Estany-de-Banyoles-Passera (1024x768)

Celebració de la Biomarató Banyoles del 26 al 29 d’abril de 2019

La Biomarató és el nom del City Nature Challenge de Banyoles i el Pla de l’Estany.

És una competició amistosa internacional d’observacions naturalistes en la qual més de 100 ciutats de tot el món intentaran aconseguir la major quantitat d’observacions d’éssers vius de la seva naturalesa local i publicar-les a internet a través de l’aplicació per mòbils Natusfera.

És realitza en tot el món entre els dies 26 a 29 d’abril i per aquest motiu es convoquen diferents activitats gratuïtes, obertes al públic en general i a triar, on experts facilitaran les observacions de la biodiversitat per a participar a la Biomarató 2019:

• Ocells i biodiversitat. Dissabte 27 d’abril de. De 9 a 13:30 hores. Activitat per tothom!

Passejada i itinerari de descoberta per l’Estany de Banyoles identificant la gran varietat d’ocells amb els que convivim, i coneixent tot allò que sigui d’interès sobre les espècies ornitològiques observades. Passarem per Can Morgat, Casa Nostra i la Font Pudosa. També es facilitarà la descoberta i coneixement d’altres tipus de biodiversitat.
La sortida i arribada serà l’oficina de turisme de l’Estany. Porteu mòbil, i és recomanable portar prismàtics.
• Botànica i biodiversitat. Dissabte 27 d’abril. De 10 a 13:30 hores. Activitat per tothom!

Passejada i itinerari de descoberta per l’Estany de Banyoles identificant la gran varietat d’espècies vegetals amb les que convivim, i coneixent tot allò que sigui d’interès sobre la flora d’aquesta zona humida. Farem part de la volta a l’Estany i un recorregut urbà (recs, riera Canaleta, bosc de Can Puig, Puig Clarà, etc.) També es facilitarà la descoberta i coneixement d’altres tipus de biodiversitat.
La sortida i arribada serà l’oficina de turisme de l’Estany. Porteu mòbil, i és recomanable portar prismàtics.

• Papallones diürnes i biodiversitat. Dissabte 27 d’abril. De 11 a 13:30 hores. Activitat per tothom!

Passejada i itinerari de descoberta per l’Estany de Banyoles identificant la gran varietat de papallones diürnes amb les que convivim, i coneixent tot allò que sigui d’interès sobre les papallones d’aquesta zona humida. Passarem per Can Morgat i tornarem per Casa Nostra. També es facilitarà la descoberta i coneixement d’altres tipus de biodiversitat.
La sortida i arribada serà l’oficina de turisme de l’Estany. Porteu mòbil, i és recomanable portar prismàtics i salabrets.

• Exploradors de l’Estany. Dissabte 27 d’abril. A partir de les 17 hores. Activitat familiar. Per a infants de 6 a 12 anys.

Descobrim tot el què ens amaga l’Estany i el seu entorn! En el Museu Darder ens endinsarem en la recerca del fons de l’Estany, la seva vegetació i la fauna. Després tots junts ens dirigirem cap a la vora de l’Estany on, amb els materials de recerca, descobrirem i aprendrem un munt de coses jugant i divertint-nos. En aquesta ocasió, també participarem en el Biomarató 2019, pel que recomanem portar mòbil.

Les inscripcions són al telèfon 972 574 467 o al correu electrònic: comunicaciomuseus@ajbanyoles.org (Museu Darder).

Podeu trobar més informació a https://sites.google.com/insbrugulat.cat/biomarato2019 i a http://citynaturechallenge.org/

 

CARTELL Biomarató2019 ambactivitats_v2

Logo_LIMNOS-EdC

L’assemblea de Limnos aprova els pressupostos pel 2019 i escull nou president

L’assemblea de Limnos celebrada el 16 de febrer va comptar amb una representació significativa de socis de l’entitat que van aprovar la memòria d’activitats de l’entitat i els pressupostos pel 2019.

El document de la memòria d’activitats el podeu consultar aquí

Es van aprovar els comptes de 2018 amb uns ingressos de 7.924 euros i unes despeses de 5.551, amb un saldo positiu, malgrat que està pendent encara d’enviar i facturar la revista de Limnos de 2018.

Pel que fa al pressupost de l’entitat pel 2019 s’ha concretat en uns ingressos previstos de 14.207 € en els quals hi ha els dos projectes educatius que s’han de realitzar aquest 2019. Gairebé el doble de l’any anterior. Es preveuen unes despeses superiors al voltant dels 15.177 euros.

Finalment l’assemblea va aprovar per unanimitat el relleu en el càrrec de president i secretari, i la incorporació del president anterior com a vocal de la Junta. El nou president de Limnos és en Gerard Funosas que els últims anys ha estat participant activament dels projectes de voluntariat, educatius i de camps de treball de l’entitat, i representa una continuïtat en la gestió i representació de l’entitat. També es va aprovar el canvi del càrrec de secretari, que ara serà ocupat per en Marc Fusellas.

voluntariat-30-de-març

Voluntariat amb els amics de la tortuga d’estany, xerrada i construcció de trampes d’insolació per a tortugues

Des de Fundació Emys i Limnos, dins els projecte de “Foment de l’educació i conscienciació ambiental en favor de la preservació de les zones humides amb tortuga d’estany a Catalunya, subvencionat per el Departament de Territori i Sostenibiltat, volem dur a terme diferents accions de voluntariat amb l’objectiu d’implicar a la ciutadania en el coneixement i conservació d’aquests hàbitats, i la natura en general, a partir del treball voluntari. Per una banda, per ampliar la base de voluntaris en el sector ambiental i a les nostres entitats i per l’altra, per generar vincle amb la natura.

Dissabte 30 de març 2019

L’acció s’estructurarà de la següent manera:

10:00 Lloc de trobada. Aparcament de les Estunes (Porqueres), costat carretera de Banyoles a Mieres.

Rebuda i breu explicació sobre l’entorn on ens trobem
10:30 Caminada fins l’estanyol de Montalt Xerrada sobre la tortuga d’estany a l’Estany de Banyoles i el projecte de recuperació
11:15 Caminada fins la llacuna de Casa Nostra i explicació de l’ecología de l’espècie, hàbitat, costums, i situació actual
11:45 Construcció de trampes per tortugues
13:00 Cloenda de l’activitat
Activitat per a tots els públics.

Us podeu inscriure a la jornada de voluntariat per tenir una previsió dels assistents enviant un correu electrònic a: limnos(@)limnos.org

voluntariat-30-de-març

Baner segona assemblea PS-1

Propera jornada assemblea al Pla de l’Estany de paisatges salvats 27 de març (Canvi de data !!!)

Segona jornada del procés participatiu sobre el projecte PAISATGES SALVATS

A les 19h al MUSEU DARDER DE BANYOLES. Sala d’actes!!

Us podeu inscriure al web www.paisatgessalvats.cat o venir directament a veure’ns al dimecres 27 de març

ALERTA QUE S’HA CANVIAT DE DIA , ENLLOC DEL 13 DE MARÇ!!! SERÀ EL 27 DE MARÇ

Procés participatiu-2

NP_Proj Edu Amb_FEmys_Limnos

Properes activitats de voluntariat ambiental dels Amics de la tortuga d’estany

Des de la Fundació Emys i Limnos creiem que el voluntariat ambiental és una molt bona manera d’implicar la ciutadania en el coneixement i la conservació dels ecosistemes aquàtics i la tortuga d’estany, a partir del treball voluntari i de l’aprenentatge continuat en l’acció. Ampliar la base de voluntaris intentant generar un vincle amb la natura a diferents edats i un millor coneixement de les necessitats de voluntariat en medi natural és un dels nostres objectius en educació ambiental.

Us volem convidar a participar d’aquestes actuacions de voluntariat ambiental, junts i juntes podem posar el nostre gra de sorra per ajudar a la conservació de la tortuga d’estany i les zones humides.

Si us animeu a participar podeu veure totes les activitats de voluntariat ambiental a https://www.fundacioemys.org/Temàtica/voluntariat/

unnamed

salut_i_natura

Natura i salut -l’article de l’ham del març de 2019-

El cicle de jornades Natura i Salut. Reptes de futur per a Catalunya es va celebrar al Palau Macaya de Barcelona entre l’octubre 2018 al gener 2019, orientada a l’elaboració d’una estratègia comuna entre administració, entitats, sector privat i recerca, per afavorir la interrelació entre la salut integral de la societat i la de la natura a Catalunya.
Les jornades han posat en valor la contribució de la natura en la salut de les persones, destacant la importància de disposar d’un entorn ben conservat, amb una rica biodiversitat, per garantir un desenvolupament humà més sostenible a nivell social, econòmic i ambiental.

S’ha evidenciat la contribució de la natura a la salut de les persones per garantir un desenvolupament humà més sostenible social, econòmic i ambientalment. Existeixen ja nombrosos estudis recents i experiències d’èxit sobre com el contacte amb la natura afavoreix el benestar i la salut, en les tres dimensions constitutives de l’ésser humà: física, psicològica i espiritual. Alhora, es van promoure debats sobre com generem territoris sans i sostenibles, com garantim l’accés equitatiu a la natura, i com construïm ciutats saludables.

Com a tancament del cicle s’ha presentat la declaració de la Interdependència entre salut i natura a Catalunya que parteix dels següents reconeixements:

– Cada cop hi ha més evidències científiques que demostren que la natura ens aporta beneficis insubstituïbles per a la salut i el benestar integrals, en les tres dimensions constitutives de l’ésser humà: física, psicològica i espiritual.
– El contacte directe amb la natura pot, entre altres beneficis: millorar l’estat general de salut i augmentar la vitalitat física, millorar l’equilibri i el benestar psicològics, millorar la interacció i la cohesió social, fomentar la capacitat de meravella, el sentit d’unitat i pertinença.
– Necessitem una natura sana (en bon estat de conservació) per poder tenir una vida saludable i un desenvolupament humà integral. La nostra salut depèn de la salut dels ecosistemes de la Terra, i més particularment, de la salut dels ecosistemes dels llocs on vivim, dels territoris on es purifica l’aire que respirem, els que recullen l’aigua que bevem, o aquells on creixen els aliments que ens nodreixen.
– Cada cop vivim més en ciutats i entorns artificials, i ens estem allunyant més de la natura. Per primera vegada a la història, més del 50% de la població mundial viu en entorns urbans, i es preveu que l’any 2030 s’arribi al 60%.
– El contacte amb la natura té una important funció preventiva, i pot tenir també, en certs casos, notables funcions terapèutiques o guaridores.
– El foment d’estils de vida sans, en contacte regular amb espais naturals, o espais verds a la ciutat, augmenta el benestar i la salut, tant personal com social, i ajuda a sintonitzar en profunditat amb els ritmes i elements naturals.
– Davant de la concentració urbana i del repte del canvi climàtic, la natura urbana ajuda a fer ciutats més resilients i sostenibles (ODS núm. 11), reduint la contaminació de l’aire, el soroll i la calor.
– La naturalització de les ciutats és necessària perquè aquestes siguin més saludables, però cal que es garanteixi l’accés equitatiu a la natura i evitar efectes indesitjats, com el fenomen de la gentrificació verda.

Podeu consultar la Declaració sobre la interdependència entre Salut i Natura a Catalunya, oberta a adhesions al web de la XCT http://www.custodiaterritori.org

Paisatges Salvats

Canvi de data de la primera sessió de Paisatges Salvats al Pla de l’estany 22 de febrer

Degut a la Vaga General prevista pel dijous 21 de febrer hem aplaçat la primera trobada per debatre sobre els paisatges salvats al Pla de l’Estany al divendres 22 de febrer a la mateixa hora, les 19h al Museu Darder de Banyoles.

Més informació al web de Paisatges salvats

Paisatges Salvats

Paisatges Salvats

heura

La necessitat de mantenir les Heures – l’article de l’ham del febrer 2019-

Tothom, qui més qui menys, coneix l’heura (Hedera helix L.). La podem trobar adornant baranes o façanes com a planta ornamental, però sobretot en mig del bosc i en zones ombrívoles, és per tant una espècies vegetal molt comuna que no ha vingut ni ha sigut portada d’enlloc, sinó que és autòctona a casa nostra i a pràcticament tot Europa i Turquia. A més, no només és coneguda per la seva abundància en el medi natural, sinó que de la seva part vegetativa se n’extreu un principi actiu amb el que es fan diferents remeis i fàrmacs, molt relacionats en el tractament de les vies respiratòries. Però la seva fama no acaba aquí, a rel de les seves propietats medicinals, en l’antiguitat va ser vista com a planta màgica, usada per foragitar els mal esperits de la borratxera, i amb el temps alguns establiments penjaven el símbol d’una fulla d’heura a la porta per donar a entendre que allà s’hi servia un bon vi.

La biologia d’aquesta espècie, és clara només de fer-hi un cop d’ull. Com a tal, no és capaç d’alçar-se, sinó que l’evolució, al llarg del temps, li va donar una estratègia diferent. Des del terra, aprofita la rigidesa dels arbres per pujar en alçada en forma d’espiral al llarg del tronc, en l’objectiu de buscar la llum, que en el cas de la cobertura dels arbres del bosc, estarà a les seves façanes. Malgrat tot, aquest comportament epífit (organisme que creix sobre d’un altre) li ha atorgat a l’heura una mala i errònia fama de planta paràsita. Hom creu que el fet de créixer al voltant dels troncs rígids “ofega” l’arbre fins a provocar-li la mort. Bé és cert, que s’han vist alguns casos en què degut al pes de l’heura, un arbre malalt o mort cedeix i finalment acabava caient, però la malaltia o la mort, no és mai causada per l’heura, ja que aquesta no ocupa cap part fotosintètica de l’arbre. Així doncs, l’heura com a espècie, no té un comportament de paràsit dins de l’ecosistema sinó de comensal entre l’arbre i ella mateixa. El comensalisme és una relació ecològica entre dues o varies espècies, en la que una obté un benefici mentre que a l’altre no li resulta beneficiós, però tampoc perjudicial. En aquest cas concret, l’heura obtindria llum mentre que l’arbre no se’n veuria afectat.

Així doncs, per quina raó cal conservar l’heura, més enllà dels seus usos antropocèntrics medicinals? Doncs bé, tal i com hem dit, l’heura és una planta autòctona que al llarg de l’evolució va saber trobar el seu lloc a l’ecosistema, donant-li serveis, igual que tota la resta d’espècies que hi interactuen. Aquests serveis, no són tant evidents com el seu desenvolupament, per tant cal que ens parem a observar-la un parell de segons més del que solem. Si ho fem, observarem que la massa vegetal de la mateixa heura és refugi de grans quantitats d’ocells, sobretot pardals (Passer domesticus), actualment en regressió, i tallarols de casquet (Sylvia atricapilla). A més, al final de l’hivern, fructifica de manera exuberant donant aliment a molts ocells frugívors i fins i tot a micromamífers.

A partir d’ara doncs, quan veiem un àlber alt i gros com els que hi ha al voltant de l’estany, o un roure majestuós al mig del bosc, envoltats d’heures denses, no ens hem de lamentar, ans al contrari. I per suposat mai ens podem prendre la llibertat de tallar el peu principal de l’heura pensant que així fem un favor a l’arbre, possiblement estarem afectant greument a una comunitat d’ocells sencera.

Baner Paisatges salvats

L’ANG, Limnos i Iaeden-Salvem l’Empordà reivindiquen el valor dels Paisatges Salvats

● Paisatges Salvats és un procés de participació ciutadana que vol posar en valor els paisatges preservats gràcies a la mobilització social i els beneficis que se’n deriven.
● El procés, que tindrà una durada de sis mesos, s’estructura en sis trobades, s’inicia amb la creació d’un registre de Paisatges Salvats i de Paisatges Amenaçats, per posteriorment fer una anàlisi dels serveis ecosistèmics que ofereixen i un diagnòstic de l’estat administratiu i ambiental d’aquests paisatges.

Banyoles, 11 de febrer de 2019

L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG), l’Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany (Limnos) i Iaeden-Salvem l’Empordà, començaran el proper dimecres 20 de febrer el procés participatiu Paisatges Salvats. El procés que durarà fins el juliol, és una oportunitat per posar en valor la tasca de defensa del territori de les entitats ecologistes de comarques gironines i donar visibilitat als beneficis dels paisatges preservats gràcies a la mobilització social.

L’objectiu del procés participatiu és debatre i definir conjuntament amb la ciutadania quin és el valor dels Paisatges Salvats, tenint en compte el seu grau de protecció actual, els usos i
activitats que s’hi realitzen i les principals amenaces que tenen. Durant el procés es realitzaran sis trobades, dues a la comarca de l’Alt Empordà, dues al Gironès i dues al Pla de l’Estany, per arribar així a una gran diversitat de persones i recollir la pluralitat d’opinions.

Com a resultat, s’elaboraran diferents fitxes descriptives dels Paisatges Salvats, que recolliran informació quantitativa (municipi, superfície, any, etc.) i qualitativa (situació administrativa-legal, imatges representatives, valors ambientals i serveis ecosistèmics, etc.).

Aquestes trobades volen incloure diferents col·lectius que sovint no s’acosten a les entitats ecologistes, com els petits agricultors o els guies turístics.
També s’organitzarà un “tour” de descoberta d’un paisatge salvat a cada comarca (amb itinerari i data encara per determinar). Aquesta activitat tindrà un caire lúdic i servirà per conèixer in situ els valors dels espais visitats, la història de la seva defensa i els serveis ecosistèmics que subministren.

Durant tot el temps que duri el procés la pàgina web paisatgessalvats.cat oferirà informació sobre els Paisatges Salvats, els resultats de les trobades i recollirà les aportacions de la
ciutadania, incloent la publicació de cartografia digital online.

Paisatges Salvats és un projecte de l’ANG, Limnos i Iaeden-Salvem l’Empordà, amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Press-kit-Paisatges Salvats

NP_Proj Edu Amb FEmys_Limnos_1

L’educació ambiental: una eina més per a la conservació de les Zones Humides

• Fundació Emys i Limnos posen en marxa un projecte educatiu per transmetre la importància del voluntariat en la conservació de la natura.
• Es preveu crear un espai educatiu en format d’escola de naturalistes i potenciar el coneixement i recursos disponibles sobre la tortuga d’estany com una forma d’ajuda a la conservació de les zones humides.

5 de febrer de 2019.

Fundació Emys i Limnos posen en marxa un projecte educatiu per transmetre la importància del voluntariat en la conservació de la natura, on es preveu crear una escola de naturalistes i potenciar el coneixement i recursos disponibles sobre la tortuga d’estany.

El 3 de desembre de 2018 el Departament de Territori i Sostenibilitat va publicar la resolució definitiva per la concessió de subvencions del Tercer Sector Ambiental de Catalunya per el finançament de projectes d’educació i sensibilització ambiental en règim de col·laboració. Un dels projectes escollits i subvencionats ha estat el presentat per la Fundació Emys com a entitat promotora i Limnos com entitat sòcia.

El títol del projecte és “Foment de l’educació i conscienciació ambiental en favor de la preservació de les zones humides amb tortuga d’estany a Catalunya” i té un abast territorial bastant notori. Principalment les accions es centraran en les zones humides on es coneix l’existència de tortuga d’estany en les zones d’actuació de les entitats implicades, és a dir, a la Plana de la Selva, els Estanys de Sils i les zones humides del Pla de l’Estany; i per una de les actuacions concretes a la zona de la sèquia major de Vila-Seca (Tarragona) i el Delta de l’Ebre.

Les diverses actuacions plantejades i que descriurem a continuació estan pensades per arribar a diferents tipologies de destinataris per tal de donar resposta a l’objectiu principal que ens plantegem i que es recull en el títol del projecte.

Fomentant una Escola de Naturalistes

La primera actuació i a la qual hi volem posar més dedicació, és en la creació d’un espai educatiu on la natura sigui la protagonista, amb especial èmfasi a les zones humides, per tal de generar un vincle entre els infants i joves amb la natura i amb les entitats d’educació ambiental més enllà de les activitats puntuals que es poden fer amb els centres educatius i les activitats que realitzem durant l’estiu, com per exemple, els casals ambientals i camps de treball. Aquesta acció porta per títol l’Escola de Naturalistes, amb la qual realitzarem: el projecte educatiu de l’escola; la programació d’un trimestre, amb 12 activitats per cada grup d’edat, infants (de 8 a 11 anys) i joves (de 12 a 16anys), les proves pilot en diferents centres educatius durant el tercer trimestre, i l’elaboració de materials de suport per l’escola i les activitats proposades.

El voluntariat com a eina de conservació

L’altre actuació és la realització de diferents accions de voluntariat amb l’objectiu d’implicar la ciutadania en el coneixement i conservació d’aquests hàbitats a partir de treball voluntari. Per una banda, per ampliar la base de voluntaris en el sector ambiental i a les nostres entitats. I per l’altra, per generar vincle amb la natura amb diferents perfils d’edat. En total hi ha programades de moment 11 accions, repartides entre diferents municipis, entre els mesos de març i juliol, en les quals s’hi farà des d’un cens de tortugues fins a refugis per l’herpetofauna, entre d’altres.

En darrer lloc, la altres dues actuacions estan més enfocades en donar continuïtat a la feina realitzada en els projectes anteriors tot: actualitzant la web de www.tortugadestany.org; actualització de l’Emysapp i implementació del joc interactiu en dos espais nous (Tarragona i Delta de l’Ebre); i finalment, ampliar els materials que acompanyen les activitats educatives i de voluntariat per fer-los més realistes on els participants es puguin fer-se una idea més exacte, per exemple, de la tortuga d’estany.

La feina que se’ns presenta al llarg dels propers mesos no és poca, però el compromís que tenim i la motivació per donar a conèixer i posar en valor el nostre entorn natural i l’educació ambiental és tal, que esperem que les puguem desenvolupar satisfactòriament assolint bons resultats, en primer lloc; aconseguint un major interès i implicació per part de la ciutadania, en segon lloc; creant noves sinèrgies i col·laboracions amb actors del territori,i en tercer lloc; principalment per el futur desenvolupament de l’Escola de Naturalistes.

NP_Proj Edu Amb_FEmys_Limnos