Manifest “Última crida per actuar”. Caminant cap a la transició. Article de l’ham del novembre.

ultima-llamada-v0-2-640x927

La majoria de ciutadans i ciutadanes europeus assumim la idea que la societat de consum actual pot “millorar” en el futur. Mentrestant, bona part dels habitants del planeta esperen anar acostant-se als nostres nivells de benestar material. No obstant això, el nivell de producció i consum que s’ha aconseguit ha estat a canvi d’esgotar brutalment els recursos naturals i energètics, i trencar els equilibris ecològics de la Terra. Ja fa temps que alguns investigadors i científics, sovint escarnits i menystinguts, avisen que de continuar amb les tendències de creixement vigents el resultat més probable per al segle XXI és un col·lapse de la civilització basat en la disminució en la disponibilitat d’energia barata, els escenaris catastròfics del canvi climàtic i les tensions geopolítiques pels recursos (per exemple la lluita del gas entre Ucraïna i Rússia). Quin país, independent o no, podrà créixer sense energia líquida barata com fins ara? I quin podrà pagar el deute sense creixement econòmic? Davant aquesta visió apocalíptica, no n’hi ha prou amb promoure el desenvolupament sostenible, ni amb l’aposta per les tecnologies ecoeficients, ni passar-ho tot pel maquillatge de la “economia verda” que encobreix la mercantilització generalitzada de béns naturals i serveis ecosistèmics. Les solucions tecnològiques, tant a la crisi ambiental com al declivi energètic, són insuficients. Estem atrapats en la dinàmica perversa d’una civilització que si no creix no funciona, i si creix destrueix les bases naturals que la fan possible, oblidant que som dependents dels ecosistemes.

Necessitem construir una nova civilització capaç d’assegurar una vida digna a una enorme població humana en un món de recursos minvants. Seran necessaris canvis radicals en les formes de vida, les formes de producció, el disseny de les ciutats i l’organització territorial: i sobretot en els valors culturals que la regeixen. Necessitem una societat que tingui com a objectiu el bé comú i recuperar l’equilibri amb la biosfera, i utilitzi la investigació, la tecnologia, la cultura, l’economia i la política amb aquesta finalitat. Aquesta Gran Transformació xoca amb dos obstacles titànics: la inèrcia del sistema capitalista, l’individualisme i els interessos dels grups privilegiats. Per evitar el caos i la barbàrie cap a on anem, necessitem una ruptura política i cultural profunda, i una economia que tingui com a finalitat la satisfacció de necessitats socials dins dels límits que imposa la biosfera, i no l’increment del benefici privat. Per sort, cada vegada més gent està reaccionant i s’està gestant un procés constituent que obre possibilitats per a altres formes d’organització social. No obstant, és fonamental que els projectes alternatius prenguin consciència de les implicacions que suposen els límits del creixement i dissenyin propostes de canvi molt més profundes. En aquest sentit, la solució no es crear noves bombolles econòmiques per assolir un efímer benestar, no hi ha recursos per mantenir-les en el temps. El segle XXI serà un segle decisiu per a la història de la humanitat, amb el repte d’una transformació de magnitud anàloga a la de grans esdeveniments històrics com la revolució neolítica o la industrial.

Les oportunitats s’acaben, i per això cal fer d’altaveu d’aquesta última crida. És cert que hi ha molts moviments de resistència al voltant del món a favor de la justícia ambiental i social, però tenim una dècada com a molt per a implementar un debat ampli i transversal sobre els límits del creixement, i per construir alternatives ecològiques i energètiques que siguin viables. Haurem de ser capaços de convèncer grans majories per a un canvi de model econòmic, energètic, social i cultural. Una civilització s’acaba i n’hem de construir una altra nova. Les conseqüències de no fer res o fer massa poc, ens porten directament al col·lapse. Però si comencem avui, encara podem ser protagonistes d’una societat solidària, democràtica i en pau amb el planeta. Actualment hi ha moltes iniciatives en el que s’ha anomenat ciutats en transició. Banyoles, no hauria de ser una excepció, cal preparar la ciutat per a un escenari post petroli, i cal començar ja.

Manifest : “Ultima crida”: http://www.ultimallamada.org/

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *