21165204733_0bd0a999a6_k

Apunteu-vos al XI cens de llúdriga!

XI Cens visual de llúdriga a l’Estany de Banyoles (2018)

Després de l’èxit de la versió de l’any anterior, amb el rècord d’observacions de llúdriga en aquestes jornades i un vídeo enregistrat durant el cens mostrant un grup familiar, Limnos convoca enguany l’onzè cens visual de llúdriga.

El calendari i l’horari dels censos serien els següents:

Divendres 15 de juny: de 7 a 22 hores (els voluntaris amb punt assignat poden anar directament al seu lloc a les vuit)
Dissabte 16 de juny: de 5:30 a 7 hores

Penseu que, encara que la llúdriga és molt difícil d’observar, és possible veure’n alguna, així com també molts altres animals, només asseguts en silenci davant de l’aigua.
Pot participar-hi qualsevol persona interessada, sense cap experiència prèvia o coneixements específics. També es proporcionarà sopar el divendres i esmorzar el dissabte, una vegada finalitzats els censos.
És molt important que us inscriviu prèviament. Envieu un correu electrònic a limnos@limnos.org
Animeu-vos!
Més info també al mail de Limnos

En què consisteix el cens visual i per a què serveix?
Recordem que els censos visuals de llúdriga (Lutra lutra) consisteixen en col·locar observadors a la vora de l’Estany, a rieres, a les llacunes adjacents, als recs, etc. al capvespre (2 hores al fer-se fosc) i a l’endemà de bon matí (1,5 hores al sortir el sol). Ho fem així perquè és quan més possibilitats tenim de veure la llúdriga: en aquesta època de l’any, amb les nits molt curtes, l’activitat normalment nocturna de la llúdriga comença i acaba amb llum de dia.
Cada observador tindrà un lloc assignat, on s’haurà d’estar tota l’estona del cens en silenci i atent a la superfície de l’aigua.
Els censos serviran per a valorar el nombre real de llúdrigues, ja que els altres sistemes de detecció de rastres (petjades i excrements) no ens permeten calcular un nombre concret d’individus. Es necessita una certa quantitat de punts observació per a cobrir un tram acceptable i per això cal la col·laboració del major nombre possible de persones voluntàries. Segons el nombre de voluntariat disponible es cobrirà més o menys superfície, col·locant una persona observadora aproximadament cada 500 metres en miradors i punts específics.

sdr

Espolla s’omple d’aigua i s’agreuja l’impacte de les visites a l’espai

A l’inici del mes d’abril les plujes van reactivar l’aqüífer de l’Alta Garrotxa el suficient per omplir parcialment l’estanyol d’Espolla. Els brolladors van omplir la part principal, però els saltants d’Espolla no van acabar d’anar. L’aigua ha aguantat gairebé quinze dies o més fins a assecar-se a primers de maig.

Hi ha hagut una explosió de triops i amfibis, especialment gripau corredor.

El nou itinerari de l’espai ha premés accedir a tota la riba est amb més facilitat. Limnos ha lamentat la manca de senyalització i cartells, només hi havia una senyalització provisional posada per l’ajuntament de Fontocberta. S’ha demanat la col·locació urgent de la rètols informatius als ajuntaments i s’ha requerit la presa de mesures també a l’ajuntament i al Consorci de l’Estany, com ara tanques. Limnos també estudia emprendre més accions per millorar la gestió de l’espai, especialment la vigilància.

Aquest any s’hi ha vist gent banyant-se, molta gent agafant capgrossos i triops, i accedint a tots els racons de l’espai. Malauradament, preocupa que l’espai pugui morir d’èxit. Cal recordar que agafar amfibis i triops és motiu de denúncia greu, i es sancionable per la llei.

2018_03_02-estany-i-martis_46_web_q

Arbres Catedrals – L’article de l’ham de l’abril 2018-

La majoria dels que vivim en ciutats hem trencat les connexions mil·lenàries que ens unien amb els arbres. Antigament un arbre era, moltes vegades, el centre de la vida dels pobles, protagonista de les seves tradicions i llegendes. Acostumava a ser un arbre gran i molt vell. Els vilatans anaven envellint però pràcticament no podien apreciar canvis en l’arbre, mentre que l’arbre anava veient passar les diferents generacions d’habitants del poble, veient-los néixer, viure i morir. Era l’arbre genealògic… de tot el poble!

Els arbres són les grans obres d’art de la natura. De vegades el museu on s’exposen pot ser la pròpia natura, formant densos boscos però també els podem veure en els carrers, els passejos i les places dels nostres pobles i ciutats.

Sabem que els arbres més vells de la Terra són uns pins que es troben a Califòrnia i que tenen prop de 5.000 anys d’edat, és a dir que existien abans que els egipcis construïssin les seves piràmides. No gaudim d’arbres tan vells en les nostres contrades però sí que tenim grans arbres monumentals, centenaris, que potser han viscut 300, 400, 500 anys o més… potser ja havien nascut quan Colom va descobrir Amèrica; probablement ja eren vells quan va esclatar la Revolució Francesa; segur que van ser contemporanis de Verdaguer o Maragall. Són enormes, estan carregats d’història i de cultura; han anat acumulant valor al llarg del temps… són els nostres arbres-catedrals. Hi ha d’altres no tan grans, no tan vells, però que són magnífiques escultures vivents. També hi ha d’altres, molt més modests, més petits, més joves, potser només tenen 15 o 20 anys, són arbres infants que poden ser com aquells quadres menuts que trobes a les parets dels museus, però que, com les pintures impressionistes, són ja tresors per ells mateixos, petites meravelles en miniatura. Tots mereixen el nostre respecte, els més grans i els més petits, els més vells i fins i tot els més joves, ja que si els deixem créixer, probablement arribaran a convertir-se en magnífics exemplars.

Gandhi deia que la grandesa d’una nació i el seu progrés moral poden ser jutjats per la manera com els seus habitants tracten als seus animals. Igualment hi ha qui opina que la cultura d’un poble es pot mesurar pel respecte i el coneixement dels arbres que té la seva gent, així com la seva capacitat d’experimentar-los en totes les seves múltiples dimensions.

Moltes persones encara tenim pendent acabar de restablir els vincles ancestrals amb els arbres. Potser podem començar per mirar-los amb ulls nous, fixar-nos-hi més, descobrir-hi coses noves, contemplar la seva bellesa, admirar els seus canvis estacionals, estimar-los, sensibilitzar-nos més amb els seus problemes, protegir-los i exigir la seva protecció…. Ens hi posem?

cartell-cicle-consum-responsable-2018

Cicle de consum responsable 2018

CICLE PER AL CONSUM RESPONSABLE

Per cinquè any s’organitza un cicle d’activitats per a la promoció i educació en el consum responsable per a la construcció d’una societat més justa socialment i ambiental.

Consultel programa en pdf Cicle Consum Responsabe – 2018 (reduit)v2

ENTITATS ORGANITZADORES: Can Butinyà- Comerç Just, Banyoles Solidaria, PAH-Banyoles, Associació La Cistella, Ateneu Obert de la Dona, Mon Banyoles, Casal Popular Independentista del Pla de l’Estany, Limnos i Naturalistes de Girona.
Col·labora: Museu Darder de Banyoles, Germans de Palau

Les activitats poden estar subjectes a canvis d’última hora. Consulteu web i facebook de les entitats.

DIVENDRES 27 D’ABRILMalbaratament alim
de 19 a 21h. Lloc: CASAL POPULAR INDEPENDENTISTA
EL MALBARATAMENT ALIMENTARI Xerrada i Green Drink (debat informal).
Campanya “La manduca no caduca” i debat posterior sobre el consum i la producció d’aliments, amb begudes i pinxos a preus populars.
Organitza: Casal Popular del Pla de l’Estany i Associació de Naturalistes de Girona.

 

DIVENDRES 4 MAIG
de 19 a 21h. Lloc: CASAL POPULAR INDEPENDENTISTA
DOCUMENTAL “TASTE DE WASTE”
L’acte estarà lligat a la xerrada del divendres anterior i també estarà emmarcat dins la campanya “La manduca no caduca”.
Organitza: Casal Popular del Pla de l’Estany i Associació de Naturalistes de Girona.

DIMECRES 9 MAIG
a les 19h. Lloc: MUSEU DARDER
Presentació de «Som Mobilitat»: la cooperativa que treballa per la mobilitat més sostenible.
El model de mobilitat actual és un fracàs ambiental, econòmic i social. Per posar a l’abast alternatives eficaces i contribuir a un model de mobilitat més sostenible, Som Mobilitat està dinamitzant serveis de mobilitat elèctrica compartida a Catalunya, amb una visió local-comarcal, regional-catalana i internacional.
A càrrec de Joan Naspleda. Membre de SomMobilitat
Organitza: LIMNOS Col·labora: Museu Darder i Ajuntament de Banyoles

DISSABTE 12 DE MAIG
Lloc: PLAÇA MAJOR
FESTA DEL COMERÇ JUST
De les 9 fins a les 20h: exposició i venda de productes de Comerç Just i altres.
De les 10 a les 13h. Gran esmorzar solidari amb menjars de la Cafeta Marroquina i de Comerç Just. Preu del tiquet: 3,5€
11:30h. Actuació del “Xantal Duet” amb música ambiental.
12:30h. Lectura del manifest per l’Anna Quintana, fundadora de l’Associació “Món Banyoles”.
Ambientació pels grups «Legki Yakaru» de l’Associació de Dones Subsaharianes i “Creixem” de l’Associació de Dones de Calella.
De les 18 a 19:30h Actuació del “Xantal Duet”
19:30h Rifa solidària d’una bicicleta de Càritas i molts altres premis de Comerç Just.
Organitza Can Butinyà-Comerç Just.

DIUMENGE 13 MAIG
a les 18h: Lloc: TALLER DELS GERMANS DE PALAU
Vetllada musical.
Organitza Can Butinyà-Comerç Just.

DIMECRES 16 MAIG
a les 19h. Lloc: MUSEU DARDER
Cuinar responsablement. La importància d’una dieta amb consciència en el món actual.
Per Miquel Duran Montgé, expert en Nutrició humana i Dietètica amb experiència a Nicaragua i El Salvador
Organitza Can Butinyà-Comerç Just.

DIJOUS 17 MAIG

a les 19h. Lloc: MUSEU DARDER
Les criptomonedes: (Bitcoin, Ethereum, Petro…) serveixen per combatre el sistema financer capitalista o són una estafa piramidal? Descobrim què són i com funcionen les monedes basades en blockchain.
A càrrec de Josep Maria Reyes. Professor.
Organitza: Associació «La Cistella».

DISSABTE 19 MAIG
a les 17h. Lloc: ATENEU OBERT DE LA DONA
ELS TINTS NATURALS.
Cóm tenyir amb plantes: un procés oblidat. Demostració de diferents tècniques d’estampació.
A càrrec de Pilar Herrera de les Campaneles Sisters.
Organitza: Ateneu Obert de la Dona

DIJOUS 24 MAIG
a les 19h. Lloc: MUSEU DARDER
Presentació de la cooperativa «Som Energia». Consum i producció d’energia 100% renovable. Què és Som Energia i com a través d’aquesta cooperativa s’avança en el consum responsable.
A càrrec de Núria Palmada, Enginyera Industrial. Responsable de l’àrea de generació de Som Energia. Presenta la xerrada: Ramon Caralt, Enginyer Industrial.
Organitza: Banyoles Solidària.

DISSABTE 26 MAIG
a les 19h. Lloc: MUSEU DARDER
Per què ser vegà?
És necessari consumir carn per tenir una dieta sana i equilibrada? Quina és la cara oculta de les indústries làcties i càrniques? Ens plantejarem si és sostenible, ètic i saludable el consum de productes d’origen animal i quina és la filosofia i la dieta vegana.
A càrrec de David Funosas de Limnos.
Organitza: Limnos Col·labora: Museu Darder i Ajuntament de Banyoles.

DIMECRES 30 MAIG
a les 19h. Lloc: MUSEU DARDER
Col·loqui. Els efectes que el desnonament pot tenir en la nostra salut mental.
Organitza: PAH BANYOLES.

DIJOUS 31 MAIG
a les 19h. Lloc: MUSEU DARDER
Taula rodona: DONA, SALUT I CONSUM RESPONSABLE
Fórmules per empoderar les dones en relació a la cura de si mateixes a través d’hàbits respectuosos amb els nostres cossos i la natura (menstruació, menopausa, sexualitat, mercantilització de la salut…)
A càrrec de: Marta Trigo (terapeuta natural i membre de CAPS) i Marta Jiménez (Fisioterapeuta)
Organitza: Món Banyoles

DATA A CONFIRMAR(finals de maig)
Lloc: CASAL POPULAR INDEPENDENTISTA
Presentació de SOM CONNEXIÓ. La cooperativa de telecomunicació.
Organitza: Casal Popular Independentista

Cicle Consum Responsabe - 2018 (1).jpg

Cicle Consum Responsabe - 2018 (2)

 

 

 

cartell curs flora

I a la tardor apunta’t al Curs d’identificació de flora autòctona 2018

Vine a descobrir la flora autòctona de Catalunya i apendràs a identificar els arbres, arbusts i lianes del nostre país, les seves característiques principals i molt mé amb classes teòriques i pràctiques. El curs consta de 6 sessions teòriques al Museu Darder i 4 sortides de camp a veure plantes a Banyoles, a Vilademuls i Gavarres, a La Garrotxa i al Ripollés.

Preu 20 euros , la meitat pels socis de Limnos.

Organitza Limnos i el Museu Darder de Banyoles.

Podeu descarregar el cartell en pdf

cartell curs flora

cartell curs flora

 

Curs 2018 Museu Darder Limnos sobre papallones diürnes

Nou Curs d’identificació de papallones diürnes 2018

Ja tenim a punt les dates pel nou curs de papallones diürnes d’aquesta primavera de 2018. Apunteu-vos!!! Places limitades.

El curs consta de 4 sessions pràctiques i una de teòrica amb l’objectiu d’identificar les espècies de papallones del nostre país. Les sortides seran a les llacunes de Can Morgat a Porqueres, al Montgrí, als estanys d’en Jordà a la Garrotxa i als Aiguamolls de l’Empordà. El preu és de 20 euros, la meitat pels socis de Limnos i està organitzat per Limnos i el Museu Darder de Banyoles.

Podeu consultar el programa en pdf aquí.

cartell curs ropalòcers

 

Curs 2018 Museu Darder Limnos sobre papallones diürnes

Curs 2018 Museu Darder Limnos sobre papallones diürnes

SuperRius

La importància dels jocs naturalistes didàctics-l’article de l’ham de l’abril 2018-

LA IMPOTÀNCIA DELS JOCS NATURALISTES DIDÀCTICS

Des dels inicis dels moviments del naturalisme i l’ecologisme s’ha hagut de treballar moltíssim per despertar la consciència ambiental de la gent, treballant contra un sistema totalment mancat d’aquests valors. En aquest context, el principal focus de l’educació ambiental són els més joves. Amb unes ments més obertes i receptives, els infants empatizen més ràpid amb el medi i tenen més facilitat per adoptar valors naturalistes. Una de les maneres més eficaces de fer educació ambiental, a part de les sortides a la natura, són els jocs. A tots els infants els agrada jugar, i els jocs poden arribar a ser molt didàctics, també per l’aprenentatge de valors.

Un cas molt destacat és el del joc d’ordinador Super Rius, que va sortir l’any 1998 com a col·laboració entre el Departament de Medi Ambient de la Generalitat i el Club Super 3 de la Televisió de Catalunya (TV3). En aquest joc, l’objectiu principal era nejetar un riu sencer perquè la Lluenta, la llúdriga protagonista del joc i el personatge encarregat de donar consells mediambientals del Club Super 3, pugués tornar a viure-hi.

Per netejar el riu, els jugadors havien de complir diferents tasques. La primera, retirar totes les deixalles del medi, fins i tot les de sota l’aigua. Totes les escombraries recollides s’havien de reciclar deixant-les al contenidor corresponent. A més a més, també s’havien de posar depuradores a tots els abocaments d’aigua del riu, i tancar totes les aixetes mig obertes que malgastaven aigua. Un cop cada tram del riu estava net, la Lluenta apareixia a la pantalla per agraïr la tasca de l’usuari. Per si això no fos prou, el Super Rius presentava un quadern de flora i fauna actòctona dels nostres rius, que s’havia d’anar desbloquejant fent fotos de totes les espècies de l’entorn per tenir-les al quadern. Així doncs permetia explorar la gran diversitat d’organismes vius que habiten en diferents trams dels rius i en quines condicions necessiten viure.

Tots els que hem jugat a aquest joc estaríem d’acord en que no només vam aprendre un munt sobre la biodiversitat fluvial de casa nostra, sinó que clarament vam adoptar la idea que tots, fins i tot els més petits, podem contribuir activament en la conservació del medi ambient.
És una llàstima que aquest joc no estigui a l’abast dels nens i nenes d’avui. És per això que, en un context on la creixent tecnologia ofereix un munt de jocs i aplicacions, però també en l’àmbit de jocs de taula o familiars, s’hauria de procurar que hi seguís havent oferta de jocs didàctics naturalistes, com a eina molt important per seguir despertant la consciència ambiental dels joves mentre es diverteixen.

salze talat a prop de l'aigua 2 (1024x791)

Limnos demana que es reposin els arbres talats a la vora de l’estany

Durant els últims mesos s’estan duent a terme diferents actuacions sobre arbres i altra vegetació al voltant de l’estany de Banyoles. Al parc de la Draga, per exemple, s’estan talant pollancres híbrids, que es fan servir en jardineria, que han acabat la seva vida útil i seran substituïts per altres arbres nous més adequats. També s’està actuant sobre arbres que formen part dels boscos que voregen l’estany i que estan morts, malalts o que s’han inclinat fins el punt que poden representar un perill per als vianants. Igualment s’estan fent altres actuacions sobre la vegetació tècnicament justificades.

Hem observat, però, que en les darreres setmanes s’han talat alguns verns i salzes individuals de la zona del front d’estany de Banyoles. Eren arbres autòctons que havien crescut de forma natural a la vora o a prop de l’estany, amb prou anys de vida, i que tenien un evident valor paisatgístic i medi ambiental. Els motius de la tala serien, segons els serveis tècnics consultats, la mala salut d’aquests arbres, o bé que perjudicaven el muret o mota de l’estany. El problema rau en què no està prevista la reposició d’aquests arbres.

L’associació Limnos lamenta la manca d’informació pública prèvia a la tala dels arbres, en una actuació de fets consumats que es repeteix freqüentment, obviant el dret de la ciutadania a conèixer els motius d’aquestes actuacions; alhora expressa la necessita que totes les entitats implicades en aquests temes, ajuntaments, consell comarcal, consorci … mostrin màxima sensibilitat ambiental i que això es tradueixi en fets.

 

salze talat a prop de l'aigua 2 (768x1024)Lamentem també que, com a norma general en qualsevol tipus de tala, no es consideri la reposició immediata de l’arbrat desaparegut, En el cas concret dels arbres del front d’estany esmentats el que demanem és la seva reposició, el més aviat possible, en el mateix lloc o en un de molt proper (assegurant que no perjudiquin la mota si és el cas) per tal de recuperar el valor ecològic i paisatgístic de la zona.

Instem als ajuntaments implicats a elaborar una ordenança de protecció de l’arbrat i altra vegetació d’interès local, com ja tenen algunes localitats catalanes. En aquesta ordenança s’haurien de tenir en compte arbres, arbustos i altra vegetació d’especial interès, bé perquè són arbres monumentals o amb valors històrics i culturals, bé per les seves característiques biomètriques (alçària, amplada) o perquè tenen valor paisatgístic i medi ambientals o es tracta de vegetació autòctona.

Així mateix és important que, a curt termini, es facin accions d’informació i sensibilització dirigides a la ciutadania sobre el valor i la importància de la vegetació autòctona (arbres, arbustos i vegetació aquàtica) que puguin ajudar a fer evolucionar algunes idees tòpiques i antigues encara fortament arrelades entre una part de la població de la comarca. Cal, definitivament, deslligar l’abundància de vegetació aquàtica del concepte de brutícia o de falta de manteniment; cal que tothom tingui clar que si la vegetació no deixa veure l’estany no implica que s’hagi de tallar, només vol dir que has de caminar unes passes més enllà per poder veure’l; cal que el passejant reconegui que uns quants arbres no impedeixen la vista d’un paisatge o un monument, sinó que l’emmarquen i el sublimen; cal que els organitzadors d’esdeveniments esportius implementin ja la idea de que respectar al màxim els nostres arbres, la nostra vegetació i la nostra fauna no només no és incompatible amb la pràctica esportiva, sinó que la complementa i la fa més sostenible. Hi ha molta feina a fer i des de Limnos ens comprometem a participar en qualsevol tasca d’aquest tipus.

Portada Concurs fotos 2018

XXVII Concurs de fotografia de la Natura: Rius, recs i rieres” 2018

Fins l’1 de maig encara teniu temps de participar en la XVII edició del Concurs de Fotografia de la Natura que organitzen el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB), l’entitat ecologista Limnos, el Museu Darder de Banyoles i la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona (UdG). El tema de l’edició d’enguany és “Rius, recs i rieres”. S’acceptaran imatges que mostrin qualsevol tipus de curs d’aigua en algun dels seus trams, encara que estigui sec, així com els elements singulars que en formen part (gorgues, saltants, baumes, congostos, …) i les plantes i animals que s’hi troben.

Bases XVII concurs fotografia natura

La dotació del primer premi, per a la fotografia guanyadora del concurs, és de 400 euros. A aquest premi hi optaran, en primera instància, totes les fotografies presentades. El jurat, a més, atorgarà dos premis especials de 250 euros cadascun, que es destinaran respectivament a la millor imatge obtinguda a la comarca del Pla de l’Estany i a la millor fotografia realitzada per un soci d’alguna de les entitats que organitzen el concurs o bé per una persona vinculada a la Universitat de Girona (estudiant, personal d’administració i serveis, docent o investigador).
La participació és lliure i gratuïta. Hi podrà participar qualsevol persona, aficionada o professional.

 

Portada Concurs fotos 2018

monestir LIMNOSCFQ (10)

Integrar el medi ambient i la salut en la planificació urbanística – l’article de l’ham del març-

Els pobles i ciutats es desenvolupen, creixen, s’urbanitzen, tenen necessitats de mobilitat, calen serveis, nous equipaments, el que obliga a les administracions públiques a fer inversions. Durant molts anys aquest creixement s’ha fet de forma desordenada i desenfrenada generant tant problemes ambientals, com provocant conflictes veïnals. Actualment les normatives obliguen a realitzar plans d’ordenació urbanística municipal que és l’instrument per ordenar urbanísticament el territori a llarg termini. Correspon als plans d’ordenació urbanística municipal classificar el sòl en diferent tipologies: zones verdes, sòl urbà, sòl urbanitzable, equipaments, nous carrers,…Han de definir el model d’implantació urbana i de desenvolupament en funció de les necessitats: zones residencials, pisos, noves escoles o centres sanitaris, pavellons, zones comercials, etc.

Malauradament aquests plans urbanístics encara apliquen criteris poc adequats al medi ambient i a la salut de les persones. Hi ha municipis on encara hi ha una aposta pel cotxe promovent més vials i carreteres. Altres segueixen construint en zones inundables o declarant escasses zones verdes. Es donen casos de declarar urbanitzables zones d’hortes o d’interès patrimonial. O simplement es fan unes previsions inflades de creixement a 20 anys que incrementen la població en un gran nombre justificant la necessitat de creixement. Es paradoxal que just en el moment de planificar, quan ens hauríem de preguntar amb el cap fred si es vol créixer, si tenim lloc per fer-ho, quina ciutat volem ser al futur…, només sentim una resposta oficial: ocupar el màxim de sòl i generar ingressos econòmics. Cap previsió de canvis socials, de futures crisis o de noves necessitats. Per sort, hi ha municipis i entitats que treballen per incidir en una millora ambiental i sobre la salut de les persones de l’urbanisme.

L’ambient on vivim afecta a la nostra salut: contaminació, activitat física, sedentarisme, alimentació… i , per tant, la planificació municipal ha d’integrar aspectes de salut, medi ambient i mobilitat. La contaminació dels cotxes a les ciutats afecta a la mortalitat, especialment en persones amb problemes respiratoris. Una proposta per evitar aquests riscos per a la salut és preveure una xarxa d’espais públics (biblioteques, centres cívics, pavellons,…) connectats entre ells, per afavorir que les persones puguin ser físicament i socialment actives. Cal afavorir la seguretat, com seria fomentar els camins escolars, i garantir la disponibilitat d’espais verds. També es recomana treure les vies ràpides dels centres urbans a favor de la pacificació dels carrers, així com dissuadir de l’ús del vehicle privat en moltes zones, afavorint altres sistemes de mobilitat no motoritzats, i buscant crear proximitat per reduir les necessitats de desplaçament. Combinar diferents usos en un mateix territori barrejant zones residencials amb diferents tipus d’edificis, pisos, cases unifamiliars, comerços i serveis públics i d’oci també és una alternativa. Cal pensar en l’accés amb transport públic a les zones que es pretenguin desenvolupar o fer-hi equipaments, i pensar en que s’hi pugui accedir sense vehicle motoritzat. No es pot frenar l’ús del cotxe sense aparcaments d’enllaç situats estratègicament, que facilitin l’accés a espais comuns d’interès. La xarxa de vianants ha de ser segura, confortable i fiable amb gran capacitat de connexió. L’aposta per la bicicleta no s’ha de fer en detriment dels vianants o del transport col·lectiu, sinó dels cotxes. També ha de generar seguretat i confort. Es clar que si hem de caminar caldran voreres amples, zones peatonals o de circulació 20/30 i recorreguts segurs.

Els plans urbanístics han de millorar la qualitat de l’aigua, potenciar l’activitat física i la reducció del soroll. També han de permetre reduir l’impacte ecològic i l’efecte sobre el canvi climàtic a través de mesures d’eficiència energètica, conservació d’espais verds, hortes, recs i rius, la reducció del nombre d’habitatges previstos o l’adequació de les expectatives de construcció a la mida i tipus de municipi existent. S’han d’afrontar les problemàtiques de salut i medi ambient des d’una visió transversal i posar les persones al centre de la presa de decisions i no els cotxes o els negocis d’alguns. Tenim un bon diagnòstic del problema i podem millorar la situació, tot prenent mesures per millorar l’entorn urbà i, per tant, la nostra salut, planificant ciutats i pobles actius i resilients.