Dissabte 15-1-2011. XVIè Cens d’ocells aquàtics hivernants a l’Estany

Dissabte 15 de gener de 2011. XVIè Cens d’ocells aquàtics hivernants a l’Estany de Banyoles i el seu entorn

El proper dissabte dia 15 de Gener es fa el cens d’aus aquàtiques hivernants a l’Estany de Banyoles, organitzat per LIMNOS, enguany la XVIena edició. Tradicional cens d’ocells aquàtics que es celebra amb la coordinació de Limnos des de 1995. A les 8 del matí iniciarem el cens matinal de tots els ocells aquàtics de l’Estany davant el Club Natació Banyoles. Cal portar prismàtics, guies d’ocells si no se’n sap gaire i abrigar-se. Cens inclòs en els censos internacionals d’ocells a totes les zones humides de Catalunya. Donarem la volta a l’Estany i ens endinsarem a les llacunes de Can Morgat. Si som prou gent farem dos grups. No cal ser experts en ocells, activitat oberta a tothom.

Dissabte 15 de gener de 2011. A les 17 hores fins les 18h anirem a veure l’ajocador d’esplugabous i martinets blancs al Parc de la Draga, a l’inici del camí de la caseta de fusta, on es concentren més de 100 esplugabous cada vespre per anar a dormir.

Quedem a les 17 hores al costat de la bassa del parc de la Draga.

Es recomanable enviar un correu de confirmació per assistir al cens a limnos@limnos.org

Contaminants químics: un greu problema per la salut i el medi. “L’ham del gener 2011”

El passat mes de novembre, 39 col·lectius científics, ecologistes, sindicals, de consumidors i d’afectats, encapçalats per l’associació CIMA (Científicos por el Medio Ambiente), CCOO i Greenpeace, van expressar la seva preocupació sobre la deixadesa de les administracions públiques en relació a les seves responsabilitats sobre la protecció dels ciutadans i el medi ambient davant els riscos ocasionats pels contaminants químics. Es van enviar missives als Ministeris competents en aquesta matèria i al president del govern, per tal d’exigir que aquests deixin de banda la seva passivitat i  negligència, i comencin a impulsar els canvis polítics, econòmics i culturals que aquest greu problema exigeix; i realitzar un diàleg crític i fructífer d’on es puguin desprendre solucions als problemes que es plantegen. Resumim alguns fets molt preocupants, fruït d’investigacions en diversos sectors de població i comunitats:

– Un estudi demostra que el 100% de la població espanyola presenta concentracions corporals de compostos orgànics persistents (COP), de toxicitat demostrada. Un estudi a la població general de Catalunya de concentracions corporals de 19 COP va detectar p,p’-DDE, principal metabòlit del DDT, prohibit fa 30 anys, en el 100% de 919 persones analitzades. Un estudi de 16 contaminants tòxics persistents en placentes de dones del sud-est espanyol va detectar residus a totes les placentes.

– Les malalties associades a l’exposició ambiental a substàncies químiques han assolit xifres molt preocupants: el càncer, els problemes reproductius (infertilitat, malformacions, etc.), les alteracions hormonals (diabetis, problemes de tiroides), les malalties immunològiques (dermatitis, al·lèrgia) i els problemes neurològics (problemes d’aprenentatge, hiperactivitat, Alzheimer, Parkinson), l’asma i les malalties respiratòries.

– La població infantil de les més afectades pel contaminants químics: segons l’OMS, més del 40% de la càrrega global de malaltia atribuïble a factors mediambientals recau sobre els nens de menys de 5 anys d’edat. Els símptomes d’asma afecten a un 10% dels infants i adolescents, tenint en compte que el 84% de la població  respira aire que supera els índexs de protecció recomanats per l’OMS. Els nounats i nens poden estar exposats a concentracions elevades de mercuri, una substància neurotòxica relacionada amb el desenvolupament de trastorns neuroconductuals de nens i problemes neurològics d’adults, per ingesta de peix contaminat.

– L’exposició a contaminants químics a l’entorn laboral genera desenes de milers de malalties respiratòries, de la pell, del sistema nerviós o cardiovasculars, entre altres. La incidència de càncer laboral també assoleix xifres esgarrifants: s’estimen de 2.933 a 13.587 casos nous cada any dels quals hi ha un mínim de mortalitat de 1.833 fins a un màxim de 8.214.

Malgrat la gravetat de la situació, s’han descurat sistemàticament les poques iniciatives polítiques encaminades a prevenir i controlar els riscos per a la salut i el medi ambient per exposició a compostos químics perillosos. Un exemple ha estat la quasi nul·la execució del Pla Nacional d’Aplicació del Conveni d’Estocolm sobre contaminants orgànics persistents, aprovat al 2007, que preveia realització d’inventaris, campanyes de sensibilització, vigilància de la salut i el medi, etc. Un altre inconvenient és la dispersió de competències d’aquesta matèria en molts ministeris i administracions, dificultant l’elaboració de polítiques integradores (de salut laboral, pública, medi ambient i agricultura).

En efecte, la salut és un dret fonamental que està sent vulnerat, com també està fracassant la protecció del medi ambient. Estem d’acord doncs que cal exigir, vigorosament, una actitud més responsable i compromesa als representants polítics en aquest àmbit.

Limnos reclama que el model de gestió de l’aigua de l’estany tingui en compte el seu equilibri ecològic

Proposa que es limiti el cabal d’extracció a un màxim de 8.000 m3 al dia, que es descarti l’ús del pou de Lió i que es destinin part dels beneficis de l’empresa explotadora a la preservació de l’Estany.
Limnos- Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany ha presentat tres al•legacions al projecte de canvi del model de gestió del subministrament de l’aigua potable, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Banyoles. Considerem que el model de gestió de subministrament de l’aigua potablede Banyoles té unes implicacions ambientals notables ja que l’aigua que s’extreu prové de l’Estany de Banyoles, un espai de gran valor natural i amb un equilibri ecològic delica
t. Per això -més enllà d’altres connotacions econòmiques o de procediment- pensem que qualsevol canvi en el model de gestió requereix un estudi amb profunditat sobre les afectacions que pot tenir sobre el medi natural i sobre quines clàusules es poden introduir per garantir la seva protecció.

Limnos ha presentat tres al•legacions per tal que s’incorporin clàusules en el conveni de creació de l’empresa mixta que garanteixin l’equilibri natural de l’Estany de Banyoles:
  1. Que únicament es pugui utilitzar l’aigua directament de l’Estany i no de pous artificials que explotin l’aqüífer que l’alimenta. La utilització d’aquests últims suposaria reduir el cabal d’entrada d’aigua a l’Estany de Banyoles i això faria més lenta la renovació de l’aigua, causant greus perjudicis no només a nivell ecològic sinó també de percepció social de l’Estany de Banyoles. En aquest sentit s’hauria de fer una menció expressa a descartar l’explotació de l’aigua del pou de Lió.
  2. Que el volum extret d’aigua no pugui ser superior als 8.000 metres cúbics al dia i no es destini fora de la comarca del Pla de l’Estany. D’aquesta manera es recolliria el compromís assolit per tots els grups polítics en el Ple Municipal de 27 de setembre de 2010 d’imposar aquestes condicions en les futurs acords de concessió. Un increment excessiu del cabal d’extracció de l’Estany tindria conseqüències negatives sobre els recs de desguàs, comprometent els seus usos socials i agrícoles i la funció de connector ecològic.
  3. Que un percentatge dels beneficis obtinguts per l’empresa mixta vagin a un Fons destinat a l’estudi, gestió i preservació de la Conca Lacustre de l’Estany de Banyoles. Segons l’equip de govern (en el document “55 preguntes i respostes sobre l’operació”) el cànon d’aprofitament de l’aigua té com a objectiu el manteniment i conservació de l’Estany, però aquesta afirmació queda desacredita quan es diu que l’anticipació del cànon servirà per reequilibrar els comptes municipals afectats per la crisi econòmica i per la manca d’estalvi net en èpoques anteriors. Per això cal cercar un altre instrument que permeti que part dels beneficis es destinin directament a estudiar i protegir el sistema natural que permet que puguem gaudir d’aquesta aigua.
Limnos-Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany
Banyoles, 29 de desembre de 2010

L’aigua de Banyoles, bé comunal. Article de l’ham de desembre 2010.

L’Estany de Banyoles i els estanyols són un bé comunal destinat a l’ús i aprofitament comú dels banyolins, és a dir que les seves aigües són propietat dels habitants del municipi de Banyoles, mentre que les aigües de rius i estanys de Catalunya són un bé de domini públic i estan gestionats per la Generalitat de Catalunya. Aquesta propietat, doncs, és legalment reconeguda, està inscrita al registre de la Propietat de Girona des del 1915, no pot prescriure mai, no es pot embargar i no es pot canviar per més que passin els anys.
L’escriptura pública reconeix la propietat “a l’ajuntament, particulars i persones singulars de dita vila i terme de Banyoles tant presents com absents i esdevenidors habitants i habitadors de les aigües de l’Estany anomenat de Banyoles, no només en el terme de Banyoles sinó també en el de Porqueres i també les que es troben tant a l’Estany com aquelles que surten de l’Estany que fan algunes basses dins el terme de Banyoles i el de Porqueres”. A més, s’especifica que “l’ajuntament i els seus ciutadans tant presents com absents i esdevenidors habitants i habitadors poden utilitzar lliurement aquestes aigües i que cap altre pugui utilitzar aquestes aigües sinó és l’ajuntament, particulars i singulars d’aquesta vila”. Per molt repetitiu que soni aquest redactat, està escrit així per deixar-ho ben clar.
Exactament quins límits té el bé comunal? La inscripció parla de l’estany principal, amb la carretera de circumval•lació i terres properes, i de tot el sistema lacustre que hi està connectat, és a dir, estanyols, deus superficials i subterrànies, recs de desguàs fins al lloc on s’ajunten per formar el riu Terri i terres annexes. Especifica les mides de l’Estany i fa el llistat d’un conjunt d’estanyols que també passen a ser registrats. En aquesta relació hi ha l’estanyol del Vilar, de la Cendra, Montalt, de Ca n’Ordis, del Pim-Pom i dels Burros, així com les surgències de la riera Castellana i l’estanyol del mateix nom i també altres basses menys importants i surgències que vessen les aigües a l’Estany a través de rieres.
Quina diferència hi ha entre el bé comunal i el bé patrimonial? Els bens patrimonials es poden destinar a obtenir diners per a la pròpia corporació, i en canvi els comunals són per al gaudi i ús dels veïns. La propietat té un administrador –l’ajuntament-, però per ser utilitzada i compartida pels seus habitants. Els habitants de Banyoles tenen el dret de participar de tots els aprofitaments comunals que es facin de l’Estany, tot i que és possible que parts concretes del bé comunal siguin objecte de lloguer o cessió d’ús a particulars, com és el cas de les pesqueres.
Així doncs, l’ajuntament té el dret de gestionar l’Estany i de fer de policia del mateix en favor dels ciutadans de Banyoles. Darrere la definició de bé comunal hi ha uns aspectes legals molt complicats que encara ara generen moltes discrepàncies per poder saber qui té determinades competències a les aigües de la zona de l’Estany. D’entrada semblaria que el bé comunal afecta les deus superficials o deus subterrànies (les que surten per sota l’Estany) de caire natural. Però, i si es fa un pou artificial com per exemple el de Lió i les aigües que hi sorgeixen? Qui en té dret d’ús? Si l’ajuntament fa una concessió a una empresa, ¿què hauria de ser prioritari, vetllar perquè els banyolins tinguin un bon servei i l’aigua a un preu assequible, o que l’ajuntament cobri uns canons per obtenir un benefici econòmic? Així doncs quan s’hagin d’aplicar les Directives Marcs de l’Aigua determinades per la Unió Europea, que obliguen, entre d’altres coses, a vigilar la qualitat de l’aigua de l’Estany, això ho haurà de fer l’Ajuntament de Banyoles, quan a la resta de Catalunya ho farà la Generalitat? Pot l’ajuntament fer-se responsable amb l’augment de normatives i legislació actual de la gestió de les aigües de l’Estany? Molts dubtes i aspectes punyents que ningú vol tractar. Fora bo, com a propietaris que en som, interessar-nos pel que es fa amb la nostra aigua, no us sembla?

En mans de qui deixem la gestió de l’aigua potable del bé comunal del’Estany de Banyoles ??

Dimarts a 2/4 a de 8, tal com s’havia informat, hi hagué una primera trobada –convocada per ICV- per analitzar el què pot significar l’avantprojecte aprovat a l’ajuntament de Banyoles en un Ple extraordinari per part de l’equip de govern (CiU i Plataforma-PSC) i amb els vots en contra d’ICV i ERC, respecte a la creació d’una empresa mixta (capital privat amb un 80% de les accions i municipal 25%) per al servei d’aigua potable amb drets fins el 2060.

Considerant que l’Estany de Banyoles i les seves aigües són propietat comunal del poble de Banyoles i per tant els ciutadans els seus reals propietaris, dit acord lesiona i no té en compte:

·        el dret dels ciutadans a determinar-ne les condicions i decidir sobre què i com utilitzar la seva propietat

·        que tal com explicita el conveni pot arribar a trencar l’equilibri ecològic de tota la conca lacustre

·        que hipoteca el futur de tots els nous governs municipals que en el futur tinguin la responsabilitat de governar la ciutat

·        que comportarà un important increment del rebut de l’aigua i on l’ajuntament ja no hi tindràs dret a decidir aquest import

·        que no és més que una acció empresarial que cerca incrementar beneficis (el control dels recursos energètics i alimentaris són essencials) i que pot comportar que a la llarga o a mig termini el control d’aquesta empresa vagi a mans de monopolis externs a la ciutat.

·        no es dóna cap entrada ni representació als consumidors (en aquest cas propietaris) en cap òrgan de gestió i control.

·         queda clar que al darrera hi ha forts interessos econòmics: uns per reduir el dèficit pressupostari actual de l’Ajuntament sense tenir en compte el que aquest fet comportarà pel futur i, per altra banda l’ocasió de negoci que hi veuen empreses i banca.

Aquest avantprojecte serà aprovat definitivament en el Ple del 27 d’aquest mes a no ser que s’actuï de manera immediata. Les al·legacions a aquest acord previ poden presentar-se fins el 23 de desembre.  Davant la urgència de prendre posicionaments i actuacions davant aquest acord ahir es va constituir la “Plataforma ciutadana per la defensa dels drets a la propietat de l’Estany de Banyoles”  convocant-se la primera reunió  de dita Plataforma per demà a 2/4 de 8 a l’Alberg de la Joventut de Banyoles.

Avui a 2/4 de 8 es convoca una nova trobada a l’Alberg de Joventut de Banyoles convidant a partits polítics, entitats, associacions,… i a tothom que a títol personal hi vulgui ser present. L’objectiu serà el de planificar i organitzar la resposta ciutadana que es consideri més adient.

Considerant la importància d’aquesta reunió forà bo mirar de ser-hi presents representat a entitats o a títol individual i escampar aquesta informació a totes aquelles persones que creieu els pot interessar i poden estar conscienciades davant aquest afer.

Podeu consultar el web: http://aiguadebanyoles.wordpress.com/

Dimarts a 2/4 a de 8, tal com s’havia informat, hi hagué una primera trobada –convocada per ICV- per analitzar el què pot significar l’avantprojecte aprovat a l’ajuntament de Banyoles en un Ple extraordinari per part de l’equip de govern (CiU i Plataforma-PSC) i amb els vots en contra d’ICV i ERC, respecte a la creació d’una empresa mixta (capital privat amb un 80% de les accions i municipal 25%) per al servei d’aigua potable amb drets fins el 2060.

Considerant que l’Estany de Banyoles i les seves aigües són propietat comunal del poble de Banyoles i per tant els ciutadans els seus reals propietaris, dit acord lesiona i no té en compte:
·        el dret dels ciutadans a determinar-ne les condicions i decidir sobre què i com utilitzar la seva propietat
·        que tal com explicita el conveni pot arribar a trencar l’equilibri ecològic de tota la conca lacustre
·        que hipoteca el futur de tots els nous governs municipals que en el futur tinguin la responsabilitat de governar la ciutat
·        que comportarà un important increment del rebut de l’aigua i on l’ajuntament ja no hi tindràs dret a decidir aquest import
·        que no és més que una acció empresarial que cerca incrementar beneficis (el control dels recursos energètics i alimentaris són essencials) i que pot comportar que a la llarga o a mig termini el control d’aquesta empresa vagi a mans de monopolis externs a la ciutat.
·        no es dóna cap entrada ni representació als consumidors (en aquest cas propietaris) en cap òrgan de gestió i control.
·         queda clar que al darrera hi ha forts interessos econòmics: uns per reduir el dèficit pressupostari actual de l’Ajuntament sense tenir en compte el que aquest fet comportarà pel futur i, per altra banda l’ocasió de negoci que hi veuen empreses i banca.

Aquest avantprojecte serà aprovat definitivament en el Ple del 27 d’aquest mes a no ser que s’actuï de manera immediata. Les al·legacions a aquest acord previ poden presentar-se fins el 23 de desembre.  Davant la urgència de prendre posicionaments i actuacions davant aquest acord ahir es va constituir la “Plataforma ciutadana per la defensa dels drets a la propietat de l’Estany de Banyoles”  convocant-se la primera reunió  de dita Plataforma per demà a 2/4 de 8 a l’Alberg de la Joventut de Banyoles.

Avui a 2/4 de 8 es convoca una nova trobada a l’Alberg de Joventut de Banyoles convidant a partits polítics, entitats, associacions,… i a tothom que a títol personal hi vulgui ser present. L’objectiu serà el de planificar i organitzar la resposta ciutadana que es consideri més adient.

Considerant la importància d’aquesta reunió forà bo mirar de ser-hi presents representat a entitats o a títol individual i escampar aquesta informació a totes aquelles persones que creieu els pot interessar i poden estar conscienciades davant aquest afer.

Podeu consultar el web: http://aiguadebanyoles.wordpress.com/

Recullen firmes per demanar que el Museu Darder torni a obrir entre setmana

Diverses entitats signen un manifest a partir del qual es recolliran firmes de suport per demanar que el Museu Darder.Espai d’Interpretació de l’Estany obri de nou les portes entre setmana. També manifesten la necessitat d’un major compromís municipal en el desenvolupament de polítiques de conservació de promoció del patrimoni cultural i natural de la ciutat de Banyoles.


El manifest es presenta davant la decisió de l’ajuntament de Banyoles de no obrir les portes del Museu Darder entre setmana en aplicació del seu pla de sanejament econòmic. Els promotors del manifest  expressen el seu rebuig unànime a aquesta decisió i en demanen de nou l’obertura justificada pel valor sentimental, cultural, històric i turístic del Museu. Els efectes socioculturals dels museus es mesuren en termes d’educació, promouen el creixement del nivell cultural, entretenen la gent, són font de lleure i punts de trobada per al diàleg fomentant l’harmonia i la integració social. És per aquesta raó que una ciutat com Banyoles, capital de la comarca del Pla de l’Estany, no es pot permetre el luxe de tenir tancat un Museu d’un valor històric, cultural i social com el Museu Darder. No cal oblidar tampoc el valor sentimental, que té i ha tingut el Museu Darder, pel que ha significat per moltes generacions de banyolins i gent d’arreu que havien visitat l’antic Museu i s’havien endut en el record aquelles olors i aquelles visions que el feien tan especial. Gairebé 100 anys d’història d’un Museu, que ha viscut inundacions, polèmiques, i una flamant renovació el 2007 que el posava a punt per a encarar els nous reptes del futur, més modern i més adaptat als nous temps, mesures que no han impedit el seu tancament a la primera oportunitat en que hi han hagut dificultats.

És del tot necessari per a Banyoles i en general per a la comarca del Pla de l’Estany que els Museus siguin dinàmics i emprenedors, ja que farà que siguin part de l’engranatge que mou l’economia de la comarca i sigui font de desenvolupament social.

Les entitats que inicialment hi donen suport son: Limnos, Astrobanyoles, Mesa Cívica per la Llengua del Pla de l’Estany, Projecte Sonora, Aprimmat, AAVV de Vilert i Centenys i Plataforma Vall de Miànigues. A partir d’avui es farà l’inici de la recollida de firmes. Per sol·licitar una còpia del manifest i el full de recollida de firmes es pot contactar amb Limnos (limnos@limnos.org).

Banyoles, 16 de novembre de 2010

Resultats del concurs d’identificació d’ocells del Dia Mundial dels Ocells del 2010

Un total de 16 persones han participat en el concurs d’identificació d’ocells organitzat per Limnos, el Museu Darder i el Consorci de l’Estany en motiu del Dia Mundial dels Ocells  (4 d’octubre de 2010).

Els guanyadors del concurs han estat la Montse Grabalosa de Manlleu en el nivell fàcil, i Gerard Funosas de Banyoles en el difícil. El concurs es tractava d’identificar cinc ocells naturalitzats exposats al Museu Darder durant 15 dies, i hi havia dos nivells, un de fàcil i un de difícil. 6 participants van encertar els 5 ocells fàcils i es va celebrar un sorteig per decidir qui rebia el premi. Pel que fa al nivell difícil cap persona les va identificar les 5, i dues persones van saber-ne 4, entre els quals també es va celebrar un sorteig. Als dos guanyadors se’ls farà entrega d’un petit regal consistent en llibres i material de la botiga del Museu Darder. Amb aquest concurs es vol fomentar el coneixement de la natura, així com apropar a la gent al Museu Darder.

Limnos reclama una major vigilància ambiental a l’Estany de Banyoles

Limnos lamenta l’accident d’una màquina giratòria que es va produir el 14 d octubre a l’Estany de Banyoles, i que va ocasionar una petita fuita de gasoil. Limnos a la vegada demana que es prenguin totes les mesures necessàries per reduir l’impacte ambiental d’aquest succés. Així mateix aprofita per reclamar un major control ambiental per part de totes les administracions competents (Generalitat, Consorcis, Ajuntaments,…) a l’Estany i aplaudeix l’actuació dels bombers, amb l’adopció ràpida de mesures per retenir el gasoil, que van evitar un mal major.

Tanmateix considera que aquest fet hauria d’obligar a tenir una major cura amb les actuacions que es desenvolupen a l’Estany de Banyoles, especialment quan hi ha el més mínim risc de contaminar les aigües, ja que això pot tenir greus efectes sobre la vegetació i fauna que habita a l’Estany, sobre els recs de desguàs que reguen les hortes i especialment també sobre l’aigua de consum de Banyoles. Per això a part de reforçar el control sobre les actuacions, caldria disposar d’un protocol d’emergència que coordini els agents que han d’actuar (Ajuntament, bombers, Agents Rurals, Mossos d’Escuadra, Agència Catalana de l’Aigua…) quan es produeixi una eventualitat d’aquest tipus.

Dia mundial dels Ocells de l’any 2010 a l’Estany

El passat 2 d’octubre es va celebrar el dia mundial dels ocells a l’Estany amb una intervenció del programa de voluntariat de LIMNOS on vam participar una trentena de persones del matí van participar en un taller d’anellament científic d’ocells, un taller de construcció de caixes niu i un taller de creació de menjadores especialment destinat als més petits.Les activitats s’han anat fent al llarg de tot el matí. Totes elles han estat activitats aptes per a un públic familiar i per a gent amb ganes de fer bricolatge i treballar amb les mans per a preparar algunes de les properes actuacions de voluntariat. L’activitat d’anellament científic ha facilitat el coneixement d’una tècnica utilitzada pel coneixement dels ocells i que ha permès tenir ben a prop dels assistents l’avifauna de l’Estany. El taller de construcció de caixes niu ha servit per a tenir preparades una vintena de caixes niu per a ser instal•lades la propera primavera. I el taller de creació de menjadores ha servit per a conèixer les possibilitats que els diferents models ofereixen per a facilitar alimentació i per a disposar de punts d’observació per a començar a familiaritzar-se amb les espècies d’ocells més abundants . Fins el proper 17 d’octubre hi haurà l’oportunitat de participar en el concurs “… i aquest ocell quin és?”. Basat en la identificació dels ocells que estaran senyalitzats i exposats a l’Espai Darder del Museu Darder. S’han preparat dos nivells del concurs, un de bàsic i un de nivell mitjà, per a permetre la màxima participació. Hi haurà premi pels guanyadors de cadascuna d’aquestes categories.

Catalunya a la cua de la conservació de la biodiversitat

Coincidint que aquest dissabte era 22 de maig i es va celebrar el dia internacional de la biodiversitat, la Federació d’ Ecologistes de Catalunya-EdC, de la qual Limnos es membre, fa arribar a l’opinió publica i al Govern de la Generalitat el següent comunicat:

L’any 2010 era la fita adoptada en els acords del Consell europeu de Göteborg el 2001, per aturar la pèrdua de diversitat biològica a la Unió Europea. Però la nostra realitat és que a Catalunya segueix augmentant la pèrdua de biodiversitat, tot i ser l’element mes important del patrimoni natural.

Catalunya ha passat d’ésser un referent en la conservació del medi ambient a situar-se en la part baixa del rànking, tant a nivell estatal com Europeu. A més, és una de les comunitats que mes queixes ha rebut des de la Unió Europea per vulneració de la política ambiental i comunitària.

1- Catalunya es l’única de les grans comunitats autònomes que encara no té aprovades normatives bàsiques per la conservació de la seva biodiversitat com:

  • Una llei de biodiversitat.
  • L’estratègia de conservació de la biodiversitat.
  • Un pla director de corredors biològics
  • Els catàlegs de fauna i flora en perill d’extinció
  • Els plans de recuperació d’espècies en perill d’extinció: per espècies com l’ós, les espècies d’aus estèpiques i altres com peixos d’aigües continentals i marines……

2- Ser l’única nacionalitat de l’estat en què s’ha extingit una espècie.
La manca de gestió responsable del espai natural de la timoneda d’Alfés va comportar l’extinció de l’Alosa Becuda, l’any 2006, i malgrat la gravetat d„aquest fet la Generalitat va autoritzar al 2009 unes maniobres militars a l’espai natural, ZEPA i xarxa Natura 2000 de la timoneda d’Alfés, i manté operatiu l’aeròdrom d’Alfés tot i que ja ha entrat en funcionament l’aeroport de Alguaire.

3- L’habitat més amenaçat a Catalunya és l’estepari
El 40% de les espècies d’ocells catalogades com amenaçades a Catalunya són espècies estepàries. És l’hàbitat –i el grup faunístic- més amenaçat actualment a Catalunya. Manca de planificació i de gestió per part del Departament de Medi Ambient, amb obres com el canal del Segarra Garrigues.
Altres espècies d’aus estèpiques en perill d’extinció com la Trenca (Lanius minor) ja ha desaparegut de l’Alt Empordà, el segon nucli català on a més del Sègria era present. Ara per ara tant sols resten tres parelles reproductores, la major població peninsular.

4- Catalunya és la comunitat que menys inverteix en espais naturals
Menys d’una cinquena part dels espais protegits (un 18%) té un pla de gestió aprovat i només un de cada quatre (un 24%) disposa d’un òrgan gestor encarregat del seu funcionament. A més, en un 20% d’aquests espais protegits ha empitjorat el seu grau de conservació des que es va decretar la seva protecció.
Els parcs naturals catalans reben una inversió de 15,29 euros per hectàrea a l’any, de manera que Catalunya només supera en aquest aspecte Extremadura. Com a d’altres exemples: Madrid (128 euros per hectàrea i any) i Canàries (117 euros) són les comunitats que poden ofereixen millors resultats en aquest llistat.
Aquestes xifres encara podrien resultar més desfavorables per al Govern català si es comptabilitzessin per separat les inversions que porten a terme la Generalitat i la Diputació de Barcelona. Així, si es tenen en compte només els parcs de la Generalitat, Catalunya ocuparia l’última posició (7,43 euros per hectàrea. Aquestes dades provenen de l’informe de ICHN del 2008, lamentablement vigent.

5- La costa catalana és la mes amenaçada
Quant a les nostres costes (incloent-hi com a tals les del mar, rius, llacs i embassaments), la nova Llei de Biodiversitat i Patrimoni natural no presenta cap novetat que pugui impedir l’actual procés d’artificialització del litoral amb mal anomenats “Camins de ronda” i altres estructures que després resultaran molt difícils de mantenir i es deterioraran ràpidament, i que comprometen l’equilibri dels ecosistemes costaners i la qualitat turística del litoral català, el qual sense aquestes platges i boscos naturals passarà a poder descriure’s com un “litoral degradat”. Tot dependrà de la política del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Des d’aquí els donem una idea que potser xoca massa a la mentalitat dels polítics i els tècnics: en alguns indrets, el millor que es pot fer és no fer res, o quasi res.
Catalunya, amb 547 quilòmetres de costa, és la comunitat autònoma amb més litoral urbanitzat. El 46,5% del litoral català es troba ja urbanitzat, el major percentatge de la costa espanyola.

6- Estat lamentable dels nostres rius.
Els nostres rius es troben molt malmesos i alterats, tot i que el 25% dels vertebrats al món pertanyen a les zones humides continentals. Això provoca que més del 50 % dels seus cursos no puguin complir l’exigència de la Directiva Marc de l’Aigua del 2015, que exigeix tenir un bon estat ecològic als rius. No ho compleixen per les següents causes:
Manca de cabals ecològics de manteniment.
Repressaments abusius sense connectivitat
Reintroducció d’espècies de peixos al·lòctones que malmeten la nostra fauna íctica.
Cal prohibir la introducció d’espècies piscícoles al·lòctones.
Els cursos mitjos i baixos del nostres principals rius com la Muga, el Segre, el Ter o el Llobregat tenen mes del 60% de les espècies de peixos exòtiques.

7- Infraestructures que malmeten la biodiversitat
A Catalunya s’han construït multitud d’infraestructures i altres estan en projecte. Totes elles desplanificades ambientalment, aquestes infraestructures suposen verdaderes barreres que fragmenten el territori i impossibiliten la natural interconectivitat biològica. Tot això és producte de la passivitat del departament de Medi Ambient que encara a hores d’ara no ha aprovat normatives essencials de connectivitat, afavorint el descontrol territorial.

8- No integrar el manteniment de la biodiversitat transversalment en totes les polítiques.
Connectivitat, fragmentació, illes de natura, ambientalització de les ajudes agràries… tot són conceptes dels quals en sentim a parlar sovint. La realitat és que el model de desenvolupament que ha permès la pèrdua de biodiversitat continua utilitzant la biodiversitat com a element folklòric, sense qüestionar-se que els recursos són limitats, ni que la progressiva degradació de la biodiversitat és símptoma de pèrdua de qualitat dels nostres ecosistemes, però també del benestar humà. Tot plegat, mostres evidents que cal canviar de model, que no calen polítiques sectorials específiques per la protecció de la biodiversitat, sinó plena integració transversal de l’ambientalització de totes les polítiques sectorials.

Per tot això
Demanem al Govern de la Generalitat:

  • Que es doti dels instruments legislatius necessaris per a la conservació efectiva de la biodiversitat, amb l’aprovació urgent de la Llei de Biodiversitat i Patrimoni Natural i de l’Estratègia per a la Conservació Biodiversitat.
  • Es doti d’un pressupost per la conservació de la biodiversitat suficient de l’ordre del 3% dels pressupostos.
  • Que es faciliti la participació social de les entitats ecologistes de forma real i decisòria.