marxa_pel_cima_10n18

10 november Marxa pel Clima Barcelona

Barcelona

Dissabte, 10/11/2018
El Moviment per la Justícia Climàtica convoca la Marxa pel Clima el 10 de novembre, amb motiu de la trobada europea de Ciutats pel Clima ‘C40 Cities’ dels dies 13 i 14.

La trobada de les C40 Cities d’enguany té com a tema central l’Acció Ciutadana. I precisament per això el Moviment per la Justícia Climàtica vol organitzar una gran marxa ciutadana, que reculli la necessitat de posar el canvi climàtic al centre social de l’agenda política i mediàtica, com a repte ecològic i social que afecta tota la ciutadania. Sota el lema ‘Per canviar-ho tot, us necessitem a totes!’, el Moviment per la Justícia climàtica convoca la marxa pel clima a Barcelona, com a continuïtat a la Marxa Mundial que va tenir lloc durant la Cimera pel Clima COP 21 a París el 2015.

La marxa vol posar de manifest la transversalitat de la lluita per la justícia climàtica, i la necessitat d’una resposta col·lectiva: per això apel·la a la participació de la diversitat de grups, des dels que ja estan rebent els impactes del canvi climàtic, a aquells que treballen per visibilitzar quin en són responsables, a aquells que aporten solucions reals a la crisi global.

Es vol crear una mobilització lúdica i creativa, on l’art sigui aliat per mostrar la diversitat d’actors mobilitzada per aquesta crisi global. Per això es realitzen diferents tallers d’ARTivisme per la co-creació d’imatges, pancartes, cançons i titelles gegants per a la Marxa pel Clima.

La Marxa pel Clima inicia dissabte 10 de novembre a l’Art de Triomf de Barcelona. Les persones participants es poden inscriure a través del formulari o assistir-hi directament.

Les entitats i organitzacions que vulguin donar suport a la marxa poden escriure a marxaclima@gmail.com i fer difusió a través de les seves xarxes socials.

Data:
Dissabte 10 nov

Hora:
12:00

Organitzador:
Moviment per la Justícia Climàtica

Enllaç notícia aquí

SotaMonestir (1024x768)

El patrimoni etnològic relacionat amb els horts, els recs i el travertí – l’article de l’ham del novembre 2018-

A la ciutat de Banyoles la configuració de les hortes i de la xarxa de recs que desguassen l’aigua de l’estany s’ha configurat en els pas dels anys en un element etnològic, cultural, històric i natural d’una gran rellevància que cal preservar de cara al futur. La xarxa hidràulica començada a l’alta edat mitjana es va construir amb una tècnica constructiva tradicional i única a Catalunya: la pedra de travertí. D’exemples d’hortes de bona qualitat en tenim a moltes ciutats i pobles de Catalunya, en canvi, que estiguin associades a singularitats constructives o paisatgístiques ja son més escasses: el bosc de tosca, les parets de pedra seca,… En els salts dels recs es van anar edificant molins i indústries que aprofitaven la força motriu de l’aigua de l’estany, i que avui constitueixen un valuós patrimoni industrial.

El travertí ha estat fonamental en la tasca de domesticar les aigües de l’estany i en la formació urbanística del nucli medieval de Banyoles. És una roca fàcil de treballar, perquè forma blocs regulars amb facilitat i és força resistent. Amb aquesta roca calcària també es van anar construint les llindes divisòries de les hortes, les parets laterals dels recs, les petites palanques de pas, els fons dels canals, els rentadors més antics i els encaixos de les cadiretes o bagants. La construcció dels recs a l’època medieval va suposar un laboriós treball d’enginyeria hidràulica. De mica en mica es va dissenyar una xarxa de recs principals amb ramals secundaris que permet regar prop de 300 hectàrees d’hortes, amb un conjunt de 33 km de canalitzacions, basses i cadiretes. Amb el pas del segles, s’ha constituït una xarxa de dotzenes de quilòmetres de sèquies amb la tècnica constructiva tradicional i singular de Banyoles: la llosa de travertí. Al final d’aquest complex recorregut hídric hi ha la riera Canaleta, que és, en realitat, el nom del curs alt del riu Terri i afluent del riu Ter. Els elements estructurals formats de travertí que delimiten les parcel·les de les hortes i la canalització dels recs configuren un paisatge únic a Catalunya, i esdevenen un element etnològic i paisatgístic singular que caldria preservar.

També els usos relacionats amb la fauna dels recs, formen part d’aquest patrimoni intangible. En els recs de Banyoles hi havia peixos, sobretot, barbs, bagres, sorellons i anguiles. Aquesta abundància de peix donava lloc a una pesca intensa que es regulava en l’època medieval establint temporades de veda. Diversos llocs dels recs (els “canats”, d’aquí el nom d’un carrer de Banyoles) s’habilitaven per instal·lar-hi els ormeigs de pesca, inicialment construïts amb canyes que formaven embuts en què les anguiles quedaven atrapades i les barboleres permetien pescar barbs. Peixos, musclos de riu, tòtils, llúdrigues, el blauet, totes elles espècies amenaçades i protegides a Catalunya que aporten un valor singular a la biodiversitat de la ciutat, conviuen amb el valor històric, social i etnològic dels recs i hortes de Banyoles, que tenim l’obligació de conservar i utilitzar d’una forma sostenible.

Curs plantes flora Museu Darder Limnos 2018

Finalitza el curs d’identificació d’arbres, arbusts i lianes del 2018 al Museu Darder

  • El curs, que incloïa sis sessions teòriques i quatre sessions pràctiques al camp, ha finalitzat aquest 18 d’octubre amb la classe sobre comunitats vegetals al Museu Darder, a l’espera de poder recuperar dues sortides no realitzades en un futur.
  • 25 persones han participat al curs, durant el qual s’ha detectat 86 espècies diferents d’arbres, arbusts i lianes.

Banyoles, Novembre 2018.

Un any més, el Museu Darder i l’Associació Limnos han organitzat un curs naturalista, en aquest cas per conèixer millor la flora autòctona que podem trobar a les nostres terres. Per tal que el nombre d’espècies fos tractable tenint en compte la durada del curs, l’àmbit d’aquest s’ha limitat als arbres, arbusts i lianes autòctons. El professor del curs ha sigut el botànic Joan Font. La convocatòria va ser un èxit, omplint les 25 places que hi havia disponibles per al curs.

cof

La durada del curs ha estat d’aproximadament un mes i mig (6 de setembre – 18 d’octubre), durant el qual s’ha impartit sis classes teòriques i s’ha fet dues sortides matinals de les quatre que hi havia previstes. A causa d’una lesió del professor, les dues sortides restants queden pendents de recuperar. Les classes teòriques van donar als alumnes unes nocions bàsiques de botànica (parts vegetatives de les plantes, reproducció i comunitats vegetals) i d’identificació de plantes llenyoses autòctones a Catalunya. Les sortides han tingut lloc al veïnat de Can Pedrers, a Camós, on es va detectar 63 espècies, i al pas del riu Fluvià per Vilert, on el nombre d’espècies d’arbre, arbust o liana va ser de 49. La intenció era explorar diferents hàbitats de la província de Girona per maximitzar el nombre d’espècies trobades. En total, es va poder detectar 86 espècies diferents:
ABARTA, ROMEGUERA (Rubus ulmifolius)
AILANT (Ailanthus altissima)*
ALADERN (Rhamnus alaternus)
ALADERN DE FULLA ESTRETA (Phillyrea angustifolia)
ÀLBER (Populus alba)
ALZINA (Quercus ilex)
ARANYONER (Prunus spinosa)
ARBOÇ (Arbutus unedo)
ARÇ BLANC (Crataegus monogyna)
ARGELAGA BLANCA (Genista scorpius)
ARGELAGA NEGRA (Calicotome spinosa)
ARÍTJOL (Smilax aspera)
AURÓ BLANC (Acer campestre)
AVELLANER (Corylus avellana)
BLADA DE FULLA GROSSA (Acer opalus)
BOTJA PELUDA (Dorycnium hirsutum)
BRUC BOAL (Erica arborea)
BRUC DE RIERA (Tamarix africana)
BRUC D’HIVERN (Erica multiflora)
BUDLEIA (Buddleja davidii)*
CÀDEC (Juniperus oxycedrus)
CARIOT (Salix elaeagnos)
CEP, VINYA (Vitis vinifera)
CORONIL·LA BOSCANA (Coronilla emerus)
DIDALETS DE LA MARE DE DÉU (Lonicera implexa)
ESPANTALLOPS (Colutea arborescens subsp. gallica)
ESPARRAGUERA BOSCANA (Asparagus acutifolius)
ESPINAVESSA (Paliurus spina-christi)
ESTEPA BORRERA (Cistus salviifolius)
ESTEPA NEGRA (Cistus monspeliensis)
EVÒNIM (Evonymus europaeus)
FALS ALADERN (Phillyrea latifolia)
FIGUERA (Ficus carica)
FOIXARDA (Globularia alypum)
FREIXE DE FULLA PETITA (Fraxinus angustifolia)
GARRIC (Quercus coccifera)
GATELL (Salix atrocinerea)
GINESTA (Spartium junceum)
GINESTA SESSILIFÒLIA (Cytisophyllum sessilifolium)
GINESTÓ (Osyris alba)
GRÈVOL (Ilex aquifolium)
HEURA (Hedera helix)
LLEDONER (Celtis australis)*
LLENTISCLE, MATA (Pistacia lentiscus)
LLETERESA VESQUERA (Euphorbia characias)
LLORER (Laurus nobilis)
MAGRANER (Punica granatum)
MARFULL (Viburnum tinus)
MATAPOLL (Daphne gnidium)
MICHX (Vitis riparia)*
MIRAGUÀ DE JARDÍ (Araujia sericifera)*
MOIXERA DE PASTOR (Sorbus torminalis)
MORELLA GRÀCIL (Solanum chenopodioides)*
NEGUNDO (Acer negundo)*
NOGUERA (Juglans regia)*
NOGUERA NEGRA (Juglans nigra)*
OLIVARDA (Inula viscosa)
OLIVERA, ULLASTRE (Olea europaea)
OLIVERETA (Ligustrum vulgare)
OM (Ulmus minor)
PI BLANC (Pinus halepensis)
PI PINYER (Pinus pinea)*
PLÀTAN (Platanus orientalis)*
POLLANCRE (Populus nigra)
POLLANCRE DEL CANADÀ (Populus x canadensis)*
PRUNERA (Prunus domestica)
ROBÍNIA (Robinia pseudoacacia)*
ROLDOR (Coriaria myrtifolia)
ROMANÍ (Rosmarinus officinalis)
ROMEGUERA (Rubus ulmifolius)
ROMEGUERÓ (Rubus caesius)
ROSER CANÍ (Rosa canina)
ROSER ENGLANTINER (Rosa sempervirens)
ROURE DE FULLA GROSSA (Quercus petraea)
ROURE MARTINENC (Quercus pubescens)
SALZE BLANC (Salix alba)
SANGUINYOL (Cornus sanguinea)
SAÜC (Sambucus nigra)
SAULIC (Salix purpurea)
SURERA, SUR(Quercus suber)
TORTELLATGE (Viburnum lantana)
TROANA (Ligustrum lucidum)*
VERN (Alnus glutinosa)
VIDALBA (Clematis vitalba)
VIDIELLA (Clematis flammula)
XUCLAMEL XILOSTI (Lonicera xylosteum)
*Espècie al·lòctona

images

L’Educació ambiental – l’article del’ham del octubre 2018-

L’educació ambiental va experimentar un auge quan la degradació del medi ambient va convertir-se en un problema social, és a dir, quan va començar a afectar a la societat de manera directe. Tot i això, quan hom parla d’educació ambiental, pensem en activitats a l’exterior, sobre natura, més aviat lúdiques i dedicades a infants. Això, efectivament, no deixa de ser educació ambiental, però aquesta part que podríem titular, descoberta de l’entorn, és només un rang molt petit de tot el que l’educació ambiental ofereix.

L’objectiu principal i final de l’educació ambiental és la plena sostenibilitat de la societat humana. En altres paraules, poder gaudir de tots els serveis que ens ofereix el medi ambient (espai físic, recursos orgànics i minerals, serveis, etc) sense comprometre les generacions futures. El mitjà per aconseguir-ho doncs, és el canvi de les activitats quotidianes, tant individuals com col·lectives.
És per això que l’educació ambiental ha de ser una eina molt transversal que enquibeixi a tota la societat des de tots els àmbits. És a dir, s’ha d’utilitzar en governs, empreses, associacions, el sistema educatiu …. per a que s’impulsi un moviment participatiu.
El “Libro Blanco de la educación ambiental” explica com s’hauria de dur a terme, i proposa el següent ordre jeràrquic d’activitats: comunicar, formar, fer participar, i finalment investigar i avaluar. Cada una d’elles està pensada per un col·lectiu diferent de la societat, la primera, per exemple, s’adreça a la societat en general, mentre que la segona està pensada per empreses i associacions. Tot i això, totes dues volen aconseguir la tercera, fer participar, ja sigui als seus conciutadans o els seus treballadors. Per últim, investigar i avaluar serien tasques reservades a governs.

Individualment, en el nostre dia a dia també podem fer educació ambiental, impulsant petits canvis individuals a casa nostre, o fins i tot col·lectius, que ajudin a fer una societat més sostenible. De tota manera, cal tenir en compte que la millora porta implícit un canvi, que no sempre és vist amb bons ulls. Un exemple recent i molt evident, és el canvi de gestió de residus urbans a Porqueres, l’anomenat porta a porta que va tenir molts retractors en els seus inicis, però que ara comença a fer canviar opinions. Aquesta pràctica, és un cas molt clar d’educació ambiental a nivell col·lectiu que ha estat investigat i avaluat pel govern municipal, ja que porta el municipi a prop del cent per cent de residus reciclats.

Un altre exemple a nivell de país, és l’Agenda 21 un projecte que té com a objectiu modificar i millorar l’entorn i els hàbits dels ciutadans, des d’un punt de vista ambiental. En el sistema educatiu, les escoles impulsen projectes relacionats en problemàtiques ambientals per despertar consciències.

salze talat a prop de l'aigua 2 (768x1024)

Limnos demana la màxima protecció de l’arbrat al voltant de l’Estany

  • L’entitat està elaborant un inventari dels arbres del front d’estany
  • Es demana a les administracions implicades en la gestió de l’Estany una major sensibilitat i esforços per a la conservació de l’arbrat existent

Banyoles, 8 octubre 2018.

Al llarg dels últims anys hem observat que a la zona del voltant de l’estany s’han produït tales de diversos arbres que tenien valor ambiental, paisatgístic i/o històric. Algunes d’aquestes tales han estat injustificades des del nostre punt de vista.

Des de Limnos donem a aquest arbres la importància que es mereixen, estem convençuts de que contribueixen al benestar i a la felicitat dels ciutadans i de que ens aporten molts altres beneficis a diferents nivells. Per aquest motiu estem vetllant per la seva estricta preservació. Per tal d’aconseguir aquest objectiu estem procedint a fer un inventari de l’esmentat arbrat, especialment de la zona del front d’estany, de manera que sigui a l’abast de tothom per a qualsevol consulta.

Demanem als ajuntaments i altres administracions implicades que, més enllà de les seves estrictes obligacions, mostrin la màxima sensibilitat ambiental per solucionar els problemes que es vagin presentant amb aquests arbres. Demanem per tant la implementació de solucions modernes, pràctiques i imaginatives, per exemple, si l’arbre està inclinat i pot representar un perill pels vianants, es pot fer un test de risc, o es poden instal·lar el corresponents suports o ancoratges; si l’arbre està just sobre la mota de l’estany i la perjudica, es pot rectificar o acomodar-la en benefici de l’arbre etc… Es tracta per tant de buscar sempre la conservació de l’arbre abans de recórrer al recurs fàcil, barat, però irreversible, de la tala. Igualment demanem que es facin compatibles les diverses activitats que es fan a l’estany, de caire esportiu, d’esbarjo, culturals, etc… amb el manteniment dels arbres existents.

Esperem doncs la màxima col·laboració de les esmentades administracions per tal de posar en valor aquest arbrat i preservar-lo.

diadelestany2016_edn

Diumenge 23 de setembre, Dia de l’Estany 2018

Com els últims anys Limnos col·labora amb la Festa de l’Estany de Banyoles que es celebrarà aquest diumenge 23 de setembre de 2018 al Parc de la Draga.

Durant la volta amb bicileta s’alliberaran tortugues d’estany en el marc de l’acord de col·laboració de voluntariat ambiental entre Limnos i el Consorci de l’Estany. Limnos també realitzarà un taller durant les activitats matinals. El Dia de l’Estany és una activitat organitzada per l’Escola de Natura de Banyoles i que aquest any arriba a la 14 ena edició.

Cartell Dia Estany 2018

vinyeta ós

Hi ha d’haver ossos al Pirineu? – l’article de l’ham del setembre de 2018-

L’ós bru actualment és un mamífer restablert als Pirineus considerat en perill d’extinció i amb mesures de conservació insuficients. Des de que va ser reintroduït l’any 1996 al sud de França amb grans ajuts de la Unió Europea, any rere any la població va creixent per mèrits propis al trobar uns espais naturals en bon estat. Hi va ajudar la voluntat ferma del govern Francès, fermesa que no va tenir Catalunya en aquell moment.

L’ós Goiat va arribar des d’Eslovènia fa dos anys dins d’un nou programa LIFE per a la reintroducció de l’ós bru al nostre territori. Va arribar també per resoldre un problema de consanguinitat entre els exemplars actuals que viuen al Pirineu: la majoria d’aquests animals són descendents d’un sol mascle anomenat Piros i això provoca que la supervivència d’aquesta espècie estigui en perill. L’atac de l’ós Goiat a diversos ramats ha provocat una polèmica, que pot posar en entredit la recuperació de l’espècie al Pirineu. El projecte PirosLife que té una dotació de més de 2,4 milions d’euros ha de permetre aplicar les mesures dissuasives sense que Goiat pateixi, ajudant que aquest s’adapti al medi i que els ramaders i els seus ramats puguin conviure sense cap tipus de problema.

La funció de l’ós. L’ós bru és un gran depredador. Malgrat que és sobretot omnívor, al seu territori exerceix una funció de control de certes espècies que en excés poden causar danys, com ara el porc senglar o els cèrvids, que l’ós caça si són cries o estan ferits o malalts.
Les èpoques en què l’ós té més necessitat d’aportació extra d’aliments són abans i després de la hibernació, i pot ser que ataqui algun cap de bestiar, ja que és la manera més fàcil que té d’aconseguir una presa. Aquest fet és poc probable si es protegeixen els ramats mitjançant barreres, tancant-los en pletes durant la nit o guardant-los amb l’acompanyament de pastors i gossos d’atura i mastins. Actualment hi ha ajudes als ramaders per implementar aquestes mesures.

La presència de l’ós en un indret determinat indica la seva extrema qualitat ambiental, així doncs, les zones on viuen els óssos són espais naturals molt ben conservats. En territoris tan diferents i distants com Astúries i el Canadà s’ha aconseguit any rere any incrementar els ingressos provinents del turisme atret per conèixer zones osseres.

Què fer si ens trobem amb un ós?
És força improbable que ens trobem amb un ós al medi natural, tot i que no és impossible si per la direcció del vent o el canvi de vessant no ens ha detectat. En cas de veure o sentir un ós cal allunyar-se’n en sentit contrari d’on es trobi, sense córrer i sense cridar. L’ós tem la presència humana i no hi ha constància històrica que un ós bru hagi atacat i ferit greument una persona.
Més informació a https://sos-ossos-pirineu.jimdo.com/

Entrada al mirador de la punta Cuaranya, abans i després de la restauració feta en els camps de treball "Estany Natura 2018".

Limnos segueix participant en la 5a edició dels camps de treball “Estany Natura”

  • El camp de treball “Estany Natura” s’ha inclòs per cinquè any consecutiu a l’oferta de camps de treball que ofereix la Direcció General de Joventut de la Generalitat, dirigits a joves d’arreu del territori català.
  • Com cada any, els campaments han estat organitzats per Coordinadora de lleure del Pla de l’Estany, amb un equip de sis monitors. Limnos, amb un equip de dos biòlegs, s’ha encarregat de la part tècnica i de coneixment del medi, amb la col·laboració també del Consorci de l’Estany.

Durant les dues setmanes entre el 3 i el 17 de juiol d’enguany, 24 noies i nois d’arreu de Catalunya han pogut tenir un contacte directe amb la natura a l’entorn de l’Estany de Banyoles. Han realitzat diverses activitats relacionades amb la neteja i restauració d’alguns espais naturals de l’entorn de l’Estany de Banyoles, a més de censos i tasques enfocades al coneixement i la conservació de fauna.

Dins de les 30 hores destinades al treball, la feina que han fet els joves es pot separar en dos blocs. El primer, d’obres de restauració del medi i l’entorn: neteja de deixalles d’un tram del riu Terri, aixemplament i millora de l’entrada i el camí a la punta Cuaranya (veure imatge de portada), i participació en l’ampliació de la tanca de l’observatori de la llacuna de Margarit (Can Morgat). D’altra banda, el segon bloc és de seguiment de fauna. Es van estudiar i retirar del medi crancs de riu americans, i es va serguir amb el cens oficial d’oreneta cuablanca per la ciutat de Banyoles i un exitós cens visual de llúdriga amb 3 exemplars observats. A part de la feina tècnica, es van realitzar algunes activitats de caire naturalista lúdiques i didàctiques com l’anellament, una nit d’observació d’amfibis i ratpenats, i un taller de reciclatge.

Tortuga-marina-750x422

Eliminem els plàstics d’un sol ús! -l’article de l’ham de l’agost-

Més de 8 milions de tones de plàstic són llençades al mar cada any i més de 100.000 animals marins moren cada any pels plàstics. La situació actual és tan urgent que l’ofensiva contra el plàstic, i especialment contra aquells d’un sòl ús, s’està fent global. No només les entitats ecologistes estan reforçant els seus esforços, sinó que la Unió Europea està a punt d’aprovar una legislació específica que si bé, no soluciona tots els problemes, posa el tema sobre la taula.

Entitats tan potents com Geenpeace han iniciat la campanya “Salva el Mediterráneo de la invasión de plásticos” amb recollida de firmes i molta informació al seu web. També WWF, amb el lema “Atrapats en el plàstic”, han elaborat un informe presentat el juliol de 2018 per avaluar els impactes del plàstic al Mar Mediterrani. Segons l’informe, Espanya és el segon país que més plàstic aboca al mar Mediterrani, per darrera de Turquia, i el quart que més en consumeix de tota la Unió Europea.

El plàstic ha inundat la nostra vida diària: el podem trobar als envasos, objectes de decoració, ingredients de cosmètics, als teixits de la roba, en materials de construcció,… Cada any s’aboca al mar 1200 vegades el pes de la Torre Eiffel, només un 30% dels plàstics són reciclats als contenidors d’envasos grocs, i sovint oblidem que una ampolla de plàstic pot trigar entre 400 i 500 anys en descompondre’s. Si no hi ha un canvi, el 2050 al mar hi haurà més plàstic que peixos. Especialment preocupants son els microplàstics, fragments de menys de 5mm, provinents de la fragmentació o ja fets d’aquesta mida, que es solen trobar com a microesferes en productes de neteja, pastes de dents, exfoliants o detergents. Molts animals marins els ingereixen provocant bloquejos gastrointestinals i alteracions dels patrons alimentaris i de reproducció. Un catxalot mort a Murcia tenia al seu estómac 30 Kg de bosses de plàstic, un tros de xarxa, cordes i un bidó. Un dels grans problemes per les balenes i tortugues marines és que confonen els plàstics amb meduses de les quals s’alimenten. Alguns estudis parlen que el 90% dels ocells marins tenen plàstic al seu estómac. No oblidem que també aquests microplàstics poden passar a la cadena alimentaria i afectar a la salut humana a través del consum de  peixos i mol·luscs marins.

0bd7dcd5a1969a00c5f8b2843e277029-200x188

A la xarxa trobareu moltes propostes per a reduir a nivell personal el nostre consum de plàstic, especialment evitant els envasos i productes d’un sol us. Però la solució no passa per un canvi d’hàbits individual. Calen canvis legislatius i de mercat. El pagament de les bosses de plàstic en els comerços ha estat una tímida mesura de reducció del seu consum. Les bosses han estat prohibides en alguns països més conscienciats. La Comissió europea ha anunciat una sèrie de mesures. Es vol obligar a la utilització de materials biodegradables, sense plàstics, en la producció de materials d’un sol ús com les palletes per veure, els gots, plats i altres envasos per l’alimentació, i els bastonets per les orelles. També es vol obligar als productors a cobrir part de les despeses de gestió de la neteja dels residus, així com etiquetar els productes amb el seu impacte ambiental (compreses, tovalloletes humides, globus…). També es fa especial incidència en la indústria pesquera gran responsable de l’abocament de restes de materials de pescar al mar. WWF demana al govern espanyol que prohibeixi el consum de plàstics d’un sol ús, i que es comprometi a eliminar els abocaments al mar, així com l’impuls d’un acord internacional al respecte. També molts grups experts estan demanat la implementació del retorn d’envasos com a sistema elemental per a la reducció del seu abocament. Cal fomentar les mesures basades en l’economia circular, prioritzant la reducció i la reutilització dels materials plàstics. També cal prohibir l’ús de microesferes de plàstic i fomentar la innovació i implantació d’iniciatives que redueixin l’ús de plàstics.

 

 

 

20180729_132029 (1024x768)

S’inaugura oficialment l’itinerari cultural de la Platja d’Espolla

L’itinerari cultural de la Platja d’Espolla es va inaugurar oficialment el diumenge 30 de juliol de 2018 amb la presència de més de 120 persones el que demostra l’interès per l’espai. Els alcaldes de Porqueres i Fontcoberta, municipis que comparteixen l’espai, van presidir aquest acte, en el que també va participar el president de la Diputació de Girona i alcalde de Banyoles, Miquel Noguer. Els padrins de l’acte van ser els veïns Ernest Costa i Jaume Colomer, que van fer una visita guiada a l’espai posant en valor els elements naturals i culturals de l’espai.

20180729_113958 (1024x768)

L’espai compta amb tres figures a mida gegant de formigó d’un triops i de dos dels amfibis presents a l’espai, la granota verda i el gripau d’esperons. També s’han habilitat diversos miradors i un plafó informatiu sobre el jaciment paleolític que s’ha localitzat a la roureda.

 

20180729_113247 (1024x768)

IMG-20180728-WA0012

 

 

 

 

 

 

20180729_111143 (1024x768)