Manifest a favor dels camins vells

El Centre Excursionista de Banyoles el divendres 31 d’octubre va presentar aquest manifest a favor dels camins vells. Limnos s’ha adherit al manifest donant ple suport als arguments.

itinerannia

Quins són?

Són camins antics, centenaris, ancestrals. Es caracteritzen per tenir poca amplada i per un traçat sinuós, atès que segueixen totes les irregularitats orogràfiques. Eren les antigues vies de comunicació de la gent d’abans, que comunicaven pagesies, construccions religioses, pobles…Foren enginyats per anar a peu o amb animals de bast.

El valor actual

Valor turístic Persones d’arreu del país i de l’estranger viatgen a les nostres comarques amb l’interès de conèixer el territori a peu i ho fan recorrent els camins vells perquè des d’ells es percep millor la història, la natura i el territori. Es tracta d’un turisme de qualitat que respecta la terra i hi aporta uns beneficis econòmics. Per posar un exemple, l’any 2013 els senders de la xarxa Itinerànnia van tenir un impacte econòmic de 3.263.645 euros a les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà. Una xifra a tenir en compte i més en temps de crisi. Per tant, els camins de què parlem són un potencial turístic de primera qualitat.

Valor excursionista

Quan va néixer l’excursionisme, ara fa més de 130 anys, els camins vells van començar a tenir un ús lúdic. I des de fa unes dècades s’estan  senyalitzant per tal de donar‐los a conèixer. Són les infraestructures necessàries i indispensables per als excursionistes, de la mateixa manera que els camps de futbol, pistes de bàsquet, piscines, etc. ho són per als diferents tipus d’esportistes.

Valor patrimonial i històric

Pels camins antics hi ha fluït una part important de la vida de la societat que habitava al seu entorn.

Han vist transitar tropes, reis, personalitats, viatgers, ramades i pastors, bosquetans, traginers, veïns que anaven o venien de mercat o de festa major, veïns que es duien a batejar o a enterrar, mercaders…La llista seria molt llarga. Amb un passat com aquest és fàcil imaginar que els camins expliquen la història i les arrels que ens conformen.

Materialment tenen un valor arquitectònic gens menyspreable. Hi ha camins molt elementals i n’hi de més complexos, amb nombrosos passatges empedrats o que disposen d’elements viaris com trencaaigües, clavegueres, pontets, murs protectors o de sustentació, creus, oratoris… En els seu conjunt constitueixen una densa xarxa viària d’una enginyeria i interès constructiu enormes.

Per tot això són un valor a preservar, són un patrimoni de tots, que hem heretat dels nostres avis i que cal transmetre als nostres néts.

I si al segle XIX l’excursionisme fou capaç de salvar un patrimoni en forma d’esglésies i altres elements construïts que perillaven greument, ara és ineludible que defensi els camins.

Problemàtica

Tant la línia de costa com els cursos fluvials i els camins són espais de domini públic. Malgrat això, aquests darrers tenen la continuïtat poc assegurada. Molts ja han desaparegut i altres es malmeten de manera greu en patir agressions d’infraestructures noves (moltes vegades pistes forestals o carreteres), les explotacions fustaneres i el tancament de finques particulars.

Amb l’arribada de la modernitat l’ús dels camins va minvar extraordinàriament però d’ara endavant no farà més que créixer. D’aquí que hauran de tenir el suport jurídic que calgui, com el tenen els vials oberts al trànsit rodat.

MANIFESTEM QUE:

  • És més agradable i interessant caminar per un camí vell que no pas per una pista forestal o una carretera, perquè no hi per passen vehicles a motor, segueixen de més a prop els accidents del terreny i ens fan entendre de manera admirable el territori.
  • Urgeix l’inventari i la protecció dels camins vells pels seus valors turístics, excursionistes i patrimonials.
  • L’explotació dels bosc és possible sense afectar els camins vells de manera negativa.
  • Amb bona voluntat per part de les administracions públiques, propietaris, llenyataires, excursionistes…, podem aconseguir que els camins vells no quedin perjudicats a causa de l’explotació forestal o la realització d’obres.
  • Els camins vells van ser construïts amb molt d’enginy i molt esforç pels nostres avantpassats i això es mereix un respecte. Per tant, s’hauria de reflexionar abans de fer‐los malbé i pensar si dintre de poc ens haurem d’avergonyir per no haver actuat amb la diligència exigible. Si es destrueixen, també esborrarem una part de les nostres arrels.
  • Demanem a les administracions que se sensibilitzin i que protegeixin els camins vells. Amb aquesta finalitat serà precís que recuperin els drets que els emparen com espais públics, o bé que estableixin les lleis que siguin pertinents.

Més informació i recull de premsa al web del Centre 

Banyoles, 31 d’octubre 2014

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *