Es celebra el Dia Mundial de les Zones Humides 2011

Una setantena de persones assisteixen als diferents actes organitzats pel Consorci de l’Estany, l’Associació Limnos i el Museu Darder.
Espai d’interpretació de l’Estany  en motiu del Dia Mundial de les Zones Humides. Aquesta diada commemora la signatura del Conveni Ramsar per a la protecció d’aquests ecosistemes signat el 2 de febrer de 1971. Ramsar és el primer tractat modern, de caràcter intergovernamental, sobre conservació i ús sostenible dels recursos naturals. El Dia Mundial de les zones humides té com a objectiu divulgar el valor d’aquests tipus d’espais naturals, uns dels més productius i rics de la Terra i, a la vegada, dels més fràgils i amenaçats. Aquest any es compleixen 40 anys de la signatura del conveni.
Amb aquest pretext, i des de fa uns anys, s’organitzen activitats per tal de promoure el coneixement i estudi del patrimoni natural i cultural de les zones humides de la comarca, un dels espais més singulars de Catalunya, així com divulgar-ne els seus valors i fer ressò de la importància de la seva protecció i conservació.
El format de les activitats està consolidat des de fa uns anys amb una jornada de xerrades el dissabte a la tarda i una visita guiada el diumenge al matí. Com cada any es va destinar un espai a la presentació de treballs de recerca naturalista realitzats per estudiants de batxillerat. Els treballs presentats van ser:
  • -Seguiment de la població d’ocells a la Puda. 10 anys d’anellament a càrrec de Gerard Funosas de l’IES Josep Brugulat.
  • -De fora vingueren i de casa ens tragueren a càrrec de David Funosas de l’IES Josep Brugulat, un treball sobre espècies exòtiques.
  • -Els ocells migratoris del Pla de l’Estany a càrrec de Marc Fusellas de l’IES Pere Alsius.
La resta de presentacions van servir per divulgar el patrimoni cultural de la comarca associat a les zones humides. Concretament es va parlar del Parc Arqueològic-Poblat Neolític de la Draga, unes restes arqueològiques que s’han mantingut intactes des de fa més de 7.000 anys gràcies a l’ambient humit on han restat tots aquest temps. Les presentacions van ser:
  • -Paleoambient durant la prehistòria recent a l’Estany de Banyoles. Una reflexió històrica a càrrec de Raquel Piqué (UAB), arqueòloga.
  • -Resultats de les prospeccions arqueològiques a la vora de l’Estany i de les darreres intervencions en el jaciment neolític lacustre de la Draga a càrrec de Xavier Terradas/Antoni Palomo (CSIC-IMF), arqueòlegs.
Una quarantena de persones van assistir a les presentacions.

El diumenge al matí, i lligant amb les presentacions del dia abans, es va organitzar una visita comentada al Parc Arqueològic-Poblat neolític de la Draga a
càrrec de Toni Palomo, un dels arqueòlegs que ha realitzat les darreres excavacions.
Unes vint-i-cinc persones van assistir a la visita.

El patrimoni cultural de les zones Humides. “L’ham del febrer de 2011”

Fa 40 anys que es va constituir la Convenció de Ramsar, que inclou totes les Zones Humides considerades d’importància de nivell internacional. En aquests espais d’aiguamolls, llacs i estanys, maresmes, manglars i grans rius cada 2 de febrer es celebra el Dia Mundial de les Zones Humides, també a l’Estany de Banyoles. La importància de les zones humides declarades Ramsar no només es centra en els valors ecològics o en valor de l’aigua, sinó que també hi tenen un gran pes els valors culturals.
Els arqueòlegs ens poden explicar com l’estreta associació entre els éssers humans i els aiguamolls data de l’antiguitat més remota. Els artefactes que han trobat en sòls negats de tot el món documenten que els éssers humans han aprofitat àmpliament els aiguamolls i zones humides, reflex de la immensa riquesa de recursos naturals de les zones humides que han servit de suport a totes les poblacions humanes durant mil•lennis. Aquest patrimoni cultural adopta múltiples formes des d’estructures materials i artefactes, a pràctiques tradicionals de gestió de l’aigua i ús de les terres que han servit de suport a comunitats humanes, des de paisatges d’aiguamolls singulars, passant per registres paleontològics en sediments i torberes, fins a llocs d’especial significat religiós. Moltes de les tècniques tradicionals que els éssers humans han ideat per explotar els aiguamolls – tant si es tracta d’extreure sal, de conrear arròs, de sistemes d’aprofitament de l’aigua, de pescar o de tallar canyes – han resistit la prova del temps i han arribat fins als nostres dies. En els climes humits algunes parts d’aiguamolls s’han convertit en torberes que afavoreixen la conservació de testimonis de l’evolució del medi natural i d’un ventall de materials arqueològics orgànics, és a dir, estructures i objectes de fusta i, ocasionalment, restes de persones, de fauna i de menjar de tot tipus. Així doncs, els aiguamolls tenen la capacitat de conservar petjades importants de l’activitat humana convertint-se en un element important de la nostra història cultural.
L’Estany de Banyoles i els aiguamolls del seu entorn no són una excepció, doncs com a resultat de les activitats humanes al llarg de la història s’ha deixat un llegat cultural de valor incalculable. Destaca el poblat neolític de la Draga datat de fa més de 7.200 anys i que es troba situat en una península que s’endinsa a l’estany. Al neolític antic les aigües de l’Estany estaven entre 1,5 i 2 m més baixes que ara. La construcció de diversos dics al marge est l’Estany a partir del segle IX va fer pujar considerablement les aigües i va inundar les antigues platges neolítiques. La Draga és l’únic jaciment neolític de la Península Ibèrica on s’han pogut recuperar intactes peces de fusta absolutament inèdites i ens ha permès conèixer com era l’entorn natural de l’Estany. Com hem obtingut tanta informació documentada sobre l’evolució de les zones humides i dels homes? Senzillament, gràcies a la minuciosa tasca dels arqueòlegs, que han determinat l’evolució dels aiguamolls al llarg de milers d’anys mitjançant l’anàlisi dels dipòsits existents en els aiguamolls. El que sabem de la vegetació dels llocs procedeix de l’anàlisi de les restes de pol•len i d’altres plantes, els mol•luscs i insectes donen més coneixement sobre les condicions vigents en  el passat. Sovint podem determinar fins i tot les modificacions de la qualitat de l’aigua d’un aiguamoll, per exemple, els seus nivells de salinitat, acidesa i temperatura. Totes aquestes anàlisis ens proporcionen sovint informació sobre l’evolució mediambiental de la regió situada al voltant d’un aiguamoll, el que ens permet comprendre millor l’evolució cultural d’aquesta mateixa zona al llarg del temps. En la gestió i ordenació de les zones humides per a reduir les amenaces que pesen sobre les seves funcions i valors naturals, els defensors del medi ambient comprenem cada vegada en major mesura la necessitat d’una planificació per conservar també aquest patrimoni cultural irreemplaçable.

Fotografiada la Llúdriga a l’hivern a l’Estany de Banyoles

Limnos confirma la presència de la llúdriga (Lutra lutra) també a l’hivern, a l’entorn de l’Estany de Banyoles.
Durant la nit del 7 i el 10 de gener de 2011 gràcies a una càmera digital de fotografia nocturna s’ha pogut fotografiar la llúdriga per segona vegada a la zona de Can Morgat (Porqueres). Aquesta dada te doble importància ja que els mesos d’hivern és quan minva més la seva activitat i els seus rastres són menys abundants. La primera vegada que es va fotografiar va ser l’agost de 2008.
Durant el 2010 els voluntaris de Limnos han realitzat quatre jornades per al seguiment de rastres de llúdriga. Els resultats han estat positius i en totes les jornades s’han detectat punts amb rastres. Tot i que comparativament, els resultats de 2009 i 2010 han estat molt menors que el 2008. Durant el 2011 Limnos preveu continuar amb les sessions de seguiment d’aquesta espècie a l’entorn de l’Estany.
A més de la llúdriga s’han pogut captar altres mamífers en el mateix punt, com la geneta, la guineu, la fagina, el teixó, el ratolí de bosc i el visó americà, deixant de banda el visó americà (que es tracta d’una espècie forana) és una excel·lent notícia per l’espai i per la comarca poder confirmar l’observació d’aquests mamífers, ja que al ser espècies nocturnes solen passar desapercebudes i no es fàcil determinar la seva existència. A més, el fet de trobar-les totes en una mateixa zona, li confereix moltíssim valor ecològic, i és indicados de la bona salut ecològica de l’Estany de Banyoles.

Totes les imatges a :

http://natura-plaestany.blogspot.com/2011/02/fotografiada-la-lludriga-i-6-especies.html

Més ànecs collverds i d’altres espècies en el XVIIè cens d’ocells aquàtics hivernants del Pla de l’Estany del 2011

Un augment del nombre d’ànecs collverd, la presència d’altres espècies d’ànecs i la disminució de gavians són els fets a destacar del cens de 2011. També cal anomenar un cigonya que s’ha vist a la zona de la Puda i el manteniment del dormidor d’esplugabous a La Draga. Per la resta d’espècies es mantenen els valors habituals de les espècies comunes de l’Estany.

Un any més, aquest gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Bona part dels resultats i de la metodologia es pot consultar a http://censhivernal.blogspot.com/

Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995 i a l’Illa de Fares des del 2001 (aquest any coordinat amb naturalistes de la Garrotxa). Aquest any el cens s’ha realitzat dissabte 15 de gener a l’Estany i el mateix dia al Fluvià fet per ornitòlegs de la Garrotxa, tot i que s’han recollit totes les dades interessants entre el 10 i el 20 de gener.

Enguany destaca el nombre d’ànecs collverd que ha augmentat respecte els últims 6 anys. Aquest augment segons Limnos podria estar relacionat amb que durant l’últim any s’ha detectat que diverses persones porten menjar als ànecs a l’estanyol del Vilar, fet que pot haver afavorit una major reproducció i supervivència dels ànecs. Paral·lelament hem de destacar la presència d’altres espècies d’ànecs com el xarxet, el griset, el xibec i el morell cap-roig, que confirmen un augment de la diversitat d’espècies hivernants a l’Estany. Per segon any seguit es manté el  dormidor a les ribes de l’Estany d’esplugabous, uns ocells blancs que veiem en camps de conreu. També es va poder comptar una cigonya, segurament un dels integrants de la parella que aquest any han criat a la zona de La Puda.

Pel que fa a la resta d’espècies, la majoria mantenen valors similars a altres anys el que fa pensar en l’estabilitat. Com sempre s’han vist altres espècies comuns però escasses com el blauet, cabusset, les polles d’aigua, els becadells i els bernats pescaires. Cal destacar com a dada negativa com cada any la presència d’individus d’ànecs híbrids, domèstics i oques de granja, inclosa una oca egípcia i un ànec mandarí, que en no ser d’origen natural no són vàlids pel cens.

Una de les dades més debatudes de cada any és la presència de gavians que han presentat unes xifres molt baixes, les menors en un gener de tots els cens registrats des de 1995, i que fins i tot té valors inferiors al de les gavines que solen ser més escasses. Sorprèn també aquesta dada pel fet que al setembre de 2010 s’assolien màxims superiors als 2000 exemplars de gavià a l’Estany. No es sap segur a que es deu aquesta disminució podent ser per variacions naturals de l’espècie, perquè s’ha acostumat a dormir a altres llocs, com a sobre naus industrials, o si han estat espantats pel reproductor de xisclets que funciona algunes nits en una de les pesqueres del sud de l’estany col·locat per un particular.

Paral·lelament també s’han fet censos al riu Fluvià, a l’Illa de Fares, on s’han comptabilitzat un dormidor de corb marí gros, un ocell gran que podem veure per l’Estany i el Fluvià capbussant-se per menjar peixos de l’aigua.

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possibles sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental.

Pla de l’Estany, 31 de gener de 2011

5 i 6 de febrer. Activitats Dia Mundial de les Zones Humides

Com cada any, a l’entorn del 2 de febrer declarat Dia Mundial de les Zones Humides, s’han organitzat diverses activitats al Pla de l’Estany. L’Estany de Banyoles va ser declarat el 2006 com a zona Ramsar d’Importància Internacional, i des de llavors s’han anat organitzant diverses activitats conjuntament amb l’entitat Limnos i el Museu Darder. Enguany s’han dedicat les principals activitats a explicar el patrimoni cultural associat a les zones humides.

Dissabte 12 febrer a les 19h. Assemblea de Socis de Limnos del 2011

Convocatòria de l’Assemblea General Ordinària de Socis 2011
Dissabte dia 12 de febrer de 2011, a les 19h, als locals del 2n. pis del Museu Darder (plaça dels Estudis, 2), entrada per la porta del darrera del Museu.
Ordre del dia
  • – Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de l’assemblea del 30 de gener de 2010.
  • – Resum de les altes i baixes de socis produïdes durant l’any 2010.
  • – Renovació de càrrecs de la Junta de Limnos (secretaria i vocals)
  • – Resum de les activitats de l’any 2010. Lectura i aprovació, si s’escau.
  • – Presentació de l’estat de comptes de 2010 i aprovació, si s’escau.
  • – Propostes d’actuacions per a l’any 2011. Debat i aprovació.
  • – Pressupost per al 2011. Debat i aprovació.
  • – Qüestions diverses
  • *Confirmació dels dies i hores de reunió de Junta per al 2011.
  • – Torn obert de paraules.
LA VOSTRA ASSISTÈNCIA ÉS IMPRESCINDIBLE PER AL BON FUNCIONAMENT DE L’ENTITAT EN UN FUTUR IMMEDIAT
Us esperem a l’assemblea.
Tot debatent els temes, farem un petit piscolabis.
En acabar anirem a sopar a un restaurant (a càrrec de cadascú). Si voleu venir al sopar, cal que confirmeu l’assistència un parell de dies abans a limnos@limnos.org

Dissabte 15-1-2011. XVIè Cens d’ocells aquàtics hivernants a l’Estany

Dissabte 15 de gener de 2011. XVIè Cens d’ocells aquàtics hivernants a l’Estany de Banyoles i el seu entorn

El proper dissabte dia 15 de Gener es fa el cens d’aus aquàtiques hivernants a l’Estany de Banyoles, organitzat per LIMNOS, enguany la XVIena edició. Tradicional cens d’ocells aquàtics que es celebra amb la coordinació de Limnos des de 1995. A les 8 del matí iniciarem el cens matinal de tots els ocells aquàtics de l’Estany davant el Club Natació Banyoles. Cal portar prismàtics, guies d’ocells si no se’n sap gaire i abrigar-se. Cens inclòs en els censos internacionals d’ocells a totes les zones humides de Catalunya. Donarem la volta a l’Estany i ens endinsarem a les llacunes de Can Morgat. Si som prou gent farem dos grups. No cal ser experts en ocells, activitat oberta a tothom.

Dissabte 15 de gener de 2011. A les 17 hores fins les 18h anirem a veure l’ajocador d’esplugabous i martinets blancs al Parc de la Draga, a l’inici del camí de la caseta de fusta, on es concentren més de 100 esplugabous cada vespre per anar a dormir.

Quedem a les 17 hores al costat de la bassa del parc de la Draga.

Es recomanable enviar un correu de confirmació per assistir al cens a limnos@limnos.org

Contaminants químics: un greu problema per la salut i el medi. “L’ham del gener 2011”

El passat mes de novembre, 39 col·lectius científics, ecologistes, sindicals, de consumidors i d’afectats, encapçalats per l’associació CIMA (Científicos por el Medio Ambiente), CCOO i Greenpeace, van expressar la seva preocupació sobre la deixadesa de les administracions públiques en relació a les seves responsabilitats sobre la protecció dels ciutadans i el medi ambient davant els riscos ocasionats pels contaminants químics. Es van enviar missives als Ministeris competents en aquesta matèria i al president del govern, per tal d’exigir que aquests deixin de banda la seva passivitat i  negligència, i comencin a impulsar els canvis polítics, econòmics i culturals que aquest greu problema exigeix; i realitzar un diàleg crític i fructífer d’on es puguin desprendre solucions als problemes que es plantegen. Resumim alguns fets molt preocupants, fruït d’investigacions en diversos sectors de població i comunitats:

– Un estudi demostra que el 100% de la població espanyola presenta concentracions corporals de compostos orgànics persistents (COP), de toxicitat demostrada. Un estudi a la població general de Catalunya de concentracions corporals de 19 COP va detectar p,p’-DDE, principal metabòlit del DDT, prohibit fa 30 anys, en el 100% de 919 persones analitzades. Un estudi de 16 contaminants tòxics persistents en placentes de dones del sud-est espanyol va detectar residus a totes les placentes.

– Les malalties associades a l’exposició ambiental a substàncies químiques han assolit xifres molt preocupants: el càncer, els problemes reproductius (infertilitat, malformacions, etc.), les alteracions hormonals (diabetis, problemes de tiroides), les malalties immunològiques (dermatitis, al·lèrgia) i els problemes neurològics (problemes d’aprenentatge, hiperactivitat, Alzheimer, Parkinson), l’asma i les malalties respiratòries.

– La població infantil de les més afectades pel contaminants químics: segons l’OMS, més del 40% de la càrrega global de malaltia atribuïble a factors mediambientals recau sobre els nens de menys de 5 anys d’edat. Els símptomes d’asma afecten a un 10% dels infants i adolescents, tenint en compte que el 84% de la població  respira aire que supera els índexs de protecció recomanats per l’OMS. Els nounats i nens poden estar exposats a concentracions elevades de mercuri, una substància neurotòxica relacionada amb el desenvolupament de trastorns neuroconductuals de nens i problemes neurològics d’adults, per ingesta de peix contaminat.

– L’exposició a contaminants químics a l’entorn laboral genera desenes de milers de malalties respiratòries, de la pell, del sistema nerviós o cardiovasculars, entre altres. La incidència de càncer laboral també assoleix xifres esgarrifants: s’estimen de 2.933 a 13.587 casos nous cada any dels quals hi ha un mínim de mortalitat de 1.833 fins a un màxim de 8.214.

Malgrat la gravetat de la situació, s’han descurat sistemàticament les poques iniciatives polítiques encaminades a prevenir i controlar els riscos per a la salut i el medi ambient per exposició a compostos químics perillosos. Un exemple ha estat la quasi nul·la execució del Pla Nacional d’Aplicació del Conveni d’Estocolm sobre contaminants orgànics persistents, aprovat al 2007, que preveia realització d’inventaris, campanyes de sensibilització, vigilància de la salut i el medi, etc. Un altre inconvenient és la dispersió de competències d’aquesta matèria en molts ministeris i administracions, dificultant l’elaboració de polítiques integradores (de salut laboral, pública, medi ambient i agricultura).

En efecte, la salut és un dret fonamental que està sent vulnerat, com també està fracassant la protecció del medi ambient. Estem d’acord doncs que cal exigir, vigorosament, una actitud més responsable i compromesa als representants polítics en aquest àmbit.

Limnos reclama que el model de gestió de l’aigua de l’estany tingui en compte el seu equilibri ecològic

Proposa que es limiti el cabal d’extracció a un màxim de 8.000 m3 al dia, que es descarti l’ús del pou de Lió i que es destinin part dels beneficis de l’empresa explotadora a la preservació de l’Estany.
Limnos- Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany ha presentat tres al•legacions al projecte de canvi del model de gestió del subministrament de l’aigua potable, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Banyoles. Considerem que el model de gestió de subministrament de l’aigua potablede Banyoles té unes implicacions ambientals notables ja que l’aigua que s’extreu prové de l’Estany de Banyoles, un espai de gran valor natural i amb un equilibri ecològic delica
t. Per això -més enllà d’altres connotacions econòmiques o de procediment- pensem que qualsevol canvi en el model de gestió requereix un estudi amb profunditat sobre les afectacions que pot tenir sobre el medi natural i sobre quines clàusules es poden introduir per garantir la seva protecció.

Limnos ha presentat tres al•legacions per tal que s’incorporin clàusules en el conveni de creació de l’empresa mixta que garanteixin l’equilibri natural de l’Estany de Banyoles:
  1. Que únicament es pugui utilitzar l’aigua directament de l’Estany i no de pous artificials que explotin l’aqüífer que l’alimenta. La utilització d’aquests últims suposaria reduir el cabal d’entrada d’aigua a l’Estany de Banyoles i això faria més lenta la renovació de l’aigua, causant greus perjudicis no només a nivell ecològic sinó també de percepció social de l’Estany de Banyoles. En aquest sentit s’hauria de fer una menció expressa a descartar l’explotació de l’aigua del pou de Lió.
  2. Que el volum extret d’aigua no pugui ser superior als 8.000 metres cúbics al dia i no es destini fora de la comarca del Pla de l’Estany. D’aquesta manera es recolliria el compromís assolit per tots els grups polítics en el Ple Municipal de 27 de setembre de 2010 d’imposar aquestes condicions en les futurs acords de concessió. Un increment excessiu del cabal d’extracció de l’Estany tindria conseqüències negatives sobre els recs de desguàs, comprometent els seus usos socials i agrícoles i la funció de connector ecològic.
  3. Que un percentatge dels beneficis obtinguts per l’empresa mixta vagin a un Fons destinat a l’estudi, gestió i preservació de la Conca Lacustre de l’Estany de Banyoles. Segons l’equip de govern (en el document “55 preguntes i respostes sobre l’operació”) el cànon d’aprofitament de l’aigua té com a objectiu el manteniment i conservació de l’Estany, però aquesta afirmació queda desacredita quan es diu que l’anticipació del cànon servirà per reequilibrar els comptes municipals afectats per la crisi econòmica i per la manca d’estalvi net en èpoques anteriors. Per això cal cercar un altre instrument que permeti que part dels beneficis es destinin directament a estudiar i protegir el sistema natural que permet que puguem gaudir d’aquesta aigua.
Limnos-Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany
Banyoles, 29 de desembre de 2010

L’aigua de Banyoles, bé comunal. Article de l’ham de desembre 2010.

L’Estany de Banyoles i els estanyols són un bé comunal destinat a l’ús i aprofitament comú dels banyolins, és a dir que les seves aigües són propietat dels habitants del municipi de Banyoles, mentre que les aigües de rius i estanys de Catalunya són un bé de domini públic i estan gestionats per la Generalitat de Catalunya. Aquesta propietat, doncs, és legalment reconeguda, està inscrita al registre de la Propietat de Girona des del 1915, no pot prescriure mai, no es pot embargar i no es pot canviar per més que passin els anys.
L’escriptura pública reconeix la propietat “a l’ajuntament, particulars i persones singulars de dita vila i terme de Banyoles tant presents com absents i esdevenidors habitants i habitadors de les aigües de l’Estany anomenat de Banyoles, no només en el terme de Banyoles sinó també en el de Porqueres i també les que es troben tant a l’Estany com aquelles que surten de l’Estany que fan algunes basses dins el terme de Banyoles i el de Porqueres”. A més, s’especifica que “l’ajuntament i els seus ciutadans tant presents com absents i esdevenidors habitants i habitadors poden utilitzar lliurement aquestes aigües i que cap altre pugui utilitzar aquestes aigües sinó és l’ajuntament, particulars i singulars d’aquesta vila”. Per molt repetitiu que soni aquest redactat, està escrit així per deixar-ho ben clar.
Exactament quins límits té el bé comunal? La inscripció parla de l’estany principal, amb la carretera de circumval•lació i terres properes, i de tot el sistema lacustre que hi està connectat, és a dir, estanyols, deus superficials i subterrànies, recs de desguàs fins al lloc on s’ajunten per formar el riu Terri i terres annexes. Especifica les mides de l’Estany i fa el llistat d’un conjunt d’estanyols que també passen a ser registrats. En aquesta relació hi ha l’estanyol del Vilar, de la Cendra, Montalt, de Ca n’Ordis, del Pim-Pom i dels Burros, així com les surgències de la riera Castellana i l’estanyol del mateix nom i també altres basses menys importants i surgències que vessen les aigües a l’Estany a través de rieres.
Quina diferència hi ha entre el bé comunal i el bé patrimonial? Els bens patrimonials es poden destinar a obtenir diners per a la pròpia corporació, i en canvi els comunals són per al gaudi i ús dels veïns. La propietat té un administrador –l’ajuntament-, però per ser utilitzada i compartida pels seus habitants. Els habitants de Banyoles tenen el dret de participar de tots els aprofitaments comunals que es facin de l’Estany, tot i que és possible que parts concretes del bé comunal siguin objecte de lloguer o cessió d’ús a particulars, com és el cas de les pesqueres.
Així doncs, l’ajuntament té el dret de gestionar l’Estany i de fer de policia del mateix en favor dels ciutadans de Banyoles. Darrere la definició de bé comunal hi ha uns aspectes legals molt complicats que encara ara generen moltes discrepàncies per poder saber qui té determinades competències a les aigües de la zona de l’Estany. D’entrada semblaria que el bé comunal afecta les deus superficials o deus subterrànies (les que surten per sota l’Estany) de caire natural. Però, i si es fa un pou artificial com per exemple el de Lió i les aigües que hi sorgeixen? Qui en té dret d’ús? Si l’ajuntament fa una concessió a una empresa, ¿què hauria de ser prioritari, vetllar perquè els banyolins tinguin un bon servei i l’aigua a un preu assequible, o que l’ajuntament cobri uns canons per obtenir un benefici econòmic? Així doncs quan s’hagin d’aplicar les Directives Marcs de l’Aigua determinades per la Unió Europea, que obliguen, entre d’altres coses, a vigilar la qualitat de l’aigua de l’Estany, això ho haurà de fer l’Ajuntament de Banyoles, quan a la resta de Catalunya ho farà la Generalitat? Pot l’ajuntament fer-se responsable amb l’augment de normatives i legislació actual de la gestió de les aigües de l’Estany? Molts dubtes i aspectes punyents que ningú vol tractar. Fora bo, com a propietaris que en som, interessar-nos pel que es fa amb la nostra aigua, no us sembla?