Entrades

Esplugabous_dormidor_la Draga_130112CFQ

L’esplugabous, dormint a la vora de l’Estany -l’article de l’ham del desembre de 2019-

L’esplugabous és un ocell de cames llargues, parent de les cigonyes i els bernats pescaires, i de color completament blanc amb un bec llarg i unes potes de color groc. Poc conegut, però segurament tots l’hem vist alguna vegada, potser dels documentals de la sabana africana, on recordarem la imatge d’uns ocellots blancs enfilats als lloms dels búfals d’aigua. Ha mostrat una gran adaptació canviant el bestiar salvatge, primer pel domèstic, com cavalls o xais, i posteriorment pels tractors. Estableix una relació de comensalisme, tant alimentant-se de puces i paparres dels animals que segueix, com menjant els insectes que animals aixequen al caminar, o els tractors en llaurar: escarabats, llagostes, altres invertebrats, i, fins i tot, granotes, talpons o peixets, quan freqüentes zones humides.

A la comarca del Pla de l’Estany el veiem a l’hivern, en terrenys amb conreus de regadiu, prats o erms on troba el seu aliment, especialment a tota la zona d’influència de la vall del Terri, i també al Pla de Martís. Està molt lligat als escorxadors, tant a Banyoles com a Cornellà del Terri, i a l’abocador de Puigpalter on s’alimenta de restes càrnies, tot un oportunista i un espavilat. Abans era una espècie rara, i després d’una gran expansió va arribar a la nostra comarca, tot i que la veurem només de setembre a març, ja que en època de cria a comarques gironines només ho fa a les Illes Medes. Allà, sobre els arbres troben la tranquil·litat per niar i abundant aliment als aiguamolls del litoral.

Un dels espectacles animals més bonics de veure, i menys coneguts, a la comarca, és veure com s’apleguen els esplugabous a l’Estany de Banyoles per dormir. Són uns animals gregaris i al vespre busquen una zona tranquil·la per ajocar-se tots aplegats en uns arbres, formant una agrupació d’entre 100 i 200 exemplars. Els últims anys aquest dormidor es troba de forma fixe a la vora de l’aigua a la zona de la Draga, a l’inici del camí de la caseta de fusta. És tot un luxe poder gaudir d’aquests animals tan a prop de la ciutat. Abans de fer-se fosc van arribant en grupets petits, alguns creuant sobre Banyoles, altres baixant de Serinyà, fins a ajuntar-se tots. Un cop fosquejant el contrast del blanc amb els arbres, els reflexos a l’aigua, els crits que fan, les baralles, ens traslladen tancant els ulls a qualsevol dels paradisos naturals que hem vist a les pantalles. Alguns fotògrafs locals n’han tret bastant de suc amb el seus contrastos. Us convidem a perdre-us un vespre per l’Estany i deixar-vos seduir per la natura.

Esplugabous Pla Martís 18-11-07CFQ (2)

65208228_10213940484856469_201466539214372864_n

Cap burilla de cigarret a terra! -l’article de l’ham de setembre 2019-

Enllaç al web de l’ham aquí.  Foto de Karen Mason

Un gest habitual en els fumadors és llançar la cigarreta a terra. Això succeeix amb 4,5 dels 6 bilions de les que es consumeixen anualment a tot el món segons dades d’Elli Slaughter (2011). A Barcelona la plataforma “No més burilles a terra” parla de 500.000 al dia. Causen un impacte sobre el medi devastador, al qual cal afegir al risc d’incendis i l’efecte nociu sobre la salut humana.

L’acetat de cel·lulosa dels filtres no és biodegradable, per tant perduren en el temps. Quan plou, l’aigua renta i arrossega els metalls pesants de les burilles com el cadmi, l’arseni, el toluè, la nicotina, el quitrà, que s’alliberen al medi amb uns efectes terribles sobre els organismes de la natura com ara la fauna del sòl, els animals i plantes de l’aigua dolça i del mar. Una sola burilla pot contaminar 50 litres d’aigua. Poden causar enverinaments per la bioacumulació dels metalls pesants i altres toxines, problemes per ingestió directa, efecte pesticida…En els filtres s’hi acumulen les restes de toxines presents en una cigarreta, especialment nicotina i hidrocarburs policíclics aromàtics. S’ha descrit que els pardals en incorporar burilles als nius redueixen la quantitat de paràsits, però aquesta interacció pot acabar essent perjudicial a la llarga per l’efecte dels tòxics sobre la fertilitat i salut dels polls.

A l’informe “Libera Colillas en espacios naturales 2018” es descriuen en detall casos concrets d’efectes negatius per la natura, i ens recorda que el seu efecte contaminant pot durar com a mínim entre 7 i 12 anys. Evidentment la millor solució seria no consumir-ne, no fumar. En tot cas, cal prendre mesures per evitar que milers de burilles acabin a terra cada dia al nostre país, pel que cal educar i sensibilitzar als ciutadans i posar mesures. Cal equipar amb cendrers les zones de fumadors habilitades prop d’espais públics i bars. També cal fomentar l’ús de cendrers individuals, de fet ja s’han fet algunes campanyes en platges i espais naturals. S’estan estudiant nous materials més foto degradables i implementant sistemes de reciclatge, però és bàsic canviar la cultura de fumar i llençar.

bird-eating-cigrette-butts

Girona. Comarques. Protecció paratge Clot d'Espolla. Fontcoberta.

El valor dels paisatges salvats pels moviments socials – l’article de l’ham de l’agost-

L’article de l’ham el podeu llegir també al web de la revista aquí.

El projecte “Paisatges Salvats”. És una oportunitat per posar en valor la tasca de defensa del territori de les entitats ecologistes de comarques gironines i donar visibilitat als serveis ecosistèmics dels paisatges preservats gràcies a la mobilització social. El procés participatiu va escollir tres d’aquests espais com a exemple amb una àmplia fitxa descriptiva al web , concretament les Hortes de Santa Eugènia (Gironès), la Platja d’Espolla (Pla de l’Estany) i Vilanera (Alt Empordà).

La platja d’Espolla és un espai natural protegit de la conca lacustre de l’Estany de Banyoles que s’inunda temporalment quan hi ha pluges intenses formant un estanyol on s’hi desenvolupen espècies de flora i fauna molt interessants. En la seva conservació hi ha tingut un pes important Limnos, però també moltes altres entitats, institucions públiques i persones a nivell particular que han fet possible que aquest espai s’hagi pogut salvar. A la dècada del 1980 era la Junta del Museu Darder i alguns científics que alertaven de l’impacte del motocròs i del camp de tir al plat de la zona. Limnos es va crear el 1987 i en dos anys va aconseguir l’eliminació del camp de tir i reduir l’impacte del motocròs. Els ajuntament mica en mica es van anar sensibilitzant i prenent també mesures, especialment a partir de la protecció de l’espai el 1995 amb la llei d’espais naturals de la Generalitat. Malauradament el Pla especial de protecció hidrològica que havia de ser un exemple per a la protecció a Catalunya va quedar aturat per les pressions de propietaris, pagesos i ajuntaments. Després van venir també les al·legacions a la variant de Banyoles i a la zona industrial de Fontcoberta, que malauradament van afectar molt negativament l’espai. Actualment la pitjor amenaça és la pressió de l’excés de visitants, l’efecte barrera de les urbanitzacions i el canvi climàtic. Cal posar en valor també la implicació de l’ajuntament de Banyoles inicialment, i també l’aposta per la conservació més recent dels ajuntaments de Porqueres i Fontcoberta, amb iniciatives com el Museu del Triops, el nou itinerari de l’espai o la recent incorporació en la gestió de l’espai del Consorci de l’Estany. Tampoc cal oblidar la feina de divulgació d’entitats com l’Escola de Natura, el Museu Darder, el mateix Limnos i naturalistes i divulgadors locals.

Destacar els serveis ambientals que ens ofereix la conservació d’aquest espai tant des del punt de vista de l’aprofitament de recursos, de suport als hàbitats i a la biodiversitat, de regulació dels cicles naturals i de la riquesa cultural. Un tastet d’aquests serveis serien: la utilitat de l’espai com a semàfor climàtic per alertar-nos del canvi climàtic, la conservació dels aqüífers, l’aprofitament de l’aigua per al reg del Pla de Martís, l’extracció de travertí, la regulació del clima local i del flux d’aigua, la conservació d’espècies amenaçades, el control d’inundacions, la retenció de CO2, l’interès científic, o l’ús recreatiu i d’esbarjo, o turístic de l’espai, incloent les llegendes i un jaciment arqueològic. Sense la implicació social de ciutadans i entitats no hagués estat possible la conservació d’aquests serveis, un exemple de cara als reptes de futur.

(Fotografia de portada Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Pablito, Jr. 1988  )

 

Captura-de-pantalla-2019-06-30-a-les-12.17.28

Contra l’ús abusiu del plàstic- l’article de l’ham del juliol 2019-

Enllaç al web de l’ham aquí

A principi del mes passat, brollaven per les xarxes socials imatges de fruita absurdament envasada en plàstic, amb el lema “Boicot al plàstic: un repte viral per salvar el planeta”. La iniciativa la va promoure la plataforma Zero Waste Espanya, des de la seva pàgina de Facebook.

Entre el 9 i el 13 de juny, es va celebrar doncs “la setmana sense plàstic”, en la que s’animava als consumidors a evitar en les seves compres productes envasats en plàstics, sobretot, aquells d’un sol ús o envasats “de forma abusiva”, així com a compartir a la xarxa fotografies d’aquests productes insostenibles. Molts usuaris van penjar fotografies de fruita i/o verdura en una safata de plàstic en el supermercat. Pot fer mal als ulls, però és una imatge cada cop més habitual als grans comerços, que aposten per agilitzar la compra al client (sense necessitat de pesar la fruita) a costa d’una absurda i insostenible despesa de plàstic d’un sol us.

La iniciativa pretén, així, promoure hàbits de consum sostenible. Però, només durant aquests dies? Podríem dir que el repte de disminuir al màxim el consum de plàstic durant menys d’una setmana no té en si uns resultats rellevants globals a llarg termini. Però el fet és que una campanya viral com aquesta dona molta visualització a la causa, arribant a un gran nombre de gent. Si s’acompanya amb contingut informatiu, missatges de sensibilització i bons consells, pot traduir-se en l’empenta que fa falta a bona part de la ciutadania per anar avançant cap al comerç responsable i sostenible.

Greenpeace, per exemple, ens dona alguns consells i alternatives, com:

1 Canvia les bosses de plàstic per altres reutilitzables, carros o cistells.
2 No usis vasos, plats i coberts de plàstic fora de casa, millor portar-los de casa.
3 Compra a granel tot el que puguis i evita envoltoris innecessaris.
4 Canvia tàpers de plàstic pels de vidre o d’acer inoxidable.
5 Evita l’ús de cosmètics que continguin microsferes de plàstic, com el polietilè (PE) o polipropilè (PP).

Des de Limnos recolzem la causa contra l’ús abusiu del plàstic. Animem a la gent a participar-hi i a prendre nota per seguir-la aplicant, i a fer més pressió als nostres supermercats per evitar aquest excés d’embalatge d’un sol ús, que lamentablement trobem cada cop més arreu.

Recordem doncs que el reciclatge és clau, però encara ho és més la reducció del nostre consum.

our-planet

Documental Our Planet a Netflix – l’article de l’ham del juny-

El nostre planeta és únic. Conté una diversitat de vida i de paisatges immensa i preciosa. Coneixem, però, aquesta diversitat? Our planet, una sèrie documental del creador de Planet Earth i Blue Planet, ens permetrà celebrar la bellesa i entendre la complexitat natural del nostre planeta.

En vuit capítols, la sèrie publicada a Netflix aquesta primavera ens permet explorar en 4k els ecosistemes i comunitats naturals més remotes i boniques del planeta, des de l’Àrtic fins a les denses selves de Sud Amèrica o Indonèsia, acompanyats per la veu de l’expert naturalista David Attenborough. La sèrie, que s’ha filmat durant quatre anys, ens acosta a més de 50 països. Veurem com la diferenciació i especificitat de comunitats animals i vegetals en les diferents regions del món s’ha originat per les característiques físiques que afecten la cada zona. Podrem entendre, a més, com tot i la llunyania, els hàbitats depenen uns dels altres, i com aquestes connexions globals permeten la magnífica diversitat de vida a la Terra.

Seguint la dinàmica de les sèries similars publicades anteriorment, cada capítol se centra en un tipus genèric d’ecosistema (paisatges glaçats, selves, aigües de costa, alta mar, aigua dolça i boscos), més un capítol introductori. En cada un podem apreciar la bellesa de la seva fauna i flora, i tristament ens informem de dades alarmants sobre la regressió o degradació d’aquests paisatges, i de quines són les seves amenaces. Com sempre, l’espècie humana és la principal causa de totes les problemàtiques, com són la pèrdua d’hàbitat per contaminació o degradació, o la sobrepesca i la caça.

No podem conèixer el planeta on vivim si no hem pogut apreciar la bellesa de la biodiversitat i dels paisatges, sense haver entès el perfecte equilibri natural en el qual els ecosistemes se sustenten. No podem saber les conseqüències de les nostres accions si no hem percebut la gravetat de l’amenaça que representa el canvi climàtic per aquest preuat equilibri natural.

Com que sense conèixer no podem valorar, i sense valorar no podem estimar i protegir allò que ens importa, Limnos recomana fermament veure aquesta sèrie documental. No només per la qualitat del documental, el rigor científic i les precioses imatges de fauna i paisatges, sinó també per ajudar-nos a obrir els ulls a la realitat i a prendre consciència de les nostres accions. Perquè si volem conservar el nostre planeta, tots hem d’aprendre a estimar-lo.

greta_yellow

Els moviments socials per frenar el canvi climàtic -l’article de l’ham del maig-

Què hi ha al darrera dels nous moviments socials que lluiten contra el canvi climàtic? Estem vivint realment un canvi social? Seran efectius o acabaran absorbits o desinflats per l’ecocapitalisme?

Des del sector ecologista es veuen amb renovades esperances alguns moviments que s’estan produint. D’una banda tenim el moviment estudiantil “Fridays for future” que s’han estat mobilitzant cada divendres en moltes localitats europees per tal de demanar mesures urgents contra el canvi climàtic. I és que els estudiants tenen molt a dir en aquest tema, perquè al final, son els que més patiran els efectes previstos en les properes dècades degut al canvi climàtic. Curiosament la primera localitat espanyola on es va iniciar aquest moviment va ser a Girona, on un grup d’estudiants es van mobilitzar davant la Delegació de la Generalitat, i ja s’estan dedicant molt esforços per fer-se sentir al Congrés i als mitjans de comunicació. El moviment ha arrelat amb força i ja hi ha mobilitzacions a 100 països, inspirats per l’acció d’una jove activista: la Greta Thunberg.
Hi ha qui des del sector ecologista alerta que el moviment estudiantil ha d’aprofundir en les seves peticions. La veritat és que no només es tracta de no fer servir plàstics, de no contaminar o de comprar eco, realment serà necessari un canvi de sistema, i això implica renunciar a un munt de coses que ens ofereix l’actual societat del consum.

Un altre moviment és el d’Extintion Rebellion” – Rebel·lió contra l’Extinció- XR. Un moviment social nascut amb l’objectiu d’influir en el govern de Gran Bretanya per tal de canviar les polítiques ambiental, i que ho fan des de la resistència no violenta. L’objectiu: minimitzar l’extinció massiva i l’escalfament global. Va néixer per un manifest de 100 acadèmics que van fer una crida a l’acció i ja han realitzat nombroses actuacions de desobediència civil. A la última es van detenir més de 1000 activistes per les manifestacions que van paralitzar la ciutat de Londres. XR ja s’ha constituït a Catalunya en la qual s’hi ha adherit diverses entitats ambientals.

baixa

Cada cop són més persones que creuen que calen accions valentes i de desobediència civil per tal de generar un canvi real en les polítiques ambientals. Estudis socials diuen que només cal una massa mínima per aconseguir aquests canvis. El tema està en saber si serà suficient per fer entendre la gent que cal canviar el sistema, per tal de salvar no el planeta, sinó la nostra societat tal com la tenim actualment, ja que no es pot viure eternament de consumir recursos, en un planeta finit.

salut_i_natura

Natura i salut -l’article de l’ham del març de 2019-

El cicle de jornades Natura i Salut. Reptes de futur per a Catalunya es va celebrar al Palau Macaya de Barcelona entre l’octubre 2018 al gener 2019, orientada a l’elaboració d’una estratègia comuna entre administració, entitats, sector privat i recerca, per afavorir la interrelació entre la salut integral de la societat i la de la natura a Catalunya.
Les jornades han posat en valor la contribució de la natura en la salut de les persones, destacant la importància de disposar d’un entorn ben conservat, amb una rica biodiversitat, per garantir un desenvolupament humà més sostenible a nivell social, econòmic i ambiental.

S’ha evidenciat la contribució de la natura a la salut de les persones per garantir un desenvolupament humà més sostenible social, econòmic i ambientalment. Existeixen ja nombrosos estudis recents i experiències d’èxit sobre com el contacte amb la natura afavoreix el benestar i la salut, en les tres dimensions constitutives de l’ésser humà: física, psicològica i espiritual. Alhora, es van promoure debats sobre com generem territoris sans i sostenibles, com garantim l’accés equitatiu a la natura, i com construïm ciutats saludables.

Com a tancament del cicle s’ha presentat la declaració de la Interdependència entre salut i natura a Catalunya que parteix dels següents reconeixements:

– Cada cop hi ha més evidències científiques que demostren que la natura ens aporta beneficis insubstituïbles per a la salut i el benestar integrals, en les tres dimensions constitutives de l’ésser humà: física, psicològica i espiritual.
– El contacte directe amb la natura pot, entre altres beneficis: millorar l’estat general de salut i augmentar la vitalitat física, millorar l’equilibri i el benestar psicològics, millorar la interacció i la cohesió social, fomentar la capacitat de meravella, el sentit d’unitat i pertinença.
– Necessitem una natura sana (en bon estat de conservació) per poder tenir una vida saludable i un desenvolupament humà integral. La nostra salut depèn de la salut dels ecosistemes de la Terra, i més particularment, de la salut dels ecosistemes dels llocs on vivim, dels territoris on es purifica l’aire que respirem, els que recullen l’aigua que bevem, o aquells on creixen els aliments que ens nodreixen.
– Cada cop vivim més en ciutats i entorns artificials, i ens estem allunyant més de la natura. Per primera vegada a la història, més del 50% de la població mundial viu en entorns urbans, i es preveu que l’any 2030 s’arribi al 60%.
– El contacte amb la natura té una important funció preventiva, i pot tenir també, en certs casos, notables funcions terapèutiques o guaridores.
– El foment d’estils de vida sans, en contacte regular amb espais naturals, o espais verds a la ciutat, augmenta el benestar i la salut, tant personal com social, i ajuda a sintonitzar en profunditat amb els ritmes i elements naturals.
– Davant de la concentració urbana i del repte del canvi climàtic, la natura urbana ajuda a fer ciutats més resilients i sostenibles (ODS núm. 11), reduint la contaminació de l’aire, el soroll i la calor.
– La naturalització de les ciutats és necessària perquè aquestes siguin més saludables, però cal que es garanteixi l’accés equitatiu a la natura i evitar efectes indesitjats, com el fenomen de la gentrificació verda.

Podeu consultar la Declaració sobre la interdependència entre Salut i Natura a Catalunya, oberta a adhesions al web de la XCT http://www.custodiaterritori.org

20150810w_milesdte04

El pic del dièsel – l’article de l’ham de gener 2019-

El pic petrolier seria el moment en el qual s’assoleix l’índex màxim d’extracció de petroli, després del qual la producció inicia un decreixement terminal. La teoria del pic petrolier proclama l’inevitable declivi i el consegüent acabament de la producció de petroli en qualsevol àrea geogràfica en qüestió. Hi ha bastants experts que consideren que actualment estem o ja hem superat aquest moment, i les dades de producció de l’Agència Internacional de l’Energia també indiquen un pic de màxima producció del petroli el 2006. Cal considerar que a nivell mundial també hi ha una clara davallada de la producció de petroli pesat convencional que s’ha vist compensada per la producció de petrolis lleugers derivats del fracking, especialment a Estats Units. Això, fa que a nivell mundial la producció de petroli es mantingui, però el petroli lleuger no serveix per refinar i produir dièsel.

Des de l’any 2015 les dades indiquen una davallada de la producció de dièsel, sense que aquest cop es pugui explicar per cap recessió econòmica mundial com la dels anys 2008-2009. Quan es refina el petroli, se’l sotmet a un procés de calor per trencar les cadenes moleculars i generar derivats més lleugers com el gasoil o el querosè pels avions. La davallada del petroli convencional, que suposa el 70% del total, implica una davallada de la producció del dièsel, perquè només es pot produir a partir d’aquests. Això, no significa que a partir de demà ja no quedi petroli, sinó que vol dir que el petroli fàcil de produir i refinar s’acaba, i cada cop costarà més de trobar i de treure. Moltes companyies ja han deixat d’invertir en localitzar nous pous i d’extreure en aquetes condicions.

La prova que tot això va de debò, és veure com Repsol ja s’està retirant-se del negoci del petroli per invertir en electricitat. Una altra prova és la campanya contra el dièsel iniciada recentment, per motius ambientals degut a la contaminació atmosfèrica que produeixen. El dièsel contamina, però contaminava més fa uns anys, així doncs, com és que de cop ara el dièsel és el dolent de la pel·lícula? Difícilment ens diran que el dièsel s’acaba, és millor fer una campanya per retirar els cotxes dièsel amb l’excusa de la contaminació.

Tanmateix, no perdem perspectiva. La realitat és que els vehicles dièsel són altament contaminants, especialment els que no porten filtres de partícules FAP. El dièsel actuals han aplicat unes tecnologies que han permès reduir moltíssim les emissions, un 30% menys en diòxid de carboni i un 85% menys en òxids de nitrogen. Alguns experts els equiparen ja amb els cotxes de gasolina. Malauradament el parc de vehicles dièsel és molt antic i són encara responsables d’una gran quantitat de contaminació, i en grans ciutats ja s’ha demostrat que aquesta contaminació provoca greus problemes de salut als ciutadans. Un altre problema associat és que tenim una indústria de l’automòbil molt potent, que equival al 10% del PIB espanyol, i un sector dels transports i el pesquer que usen majoritàriament el dièsel. El panorama per l’economia en un escenari de pic de dièsel no és gens positiu, i els sectors econòmics haurien d’estar alerta i anar plantejant solucions per al canvi de model. Malgrat tot, no veiem moviments en aquest sentit, i la dinàmica és esgotar el model actual fins que aguanti amb l’impacte que això suposa per al medi ambient i la salut de les persones.

SotaMonestir (1024x768)

El patrimoni etnològic relacionat amb els horts, els recs i el travertí – l’article de l’ham del novembre 2018-

A la ciutat de Banyoles la configuració de les hortes i de la xarxa de recs que desguassen l’aigua de l’estany s’ha configurat en els pas dels anys en un element etnològic, cultural, històric i natural d’una gran rellevància que cal preservar de cara al futur. La xarxa hidràulica començada a l’alta edat mitjana es va construir amb una tècnica constructiva tradicional i única a Catalunya: la pedra de travertí. D’exemples d’hortes de bona qualitat en tenim a moltes ciutats i pobles de Catalunya, en canvi, que estiguin associades a singularitats constructives o paisatgístiques ja son més escasses: el bosc de tosca, les parets de pedra seca,… En els salts dels recs es van anar edificant molins i indústries que aprofitaven la força motriu de l’aigua de l’estany, i que avui constitueixen un valuós patrimoni industrial.

El travertí ha estat fonamental en la tasca de domesticar les aigües de l’estany i en la formació urbanística del nucli medieval de Banyoles. És una roca fàcil de treballar, perquè forma blocs regulars amb facilitat i és força resistent. Amb aquesta roca calcària també es van anar construint les llindes divisòries de les hortes, les parets laterals dels recs, les petites palanques de pas, els fons dels canals, els rentadors més antics i els encaixos de les cadiretes o bagants. La construcció dels recs a l’època medieval va suposar un laboriós treball d’enginyeria hidràulica. De mica en mica es va dissenyar una xarxa de recs principals amb ramals secundaris que permet regar prop de 300 hectàrees d’hortes, amb un conjunt de 33 km de canalitzacions, basses i cadiretes. Amb el pas del segles, s’ha constituït una xarxa de dotzenes de quilòmetres de sèquies amb la tècnica constructiva tradicional i singular de Banyoles: la llosa de travertí. Al final d’aquest complex recorregut hídric hi ha la riera Canaleta, que és, en realitat, el nom del curs alt del riu Terri i afluent del riu Ter. Els elements estructurals formats de travertí que delimiten les parcel·les de les hortes i la canalització dels recs configuren un paisatge únic a Catalunya, i esdevenen un element etnològic i paisatgístic singular que caldria preservar.

