Greenpeace Paula Bear visits the UNESCO World Heritage Conference in Bonn. Volunteers holding banners in German and English:"UNESCO - Save the Polar Bears of Wrangel Island".
Greenpeace Paula Baer besucht die UNESCO Welterbe Konferenz in Bonn. Ehrenamtliche halten Banner in Deutsch und Englisch mit der Aufschrift:"UNESCO: Schuetzen Sie die Eisbaeren der Wrangel-Insel!".

Ossos polars i el canvi climàtic- article del gener 2018-

Ja fa anys que s’ha posat de moda el turisme de natura cap a indrets aparentment inaccessibles. Un exemple són les rutes amb vaixell al cercle polar àrtic quan el gel ho permet, és a dir, a l’estiu. Fa cosa de quatre mesos, al passat setembre, un d’aquests vaixells turístics es dirigia a la illa de Wrangel (Rusia). La dinàmica de les jornades turístiques a bord d’aquests vaixells és força semblant l’una de les altres; es proposen zones costaneres d’elevat interès naturalístic on el vaixell hi fa parada, per acabar desembarcant amb barques “zodíac”. En aquest cas però, el desembarcament no va caldre, ja que aquelles taques blanques que semblaven blocs de gel des del firmament, eren en realitat una gran concentració d’ossos polars. Tant el personal de a bord, treballadors de la reserva natural de l’illa de Wrangel com passatgers del vaixell van quedar bocabadats. La causa d’aquesta extraordinària concentració del gran mamífer polar terrestre, va ser una balena morta que les onades havien arrossegat fins a la costa. Els ossos estaven gaudint d’un gran festí.
No és excepcional trobar ossos polars en aquella illa. Ara bé, el cens de setembre d’aquesta espècie a l’illa de Wrangle va ser de 589 exemplars. La dada dobla els 300 individus, que és el nombre que es consideraria habitual segons Regehr membre col·laborador de l’equip de la Universitat de Washington que estudia la població d’ossos polars a la illa. Segons aquests investigadors la causa de l’augment gradual de la població d’ossos polars a l’illa és deguda al desgel prematur per conseqüència de l’escalfament global. Aquest fenomen obliga aquests animals a abandonar la banquisa àrtica, que és com s’anomena l’àrea de mar glaçat, i anar cap a terra ferma cada vegada més aviat. De fet actualment, els ossos polars comencen a buscar terra ferma, de mitjana, un mes abans del que ho feien fa 20 anys.

Com tota alteració a la natura, aquest fet porta conseqüències negatives. Per una banda cal tenir en compte que el canvi climàtic no afecta totes les espècies per igual, de manera que el fet d’arribar un mes abans pot significar que els ossos no trobin aliment, refugi, o d’altres recursos necessaris per a la vida fins al cap d’un mes. Per altra banda, la fugida d’aquest animals cap a terra ferma acosta la població d’os polar a zones habitades, quelcom potencialment perillós per a les persones. Podem concloure doncs, que el canvi climàtic s’agreuja a poc a poc i de manera gradual. La previsió que hom en fa d’això és que cada vegada anirem descobrint noves conseqüències negatives fins a arribar a un punt de no retorn, si és que no hi hem arribat ja. Tot i això, som molts al planeta conscients del problema i que no volem deixar de fer-ne pedagogia per convèncer aquella gent que nega l’evidència i proposar actuacions per a revertir o frenar la situació.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *