Plantes de purins, d’un gran fracàs a una gran oportunitat

Us fem difusió d’aquest comunicat del Grup de Defensa del Ter sobre purins que Limnos subscriu.

· Les plantes de purins no eren una solució sostenible ambientalment ni econòmica.

· La ramaderia del porc privatitza els guanys i socialitza les pèrdues (contaminació i subvencions).

· El porcí és un sector amb un futur incert.

· Les autoritats pertinents haurien de vetllar perquè aquests residus no acabin augmentant la contaminació de casa nostra i els productors se’n facin càrrec.

· Aquesta situació és una gran oportunitat per recuperar un món rural que vetlli per la terra i la seva salut.

Manlleu, 19 de febrer del 2014. L’aposta tecnològica de la Generalitat per fer “desaparèixer” els excedents de purins a Catalunya ha fracassat. Fa 15 anys, arran de les denúncies d’Europa que manifestaven la mala gestió dels purins i la contaminació dels aqüífers, la Generalitat va posar sobre la taula dues solucions. Una d’elles era promoure les plantes de cogeneració elèctrica (plantes que cremen gas natural generant electricitat i alhora aprofiten la calor que es desprèn d’aquest procés per assecar purins). Aquestes instal·lacions no eren una solució sostenible ambientalment ni econòmica, com molt bé va denunciar el Grup de Defensa del Ter des de la posada en funcionament de la planta de Masies de Voltregà. Ara, en veure’s anunciat el seu tancament degut a la reducció de les subvencions, en tenim la millor prova. Des del grup ens preguntem, -com s’entén que tanquin un negoci quan les instal·lacions ja quasi estan amortitzades mentre que ens surten els purins per les orelles?- I és clar, qui va decidir engegar aquestes plantes tan li feia tractar purins com un altre cosa, l’objectiu era arreplegar un grapat de primes (que per cert, hem pagat entre tots). L’altra aposta de la Generalitat ha estat promoure els purins com a fertilitzants en conreu. El 97% del purí és escampat pels camps amb el conseqüent perill de contaminació del subsòl que això representa.

Els governants, amb la consciència ben tranquil·la després de justificar davant d’Europa que treballava amb solucions per al problema dels purins, han permès augmentar la cabana porcina fins al nomenystenible nombre de 7 milions de porcs, amb l’agreujant que es concentren en unes àrees concretes del territori. El resultat és un augment de la contaminació dels pous. Actualment el 47% dels aqüífers catalans no són potables i ens fan falta grans infraestructures per poder suplir els recursos contaminats. Una vegada més, ha vençut el productivisme més inconscient que privatitza els guanys i socialitza les pèrdues (contaminació i subvencions). Per què sempre hem de pagar tots nosaltres?

001_Protesta_Ramaders_pel_tancament_plantes_de_purins_Vic_foto_Adria_Costa_2014-

El mon rural està ferit. Paral·lelament al creixement de la indústria ramadera, en el món de la pagesia s’ha expandit una nova oligarquia que controla tot el seu capital. La petita pagesia ha anat abandonat la seva empresa per passar a ser subordinats d’uns pocs. Les granges de caràcter familiar estan tancant, aquesta última dècada s’han reduït un 37%. Al seu lloc construeixen en plena natura grans naus industrials que allotgen 4000 mil porcs. Les mega-granges només necessiten d’un grup reduït de treballadors per funcionar. La població activa en el sector ramader català es va dessagnant i ha disminuït un 40% aquests últims 10 anys. El porcí és un sector amb un futur incert perquè controla poques o cap variable i no aporta valor afegit. Depèn d’un cereal que està important i d’uns mercats exteriors on vendre la carn. Per exemple, a la llotja del porc aquest principi d’any han baixat de forma notable els preus per la prohibició de Rússia a l’entrada del porc de la UE. Del cost del combustible no cal dir massa res.

Aquest és el trist panorama general. Però el tancament de les plantes de purins implica un problema immediat que és: on aniran a parar els 600 mil m3 de purí que gestionaven anualment. Hi ha granges que en depenen fins el 80% i la seva capacitat d’emmagatzematge arriba a uns pocs mesos. Les autoritats pertinents haurien de vetllar perquè aquests residus no acabin augmentant la contaminació de casa nostra i els productors se’n facin càrrec. Altres industries han fet esforços per adaptar els seus processos productius a models menys contaminants i continuen sent competitives. La indústria porcatera també hauria d’internalitzar els costos de la seva activitat. El 2013 exportacions del sector varen arribar als 1.400 milions d’euros. També es podrien demanar responsabilitats a les plantes de purins per deixar-los amb el cul a l’aire o als polítics que no van preveure la ineficàcia d’aquesta solució. Desitgem que algun dia això sigui realitat.

En tot cas, des del Grup de Defensa del Ter creiem que aquest fracàs és una oportunitat per reduir la cabana porcina i trobar l’equilibri amb el territori. Una oportunitat per implantar solucions sostenibles de gestió dels purins, com per exemple el biogàs. Una oportunitat per dibuixar un nou model ramader que es basi en la qualitat i l’aliança entre productors i consumidors. Una gran oportunitat per recuperar un món rural que vetlli per la terra i la seva salut.

Grup de Defensa del Ter

gdter@gdter.org

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *