emblemàtiques, mereixen ser conservades, sobretot quan la causa del seu declivi són o han estat les nostres accions.

images

El trastorn per dèficit de natura – l’article de l’ham del desembre 2015-

El trastorn per dèficit de natura és un terme que ha estat definit recentment, que no pretén de cap de les maneres convertir-se en una mena de categoria diagnòstica de caire científic, sinó que busca donar nom a un conjunt de dolències originades en la falta de contacte amb el medi natural. Sota aquest paraigües tan ampli es vol designar a un conjunt de costos humans producte de l’allunyament de la natura, entre els quals podem trobar la disminució de l’ús dels sentits, la depressió, l’estrès, els problemes d’atenció i alts percentatges de malalties físiques i emocionals.
Darrera d’aquest concepte hi ha molt més contingut del que podria semblar a priori, doncs l’elevada atenció que ha rebut per part de mitjans de comunicació, pot fer semblar que es tracta d’una altra simple “moda ecologista” per a cridar l’atenció. Aquesta teoria sorgeix a partir del llibre “El último niño de los bosques” de Richard Louv editat el 2005, un llibre d’educació ambiental convertit en best seller a Estats Units. El llibre recull entrevistes a professors i altres professionals de l’educació, pares i nens, que ha causat un gran impacte entre educadors i naturalistes. El missatge que transmet el llibre és simple: en un moment de desenvolupament de la societat sense precedents els nens creixen desconnectats del món natural, i això té unes conseqüències.

Els adolescents i els nens, especialment els que viuen en zones urbanes, estan acostumats a tenir-ho tot i ràpid, sense esforç. Viuen en un món on gestionen converses per mòbil, activitats extraescolars, deures, televisió, ordinador, xarxes socials… Aquesta addicció a la velocitat i a la hiperestimulació fa que si aquest nens els poses a la natura s’avorreixen i cada cop van menys a la natura. L’ésser humà malgrat anys d’evolució no està preparat per canviar fisiològicament tan ràpid per adaptar-se a aquest estil de vida on la tecnologia és tan preponderant. No hem d’oblidar que estem fets per viure en un entorn natural. Aquesta contradicció acaba afectant negativament a l’estil de vida dels infants i joves, desembocant en trastorns com l’obesitat, les malalties respiratories, el trastorn per dèficit d’atenció i la hipovitaminosi D.

A Estats Units l’impacte del llibre de Louv i del concepte del trastorn per dèficit de la natura s’ha vist reflectit en un augment de les escoles de natura per a preescolars, dels centres d’educació ambiental, i d’una major pressió per a incorporar conceptes mediambientals al currículums educatiu de l’escola, inclosos destacats canvis legislatius en els programes educatius a nivell nacional. Els conceptes i les activitats que s’estimulen des d’aquest moviment educatiu són des de sortir més de l’aula de l’escola i fer classes al pati, en un parc o al mig de la natura, fer un hort escolar, activitats de jardineria de guerrilla, utilitzar les tecnologies de la comunicació en relació amb l’entorn natural, i especialment recuperar un ritme lent, calmat en base a la contemplació de la natura, el silenci o el joc lliure.

Ja hi ha algun detractor, que ha alertat del perill de convertir aquest corrent ideològic, en una forma simplement d’injectar diners al sector de l’educació ambiental. I és que evidentment, tota bona idea es pot corrompre si no s’utilitza correctament. Està clar que la solució no passa per ensenyar el canvi climàtic a nens de 5 anys. Ni desenvolupar costosos programes educacionals sobre medi ambient. És molt important no oblidar la filosofia de fons d’aquesta idea, i és que en l’educació ambiental el que cal és potenciar tota noció de jugar a la natura i aprendre a través del joc. Simplement es tracta d’estar més hores en contacte amb la natura fent l’activitat que sigui, promoure l’observació, la vista l’oïda, el tacte…. I d’aquí a entendre la importància de conservar l’entorn natural, només hi ha un petit pas.

baixa

Estafa Mediambiental. Cas DieselGate – l’article de l’ham del novembre de 2015

Un estudi per conèixer les veritables emissions contaminants dels cotxes dièsel a Estats Units va acabar desembocant en el descobriment d’un dels majors fraus de la història, el frau dels motors trucats per Volkswagen (VW).

Fa dos anys i mig l’ONG International Council on Clean Transportation (ICCT) va encarregar a la Universitat de West Virginia un estudi sobre les emissions contaminants, per la qual cosa enginyers d’aquesta universitat van recórrer a bord de tres cotxes dièsel: un Volkswagen Passat, un VW Jetta i un BMW X5 gran part de la costa oest, en una expedició de gairebé 4.000 quilòmetres d’anada i tornada per Estats Units. Al maleter viatjava un sistema de mesurament de gasos contaminants, el PEMS, un aparell connectat al tub d’escapament capaç de registrar les emissions contaminants del vehicle mentre circula, sense necessitat d’estar en el banc de proves d’un laboratori.

En acabar el viatge els investigadors van començar la fase d’anàlisi i van descobrir que les emissions d’òxid de nitrogen (NOx) en el Jetta superaven fins a 35 vegades el permès, fins a 20 vegades en el Passat, i es mantenien dins dels límits en el BMW. Aquestes dades van ser enviades a l’Agència de Protecció del Medi Ambient (EPA) la qual van contactar amb VW i els va alertar sobre la superació dels límits establerts. L’empresa, per la seva banda, va realitzar correccions que han resultat insuficients per complir les normes. I és al setembre d’enguany quan l’EPA treu a la llum publica que VW ha violat la Clean Air Act, per la qual cosa l’empresa decideix reconèixer mitjançant un comunicat que s’han trucat intencionalment els motors dièsel d’aproximadament 11 milions de cotxes, de models de marques com Volkswagen, Skoda, Audi i SEAT. Un frau monumental, provocat gràcies a un dispositiu de programació sofisticada, especialment dissenyat per enganyar els dispositius de proves, que simulava emetre menys gasos contaminants dels reals.

Els efectes i conseqüències d’aquesta tremenda estafa són diversos. Econòmics: disminució dels plans d’inversió de la multinacional a diversos països. Socials: disminució de llocs de treball en diferents empreses a nivell mundial. Personals: les conseqüències en els vehicles afectats són l’augment en el consum de combustible, la pèrdua de potència del motor del cotxe i la devaluació del vehicle a causa de la manipulació del sistema elèctric. Però els més perjudicials a nivell mundial són els efectes i les conseqüències medi ambientals. Perquè ens fem una idea del dany ambiental, es calcula que els cotxes modificats han estat responsables de generar al voltant d’un milió de tones de contaminació i si realment la xifra de cotxes modificats fos d’ 11 milions ens enfrontaríem, aproximadament, al mateix dany que produeixen al planeta totes les plantes elèctriques, cotxes, indústria i agricultura (junts) del Regne Unit durant tot un any. Greenpeace calcula que les morts prematures, a causa dels efectes de NOx, per malalties cardiovasculars, accidents cerebrovasculars i cardiopatia isquèmica estarien dins de l’alarmant xifra de 400-1700 a l’any. Si calculem que els cotxes modificats estan en venda des del 2009, estaríem parlant de 6 anys d’emissions contaminants, de manera que la xifra total produïda per aquest frau podria arribar fins a les 10.200 morts prematures.

Ecologistes en acció i l’associació de consumidors FACUA estudien diverses vies per dur VW als tribunals, a causa de la inacció del govern davant d’aquest fet. Pretenen unir forces juntament amb 13 associacions no només ecologistes: veïnals, sindicals, etc. i crear una plataforma anomenada “Plataforma contra els mals fums”. No és d’estranyar que VW hagi contractat la mateixa defensa del despatx d’advocats que va representar l’empresa petroliera BP arran de la catàstrofe al golf de Mèxic i que hagi utilitzat, a més, una estratègia similar a la que va fer servir BP, confessant el seu crim i mostrant disponibilitat per complir la seva penitència per aquesta gran estafa mediambiental.

Logos banner

Naturalment, Esport a l’Estany.-Article de l’ham del octubre2015-

L’Estany de Banyoles és un espai natural de gran valor ecològic i paisatgístic, i per climatologia, dimensions, accessibilitat i situació esdevé un lloc ideal per a la pràctica lúdico-esportiva. Molta gent de la comarca i d’arreu del món hi realitza activitats esportives durant tot l’any, ja sigui pel gaudi personal o en l’àmbit de la competició. La conciliació de la pràctica lúdico-esportiva i la imprescindible conservació de l’entorn és possible, però cal no donar-ho per fet. És necessari regular les activitats, zonificar i, sobretot, i aquest és l’objectiu del projecte «Naturalment, esport a l’Estany», educar i sensibilitzar els usuaris i les usuàries de l’espai natural de l’Estany per assegurar que les activitats esportives generin el mínim impacte ambiental.

El projecte ho esta desenvolupant l’Escola de Natura de Banyoles i Limnos com a promotora, i ha rebut un ajut per actuacions d’eduació i sensibilització ambiental de la Generalitat de Catalunya. Disposa del suport de totes les institucions amb relació a l’esport i el medi ambient, i de les entitats més destacades en l’organtizació d’esdeveniments esportius al voltat de l’Estany: col.laboren l’Ajuntament de Banyoles, l’Ajuntament de Porqueres, el Consorci de l’Estany, el Consorci Esportiu de l’Estany de Banyoles, el Consell Esportiu del Pla de l’Estany, la Càtedra de l’Esport i Educació Física de la UdG, el Museu Darder i el Club Natació Banyoles.
El projecte ha consistit en la realització de diverses activitats com l’elaboració d’un conte infantil de la col·lecció “El Blauet de l’Estany” i que porta per títol «En Baluet i l’esport a l’estany», la celebració del “Dia de l’Estany” dedicat a l’esport i la natura i el disseny i producció de material expositiu fix i mòbil que conformen un espai d’interpretació de l’Estany per a la sensibilització i educació ambiental dels esportistes i acompanyants També s’ha fet un estudi pel seguiment de la sensibilització i l’educació ambiental en els esdeveniments esportius a l’Estany de Banyoles durant l’any 2015 que ha permes la realització d’aquest material i la proposta d’un document de bones pràctiques ambientals per a l’organització d’esdeveniments i per a la pràctica esportiva a Banyoles que esperem s’aplicaran a partir d’ara a l’Estany.

Tant els materials com el document seran presentats durant la jornada sobre l’esport en espais natural «Naturalment, esport a l’Estany» que tindrà lloc al meuseu darder el proper 31 d’otubre i a on tothom esta convidat.

Logos banner

Naturalment, Esport a l’Estany – l’article de l’ham del octubre de 2015

L’Estany de Banyoles és un espai natural de gran valor ecològic i paisatgístic, i per climatologia, dimensions, accessibilitat i situació esdevé un lloc ideal per a la pràctica lúdico-esportiva. Molta gent de la comarca i d’arreu del món hi realitza activitats esportives durant tot l’any, ja sigui pel gaudi personal o en l’àmbit de la competició. La conciliació de la pràctica lúdico-esportiva i la imprescindible conservació de l’entorn és possible, però cal no donar-ho per fet. És necessari regular les activitats, zonificar i, sobretot, i aquest és l’objectiu del projecte «Naturalment, esport a l’Estany», educar i sensibilitzar els usuaris i les usuàries de l’espai natural de l’Estany per assegurar que les activitats esportives generin el mínim impacte ambiental.
El projecte ho esta desenvolupant l’Escola de Natura de Banyoles i Limnos com a promotora, i ha rebut un ajut per actuacions d’eduació i sensibilització ambiental de la Generalitat de Catalunya. Disposa del suport de totes les institucions amb relació a l’esport i el medi ambient, i de les entitats més destacades en l’organtizació d’esdeveniments esportius al voltat de l’Estany: col.laboren l’Ajuntament de Banyoles, l’Ajuntament de Porqueres, el Consorci de l’Estany, el Consorci Esportiu de l’Estany de Banyoles, el Consell Esportiu del Pla de l’Estany, la Càtedra de l’Esport i Educació Física de la UdG, el Museu Darder i el Club Natació Banyoles.

El projecte ha consistit en la realització de diverses activitats com l’elaboració d’un conte infantil de la col·lecció “El Blauet de l’Estany” i que porta per títol «En Baluet i l’esport a l’estany», la celebració del “Dia de l’Estany” dedicat a l’esport i la natura i el disseny i producció de material expositiu fix i mòbil que conformen un espai d’interpretació de l’Estany per a la sensibilització i educació ambiental dels esportistes i acompanyants També s’ha fet un estudi pel seguiment de la sensibilització i l’educació ambiental en els esdeveniments esportius a l’Estany de Banyoles durant l’any 2015 que ha permes la realització d’aquest material i la proposta d’un document de bones pràctiques ambientals per a l’organització d’esdeveniments i per a la pràctica esportiva a Banyoles que esperem s’aplicaran a partir d’ara a l’Estany.

Tant els materials com el document seran presentats durant la jornada sobre l’esport en espais natural «Naturalment, esport a l’Estany» que tindrà lloc al meuseu darder el proper 31 d’otubre i a on tothom esta convidat.

sixth-extinction-science

La sisena gran extinció d’espècies està en marxa- Article de l’ham del setembre 2015

És molt probable que, quan parlem d’extincions, el primer que ens vingui al cap sigui l’extinció dels dinosaures, fa 65 milions d’anys. Aquest fet ha estat molt estudiat i ha provocat diferents controvèrsies entre científics, però abans d’aquesta extinció massiva n’hi havia hagut quatre més. Totes cinc van ser degudes a diferents fenòmens naturals. Actualment, a conseqüència de l’activitat de l’espècie humana, estan desapareixent de manera accelerada altres espècies i ens estem endinsant a la sisena gran extinció. Diferents grups de recerca han pogut comprovar, a partir de l’estudi de fòssils de vertebrats, que des de l’any 1500 s’han extingit més de 600 espècies de vertebrats. En els últims segles, la ràtio d’extinció és 100 vegades major que la taxa natural. Per fer-nos una idea, si prevalgués l’extinció per causes naturals, des de l’any 1900 haurien desaparegut 9 espècies de vertebrats. La realitat: s’han extingit 477 espècies. En altres paraules, sense els humans caldrien 10.000 anys perquè desapareguessin les espècies extingides en 100 anys… A més, des dels inicis del S.XX aquest procés s’ha anat accelerant, i la velocitat a la que desapareixen les espècies sembla que va en augment. Un exemple clar són els amfibis: entre l’any 1500 i 1980 s’havia registrat la desaparició de 34 espècies d’amfibis, i des de l’any 1980 se n’han extingit 100 més. Tot això són exemples de les extincions d’espècies que l’ésser humà ha pogut registrar, de ben segur que n’hi ha moltes més… Així com també hi ha moltes espècies que es troben al límit de l’extinció i que les seves poblacions actuals són quasi nul·les.
És probable que molta gent es pregunti quins són els motius que permeten atribuir “la sisena gran extinció” als humans. Els investigadors que han dut a terme els estudis sobre extincions ho tenen clar: la destrucció de l’hàbitat, la sobreexplotació d’espècies, la contaminació i el canvi climàtic. En definitiva, quatre factors clau en els quals l’espècie humana hi té un paper protagonista. Si continuem permetent aquest ritme accelerat d’extincions veurem com la gran pèrdua de biodiversitat afectarà notablement als diferents ecosistemes i, de retruc, al benestar de les persones. De les anteriors extincions massives hem comprovat que la vida necessita centenars i milions d’anys per a tornar-se a diversificar. Al ritme que anem actualment de “col·laborar” en la desaparició d’espècies, en tan sols tres generacions els humans ens veurem privats de molts dels beneficis que ens aporta la biodiversitat. Per tant, si volem evitar una veritable sisena extinció massiva calen esforços intensos a partir d’ara, per tal de conservar totes les espècies amenaçades i alleujar les pressions sobre les seves poblacions. Encara hi som a temps d’evitar ser els protagonistes de la sisena gran extinció, però ho hem de fer ja si volem continuar coneixent “la vida” com la coneixem fins ara…