Entrades

dav

Conservem els marges i la vegetació herbàcia urbana – l’article de l’ham del juny de 2020-

La situació d’emergència sanitària aquesta primavera i la corresponent baixada d’activitat humana ha donat lloc a una crescuda de la vegetació baixa en tota mena de terres no cimentats i marges de l’àmbit urbà.  Ara que moltes administracions locals han començat a desbrossar aquestes zones verdes, des de moltes entitats i consciències naturalistes s’ha demanat reflexionar i canviar el paradigma en la seva gestió.

En marges de camins o de cultius, així com en les rotondes, solars i zones enjardinades hi creix de manera natural una gran diversitat de plantes herbàcies, la majoria ruderals o oportunistes, que tradicionalment s’han mal anomenat “males herbes” o s’han relacionat amb la deixadesa i la necessitat de “neteja”. Aquesta concepció perjudica no només aquetes comunitats vegetals, que massa sovint reben l’aplicació d’herbicides o dràstiques desbrossades, si no a la biodiversitat en general de les zones urbanes i els serveis naturals que ens aporten. Les comunitats vegetals que es formen en aquests espais es componen per una gran diversitat de plantes amb mides, èpoques de floració,  flors i fruits molt variats en molt poca superfície. Algunes espècies conegudes són el trèvol (Trifolium), els plantatges (Plantago) o les margaridoies  (Bellis).  Aquesta diversitat d’espècies produeix un munt de recursos per altres grups animals, com el pol·len i nèctar per insectes, les llavors i substrat de nidificació pels ocells, però a més són un refugi per grups d’insectes, com formigues, escarabats, papallones, abelles, etc., que proveeixen serveis ecosistèmics tan importants com la dispersió de llavors, la pol·linització o el control biològic de plagues de cultius i ciutats.  A més, gràcies a aquestes comunitats, les persones podem gaudir d’un entorn urbà més ric naturalment, amb més ocells i papallones compartint el nostre espai. Quan es decideix eliminar aquesta diversitat vegetal perdem les comunitats animals i serveis que se’n deriven.

Des de Limnos ens adherim a aquesta reflexió.  Mantenir la vegetació és important per facilitar accessos a infraestructures i a la vora dels camins, però sovint es fa quan i on no cal. Per exemple, s’hauria d’evitar desbrossar en època de nidificació dels ocells per no destrossar nius, i és millor esperar a fer les segues d’estiu un cop les plantes hagin tret la grana, cap a l’agost.

3 cercles en color i text 2.1 marge

Ens arribaran més pandèmies com la del Covid-19? – l’article de l’ham del maig de 2020-

ENS ARRIBARAN MÉS PANDÈMIES COM LA DEL COVID-19? ANALITZANT EL PRESENT I EL FUTUR PROPER

Va passar a la Xina i ningú es creia que pogués passar aquí, va passar a Itàlia i ningú es creia encara que pogués afectar-nos aquí, va passar aquí i a França ningú es pensava que els pogués passar allà, etc… Tots teníem una falsa sensació d’immunitat. Pensàvem que les nostres riques societats occidentals, tecnològica, mèdica i científicament tan avançades, estaven protegides davant d’aquestes pandèmies. Pensàvem que aquests tipus de coses només passaven en altres llocs llunyans com ara Àsia, Àfrica… Encara ens costa acceptar que estàvem equivocats.

Ens havien avisat. Els experts porten uns quants anys donant veus d’alerta i dient-nos que això passaria, que el maltractament al que estem sotmetent el planeta portaria conseqüències molt greus i que una d’elles seria aquesta. Entre molts d’altres el propi director general de la OMS, T. A. Ghebreyesus, ens va advertir i fins i tot Bill Gates ens va intentar prevenir sobre aquesta qüestió. Ningú va voler fer cas.

Pel que fa a l’origen del virus actualment no hi ha cap discussió. Tots els científics han deixat claríssim que el Covid-19 ha passat d’un animal salvatge, probablement un rat-penat, a l’home, mitjançant un mamífer, probablement un pangolí o un gos salvatge, aquest extrem és l’únic que encara resta per confirmar. Està totalment descartat el possible origen artificial (humà) del virus, quedant invalidada així qualsevol teoria “conspiratòria”. Tot i així sempre hi haurà persones que preferiran creure aquestes teories “conspiratòries” abans que el que demostren els científics, és un dels signes dels temps que vivim.

Pel que fa al lloc i al moment també és molt clar; va ser el desembre passat al mercat “humit” de la ciutat xinesa de Wuhan (11 milions d’habitants). En aquests mercats “humits” asiàtics, que, per cert, són molt turístics, es venen animals vius o morts: gats, gossos i, especialment, gran quantitat d’animals salvatges, com serps, pangolins, ratpenats, etc, que són consumits directament per la població sense cap tipus de control sanitari. Hi ha vídeos molt explícits a internet sobre aquests tipus de mercats. De fet l’any 2003, després de l’aparició del coronavirus SARS, que va tenir el mateix origen, diverses organitzacions mèdiques mundials van demanar, o bé el tancament, o bé un control exhaustiu d’aquests mercats, cosa que el govern xinés no ha fet de forma efectiva.

En aquest moment està bé debatre sobre quan tindrem la nova vacuna, sobre les mesures per “desescalar”, sobre les conseqüències econòmiques que tindrà tot plegat… però hi ha una qüestió bàsica de la que s’està parlant molt poc, què és sobre l’origen del problema i sobre com començar a enllestir, des d’ara mateix, els profunds canvis necessaris per evitar que això torni a succeir. Ens podem imaginar el que passaria si aviat ens arribés un nou Covid-20 o un Covid-21? Els experts avisen que, si no fem res, arribaran noves pandèmies similars i que poden tenir un efecte encara més devastador.

Hem de tenir molt i molt present que la major part de les epidèmies recents, dels últims 30 o 40 anys, (Covid-19, MERS, West Nile, SARS, EBOLA, SIDA, etc…) han estat provocades per un virus i el seu origen ha estat relacionat amb problemàtiques mediambientals: alteracions de processos naturals que afavoreixen el salt dels virus des de les espècies salvatges (portadores) als humans.

Analitzem ara amb més detall els diferents factors que estan sent identificats pels científics com a causants i/o multiplicadors d’aquestes pandèmies. Molts d’ells estan interrelacionats i, per tant, és difícil estudiar-los per separat:

• La destrucció massiva d’hàbitats degut a l’activitat humana està causant una extinció d’espècies a gran escala i una pèrdua de biodiversitat sense precedents. El manteniment de la biodiversitat es fonamental en els equilibris dels ecosistemes i està demostrat el seu efecte protector davant de patògens i infeccions: la pèrdua de biodiversitat augmenta les possibilitats de que els patògens entrin en contacte amb l’ésser humà i l’infecti.
• La desforestació i la invasió humana de zones selvàtiques per a la posterior utilització de les terres per a usos agrícoles i ramaders. David Quammen, autor del llibre “Spillover; animal infections and the next human pandemic” (any 2013) descriu molt encertadament la situació amb aquesta frase: “Envaïm boscos tropicals i altres llocs salvatges on viuen animals i plantes i amb ells, molts virus desconeguts. Tallem arbres, matem o tanquem en gàbies els animals i els enviem als mercats, i quan ho fem, els virus troben nous amfitrions… i aquests som nosaltres “.
• La instal·lació de macro-granges industrials intensives, en les que s’amunteguen milers i milers d’animals… porcs, gallines, xais, vaques, sense tenir en compte les mínimes mesures de benestar animal. En aquestes macro-granges és molt fàcil que es produeixin fenòmens d’amplificació i mutació de virus o altres patògens. Per posar només un exemple, a Mudanjiang, Xina, hi ha una macro-granja que és 50 vegades més gran que qualsevol granja europea i conté 100.000 vaques. Hi ha clares evidències de que aquesta manera tan intensiva de produir carn, no només a la Xina sinó cada vegada a més països, contribueix a l’expansió d’aquests tipus de virus. Evidentment el preu de la carn seria molt diferent si suméssim els costos econòmics i de vides humanes en les pandèmies que es produeixen degut a aquest model de producció càrnica.
• El consum humà directe de tot tipus d’animals salvatges, sense cap control veterinari, que es dóna en determinades zones del món.
• La caça il·legal i el tràfic intens i sense control d’animals salvatges per diferents finalitats com la medicina tradicional xinesa, el comerç d’espècies exòtiques etc. Jane Goodall, la famosa primatòloga, ha celebrat el seu 86è aniversari des del confinament i ha llançant un potent missatge: “Acabem amb la caça il·legal i el comerç d’animals salvatges per evitar futures pandèmies com la Covid-19”.
• La globalització, l’increment exponencial dels viatges, en avió, en trens ultra-ràpids, el turisme massiu, etc., fan inevitable el contagi rapidíssim entre zones que estan a milers de km de distància.
• Les polítiques neoliberals que han predominat les últimes quatre dècades a tot el món, buscant sempre els màxims beneficis a qualsevol preu, provocant una gran desigualtat social i l’augment escandalós de la pobresa. Polítiques que, a més a més, han servit per retallar i privatitzar la sanitat pública i portar a mínims les inversions en investigació i ciència, en molts països occidentals.
• I, per últim, el canvi climàtic que, indubtablement, contribueix a accelerar i multiplicar qualsevol procés de degradació mediambiental.

Fernando Valladares, professor del CSIC ho explica magnífica i resumidament en un vídeo, de només 15 minuts, titulat “Coronavirus un desafío a nuestro modelo social”. Valladares diu: “L’única prevenció possible és envoltar-nos d’ecosistemes saludables, funcionals i rics en espècies; hem de repensar la nostra relació amb la natura i això ens porta a qüestionar el nostre sistema socio-econòmic. Som immensament cecs en no voler veure que tot el mal que li fem a la biosfera també li fem a la nostra salut, a la nostra economia, a la nostra societat. Com podem pensar que destruir els ecosistemes i sobreexplotar els recursos, no tindrà conseqüències profundes en les nostres vides? La pandèmia del coronavirus, com el 70% de les malalties emergents dels últims 40 anys les hem provocat nosaltres mateixos. Si realment ens proposem preservar el nostre benestar i el de les futures generacions no tenim una altra alternativa que conservar, restaurar i cuidar al màxim els ecosistemes que ens envolten, assegurant-nos de no deixar cap espècie fora”.

metro 16-9_03_BN_1

Com es pot veure, per aconseguir revertir la situació actual, els deures a fer per la humanitat són ingents. Els diferents governs mundials han d’implementar solucions efectives el més ràpid possible. Necessitem mesures clares, efectives i dràstiques i les necessitem ja. No volem plans a 5 o 10 anys vista, els volem ara; no ens podem permetre perdre temps. L’efecte bumerang és clar i ja s’està produint: si no som capaços de canviar ràpida i eficaçment l’actual relació tòxica de la nostra civilització amb la natura, els més perjudicats serem nosaltres mateixos.

Hi ha una possibilitat, que pot semblar estranya o remota: podria ser que, per assolir aquests canvis radicals, de sobte, trobéssim uns aliats nous, imprevistos. Podria ser que els dirigents de les multinacionals i de les grans corporacions, que habitualment s’han dedicat a obstaculitzar, retardar o impedir la implementació de mesures en favor del medi ambient, modifiquin ara la seva estratègia i comencin a promoure aquest tipus de mesures. Si això succeeix no serà, evidentment, degut a un canvi inesperat en la seva estimació pel benestar mediambiental global, sinó per una qüestió molt més egoista i pràctica: els seus interessos econòmics. A hores d’ara potser comencen a adonar-se que si ens enfonsem tots, ells també ho faran. No és una frase feta: anem tots al mateix vaixell. Siguin benvinguts.

 

Captura-de-pantalla-2020-02-02-a-les-21.15.33

La migració dels ocells – l’article de l’ham del mes de febrer 2020-

Article a la pàgina de l’ham aquí.

La migració dels ocells és un dels atractius principals de l’ornitologia. Buscant millors condicions per trobar aliment i passar l’hivern (que no tant pel fred) moltes espècies d’aus migren cap al sud a l’hivern, en latituds més baixes i climes més temperats. Això és el que fan moltes espècies que crien al centre i nord d’Europa quan vénen a hivernar aquí al mediterrani.

Aquest hivern, i des de la tardor passada, Catalunya ha acollit una major quantitat d’algunes espècies nòrdiques, com es pot veure a les gràfiques presentades. El motiu es podria relacionar amb un hivern més fred al centre i nord d’Europa, que hauria fet que les aus baixessin més en latitud que altres anys. Estem parlant del tord ala-roig (Turdus iliacus) i del pinsà mec (Fringilla montifringilla), però també del durbec (Coccothraustes coccothruastes), la griva cerdana (Turdus pilaris) i el reietó (Regulus regulus). No podem dir però que l’augment de les poblacions hivernants d’aquests ocells faci molt fàcil detectar-los al camp, per si algun lector s’ha encuriosit a anar-los a buscar. El tord ala-roig és discret, i passa la major part del temps sobre les copes pelades d’arbres ben alts, com ho fa el durbec. El pinsà mec sol barrejar-se en estols de fins a centenars de pinsans comuns, fet que significa sovint buscar una agulla en el paller. Tot i això, us animem a intentar-ho si teniu equip òptic i paciència.

Aquesta informació poblacional la coneixem gràcies al gran esforç de mostreig que representen les aportacions que fan els observadors d’arreu de Catalunya al portal català ornitho. Amb l’acumulació d’aquestes dades, les comparacions de tendències anuals les podem visualitzar molt fàcilment al portal OrnithoLlistes, també de l’Institut Català d’Ornitologia.

Mentre aquest hivern haurem pogut gaudir més d’aquests ocells, una espècie hivernant clau com la fotja ha disminuït molt a la nostra comarca aquest hivern, amb només 101 individus censats, seguint una tendència a la baixa alarmant. Per això, és important seguir pendent de les tendències generals de les migracions més enllà d’anys particulars atípics, ja que el canvi climàtic comença a mostrar-nos com està fent canviar l’escenari global.

LIMNOS

Esplugabous_dormidor_la Draga_130112CFQ

L’esplugabous, dormint a la vora de l’Estany -l’article de l’ham del desembre de 2019-

L’esplugabous és un ocell de cames llargues, parent de les cigonyes i els bernats pescaires, i de color completament blanc amb un bec llarg i unes potes de color groc. Poc conegut, però segurament tots l’hem vist alguna vegada, potser dels documentals de la sabana africana, on recordarem la imatge d’uns ocellots blancs enfilats als lloms dels búfals d’aigua. Ha mostrat una gran adaptació canviant el bestiar salvatge, primer pel domèstic, com cavalls o xais, i posteriorment pels tractors. Estableix una relació de comensalisme, tant alimentant-se de puces i paparres dels animals que segueix, com menjant els insectes que animals aixequen al caminar, o els tractors en llaurar: escarabats, llagostes, altres invertebrats, i, fins i tot, granotes, talpons o peixets, quan freqüentes zones humides.

A la comarca del Pla de l’Estany el veiem a l’hivern, en terrenys amb conreus de regadiu, prats o erms on troba el seu aliment, especialment a tota la zona d’influència de la vall del Terri, i també al Pla de Martís. Està molt lligat als escorxadors, tant a Banyoles com a Cornellà del Terri, i a l’abocador de Puigpalter on s’alimenta de restes càrnies, tot un oportunista i un espavilat. Abans era una espècie rara, i després d’una gran expansió va arribar a la nostra comarca, tot i que la veurem només de setembre a març, ja que en època de cria a comarques gironines només ho fa a les Illes Medes. Allà, sobre els arbres troben la tranquil·litat per niar i abundant aliment als aiguamolls del litoral.

Un dels espectacles animals més bonics de veure, i menys coneguts, a la comarca, és veure com s’apleguen els esplugabous a l’Estany de Banyoles per dormir. Són uns animals gregaris i al vespre busquen una zona tranquil·la per ajocar-se tots aplegats en uns arbres, formant una agrupació d’entre 100 i 200 exemplars. Els últims anys aquest dormidor es troba de forma fixe a la vora de l’aigua a la zona de la Draga, a l’inici del camí de la caseta de fusta. És tot un luxe poder gaudir d’aquests animals tan a prop de la ciutat. Abans de fer-se fosc van arribant en grupets petits, alguns creuant sobre Banyoles, altres baixant de Serinyà, fins a ajuntar-se tots. Un cop fosquejant el contrast del blanc amb els arbres, els reflexos a l’aigua, els crits que fan, les baralles, ens traslladen tancant els ulls a qualsevol dels paradisos naturals que hem vist a les pantalles. Alguns fotògrafs locals n’han tret bastant de suc amb el seus contrastos. Us convidem a perdre-us un vespre per l’Estany i deixar-vos seduir per la natura.

Esplugabous Pla Martís 18-11-07CFQ (2)

65208228_10213940484856469_201466539214372864_n

Cap burilla de cigarret a terra! -l’article de l’ham de setembre 2019-

Enllaç al web de l’ham aquí.  Foto de Karen Mason

Un gest habitual en els fumadors és llançar la cigarreta a terra. Això succeeix amb 4,5 dels 6 bilions de les que es consumeixen anualment a tot el món segons dades d’Elli Slaughter (2011). A Barcelona la plataforma “No més burilles a terra” parla de 500.000 al dia. Causen un impacte sobre el medi devastador, al qual cal afegir al risc d’incendis i l’efecte nociu sobre la salut humana.

L’acetat de cel·lulosa dels filtres no és biodegradable, per tant perduren en el temps. Quan plou, l’aigua renta i arrossega els metalls pesants de les burilles com el cadmi, l’arseni, el toluè, la nicotina, el quitrà, que s’alliberen al medi amb uns efectes terribles sobre els organismes de la natura com ara la fauna del sòl, els animals i plantes de l’aigua dolça i del mar. Una sola burilla pot contaminar 50 litres d’aigua. Poden causar enverinaments per la bioacumulació dels metalls pesants i altres toxines, problemes per ingestió directa, efecte pesticida…En els filtres s’hi acumulen les restes de toxines presents en una cigarreta, especialment nicotina i hidrocarburs policíclics aromàtics. S’ha descrit que els pardals en incorporar burilles als nius redueixen la quantitat de paràsits, però aquesta interacció pot acabar essent perjudicial a la llarga per l’efecte dels tòxics sobre la fertilitat i salut dels polls.

A l’informe “Libera Colillas en espacios naturales 2018” es descriuen en detall casos concrets d’efectes negatius per la natura, i ens recorda que el seu efecte contaminant pot durar com a mínim entre 7 i 12 anys. Evidentment la millor solució seria no consumir-ne, no fumar. En tot cas, cal prendre mesures per evitar que milers de burilles acabin a terra cada dia al nostre país, pel que cal educar i sensibilitzar als ciutadans i posar mesures. Cal equipar amb cendrers les zones de fumadors habilitades prop d’espais públics i bars. També cal fomentar l’ús de cendrers individuals, de fet ja s’han fet algunes campanyes en platges i espais naturals. S’estan estudiant nous materials més foto degradables i implementant sistemes de reciclatge, però és bàsic canviar la cultura de fumar i llençar.

bird-eating-cigrette-butts

Girona. Comarques. Protecció paratge Clot d'Espolla. Fontcoberta.

El valor dels paisatges salvats pels moviments socials – l’article de l’ham de l’agost-

L’article de l’ham el podeu llegir també al web de la revista aquí.

El projecte “Paisatges Salvats”. És una oportunitat per posar en valor la tasca de defensa del territori de les entitats ecologistes de comarques gironines i donar visibilitat als serveis ecosistèmics dels paisatges preservats gràcies a la mobilització social. El procés participatiu va escollir tres d’aquests espais com a exemple amb una àmplia fitxa descriptiva al web , concretament les Hortes de Santa Eugènia (Gironès), la Platja d’Espolla (Pla de l’Estany) i Vilanera (Alt Empordà).

La platja d’Espolla és un espai natural protegit de la conca lacustre de l’Estany de Banyoles que s’inunda temporalment quan hi ha pluges intenses formant un estanyol on s’hi desenvolupen espècies de flora i fauna molt interessants. En la seva conservació hi ha tingut un pes important Limnos, però també moltes altres entitats, institucions públiques i persones a nivell particular que han fet possible que aquest espai s’hagi pogut salvar. A la dècada del 1980 era la Junta del Museu Darder i alguns científics que alertaven de l’impacte del motocròs i del camp de tir al plat de la zona. Limnos es va crear el 1987 i en dos anys va aconseguir l’eliminació del camp de tir i reduir l’impacte del motocròs. Els ajuntament mica en mica es van anar sensibilitzant i prenent també mesures, especialment a partir de la protecció de l’espai el 1995 amb la llei d’espais naturals de la Generalitat. Malauradament el Pla especial de protecció hidrològica que havia de ser un exemple per a la protecció a Catalunya va quedar aturat per les pressions de propietaris, pagesos i ajuntaments. Després van venir també les al·legacions a la variant de Banyoles i a la zona industrial de Fontcoberta, que malauradament van afectar molt negativament l’espai. Actualment la pitjor amenaça és la pressió de l’excés de visitants, l’efecte barrera de les urbanitzacions i el canvi climàtic. Cal posar en valor també la implicació de l’ajuntament de Banyoles inicialment, i també l’aposta per la conservació més recent dels ajuntaments de Porqueres i Fontcoberta, amb iniciatives com el Museu del Triops, el nou itinerari de l’espai o la recent incorporació en la gestió de l’espai del Consorci de l’Estany. Tampoc cal oblidar la feina de divulgació d’entitats com l’Escola de Natura, el Museu Darder, el mateix Limnos i naturalistes i divulgadors locals.

Destacar els serveis ambientals que ens ofereix la conservació d’aquest espai tant des del punt de vista de l’aprofitament de recursos, de suport als hàbitats i a la biodiversitat, de regulació dels cicles naturals i de la riquesa cultural. Un tastet d’aquests serveis serien: la utilitat de l’espai com a semàfor climàtic per alertar-nos del canvi climàtic, la conservació dels aqüífers, l’aprofitament de l’aigua per al reg del Pla de Martís, l’extracció de travertí, la regulació del clima local i del flux d’aigua, la conservació d’espècies amenaçades, el control d’inundacions, la retenció de CO2, l’interès científic, o l’ús recreatiu i d’esbarjo, o turístic de l’espai, incloent les llegendes i un jaciment arqueològic. Sense la implicació social de ciutadans i entitats no hagués estat possible la conservació d’aquests serveis, un exemple de cara als reptes de futur.

(Fotografia de portada Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Pablito, Jr. 1988  )

 

Captura-de-pantalla-2019-06-30-a-les-12.17.28

Contra l’ús abusiu del plàstic- l’article de l’ham del juliol 2019-

Enllaç al web de l’ham aquí

A principi del mes passat, brollaven per les xarxes socials imatges de fruita absurdament envasada en plàstic, amb el lema “Boicot al plàstic: un repte viral per salvar el planeta”. La iniciativa la va promoure la plataforma Zero Waste Espanya, des de la seva pàgina de Facebook.

Entre el 9 i el 13 de juny, es va celebrar doncs “la setmana sense plàstic”, en la que s’animava als consumidors a evitar en les seves compres productes envasats en plàstics, sobretot, aquells d’un sol ús o envasats “de forma abusiva”, així com a compartir a la xarxa fotografies d’aquests productes insostenibles. Molts usuaris van penjar fotografies de fruita i/o verdura en una safata de plàstic en el supermercat. Pot fer mal als ulls, però és una imatge cada cop més habitual als grans comerços, que aposten per agilitzar la compra al client (sense necessitat de pesar la fruita) a costa d’una absurda i insostenible despesa de plàstic d’un sol us.

La iniciativa pretén, així, promoure hàbits de consum sostenible. Però, només durant aquests dies? Podríem dir que el repte de disminuir al màxim el consum de plàstic durant menys d’una setmana no té en si uns resultats rellevants globals a llarg termini. Però el fet és que una campanya viral com aquesta dona molta visualització a la causa, arribant a un gran nombre de gent. Si s’acompanya amb contingut informatiu, missatges de sensibilització i bons consells, pot traduir-se en l’empenta que fa falta a bona part de la ciutadania per anar avançant cap al comerç responsable i sostenible.

Greenpeace, per exemple, ens dona alguns consells i alternatives, com:

1 Canvia les bosses de plàstic per altres reutilitzables, carros o cistells.
2 No usis vasos, plats i coberts de plàstic fora de casa, millor portar-los de casa.
3 Compra a granel tot el que puguis i evita envoltoris innecessaris.
4 Canvia tàpers de plàstic pels de vidre o d’acer inoxidable.
5 Evita l’ús de cosmètics que continguin microsferes de plàstic, com el polietilè (PE) o polipropilè (PP).

Des de Limnos recolzem la causa contra l’ús abusiu del plàstic. Animem a la gent a participar-hi i a prendre nota per seguir-la aplicant, i a fer més pressió als nostres supermercats per evitar aquest excés d’embalatge d’un sol ús, que lamentablement trobem cada cop més arreu.

Recordem doncs que el reciclatge és clau, però encara ho és més la reducció del nostre consum.

our-planet

Documental Our Planet a Netflix – l’article de l’ham del juny-

El nostre planeta és únic. Conté una diversitat de vida i de paisatges immensa i preciosa. Coneixem, però, aquesta diversitat? Our planet, una sèrie documental del creador de Planet Earth i Blue Planet, ens permetrà celebrar la bellesa i entendre la complexitat natural del nostre planeta.

En vuit capítols, la sèrie publicada a Netflix aquesta primavera ens permet explorar en 4k els ecosistemes i comunitats naturals més remotes i boniques del planeta, des de l’Àrtic fins a les denses selves de Sud Amèrica o Indonèsia, acompanyats per la veu de l’expert naturalista David Attenborough. La sèrie, que s’ha filmat durant quatre anys, ens acosta a més de 50 països. Veurem com la diferenciació i especificitat de comunitats animals i vegetals en les diferents regions del món s’ha originat per les característiques físiques que afecten la cada zona. Podrem entendre, a més, com tot i la llunyania, els hàbitats depenen uns dels altres, i com aquestes connexions globals permeten la magnífica diversitat de vida a la Terra.

Seguint la dinàmica de les sèries similars publicades anteriorment, cada capítol se centra en un tipus genèric d’ecosistema (paisatges glaçats, selves, aigües de costa, alta mar, aigua dolça i boscos), més un capítol introductori. En cada un podem apreciar la bellesa de la seva fauna i flora, i tristament ens informem de dades alarmants sobre la regressió o degradació d’aquests paisatges, i de quines són les seves amenaces. Com sempre, l’espècie humana és la principal causa de totes les problemàtiques, com són la pèrdua d’hàbitat per contaminació o degradació, o la sobrepesca i la caça.

No podem conèixer el planeta on vivim si no hem pogut apreciar la bellesa de la biodiversitat i dels paisatges, sense haver entès el perfecte equilibri natural en el qual els ecosistemes se sustenten. No podem saber les conseqüències de les nostres accions si no hem percebut la gravetat de l’amenaça que representa el canvi climàtic per aquest preuat equilibri natural.

Com que sense conèixer no podem valorar, i sense valorar no podem estimar i protegir allò que ens importa, Limnos recomana fermament veure aquesta sèrie documental. No només per la qualitat del documental, el rigor científic i les precioses imatges de fauna i paisatges, sinó també per ajudar-nos a obrir els ulls a la realitat i a prendre consciència de les nostres accions. Perquè si volem conservar el nostre planeta, tots hem d’aprendre a estimar-lo.

greta_yellow

Els moviments socials per frenar el canvi climàtic -l’article de l’ham del maig-

Què hi ha al darrera dels nous moviments socials que lluiten contra el canvi climàtic? Estem vivint realment un canvi social? Seran efectius o acabaran absorbits o desinflats per l’ecocapitalisme?

Des del sector ecologista es veuen amb renovades esperances alguns moviments que s’estan produint. D’una banda tenim el moviment estudiantil “Fridays for future” que s’han estat mobilitzant cada divendres en moltes localitats europees per tal de demanar mesures urgents contra el canvi climàtic. I és que els estudiants tenen molt a dir en aquest tema, perquè al final, son els que més patiran els efectes previstos en les properes dècades degut al canvi climàtic. Curiosament la primera localitat espanyola on es va iniciar aquest moviment va ser a Girona, on un grup d’estudiants es van mobilitzar davant la Delegació de la Generalitat, i ja s’estan dedicant molt esforços per fer-se sentir al Congrés i als mitjans de comunicació. El moviment ha arrelat amb força i ja hi ha mobilitzacions a 100 països, inspirats per l’acció d’una jove activista: la Greta Thunberg.
Hi ha qui des del sector ecologista alerta que el moviment estudiantil ha d’aprofundir en les seves peticions. La veritat és que no només es tracta de no fer servir plàstics, de no contaminar o de comprar eco, realment serà necessari un canvi de sistema, i això implica renunciar a un munt de coses que ens ofereix l’actual societat del consum.

Un altre moviment és el d’Extintion Rebellion” – Rebel·lió contra l’Extinció- XR. Un moviment social nascut amb l’objectiu d’influir en el govern de Gran Bretanya per tal de canviar les polítiques ambiental, i que ho fan des de la resistència no violenta. L’objectiu: minimitzar l’extinció massiva i l’escalfament global. Va néixer per un manifest de 100 acadèmics que van fer una crida a l’acció i ja han realitzat nombroses actuacions de desobediència civil. A la última es van detenir més de 1000 activistes per les manifestacions que van paralitzar la ciutat de Londres. XR ja s’ha constituït a Catalunya en la qual s’hi ha adherit diverses entitats ambientals.

baixa

Cada cop són més persones que creuen que calen accions valentes i de desobediència civil per tal de generar un canvi real en les polítiques ambientals. Estudis socials diuen que només cal una massa mínima per aconseguir aquests canvis. El tema està en saber si serà suficient per fer entendre la gent que cal canviar el sistema, per tal de salvar no el planeta, sinó la nostra societat tal com la tenim actualment, ja que no es pot viure eternament de consumir recursos, en un planeta finit.

salut_i_natura

Natura i salut -l’article de l’ham del març de 2019-

El cicle de jornades Natura i Salut. Reptes de futur per a Catalunya es va celebrar al Palau Macaya de Barcelona entre l’octubre 2018 al gener 2019, orientada a l’elaboració d’una estratègia comuna entre administració, entitats, sector privat i recerca, per afavorir la interrelació entre la salut integral de la societat i la de la natura a Catalunya.
Les jornades han posat en valor la contribució de la natura en la salut de les persones, destacant la importància de disposar d’un entorn ben conservat, amb una rica biodiversitat, per garantir un desenvolupament humà més sostenible a nivell social, econòmic i ambiental.

S’ha evidenciat la contribució de la natura a la salut de les persones per garantir un desenvolupament humà més sostenible social, econòmic i ambientalment. Existeixen ja nombrosos estudis recents i experiències d’èxit sobre com el contacte amb la natura afavoreix el benestar i la salut, en les tres dimensions constitutives de l’ésser humà: física, psicològica i espiritual. Alhora, es van promoure debats sobre com generem territoris sans i sostenibles, com garantim l’accés equitatiu a la natura, i com construïm ciutats saludables.

Com a tancament del cicle s’ha presentat la declaració de la Interdependència entre salut i natura a Catalunya que parteix dels següents reconeixements:

– Cada cop hi ha més evidències científiques que demostren que la natura ens aporta beneficis insubstituïbles per a la salut i el benestar integrals, en les tres dimensions constitutives de l’ésser humà: física, psicològica i espiritual.
– El contacte directe amb la natura pot, entre altres beneficis: millorar l’estat general de salut i augmentar la vitalitat física, millorar l’equilibri i el benestar psicològics, millorar la interacció i la cohesió social, fomentar la capacitat de meravella, el sentit d’unitat i pertinença.
– Necessitem una natura sana (en bon estat de conservació) per poder tenir una vida saludable i un desenvolupament humà integral. La nostra salut depèn de la salut dels ecosistemes de la Terra, i més particularment, de la salut dels ecosistemes dels llocs on vivim, dels territoris on es purifica l’aire que respirem, els que recullen l’aigua que bevem, o aquells on creixen els aliments que ens nodreixen.
– Cada cop vivim més en ciutats i entorns artificials, i ens estem allunyant més de la natura. Per primera vegada a la història, més del 50% de la població mundial viu en entorns urbans, i es preveu que l’any 2030 s’arribi al 60%.
– El contacte amb la natura té una important funció preventiva, i pot tenir també, en certs casos, notables funcions terapèutiques o guaridores.
– El foment d’estils de vida sans, en contacte regular amb espais naturals, o espais verds a la ciutat, augmenta el benestar i la salut, tant personal com social, i ajuda a sintonitzar en profunditat amb els ritmes i elements naturals.
– Davant de la concentració urbana i del repte del canvi climàtic, la natura urbana ajuda a fer ciutats més resilients i sostenibles (ODS núm. 11), reduint la contaminació de l’aire, el soroll i la calor.
– La naturalització de les ciutats és necessària perquè aquestes siguin més saludables, però cal que es garanteixi l’accés equitatiu a la natura i evitar efectes indesitjats, com el fenomen de la gentrificació verda.

Podeu consultar la Declaració sobre la interdependència entre Salut i Natura a Catalunya, oberta a adhesions al web de la XCT http://www.custodiaterritori.org