cigonyes

Cigonyes hivernants al Pla de l’Estany per primer cop

Per primer any s’ha detectat un grup de cigonyes hivernants de forma regular a Banyoles des de finals de setembre.

La notícia ha aparegut en diversos mitjans de comunicació per una notícia elaborada per l’ACN amb la participació de tècnics del Consorci de l’Estany:

  • Cada dia dormen entre 15 i 60 exemplars sobre Banyoles posades en diferents edificis alts com la Nutrex, església de Santa Maria, la Cooperativa agrícola, arbres de la Plaça Perpinyà o de darrera l’Ajuntament,… El màxim d’exemplars ha estat de 95 a mitjans de desembre.
  • El seguiment de les cigonyes pels ornitòlegs a través de lectures d’anelles amb telescopi ha permès confirmar la naturalesa hivernant d’aquests exemplars, tot i que no es descarta que algun sigui encara un migrador tardà, i més amb aquest bon temps que fa encara.

 

Foto: Grup de cigonyes hivernants al costat la nova bassa entre la llacuna de Casa nostra i els desmais al costat de l’Estany de Banyoles.

La cigonya és un animal essencialment migrador a casa nostra, especialment visible a la tardor quan entre mitjans agost i mitjans setembre milers d’exemplars passen per sobre Catalunya en direcció al sud. En algunes ocasions s’aturen a dormir en diverses localitats de la comarca i s’han pogut observar grups de centenars d’exemplars buscant lloc per dormir sobre Banyoles, Cornellà de Terri i altres localitats de la comarca.

Hi ha cigonyes que ja no migren cap a l’Àfrica per passar l’hivern i es queden al sud d’Europa. Algunes d’aquestes ho fan perquè han perdut l’instint migrador forçades per l’home, com la parella que cria a Banyoles, que prové d’un projecte de recuperació de l’espècie basat en l’adaptació en captivitat i posterior alliberament. Altres ho fan perquè troben prou recursos alimentaris als abocadors i espais naturals. La majoria de cigonyes hivernants a Catalunya les trobem als Aiguamolls de l’Empordà i a Lleida. De fet la parella que cria a Banyoles passa gran part de l’hivern als Aiguamolls de l’Empordà per tornar a partir de gener a criar a Banyoles.

Aquest any un grup d’entre 15 i 30 exemplars, amb un primer màxim de 64 el dia 9 d’octubre, i un segon de 95 el 11 de desembre, s’han vist a la comarca en dates ja tardanes per a la migració. Fan viatges entre l’Abocador de Puigpalter i la nova bassa al costat de la llacuna de Casa Nostra, i també els llocs on dormen sobre la ciutat de Banyoles. Normalment els grups de cigonyes només estan un dia a Banyoles. Aquest any però s’hi ha estat més dies, pel que podem parlar d’un grup de cigonyes hivernants a Banyoles, que no sabem fins quan les tindrem a la ciutat.

D’aquest grup s’han llegit unes 30 anelles de cigonya, anelles col·locades quan les cigonyes són polls al niu, que permeten fer un seguiment amb telescopi i obtenir dades de cada un dels exemplars. Moltes d’aquestes anelles són franceses, alemanyes o suïsses. Les dades ens indiquen que la majoria d’aquests exemplars passen l’hivern ala Aiguamolls de l’Empordà amb visites esporàdiques a Lleida. Curiosament algun d’aquests exemplars també ha estat vist a la zona de Manlleu, i ara moltes d’aquestes a Banyoles. De fet si tracem una línia recta entre els Aiguamolls de l’Empordà i Lleida, al mig estem nosaltres i Manlleu. Aquest és el viatge de les cigonyes hivernants a Catalunya. D’abocador en abocador, i m’aturo perquè em toca a algunes zones humides, com les llacunes de Casa Nostra, al costat de l’Estany de Banyoles.

MapaNX9X

Mapa dels moviments de la cigonya amb anella NX9X

Una de les cigonyes ha estat llegida 47 vegades, la NX9X, la majoria a l’Alt Empordà, però també a l’abocador de Montsoriu a Lleida i a Banyoles evidentment. L’última lectura d’aquesta cigonya fa només 9 dies als mateixos Aiguamolls. També resulta interessant que unes de les cigonyes alliberades el març del 2010 a la mateixa llacuna de Casa Nostra en el marc del projecte de recuperació, la 90F8, s’ha tornat a veure a Banyoles aquest octubre, i hem pogut saber que ha estat passant els últims hiverns als Aiguamoll i que l’ últim que es sabia d’ella era que estava al març de 2013 al Castell de Peralada. Igual és una parella de les que cria allà. Altres cigonyes com la ALCN també s’han vist registrades unes 26 vegades, la majoria als aiguamolls. Tres de les anelles alemanyes , la AP361DER, la AF280DER i la 3T954DEW s’han vist també a Lleida, Manlleu i Gurb, respectivament, el febrer de 2016 i el març de 2017. La 883X prové del centre de recuperació dels Aiguamolls de l’Empordà. D’un parell d’anelles suïsses no n’hem obtingut encara l’origen i no hi ha més dades, però està clar que el seguiment d’aquests animals sempre aporta sorpreses i ajuda a entendre el comportament i l’ecologia d’aquesta espècie.

Warning-to-Humanity-comp1-web-text

Els científics adverteixen d’un futur molt negatiu per a la humanitat – Article de l’ham del desembre 2017-

Recentment s’ha publicat a la revista Bioscience un article ( Advertencia de la Comunidad Científica Mundial a la Humanidad: Segundo Aviso) on més de 15.000 científics de 184 països avisen que la humanitat no està fent tot el necessari per a conservar la vida al planeta Terra i urgeixen a prendre mesures. Es tracta d’un segon avís que dona continuïtat a un primer de fa 25 anys quan la Unió de Científics Preocupats i més de 1.500 científics independents, entre ells Premis Nobel de ciències, van signar un manifest anomenat “World Scientists ‘Warning to Humanity”, preocupats pel dramàtic descens de la biodiversitat i un notable augment de l’impacte de les activitats humanes al planeta.

S’han avaluat els indicadors d’aquest últims 25 anys posant de manifest que no s’ha solucionat gairebé cap dels reptes ambientals. Hi ha exemples d’actuacions positives com les mesures exitoses per reduir el forat de la capa d‘ozó. També s’ha reduït la pobresa extrema i la fam mundial, ha baixat la taxa de natalitat en alguns països, s’ha reforestat algunes regions i hem viscut l’expansió de les energies renovables. Però no n’hi ha prou. Especialment inquietant son els efectes d’un catastròfic canvi climàtic antropogènic causat per l’augment dels gasos d’efecte hivernacle a partir de la crema de combustibles fòssils, la desforestació i la producció agrícola. A més, hem desencadenat un esdeveniment d’extinció d’espècies en massa. Cal revaluar el paper d’una economia basada en un creixement constant que porta a la catàstrofe, així com implementar canvis en els comportaments individuals.

L’article recull 12 consells per posar rumb cap a la sostenibilitat ambiental i el benestar humà, sense que cap sigui més important o urgent. La transició de la societat actual cap a una de més sostenible requereix de pressió de la societat civil, arguments sòlids basats en evidències científiques, lideratge polític, polítiques valentes i conscienciació pública. S’aposta per declarar reserves naturals, ben finançades i gestionades per a conservar els hàbitats terrestres, d’aigua dolça i marins de tot el món. Cal conservar els serveis ecosistèmics que ens ofereix la natura aturant la destrucció de boscos, pastures i selves. Promoure la repoblació amb plantes i espècies de fauna autòctones, especialment depredadors, per recompondre els ecosistemes. Desenvolupar polítiques adequades per a aturar l’extinció d’espècies animals, la cacera furtiva i l’explotació i comerç amb espècies amenaçades. Reduir el malbaratament d’aliments i promoure canvis de dieta, consumint més vegetals. Reduir la taxa de natalitat, assegurant l’accés de les dones a l’educació i als serves de planificació familiar, especialment en països on aquests drets no s’apliquen. Augmentar l’educació a l’aire lliure i relacionada amb la natura, així com la participació de la societat en la conservació de la mateixa. A nivell econòmic cal aprovar incentius fiscals progressius per a reduir el consumisme, així com reduir la taxa de consum de matèries primeres i prohibir l’obsolescència programada dels béns. Idear i promoure noves tecnologies no contaminants i l’adopció massiva de fonts d’energia renovables mentre s’eliminen els subsidis a la producció d’energia a través de combustibles fòssils. Estimar una mida de població humana sostenible i científicament defensable a llarg termini.

Per a prevenir les pèrdues catastròfiques de biodiversitat i l’empitjorament de la vida humana cal posar en pràctica un estil de vida més sostenible ambientalment i que trenqui amb el concepte del “business as usual “ o negocis com sempre. O canviem la nostra forma de vida o anem cap a l’augment de la misèria en la població humana i la destrucció de gran part de la vida de la terra tal com ara la coneixem.

 

2017_Fira_St_Martirià_web (5)

Peixos, nàiades i la cigonya blanca protagonistes de l’expositor del LIFE Potamo Fauna a la Fira de Sant Martirià de Banyoles

  • Un any més El Consorci de l’Estany aprofita la fira per a realitzar un muntatge per a sensibilitzar ambientalment de la importància de la fauna autòctona que viu a l’Estany de Banyoles i als rius Ter, Fluvià i Muga.
  • 30.000 persones passen per la Fira segons els organitzadors aprofitant el bon temps del cap de setmana, destacant també que el divendres es van acollir a més de 900 escolars.
  • S’exposen espècies sensibles objecte del projecte LIFE Potamo Fauna com les nàiades i els peixos autòctons i també una part específica dedicada a la cigonya blanca, una espècie cada cop més habitual a la comarca.

2017_Fira_St_Martirià_web (4)

El Consorci de l’Estany amb la col·laboració de Limnos va estar present els dies 17, 18 i 19 de novembre de 2017 a la Fira de Sant Martirià de Banyoles per informar del projecte LIFE Potamo Fauna i dels valors naturals de l’espai natural de l’Estany de Banyoles. En aquesta edició concretament es pretenia acostar espècies protegides com els peixos autòctons i les nàiades, explicar la problemàtica dels peixos exòtics i difondre l’estat de la població de cigonya blanca a la comarca.

Es va muntar un estand de 10 metres de llarg per 5 d’ample dins l’espai de la Mostra de Races Autòctones de la Fira al Parc de la Draga. L’espai disposava del muntatge de tres aquaris de 100 litres, adequats amb un panell de fusta expositor, amb presencia del peixos autòctons (barbs, bagres i bavoses de riu) i nàiades (nàiade allargada) i peixos exòtics (Alburn, rasbora, sol, gardí, carpa, gobi, i gambúsia). Aquestes espècies han estat objecte de treballs de conservació i cria en captivitat per tal de poder recuperar les seves poblacions tant a l’Estany de Banyoles, com al riu Ter i Fluvià. També, es va poder veure 4 panells informatius de l’exposició del projecte LIFE Potamo Fauna, els que feien referència als peixos, nàiades i peixos exòtics.

2017_Fira_St_Martirià_web (2)

L’any 2017 hem tingut un any especialment interessant per la població de la cigonya blanca. A més de la parella que cria a Banyoles, que ha tingut tres pollets, s’han vist centenars d’exemplars en migració entre l’agost i setembre, i un grup de cigonyes hivernants més o menys estables de 30 a 60 exemplars durant els mesos d’octubre i novembre.

En el transcurs de la fira es van repartir més de 800 dibuixos relacionats amb la fauna de l’estany, i es va oferir informació del projecte Potamo Fauna, així de la tasca de voluntariat ambiental de l’associació Limnos, entitat que fa possible també que la participació a la Fira sigui possible.

2017_Fira_St_Martirià_web (1)

2017_Fira_St_Martirià_web (3)

20171112_SortidaFluvià (1) (1024x768)

Visita guiada pel riu Fluvià

El passat 12 de novembre vam realitzar una matinal de Descoberta del riu Fluvià al camí de les rescloses entre Esponellà i Serinyà.

Unes 15 persones van participar de la sortida que es va iniciar a l’Edifici dels Enginyers de Martís, on es va visitar la Cova Mariver. Es tractava d’una excursió matinal al voltant del riu Fluvià on es va visitar el camí de les rescloses des de Martís a Serinyà coneixent els valors naturals, la fauna i la flora, els usos socials, com les centrals hidroelèctriques i les fonts, i el patrimoni cultural associat al riu. A la resclosa de Serinyà a la reserva de fauna de l’Illa de Fares o del Fluvià es va poder gaudir de l’observació d’ocells aquàtics.

La sortida estava inclosa dins les activitats paral·leles de l’exposició del riu Fluvià que es pot visitar al Museu Darder durant aquests dies.

20171112_SortidaFluvià (3) (1024x768)

2017_11_12_Fluvia_ruta_web

Matinal de Descoberta del riu Fluvià al camí de les rescloses

Diumenge 12 de novembre
Hora: 9:30 h
A càrrec de membres de Limnos – EdC (Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany – Ecologistes de Catalunya).

Excursió matinal al voltant del riu Fluvià on transitarem el camí de les rescloses des de Martís a Serinyà coneixent els valors naturals, la fauna i la flora, els usos socials, com les centrals hidroelèctriques i les fonts, i el patrimoni cultural associat al riu.

Durada aproximada: 3 hores

Punt de trobada a l’aparcament de Correus (Banyoles). S’anirà amb un mínim de cotxes.

Inscripcions: comunicaciomuseus@ajbanyoles.org; Tel. 972 57 44 67.

Organitza: Museu Darder, Limnos, Ajuntament de Banyoles, Consorci de l’Estany.
Amb el suport de: Diputació de Girona i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
ACTIVITAT GRATUÏTA

NDP-Pont-Xetmar1

Limnos denuncia un abocament continuat d’aigües contaminades al rierol Remençà

• Un col·lector d’aigues a l’alçada del Pont-xetmar ha estat abocant aigües brutes provinent del polígon industrial com a mínim des del 2011
• Alguns veïns de la zona s’han queixat diverses vegades a l’Ajuntament de Cornellà i a l’Agència Catalana de l’Aigua però el problema persisteix

El tram del rierol Remençà que passa pel Pont-xetmar ha estat rebent, de manera irregular però continuada en el temps com a mínim des de 2011, un abocament d’aigües brutes contaminades per residus industrials del Polígon Industrial Pont-xetmar.
La contaminació d’aigües és una infracció i un problema ambiental greu que lamentablement encara continuem patint a casa nostra. Massa sovint estem veient com alguns particulars i indústries segueixen contaminant impunement corrents d’aigua, sovint d’escala més petita ja que solen passar més desaparcebuts. Davant la contininuitat d’aquest greuge al rierol Remençà, Limnos reitera les denuncies que ja va presentar a les administracions (Agència Catalana de l’Aigua -ACA- i Ajuntament de Cornellà del Terri) l’any 2013. A més, recordem que aquestes administracions i el Consell Comarcal també han estat avisades més d’una vegada d’aquest problema per les queixes d’alguns veïns.

NDP-Pont-Xetmar2

Quan s’ha demanat explicacions per l’assumpte al polígon industrial aquests han respost que les aigües que surten pel col·lector del Pont-xetmar no són abocaddes directament per la seva indústria, sinó que és el recull de l’aigua de la pluja que cau als seus patis i s’embrut.

Limnos exigeix a les administracions que es prenguin l’assumpte seriosament d’una vegada, que es responsabilitzi al polígon industrial d’aquesta infracció (sigui o no sigui un abocament directe, són els seus contaminants) i que es prenguin les mesures corresponents per solucionar-ho, com redirigir i depurar l’escorrentia superficial de la pluja en el polígon.
D’altra banda, Limnos aplaudeix la preocupació ambiental i la constància d’alguns veïns que han seguit denunciant aquest assumpte tot i la manca de resposta efectiva que han tingut les seves queixes.

sos-wc-tovalloletes

Boles de greix i Tovalloletes humides al clavegueram – l’article de l’ham del novembre 2017-

La societat actual produeix i consumeix a gran velocitat generant multitud de residus, siguin deixalles o aigües residuals. Conscientment o no, s’ha instaurat en l’ideari del ciutadà mig que pagant i d’una forma senzilla es pot desfer dels residus, només tirant de la cadena, prement un botó o dipositant les deixalles en un contenidor, lliurant-se així de qualsevol altre tipus de responsabilitat. Ha estat un greu error. Ni ens preocupa ni sabem que passa, com si no hi tinguéssim res a veure. Fa temps es feien campanyes perquè la gent no llencés palets de les orelles o compreses pel vàter, ja que això acaba dificultant el procés de depuració de les aigües i generant un cost ecològic i econòmic, però l’impacte màxim ha arribat amb el boom de les tovalloletes humides d’un sol ús.

És veritat que les tovalloletes humides són molt pràctiques, i han constituït una gran revolució en el món dels bebès, facilitant la neteja de les criatures. L’ús és tan extens que ja s’utilitzen de forma comú per netejar-se les mans, per treure maquillatge, al menjar, per assecar-nos el suor o per quan anem al bany. Ja les tenim a la bossa, a la maleta, al cotxe o al menjador de casa. Però, tal com ja passa amb les compreses, les tovalloletes no es degraden de forma ràpida, poden tardar diverses setmanes en disgregar-se en filaments de teixit. Ens oblidem que quan hi ha riuades o quan la depuradora té problemes de funcionament les aigües residuals arriben als rius i platges deixant milers de residus en forma de fibres i agregats de tovalloleta. L’impacte ecològic al mar i rius és també catastròfic. També s’han donat casos espectaculars de taponaments de la canonades per boles immenses de tovalloletes i greixos formant una massa vomitiva rocosa solidificada que obtura el sistema de clavegueram. Son múltiples els casos de rebentades d’aigua que obliguen a la retirada d’immenses boles de greix (fatbergs en anglès) a Nova York, Londes, San Sebastià, Bilbao, Sevilla, València… un problema global que causa pèrdues milionàries de 500 i 1000 milions l’any segons la EurEau. Ja s’està plantejant normatives reguladores per prohibir llençar tovalloletes als lavabos, i fins i tot la seva venta. A Girona el 2016 es recollien 7.4 tones de tovalloletes al mes i es va fer una campanya amb el lema “El vàter no és una paperera”. S’han descrit problemes de salut associats als compostos com el metilcloroisotiazolinona un conservant molt utilitzat en tovalloletes o als perfums que provoquen dermatitis al·lèrgica en nens (Chang i Nakrani a la revista Pediatrics 2014). Algunes tovalloletes antibacterianes no treuen bé el maquillatge i treuen els olis i compostos naturals que protegeixen la nostra pell. Les instal·lacions de les depuradores també requereixen costosos canvis en els tractaments de desbast dels materials de l’aigua residual que acaba repercutint en la factura de l’aigua.

Si voleu utilitzar tovalloletes, llenceu-les a la brossa i acabarà a l’abocador o a incineradora. Mai a la tassa del vàter. Ara, el que recomanem és no utilitzar-ne. Recuperar l’esponja, la palangana i el sabó, o fer-ne un ús extremadament mesurat. Altres alternatives són tovalloletes biodegradables i de compostos naturals. Hi ha qui es decideix per fer-se tovalloletes casolanes, més naturals i lliures de químics. Per la xarxa podem trobar diverses opcions basades en paper de cuina o tela de cotó barrejat amb aigua bullent amb sabó neutre, olis essencials i vinagre de poma pel ph. No deixeu que la comoditat us faci còmplices de l’impacte ambiental. Consumiu conscientment.

Concert_DMO2017_A_Encinas

Concert d’Alfons Encines pel Dia Mundial del Ocells

Unes 20 persones van assistir al Consert d’Alfons Encines titulat “Estimats Ocells” que es va fer al Museu Darder per celebrar el dia Mundial dels Ocells de 2017.

Alfons Encinas ens va deleitar amb guitarres, arpa, nikelarpa, reclams i veu fent sorolls de cants d’ocells i cantant cançons relacionades amb les aus. “Estimats ocells” és un treball musical que va enllaçat amb refranys populars, petits contes, rondalles i explicacions de característiques i costums dels ocells de la nostra Mare Terra. Són cançons populars catalanes i occitanes recollides al costumari català de Joan Amades i cançoners tradicionals occitans, i volen ésser una mostra d’agermanament entre les dues llengües. Dins el recital es van sentir diferents cants d’ocells imitats amb reclams fabricats artesanalment per uns ornitòlegs artistes dedicats a la investigació i defensa del ocells.

Els ocells són molt necessaris per a la terra i l’agricultura. Es mengen els insectes nocius, ens alegren amb la música dels seus cants i ens recorden, quan els veiem volar, el do de la llibertat. Ens anuncien, si els sabem observar, el temps que farà o l’arribada de la primavera.

L’activitat va estar organitzada per Limnos, Museu Darder de Banyoles, Ajuntament de Banyoles, Consorci de l’Estany, amb el suport de: Diputació de Girona i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

 

 

Hurricane-Irma (Ap Images)

L’Huracà Irma, causes i conseqüències ambientals- Article de l’ham Octubre 2017-

L’Irma va ser un cicló tropical que anomenem huracà pel fet de desenvolupar-se a l’oceà Atlàntic. Els ciclons tropicals es formen degut a la condensació del vapor d’aigua present a l’aire en forma de núvols de manera massiva i acumulativa. És per aquest motiu que es formen sempre a les zones tropicals dels oceans, és a dir, a àrees del planeta amb temperatures elevades i amb grans masses d’aigua. Concretament, l’Irma va desenvolupar-se com un huracà típic de Cap Verd a causa d’una onada d’aire calent que va arribar des de les costes d’Àfrica, fins a convertir-se en un huracà de intensitat 5, la categoria màxima de la seva escala, a Amèrica central. A la primera dècada del segle XXI es van registrar vuit huracans de intensitat 5 i amb el que portem de segona dècada se n’han registrat dos però baten rècords d’intensitat. Al segle XX, en canvi, se’n van registrar quatre per dècada de mitjana, i en cap cas es van superar els 6 huracans de intensitat 5 per dècada. Tot i que tots els fenòmens naturals tenen un període de retorn, es pot veure clarament com augmenta la recurrència i la intensitat dels huracans al llarg del temps. Aquest canvi s’explicaria per una pujada de la temperatura, la qual augmentaria la condensació del vapor d’aigua a l’aire facilitant la formació de ciclons. No és gens agosarat dir, doncs, que el canvi climàtic n’és el culpable o almenys hi contribueix.
Pel que fa les conseqüències humanes d’aquest fenomen natural val a dir que són notables, les persones afectades es conten per milers i fins hi tot s’ha cobrat víctimes mortals. Ha arribat a afectar a: Illa de Sant Martí, Cuba, Antigua i Barbuda, Puerto Rico, i Florida (EEUU). Per altre banda les conseqüències ambientals no són menys desastroses. Primerament i més evident, és el dany físic, l’Irma ha deixat un rastre devastador de destrucció d’hàbitat per allà on ha passat, amb la corresponent pèrdua de biodiversitat associada. Malgrat tot, és una destrucció lentament regenerable per la mateixa natura si les activitats humanes ho permeten. Una altre conseqüència ambiental que ha afectat de manera més indirecte, ha sigut el desplaçament de grans quantitats d’ocells en plena ruta migratòria. En previsió de l’arribada del fred, alguns ocells que han estiuejat a latituds altes i mitjanes fan un viatge migratori de tornada durant la tardor, cap a latituds més baixes en busca de calor per passar l’hivern. Aquest desplaçament inusual provocat per l’huracà, ha afectat sobretot a espècies americanes d’ocells marins, amb rutes migratòries costaneres: xatracs, limícoles, etc. Conseqüentment aquestes poblacions d’ocells arribaran més tard o arribaran menys individus a les seves destinacions, cosa que afectarà negativament al funcionament dels ecosistemes. Per una altre banda, molts ocellaires i ornitòlegs estaran contents de trobar exemplars d’espècies poc comunes a les seves regions. L’entitat SEO/Birdlife, sense anar més lluny, ha emès un comunicat on promou l’observació d’ocells a zones costaneres per trobar aquestes rareses.

Podem concloure que tot i que els huracans i els ciclons tropicals són un mal major fruit de la natura i aparentment inevitables, podem sumar una conseqüència més al canvi climàtic. Es demostra doncs que la natura funciona com una cadena, si la maltractem més aviat o més d’hora se’ns retorna el mal. Aquesta conseqüència no és la més evident però si una de les que ens toca de més a prop i que ens pot arribar a fer molt de mal més endavant. Esperem que no n’hagin de venir gaires més com aquest per adonar-nos compte que hem de canviar de manera de fer.

Voluntariat Ambiental Decathlon Banyoles Limnos

Activitat de voluntariat ambiental a l’Estany de Banyoles

  • Decathlon Girona i la Fundació Emys organitzen una jornada de voluntariat ambiental a la llacuna de Casa Nostra de Banyoles amb la col·laboració del Consorci de l’Estany i Limnos.
  • Més de 45 participants ajuden a la millora ambiental dels hàbitats de l’Estany de Banyoles i prenen contacte amb la natura.

Diumenge 24 de setembre es va celebrar la jornada de voluntariat ambiental de Decathlon Girona a la zona de l’Estany de Banyoles, organitzada per Decathlon Girona, Fundació Emys, Limnos i el Consorci de l’Estany, amb el suport de la Fundación Biodiversidad. La jornada va comptar amb uns 45 assistents i va contribuir a la millora d’una zona natural de petites llacunes al costat de l’Estany.

El Consorci de l’estany va explicar algunes de les tasques desenvolupades a la zona com la creació de llacunes, el projecte de recuperació de la cigonya blanca i l’actual projecte LIFE Potamo Fauna de recuperació d’espècies aquàtiques com la tortuga d’estany o l’eliminació d’espècies de fauna i fora exòtica com les tortugues americanes o el cranc roig americà.
L’activitat va començar a les 10:00h al costat de l’Estany de Banyoles, on un cop reunits tots els assistents es va fer una petita explicació sobre les característiques ambientals del lloc, així com de la missió de les entitats participants, i de les activitats que es desenvoluparien. Després de la xerrada es van revisar unes trampes per a la captura d’espècies exòtiques de tortuga i de cranc americà, i es va comentar la problemàtica de les espècies invasores. Es van retirar uns 40 crancs en total i un juvenil de l’espècie Graptemys pseudogeografica (tortuga exòtica).

SONY DSC

SONY DSC

Es van crear tres grups que es van alternar en les activitats següents: l’anellament d’aus, la neteja de la vegetació de la llacuna i l’eliminació de canya americana. L’anellament va ser molt reeixit ja que es van poder capturar diverses espècies d’aus i els participants van poder aprendre sobre les tasques de seguiment científic d’aquestes, dels seus hàbits migratoris o de la seva biologia. Els més petits van poder alliberar les aus capturades un cop anellades i van poder observar de prop espècies com el blauet, mastegatatxes, trist, boscarla de canyar, mallerengues, pardals, una merla o un tallarol capnegre, a part d’un grup de cigonyes que va parar a descansar en un camp. Per a la realització de la neteja de la llacuna primer es va fer una explicació de la importància de mantenir un hàbitat heterogeni que pogués afavorir una major biodiversitat, i es va explicar com s’havia de tallar la balca i es va parlar sobre el seu aprofitament per a cistelles i cadires. Els assistents a l’activitat van aclarir una gran superfície de balca i van eliminar parcialment un nucli de canya americana.