Rescat de capgrossos a l’estanyol d’Espolla

Un grup de voluntaris ambientals a compte propi van realitzar aquesta actuació el passat 30 de juny a la platja d’Espolla.

El passat diumenge dia 30, un grup de voluntaris s’han trobat a la Platja d’Espolla amb l’objectiu de salvar un gran nombre de capgrossos i polls d’ànec que estaven en perill a causa de la baixada brusca del nivell de l’aigua.

Molta gent s’havia preocupat en dies anteriors per la fauna que quedava a la platja d’Espolla,  un indret que fa uns dies estava ple d’aigua i acollia un gran nombre d’amfibis però que ara està pràcticament sec. Cal recordar que aquesta és la dinàmica natural del clot d’Espolla que s’omple amb la pujada del nivell freàtic a causa de les pluges i s’asseca a l’estiu. Aquests últims dies amb l’arribada de la calor, l’aigua ha descendit uns 50 cm cada dia, posant en perill la vida de molts capgrossos que no s’haguessin pogut metamorfitzar en el poc temps que queda perquè el clot s’assequi del tot. Així que un grup de gent s’ha organitzat per rescatar alguns capgrossos i alliberar-los en un entorn proper que pugui garantir el seu bon desenvolupament i així evitar una mortalitat major. Cal dir que si que hi ha una part dels capgrossos que han pogut sortir de l’aigua com a juvenil, especialment d’espècies de creixement ràpid com el gripau corredor. Durant aquests dies es poden veure centenars de petits gripauets a les vores de l’estanyol, al camí al bosc, que ja fan una vida completament terrestre. Altres espècies com el gripau d’esperons tenen un desenvolupament lent i necessiten molts més dies d’aigua per acabar el seu creixement i sortir de l’aigua. Aquests són els que estan especialment en perill.

Gripau_esperons_Espolla_30062013 web

En total s’han pogut salvar uns 1.050 metamòrfics (capgrossos a punt de sortir de l’aigua que comencen a tenir potes i la cua es fa petita) de gripau d’esperons (Pelobates cultripes), 30 de granota verda (Pelophylax perezi) i 20 de reineta (Hyla meridionalis). A més de 4 polls d’ànec collverd (Anas platyrhynchos). A l’estanyol hi ha dues llocades d’ànecs de 14 pollets que no sabem tampoc quin destí els espera.

També s’ha pogut constatar la presencia de dues xivites (Tringa ochropus), molts juvenils de gripau corredor (Epidalea calamita) i milers de triops (Triops cancriformis). Aquests últims no s’han salvat perquè l’espècie està adaptada al comportament de les llacunes d’aigua temporània i aquest és el cicle que garanteix la seva supervivència i conservació.

El grup de voluntaris ha manifestat que en tot moment han estat assessorats per tècnics experts per tal d’assegurar no causar cap desequilibri en l’ecosistema. Un dels principals motius de l’actuació ha sigut que l’espècie del gripau d’esperons, igual com la resta d’amfibis, és una espècie protegida i que malgrat té una bona distribució, es troba en una forta regressió a la comarca i a tot Catalunya. Aquesta situació es deguda a causa a la desaparició de basses de pagès o al caràcter cada vegada més estacional de moltes d’aquestes basses que abans tenien una funció agrícola i ramadera, i actualment només mantenen l’aigua algunes setmanes, insuficients per al llarg període larvari del gripau d’esperons. Malgrat que es podria considerar que és millor respectar la dinàmica natural de les poblacions animals, i potser el normal seria deixar secar la bassa i deixar morir els exemplars que queden. No hem d’oblidar però que la regressió d’aquesta espècie es deguda en gran part a les alteracions causades per les activitats humanes, i ,concretament a l’estanyol d’Espolla, la pressió de la zona urbanística, l’ampliació de la zona industrial, la nova zona residencial de “Ciutat Jardí” o el pas de la variant de Banyoles provoquen un aïllament de les poblacions i una gran mortalitat, per exemple degut als atropellaments en carreteres, que deixa aquests animals al límit de la conservació. Un cop argumentat les nostres raons, no es podia deixar cometre aquesta mortalitat, i s’ha actuat traslocant els exemplars a altres masses d’aigua naturals on podran acabar el seu cicle.

 

alliberament anec_30062013

 

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *