20180729_132029 (1024x768)

S’inaugura oficialment l’itinerari cultural de la Platja d’Espolla

L’itinerari cultural de la Platja d’Espolla es va inaugurar oficialment el diumenge 30 de juliol de 2018 amb la presència de més de 120 persones el que demostra l’interès per l’espai. Els alcaldes de Porqueres i Fontcoberta, municipis que comparteixen l’espai, van presidir aquest acte, en el que també va participar el president de la Diputació de Girona i alcalde de Banyoles, Miquel Noguer. Els padrins de l’acte van ser els veïns Ernest Costa i Jaume Colomer, que van fer una visita guiada a l’espai posant en valor els elements naturals i culturals de l’espai.

20180729_113958 (1024x768)

L’espai compta amb tres figures a mida gegant de formigó d’un triops i de dos dels amfibis presents a l’espai, la granota verda i el gripau d’esperons. També s’han habilitat diversos miradors i un plafó informatiu sobre el jaciment paleolític que s’ha localitzat a la roureda.

 

20180729_113247 (1024x768)

IMG-20180728-WA0012

 

 

 

 

 

 

20180729_111143 (1024x768)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

cartell curs flora

Apunta’t al Curs d’identificació de flora autòctona. Setembre 2018

Vine a descobrir la flora autòctona de Catalunya i apendràs a identificar els arbres, arbusts i lianes del nostre país, les seves característiques principals i molt mé amb classes teòriques i pràctiques. El curs consta de 6 sessions teòriques al Museu Darder i 4 sortides de camp a veure plantes a Banyoles, a Vilademuls i Gavarres, a La Garrotxa i al Ripollés.

Preu 20 euros , la meitat pels socis de Limnos.

Organitza Limnos i el Museu Darder de Banyoles.

Podeu descarregar el cartell en pdf

cartell curs flora

cartell curs flora

 

Curs papallones 2018 Limnos Museu Darder Banyoles

Finalitza el curs d’identificació de papallones diürnes del 2018 al Museu Darder

  •  El curs, que incloïa una sessió teòrica d’introducció i quatre sessions pràctiques al camp, ha finalitzat aquest 16 de juny amb la sortida matinal a Vilaüt, als Aiguamolls de l’Empordà.
  • 14 persones han participat al curs, durant el qual s’ha detectat 30 espècies diferents de papallones diürnes.

WhatsApp Image 2018-06-16 at 5.56.27 PM Margenera_comuna Vall_Santa_Caterina_3 Estanys_Jordà (1) Vall_Santa_Caterina_2 Vall_Santa_Caterina

Un any més, el Museu Darder i l’Associació Limnos han organitzat un curs naturalista per conèixer millor la fauna autòctona que podem trobar a les nostres terres. Enguany, el tema escollit han estat els ropalòcers (papallones diürnes). Aquest curs representa la continuació del curs d’introducció a les papallones i els odonats realitzat fa dos anys, però centrant-se només en les papallones diürnes i amb un enfocament més dirigit a la identificació. La professora del curs va ser, de nou, la biòloga i educadora ambiental Lídia Salvanera.

La durada del curs ha estat d’uns dos mesos (24 d’abril – 16 de juny), durant els quals s’ha impartit una classe teòrica i s’ha fet quatre sortides matinals, separades dues setmanes entre elles amb la finalitat de poder detectar espècies amb fenologies diverses. Les quatre sortides han tingut lloc a les Llacunes de Can Morgat (Pla de l’Estany), amb 5 espècies observades, la Vall de Santa Caterina (Baix Empordà), amb 10 espècies observades, els Estanys d’en Jordà (Garrotxa), amb 18 espècies observades, i Vilaüt (Alt Empordà), amb 19 espècies observades. La intenció era explorar diferents hàbitats de la província de Girona per maximitzar el nombre d’espècies trobades. En total, es va poder detectar 30 espècies diferents:

· Reina zebrada (Iphiclides feisthamelii)
· Papallona reina (Papilio machaon)
· Cleòpatra (Gonepteryx cleopatra)
· Llimonera (Gonepteryx rhamni)
· Safranera de l’alfals (Colias crocea)
· Blanca de la col (Pieris brassicae)
· Blanqueta de la col (Pieris rapae)
· Pòntia comuna (Pontia daplidice)
· Margenera comuna (Lasiommata megera)
· Bruna boscana (Pararge aegeria)
· Lleonada de matollar (Coenonympha arcania)
· Lleonada comuna (Coenonympha pamphilus)
· Bruna de prat (Maniola jurtina)
· Saltabardisses cintada (Pyronia bathseba)
· Escac ibèric (Melanargia lachesis)
· Bruixa (Brintesia circe)
· Donzella violeta (Boloria dia)
· Nimfa mediterrània (Limenitis reducta)
· Atalanta (Vanessa atalanta)
· Migradora dels cards (Vanessa cardui)
· Damer roig (Melitaea didyma)
· Marroneta de l’alzina (Satyrium esculi)
· Blaveta de l’heura (Celastrina argiolus)
· Griseta mediterrània (Lysandra hispana)
· Blaveta lluent (Lysandra bellargus)
· Blaveta comuna (Polyomnatus icarus)
· Capgròs comú (Carcharodus alceae)
· Murri de la pimpinella (Spialia sertorius)
· Merlet comú (Pyrgus malvoies)
· Dard ros (Ochlodes sylvanus)
————————————

Es va detectar tres individus de Tibicina tomentosa, el primer registre conegut de l’espècie a la província de Girona i el segon a nivell de Catalunya.

Tibicina tomentosa

Tibicina tomentosa

1024px-Chytridiomycosis

Malalties infeccioses dels amfibis. Què hi podem fer? -l’article de l’ham del juny 2018-

Hi havia un temps on la majoria de nens i nenes jugaven a la natura i tenien contacte amb els animals de forma habitual. Qui no va jugar de petit a pescar greixandos o calabutins en basses, recs, canals i fonts? Els amfibis, un grup que inclou granotes, gripaus, salamandres i tritons, són animals majoritàriament terrestres però que fan les postes de les larves, els capgrossos, a l’aigua. Abans, no hi havia manies en remenar els capgrossos, ni els gripaus i les granotes, i des de la vessant de l’educació ambiental fora bo de retornar a activitats com aquelles. Veure com un capgros es transforma en una granota en un aquari hauria de ser una experiència educativa bàsica, igual que perseguir greixandos amb un salabre. Però els temps canvien, la pressió humana sobre l’entorn natural s’incrementa, i noves amenaces afecten a la supervivència de les espècies. En aquests moments els amfibis estan sota l’amenaça d’unes malalties infeccioses, i això, canvia les regles del joc.
S’ha detectat un fort declivi de les poblacions d’amfibis a Catalunya i a tot el món. Una de les causes és la transmissió d’una sèrie de malalties infeccioses que s’han estès amb la dispersió d’espècies exòtiques arreu del món. Els fongs, bacteris, virus i tot tipus de patògens que provoquen malalties evolucionen al llarg del temps en relació als seus hostes, és a dir, s’adapten als canvis dels organismes als quals infecten. Quan traslladem un animal o una planta d’un lloc a un altre hem de tenir present que podem estar transportant amb ell patògens propis del seu hàbitat que no sabem com reaccionaran en el nou medi. La flora i fauna autòctona no sempre estarà preparada per combatre aquests patògens i podem observar mortalitats massives o inclús la desaparició d’espècies en algunes localitats.
Als amfibis els afecta la quitridiomicosi, el ranavirus o el red leg, que provoquen símptomes com rugositat i acumulació de pell morta, vermellor en la part ventral, lesions o hemorràgies, letargia, manca del reflexos motors i posicions poc habituals com ara seure amb les cames separades del cos. Diagnosticar aquestes malalties sobre el terreny és difícil, calen proves clíniques i la participació d’experts, però entre tots i totes podem evitar que les malalties s’estenguin i alertar si detectem amfibis malalts.

Per això és molt important que evitem manipular animals, no els agafem, especialment els capgrossos, sense autorització o coneixements. Si utilitzem salabrets o anem a pescar a diferents zones cal que el material estigui net i preferentment desinfectat amb lleixiu (botes, salabres, xarxes,…). Per això, en zones tant sensibles, i amb un valor tant important per als amfibis com a l’estanyol d’Espolla, cal prendre les màximes precaucions, i no es poden fer rescats ni moviments d’amfibis sense coneixements, ni les anàlisi i autoritzacions pertinents.
Si detectem possibles símptomes de malaltia hem de comunicar-ho a les autoritats competents: el Cos d’Agents Rurals (93 561 70 00) i el Servei de Fauna i Flora (93 567 42 00). El Servei de Fauna i Flora de la Generalitat ha elaborat un protocol per tal de que entre tots evitem la propagació de malalties que amenacen la fauna local. Més informació: Projecte Life Tritó http://lifetritomontseny.eu/ca

 

participants_18

Rècord de participació en el cens i observació d’una llúdriga a l’Estany

  • Limnos detecta llúdriga per 3r any consecutiu, aquest cop un invididu a l’Estany, i la pot fotografiar.
  • La onzena edició del cens ha tingut un rècord de participació amb un total de 19 voluntaris.

En l’onzè cens visual de llúdriga Limnos segueix amb els resultats positius de les dues últimes edicions, podent observar un any més aquest mamífer a l’Estany de Banyoles. Celebrem l’evidència que la llúdriga segueix present al nostre entorn, i també l’èxit de participació del cens, amb 14 punts mostrejats i 19 persones voluntaries, el rècord d’aquest cens. Aquest any s’ha pogut documentar la observació amb una fotografia, i aprofitem per recordar que l’any passat es va poder gravar amb molta sort un vídeo d’un grup familiar de 4 individus. El gruix de participants i de punts mostrejats permet donar més robustesa als resultats del cens. Per això, si la participació es manté i la llúdriga continua frequentant l’Estany, futures edicions d’aquest cens podrien ajudar a saber més dels hàbits d’aquest misteriós mamífer i el nombre d’individus que frequenten l’Estany de Banyoles i el seu entorn.

Aquests censos organitzats per Limnos consisteixen a col·locar observadors en silenci durant 2 hores al vespre (8-10h) i hora i mitja a la matinada (5.30-7h) a diferents punts de l’Estany. En la majoria d’edicions de cens amb resultats positius la llúdriga s’havia vist a la zona de les llacunes de Can Morgat, però enguany l’únic individu observat es va veure nedant a l’Estany, des de la passera de la zona d’Amaradors. Tampoc es va detectar en tres punts mostrejats al Fluvià on sabem que es sol moure.

Els participants d’aquest any han inclòs voluntaris habituals de Limnos, alguns més esporàdics però afins al cens de llúdriga, i també cares noves, com tres estudiants del INS Josep Brugulat. Limnos agraeix l’interès de gent, i anima a tothom qui vulgui a participar en aquest tipus d’activitats.

Llúdriga vista a Amaradors la matinada del 16 de Juny de 2018. Observador i autor de la fotografia: Dylan Garcia

Llúdriga vista a l’Estany de Banyoles la matinada del 16 de Juny de 2018. Observador i autor de la fotografia: Dylan Garcia

Concurs Fotografia de la Natura 2018 Entrega de premis

Lliurament de premis i inauguració de l’exposició del XVIIè Concurs de fotografia de la Natura

L’edició del concurs del 2018 ha estat dedicada als “Rius, recs i rieres” i hi han participat 75 persones i 216 fotografies.
• L’exposició restarà oberta al públic del 23 de juny al 11 de setembre al Museu Darder de Banyoles

Banyoles, 23 de juny del 2018.

El divendres 22 de juny, a les 8 del vespre es va celebrar el lliurament dels premis als guanyadors de les tres categories i es va inaugurar l’exposició de la XVIIena edició del concurs de fotografia de la Natura. Un any més el concurs està convocat pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Limnos, la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona i el Museu Darder de Banyoles.

La participació ha estat de les més elevades dels últims anys amb 75 persones que han enviat un total de 216 fotografies digitals. Es van descartar 30 fotografies per no complir els requisits de les bases. El jurat, format per un membre de cadascuna de les entitats organitzadores i dos reconeguts fotògrafs del Pla de l’Estany van visualitzar totes les imatges fins triar-ne 35, de les quals 8 finalistes, que són les que s’exposaran fins a l’11 de setembre a la Sala d’Exposicions Temporals del Museu Darder de Banyoles. Posteriorment, l’exposició itinerarà a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.

fotos guanyadores

El primer premi, de 400 euros, ha estat per Antonio Saez Cambredo, repetint el premi de l’edició de l’any passat, i la fotografia titulada “Merla d’aigua” feta al Berguedà. El premi de 250 euros a la millor fotografia obtinguda al Pla de l’Estany ha estat per Jaume Llorens Bach, amb la fotografia “Fulla i fins d’un rec” realitzada a Banyoles. I el premi, també de 250 euros, a la millor fotografia realitzada per un soci d’alguna de les entitats que organitzen el concurs o bé una persona vinculada a la Universitat de Girona, ha estat per Jaume Planas Pujadas, que també repeteix premi de l’any passat en una altra categoria, soci de Limnos, amb la fotografia “Fluvià” feta als voltants de Besalú.
Està previst que la temàtica i les bases del concurs de fotografia del 2018 siguin presentades en el decurs de les següents setmanes, i estaran relacionades amb la geologia.

Webs de les entitats organitzadores:
www.cecbanyoles.cat
www.limnos.org
www.udg.edu/fc
www.museusdebanyoles.cat

Les fulles noves de les acàcies_10x15 (680x1024)

Són les plantes intel·ligents? – l’article de l’ham del juny 2018-

Quan diem que una persona ha quedat com un vegetal, volem dir que ha perdut tota sensibilitat o consciència, que ja no podem comunicar-nos amb ella, que no pot relacionar-se amb l’exterior, que té unes condicions de vida ínfimes… Tendim a pensar que les plantes són així, uns éssers pràcticament insensibles. Els estudis científics que s’estan duent a terme actualment en biologia vegetal tendeixen a desmuntar aquestes idees i a demostrar tot el contrari. Stefano Mancuso és director del laboratori internacional de neurobiologia vegetal a Florència i en el seus llibres, com per exemple “Sensibiidad e inteligencia en el mundo vegetal” o el més recent “El futuro es vegetal”, ens detalla com s’han anat desenvolupant les investigacions en aquest camp i els seus sorprenents resultats que revolucionen el món de la botànica.

L’autor es queixa de que jutgem les plantes de manera antropocèntrica, amb conceptes basats en la nostra pròpia estructura animal, amb òrgans i funcions ben definides, amb un control nerviós centrat al cervell que envia senyals a totes les parts del cos; fins i tot en un concepte de l’activitat basat en el moviment bíped o quadrúped. En realitat, comprovem que moltes de les solucions adoptades per les plantes són el revers exacte de les que han desenvolupat els animals, però no per això són pitjors: els animals es desplacen, les plantes resten fixes a terra; els animals són ràpids, les plantes són lentes; els animals consumeixen, les plantes produeixen; els animals generen diòxid de carboni, les plantes el fixen, els animals depenem de les plantes, les plantes són autònomes… i una diferència fonamental: els animals tenen funcions concentrades en òrgans especialitzats mentre que les plantes tenen funcions difoses, repartides per tot el seu cos.

Aquest fet representa un gran avantatge pels vegetals, doncs si les plantes tinguessin òrgans la seva vida correria molt més perill, ja que les mossegades dels animals que s’alimenten d’elles podrien matar-les. Les plantes no tenen un òrgan semblant a un cervell, ni un sistema nerviós pròpiament dit, malgrat això, perceben l’entorn amb una sensibilitat superior a la dels animals, S’ha demostrat, per exemple, que els àpex de les arrels d’una planta són capaços de detectar fins a 40 paràmetres diferents que influiran en el seu desenvolupament: llum, humitat, pressió, so, gran varietat de senyals químiques… A més, per mitjà de les arrels, poden intercanviar informació i fins i tot intercanviar nutrients amb altres plantes del seu voltant. S’ha comprovat que en boscos madurs els exemplars més sans i vigorosos ajuden als més dèbils o envellits transportant nutrients cap a ells, fent prevaler de manera altruista, la estabilitat de la comunitat del bosc per sobre del benefici individual. Les plantes no només poden intercanviar informació entre elles sinó també entre elles i els animals. Així mateix sabem que els vegetals sospesen i analitzen amb precisió les circumstàncies ambientals i, en conseqüència, realitzen les accions més adequades en cada moment. Com negar que són intel·ligents? No tenen un sistema nerviós central, però totes les cèl·lules del seu cos participen en la presa de decisions de la planta, es tracta d’un sistema d’intel·ligència descentralitzada, en xarxa, que porta funcionant 600 milions d’anys . La espècie humana, tot just ara, està descobrint aquest sistema per exemple amb internet, amb la wikipedia, els bitcoins…

Potser prendre consciencia de que les plantes senten, es comuniquen, recorden, resolen problemes, aprenen… ens pot ajudar a considerar-les com a éssers més propers a nosaltres, a commoure’ns davant dels seus problemes i a pensar que són mereixedores de molta més atenció i protecció de les que moltes vegades reben.

escut_Ajuntament_Banyoles_BN_web-5

L’Ajuntament de Banyoles convoca audiències públiques sobre el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)

L’Ajuntament de Banyoles ha convocat audiències públiques els dies 11, 13 i 18 de juny a 2/4 de 9 del vespre a la sala d’actes de l’Ajuntament de Banyoles.

Són audiències obertes a tothom: veïns i veïnes de la ciutat, associacions…

Des de Limnos creiem que és important participar i defensar un projecte urbanístic més sostenible ambientalment.

Vine, participa i inscriu-te a participacio@ajbanyoles.org

Membres-dEcologistes-Catalunya-desplegat-pancarta_2027807439_54332052_550x367

Ecologistes de Catalunya reclama la Conselleria de Medi Ambient durant l’entrega de premis de Medi Ambient de 2018

La tarda del 5 de juny, dia mundial del Medi Ambient, membres de la Federació d’Ecologistes de Catalunya (EdC), han fet un acció reivindicativa durant l’acte d’entrega dels premis Medi Ambient 2018 que atorga la Generalitat. L’acte ha estat presidit pel President de la Generalitat, Quim Torra.

Els ecologistes han desplegat una pancarta durant l’acte en la que es podia llegir: (RESTITUIR LA CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT, UNA PRIORITAT PER LA REPÙBLICA)

Posteriorment, s’ha lliurat al president Torra una carta amb el manifest que al mes de febrer d’enguany es va trametre a totes les forces polítiques, on es demana la restitució del Departament i Conselleria de Medi Ambient forts, amb competències i recursos. Aquest manifest impulsat per la Federació Ecologistes de Catalunya compta amb la signatura de la practica totalitat d’entitats ecologistes, ambientals i de defensa del territori d’arreu de Catalunya.

Podeu accedir al manifest: Manifest Reclamem un Departament de Medi Ambient febrer 2018.compressed

Alhora, el document lliurat demana una trobada amb el President de la Generalitat, a la qual es proposa l’assistència de les conselleres de Presidència i d’Agricultura, així com del conseller de Territori i Sostenibilitat que integren les competències més directament implicades amb les polítiques ambientals que, malgrat la seva inherent transversalitat, voldríem veure impulsades per un Departament de Medi Ambient, tal i com succeeix amb els països europeus de referència.

Barcelona, 5 de Juny de 2018, dia mundial del medi ambient
IMG-20180605-WA0065

IMG-20180605-WA0029IMG-20180605-WA0063

dnnimagehandler

Inauguració Exposició XVII Concurs de Fotografia de la Natura “Rius, recs i rieres”

Exposició de les millors fotografies presentades l’última convocatòria del concurs. El tema del concurs en aquesta edició són els rius, recs i rieres. Les imatges poden mostrar qualsevol tipus de curs d’aigua en algun dels seus trams, encara que estigui sec, així com els elements singulars que en formen part (gorgues, saltants, baumes, congostos,…) i les plantes i animals que s’hi troben. S’han donat un primer premi, un premi especial a la millor imatge obtinguda a la comarca del Pla de l’Estany i premi a la millor fotografia realitzada per un soci d’algunes de les entitats que organitzen el concurs o bé per una persona vinculada a la Universitat de Girona.

Inauguració i lliurament de premis: dia 22 de juny, a les 8 del vespre. Després del lliurament de premis, s’oferirà un refigeri als assistents.

Exposició de les fotografies finalistes i guanyadores: Del 23 de juny a l’11 de setembre de 2018. Museu Darder de Banyoles

Organitza: Centre d’Estudis Comarcals, Limnos, UdG, Museu Darder, Ajuntament de Banyoles, Consorci de l’Estany.

ENTRADA GRATUÏTA

2018_Lona_Concurs_fotografia4