Sobre el foc a l’Empordà del juliol de 2012

 Limnos es solidaritza amb els afectats pel foc de l’Alt Empordà. Com a membres de la Federació d’Ecologistes de Catalunya, fem d’altaveu dels nostres companys ecologistes de l’Alt Empordà que han emés aquest comunicat amb molt de criteri. Us animem a llegir atentament aquest comunicat i el document annex i seguir les evolucions de la campanya de Sal vem l’Empordà-IAEDEN

Comunicat de premsa de la IAEDEN – Salvem l’Empordà:

Sobre el foc a l’Empordà del juliol de 2012

 

Primerament volem aclarir que si hem tardat uns dies a fer un comunicat de premsa és perquè volíem que el foc estigués del tot extingit i necessitàvem temps per asserenar-nos, visitar els llocs, parlar amb la gent dels diferents pobles i consensuar una posició.

Així mateix volem agrair l’impagable tasca dels bombers, ADF, agents rurals i altres cossos de l’administració pública en l’extinció de l’incendi. I a la vegada, volem recolzar les demandes dels sindicats de bombers contra les retallades realitzades els darrers temps. No es poden retallar serveis bàsics com per exemple els auxiliars forestals, els guaites, l’equipament, els bombers, etc… amb aquest foc ha tornat a quedar clar, els necessitem al 100%.

Les conseqüències del foc:

Primer. Lamentem profundament les víctimes mortals i els ferits que hi ha hagut en aquest incendi. Així mateix, lamentem profundament les pèrdues de bens materials (masos, tractors,…) i bestiar. Creiem que aquests són l’aspecte més trist i greu d’aquests focs.

Segon. Lamentem la pèrdua de paisatge que haurà patit la comarca amb aquest foc i les pèrdues econòmiques que indirectament tindrà el territori (ja s’han detectat baixes en reserves d’hotels i cases de turisme rural). Aquesta, és una mostra més de com a la nostra comarca el paisatge ens alimenta. I per tant, és important preservar-lo sempre.

Tercer. Lamentem el dany ecològic que ha provocat el foc. Especialment en aquelles comunitats animals com mamífers, micromamífers, rèptils, amfibis, invertebrats i d’altres que solen ser les espècies que pateixen més en aquestes pertorbacions. Pel que fa a la comunitat vegetal, constatem que una gran part de la zona afectada és de matollar, alzina i suro. Està evidenciat científicament des de fa anys, que la majoria de les espècies vegetals d’aquestes comunitats es regeneren de manera natural amb certa facilitat després d’un foc, ja sigui rebrotant o germinant. Una altra comunitat vegetal afectada han estat els boscos de pins, un tipus de comunitat que pot presentar una regeneració arbòria més lenta, depenent de les espècies de pins presents a la zona afectada  (veure Annex d’aquest comunicat).

Quart. El foc ha mostrat una vegada més els problemes de gestió del territori que tenim al país. L’abandonament del camp i l’activitat al bosc ha dificultat, en algun cas i especialment a partir del dilluns (ja que amb el vent del diumenge el foc era imparable en qualsevol cas), l’extinció del foc. Tampoc volem apostar per una activitat humana massiva en els nostres boscos. Els boscos són i han de ser boscos i no jardins. Però en certs punts estratègics del territori una política de gestió més activa del sector agrari podria ajudar a evitar la propagació del foc.

 

Cinquè. Volem fer constar que la planificació urbanística actual encara permet bestieses com la construcció d’una urbanització de xalets de luxe al peu de la Salut de Terrades (http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=wS0D0boa6BI). Just on el foc s’ha acarnissat més fins l’últim moment. Des de la IAEDEN-Salvem l’Empordà tenim al contenciós administratiu aquesta planificació des de fa quatre anys. Gràcies a aquest contenciós administratiu la urbanització encara no està construïda i per aquest motiu probablement hem evitat més desgràcies. Aquest foc ens dona la raó amb els arguments que teníem quan vam engegar la campanya ara fa uns vuit anys enrere contra aquesta urbanització de Terrades. Aquesta urbanització no es pot construir en una zona forestal tant aïllada i per tant exigim que d’una vegada per totes que l’ajuntament de Terrades recapaciti i requalifiqui la zona a no-urbanitzable. Malauradament han de passar fets com aquests per veure el que per a molts sembla obvi.

Sisè. El territori cremat és molt fràgil. La comunitat científica recomana el mínim d’intervenció possible a la zona durant els propers anys (veure Annex d’aquest comunicat). Per tant, davant del desastre territorial que hem patit reclamem que es retirin tots els projectes de parcs eòlics que hi havia previstos en aquesta zona.

Setè. Proposem que la Diputació renunciï a fer l’ampliació de la carretera dels Aiguamolls de l’Empordà, i dediqui el seu cost de 2 milions d’euros a la recuperació del territori de la comarca. Si hi ha pocs diners s’han de prioritzar. I és obvi que la prioritat de la comarca és la recuperació de la zona cremada i no l’ampliació d’una carretera que, repetim, és absolutament prescindible (veure més info: www.iaeden.cat).

Vuitè. Volem agrair la solidaritat que han mostrat tots els ciutadans i ciutadanes d’arreu del país veient la destrucció de part de l’Empordà. Constatem, una vegada més, que la nostra comarca és un dels referents en l’imaginari del país, la qual cosa ens encoratja a seguir-lo protegint. Així mateix, des de l’Empordà ens volem solidaritzar amb totes les altres comarques que han patit forts incendis els últims mesos.

Novè. Des de la IAEDEN-Salvem l’Empordà, i en resposta a l’allau de sol.licituds i demandes que hem rebut aquests dies des de diferents sectors de la societat civil, estem planificant una campanya de recollida de diners per potenciar, de forma ordenada i amb criteris científics i rigor, projectes que ajudin a la recuperació del territori afectat pels incendis. Aquesta campanya es dirà “Foc al cor, Salvem l’Empordà” i els propers dies en donarem més detalls.

 

IAEDEN-Salvem l’Empordà

27 de juliol de 2012

 

Annex

Annex: Mesures i criteris que cal tenir en compte per recuperar una zona després d’un incendi.

 

Des de la IAEDEN-Salvem l’Empordà, davant les diferents iniciatives que estan sortint a internet, de manera més o menys estructurades, de plantada d’arbres o de fer accions de recuperació volem fer una crida a la calma i serenitat. Volem recordar els criteris científics basats en evidències i coneixements que s’han de tenir en compte amb una situació d’aquest tipus. Un exemple el podem trobar en aquestes recomanacions.

 

Font: Jorge Mataix-Solera, professor d’Edafologia Ambiental de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH). Coordinador de FUEGORED, xarxa on cada vegada hi ha més presència de gestors que tracten d’apropar la recerca a la gestió forestal. El 2012 la xarxa es compon ja de més de 200 membres, investigadors de més de 30 universitats i centres de tot l’estat així com destacats investigadors estrangers procedents de països com Austràlia, Estats Units, Portugal, Lituània o Regne Unit (https://sites.google.com/site/fuegorednet/).

 

1. No repoblar entre 12 i 24 mesos després de l’incendi. El sòl passa durant els primers mesos per “una finestra temporal de risc de degradació”. És un sistema molt fràgil que implica que els primers centímetres de profunditat queden afectats. El mateix sòl ha de regenerar-se abans de dur a terme qualsevol tipus d’intervenció humana.

2. Reforestar sense utilitzar maquinària per tal de conservar el banc de llavors edàfic. És important repoblar amb espècies autòctones i fer-ho quan el sòl gaudeix d’humitat suficient perquè la plantada arreli. Durant l’hivern seria una bona època. I només si cal. En gran part de les zones el medi es pot auto-reforestar sense la nostra ajuda.

3. Protegir de l’erosió. Si es vol protegir d’una possible erosió per pluges torrencials, l’actuació ha de ser en aquest cas immediata, com més aviat possible. En aquest sentit aplicar matèria orgànica podria ser efectiu. Sovint es formen, de manera natural, encoixinats d’acícules de pi. Un exemple de com la pròpia natura protegeix el sòl de l’impacte de les gotes de pluja. Hi haurà zones on el sòl s’ha quedat en molt males condicions i on ni tan sols una reforestació podria ser un èxit. Per a aquestos casos l’aplicació d’algun substrat orgànic, compost, podria funcionar.

4. Consultar a professionals. Cal diagnosticar per poder decidir que és el millor en cada cas, i en cada zona afectada. De vegades és millor deixar que la natura es recuperi per si sola, però qualsevol decisió s’ha de basar en un diagnòstic.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *