Silvia Puig 20200809

Les cuques de llum – l’article de l’ham del setembre de 2020-

Aquest estiu moltes persones que han sortit a passejar de nit, aprofitant la nova normalitat, s’han trobat en alguns indrets de la vora de l’Estany de Banyoles un escenari de petites llums nocturnes que no havien vist mai abans en el nostre entorn.

Efectivament, la seva sorpresa no és per no haver-s’hi fixat abans. Aquestes imatges de centenars (o més) de petites llums mòbils i intermitents són el resultat de l’aparició d’una nova espècie: la Photinus immigrans, una nova cuca de llum exòtica provinent d’Amèrica Central. El punt més destacat per veure-la aquest estiu ha sigut el camp que hi ha entre el camp de futbol nou i la llacuna de les cigonyes, però també s’ha vist a la draga, a Espolla i a Usall, i en algun punt de Porqueres.

El fet que aquesta espècie exòtica ofereixi escenaris més luminescents que la cuca de llum autòctona (Lampyris noctiluca) es deu al fet que en l’espècie nouvinguda agrupa molts individus i pot volar mentre fa senyals de llum. A més, brillen durant més temps, allargant l’espectacle fins finals d’agost. L’espècie autòctona no tendeix a reunir-se tant, i només brilla la femella, que és molt diferent del mascle i no pot volar.

L’aparició d’aquest insecte a Catalunya remunta entre el 2017 i el 2018, quan es va anar trobant en punts del Gironès, la Garrotxa i l’Empordà. La identificació, possible gràcies als investigadors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i a la plataforma de participació ciutadana “gusanosdeluz”, va descartar l’assignació dels nostres exemplars a cap de les espècies del gènere Photinus ben catalogades i descrites en el seu lloc d’origen, que semblaria ser la zona de Mèxic. Per això, es van assignar a una espècie nova descrita i batejada com a Photinus immigrans. L’origen i la via d’arribada es desconeix, però es creu que podria haver arribat en el terra d’alguna planta ornamental importada, ja que la fase larvària d’aquest insecte és subterrània. Una altra hipòtesi contempla que s’hauria pogut escapar d’algun lloc on crien espècies del gènere Photinus per estudiar les seves característiques bioluminescents.

Finalment, cal destacar que és una espècie exòtica i en gran expansió, i per tant per més bonica que sigui, haurem d’estar atents al seu potencial invasor. Tot i que l’adult quasi no s’alimenta i per tant sembla una espècie més aviat inofensiva, la larva és una bona depredadora de cucs, cargols i altres invertebrats, pel que s’hauria d’avaluar l’impacte que poden tenir els milers de noves larves carnívores en aquestes comunitats.
Podeu trobar més informació científica sobre l’espècie en aquest article del butlletí de la Institució Catalana d’Història.

ham aigua 1 (1024x1024)

L’aigua que bevem, 2a part- l’article de l’ham de l’agost de 2020-

Aquest mes parlem del problema de la calç a l’aigua de l’Estany. La seva duresa (contingut de calç) és molt alta, d’uns 800 mg/l equivalents de carbonat de calci, per sobre de 180 mg/l ja es considera un aigua molt dura (habitualment s’utilitzen els graus francesos, ºF, per mesurar la duresa del aigua, en aquest cas diríem que la nostra aigua té una duresa de 80 ºF i que per sobre de 18 ºF ja es considera aigua molt dura). Aquest altíssim contingut de calç, en principi, no és perjudicial per la salut humana, però sí que representa un problema important pels electrodomèstics que fan servir aigua calenta com les calderes, rentadores, rentavaixelles, etc., ja que la calç s’hi incrusta perjudicant el seu funcionament. Aigües de Banyoles fa un tractament per disminuir aquesta duresa, però, malauradament, és efectiu només per l’aigua freda, és a dir, no pot impedir que la calç es dipositi als electrodomèstics. Per aquest motiu en molts habitatges es fa servir un descalcificador de resina d’intercanvi iònic. Aquests descalcificadors funcionen amb sal i el que fan és canviar cada àtom de calci per dos àtoms de sodi. L’aigua procedent dels descalcificadors té molt poc calci però, evidentment, té un contingut molt alt en sodi, fins a 300 mg/l, sobrepassant en un 50% el valor màxim que marca la normativa actual pel sodi: 200mg/l. Si aquesta aigua amb excés de sodi es fa servir de manera continuada per beure i cuinar sí que pot representar riscos per la salut com hipertensió, problemes cardiovasculars, etc. Això s’explica al document que trobem a la pròpia pàgina web d’Aigües de Banyoles, a l’apartat de qualitat / laboratori / documentació / “Publicació de la Revista de Banyoles: L’aigua i l’Estany: Característiques, tractament i consideracions diverses”.

Els usuaris es troben per tant amb un dilema, especialment els que viuen en blocs de pisos, és a dir, la majoria: Si a l’edifici no es fa servir descalcificador l’aigua es pot beure però perjudica greument els electrodomèstics, si, per contra, a l’edifici hi ha instal·lat un descalcificador, l’aigua obtinguda va bé pels electrodomèstics però no és bona per beure ni cuinar. Aquesta segona situació és la més habitual a la comarca i, per tant, els veïns es veuen abocats a comprar aigua embotellada. L’aigua embotellada es paga entre 100 i 200 vegades més cara que l’aigua de l’aixeta, i, a més, genera una quantitat enorme d’envasos plàstics.

La companyia proposa com a possible solució regular el descalcificador, de manera que descalcifiqui menys l’aigua. Una solució molt millor podria ser, encara que no és gens fàcil, que la companyia implementés un tractament d’osmosi, però només pel 2% del total de l’aigua, únicament la que es fa servir per beure i cuinar, que hauria d’arribar als habitatges mitjançant una nova xarxa i a un preu raonable. Mentre no s’instal·lés aquesta nova i costosa xarxa es podrien habilitar suficients fonts públiques on poder-se abastir, en recipients de vidre preferentment, d’aquesta aigua d’osmosi igualment a un preu just.

El tema de la gestió de l’aigua a la comarca realment és prou complicat i demana que es constitueixi una comissió d’experts que estudiï el tema, divulgui els resultats i proposi actuacions.

IMG-20200721-WA0008

Alliberament de vuit tortugues d’estany a la llacuna de l’Artiga a l’Estany de Banyoles

El passat dimarts 21 de Juliol de 2020 Limnos va participar a través dels seus voluntaris ambientals i del grup d’amics de la tortuga d’estany en l’acte d’alliberament de vuit tortugues d’estany ( Emys orbicularis ) a la llacuna de l’Artiga, al Pla de Can Morgat, a Porqueres , molt a prop de l’Estany de Banyoles. Aquestes tortugues procedeixen del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera on tenen un programa de recuperació de l’espècie.

Amb aquestes ja s’han alliberats  158 individus de tortuga d’Estany a l’entorn de Banyoles. Sembla que la zona de Can Morgat és un espai idoni per a aquesta espècie, ja que se’n fan nombroses observacions i des del 2018 es va detectar que s’hi estaven reproduint.

Des de l’any 2010 , el Consorci de l’Estany ha anat duent a terme diferents actuacions i alliberaments d’individus per reintroduir aquesta espècie, que estava pràcticament extingida a la zona. A partir de l’any 2015 , Limnos i els Amics de la Tortuga han anat col.laborant i donant suport a través del conveni de foment del voluntariat entre el Consorci i Limnos, que aposta per fer difusió de les accions que es porten a terme a través d’activitats d’educació ambiental, fent partíceps i implicant a les persones que viuen a l’entorn de l’Estany . Algunes de les activitats que s’han fet són cens de tortugues a l’entorn del Riu Fluvià, visita a les llacunes de l’entorn de l’Estany de Banyoles per a observar tortugues, construcció de trampes , alliberaments amb la participació de famílies, visita al Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera a Garriguella ( CRT ), i també , col.laborant amb la Fundació Emys, una prova pilot d ‘Escola de Naturalistes amb escolars de segon curs de l’escola Camins.

En l’acte hi van ser presents,  a més d’uns representant de Limnos, el president del Consorci de l’Estany, Francesc Castañer; el director del Consorci de l’Estany, Albert Tubert; el coordinador tècnic del Consorci, Miquel Campos i el tècnic del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, Joan Budó.

IMG-20200721-WA0012

Més informació:

Notícia al web del Consorci de l’Estany

Notícia a Radio Banyoles

Notícia a Tv Banyoles

Més imatges de Limnos:

IMG-20200721-WA0021 IMG-20200721-WA0022 IMG-20200721-WA0020 IMG-20200721-WA0016 IMG-20200721-WA0023

IMG-20200621-WA0020

Sortida naturalista en el VII Dia de les papallones

El passat diumenge 21 de juny la Lídia Salvanera, biòloga d’Aqueni, va dinamitzar una sortida per conèixer papallones a l’enton de Can Morgat, on van poder asistir 17 persones. L’activitat va servir també per valorar la feina de les desenes de voluntàries que porten a terme el seguiment de papallones de les estacions de CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme).
Des de Limnos vam donar suport i difusió a la sortida, que a més forma part de l’ampli programa de sortides de descoberta de papallones coordinades pel Museu de Ciències Natural de Granollers, i que es faran al llarg d’aquest estiu.

Podeu veure un vídeo-resum d’aquesta sortida en el capítol d’Oxigenats, una fantàstica plataforma de divulgació naturalista que va sortir arran de confinament. L’activitat surt a partir del minut 11

img_cartell-8e-dia-de-les-papallones.

Captura-de-pantalla-2020-06-29-a-les-22.04.43

Ser ecologista, ja no és només una opció – l’article de l’ham de juliol 2020-

Fa unes setmanes la Unió Europea ha rellançat la seva “Estratègia europea per a la diversitat – 2030” (consulteu-la en aquest enllaç).

Al mateix temps la UE manifesta una sèrie de fets destacables relacionats amb el medi ambient. El més important és que posa de manifest que la pandèmia de la Covid-19 ha evidenciat els vincles entre la salut humana i la dels ecosistemes i que el risc d’aparició i propagació de noves malalties infeccioses zoonòtiques (que tenen origen animal) augmenta a mesura que es destrueix la natura.

Des d’un punt de vista econòmic, la UE reconeix que “més de la meitat del producte interior brut global de la UE (PIB), uns 40 bilions d’euros, depèn directament o indirectament de la natura” i que “els avantatges de la conservació de la biodiversitat per a l’economia són múltiples”.

A més d’enunciar aquests fets la UE ha presentat, dins del marc d’aquesta “Estratègia europea per a la diversitat”, una sèrie de propostes interessants que s’haurien de portar a terme abans de l’any 2030. Entre elles destaquen:
• Plantar 3.000 milions d’arbres (mitigació del canvi climàtic).
• Posar sota protecció el 30% del sòl i els mars de la UE.
• Restaurar ecosistemes degradats.
• Restaurar 25.000 km o més de rius a un estat de lliure flux d’aigua.
• Disminuir al 50 % la utilització de plaguicides.
• Eliminar totalment la contaminació del sòl per compostos de nitrogen i fòsfor.
• Aconseguir que un 25% del sòl agrícola sigui de producció ecològica.
• Revertir el declivi dels insectes pol·linitzadors.

La UE resumeix el seu programa estratègic amb un preciós eslògan, que compartim: “Cuidem millor la natura perquè la natura ens pugui cuidar millor a nosaltres”. És interessant que la UE reconegui que la protecció dels ecosistemes és vital, tant per la salut de la població com per l’economia de tots els països, però… si aquest programa està basat en intencions reals i no és mera propaganda, per què hem d’esperar deu anys a què s’implementin totes aquestes mesures?, per què no començar a aplicar-ho immediatament i fer-ho en un termini molt més curt? D’altra banda, està clar que si aquests tipus de mesures són adoptades només als països de la UE i no a la resta de països del món, serviran de molt poc.

Per tant és imprescindible que s’emprenguin accions que obliguin a la majoria de països del món a ser molt més respectuosos amb els seus propis ecosistemes i la seva biodiversitat. Això es pot aconseguir, per exemple, afavorint els tractats comercials amb els països més compromesos mediambientalment i, per contra, restringir-los amb els països que continuïn destruint el medi ambient. És segur que els nostres representants polítics d’Europa podran trobar també altres formes d’aconseguir que molts més països de fora la UE millorin significativament la seva relació amb la natura.

L’acceptació per part de la UE de totes aquestes premisses i el compromís que sembla que comença a adquirir envers la natura ens plantegen un interessant canvi de paradigma: La protecció mediambiental ja no és una alternativa, sinó una obligació per part dels estats. Per part de les persones, com diu la periodista Patricia Simon, després de la pandèmia, ser ecologista ha deixat de ser una opció per esdevenir l’única possibilitat. La defensa del medi ambient ha de ser una cosa tan pròpia i assumida per la ciutadania com la defensa de la salut i de la pròpia democràcia.

Fotografia de Sandra Araque, voluntària del cens

Rècord de participació i 3 llúdrigues al cens visual de llúdriga 2020

  • Vam poder veure dues llúdrigues diferents al Fluvià i se’n va detectar una altra a l’Estany.
  • La tretzena edició del cens ha tingut un rècord de participació amb un total de 37 voluntaris, superant el màxim de 23.

El tretzè cens visual de llúdriga de Limnos, celebrat el cap de setmana del 19 i 20 de juny, va marcar un rècord de participació del voluntariat, i va permetre detecar tres llúdrigues: dues al Fluvià i  mínim una a l’Estany de Banyoles.
Aquests censos organitzats per Limnos consisteixen a col·locar observadors en silenci durant 2 hores al vespre (8-10h) i hora i mitja a la matinada (5.30-7h) a diferents punts de l’Estany, les llacunes adjacents i el Fluvià.
Vam poder trobar rastres només en dos punts de mostreig, i amdbós frescos de la mateixa nit. És un valor de rastres molt baix, i segurament es deu a que amb les pluges dels dies anteriors els rastres previs havien anat desapareixent.

Una de les observacions de llúdriga del Fluvià va poder ser enregistrada nedant, i la que es va localitzar a l’Estany va deixar rastres frescos a dos punts propers de mostreig la mateixa nit del cens i, en cas de ser la mateixa, també hauria estat observada breument a la sessió matinal.  Durant la sessió del vespre també es van veure dos individus, un a l’Estany i un al Fluvià, que no es van saber identificar amb seguretat com a llúdriga o visó americà. A més, es van veure tres coipús i un visó americà, tots al Fluvià. També es va poder observar altra fauna interessant, com un cabirol, un martinet menut, martinets de nit, falcó de la reina, agró roig, o vidriol.

Podem celebrar que la participació va ser altíssima, amb 22 punts mostrejats i 37 persones voluntaries, entre el torn de vespre i matinada. Els participants d’aquest any han inclòs voluntaris habituals de Limnos, sobretot afins al cens de llúdriga, però també cares noves. Amb tants observadors, el valor i robustesa d’aquest cens augmenta, donant més fiabilitat en l’estimació de llúdrigues que es movien per l’Estany i el Fluvià durant la nit del cens.

Lamentem haver de seguir remarcant molèsties importants en la tranquilitat de l’Estany durant la sessió del vespre. És preocupant com alguns grups de joves, com ja hem vist altres anys, ocupen algunes passeres o aguaits per banyar-se (en punts no autoritzats per bany), posar la música ben alta i fer gresca. A més, en alguns casos deixant brossa. En properes edicions s’informarà a tot el voluntariat que si detecten comportaments incívics o banys, s’avisi a directament a la policia. Si bé vam tenir molts punts (quasi la meitat) frequentats per gent passejan o cotxes, això es deu a que vam mostrejar  més que mai i probablement a que després del confinament molta gent agraeix fer una passejada per l’Estany al vespre.

Finalment, des de Limnos estem molt contents de poder dir que l’activitat del cens va ser enregistrada i divulgada com a material audiovisual pel fanàstic canal naturalista OxigeNATs (abans ConfiNATs), sortits arran del confinament.
Aquí teniu el vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=yOQvsOSCzjU

Les observacions d’enguany segueixen indicant que al Fluvià és on hi ha més activitat de la llúdriga, però també de visó americà, i sobretot de coipú, una espècie invasora que fa poc que ha arribat però que s’expandeix ràpidament. Seguir-la veient a l’Estany és cada any una alegria perquè ens suggereix que la llúdriga està suportant, de moment, la gran i creixent pressió i molèsties de les proves i entrenaments esportius constants al nostre Estany, que no es valora prou com l’entorn natural que és. Limnos agraeix l’interès de gent, i anima a tothom qui vulgui a participar en aquest tipus d’activitats.

Fotografia de portada: Sandra Araque (voluntària del cens)

Banner_SalvemElsRius

Diverses entitats del territori llancen la campanya SALVEM ELS RIUS

  • Limnos es suma a diverses entitats per, davant les actuacions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) als rius de Catalunya arran del Glòria, fer nèixer la plataforma #SalvemElsRius.

La campanya reacciona a les destrosses ambientals que han ocasionat les actuacions de l’ACA per netejar les lleres dels nostres rius de restes vegetals que van ser acumulades pel Glòria.

Els resultats d’aquestes actuacions, que en molts punts de Catalunya han malmès o eliminat la vegetació i els boscos de ribera presents en els marges de rius, es recullen en aquesta web, on tant entitats com particulars es poden descarregar el manifest i adherir-se a la campanya:

Adjuntem manifest de la campanya:


MANIFEST SALVEM ELS RIUS

Els cursos fluvials són un dels ambients de major importància ecològica, constituint l’hàbitat de multitud d’espècies, moltes d’elles en perill d’extinció i de conservació prioritària. Els rius i rieres són l’hàbitat d’espècies tant importants com la llúdriga, el turó, la rata d’aigua, el blauet, la merla d’aigua, la tortuga de rierol o el cranc de riu ibèric, per citar-ne alguns exemples.

Els boscos de ribera, formacions forestals que acompanyen als cursos fluvials, són essencials per la conservació dels propis cursos fluvials i  per al correcte funcionament de tot l’ecosistema. Alhora són veritables zones d’esponjament en cas de riuades. Quan el cabal és elevat, el bosc de ribera permet alentir la velocitat de les aigües, reduir l’erosió i, si s’han respectat les planes d’inundació, evitar que l’aigua sobreïxi del seu espai natural. Totes aquestes funcionalitats permeten dissipar l’energia de l’aigua i dels sediments que arrossega i, per tant, que els béns materials i els personals es vegin menys amenaçats en cas d’episodis extraordinaris d’avingudes. Els fenòmens meteorològics extrems s’estan convertint en habituals degut al canvi climàtic, i per consegüent, cal garantir uns ecosistemes fluvials madurs capaços de minimitzar els seus efectes.

El boscos de ribera, a més a més, actuen de filtres de l’aigua, retenint els sediments i els contaminants, oxigenant l’aigua i regulant-ne la temperatura. En definitiva, garanteixen una bona qualitat hídrica. El cursos fluvials, a banda de constituir, per si mateixos, uns espais naturals d’un elevadissim valor ecològic, tenen una funció molt important com a autèntics corredors biològics que vertebren els espais naturals del nostre país, ajudant a una major connectivitat territorial, fet essencial perquè la fauna i la flora puguin ésser el més resilients possibles al canvis produïts per l’alteració en els usos del sòl i les conseqüències del canvi climàtic.

Malgrat la importància ecològica dels boscos de ribera o la seguretat que ens aporten, així com el fet que siguin hàbitats de protecció prioritària -molts d’ells protegits per la llei-, a Catalunya, de forma reiterada, s’han fet actuacions que els ha afectat molt negativament. Les últimes setmanes aquestes actuacions s’han intensificat de forma molt generalitzada i preocupant. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està portant a terme actuacions d’eliminació i destrucció dels boscos de ribera i dels ecosistemes fluvials a molts rius i rieres del nostre país. Aquestes actuacions estan vinculades a unes suposades accions “d’urgència” arran dels efectes del temporal Glòria.

Amb el pretext d’haver d’actuar per solucionar els efectes d’aquest temporal s’estan eliminant, de soca-rel, molts boscos de ribera, transformant els rius i les rieres en uns simples canals de desguàs, desprovistos de tot rastre de vegetació, eliminant tot l’ecosistema fluvial. Espais tan importants com la riera d’Arbúcies, inclosa a la Xarxa Natura 2000, on hi havia una important verneda (hàbitat d’interès prioritari a Europa) han estat totalment arrasats i transformats en un simples canal per on passa l’aigua. Aquest mateixa actuació s’està repetit a molts altres rius i rieres del país, per exemple al riu Tordera, al Ter, l’Onyar, el Francolí, el Llémena, al Llierca, al Fluvià, a la riera de Giola, etc.

Amb l’excusa de treure fusta morta acumulada per la riuades, es treuen molts dels arbres vius, actuant, sovint, en trams on aquesta suposada fusta morta era inexistent. Si el tema ja és greu per si mateix cal afegir que aquestes actuacions s’estan duent a terme en plena època de reproducció, just quan els boscos de ribera estan plens de nius i pollets, provocant-ne la seva destrucció.

El greu conflicte que està aflorant és degut a que durant anys s’ha construït en zones inundables, ocupant un espai que realment pertany als cursos fluvials. Pretendre protegir aquestes infraestructures netejant constantment les lleres dels rius, com si fossin jardinets, no és cap solució, si més no a llarg termini. La manca d’una planificació de l’espai fluvial, amb una permisivitat que ha possibilitat que les lleres i les zones d’inundació siguin ocupades per activitats diverses o hagin estat edificades, és la causa real que ha provocat que les avingudes dels rius hagin causat mals i estralls sobre infraestructutes i propietats privades. És necessari que l’Administració actuï amb visió de futur, talar arbres ara no representarà solucionar el problema, sinó una fugida endavant, a un futur on els boscos de ribera seran tan dèbils que deixaran de complir les seves funcions.

Davant dels últims fenòmens climàtics, en que els rius ens estan ensenyant quin és el seu veritable domini, cal que l’ACA els adapti a aquesta realitat física. I, per tant, caldrà actualitzar les zones de domini públic hidràulic, impedir infraestructures i edificacions dins les lleres fluvials, i preparar les zones d’inundabilitat perquè puguin rebre les aigües fluvials en propers períodes de crescudes sense provocar danys. D’aquesta manera estarem permetent així una major permeabilitat i que els rius puguin desguassar l’aigua sense haver d’anar sortejant tot allò que hem construït dins la seva llera. Enlloc de seguir aquests passos, però, ens hem dedicat a eliminar boscos de ribera, que són, justament, la garantia que ens permet minimitzar els efectes d’aquestes avingudes.

Les actuacions que està realitzant l’ACA estan provocant uns impactes ecològics de primera magnitud, afectant a espais naturals i espècies protegides per la llei. A més, resulten accions irresponsables, ja que la transformació dels rius i rieres en uns simples canals de desguàs augmenta el poder destructor de l’aigua. En futurs períodes d’avingudes es pot pronosticar que, en aquests trams on l’ACA està actuant, els efectes destructius de l’aigua poden ser molt més importants.

 

Per aquests motius, RECLAMEM:

  1. Que s’aturin d’immediat les actuacions que està portant a terme l’ACA en els cursos fluvials del país. Que es depurin les responsabilitats pertinents, tant sobre les persones i càrrecs que les han autoritzat, com sobre els que les han executat. Caldrà també que es portin a terme els treballs necessaris per restaurar els espais naturals afectats per tal de recuperar els valors naturals que han estat eliminats.
  2. Que els rius, rieres i la resta de cursos fluvials siguin considerats espais naturals d’alt valor ambiental i essencials per la connectivitat ecològica i, en conseqüència, siguin gestionats sempre amb aquesta premissa.

Cal revisar els protocols d’actuació per transformar la visió actual que l’administració fluvial té de les lleres. S’ha de revertir la concepció de considerar els rius i rieres com uns mers canals de desguàs d’aigua, i guanyar una visió dels cursos fluvials com a ecositemes complexes, hàbitat d’espècies protegides i en perill d’extinció, etc. Lògicament, caldrà que es gestionin tenint en compte aquests aspectes.

  1. Que en les actuacions que es duguin a terme a les lleres dels rius s’apliqui allò que ja contempla la mateixa ACA en el seu manual de “Criteris tècnics per a l’execució de treballs de manteniment i conservació de les lleres públiques on s’esmenta que:

Els treballs es realitzaran durant l’època en què no es pertorbin els períodes de reproducció de les espècies constitutives de l’hàbitat del sistema fluvial i protegides per la legislació específica. En concret, per a la nidificació d’aus caldrà acotar les actuacions, sempre que sigui possible, fora del període comprès entre l’1 de març i l’1 d’agost”.

A més a més, és del tot necessari que en les actuacions en les lleres fluvials hi hagi una direcció ambiental que en faci una supervisió prèviament i durant l’execució dels treballs, per tal de garantir la minimització dels impactes ambientals. Hem detectat una total mancança d’aquest seguiment en les actuacions que l’ACA està portant a terme.

  1. Cal que totes les actuacions que es plantegin realitzar dins les zones de domini públic hidràulic siguin sotmeses als tràmits d’informació pública per tal que se’n pugui tenir coneixement i s’hi puguin presentar aquelles al·legacions o recursos que es considerin convenients. També cal que aquestes actuacions es sotmetin al tràmit d’Avaluació d’Impacte Ambiental. Cal fugir de l’actual opacitat en les actuacions que es porten a terme en les lleres públiques i garantir la deguda transparència i el compliment de la normativa catalana, estatal i europea.
    Fa falta un canvi normatiu pel que fa a les actuacions dins les lleres públiques que es consideren urgents. En cap cas l’excusa de la urgència ha de comportar una manca d’informació pública, de transparència o del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental.
  1. Que es revisin i s’actualitzin les zones de Domini Públic Hidràulic adaptant-les a l’actual realitat. Cal evitar actuacions dins d’aquesta zona que puguin agreujar els efectes en cas de futures crescudes i avingudes dels nostres cursos fluvials.
  2. Que es realitzin les actuacions pertinents per restaurar les lleres dels rius i rieres, retirant totes aquelles infraestructures, com murs o esculleres, que encaixonen i malmeten els ecosistemes fluvials. S’ha demostrat que aquestes estructures són un factor que augmenta els efectes negatius en cas d’avinguda, ja que encaixonen l’aigua i permeten així que aquesta agafi més velocitat i tingui més capacitat destructiva un cop es desborda.

Exposem la nostra preocupació per com s’estan gestionant les lleres dels rius i rieres a Catalunya. Per aquest motiu es crea la Plataforma Salvem els Rius, amb la voluntat de defensar una altra forma de gestionar els cursos fluvials. Estarem atents a les actuacions futures que es duguin a terme i, si fos el cas, les denunciarem a les institucions que pertoquin.

Podeu consultar tota la informació a: www.iaeden.cat/salvemelsrius/

dav

Sortida d’identificació i observació de papallones diürnes 21 Juny

  • Aqueni ambiental organitza una sortida per veure papallones el diumenge 21 de juny a les llacunes de Can Morgat.
  • Limnos i el CBMS donen suport a l’activitat.

Limnos col·labora amb Aqueni ambiental,  que ens ofereix una sortida per celebrar la 8a edició del ‘Dia de les papallones’. Si bé normalment aquetes jornades, que són una iniciativa del Museu de Granollers que gestiona els transectes del BMS, es celebren druant la primera quinzena de juny, la situació de confinament actual ha suggerit moure-la fins el cap de setmana del 20 i 21 de juny.

Si us interessa conèixer les papallones de l’entorn de l’Estany i fer una activitat naturalista a l’aire lliure després d’aquests mesos tan difícils, aprofiteu i inscriviu-vos a “info@aqueni.cat”, o pel telèfon que s’indica al cartell. Les places són limitades!

cartell sortida papallones

Limnos - Ecologistes de Catalunya

Manifestació virtual pel 5 de juny dia mundial del medi ambient

MANIFESTACIÓ VIRTUAL

Presentació del vídeo coral de manifestació virtual pel 5 de juny dia mundial del medi ambient. #CLAMpelmedi5J

Vídeo de la Convocatòria #Clampelmedi5J
https://www.youtube.com/playlist?list=PLo11GMXAzFq-nf3-MJMQEzqTvudPKIV5e

Qui participa de la manifestació?

Es visualitza una iniciativa integradora conjunta d’entitats i plataformes amb demandes i propostes pels canvis que necessita el nostre país, i aquest fet molt positiu que ha aconseguit més de 40 plataformes i entitats ambientalistes i ecologistes, de defensa i preservació del medi i la salut d’arreu del territori català, plataformes amb els seus conflictes, on cada entitat o plataforma ha presentat un breu resum de la seva problemàtica, amb un vídeo. En definitiva, agrupar 40 entitats i lluites ambientals compartides, , iniciem la manifestació virtual en commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient el dia 5 de juny. Més enllà de “celebracions” simbòliques, presentem les denúncies ambientals i les propostes per sortir de la crisi ambiental, climàtica i social on ens estan portant i les polítiques desenvolupades fins ara a Catalunya, i que els departaments de Territori I Sostenibilitat- TES i d’Agricultura, Ramaderia i Pesca-DARP, que no afronten i volen aprofundir encara més.

Amb aquesta manifestació virtual que ha comportat un esforç per les entitats participants, que representen més de 5000 ciutadans I ciutadanes, esperem que el Govern de la Generalitat i les administracions reaccionin i afrontin amb valentia el Clam de demanda de canvi de paradigma radical de les entitats d’arreu del territori. Un Clam pel canvi real de la política d’emergència ambiental i climàtica que ens dugui cap a una societat catalana del futur responsable.

 

PER PRESERVAR LA NATURA I LA BIODIVERSITAT

RETORNEM A UNA NOVA NORMALITAT QUE PRESERVI LA SALUT, EL CLIMA I LA NATURA. I CAP RETORN A L’ECONOMIA DE MERCAT ESPECULATIVA!.

Els Objectius d’aquesta manifestació del vídeo coral
Ara és el moment oportú per aplicar canvis radicals possibles des de la política, perquè la pandèmia del COVID-19, ha mostrat al conjunt de la societat com l’acció humana afecta la natura, i que la crisi planetària de salut està profundament relacionada amb la destrucció i degradació causada per els activitats humanes sobre la natura. Malgrat aquesta evidència, hi ha interessos de nou il·legítims amagats darrera d’un discurs “verd” de les institucions, de recuperar ràpidament el passat recent no desitjable ambientalment. Amb la promesa de “agilitzar” la recuperació econòmica, el creixement del PIB, sense els Objectius de Desenvolupament Sostenible-ODS i amb un model de treball incert i precaritzat, es vol reduir i eliminar les necessàries garanties ambientals i incrementar la destrucció de la biodiversitat i del patrimoni natural.

Diversos representants de les entitats aplegades en la Federació Ecologistes de Catalunya, la Plataforma Ciutadana Residu Zero, i d’altres Plataformes com SOS Costa Brava, Plataforma de Defensa de l’Ebre, o la Xarxa per la Conservació de la Natura, hem fet una exposició de problemàtiques per denunciar la situació i els motius d’Emergència Ambiental i Climàtica on ens trobem amb aquesta manifestació.

-Viure amb la Crisi dels Residus i la contaminació que comporta el model actual obsolet i ineficient comporta conflictes arreu del territori, comporta agressions al territori i la nostra gent amb infraestructures de tractament de final de canonada amb abocadors, incineradores i ecoparcs, malbaratament de recursos i contaminació atmosfèrica i l’augment dels gasos que afecten el clima. Proposem capgirar aquesta situació per avançar cap al Residu Zero, proposem la derogació dels plans actuals de gestió de residus i infraestructures, i per avançar en un canvi de model
aprovar la Llei residu zero de prevenció de residus, i que es desenvolupi ja la Moratòria a la incineració, aprovada al Parlament el 5 de març, per fer front a aplicar la Llei de Canvi Climàtic i la Declaració d’Emergència climàtica.

-L’oblit de la Protecció i Conservació de la biodiversitat i defensa del medi natural, sense llei de biodiversitat, sense preservació i gestió responsable dels boscos, sense protección de la fauna i l’ós com a referent, sense impulsar l’Agencia de la Natura a Catalunya-ANC i per sobre de tot, la necessitat urgent de la recuperació de la Conselleria de Medi Ambient-DMA a Catalunya.

-Sense Model d’Energia Renovable Distribuïda i de Proximitat, amb una critica al Decret d’energies renovables en mans de grans empreses i la concentració de grans centrals eòliques amb greus impactes ambientals i les dificultats cap a un model energètic potent i descentralitzat.

-Prou agressions al territori amb la urbanització i edificació amb noves urbanitzacions i projectes especulatius, per evitar més destrucció al medi natural. Els casos de SOS Costa Brava, Pirineus, SOS Rierada Collserola i projecte de Terramar-Sant Pere de Ribas entre molts altres.

-Per una Mobilitat que assumeixi la Declaració d’Emergència Climàtica i es gestioni amb criteris de sostenibilitat i eficiència; eliminar els peatges impositius del IBEX35, millorar la xarxa i no fer més infraestructures d’autopistes com el Quart Cinturó, i la C32 Nord a La Selva, amb una política real de transport públic assequible amb tarificació per territoris i millor servei, on el vehicle privat contribueixi al seu pagament.

-Lo Riu es vida amb la Defensa de l’Ebre i la denuncia de la política del Govern central i de la CHE que no permet el manteniment de cabdals ni l’aportació de sediments per fer una gestió sostenible de l’aigua. Cal un canvi de rumb de la gestió de l’Agencia Catalana de l’Aigua-ACA a favor de la biodiversitat per frenar la degradació dels recursos fluvials.

-Prou purins que ens ofeguen amb un excés de la cabana porcina que causa la contaminació dels sols i dels aqüífers de comarques senceres, per una ramaderia intensivista sense relació amb el territori i amb una contaminació i abús del consum d’aigua.

La manifestació serà més gran si s’apunten més entitats o persones. Animem a més Plataformes, Entitats i persones a sumar-se a la manifestació i a difondre el vídeo coral de CLAM pel MEDI AMBIENT 5JUNY 2020, i a incorporar el hashtag de la manifestació #ClamPelMedi5J, el seus conflictes ambientals, les demandes i les seves propostes.
Amb aquesta manifestació virtual que ha comportat un esforç per les entitats participants, que representen més de 5000 ciutadans I ciutadanes, esperem que el Govern de la Generalitat i les administracions reaccionin i afrontin amb valentia el Clam de demanda de canvi de paradigma radical de les entitats d’arreu del territori. Un Clam pel canvi real de la política d’emergència ambiental i climàtica que ens dugui cap a una societat catalana del futur responsable.

llúdriga

Apunteu-vos al XIII cens visual de llúdriga! 19 – 20 de juny

XIII Cens visual de llúdriga a l’Estany de Banyoles (2020)

Després d’uns mesos de confinament i aprofitant que la desescalada ho pemetrà (si tot va bé ens trobarem ja en fase 3), Limnos organiza enguany la tretzena edició del cens amb la intenció de seguir recopilant informació de l’abundància d’aquest mamífer a l’entorn de l’Estany.
Us animem a participar en aquesta activitat de voluntariat ambiental, per la qual no cal cap formació prèvia. La vostra col·laboració ens ajuda a incrementar l’esforç d’observació i a donar més valor als resultats del cens.

El calendari i l’horari dels censos són els següents:

• Divendres 19 de juny: de 19 a 22 hores (els voluntaris amb punt assignat poden anar directament al seu lloc a les vuit)
• Dissabte 20 de juny: de 5:30 a 7 hores

Penseu que, encara que la llúdriga és molt difícil d’observar, és possible veure’n alguna, així com també molts altres animals, només asseguts en silenci davant de l’aigua.
Pot participar-hi qualsevol persona interessada, sense cap experiència prèvia o coneixements específics. També es proporcionarà sopar el divendres i esmorzar el dissabte, una vegada finalitzats els censos.
És molt important que us inscriviu prèviament. Envieu un correu electrònic a limnos@limnos.org
Animeu-vos!
Més info també contactant al correu de limnos o al número de mòbil (whatsapp): 696 68 57 02 – Gerard

En què consisteix el cens visual i per a què serveix?
Recordem que els censos visuals de llúdriga (Lutra lutra) consisteixen en col·locar observadors a la vora de l’Estany, a rieres, a les llacunes adjacents, als recs, etc. al capvespre (2 hores al fer-se fosc) i a l’endemà de bon matí (1,5 hores al sortir el sol). Ho fem així perquè és quan més possibilitats tenim de veure la llúdriga: en aquesta època de l’any, amb les nits molt curtes, l’activitat normalment nocturna de la llúdriga comença i acaba amb llum de dia.
Cada observador tindrà un lloc assignat, on s’haurà d’estar tota l’estona del cens en silenci i atent a la superfície de l’aigua.
Els censos serviran per a valorar el nombre real de llúdrigues, ja que els altres sistemes de detecció de rastres (petjades i excrements) no ens permeten calcular un nombre concret d’individus. Es necessita una certa quantitat de punts observació per a cobrir un tram acceptable i per això cal la col·laboració del major nombre possible de persones voluntàries. Segons el nombre de voluntariat disponible es cobrirà més o menys superfície, col·locant una persona observadora aproximadament cada 500 metres en miradors i punts específics.