logo_reciclos_color

Projecte Reciclos per fomentar la recollida de residus al Pla de l’Estany

La prova pilot RECICLOS té com a objectiu incrementar la taxa de reciclatge dels envasos de la Comarca del Pla de l’Estany, que actualment és d’un 37,4% (lleugerament inferior a la mitjana catalana, que és d’un 40%).

Per tal d’incentivar el compromís amb el reciclatge s’utilitza una moneda virtual, els RECICLOS, que rebran els usuaris que reciclin correctament. Aquesta moneda es podrà bescanviar per una sèrie de recompenses: des d’aportacions a ONG (entre les quals Limnos), fins a participacions de loteria, premiant així la feina ben feta.

Reciclos-cartell“Volem motivar el ciutadà perquè vegi que reciclar és un compromís però també una oportunitat” Denisa Gibovic, directora de Blue Room Innovation i creadors del projecte RECICLOS. El Pack de Benvinguda als participants inclou bosses per al reciclatge i codis QR.

La prova pilot durarà fins el 10 de febrer del 2019, aproximadament i se centrarà al barri de Fontcoberta i la urbanització Meliantra. Tot i que està obert a tot el Pla de l’Estany, amb un límit de 1000 famílies.

Aquest projecte és de BlueRoom inovation, amb el suport del Consell Comarcal del Pla de l’Estany i Ecoembes.

Limnos com a entitat ecologista és molt crítica amb el sistema actual de gestió de residus,, i creiem que primer cal mfomentar la reducció d’envasos i després el reciclatge. Malgrat això, donem suport al projecte en considerar que és important posar en valor els residus, coresponsabilitzar-se de la gestió i fomentar el reciclatge i la conservació del patrimoni natural.

Bases_XVIIIConcursFoto1

Es presenten les bases del XVIII Concurs de Fotografia de la Natura del 2019: “Estructures geològiques”

Fins l’1 de maig de 2019 teniu temps de participar en la XVIII edició del Concurs de Fotografia de la Natura que organitzen el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB), l’entitat ecologista Limnos, el Museu Darder de Banyoles i la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona (UdG). El tema de l’edició d’enguany és “Estructures geològiques”. S’acceptaran imatges que mostrin qualsevol tipus de curs d’aigua en alguna de les diferents morfologies que poden presentar les roques (plecs, falles, estrats, formes d’erosió,…) així com imatges de paisatges i formes de relleu en què aquests elements tinguin un paper predominant.

PDF: Bases_XVIIIConcursFoto

La dotació del primer premi, per a la fotografia guanyadora del concurs, és de 400 euros. A aquest premi hi optaran, en primera instància, totes les fotografies presentades. El jurat, a més, atorgarà dos premis especials de 250 euros cadascun, que es destinaran respectivament a la millor imatge obtinguda a la comarca del Pla de l’Estany i a la millor fotografia realitzada per un soci d’alguna de les entitats que organitzen el concurs o bé per una persona vinculada a la Universitat de Girona (estudiant, personal d’administració i serveis, docent o investigador).

La participació és lliure i gratuïta. Hi podrà participar qualsevol persona, aficionada o professional.

La inscripció s’ha de fer pel formulari disponible al web del centre d’estudis comarcals de Banyoles.

Bases_XVIIIConcursFoto2

viral

Inconsciència viral – l’article del’ham del desembre 2018-

A principis d’aquest mes es va fer viral un vídeo d’una mare i una cria d’ós bru (Ursos actos) pujant una carena d’una muntanya nevada. El vídeo ensenyava des d’una prespectiva aèria com el petit relliscava en la neu una vegada rere l’altra i seguidament intentava arribar a dalt, on l’esperava ansiosa la seva mare. La perseverança i vulnerabilitat de l’osset feia impossible no empatizar amb la cria, i el vídeo es va viralitzar, esdevenint per molts usuaris un exemple “cuqui” d’autosuperació. Si molts d’aquests mateixos testimonis reflexionessin una mica sobre el vídeo que havien vist i compartit, veurien que aquesta gravació és la causa directa del sufriment d’aquell animalet per qui tant pateixen. Tal com han indicat molts usuaris a la xarxa, la gravació està feta per un dron que segueix irresponsablement a la família, espantant a la mare i fent que prengui la mala decisió de fugir carena amunt per escapar-se més ràpid de l’aparell volador que veu com una amenaça. En diversos moments, especialment quan el dron s’hi acosta exageradament, veiem l’ossa mirar amb por i estrès directament a càmera i fins i tot intentar atacar-lo, acció que fa tornar a caure a la cria pendent avall. Aquesta gravació en sí és una vulneració a la integritat de la família i la vida del petit, però la major part de la societat només hi veu una escena emotiva amb un animal bufó. A més, i de manera preocupant, alguna gent amb malícia pot veure en aquest tipus de vídeos amb fauna exòtica una estratègia per tenir visualitzacions, en un context social on els m’agrades i l’exposició estan estúpidament sobrevalorats. No és difícil d’entendre, doncs, que visualitzar i compartir aquest tipus de material implica una amenaça a la fauna salvatge.

Creieu que exagerem? Doncs parlem de la campanya “Tickling is torture”, les pessigolles són tortura. Aquest moviment condemna els vídeos popularitzats a internet fa un temps de loris (un tipus de primats tropicals d’hàbits nocturns) segrestats en captivitat, que aixequen els bracets quan s’hi acosten unes mans per tocar-los la panxa. La gent veia un animaló bufó amb ulls enormes demanant pessigolles, però la veritat, que la campanya s’encarrega de revelar i escampar, és una altra de terrible. Els loris, totalment aterrats en veure que els volen tocar, aixequen els braços per exposar unes glàndules dels colzes que excreten unes gotetes de líquid pudent, en un intent inútil de defensar-se de l’amenaça. Per si aquesta tortura fos insuficient, la popularització dels vídeos i una quanitat enorme de comentaris desitjant adoptar loris com a mascotes van fer explotar la seva extracció del medi natural i comercialització il·legal. Un altre vídeo aparentment simpàtic però problemàtic en el fons és el de dos nens tocant un exemplar domesticat de lèmur de cua anellada, espècie amenaçada principalment per la seva pèrdua d’hàbitat. En esdevenir viral, la demanda i el comerç il·legal d’aquesta espècie per part d’hotels i propietaris va crèixer amenaçadorament. I podríem seguir amb casos similars, com el del tití pigmeu o el gos viverrí, entre molts.

La globalització i les noves tecnologies han obert les portes a acostar-nos i a intervenir perillosament sobre la fauna salvatge. No podem permetre veure com es viralitzen vídeos que la perjudiquen, i no cal recordar que els animals salvatges no són ni han de ser mai animals domèstics. No podem deixar passar per sobre l’entreteniment a l’ètica o la responsabilitat, i això inclou la consicència ambiental. Per això, Limnos anima als usuaris d’internet a ser atents i crítics a les gravacions amb animals que circulen.

20180114_cens estany (9) (1024x575)

Activitats Gener -Febrer 2019

Dissabte 12 de gener 2019. XXIII Cens d’ocells aquàtics hivernants a l’Estany de Banyoles. A les 8 h. del matí al Club Natació Banyoles. Es farà una volta a l’Estany i llacunes de Can Morgat, comptant els ocells aquàtics. Es recomana portar prismàtics i roba d’abric. No cal experiència prèvia, activitat gratuïta i oberta a tothom.

Campanya d’anellament científic d’ocells a l’estació de La Puda

Jornades matinals d’anellament de 8:15 a 14:30. cada hora visita a les xarxes i anellament dels ocells. Zona actualment inundada, possiblemet amb fang. Anar ben calçats. Activitat subjecte a canvis de data segons disponibilitat d’anelladors, es recomana inscriure’s o avisar que es vol venir.

  • Segona sessió hivern: Dissabte 19 de gener de 2019.
  • Tercera sessió hivern: Dissabte 16 de febrer de 2019

Dia Mundial de les Zones Humides 2018. 

Febrer 2019: Visita guiada a l’estanyol d’Espolla. Pendent de concretar dia i hora.

Curs d’ornitologia. Febrer 2019

Curs d'ocells 2019 ornitologia Museu Darder Limnos

monestir LIMNOSCFQ (10)

Limnos demana una reducció de les previsions de creixement del POUM de Banyoles i garantir la conservació de les hortes i els recs

  • Limnos presenta un conjunt d’al·legacions al Planejament urbanístic de Banyoles
  • L’entitat reclama una aposta real pel urbanisme sostenible que passa per una reducció de les previsions de creixement, de necessitats d’habitatge, i de consum d’aigua ajustades a les dades reals de necessitats de creixement que ofereixen les dades de població.
  • Valorem positivament l’aposta valenta de l’Ajuntament de conservació d’una part de les hortes de Sota Monestir i els recs, però demanem que es millori la normativa i que s’aprovi el Pla especial dels Recs per tal de que aquesta protecció quedi garantida de cara al futur. A la vegada es demana una mica més d’ambició reduint el creixement previst, ampliant la zona verda de la riera Canaleta i incorporant la protecció de les hortes de Guèmol.

Banyoles, 19 de novembre de 2018

Limnos ha preparat un document d’al·legacions al POUM de Banyoles, que també posa a disposició dels veïns a la seva web perquè les puguin utilitzar i donar-hi suport total o parcial. El document repassa de dalt a baix els feixucs documents normatius i d’ordenació i en formula diverses al·legacions amb la corresponent proposta alternativa.

Podeu descarregar les al·legacions de Limnos en el següent enllaç :  Alegacions Limnos 2018 def

Podeu descarregar un model d’al·legacions en word per a presentar les vostres pròpies al·legacions o donar suport a les de Limnos aquí 

Els eixos de les al·legacions es centren en aquesta grans temes:
a) un creixement previst no sostenible per sobre del que objectivament ofereixen les dades de creixement d’habitants
b) un model de municipi amb massa extensió de sòl urbanitzat i poc parc verd urbà
c) una sobreexplotació de l’aigua de l’Estany
d) errors en els límits de l’espai natural protegit del PEIN
e) millorar la conservació dels recs i les Hortes de SotaMonestir, de Can Castanyer i de Guèmol
f) l’inconvenient de no presentar el Pla especial de recs conjuntament amb el POUM
g) l’eliminació de la nova zona industrial al costat la riera Canaleta
h) La priorització del desenvolupament de Can Juncà i el canvi d’ubicació de les indústries
i) Aspectes normatius relatius a la protecció de l’arbrat, els elements de patrimoni natural, la promoció dels horts i la custòdia del territori, la prohibició de noves granges porcines, l’extensió de la peatonalització del front d’estany i l’aplicació de normativa ambiental en els edificis públics
j) La manca d’avaluació de l’impacte climàtic d’aquest plantejament i l’estudi més complet d’alternatives de desenvolupament més adequats als reptes climàtics de les properes dècades.

La incoherència amb el desenvolupament sostenible.

Les previsions d’habitants per Banyoles del POUM elaborades el 2014, preveien pel 2017 600 habitants més dels que tenim ara en l’escenari de creixement més baix. Per les previsions del 2026 s’ha fet servir escenaris de creixement mitjà, enlloc els més baixos. Des del nostre punt de vista i amb l’objectivitat que donen les dades demogràfiques dels últims anys, entenem que la previsió de desenvolupament a l’alça, les hectàrees de sòl urbà desenvolupat, els habitatges projectats i nombre d’habitants previstos d’ara fins el 2026, que justifiquen les necessitats de desenvolupament, estan molt allunyades del que podem acceptar com a desenvolupament sostenible. Creiem que les previsions de creixement son volgudament estimades a l’alça i reclamem una reducció d’aquestes expectatives i una reducció efectiva en el sostre edificable.
El POUM és també una eina de planificació municipal on s’estableix quina mena de municipi es vol ser, quin model social, i quina tipologia d’activitats i usos s’hi poden desenvolupar.

De l’anàlisi dels usos del sòl, es dedueix que hi ha una gran quantitat de sòl urbà en un municipi tan petit. Són 438.85 ha de sòl urbà, total, amb un alt grau de sensibilitat ambiental. La superfície de l’estany de Banyoles, que ja ocupa també part de la superfície municipal, i de la zona protegida pel PEIN, compleixen gran part la funció de pulmó verd del municipi, però es de sobre reconegut la manca de sòl verd en el centre urbà. En general, el terme municipal de Banyoles pateix una destacada extensió dels sòls urbanitzats, reduint les possibilitats de futurs creixements, i seria bo que ja en aquest POUM es limités la mida final que la zona urbana ha de tenir al municipi, i no sobrepassar-la. Proposem que es limiti el creixement urbà a la zona actualment definida com a sostre màxim per al municipi o, fins i tot, es redueixi alguna zona proposada com a urbanitzable, i s’estableixin criteris per avaluar el desenvolupament urbanístic de Banyoles en clau comarcal. Cal abordar els reptes de les necessitats de desenvolupament dels municipis veïns d’una forma mancomunada.

La gestió de l’aigua: la sobreexplotació i els problemes de la depuradora

Cal limitar el creixement de Banyoles en quan suposa un efecte greu sobre la quantitat d’aigua disponible a l’Estany de Banyoles. Es preveu augmentar el 32% l’extracció de l’Estany. Aquests augments afegits als creixements previstos a Porqueres i Cornellà del Terri i Fontcoberta que també utilitzen l’aigua de l’estany poden causar efectes de sobreexplotació de l’aigua de l’Estany. Els ecosistemes aquàtics, la qualitat de l’aigua i els recs poden veure’s greument afectats.

Pel que fa al sanejament, ha estat demostrat que la depuradora de Banyoles té problemes de funcionament que va significar el 2016 una sanció de la Unió Europea per no complir amb la normativa de reducció de nitrogen. Si bé aquesta problemàtica ha estat resolta recentment (agost 2018) podem afirmar que no hi ha garanties que no es produeixin més problemes derivats de l’augment del tractament d’aigua de l’EDAR de Cornella del Terri.

La conservació del patrimoni natural

S’han detectat errors entre la cartografia disponible de l’espai natural protegit de l’Estany de Banyoles i els límits del PEIN exposats en la cartografia del POUM. Els límits dibuixats ofereixen menys protecció al front d’Estany i a La Puda. Proposem la revisió dels límits del PEIN en la cartografia per incorporar aquests espais exclosos i la protecció de la finca de la Font de la Puda. Aquest espai estava inclòs dins els límits del PEIN i actualment es fa una proposta per excloure’l, a la vegada s’hi permeten usos com un hotel que creiem que no s’adeqüen amb les característiques de l’espai.

a) Creació del Parc Fluvial de la riera Canaleta
Per tal de garantir la conservació de la funcionalitat de la riera Canaleta com a corredor ecològic cal assegurar el manteniment d’una franja de bosc de ribera a l’entorn d’aquest curs fluvial en tot el tram que discorre per l’àrea urbana de Banyoles amb una normativa específica.

b) La conservació dels recs i les hortes de Sota Monestir
Lamenten la parcel·lació de la zona de Sota Monestir en quatre sectors independents (SUD01 a SUD04) que no permeten la valoració conjunta de tot l’espai.

Es proposa una millora en la definició normativa de les hortes protegides. En el POUM han estat catalogades amb una figura variada (a definir en el moment de fer els plans especials corresponents) que barreja els espais lliures (jardins i parcs urbans), els equipaments, i una categoria urbanística anomenada D4, no definida a la normativa, que en principi significaria que es mantenen els habitatges existents a la zona i les hortes segueixen essent privades amb l’obligatorietat de conservar-les. Es demana.
• Ampliar la zona verda al voltant la riera Canaleta, tenint en compte els aspectes d’inundabilitat.
• Reduir les zones de creixement D1, eliminant-les en gran part.
• Incorporar traçats dels recs que no han estat recollits.
• Assegurar la connectivitat.
• Incorporar criteris paisatgístics per protegir la fisonomia actual dels horts.

Proposem no aprovar les zones pendents d’urbanització, la nova zona industrial SUD06 i la zona de Guèmol i el camí dels prats SUND01. D’aquesta manera es protegeix l’entorn de la riera Canaleta i els horts de Guèmol.
Normativa ambientals d’estalvi energètic, d’aigua, etc…

L’annex III del POUM estableix unes normes d’obligat compliment i unes directrius en relació a la normativa ambiental d’aplicació al planejament derivat del POUM de Banyoles.

Proposem que aquesta normativa no només sigui d’aplicació al planejament derivat del POUM, sinó que sigui d’obligat compliment a tots els edificis públics, entre els quals els municipals prioritàriament, actualment en funcionament.

marxa_pel_cima_10n18

10 november Marxa pel Clima Barcelona

Barcelona

Dissabte, 10/11/2018
El Moviment per la Justícia Climàtica convoca la Marxa pel Clima el 10 de novembre, amb motiu de la trobada europea de Ciutats pel Clima ‘C40 Cities’ dels dies 13 i 14.

La trobada de les C40 Cities d’enguany té com a tema central l’Acció Ciutadana. I precisament per això el Moviment per la Justícia Climàtica vol organitzar una gran marxa ciutadana, que reculli la necessitat de posar el canvi climàtic al centre social de l’agenda política i mediàtica, com a repte ecològic i social que afecta tota la ciutadania. Sota el lema ‘Per canviar-ho tot, us necessitem a totes!’, el Moviment per la Justícia climàtica convoca la marxa pel clima a Barcelona, com a continuïtat a la Marxa Mundial que va tenir lloc durant la Cimera pel Clima COP 21 a París el 2015.

La marxa vol posar de manifest la transversalitat de la lluita per la justícia climàtica, i la necessitat d’una resposta col·lectiva: per això apel·la a la participació de la diversitat de grups, des dels que ja estan rebent els impactes del canvi climàtic, a aquells que treballen per visibilitzar quin en són responsables, a aquells que aporten solucions reals a la crisi global.

Es vol crear una mobilització lúdica i creativa, on l’art sigui aliat per mostrar la diversitat d’actors mobilitzada per aquesta crisi global. Per això es realitzen diferents tallers d’ARTivisme per la co-creació d’imatges, pancartes, cançons i titelles gegants per a la Marxa pel Clima.

La Marxa pel Clima inicia dissabte 10 de novembre a l’Art de Triomf de Barcelona. Les persones participants es poden inscriure a través del formulari o assistir-hi directament.

Les entitats i organitzacions que vulguin donar suport a la marxa poden escriure a marxaclima@gmail.com i fer difusió a través de les seves xarxes socials.

Data:
Dissabte 10 nov

Hora:
12:00

Organitzador:
Moviment per la Justícia Climàtica

Enllaç notícia aquí

SotaMonestir (1024x768)

El patrimoni etnològic relacionat amb els horts, els recs i el travertí – l’article de l’ham del novembre 2018-

A la ciutat de Banyoles la configuració de les hortes i de la xarxa de recs que desguassen l’aigua de l’estany s’ha configurat en els pas dels anys en un element etnològic, cultural, històric i natural d’una gran rellevància que cal preservar de cara al futur. La xarxa hidràulica començada a l’alta edat mitjana es va construir amb una tècnica constructiva tradicional i única a Catalunya: la pedra de travertí. D’exemples d’hortes de bona qualitat en tenim a moltes ciutats i pobles de Catalunya, en canvi, que estiguin associades a singularitats constructives o paisatgístiques ja son més escasses: el bosc de tosca, les parets de pedra seca,… En els salts dels recs es van anar edificant molins i indústries que aprofitaven la força motriu de l’aigua de l’estany, i que avui constitueixen un valuós patrimoni industrial.

El travertí ha estat fonamental en la tasca de domesticar les aigües de l’estany i en la formació urbanística del nucli medieval de Banyoles. És una roca fàcil de treballar, perquè forma blocs regulars amb facilitat i és força resistent. Amb aquesta roca calcària també es van anar construint les llindes divisòries de les hortes, les parets laterals dels recs, les petites palanques de pas, els fons dels canals, els rentadors més antics i els encaixos de les cadiretes o bagants. La construcció dels recs a l’època medieval va suposar un laboriós treball d’enginyeria hidràulica. De mica en mica es va dissenyar una xarxa de recs principals amb ramals secundaris que permet regar prop de 300 hectàrees d’hortes, amb un conjunt de 33 km de canalitzacions, basses i cadiretes. Amb el pas del segles, s’ha constituït una xarxa de dotzenes de quilòmetres de sèquies amb la tècnica constructiva tradicional i singular de Banyoles: la llosa de travertí. Al final d’aquest complex recorregut hídric hi ha la riera Canaleta, que és, en realitat, el nom del curs alt del riu Terri i afluent del riu Ter. Els elements estructurals formats de travertí que delimiten les parcel·les de les hortes i la canalització dels recs configuren un paisatge únic a Catalunya, i esdevenen un element etnològic i paisatgístic singular que caldria preservar.

També els usos relacionats amb la fauna dels recs, formen part d’aquest patrimoni intangible. En els recs de Banyoles hi havia peixos, sobretot, barbs, bagres, sorellons i anguiles. Aquesta abundància de peix donava lloc a una pesca intensa que es regulava en l’època medieval establint temporades de veda. Diversos llocs dels recs (els “canats”, d’aquí el nom d’un carrer de Banyoles) s’habilitaven per instal·lar-hi els ormeigs de pesca, inicialment construïts amb canyes que formaven embuts en què les anguiles quedaven atrapades i les barboleres permetien pescar barbs. Peixos, musclos de riu, tòtils, llúdrigues, el blauet, totes elles espècies amenaçades i protegides a Catalunya que aporten un valor singular a la biodiversitat de la ciutat, conviuen amb el valor històric, social i etnològic dels recs i hortes de Banyoles, que tenim l’obligació de conservar i utilitzar d’una forma sostenible.

Curs plantes flora Museu Darder Limnos 2018

Finalitza el curs d’identificació d’arbres, arbusts i lianes del 2018 al Museu Darder

  • El curs, que incloïa sis sessions teòriques i quatre sessions pràctiques al camp, ha finalitzat aquest 18 d’octubre amb la classe sobre comunitats vegetals al Museu Darder, a l’espera de poder recuperar dues sortides no realitzades en un futur.
  • 25 persones han participat al curs, durant el qual s’ha detectat 86 espècies diferents d’arbres, arbusts i lianes.

Banyoles, Novembre 2018.

Un any més, el Museu Darder i l’Associació Limnos han organitzat un curs naturalista, en aquest cas per conèixer millor la flora autòctona que podem trobar a les nostres terres. Per tal que el nombre d’espècies fos tractable tenint en compte la durada del curs, l’àmbit d’aquest s’ha limitat als arbres, arbusts i lianes autòctons. El professor del curs ha sigut el botànic Joan Font. La convocatòria va ser un èxit, omplint les 25 places que hi havia disponibles per al curs.

cof

La durada del curs ha estat d’aproximadament un mes i mig (6 de setembre – 18 d’octubre), durant el qual s’ha impartit sis classes teòriques i s’ha fet dues sortides matinals de les quatre que hi havia previstes. A causa d’una lesió del professor, les dues sortides restants queden pendents de recuperar. Les classes teòriques van donar als alumnes unes nocions bàsiques de botànica (parts vegetatives de les plantes, reproducció i comunitats vegetals) i d’identificació de plantes llenyoses autòctones a Catalunya. Les sortides han tingut lloc al veïnat de Can Pedrers, a Camós, on es va detectar 63 espècies, i al pas del riu Fluvià per Vilert, on el nombre d’espècies d’arbre, arbust o liana va ser de 49. La intenció era explorar diferents hàbitats de la província de Girona per maximitzar el nombre d’espècies trobades. En total, es va poder detectar 86 espècies diferents:
ABARTA, ROMEGUERA (Rubus ulmifolius)
AILANT (Ailanthus altissima)*
ALADERN (Rhamnus alaternus)
ALADERN DE FULLA ESTRETA (Phillyrea angustifolia)
ÀLBER (Populus alba)
ALZINA (Quercus ilex)
ARANYONER (Prunus spinosa)
ARBOÇ (Arbutus unedo)
ARÇ BLANC (Crataegus monogyna)
ARGELAGA BLANCA (Genista scorpius)
ARGELAGA NEGRA (Calicotome spinosa)
ARÍTJOL (Smilax aspera)
AURÓ BLANC (Acer campestre)
AVELLANER (Corylus avellana)
BLADA DE FULLA GROSSA (Acer opalus)
BOTJA PELUDA (Dorycnium hirsutum)
BRUC BOAL (Erica arborea)
BRUC DE RIERA (Tamarix africana)
BRUC D’HIVERN (Erica multiflora)
BUDLEIA (Buddleja davidii)*
CÀDEC (Juniperus oxycedrus)
CARIOT (Salix elaeagnos)
CEP, VINYA (Vitis vinifera)
CORONIL·LA BOSCANA (Coronilla emerus)
DIDALETS DE LA MARE DE DÉU (Lonicera implexa)
ESPANTALLOPS (Colutea arborescens subsp. gallica)
ESPARRAGUERA BOSCANA (Asparagus acutifolius)
ESPINAVESSA (Paliurus spina-christi)
ESTEPA BORRERA (Cistus salviifolius)
ESTEPA NEGRA (Cistus monspeliensis)
EVÒNIM (Evonymus europaeus)
FALS ALADERN (Phillyrea latifolia)
FIGUERA (Ficus carica)
FOIXARDA (Globularia alypum)
FREIXE DE FULLA PETITA (Fraxinus angustifolia)
GARRIC (Quercus coccifera)
GATELL (Salix atrocinerea)
GINESTA (Spartium junceum)
GINESTA SESSILIFÒLIA (Cytisophyllum sessilifolium)
GINESTÓ (Osyris alba)
GRÈVOL (Ilex aquifolium)
HEURA (Hedera helix)
LLEDONER (Celtis australis)*
LLENTISCLE, MATA (Pistacia lentiscus)
LLETERESA VESQUERA (Euphorbia characias)
LLORER (Laurus nobilis)
MAGRANER (Punica granatum)
MARFULL (Viburnum tinus)
MATAPOLL (Daphne gnidium)
MICHX (Vitis riparia)*
MIRAGUÀ DE JARDÍ (Araujia sericifera)*
MOIXERA DE PASTOR (Sorbus torminalis)
MORELLA GRÀCIL (Solanum chenopodioides)*
NEGUNDO (Acer negundo)*
NOGUERA (Juglans regia)*
NOGUERA NEGRA (Juglans nigra)*
OLIVARDA (Inula viscosa)
OLIVERA, ULLASTRE (Olea europaea)
OLIVERETA (Ligustrum vulgare)
OM (Ulmus minor)
PI BLANC (Pinus halepensis)
PI PINYER (Pinus pinea)*
PLÀTAN (Platanus orientalis)*
POLLANCRE (Populus nigra)
POLLANCRE DEL CANADÀ (Populus x canadensis)*
PRUNERA (Prunus domestica)
ROBÍNIA (Robinia pseudoacacia)*
ROLDOR (Coriaria myrtifolia)
ROMANÍ (Rosmarinus officinalis)
ROMEGUERA (Rubus ulmifolius)
ROMEGUERÓ (Rubus caesius)
ROSER CANÍ (Rosa canina)
ROSER ENGLANTINER (Rosa sempervirens)
ROURE DE FULLA GROSSA (Quercus petraea)
ROURE MARTINENC (Quercus pubescens)
SALZE BLANC (Salix alba)
SANGUINYOL (Cornus sanguinea)
SAÜC (Sambucus nigra)
SAULIC (Salix purpurea)
SURERA, SUR(Quercus suber)
TORTELLATGE (Viburnum lantana)
TROANA (Ligustrum lucidum)*
VERN (Alnus glutinosa)
VIDALBA (Clematis vitalba)
VIDIELLA (Clematis flammula)
XUCLAMEL XILOSTI (Lonicera xylosteum)
*Espècie al·lòctona

images

L’Educació ambiental – l’article del’ham del octubre 2018-

L’educació ambiental va experimentar un auge quan la degradació del medi ambient va convertir-se en un problema social, és a dir, quan va començar a afectar a la societat de manera directe. Tot i això, quan hom parla d’educació ambiental, pensem en activitats a l’exterior, sobre natura, més aviat lúdiques i dedicades a infants. Això, efectivament, no deixa de ser educació ambiental, però aquesta part que podríem titular, descoberta de l’entorn, és només un rang molt petit de tot el que l’educació ambiental ofereix.

L’objectiu principal i final de l’educació ambiental és la plena sostenibilitat de la societat humana. En altres paraules, poder gaudir de tots els serveis que ens ofereix el medi ambient (espai físic, recursos orgànics i minerals, serveis, etc) sense comprometre les generacions futures. El mitjà per aconseguir-ho doncs, és el canvi de les activitats quotidianes, tant individuals com col·lectives.
És per això que l’educació ambiental ha de ser una eina molt transversal que enquibeixi a tota la societat des de tots els àmbits. És a dir, s’ha d’utilitzar en governs, empreses, associacions, el sistema educatiu …. per a que s’impulsi un moviment participatiu.
El “Libro Blanco de la educación ambiental” explica com s’hauria de dur a terme, i proposa el següent ordre jeràrquic d’activitats: comunicar, formar, fer participar, i finalment investigar i avaluar. Cada una d’elles està pensada per un col·lectiu diferent de la societat, la primera, per exemple, s’adreça a la societat en general, mentre que la segona està pensada per empreses i associacions. Tot i això, totes dues volen aconseguir la tercera, fer participar, ja sigui als seus conciutadans o els seus treballadors. Per últim, investigar i avaluar serien tasques reservades a governs.

Individualment, en el nostre dia a dia també podem fer educació ambiental, impulsant petits canvis individuals a casa nostre, o fins i tot col·lectius, que ajudin a fer una societat més sostenible. De tota manera, cal tenir en compte que la millora porta implícit un canvi, que no sempre és vist amb bons ulls. Un exemple recent i molt evident, és el canvi de gestió de residus urbans a Porqueres, l’anomenat porta a porta que va tenir molts retractors en els seus inicis, però que ara comença a fer canviar opinions. Aquesta pràctica, és un cas molt clar d’educació ambiental a nivell col·lectiu que ha estat investigat i avaluat pel govern municipal, ja que porta el municipi a prop del cent per cent de residus reciclats.

Un altre exemple a nivell de país, és l’Agenda 21 un projecte que té com a objectiu modificar i millorar l’entorn i els hàbits dels ciutadans, des d’un punt de vista ambiental. En el sistema educatiu, les escoles impulsen projectes relacionats en problemàtiques ambientals per despertar consciències.

salze talat a prop de l'aigua 2 (768x1024)

Limnos demana la màxima protecció de l’arbrat al voltant de l’Estany

  • L’entitat està elaborant un inventari dels arbres del front d’estany
  • Es demana a les administracions implicades en la gestió de l’Estany una major sensibilitat i esforços per a la conservació de l’arbrat existent

Banyoles, 8 octubre 2018.

Al llarg dels últims anys hem observat que a la zona del voltant de l’estany s’han produït tales de diversos arbres que tenien valor ambiental, paisatgístic i/o històric. Algunes d’aquestes tales han estat injustificades des del nostre punt de vista.

Des de Limnos donem a aquest arbres la importància que es mereixen, estem convençuts de que contribueixen al benestar i a la felicitat dels ciutadans i de que ens aporten molts altres beneficis a diferents nivells. Per aquest motiu estem vetllant per la seva estricta preservació. Per tal d’aconseguir aquest objectiu estem procedint a fer un inventari de l’esmentat arbrat, especialment de la zona del front d’estany, de manera que sigui a l’abast de tothom per a qualsevol consulta.

Demanem als ajuntaments i altres administracions implicades que, més enllà de les seves estrictes obligacions, mostrin la màxima sensibilitat ambiental per solucionar els problemes que es vagin presentant amb aquests arbres. Demanem per tant la implementació de solucions modernes, pràctiques i imaginatives, per exemple, si l’arbre està inclinat i pot representar un perill pels vianants, es pot fer un test de risc, o es poden instal·lar el corresponents suports o ancoratges; si l’arbre està just sobre la mota de l’estany i la perjudica, es pot rectificar o acomodar-la en benefici de l’arbre etc… Es tracta per tant de buscar sempre la conservació de l’arbre abans de recórrer al recurs fàcil, barat, però irreversible, de la tala. Igualment demanem que es facin compatibles les diverses activitats que es fan a l’estany, de caire esportiu, d’esbarjo, culturals, etc… amb el manteniment dels arbres existents.

Esperem doncs la màxima col·laboració de les esmentades administracions per tal de posar en valor aquest arbrat i preservar-lo.