bosses-reciclatge-pla-estany

Nou Model de gestió de residus al Pa de l’Estany

Article de Limnos. Aparegut a la revista La Llúdriga 97, gener 2021.
7 desembre 2020. Gerard Funosas. Limnos.

Des de fa un temps, el Consell Comarcal del Pla de l’Estany ha estat preparant un Pla Estratègic de Gestió de Residus Municipals a la comarca del Pla de l’Estany, per poder atrapar les exigències que marcaven tant la normativa Europea com la Catalana per aquest any 2020. Podem avançar d’entrada que no, ni hem arribat a complir aquests objectius ni se n’ha parlat gaire o fet res per arribar-hi.

El contingut que s’exposa en aquest article s’ha obtingut d’aquest informe del Consell Comarcal, redactat per AMBIENS, una enginyeria i consultoria de medi ambient especialitzada en els serveis municipals de gestió de residus.

Sistema actual a Catalunya

El sistema actual de gestió de residus a Catalunya, que primer de tot hauria de promoure molt més prevenció i la reutilització, passa per fer una recollida selectiva dels residus domèstics, que, si els usuaris fan bé, permet reciclar part dels materials rebutjats, aportant a més uns ingressos a l’administració per les taxes de retorn d’aquests materials. Però, quina proporció estem reciclant? És suficient?Fig1_gestio_residus_generalFigura 1. Esquema del model de gestió de residus municipals de Catalunya.
Font: Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2013-2020 – Agència de Residus de Catalunya

Context legislatiu

El marc legislatiu competencial en matèria de gestió de residus és tant de l’àmbit europeu, com de l’estatal, l’autonòmic i comarcal. La normativa europea fixava uns objectius segons els quals la quantitat de residus domèstics i comercials recollits dins les fraccions de reutilització i reciclatge de paper, metalls, vidre, plàstic, bioresidus i altres fraccions reciclables havien d’assolir, en conjunt i abans d’acabar aquest any 2020, com a mínim el 50% en pes. Aquests mateixos objectius els recollia també el Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2013-2020 (PreCat20) a nivell autonòmic.

Situació real i evolució del reciclatge al Pla de l’Estany l’última dècada

Amb el model actual de contenidors oberts, la situació des de fa uns deu anys ha millorat, però no prou. Tal com es mostra al gràfic següent, on veiem els resultats de la recollida entre 2008 i 2018, la fracció que va augmentar més des de l’inici és la matèria orgànica, que va passar de 875 tones a 1.607 tones, quasi el doble (recollida de FORM + compostatge individual i comunitari). La fracció poda també va anar en augment, mentre que la fracció paper i cartró va tendir a disminuir lleugerament any rere any. Els envasos i el vidre no van tenir canvis notables.

Fig2_evolució_selecció_residus

Figura 2: Evolució de la recollida de residus a la via pública comarcal (2008-2018), en tones.
Font: Pla Estratègic de Gestió de Residus Municipals.

Segons les mateixes dades representades en aquest gràfic, l’any 2018 la fracció resta cobria un 58,54% del total dels residus, però aquest no representa ben bé el percentatge de residus domèstics. Si extraiem la deixalleria i la poda i ens centrem únicament en les 5 fraccions que es generen dins els habitatges, veiem que la fracció resta es situa al (68,87%), lluny dels objectius que marca el PreCat20.

Fig3_selecció_2018

Figura 3: Proporció de les fraccions reciclades en la recollida de residus domèstica al Pla de l’Estany durant el 2018.
Font: Pla Estratègic de Gestió de Residus Municipals

Destí dels nostres residus municipals

● Fracció resta: Abocador controlat del Pla de l’Estany (Puigpalter)
● Fracció Orgànica (FORM): Planta de compostatge d’Olot (Transferència a Puigpalter)
● Envasos lleugers: Planta de TIRGI (Celrà)
● Paper i cartró: Planta de SAICA (Celrà)
● Vidre: Planta de Santos Jorge (Mollet del Vallès)

Model actual de recollida domèstica de residus als municipis

● Amb contenidors: Banyoles, Cornellà del Terri, Fontcoberta, Serinyà i Vilademuls
● Amb contenidors (menys la FORM que se’n fa compostatge): Crespià, Esponellà, Palol de Revardit i Sant Miquel de Campmajor
● Porta a porta: Porqueres, Camós.

Problemàtiques del model actual

Un altre problema en el model de contenidors oberts, a més a més d’haver-se estancat i haver demostrat estar lluny de poder superar el 50% de separació de les fraccions reciclables, és l’espai urbà ocupat pels contenidors, que es podria destinar a bancs, arbrat, aparcaments de bicicletes o cotxes, etc.

Un altre tema, a més, és la fracció d’impropis. Com que els contenidors són oberts i no hi ha cap mena de seguiment, alguna gent per desconeixement o mandra aboca residus equivocats als contenidors, o directament no recicla i ho llença tot al contenidor de rebuig. Aquest és el cas més comú segons les dades, ja que el contenidor de rebuig conté aproximadament una quarta part d’impropis (25%), alguns anys més. Això passa en menor mesura també al contenidor d’orgànica (~6,5%). Unes proporcions que, a més, des de l’any 2008 van anar incrementant, fins el 2017-18 quan van tornar a la baixa, i caldrà veure com evoluciona si seguim així, perquè queda clar que la nostra comarca no ha après a reciclar gaire en 10 anys.

Per si això fos poc, sobre les tones de rebuig s’hi aplica un cost econòmic extra (a part de privar-nos dels ingressos per taxes de retorn de materials reciclables): el cànon sobre el rebuig, una taxa (o multa) que ha de pagar l’administració per tona de rebuig, amb l’objectiu que aviat sigui més car no reciclar que reciclar.

Fig4_cànon_rebuig
Figura 4: Evolució del cost de cànnon de rebuig per tona entre 2010 i 2020.
Font: Agència de Residus de Catalunya (ARC).

Conclusions de l’estudi:

La recollida amb contenidors és la que dona la generació de residus per càpita més alta, amb 366,92 Kg anuals de residus per habitant, dels quals un 74,5% són fracció resta.

No gaire millor resulta el model de contenidors a la via pública i la FORM amb compostatge exclusiu, amb 348,95 quilograms per habitant i any, del quals 290,11 són fracció resta. La petita baixada podria explicar-se a una baixa participació en el compostatge.

A la recollida porta a porta, tot i que l’estudi no podia avaluar un any sencer de funcionament, la generació per càpita és molt baixa, 276,7 Kg per habitant i any, tot i que aquest fenomen es basa en part a la fuga de residus (veïns que no utilitzen el servei de recollida porta a porta, i dipositen els seus residus en municipis veïns amb contenidors a la via pública). En menor mesura també es pot atribuir a la prevenció de residus.

Avaluació d’alternatives al model de recollida del Pla de l’Estany

Objectius:
● Assolir una recollida selectiva bruta mínim del 60% per a l’any 2020
● Incrementar en quantitat i en qualitat les fraccions de recollida selectiva
● Efectuar la recollida selectiva de la FORM, com un aspecte clau.

Models de recollida avaluats (ALTERNATIVES):
1. Illes completes amb ID i tancament electrònic pels contenidors de la
RESTA i la FORM
2. Àrees completes tancades amb ID i tancament electrònic
3. Casetes d’aportació completes tancades amb ID i tancament electrònic i ID per la RESTA i la FORM
4. Recollida porta a porta amb ID per la RESTA i la FORM

● ÀREES TANCADES O CONTENIDORS AMB TARJETA (Alternatives 1, 2 i 3)

Aquest model implica que els posseïdors dels residus, ja siguin ciutadans o comerços, aporten els residus en uns espais delimitats, amb accés restringit a usuaris autoritzats i que se situaran en espais propers als nuclis habitats. Poden ser àrees d’aportació amb sistemes de tancament o bé contenidors a la via pública amb sistemes de d’aportació restringida (pany electrònic i accés amb targeta). La combinació dles dos està representada al model 3, casetes d’aportació tancades amb ID i també tancament identificatiu en els contenidors de resta i orgànics.

Característiques del sistema
– Desplaçament dels usuaris fins les àrees amb contenidors / tancats
– Control de la participació en contenidors: Es poden implementar algoritmes de seguiment informatiu i també restriccions en el cas d’ID als contenidors.
– És necessari implantar sistemes tecnològics d’identificació en la obertura de contenidors
o obertura de les àrees d’aportació.

● PORTA A PORTA

El model de recollida porta a porta implica que els posseïdors dels residus, ja siguin usuaris domèstics o activitats econòmiques, fan la selecció dels residus en origen.

Les fraccions són recollides directament en el punt de generació en comptes de ser dipositats a uns contenidors permanents a la via pública, d’aquesta manera els residus passen directament del portal de l’usuari al vehicle de recollida i s’aconsegueix treure de l’anonimat al propietari dels residus.

La participació en la recollida selectiva passa a ser obligatòria, provocant que els usuaris facin una millor separació dels residus i s’aconsegueixi reduir la “fracció rebuig”.

Característiques del sistema
– Obligatorietat per tots els usuaris (també comerços) de lliurar les diferents fraccions en condicions per ser reciclats. Els propietaris dels residus deixen de ser anònims
– És obligatori lliurar els materials sense barrejar per tal de facilitar el reciclatge.
– Fraccions recollides directament en el punt de generació en comptes de ser dipositats a uns contenidors permanents a la via pública.
– L’utillatge utilitzat solen ser cubells de 25 o 40 litres o bé bosses normalitzades pels residus domèstics. Hi ha models majors per a grans productors.
– Cada dia de la setmana es lliura un fracció determinada segons un calendari i horari pre-establert i conegut, però ajustable: com a mínim, 3 dies de recollida de la fracció orgànica, 2 dies d’envasos, 1 dia per fracció resta i 1 dia per a la fracció paper/cartró.
– Àrea o servei d’emergència: eventualment i sota justificant, es pot condicionar un espai o un servei qui no es pugui adaptar en horari i calendari a les condicions del servei de recollida.
– La freqüència de recollida determinarà els costos de la recollida i el temps de retenció dels residus per part dels usuaris.

Taula 1: Taula resum comparativa dels avantatges i inconvenients dels models agrupats plantejats per l’estudi. Font: Pla Estratègic de Gestió de Residus Municipals

Model PROS CONTRES
ÀREES TANCADES O CONTENIDORS AMB TARGETA (alternatives 1, 2 i 3)

 

– Millora del % de recollida selectiva (50%-65%) i reducció d’impropis (pot suposar l’assoliment dels objectius europeus i catalans

– Sistema de colors intuitïus, calendari i horaris lliure.

– Rendiment elevat del servei de recollida, punts més agregats.

El model amb tarjeta d’ID pot ajustar la taxa de generació de residus a la ciutadania segons el seu ús del servei.

– Aforament limitat: màxim 400 habitants (àrees tancades) i uns 50 habitants per contenidor

– Desplaçament major fins a les àrees de recollida

– L’entorn interior de les àrees tancades pot quedar molt brut, i el model no permet ajustar la taxa de generació de residus als usuaris.

– Els requeriments tecnològics del model de contenidors amb targeta d’ID tenen uns costos rellevants d’implementació, i costen més de mantenir.

PORTA A PORTA (alternativa 4)

 

Alt nivell de recollida de materials reciclables (60%-80%).

Reduir la quantia d’impropis detectats en la fracció.

– Millorar el paisatge urbà suprimint la totalitat de contenidors de la via pública.

– Allargament de la vida útil dels dipòsits controlats.

– Establir una relació directa entre usuari i el gestor, fent més proper el servei al ciutadà

Ajustar la taxa de residus a la generació real de l’usuari

– Creació de llocs de treball

– Inversió per la implantació del nou model: cubells, campanya de comunicació, vehicles de recollida adaptats, etc.

– La participació obligatòria dels usuaris en el reciclatge pot generar rebuig social inicial.

– Els usuaris han de preveure un espai dins dels seus habitatges per guardar els cubells i separar els residus.

– Cal un servei d’inspecció per garantir el control sobre com es presta el

servei així com sobre els residus aportats pels usuaris

– RECOLLIDA DE RESIDUS BILATERAL (Alternativa extra per Banyoles):

En l’estudi del Consell comarcal es va haver de descartar l’aplicació de les alternatives 2 i 3 (englobades en el primer punt en l’anterior taula) en el cas de Banyoles, per la impossibilitat d’encabir les àrees tancades necessàries pel número d’habitants que té el municipi en una trama urbana com la de Banyoles. Per contra, l’estudi va proposar breument pel municipi de Banyoles una alternativa extra, que es descriu així: “Per tal d’oferir una altra alternativa a la ciutat de Banyoles, s’estudiarà la possibilitat de la recollida bilateral. Aquest model de recollida per si sol no assoliria l’objectiu marcat pel PreCat20 d’obtenir una recollida selectiva mínima del 60% dels residus municipals. Ara bé, el model de contenidors de càrrega bilateral també permet oferir la possibilitat d’un tancament electrònic amb identificació d’usuari. En aquest cas no s’ha estudiat, ja que la inversió inicial seria molt elevada. Però en tot cas, es podria instal·lar més endavant.”

Proposta de nou model de recollida al Pla de l’Estany segons l’informe (juny 2019)

En la publicació del segon informe del Pla Estratègic de residus, que data de juliol de 2019, els tècnics contractats de l’agència incorporaven, després d’un anàlisi econòmic i de viabilitat de les diferents alternatives estudiades, un model tècnica i econòmicament viable per a la comarca del Pla de l’Estany, que es basava en la coexistencia de dos models de recollida selectiva obligatòria: porta a porta i àrees tancades.

● Porta a porta:

– Recollida porta a porta de totes les fraccions menys el vidre.
– Recollida de les àrees d’emergència.
– Recollida extra comercial de FORM, Envasos i Paper i cartró.
– Recollida de tèxtil sanitari en paral·lel a la recollida domèstica, i a petició amb la recollida extra comercial.
– Municipis on s’implementaria: Banyoles, Melianta, i a diferents nuclis de Cornellà de Terri, Porqueres, Camós i Serinyà, afectant a 27836 habitants.

● Àrees tancades

– Els contenidors disposarien de tancament amb pany electrònic i
obertura amb identificació d’usuari per la resta i els envasos.
– Recollida dels residus dipositats en els contenidors de càrrega posterior
destinats a la recollida de la fracció resta, envasos i paper i cartró.
– Cada àrea d’aportació disposarà d’un espai de compostatge comunitari per la fracció FORM adaptat a la quantitat de veïns que n’hagin de fer ús.
– Municipis on s’implementaria: Esponellà, Vilademuls, Palol de revardit, Sant Miquel de Campmajor i a alguns nuclis de Banyoles, Porqueres i Cornellà de Terri, afectant a 2.956 habitants.

● Serveis comarcals compartits:

– Recollida de vidre amb contenidors de càrrega superior superior (s’autofiança)
– Recollida de voluminosos i poda.
– Brigada de reforç.
– Neteja i manteniment de contenidors i àrees.
– Servei d’informadors ambientals

Nous models de recollida que s’aplicaran al Pla de l’Estany (juliol de 2020)

Un cop finalitzat l’estudi d’alternatives del Consell Comarcal, on es van valorar tècnica i econòmicament els diferents models alternatius de recollida amb l’objectiu de millorar el percentatge de residus reciclables, es van realitzar unes sessions de participació amb els diferents ajuntaments. Finalment, els responsables polítics de cada municipi van decidir quin o quins models s’adoptarien. El resultat que s’aplicarà, dependent dels nuclis, acaba tenint representació de tots els models:

– Recollida porta a porta
– Recollida porta a porta mitjançant armaris (com bústies agrupades per veïnats)
– Recollida amb àrees tancades (cal ID per entrar a l’àrea i per obrir els contenidors de resta i fracció orgànica).
– Recollida amb àrees tancades i compostatge domèstic i comunitari exclusiu
– Recollida amb contenidors oberts a la via pública, amb un sistema de recollida porta a
porta pels establiments comercials i grans productors.
– El vidre es continua recollint arreu amb contenidors a la via pública (s’autofinancia)

Cal dir que l’aplicació d’aquests models encara no està del tot determinada ni té una data clara d’inici, però pel que sembla l’equip de govern de Banyoles podria obtar per per la tercera alternativa que se li va donar, mantenint el model actual de contenidors oberts, però amb la necessitat de canviar tots els contenidors de la ciutat per un model d’obertura bilateral. Aquest canvi comportaria una despesa econòmica que no ajudarà a aconseguir una millor taxa de reciclatge en el nostre municipi. Per més que entenem que pot caldre una bona campanya de conscienciació per no crear rebuig social en un canvi de model més eficient com és el porta a porta (que ha funcionat molt bé a Porqueres, on han passat del 30% a quasi el 80% de reciclatge amb el nou model), nosaltres considerem que l’Ajuntament de Banyoles no ha de perdre l’oportunitat de millorar la recollida de residus de la ciutat. Estaria prorrogant un el canvi de model necessari que haurem d’adoptar igualment a curt o mitjà termini si volem complir amb la normativa, evitar sancions per incompliment i responsabilitzar-nos dels nostres residus. Entenem també que en el nucli urbà de Banyoles la dificultat de muntar un porta a porta és major, però hi ha d’haver solucions perquè és un model que s’ha adoptat a moltes ciutats de Catalunya (https://www.portaaporta.cat/es/index.php) i sobretot d’Europa, i molt més grans que Banyoles. De fet, segons l’informe del Consell Comarcal el porta a porta sí que s’aplicarà en pocs anys vista a alguns barris més oberts de Banyoles, com el Pla de l’Atmeller o les Cases barates.

Els informes que recolzen aquest punt de vista amb tots els detalls tècnics i econòmics es troben al Pla Estratègic de Gestió de Residus Municipals, uns informes que la ciutadania pot pot consultar demanant-ho formalment per sol·licitud electrònica al Consell Comarcal.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *