sixth-extinction-science

La sisena gran extinció d’espècies està en marxa- Article de l’ham del setembre 2015

És molt probable que, quan parlem d’extincions, el primer que ens vingui al cap sigui l’extinció dels dinosaures, fa 65 milions d’anys. Aquest fet ha estat molt estudiat i ha provocat diferents controvèrsies entre científics, però abans d’aquesta extinció massiva n’hi havia hagut quatre més. Totes cinc van ser degudes a diferents fenòmens naturals. Actualment, a conseqüència de l’activitat de l’espècie humana, estan desapareixent de manera accelerada altres espècies i ens estem endinsant a la sisena gran extinció. Diferents grups de recerca han pogut comprovar, a partir de l’estudi de fòssils de vertebrats, que des de l’any 1500 s’han extingit més de 600 espècies de vertebrats. En els últims segles, la ràtio d’extinció és 100 vegades major que la taxa natural. Per fer-nos una idea, si prevalgués l’extinció per causes naturals, des de l’any 1900 haurien desaparegut 9 espècies de vertebrats. La realitat: s’han extingit 477 espècies. En altres paraules, sense els humans caldrien 10.000 anys perquè desapareguessin les espècies extingides en 100 anys… A més, des dels inicis del S.XX aquest procés s’ha anat accelerant, i la velocitat a la que desapareixen les espècies sembla que va en augment. Un exemple clar són els amfibis: entre l’any 1500 i 1980 s’havia registrat la desaparició de 34 espècies d’amfibis, i des de l’any 1980 se n’han extingit 100 més. Tot això són exemples de les extincions d’espècies que l’ésser humà ha pogut registrar, de ben segur que n’hi ha moltes més… Així com també hi ha moltes espècies que es troben al límit de l’extinció i que les seves poblacions actuals són quasi nul·les.
És probable que molta gent es pregunti quins són els motius que permeten atribuir “la sisena gran extinció” als humans. Els investigadors que han dut a terme els estudis sobre extincions ho tenen clar: la destrucció de l’hàbitat, la sobreexplotació d’espècies, la contaminació i el canvi climàtic. En definitiva, quatre factors clau en els quals l’espècie humana hi té un paper protagonista. Si continuem permetent aquest ritme accelerat d’extincions veurem com la gran pèrdua de biodiversitat afectarà notablement als diferents ecosistemes i, de retruc, al benestar de les persones. De les anteriors extincions massives hem comprovat que la vida necessita centenars i milions d’anys per a tornar-se a diversificar. Al ritme que anem actualment de “col·laborar” en la desaparició d’espècies, en tan sols tres generacions els humans ens veurem privats de molts dels beneficis que ens aporta la biodiversitat. Per tant, si volem evitar una veritable sisena extinció massiva calen esforços intensos a partir d’ara, per tal de conservar totes les espècies amenaçades i alleujar les pressions sobre les seves poblacions. Encara hi som a temps d’evitar ser els protagonistes de la sisena gran extinció, però ho hem de fer ja si volem continuar coneixent “la vida” com la coneixem fins ara…

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *