Bases concurs fotografia natura 2020 amfibis i reptils

Es presenten les bases del XIXe Concurs de Fotografia de la Natura del 2020 (2021): “Amfibis i rèptils” (ALERTA!!! Allargat terminis fins el 2021)

Edició abril 2020:
Degut a la situació d’emergència sanitaria per COV-19 les entitats organitzadores han decidit allargar els terminis del concurs de fotografia de la natura fins el 2021. 
Gràcies per la comprensió!
——

 

Fins l’1 de maig de 2020 (Data actual fins l’1 de maig de 2021) teniu temps de participar en la XIXena edició del Concurs de Fotografia de la Natura que organitzen el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB), l’entitat ecologista Limnos, el Museu Darder de Banyoles i la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona (UdG). El tema de l’edició d’enguany és “Amfibis i rèptils”. . S’acceptaran les imatges que tinguin com a motiu principal algun exemplar d’aquests grups faunístics, és a dir: granotes, gripaus, salamandres, tritons, serps, sargantanes, llangardaixos, dragons, tortugues, cocodrils, etc. Es valorarà que les fotografies s’hagin realitzat en els seus ambients naturals.

PDF: pdf concurs fotonatura 2020 (Vàlides pel 2021, canviat totes les dates del programa de l’any 2020 per l’any 2021)

La dotació del primer premi, per a la fotografia guanyadora del concurs, és de 400 euros. A aquest premi hi optaran, en primera instància, totes les fotografies presentades. El jurat, a més, atorgarà dos premis especials de 250 euros cadascun, que es destinaran respectivament a la millor imatge obtinguda a la comarca del Pla de l’Estany i a la millor fotografia realitzada per un soci d’alguna de les entitats que organitzen el concurs o bé per una persona vinculada a la Universitat de Girona (estudiant, personal d’administració i serveis, docent o investigador).

La participació és lliure i gratuïta. Hi podrà participar qualsevol persona, aficionada o professional.

La inscripció s’ha de fer pel formulari disponible al web del centre d’estudis comarcals de Banyoles en el termini establert a les bases.

 

Bases concurs fotografia natura 2020 amfibis i reptils

Bases concurs fotografia natura 2020 amfibis i reptils

pdf concurs fotonatura 20202

Captura-de-pantalla-2020-02-02-a-les-21.15.33

La migració dels ocells – l’article de l’ham del mes de febrer 2020-

Article a la pàgina de l’ham aquí.

La migració dels ocells és un dels atractius principals de l’ornitologia. Buscant millors condicions per trobar aliment i passar l’hivern (que no tant pel fred) moltes espècies d’aus migren cap al sud a l’hivern, en latituds més baixes i climes més temperats. Això és el que fan moltes espècies que crien al centre i nord d’Europa quan vénen a hivernar aquí al mediterrani.

Aquest hivern, i des de la tardor passada, Catalunya ha acollit una major quantitat d’algunes espècies nòrdiques, com es pot veure a les gràfiques presentades. El motiu es podria relacionar amb un hivern més fred al centre i nord d’Europa, que hauria fet que les aus baixessin més en latitud que altres anys. Estem parlant del tord ala-roig (Turdus iliacus) i del pinsà mec (Fringilla montifringilla), però també del durbec (Coccothraustes coccothruastes), la griva cerdana (Turdus pilaris) i el reietó (Regulus regulus). No podem dir però que l’augment de les poblacions hivernants d’aquests ocells faci molt fàcil detectar-los al camp, per si algun lector s’ha encuriosit a anar-los a buscar. El tord ala-roig és discret, i passa la major part del temps sobre les copes pelades d’arbres ben alts, com ho fa el durbec. El pinsà mec sol barrejar-se en estols de fins a centenars de pinsans comuns, fet que significa sovint buscar una agulla en el paller. Tot i això, us animem a intentar-ho si teniu equip òptic i paciència.

Aquesta informació poblacional la coneixem gràcies al gran esforç de mostreig que representen les aportacions que fan els observadors d’arreu de Catalunya al portal català ornitho. Amb l’acumulació d’aquestes dades, les comparacions de tendències anuals les podem visualitzar molt fàcilment al portal OrnithoLlistes, també de l’Institut Català d’Ornitologia.

Mentre aquest hivern haurem pogut gaudir més d’aquests ocells, una espècie hivernant clau com la fotja ha disminuït molt a la nostra comarca aquest hivern, amb només 101 individus censats, seguint una tendència a la baixa alarmant. Per això, és important seguir pendent de les tendències generals de les migracions més enllà d’anys particulars atípics, ja que el canvi climàtic comença a mostrar-nos com està fent canviar l’escenari global.

LIMNOS

Lludriga_96

Publicació de la revista La Llúdriga Núm 96. Gen 2020

Amb una mica de retard presentem la revista del gener del 2020 de Limnos, on teniu informació sobre:

Dossier especial sobre La història de la conservació de la Platja d’Espolla – Paisatges Salvats

Articles diversos i sobre emergència climàtica

També trobareu el noticiari faunístic de l’any 2019.

Podeu descarregar la revista aquí: Llúdriga_96

 

Lludriga_96

IMG-20200115-WA0001

NOU!! CURS DE SORTIDES ORNITOLÒGIQUES 2020

Us oferim un nou curs naturalista, conjuntament amb el Museu Darder, dedicat a les sortides de camp per anar a veure ocells. Inscripcions obertes!!

INICI: 13 de febrer 2020, sortides fins el mes de juny.

Vols conèixer millor les comunitats d’ocells del nostre entorn i saber com evolucionen al llarg de l’any?

  • CURS  DE SORTIDES ORNITOLÒGIQUES

1 sessió teòrica i 5 sessions pràctiques

Preu:40 euros (30 els socis/es de Limnos)

Inscripcions: al correu de limnos (Limnos(arova)limnos.org i al Museu Darder (museudarder(arrova)ajbanyoles.org i 972574467)

Curs ornitologia 2002 Limnos Museu Darder

logo EC 600ppp_3

Actuar davant l’emergència climàtica – l’article de l’ham del gener de 2020-

El passat mes de desembre es va celebrar a Madrid la darrera Cimera sobre Canvi Climàtic (COP25) amb la finalitat de debatre i “adoptar mesures” per tal de frenar els seus efectes.

Tot i que les evidències científiques del canvi climàtic són un fet provat, encara trobem persones i dirigents que el neguen degut als interessos econòmics i de poder que hi ha tot darrera. Ens trobem immersos en una emergència mediambiental de gran magnitud que està en relació directa amb el tipus d’activitat humana que hem vingut realitzant en les darreres dècades i amb l’augment exponencial de la població.

Moltes persones estan prenent consciència i busquen com canalitzar de forma efectiva la seva preocupació. Es necessiten canvis profunds a molts nivells i sense encantar-nos. És hora de sumar esforços, individuals, col.lectius, institucionals… cal redirigir la mirada no només al present sinó apuntant més enllà de l’ara i aquí.

És en aquest marc que, a Banyoles, han sorgit aquest estiu iniciatives com:
FRIDAYS FOR FUTURE BANYOLES, que agrupa joves valentes i valents que han començat a emprendre accions per conscienciar altres joves, prenent model d’altres grups que ja ho fan, definint els seus objectius i fent xarxa i
LA PALATAFORMA EMERGÈNCIA CLIMÀTICA PLA DE L’ESTANY (EC), que aplega un ventall de persones amb una inquietud comú.

Entre els objectius de la plataforma està el de tenir una clara consciència de la realitat mitjançant la informació, fer divulgació, a través de xerrades, debats, tallers … i crear una xarxa el més amplia possible per tal d’aconseguir canvis indispensables encaminats a frenar la situació d’emergència climàtica i mediambiental en què ens trobem. Cal modificar els hàbits i maneres de funcionar, com a persones i com a societat, que ens han dut fins aquí.

Per ajudar en el dia a dia, la Plataforma està elaborant un “Decàleg de bones pràctiques” amb el que poder contribuir a nivell personal, però tots som conscients que amb això, malgrat ser realment important, no n’hi ha prou; es necessiten també accions i compromisos Institucionals; en aquest sentit estan estudiant i redactant una Moció de Declaració d’Emergència Climàtica per a la ciutat de Banyoles que esperen es pugui fer després extensiva a altres ajuntaments de la comarca. En aquest document inclouen propostes concretes en diferents àmbits, seguint les directrius que els experts recomanen quant a reduccions d’emissions de CO2, conservació d’espècies i ecosistemes i sostenibilitat. Els punts continguts en el document contemplen aspectes com: la transició cap un sistema energètic depenent d’energies renovables, la mobilitat urbana i interurbana amb transport públic i bicicleta, la gestió dels residus, l’economia local i de proximitat, la sostenibilitat, les emissions procedents de granges, la qualitat i gestió de l’aigua, la gestió de la vegetació urbana i perifèrica i una planificació territorial, no especulativa, adequada a les necessitats reals.

Si voleu contactar amb la PLATAFORMA, per informar-vos o adherir-vos, ho podeu fer adreçant-vos a info(arroba)emergenciaclimaplaestany.cat

20190112_Censocells_gerard Funo (1) (1024x576)

Activitat: cens d’ocells aquàtics 2020 al Pla de l’Estany

Cada any Limnos coordina el cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles i riu Fluvià a la comarca del Pla de l’Estany. Aquest cens es realitza a totes les zones humides de Catalunya entre el 10 i 20 de gener de cada any.

Dissabte 11 de gener 2020. Cens d’ocells aquàtics hivernants al riu Fluvià. A les 8:45 h. del matí a la gasolinera de Serinyà. Es farà un circuit en cotxe i peu des de la resclosa de Serinyà fins a Esponellà pel camí de les Rescloses i si som prou gent d’Esponellà fins a Parets d’Empordà, comptant els ocells aquàtics. Es recomana portar prismàtics i roba d’abric. No cal experiència prèvia, activitat gratuïta i oberta a tothom. El mateix dia els companys de la Garrotxa han organitzat un cens al riu Fluvià a la seva comarca.

Diumenge 12 de gener 2020. XXIV Cens d’ocells aquàtics hivernants a l’Estany de Banyoles. A les 8 h. del matí al Club Natació Banyoles. Es farà una volta a l’Estany i llacunes de Can Morgat, comptant els ocells aquàtics. Es recomana portar prismàtics i roba d’abric. No cal experiència prèvia, activitat gratuïta i oberta a tothom.

Campanya d’anellament científic d’ocells a l’estació de La Puda

Jornades matinals d’anellament de 8:30 a 14:30. cada hora visita a les xarxes i anellament dels ocells. Punt de trobada Font de la Puda. Cal anar ben calçats i abrigats. Activitat subjecte a canvis de data segons disponibilitat d’anelladors, es recomana inscriure’s o avisar que es vol venir.

Segona sessió hivern: Dissabte 25 de gener de 2020
Tercera sessió hivern: Dissabte 8 de febrer de 2020

Imatge-Vilalba-Arcs-Terra-Alta_2365573791_68348146_651x366

La Federació Ecologistes de Catalunya demanem la derogació del nou decret d’energies renovables

LES PRINCIPALS ASSOCIACIONS ECOLOGISTES I DE DEFENSA AMBIENTAL DEL TERRITORI CONSIDEREM QUE EL DECRET LLEI 16/2019 INCOMPLEIX LES DIRECTIVES AMBIENTALS EUROPEES I ÉS UN OBSTACLE PEL CANVI DE MODEL ENERGÈTIC A CATALUNYA.
CONSIDEREM que l’aprovació per part del Parlament del Decret Llei que regula la implantació d’energies renovables a Catalunya:

1. Amb el seu redactat actual, esdevé un obstacle per canviar la dependència energètica de Catalunya de les energies d’origen fòssil i contaminant (petroli; nuclears) i per substituir-la per un model elèctric descentralitzat que redueixi els impactes a l’entorn, que prioritzi la GENERACIÓ DISTRIBUÏDA i trenqui amb la centralització i les dependències als interessos especulatius dels oligopolis elèctrics i energètics que ens empobreixen i oprimeixen (ENDESA; IBERDROLA; ACCIONA; NATURGY; ABENGOA, etc).

2. Obre la porta, novament, a la massificació de centrals eòliques i fotovoltaiques en espais naturals protegits pel PEIN i en espais no urbanitzables. El Decret tanca els ulls els impactes d’aquestes infraestructures sobre la natura (biodiversitat, avifauna, qualitat de vida, paisatge…) i accentuarà els greuges territorials i els desequil·libris entre ciutats i món rural.

Ecologistes de Catalunya (EdC), federació amb representació arreu del territori de Catalunya, volem deixar clar que els combustibles fòssils són, sense cap mena de dubte, un dels principals causants del canvi climàtic. Les energies renovables han de ser la base per a la descarbonització i la lluita contra el canvi climàtic. Tanmateix, no podem acceptar com argument que l’esmentat Decret expressi en el seu preàmbul com a justificació que cal:
“Adoptar les mesures de simplificació́ administrativa necessàries per eliminar els obstacles que puguin posar en perill l’assoliment dels objectius en matèria de mitigació́ del canvi climàtic i transició́ energètica”.
La situació actual és d’emergència climàtica, però a la vegada d’emergència ecològica, i una de les prioritat per a la mitigació es la salvaguarda i preservació de la natura i la biodiversitat.

1.DEMANEM QUE S’IMPLANTI AMB URGÈNCIA UN MODEL DE GENERACIÓ DISTRIBUÏDA (GD) D’ENERGIES RENOVABLES AMB QUOTES I AJUTS A LA CIUTADANIA.

L’actual situació de crisi ambiental i energètica global (esgotament dels combustibles fòssils) i de reconeguda emergènica climàtica, demanen un canvi radical del model energètic i elèctric. Són nombrosos els organismes internacionals que exigeixen canvis immediats i les noves generacions ho reclamen amb força. La gestió adequada de la demanda i la millora de l’eficiència energètica són el primer pas. La progressiva i total substitució de les fonts energètiques no renovables, brutes i perilloses, per les netes i renovables, el segon. Paral·lelament el model elèctric ha de descentralitzar-se reduint al màxim els impactes a l’entorn i alhora garantir el subministrament.

Ecologistes de Catalunya portem molts anys defensant un model alternatiu de base social, participatiu i transparent, que faciliti la producció d’energies renovables el més acostada als punts de consum. El model energètic que s’ha de fer realitat al nostre país és el de GENERACIÓ DISTRIBUÏDA D’ENERGIES RENOVABLES (GD), amb iniciativa i control públic per part de les administracions, en contraposició al model de grans centrals (eòliques i fotovoltaiques) allunyades de les ciutats per un únic motiu: l’abaratiment de costos pel baix preu del sòl no urbanitzable.
El Decret és un obstacle per garantir aquesta prioritat perquè es limita a “mercantilitzar” la generació elèctrica renovable segons els interessos dels oligopolis elèctrics, ara publicitàriament “indústria verda”. El Decret facilita el negoci lucratiu dels que volen continuar enriquint les mateixes elits que controlen el mercat de producció elèctrica convencional a costa d’ignorar els impactes sobre el medi i d’obstaculitzar les polítiques públiques que garanteixin la justícia social i ambiental.

2.LA LIBERALITZACIÓ DEL SECTOR ENERGÈTIC DOMINAT PER LES GRANS EMPRESES ENERGÈTIQUES I ELÈCTRIQUES RENUNCIA AL TANCAMENT PROGRESSIU DE LES CENTRALS NUCLEARS, AIXÍ COM A OBJECTIUS CONCRETS DE DISMINUCIÓ DEL CONSUM ELÈCTRIC.

Les justificacions que ens donen els polítics que han impulsat i aprovat aquest Decret no responen als objectius consensuats amb el Pla d’Energia de Catalunya. Ara es torna a posar sobre la taula el que es va intentar l’any 2002 amb el mapa eòlic i les ZDP: la liberalització desenfrenada d’un sector dominat per les grans empreses energètiques i filials.
El Decret no proposa solucions per assolir un dels objectius irrenunciables que la societat ha vingut reclamant amb insistència: el tancament progressiu de les centrals nuclears. Tampoc proposa la substitució de les centrals tèrmiques més contaminants (que funcionen amb combustibles fòssils) a mida que el nombre de gigawatts d’energia renovable creixi.

El model elèctric ha de descentralitzar-se i reduir al màxim els impactes a l’entorn, alhora que garanteix el subministrament. La GENERACIÓ DISTRIBUÏDA (GD) és una alternativa evident que cal prioritzar. Des d’Ecologistes de Catalunya creiem que cal impulsar-la com alternativa pel fet evident de la reducció dels diferents impactes i alhora per la seva idoneïtat per fer front als reptes energètics urgents. Proposem que es fixin quotes i obligacions d’ajuts equivalents prioritàriament per la GD.
El caràcter participatiu , descentralitzat, democratitzador i fomentador d’una economia social no especulativa de la GD ens referma en la demanda que aquest ha de ser l’eix vertebrador de les accions que faciliti el Decret.

Cal doncs superar les debilitats del nostres polítics per contraposar l’interès comú per sobre del de les grans empreses energètiques, contrarestant així les barreres existents amb mesures que incentivin la GD, l’autoconsum i la producció elèctrica a quilòmetre zero: mesures fiscals, financeres, informatives, legislatives, municipals i socials que el Decret no afronta en la seva preocupació limitada a facilitar més producció renovable sense control.

L’energia (la d’origen renovable també!) s’ha de generar prop d’on es consumeix.
Cal potenciar el lloguer de drets de coberta per a la producció d’energia solar fotovoltaica, i utilitzar els corredors de comunicació existents (autopistes, autovies i xarxes de ferrocarrils) com a sòls adequats per a la instal·lació de aerogeneradors eòlics.

Les centrals solars sempre en superfícies d’edificis per no malbaratar el sòl com a recurs agrícola i de biodiversitat. Com a exemple, només el polígon de Zona Franca té mes de 2.000.000 m2 de cobertes de naus industrials que permetria produir uns 160.000MW/any.
El polígon de la Zona franca disposa d’unes 600 hectàrees i compta amb xarxes elèctriques de distribució, com molts d’altres polígons del pais, que poden aportar grans superfícies de producció elèctrica fotovoltaica.

3.GREU INCOMPLIMENT DE DIRECTIVES EUROPEES CABDALS PER A LA PROTECCIÓ DE LA NATURA, COM HO SÓN LA DIRECTIVA D’HÀBITATS I LA DIRECTIVA D’AUS.

L’aprovació d’aquest Decret Llei incompleix directives europees cabdals per a la protecció de la natura. El Decret incorpora i amplifica la visió tecnocràtica i reduccionista de la crisi climàtica al marge de la crisi ambiental global sense tenir en compte la situació d’emergència global alertada per l’informe mundial de NNUU sobre la pèrdua dràstica de biodiversitat, o la destrucció d’hàbitats i d’espècies a Catalunya que reflecteix l’informe d’aplicació de les directives de protecció de la natura que el DTS i entitats científiques com el CREAF o l’ICO han presentat aquesta mateixa setmana.

El Decret-Llei amenaça als nostres espais naturals.
Resulta inacceptable que l’article 8 del Decret desprotegeixi els espais naturals de Catalunya que tenen més de 1.000 hectàrees una decisió arbitrària i tecnocràtica sense cap argumentació científica solvent.

“8.2 Es consideren zones no compatibles amb la implantació de parcs eòlics els espais naturals d’especial protecció (ENPE), les zones d’especial protecció de les aus (ZEPA) i els espais naturals inclosos al PEIN de superfície inferior a 1.000 ha. Això no obstant, mitjançant estudis i anàlisis específics, que s’han de reflectir en un pla territorial sectorial, es pot modificar i precisar aquest criteri.”

S’ignora la Llei d’Espais Naturals de Catalunya que, en el seu article 29 i 35, atribueix al Consell de Protecció de la Natura, òrgan assessor del Govern en matèria d’espais naturals, l’emissió d’un informe que no ha estat requerit, fet que vulnera el procediment bàsic d’aprovació de normativa amb impacte sobre el medi natural.

Recordem els estudis concloents que relacionen els parcs eòlics amb els impactes sobre les aus. Al nostre territori, espècies protegides a nivell europeu com l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata), el voltor comú (Gyps fulvus), el trencalòs (Gypaetus barbatus) i moltes altres rapinyaires, es troben sotmeses als impactes acumulatius de centrals eòliques que s’han anat instal·lant en les seves àrees de nidificació i campeig. L’afectació no es limita a les aus sinó també a altres animals com per exemple, als ratpenats o determinats insectes. En altres grups faunístics la presència d’aquestes infraestructures i les seves línies elèctriques associades impliquen una alteració dels seus hàbitats i un risc per a la seva supervivència.

Recordem també que la xarxa de transport de l’energia ocasiona greus impactes, com el de l’efecte barrera per la fauna, mort per electrocució, l’impacte paisatgístic o la constatació que grans incendis del país han estat provocats per les xarxes elèctriques de distribució.

4.DENUNCIEM LA VULNERACIÓ DEL DRET DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN MATÈRIA DE MEDI AMBIENT QUE REGULA EL CONVENI D’AARHUS TRANSPOSAT A LA UNIÓ EUROPEA MITJANÇANT LA DIRECTIVA 2003/35/CE.

Considerem molt greu que la implantació d’aquest Decret Llei s’hagi fet des dels despatxos amb poca transparència i sense promoure un ampli debat i consens del territori en la presa de decisions que tenen repercussió sobre el medi ambient. Un nou exemple de vulneració del dret de participació ciutadana en matèria de medi ambient que regula el Conveni d’Aarhus, i que s’ha transposat a l’Unió Europea mitjançant la Directiva 2003/35/CE.

L’endarreriment de Catalunya a l’hora d’implantar un bon model territorial d’energies renovables éstà directament relacionat en l’opció de prioritzar exclussivament l’escala industrial dels grans grups i ha estat un fracàs. Ara, amb l’aprovació del Decret Llei 16/2019 no s’ha aconseguit res més que activar l’especulació dels oligopolis de l’energia renovable.

Posats a legislar, veuríem amb bons ulls que el Govern i el Parlament de Catalunya regulin la proliferació de societats pantalla creades des de les grans empreses com Eolia Renovables de Inversiones que, mitjançant la fragmentació de grans parcs en petites societats que tenen totes el mateix testaferro, es salten els buits legals per anar mossegant del pastís eòlic que els ofereix l’administració amb absoluta opacitat i manca de respecte vers la ciutadania i el món local.

5.EL DECRET FACILITA ACTIVITATS DESTRUCTIVES DEL NOSTRE PATRIMONI NATURAL COM EL FRACKING, UNA PORTA OBERTA A LA CONTAMINACIÓ I A CONVERTIR EL SUBSÒL EN MAGATZEMS GEGANTS D’HIDROCARBURS.

Fem notar que, en un marc global de crisi ambiental i pèrdua de biodiversitat, no podem acceptar un Decret Llei que facilita activitats tant destructives com el fracking. El fracking és una porta oberta a convertir el subsòl en magatzems gegants d’hidrocarburs al servei del sistema gasista de l’Estat Espanyol. No forma part de cap objectiu de país i prova en tenim amb el malaguanyat projecte CASTOR que només ha servit per enriquir a un conegut empresari i especulador.

Des d’Ecologistes de Catalunya anunciem que estudiarem totes i cadascuna de les vies jurídiques possibles per tal de fer efectiva la derogació d’aquest Decret Llei, i seguirem lluitant des dels diferents territoris afectats per defensar el nostre patrimoni natural, cultural i paisatgístic, així com l’arrelament del teixit econòmic i social propi que ha convertit Catalunya en un mosaic identitari ric i divers i que ha d’avançar amb urgència cap a un model energètic renovable i inexcusablement sostenible econòmicament, socialment i ambientalment.

Catalunya, 20 de desembre de 2019

FEDERACIÓ ECOLOGISTES DE CATALUNYA (EdC)
• ASSOCIACIÓ DE DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL DEL PLA DE L’ESTANY (LIMNOS-
EdC)
• ASSOCIACIÓ MEDIAMBIENTAL VALL DEL GES- EdC.
• ASSOCIACIÓ NATURALISTES DE GIRONA (ANG)
• ASSOCIACIÓ PER A LA DEFENSA DE LA NATURA DE CATALUNYA (ADENC-EdC)
• CENTRE D’ECOLOGIA I PROJECTES ALTERNATIUS (CEPA-EdC)
• COL·LECTIU ECOLOGISTA BOSC VERD (BOSC VERD-EdC)
• CORDADA
• GRUP D’ESTUDI I PROTECCIÓ DELS ECOSISTEMES NATURALS (GEPEC-EdC),
• GRUP DE DEFENSA DEL TER
• GRUP PER A LA DEFENSA DEL MEDI NATURAL DE LA SEGARRA (GDMNS)
• INSTITUCIÓ ALT EMPODANESA PER A L’ESTUDI I DEFENSA DE LA NATURA
(IAEDEN-EdC)
• INSTITUCIÓ DE PONENT PER A L’ESTUDI I CONSERVACIÓ DE L’ENTORN NATURAL
(IPCENA-EdC

2

Finalitza el curs de fotografia de la natura

La secció divulgativa de Limnos Pla de l’Estany ha dedicat la tardor a un curs de fotografia de natura. Els formadors del curs, Miguel Àngel Fuentes i Sergio L. Barrera, membres de Natura Monfred, tenien per objectiu ensenyar, a cada assistent, a treure el màxim profit del seu equip fotogràfic. Ha sigut, per tant, un curs adaptat a tos els nivells. Per fer-ho, el crus es va dividir en tres sessions. La primera es va dur a terme a la zona de les Estunes (Porqueres) on els assistents van poder practicar la macrofotografia i l’ús de les eines i accessoris d’aquesta tècnica. La segona sortida, a la riba Banyolina de l’Estany, es va centrar en l’ús de teleobjectius per a animals en moviment, el que es coneix com a fotografia de caça. Per últim, la tercera sortida va ser de tarda, on els assistents es van esperar que caigués el sol per practicar la fotografia de paisatge, al mateix lloc que la sortida anterior.
A més, abans de les sortides, els formadors van fer una primera sessió teòrica on van ensenyar: tipus de càmeres, fonaments teòrica de la fotografia i ètica a l’hora de sortir al camp a fer fotografies.

El curs, organitzat conjuntament amb el Museu Darder, s’ha realitzat al passat mes de novembre de 2019 i han participat un total de 15 assistents.

4

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

 

Esplugabous_dormidor_la Draga_130112CFQ

L’esplugabous, dormint a la vora de l’Estany -l’article de l’ham del desembre de 2019-

L’esplugabous és un ocell de cames llargues, parent de les cigonyes i els bernats pescaires, i de color completament blanc amb un bec llarg i unes potes de color groc. Poc conegut, però segurament tots l’hem vist alguna vegada, potser dels documentals de la sabana africana, on recordarem la imatge d’uns ocellots blancs enfilats als lloms dels búfals d’aigua. Ha mostrat una gran adaptació canviant el bestiar salvatge, primer pel domèstic, com cavalls o xais, i posteriorment pels tractors. Estableix una relació de comensalisme, tant alimentant-se de puces i paparres dels animals que segueix, com menjant els insectes que animals aixequen al caminar, o els tractors en llaurar: escarabats, llagostes, altres invertebrats, i, fins i tot, granotes, talpons o peixets, quan freqüentes zones humides.

A la comarca del Pla de l’Estany el veiem a l’hivern, en terrenys amb conreus de regadiu, prats o erms on troba el seu aliment, especialment a tota la zona d’influència de la vall del Terri, i també al Pla de Martís. Està molt lligat als escorxadors, tant a Banyoles com a Cornellà del Terri, i a l’abocador de Puigpalter on s’alimenta de restes càrnies, tot un oportunista i un espavilat. Abans era una espècie rara, i després d’una gran expansió va arribar a la nostra comarca, tot i que la veurem només de setembre a març, ja que en època de cria a comarques gironines només ho fa a les Illes Medes. Allà, sobre els arbres troben la tranquil·litat per niar i abundant aliment als aiguamolls del litoral.

Un dels espectacles animals més bonics de veure, i menys coneguts, a la comarca, és veure com s’apleguen els esplugabous a l’Estany de Banyoles per dormir. Són uns animals gregaris i al vespre busquen una zona tranquil·la per ajocar-se tots aplegats en uns arbres, formant una agrupació d’entre 100 i 200 exemplars. Els últims anys aquest dormidor es troba de forma fixe a la vora de l’aigua a la zona de la Draga, a l’inici del camí de la caseta de fusta. És tot un luxe poder gaudir d’aquests animals tan a prop de la ciutat. Abans de fer-se fosc van arribant en grupets petits, alguns creuant sobre Banyoles, altres baixant de Serinyà, fins a ajuntar-se tots. Un cop fosquejant el contrast del blanc amb els arbres, els reflexos a l’aigua, els crits que fan, les baralles, ens traslladen tancant els ulls a qualsevol dels paradisos naturals que hem vist a les pantalles. Alguns fotògrafs locals n’han tret bastant de suc amb el seus contrastos. Us convidem a perdre-us un vespre per l’Estany i deixar-vos seduir per la natura.

Esplugabous Pla Martís 18-11-07CFQ (2)

paratge-margalef Foto Ruben Duro

S’inaugura un plafó a l’Estany dedicat a l’ecòleg Ramon Margalef

Durant el novembre de 2019 es va inaugurar a l’entorn de l’Estany de Banyoles el paratge Margalef, amb un plafó informatiu sobre el Dr Ramon Margalef López. Ha estat d’una iniciativa del Col·loqui de Tardor, organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona. Coincidint amb el centenari del seu naixement, el Col·loqui que s’ha dedicat a la figura del científic Ramon Margalef, l’ecòleg català de més prestigi internacional amb una intensa relació amb Banyoles des del punt de vista científic.

El plafó informatiu es va elaborar  pel Consorci de l’Estany i es va ubicar entre la Font del Vilar i l’església de Porqueres, molt a prop d’on l’any 1969 es va instal·lar el primer laboratori limnològic de camp de l’Estat per estudiar mostres de l’aigua de l’Estany i els estanyols. Va ser operatiu fins l’any 1985.

Un dels membres del Centre d’Estudis Comarcals, Salvador Sarquella, va explicar que aquest nou element vol donar a conèixer la figura de Margalef als visitants de la zona i fer divulgació de la seva tasca. El plafó fa una breu explicació biogràfica de Margalef i la seva activitat a Banyoles, inclou imatges dels dibuixos d’organismes observats a la zona lacustre i dona detalls de l’activitat del laboratori.

Notícia i fotografia de Rubén Duro extreta de Radio Banyoles

Disponible aquí.