Projecte Castor: Actuant a cegues en el subsòl. L’article de l’ham del desembre de 2013

El “projecte Castor” es basa en la construcció d’un magatzem subterrani de gas situat al nord de la província de Castelló, molt proper a les terres de l’Ebre. Es va engegar l’any 2007, per intentar solucionar els que es consideraven previsibles problemes logístics de consum de gas en moments d’alta demanda, com podria ser en els dies més freds d’hivern. Actualment hi ha dues instal·lacions d’aquest tipus funcionant a la península: Gaviota  al Cantàbric i Serrablo als Pirineus d’Osca; també hi ha la de Yela, a 100 km de Madrid, a punt d’entrar en funcionament. Totes elles pertanyen a l’empresa Enagás. Al món hi ha més de 600 en funcionament. El tipus d’emmagatzematge que es fa servir a Castor és el més freqüent, el d’aprofitament d’un antic jaciment de petroli. 

Castor project

El jaciment Castor està format per roques calcàries carstificades, del període Cretaci; les mateixes calcàries que donen lloc al veí massís del Montsià. Aquestes roques formen, a uns 2.000 m de profunditat, una trampa de petroli, ja que estan envoltades de materials argilosos impermeables, tant per sobre com lateralment degut a l’estructura de falles existent. El petroli, amb motiu de la seva baixa densitat, va pujar fins aquesta zona, i va quedar “entrampat” durant milions d’anys, fins que ha estat extret per l’home en els últims decennis. Amb el projecte Castor es pretén ocupar amb gas el lloc que abans ocupava el petroli.

Durant els últims mesos s’han produït a la zona més de 600 terratrèmols de baixa magnitud, entre 2 i 4 en l’escala Richter, arribant a un màxim de 4,2. Aquests successos han generat molta intranquil·litat en poblacions properes al jaciment, com Vinaròs, amb 28.000 habitants o Benicarló amb 26.000.

En aquest moment sembla molt clar pels científics que els sismes han estat induïts per una primera injecció de gas al magatzem, a baixa pressió. El jaciment es troba recolzat sobre la falla d’Amposta, una falla que es considera activa i responsable dels moviments sísmics actuals. Poden haver més terratrèmols i de major intensitat si es continua amb la injecció de gas i, per tant, augmentant la pressió a l’interior del jaciment? Es coneixen altres cassos molt recents de possibles actuacions irresponsables en el subsòl amb conseqüències tràgiques, com el de la ciutat de Lorca, on cada vegada es té més certesa que les extraccions massives d’aigua en el seu aqüífer van estar entre les causes principals del terratrèmol que va arrasar la ciutat l’any 2011. Un terratrèmol de 5,1 en l’escala Richter molt destructiu que va deixar 9 morts i 40.000 afectats en una població de poc més de 92.000 habitants. El 80% dels edificis de Lorca, van resultar afectats pel sisme i el nombre d’habitatges demolits va ser de 1.164. Es sap que els tècnics de l’empresa responsable de Castor, Enagás, i del ministeri tenen moltes dades que no han estat facilitades a la comunitat científica. S’han fet estudis específics per part del CSIC i del Instituto Geológico Nacional, però tampoc s’han fet públics. Es coneix també, que l’empresa no va preveure la instal·lació de sismògrafs submarins a la zona. Per tot això, es pot dir que actualment els científics no tenen a l’abast prou informació per predir la magnitud màxima que es pot esperar dels probables futurs sismes. Cal també tenir en compte que aquesta obra es va projectar quan encara no havia esclatat la crisis econòmica i es pensava que la demanda de gas continuaria creixent indefinidament. A hores d’ara, amb la despesa actual de gas, aquesta instal·lació es pot considerar innecessària. Sembla ser que aquest projecte faraònic ha suposat una inversió superior als 1.500 milions d’euros. Cas que no arribi a bon port el contracte preveu que sigui “rescatat” amb diners públics. Valorant tots aquests fets, alguns partits polítics i entitats de defensa del medi ambient, com Ecologistes en Acció, han demanat la seva paralització definitiva, fet que des de Limnos recolzem.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *