Les inundacions a l’Ebre. Article de l’ham de l’abril

Últimament, la confluència de pluges molt abundants i fort desglaç ha produït inundacions importants a moltes zones de la conca de l’Ebre i problemes greus en diverses localitats riberenques. De manera paral·lela s’han fet declaracions oportunistes, acusant les organitzacions ecologistes de ser, en part, responsables de que no s’hagin pres determinades mesures que podrien haver evitat alguns d’aquests danys. S’han reclamant insistentment, mesures com els dragats i les “neteges” dels rius. Aquestes declaracions, com veurem, estan basades en la demagògia, el desconeixement o, en el pitjor dels casos, en interessos purament econòmics.

Els estudiants, a l’institut, ja aprenen que els rius tenen el seu llit, o llera, “normal” i una zona al voltant, molt més àmplia, anomenada plana al·luvial o llit d’inundació. Com els seus dos noms indiquen, aquesta és una zona que el riu ocuparà, total o parcialment, de forma natural, en els moments de fortes crescudes. Hem de tenir present que a l’Estat espanyol, durant els darrers anys, s’ha fomentat l’ocupació dels marges dels rius per usos agrícoles i urbans. La bombolla immobiliària ha donat lloc a la construcció de 30.000 habitatges dins de zones inundables. En el cas de l’Ebre es calcula que el seu curs natural s’ha vist reduït en un 45% durant els últims 100 anys.

La realització d’obres de “neteja”, canalització i dragat al riu presenta tres problemes molt importants. El primer és que produirien, sens dubte, un fort impacte mediambiental, ja que  les “neteges” acaben consistint en l’eliminació de la vegetació de ribera, que combinada amb la destrucció del fons degut als dragats transformen el riu en un canal artificial sense vida. El segon problema és que són obres faraòniques amb un cost elevadíssim, inassumible per a qualsevol administració actual. El tercer problema, el més important,  és que aquestes mesures no donen els resultats esperats: el bosc de ribera, per exemple, alenteix la velocitat i energia de l’aigua, la eliminació d’aquest bosc, per contra, fa que n’augmentin, per tant, els riscos i els danys poden ser encara majors.

De fet aquests sistemes obsolets ja s’han descartat en altres països, precisament per la seva manca d’eficàcia. Als rius Mississipi i Rhin s’hi van estar fent aquest tipus d’actuacions fins a comprovar els seus efectes totalment contraproduents: inundacions més greus i destructives. Actualment als EEUU i a molts països europeus la estratègia que es segueix és justament la contrària: respectar el riu i donar espai a l’aigua. Això s’aconsegueix amb tot un seguit de mesures com tornar a donar al riu els seus llits d’inundació, recuperar els boscos de ribera originals, realitzar preferentment conreus inundables a prop de la llera; crear noves zones d’expansió per les crescudes, expropiant edificacions i terres ocupades; obrir comportes en dics preexistents per facilitar una inundació planificada i “tova” de les terres del voltant i negociant indemnitzacions per aquests casos; aquestes mateixes comportes permeten més tard que l’aigua torni al riu i no quedi acumulada als camps, com passa actualment. Als cascs urbans s’han desenvolupat defenses adequades amb garantia total pels veïns. Les solucions passen doncs, per la previsió, l’ordenació correcta del territori i l’aplicació de mesures respectuoses amb el medi que ja han demostrat la seva eficàcia en altres països.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *