La llúdriga al Pla de l’Estany

L’article de la revista l’ham de maig de 2011.
La població de llúdriga va desaparèixer de l’Estany de Banyoles a mitjans dels anys seixanta del segle XX a causa de la contaminació dels rius, la persecució per l’home i l’alteració del seu hàbitat. Josep Maria Massip, en el seu llibre de Mamífers de Fauna comarcal (1983), explica la situació de la llúdriga a la comarca de Banyoles: “Tot i que arriben notícies de llúdrigues a l’Estany, la darrera cita més fidedigna és l’observació d’un exemplar a la riera Garrumbert (Fontcoberta) el 1962…” la considera raríssima a la comarca i llavors ja desapareguda en els darrers 25 anys:  “cronistes antics la consideraven abundant a principis de segle…”. El retorn de la llúdriga a la comarca del Pla de l’Estany va ser un dels objectius inicials registrats en els estatuts de l’entitat ecologista Limnos, constituïda a Banyoles l’any 1987.
L’any 1996 – 97 es va reintroduir la llúdriga al riu Fluvià, concretament a la resclosa de Serinyà. L’any 2002, al juny, se’n va observar i fotografiar un exemplar al riu Terri a Borgonyà (Cornellà del Terri) i l’any 2006 es va detectar la presència d’un exemplar a l’Estany de Banyoles, a les llacunes de Can Morgat. La recuperació de la llúdriga és un dels objectius fundacionals de l’associació Limnos i la nostra voluntat és recuperar el seu hàbitat i veure de nou de forma habitual l’espècie a l’Estany i el seu entorn. És necessari conèixer l’estat de les poblacions per promoure la seva recuperació o conservació, i també es pot aprofitar per comprovar com és la seva dieta, quins llocs són els seus preferits, els més tranquils i millors per a l’espècie.
És per això que, des del 2007, els voluntaris ambientals de Limnos fan un seguiment de la població de llúdriga a la comarca: recerca de rastres, censos visuals i trampeig fotogràfic nocturn. En cada seguiment de rastres realitzat s’ha pogut confirmar la presència de la llúdriga a l’Estany i els seus voltants. A més, al 2008 i 2009 es va poder observar la llúdriga nedant durant la realització dels censos visuals. També al 2008 se’n va poder fotografiar una en una ocasió i, a principis del 2011, se’n van poder fer fotografies en diverses ocasions. Trobar una llúdriga a la zona de l’Estany és molt bon senyal, ja que aquest animal està considerat un bioindicador de l’estat de salut de la natura i, com a tal, només es troba en aigües molt netes, amb molts peixos o crancs, i amb una vegetació de ribera que li permeti fer-hi el cau.
A l’última dècada s’ha estat reclamant en repetides ocasions la creació d’un Parc Natural de la conca lacustre de l’Estany de Banyoles. L’espai està inclòs en la xarxa Natura 2000, però el nivell de sensibilització de la població local és reduït, ja que moltes persones veuen l’entorn de l’Estany com un espai urbà, un parc on anar a passejar i fer activitats, i no com un espai natural on existeixen multitud d’éssers vius. Les actuacions de voluntariat ambiental i els seguiments que es fan de la llúdriga –un animal especialment mediàtic, utilitzat com a espècie emblemàtica- també pretenen contribuir a la sensibilització de la població local i reforçar el paper de les associacions naturalistes i ecologistes del territori.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *