Mesures per reduir els contaminants hormonals. -Article de l’ham maig 2015-

Els contaminants hormonals (o disruptors endocrins) són substàncies químiques que poden alterar el funcionament normal del nostre sistema hormonal (endocrí), que regula moltes de les funcions del nostre metabolisme, entre elles les relacionades amb el creixement i la maduresa sexual. Per això, és d’especial rellevància reduir l’exposició a aquestes substàncies en el cas de dones embarassades, nens i adolescents, per ser els sectors de població més vulnerables. Un  estudi recent de l’Organització Mundial per a la Salut alerta de que l’exposició a contaminants hormonals està relacionada amb l’increment, entre d’altres, dels problemes de salut reproductiva (infertilitat, malformacions congènites…), tumors i altres malalties en òrgans hormono-dependents (mama, pròstata, testicle, tiroide…), malalties metabòliques (diabetis, obesitat…), malalties immunològiques i alteracions en el desenvolupament del sistema neurològic. Aquests contaminants els trobem en plaguicides, plàstics, cosmètics, productes d’higiene i altres articles d’ús quotidià.

disruptores-endocrinos

Prop d’una vintena d’organitzacions han elaborat un catàleg de cinc mesures, relativament senzilles,  per limitar l’exposició a aquestes substàncies i que poden ser implantades pels ajuntaments i les comunitats autònomes. Són les següents:

1. Promoure l’ús de productes nets a través dels contractes i les compres públiques que fan les administracions. Això reduirà l’exposició dels treballadors i usuaris de centres públics, incloent centres escolars i sanitaris i donarà suport a les empreses que es comprometen a oferir productes més nets i segurs.

2. Fomentar el consum d’aliments amb baixa presència de contaminants en guarderies, menjadors escolars i centres hospitalaris. L’alimentació és una de les principals vies d’exposició a substàncies tòxiques. Una dieta variada, que persegueixi reduir el consum de peixos i carns grasses; afavorir aliments orgànics; evitar envasos plàstics i escalfar i cuinar aliments en envasos i estris de vidre o metall redueix l’exposició a contaminants hormonals.

3. Reduir al màxim l’ús de plaguicides i herbicides en espais públics. La fumigació de parcs i jardins i l’ús d’herbicides en espais públics exposen  a la població a contaminants hormonals innecessàriament. Existeixen nombrosos mètodes de lluita contra plagues i de control de males herbes que no utilitzen substàncies químiques perjudicials.

4. Informar i formar sanitaris, educadors i periodistes. Els metges de família, pediatres, llevadores, infermeres i educadors han d’estar adequadament informats i capacitats per oferir recomanacions per a reduir l’exposició a substàncies tòxiques. També en el cas dels periodistes i comunicadors en general.

5. Reduir l’ús de l’automòbil en desplaçaments curts ja que els contaminants presents en les emissions dels cotxes tenen capacitat d’alterar el sistema hormonal.

Seria bo que tant els ajuntaments com les comunitats autònomes, amb la participació d’organitzacions socials, implantessin aquestes mesures, ja que són relativament  senzilles, de baix cost, però de gran repercussió en la salut.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *