Participeu!!!! del debat sobre la zona de sota Monestir que ha organitzat l’ajuntament

Limnos ha defensat des de fa anys la conservació de les zones d’horts i recs de la zona de sota Monestir, que inclou els espais entre Mas Palau, Ronda Monestir, el Monestir, Canaleta i Can Puig, també la riera Canaleta.

La zona està catalogada com a urbanitzable però no està definit el seu desenvolupament definitiu, per la qual cosa hi ha encara opcions de conservar gran part dels valors de l’espai o edificar-los en la seva totalitat. L’ajuntament de Banyoles ha iniciat els tràmits per definir aquest desenvolupament en base a uns estudis i criteris previs que volen exposar públicament.

Limnos també sempre ha defensar una major participació ciutadana, tant a nivell individual com a nivell d’entitats, alhora de definir el futur de la ciutat de Banyoles, pel que la participació és un dret i un deure que hem d’exercir tots els ciutadans.

Per tal de facilitar la participació ciutadana l’Ajuntament de Banyoles ha organitzat unes jornades obertes, de debat de la modificació puntal del planejament urbanístic de la zona de Sota Monestir, per tal de debatre i definir els criteris i objectius que han de servir de partida per a la seva redacció. En aquestes jornades es presentaran els estudis previs i la diagnosi urbanística, que han de servir de base per al debat al llarg de diverses sessions obertes al públic. Els apartats que corresponen a cada una de les jornades o sessions temàtiques són els següents:

Jornada 1: Estudis previs, criteris i objectius

Dia: 13 de desembre de 2011

Horari: de les 7 a les 9 del vespre

Lloc: Teatre Municipal (carrer Pere Alsius, 12)

 

Jornada 2: Criteris i objectius i alternatives

Dia: 20 de desembre de 2011

Horari: de les 7 a les 9 del vespre

Lloc: Auditori de l’Ateneu (carrer Canal, 19)

més informació a www.banyoles.cat

 

Encara que no tingueu coneixements, encara que no sapigueu quina opinió tenir, us animem a participar d’aquestes jornades obertes a tothom, primer per a informarvos del que es vol fer a la vostra ciutat, i en segon lloc per opinar, sigui quina sigui la vostra opinió. A la vegada però, us demanem que en la mesura del que sigui possible intentem entre tots demanar una major protecció de les zones d’horts, dels recs, de la riera Canaleta i dels elements patrimonials que s’hi poden trobar, així com demanar més zones verdes, i un desenvolupament urbanístic més sostenible, és a dir menys edificis, i menys creixement… ja sabem tots on ens ha portat l’especulació viscuda els últims anys.

Bona acollida del nou taller de construcció de caixes niu per a ratpenats de Limnos

El dimarts 6 de desembre dins la Fira d’Hivern de Porqueres, Limnos han organitzat conjuntament amb l’Ajuntament de porqueres un taller de caixes niu o caixes refugi per a ratpenats. S’han construit 12 caixes refugi per a ratpenats que seran penjats dins el municipi de Porqueres.

El taller ha estat un èxit amb una bona acollida de nens i pares que han construït conjuntament aquestes caixes niu, un model senzill, que permet oferir refugi a aquests mamífers voladors tan beneficiosos per nosaltres degut al seu costum d’alimentar-se d’insectes. El taller ha estat organitzat pel grup de voluntariat ambiental de Limnos, amb la participació de 5 voluntaris, i hi han passat unes 25 persones.

 

Limnos organitza un taller de caixes niu per a ratpenats a la Fira d’Hivern de Porqueres

El dimarts 6 de desembre a les 11 h a Can Carreres i dins els actes de XVIena Fira d’Hivern de Porqueres, el voluntariat ambiental de Limnos ha organitzat un taller de caixes niu per a ratpenats.

Vine a construir d’una manera fàcil i divertida una caixa refugi per als ratpenats de Porqueres i coneix els beneficis que generen aquesta petits mamífers tan singulars en un entorn urbà. Els ratpenats poden resultar útils reduint o limitant el creixement de les poblacions d’insectes.

Taller per adults joves i nens a partir de 8 anys. Imparteix LIMNOS.

Escoles Verdes – Article de l’ham desembre 2011-

El programa Escoles Verdes promogut per la Generalitat de Catalunya, sorgeix com un compromís per donar suport a tots els centres educatius de Catalunya que volen innovar, incloure, avançar, sistematitzar i organitzar accions educatives que tinguin la finalitat d’afrontar, des de l’educació, els nous reptes i valors de la sostenibilitat.

Al Pla de l’Estany hi ha només dos centres que ja tenen el distintiu d’Escola Verda, que són el CEIP l’Entorn i l’IES Brugulat, són 2 representants inclosos en els més de 485 centre catalans que ja formen part del projecte. Aquests centres incorporen en el seu centre bones pràctiques des del punt de vista educatiu i ambiental. Normalment tendiríem a centrar-nos en fer una valoració negativa de la no participació dels nostres centres en aquests tipus de projectes, és a dir criticar els que no són escola verda. Però aquest cop toca elogiar aquests dos centres que en el seu moment van apreciar els valors que es potencien en els projectes d’Escola Verda, com són: promoure la participació activa de la comunitat educativa en el respecte amb l’entorn, incorporar els valors de l’educació per a la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida del centre i afavorir l’intercanvi entre els centres que comparteixen els mateixos objectius. Són valors que avui en dia haurien de ser essencials en l’educació i més enllà, no només durant el curs i en el centre escolar sinó també en la rutina del dia a dia. I més encara si tenim en compte el gran privilegi de viure en una comarca amb un alt valor paisatgístic, històric i cultural que no ens cansem d’alabar però que malauradament no estem apreciant com caldria.

El Programa Escoles Verdes és un projecte de centre i, per tant, la decisió d’incorporar-s’hi l’ha de prendre tota la comunitat educativa. Formar part d’aquesta xarxa de centres que voluntàriament han decidit, a través de l’educació per a la sostenibilitat, fer un canvi qualitatiu en el seu projecte educatiu, significa replantejar-se àmpliament el treball educatiu i l’organització del centre, i per tant, l’acceptació, per part de tota la comunitat educativa, d’uns compromisos bàsics que es concreten en: una voluntat explícita del centre de participar en el programa, es a dir, un percentatge significatiu del professorat ha d’estar disposat a participar activament en aquest procés d’innovació; un compromís de formació continuada, la formació és la base de la possibilitat del canvi; i un canvi d’organització i en la participació.

Estem segurs que en la majoria dels centres de la nostra comarca ja s’està educant amb aquests tipus de valors, per això animem a que s’informin sobre el projecte d’Escoles Verdes i puguin participar, aprendre i compartir l’experiència amb altres centres, per tal d’enfortir les relacions socials i el respecte amb el medi que ens fa viure. Podeu trobar més informació buscant “escoles verdes de Catalunya” al web www.gencat.cat.

Cap un nou model energètic sostenible…-Article de l’ham novembre 2011-

A la nostra societat, l’ús de l’energia és fonamental per dur a terme les nostres activitats diàries. Hi hem establert una forta dependència i això fa que gaudim en gran mesura d’un bon nivell de vida i d’una comoditat sense precedents. No obstant, el model energètic en el qual s’ha basat el nostre desenvolupament econòmic i social resulta totalment insostenible. Els impactes ambientals generats de l’ús intensiu de combustibles fòssils no renovables -petroli, carbó i gas- com són, la generació en la seva combustió, de gasos contaminants i d’efecte hivernacle com el CO2 (diòxid de carboni), principal generador del canvi climàtic; o bé, els vessaments de petroli, per extracció o transport, que malmeten els ecosistemes marins,  posen en perill la salut del medi ambient i de les persones. També, l’esgotament progressiu del petroli i les crisis que afecten periòdicament a la seva producció, repercuteixen sobre els conflictes internacionals i sobre l’increment del preu del cru. A més, els principals països productors tenen règims poc o gens democràtics que provoquen grans injustícies socials. Aquestes disfuncions ecològiques, socials i econòmiques, fa palesa la urgent necessitat d’establir un nou model energètic més racional, que fomenti l’estalvi i l’eficiència energètica, alhora que afavoreixi la maximització de l’ús d’altres energies més netes i renovables (fonts naturals inesgotables), com són la eòlica, la solar fotovoltaica o la biomassa, reduint al mateix temps la dependència amb els països productors d’hidrocarburs.

Perquè això sigui una realitat, cal que tots els agents socials (governs, administracions locals, empreses, entitats, i població) hi participem activament, ja sigui recolzant polítiques efectives, com adquirint hàbits i comportaments, ja siguin individuals o col·lectius, encaminats a lluitar contra el canvi climàtic i les injustícies socials.

A continuació, us proposem alguns enllaços on podreu aprofundir més sobre algunes de les nombroses accions que ja s’estan duent a terme, en aquest àmbit. També us aconsellem que doneu una ullada als manuals per l’estalvi i l’eficiència a la llar, sembla mentida que amb petits gestos puguem arribar a estalviar tanta energia i tants diners:

 

Institut Català d’Energia (ICAEN): http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen

En destaquem: els Ajuts per a projectes d’estalvi i eficiència energètica, els Cursos de conducció eficient per conductors de turismes i vehicles pesants, l’Estratègia d’impuls del vehicle elèctric a Catalunya (IVECAT), així com el Pla de l’Energia 2006-2015.

Hogares Kioto: http://hogareskioto.crana.org/recursos_didacticos/ .Aquí hi podreu trobar dos manuals molt amens per l’estalvi i l’eficiència a la llar i com calcular la vostra petjada ecològica.

Som Energia: http://www.somenergia.cat/som-energia/organitzacio/ .La primera cooperativa de producció i consum d’energia verda de Catalunya.

Vehicles compartits: http://www.nosaltres.cat/www/seccio?p_idint=617637  .A Catalunya, el transport és el principal consumidor energètic. Cal buscar maneres per minimitzar el seu impacte.

350.org: http://www.350.org/es/nuestra-misión .La seva missió consisteix en combatre la crisis climàtica, a nivell internacional.

CO2now: http://co2now.org/ .Coneixereu la concentració de diòxid de carboni cada mes i quina ha estat l’evolució des de març de 1958. És mesurada a l’Observatori de Mauna Loa a Hawaii.

Limnos reclama que el pla urbanístic de Sota Monestir protegeixi la zona d’hortes

Notícia elaborada per l’agència catalana de notícies:http://www.acn.cat/acn/641465/General/text/home.html

L’Ajuntament presentarà properament el planejament de la zona després de gairebé dos anys de treballar-hi

Banyoles (ACN).- L’entitat ecologista del Pla de l’Estany Limnos demana que el planejament urbanístic de la zona de Sota Monestir de Banyoles protegeixi la zona d’hortes que té el sector. Limnos també lamenta que aquest planejament preveu un creixement urbanístic “excessiu”, d’uns 700 habitatges, i que no protegeix la façana del Monestir de Banyoles, que quedaria tapada per les edificacions. Les previsions són que l’Ajuntament de Banyoles presenti en les pròximes setmanes aquest pla urbanístic, després d’haver-hi treballat durant gairebé dos anys.

El primer esbós del planejament urbanístic del sector de Sota Monestir -pendent de l’aprovació inicial i que de moment l’Ajuntament ha presentat a les entitats, experts i als grups municipals-, no satisfà Limnos, que considera insuficients la zona d’hortes que quedaria amb l’aplicació del pla. En una entrevista a l’ACN, el coordinador de l’entitat ecologista, Moisès Jordi, diu que el planejament hauria de convertir aquesta zona en “el pulmó verd” de Banyoles. Per contra, però, hi contempla una “important edificació”, tot i que “Banyoles ja ha crescut molt en els últims anys”, amb habitatges buits actualment, segons argumenta Jordi.

Així mateix, Limnos lamenta que el planejament creï poques zones verdes al voltant dels recs i els molins, a la vegada que demana que el pla inclogui el sector de Can Castañer i de la Cooperativa Agrícola, zones que considera que també caldria ordenar.

El planejament urbanístic de la zona de Sota Monestir modifica el pla general del 1984, i s’ha d’incorporar posteriorment al nou POUM que s’està elaborant per regular la ciutat. El pla del 1984 ja definia el sector de Sota Monestir com a zona urbanitzable, però fins ara encara no s’ha desenvolupat. Aquest sector comprèn unes 25 hectàrees entre la riera Canaleta i la ronda Monestir, que constitueixen l’última zona de sòl urbanitzable de Banyoles on encara no s’ha edificat.

Més de mil anys de vida

Precisament per defensar aquesta zona d’hortes, una plataforma liderada per Limnos va impulsar ara fa 5 anys una campanya de recollida de signatures en favor de la preservació dels conreus. En el seu manifest la plataforma reivindicava els antics orígens dels horts, que es remunten al segle IX. En concret, una comunitat de monjos benedictins va crear una xarxa de recs de desguàs de l’Estany que va permetre dessecar els aiguamolls i aprofitar l’aigua per a usos agrícoles i industrials. La singularitat principal dels horts de Banyoles és la xarxa de regadiu, “la simplicitat i eficàcia” de la qual ha fet que hagi perdurat més de mil anys sense sofrir canvis importants, argumenta el text. Aquesta es basa en l’existència de nombrosos ramals secundaris dels recs principals, que possibiliten l’accés de l’aigua a pràcticament qualsevol indret.

El creixement urbanístic de Banyoles al llarg del segle XX, però, va comportar la regressió de l’espai agrícola i actualment el POUM qualifica com a urbanitzables la pràctica totalitat dels horts que es mantenen.

El manifest remarcava els valors històrics i culturals dels horts, que constitueixen un patrimoni etnològic “de primer ordre”, amb elements que consideren que cal preservar vinculats al sistema de regadiu i a la xarxa de recs, com les parets de travertí, els bagants, les cadiretes, els rentadors o els ponts. També contemplava els seus valors mediambientals i paisatgístics, ja que és una reserva de biodiversitat, amb “moltíssimes espècies” conreades; algunes d’elles, varietats locals amb “un interès genètic molt important”. Així mateix, la plataforma en defensava els valors socials i productius, ja que és “un lloc d’ocupació i de lleure de moltes persones, especialment gent gran”, i produeix “aliments sans i de qualitat per a l’autoconsum o per als mercats propers”. En subratllaven també la “forta potencialitat educativa, pedagògica i, fins i tot, lúdica”.

El text demanava que es protegeixin els horts de Can Castañer, Sota Monestir, Can Boada, Guèmol i Mas Riera, i que s’elaborés un Pla Especial dels Horts de Banyoles per fixar mesures per millorar aquests espais i per promocionar el seu ús.

La major part de la Ciutat Jardí de Melianta, abandonada

D’altra banda, el coordinador de Limnos ha lamentat que cinc anys després que la Comissió d’Urbanisme de Girona donés llum verda a la construcció de 250 habitatges a la Ciutat Jardí de Melianta, a Fontcoberta, bona part dels solars de la urbanització estiguin “abandonats”. Al voltant del 15% del sector està edificat, segons Limnos, i a la resta hi ha només solars “on creix la vegetació” i “sense perspectives d’urbanitzar-se a curt o mitjà termini”.

Jordi ha recordat que en la fase d’al·legacions d’aquest projecte van demanar que la urbanització es fes per fases i que el sector anés creixent “segons la demanda”, però que finalment es va fer tota al mateix moment. L’entitat ecologista també denunciava aleshores que es tirés endavant la Ciutat Jardí de Melianta sense que estigués en funcionament la depuradora, que a dia d’avui encara no està en marxa.

8 de novembre de 2011

El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses- Article de l’ham octubre 2011-

La Comissió Europea ha posat en marxa el que ha denominat “Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses“, una de les iniciatives més ambicioses com a mecanisme de participació de la ciutadania i dels governs locals, que han assumit el compromís voluntari de millorar l’eficiència energètica i utilitzar fonts d’energia renovable en els seus territoris amb l’objectiu de lluitar contra l’escalfament global. Amb aquest compromís, els governs locals fan seu l’objectiu comunitari de reducció de les emissions de CO2 en un 20% abans de l’any 2020, respecte els nivells de l’any 2005. Aquest compromís es concretarà en accions dirigides a millorar l’eficiència energètica i amb la producció d’energia de fonts renovables.

Els compromisos que adopten els signants del pacte són els següents:

●                    En primer lloc, assumir els objectius de la Unió Europea per l’any 2020 de reduir en un 20% les emissions de CO2 en el seu territori municipal i en els àmbits en que tingui competències, mitjançant la millora de l’eficiència energètica i la producció d’energies renovables.

●                    Preparar un “Inventari Base d’Emissions” (IBE) de CO2 del municipi i de la corporacio municipal, en el període d’un any des de la seva adhesió.

●                    Elaborar un “Pla d’Acció d’Energia Sostenible” (PAES) en els àmbits en que tingui competències, aprovat pel ple municipal, dins l’any següent a l’adhesió. El PAES ha de recollir les mesures i accions necessàries per assolir els objectius de reducció d’emissions i ha de ser enviat a la Comissió europea.

●                    Publicar periòdicament –cada 2 anys després de la presentació del seu PAES- els informes d’execució que indiquin el grau d’execució del pla d’acció i els resultats provisionals.

●                    Promoure les seves activitats i involucrar la ciutadania i parts interessades, incloent l’organització periòdica de Dies d’Energia locals.

●                    Difondre el missatge del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses, en particular animant a altres autoritats locals a adherir-se i contribuint a grans esdeveniments i seminaris temàtics.

El Pacte comporta també el compromís de comunicar a tota la ciutadania, a les entitats i a les empreses, el contingut del mateix i especialment del Pla d’Acció d’Energia Sostenible. Aquesta comunicació s’ha d’estructurar mitjançant un Pla de comunicació on hi siguin representants els grups polítics, els ciutadans, el mon associatiu, els sindicats i els empresaris.

A més de propiciar l’estalvi energètic, els resultats de les accions dels signants són múltiples: la creació de treball qualificat i estable, no subjecte a la deslocalització; un entorn i una qualitat de vida més saludables; i un augment de la competitivitat econòmica i la independència energètica.

Actualment tan sols 3 municipis de les comarques gironines han signat aquest Pacte; Girona, Figueres i Ordis. Esperem que ben aviat els ajuntaments de la comarca s’adhereixin al “Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses”.

Més informació: http://www.pactodelosalcaldes.eu

Retornar els envasos – Article de l’ham setembre 2011-

A Catalunya, tal com ha passat arreu d’Europa la generació de residus no ha parat de créixer des dels anys 80 tant en volum com en pes. Una de les causes principal és l’aparició dels envasos i embalatges d’un sol ús. Davant de la situació actual i analitzats els sistemes implantats a altres països el moviment ecologista aposta fermament pel Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) dels envasos d’un sol ús.

  • Dipòsit significa que hi ha un valor econòmic associat a cada envàs, un incentiu perquè aquest envàs torni a la cadena de producció en les millors condicions per al seu reciclatge i que aquesta quantitat no és un impost sinó un avenç.
  • Devolució significa que aquesta quantitat que el consumidor ha avançat se li reemborsa en la seva totalitat quan l’envàs es lliura de nou en el comerç.
  • Retorn significa que l’envàs torna a la cadena de producció, és una matèria primera en condicions de convertir-se en qualsevol nou producte, el cicle es tanca i no hi ha deixalles.

El SDDR és un sistema de gestió de residus, d’envasos en aquest cas, que associa un valor a cada envàs perquè aquest sigui retornat pel consumidor per al seu reciclatge. El sistema funciona d’aquesta manera:

Els productors (embotelladors, importadors o distribuïdors) paguen el dipòsit a l’operador del sistema per cada envàs que posen en el mercat.

Els comerços (hiper i supermercats, botigues mitjanes i petites, gasolineres, etc.) compren els productes, i els seus envasos, als productors. Paguen el preu del producte més el dipòsit per cada envàs. També cobren als consumidors per l’envàs a l’hora de la compra, i tornen el seu import quan aquests ho tornen.

Els consumidors compren el producte envasat i paguen el dipòsit per cada envàs al comerç. Quan han consumit el producte, si lliuren l’envàs buit en qualsevol comerç, se’ls retorna íntegrament el dipòsit pagat. Si el consumidor no vol tornar l’envàs, la quantitat queda en el circuit i ajuda a finançar el sistema.

L’operador del sistema retorna als comerços el que han pagat als consumidors segons rep les dades de part d’aquests. Realitza la compensació entre els agents que intervenen en cicle. A més s’encarrega de gestionar la logística dels envasos, la correcta recuperació dels materials i controlar el flux econòmic entre els diferents agents que hi intervenen.

L’Administració Pública s’encarrega de controlar la transparència de les estadístiques i dades de la gestió de l’operador i audita els comptes de tot el sistema.

D’aquesta manera es maximitza l’eficàcia-recollida de gairebé el 100% dels envasos i l’eficiència -màxim reciclat al menor cost- del sistema.

Al ple del mes de juliol l’Ajuntament de Banyotes va aprovar una moció, promoguda per Limnos, d’adhesió a la Xarxa catalana Retorna que defensa els beneficis ambientals i econòmics dels sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos.

Podeu obtenir més informació del SDDR a www.retorna.org

Festa del voluntariat + Dia Mundial dels Ocells del Pla de l’Estany

El proper 1 d’octubre organitzem un taller de caixes niu a la Plaça Major a les 12:30h dins els Actes de la Festa del Voluntariat del Pla de l’Estany, organitzada pel Consorci de Benestar Social. A més amb aquest acte enguany Limnos celebra també el Dia Mundial dels Ocells (4 d’octubre).


No et perdis la Festa del Voluntariat:

consulta el  Fulleto de la Festa del Voluntariat!

Dissabte 1 d’octubre de 10 del matí a 2 del migdia

Plaça Major de Banyoles

Podràs gaudir d’espectacles, activitats i tallers per a totes les edats

i a més podràs visitar la 1a Mostra d’Entitats d’Acció Social del Pla de l’Estany

Discret pas de cigonyes en migració pel Pla de l’Estany

A diferència d’altres anys, l’agost-setembre de l’any 2011 ha deixat poques observacions de cigonyes en pas pel Pla de l’Estany, i no s’han vist com altres vegades estols de centenars de cigonyes dormint a la capital del Pla de l’Estany.

Malgrat tot, sí que han passat diversos grups en migració per la comarca entre el 15 d’agost i 15 de setembre que és quan les cigonyes que han criat i les que han nascut al centre d’Europa inicien la migració cap als terrenys d’hivernada del nord i centre d’Àfrica. Durant aquests viatges s’aturen a diverses localitats per dormir o buscar-hi aliment. Normalment al Pla de l’estany les cigonyes busquen un lloc alt on dormir per continuar el seu viatge el dia següent.

El primer estol va passar el 15 d’agost d’uns 150 exemplars en vol sobre Banyoles que no es van aturar. La nit del 22 al 23 d’agost van quedar-se a dormir un grup d’unes 50 entre Porqueres i Palol de Revardit en un lloc desconegut. Podria correspondre a aquest grup un parell d’exemplars localitzats pels agents rurals morts electrocutats sota una línia elèctrica a Cornellà del Terri. El diumenge 28 d’agost un grup de 100 exemplars estava al Pla de Martís i van passar també alguns grups petits d’entre 6 i 13 exemplars. Finalment la nit del 7 al 8 de setembre un grup de 32 exemplars van dormir sobre l’edifici de la Nutrex , i la nit del 9 i 10 de setembre un grup de 45 es van repartir entre la Nutrex, unes grues i els arbres de les cases del turó d’en Ramió.

D’aquests dos grups de 32 i 45 cigonyes del mes de setembre que es van quedar a dormir a Banyoles s’han pogut llegir 48 anelles que portaven col·locades a les potes. El telescopi ha permès detectar que d’aquestes 28 provenen d’Alemanya, 13 de França, 6 de Suïssa i una de color groc de procedència desconeguda. Una curiositat és que una d’aquestes cigonyes alemanyes, la A6623DER , ja va passar per Banyoles el 25/8/2008, i alguns dels altres exemplars han estat observats també a Lleida, al Lluçanès o a l’Empordà en anys anteriors.

Banyoles, 12 de setembre de 2011