També els usos relacionats amb la fauna dels recs, formen part d’aquest patrimoni intangible. En els recs de Banyoles hi havia peixos, sobretot, barbs, bagres, sorellons i anguiles. Aquesta abundància de peix donava lloc a una pesca intensa que es regulava en l’època medieval establint temporades de veda. Diversos llocs dels recs (els “canats”, d’aquí el nom d’un carrer de Banyoles) s’habilitaven per instal·lar-hi els ormeigs de pesca, inicialment construïts amb canyes que formaven embuts en què les anguiles quedaven atrapades i les barboleres permetien pescar barbs. Peixos, musclos de riu, tòtils, llúdrigues, el blauet, totes elles espècies amenaçades i protegides a Catalunya que aporten un valor singular a la biodiversitat de la ciutat, conviuen amb el valor històric, social i etnològic dels recs i hortes de Banyoles, que tenim l’obligació de conservar i utilitzar d’una forma sostenible.

images

L’Educació ambiental – l’article del’ham del octubre 2018-

L’educació ambiental va experimentar un auge quan la degradació del medi ambient va convertir-se en un problema social, és a dir, quan va començar a afectar a la societat de manera directe. Tot i això, quan hom parla d’educació ambiental, pensem en activitats a l’exterior, sobre natura, més aviat lúdiques i dedicades a infants. Això, efectivament, no deixa de ser educació ambiental, però aquesta part que podríem titular, descoberta de l’entorn, és només un rang molt petit de tot el que l’educació ambiental ofereix.

L’objectiu principal i final de l’educació ambiental és la plena sostenibilitat de la societat humana. En altres paraules, poder gaudir de tots els serveis que ens ofereix el medi ambient (espai físic, recursos orgànics i minerals, serveis, etc) sense comprometre les generacions futures. El mitjà per aconseguir-ho doncs, és el canvi de les activitats quotidianes, tant individuals com col·lectives.
És per això que l’educació ambiental ha de ser una eina molt transversal que enquibeixi a tota la societat des de tots els àmbits. És a dir, s’ha d’utilitzar en governs, empreses, associacions, el sistema educatiu …. per a que s’impulsi un moviment participatiu.
El “Libro Blanco de la educación ambiental” explica com s’hauria de dur a terme, i proposa el següent ordre jeràrquic d’activitats: comunicar, formar, fer participar, i finalment investigar i avaluar. Cada una d’elles està pensada per un col·lectiu diferent de la societat, la primera, per exemple, s’adreça a la societat en general, mentre que la segona està pensada per empreses i associacions. Tot i això, totes dues volen aconseguir la tercera, fer participar, ja sigui als seus conciutadans o els seus treballadors. Per últim, investigar i avaluar serien tasques reservades a governs.

Individualment, en el nostre dia a dia també podem fer educació ambiental, impulsant petits canvis individuals a casa nostre, o fins i tot col·lectius, que ajudin a fer una societat més sostenible. De tota manera, cal tenir en compte que la millora porta implícit un canvi, que no sempre és vist amb bons ulls. Un exemple recent i molt evident, és el canvi de gestió de residus urbans a Porqueres, l’anomenat porta a porta que va tenir molts retractors en els seus inicis, però que ara comença a fer canviar opinions. Aquesta pràctica, és un cas molt clar d’educació ambiental a nivell col·lectiu que ha estat investigat i avaluat pel govern municipal, ja que porta el municipi a prop del cent per cent de residus reciclats.

Un altre exemple a nivell de país, és l’Agenda 21 un projecte que té com a objectiu modificar i millorar l’entorn i els hàbits dels ciutadans, des d’un punt de vista ambiental. En el sistema educatiu, les escoles impulsen projectes relacionats en problemàtiques ambientals per despertar consciències.