Entrades

viral

Inconsciència viral – l’article del’ham del desembre 2018-

A principis d’aquest mes es va fer viral un vídeo d’una mare i una cria d’ós bru (Ursos actos) pujant una carena d’una muntanya nevada. El vídeo ensenyava des d’una prespectiva aèria com el petit relliscava en la neu una vegada rere l’altra i seguidament intentava arribar a dalt, on l’esperava ansiosa la seva mare. La perseverança i vulnerabilitat de l’osset feia impossible no empatizar amb la cria, i el vídeo es va viralitzar, esdevenint per molts usuaris un exemple “cuqui” d’autosuperació. Si molts d’aquests mateixos testimonis reflexionessin una mica sobre el vídeo que havien vist i compartit, veurien que aquesta gravació és la causa directa del sufriment d’aquell animalet per qui tant pateixen. Tal com han indicat molts usuaris a la xarxa, la gravació està feta per un dron que segueix irresponsablement a la família, espantant a la mare i fent que prengui la mala decisió de fugir carena amunt per escapar-se més ràpid de l’aparell volador que veu com una amenaça. En diversos moments, especialment quan el dron s’hi acosta exageradament, veiem l’ossa mirar amb por i estrès directament a càmera i fins i tot intentar atacar-lo, acció que fa tornar a caure a la cria pendent avall. Aquesta gravació en sí és una vulneració a la integritat de la família i la vida del petit, però la major part de la societat només hi veu una escena emotiva amb un animal bufó. A més, i de manera preocupant, alguna gent amb malícia pot veure en aquest tipus de vídeos amb fauna exòtica una estratègia per tenir visualitzacions, en un context social on els m’agrades i l’exposició estan estúpidament sobrevalorats. No és difícil d’entendre, doncs, que visualitzar i compartir aquest tipus de material implica una amenaça a la fauna salvatge.

Creieu que exagerem? Doncs parlem de la campanya “Tickling is torture”, les pessigolles són tortura. Aquest moviment condemna els vídeos popularitzats a internet fa un temps de loris (un tipus de primats tropicals d’hàbits nocturns) segrestats en captivitat, que aixequen els bracets quan s’hi acosten unes mans per tocar-los la panxa. La gent veia un animaló bufó amb ulls enormes demanant pessigolles, però la veritat, que la campanya s’encarrega de revelar i escampar, és una altra de terrible. Els loris, totalment aterrats en veure que els volen tocar, aixequen els braços per exposar unes glàndules dels colzes que excreten unes gotetes de líquid pudent, en un intent inútil de defensar-se de l’amenaça. Per si aquesta tortura fos insuficient, la popularització dels vídeos i una quanitat enorme de comentaris desitjant adoptar loris com a mascotes van fer explotar la seva extracció del medi natural i comercialització il·legal. Un altre vídeo aparentment simpàtic però problemàtic en el fons és el de dos nens tocant un exemplar domesticat de lèmur de cua anellada, espècie amenaçada principalment per la seva pèrdua d’hàbitat. En esdevenir viral, la demanda i el comerç il·legal d’aquesta espècie per part d’hotels i propietaris va crèixer amenaçadorament. I podríem seguir amb casos similars, com el del tití pigmeu o el gos viverrí, entre molts.

La globalització i les noves tecnologies han obert les portes a acostar-nos i a intervenir perillosament sobre la fauna salvatge. No podem permetre veure com es viralitzen vídeos que la perjudiquen, i no cal recordar que els animals salvatges no són ni han de ser mai animals domèstics. No podem deixar passar per sobre l’entreteniment a l’ètica o la responsabilitat, i això inclou la consicència ambiental. Per això, Limnos anima als usuaris d’internet a ser atents i crítics a les gravacions amb animals que circulen.