“Que sigui legal no sempre vol dir que sigui moral”

tanca

A la revista “La Llúdriga” de l’associació Limnos del mes d’octubre passat vam dedicar un article al recent acord entre l’Ajuntament de Banyoles i el Club Natació Banyoles per la cessió exclusiva d’una part del bé comunal de l’espai natural de l’estany de Banyoles durant els propers 50 anys. En aquest article exposàvem els motius pels qual ens mostrem en desacord amb aquesta decisió.

El dimecres 12 de novembre de 2014 el Diari de Girona es feia ressò de la nostra revista i publicava una notícia que resumia l’article comentat. Posteriorment, l’Ajuntament de Banyoles va redactar una nota com a resposta al nostre article d’opinió que també fou recollida pel mateix diari i publicada el passat 16 de novembre. En cap moment l’Ajuntament de Banyoles s’ha adreçat a l’associació Limnos per a contrastar l’informació recollida per la premsa i s’ha limitat a contestar una notícia basada en un article d’opinió publicat a la nostra revista.

En la seva resposta, l’Ajuntament de Banyoles reitera que l’acord sobre l’estany és “totalment legal i bo per a la ciutat”. En el nostre article d’opinió, en cap cas afirmem que l’acord sigui il·legal, sinó que “tot plegat, resulta una presa de pèl amb intenció de buscar l’argúcia legal per a permetre aquests acords”. Qualsevol acord pot ser legal, però això no implica que sigui un bon acord ni que no pugui presentar certes irregularitats difícilment justificables, encara que totalment legals, això sí. Que una part del bé comunal deixi de ser-ho amb l’argument que no ha estat utilitzat durant anys, oblidant el matís que una tanca n’impedeix el pas, és una irregularitat o, repetim-ho, “una presa de pèl” cap al conjunt de ciutadans i ciutadanes que, durant anys, han vist limitat el seu dret de pas. Tot i que no constitueixi una il·legalitat, pensem que en cap cas es pot considerar bo per al conjunt de la ciutat ni per a l’espai natural de l’estany de Banyoles. Tampoc deixa de ser una presa de pèl, sempre des del nostre punt de vista, que es determini el futur durant 50 anys d’un espai comunal i natural sense la participació dels seus propietaris i usuaris, més enllà dels seus representants polítics, i que s’han atrevit a cedir un espai durant molt més temps del que ells i elles restaran com a tals representants.

En la nota es retreu a Limnos que no hem presentat al·legacions a la cessió a un club privat de l’ús d’una part del bé comunal i espai natural durant 50 anys. Com és conegut, Limnos és una entitat petita, sense ànim de lucre, sense cap persona que hi treballi de forma remunerada i només formada per persones voluntàries i, lamentablement, amb molta feina. Dissortadament, per aquest motiu, no sempre podem escriure directament al·legacions als diversos projectes que engega l’equip de govern a Banyoles o a la resta de la comarca. En aquest cas, com en d’altres, ens vam afegir a algunes altres al·legacions presentades, i conegudes per nosaltres, que recollien plenament la nostra visió.

Per altra banda, com pot ser moral exigir la participació, en forma d’al·legacions dels ciutadans i ciutadanes, amb l’única i exclusiva divulgació de documents de caràcter tècnic i sense més explicació, més enllà dels grups polítics representants de l’Ajuntament de Banyoles? Pot ser legalment acceptable, però no moralment correcte.

En la seva nota, l’Ajuntament també ens convida a obrir un contenciós administratiu si no compartim l’acord. Suposem que l’Ajuntament de Banyoles està al cas del cost d’un contenciós administratiu d’aquestes característiques, uns 4.000 euros, i que resta fora del nostre abast econòmic. El contenciós administratiu és un procediment legal, però, a la pràctica, econòmicament accessible a poques entitats i persones.

Hem de recordar que en l’article de la revista “La Llúdriga” simplement donem la nostra opinió sobre un conveni que creiem que no beneficia el conjunt de la ciutadania, que no té en compte la seva opinió com a propietària del bé comunal afectat i que ni tan sols considera, en cap moment, que es tracta d’un espai natural.

Finalment només volem recordar que legal no sempre és igual a moral. Legal no sempre és sinònim de bo pel conjunt de ciutadans i ciutadanes. En la nostra opinió, cedir d’aquesta manera, i durant 50 anys, a una entitat privada, part del bé comunal de l’espai natural de l’Estany no és moral, ni bo, ni tampoc just.

Des de Limnos fem una crida a totes les parts implicades per tractar aquests punts conjuntament i intentar assegurar que l’ús del bé comunal de l’espai natural de l’Estany es faci realment de manera socialment justa, bona per a tota la ciutadania i de forma sostenible.

 

 

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *