1024px-Chytridiomycosis

Malalties infeccioses dels amfibis. Què hi podem fer? -l’article de l’ham del juny 2018-

Hi havia un temps on la majoria de nens i nenes jugaven a la natura i tenien contacte amb els animals de forma habitual. Qui no va jugar de petit a pescar greixandos o calabutins en basses, recs, canals i fonts? Els amfibis, un grup que inclou granotes, gripaus, salamandres i tritons, són animals majoritàriament terrestres però que fan les postes de les larves, els capgrossos, a l’aigua. Abans, no hi havia manies en remenar els capgrossos, ni els gripaus i les granotes, i des de la vessant de l’educació ambiental fora bo de retornar a activitats com aquelles. Veure com un capgros es transforma en una granota en un aquari hauria de ser una experiència educativa bàsica, igual que perseguir greixandos amb un salabre. Però els temps canvien, la pressió humana sobre l’entorn natural s’incrementa, i noves amenaces afecten a la supervivència de les espècies. En aquests moments els amfibis estan sota l’amenaça d’unes malalties infeccioses, i això, canvia les regles del joc.
S’ha detectat un fort declivi de les poblacions d’amfibis a Catalunya i a tot el món. Una de les causes és la transmissió d’una sèrie de malalties infeccioses que s’han estès amb la dispersió d’espècies exòtiques arreu del món. Els fongs, bacteris, virus i tot tipus de patògens que provoquen malalties evolucionen al llarg del temps en relació als seus hostes, és a dir, s’adapten als canvis dels organismes als quals infecten. Quan traslladem un animal o una planta d’un lloc a un altre hem de tenir present que podem estar transportant amb ell patògens propis del seu hàbitat que no sabem com reaccionaran en el nou medi. La flora i fauna autòctona no sempre estarà preparada per combatre aquests patògens i podem observar mortalitats massives o inclús la desaparició d’espècies en algunes localitats.
Als amfibis els afecta la quitridiomicosi, el ranavirus o el red leg, que provoquen símptomes com rugositat i acumulació de pell morta, vermellor en la part ventral, lesions o hemorràgies, letargia, manca del reflexos motors i posicions poc habituals com ara seure amb les cames separades del cos. Diagnosticar aquestes malalties sobre el terreny és difícil, calen proves clíniques i la participació d’experts, però entre tots i totes podem evitar que les malalties s’estenguin i alertar si detectem amfibis malalts.

Per això és molt important que evitem manipular animals, no els agafem, especialment els capgrossos, sense autorització o coneixements. Si utilitzem salabrets o anem a pescar a diferents zones cal que el material estigui net i preferentment desinfectat amb lleixiu (botes, salabres, xarxes,…). Per això, en zones tant sensibles, i amb un valor tant important per als amfibis com a l’estanyol d’Espolla, cal prendre les màximes precaucions, i no es poden fer rescats ni moviments d’amfibis sense coneixements, ni les anàlisi i autoritzacions pertinents.
Si detectem possibles símptomes de malaltia hem de comunicar-ho a les autoritats competents: el Cos d’Agents Rurals (93 561 70 00) i el Servei de Fauna i Flora (93 567 42 00). El Servei de Fauna i Flora de la Generalitat ha elaborat un protocol per tal de que entre tots evitem la propagació de malalties que amenacen la fauna local. Més informació: Projecte Life Tritó http://lifetritomontseny.eu/ca

 

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *