|
Seguint en la línia de construir una societat més justa i sostenible, explicarem iniciatives relacionades amb l’alimentació, la producció, l’ecologia i la qualitat de vida. Una de la propostes porta el nom d’slow food – menjar lent-, en una clara referència a ser alternativa al famós fast food. És un tema que podem dir que està de moda, però no és aquesta la principal raó per apuntar-se al carro, sinó que la clau de l’èxit recau en la seva filosofia.
El moviment Slow food (www.slofood.es) neix a Itàlia principalment centrat en promoure el plaer vinculat a l’alimentació, aprenent a gaudir de la diversitat de receptes, productes i sabors, a reconèixer la varietat dels llocs de producció i a respectar el ritme de les estacions. L’eco-gastronomia està guanyant adeptes cada dia, i és que és una manera també de conservar la biodiversitat agroalimentària que actualment s’està perdent, és a dir, ajudar a que no es perdin les varietats d’aliments propis de cada terra o regió. Plaer i responsabilitat s’uneixen doncs buscant educar el gust de les persones en el menjar de productes de qualitat i propers. Slow food busca promoure la cuida tradicional de cada regió, i que en aquesta cuina s’utilitzin els productes dels pagesos que viuen al voltant i utilitzant els productes de temporada. Està molt bé poder menjar maduixes o melons tot l’any, però tothom sap que fora de temporada no son tant bons, han estat segurament produïts en hivernacles, o han estat congelats, o recollits massa verds per madurar-los després, o portats de regions tropicals, ... Aquesta filosofia pretén indirectament alleujar certs impactes de la producció d’aliments de forma industrial que afecten a la qualitat de vida dels consumidors i dels productors a nivell global. Els productes són més sans, s’ajuda a mantenir la pagesia local, es conserven les varietats de vegetals, fruites i bestiar propis de cada zona, evitant el monopoli de les grans indústries de l’alimentació que controlen el mercat de les llavors, comprant les patents dels aliments, obligant a consumir els seus productes herbicides i plaguicides, i en molts casos implantant les varietats transgèniques. S’entén que tots aquests valors dels productes i de la cuina formen part del patrimoni cultural de cada regió.
També l’slowfood ens intenta explicar que hem de tornar a aprendre a asseure’ns al voltant de la taula, a mastegar bé, a menjar sense pressa, a gaudir de la companyia o dels gustos del menjar. El nostre cos ho agrairà, pairem millor, la digestió serà més lleugera i el nostre organisme funcionarà a un millor ritme.
Els restaurants Km.0 són establiments on s’aposta per la cuina tradicional catalana, seguint la filosofia Slow Food i on s’apliquen principis adients per a la salut dels clients: aliments de temporada, de proximitat, ecològics en la mesura del possible i a més es respecta el medi ambient. Però cal, a més, que aquests locals esdevinguin embaixadors de productes protegits per Slow Food, és a dir, productes que estan en perill d’extinció, d’abandonament, d’oblit, de contaminació o que són objecte de frau. En aquests restaurants trobareu un cuiner implicat en la tradició, en recuperar els plats propis, gustós d’allargar un bon sofregit o una bona salsa, sovint servits en locals petits i acollidors. A Catalunya ja hi ha uns quants restaurant amb la marca Km0, i cada cop en son més (http://slowfoodbcn.blogspot.com). Però potser no cal buscar tampoc la marca km0 o la puresa dels productes ecològics. Tan sols fa falta que mica en mica ens anem responsabilitzant i també quan anem a qualsevol restaurant de la comarca – o quan cuinem a casa- escollim aquells plats fets amb producte local: vedella de Sant Mer, conills i mongets de Banyoles, carbasses d’Esponellà, mel de Crespià, alls de Cornellà, pa ecològic de la fleca del poble, llet de cooperatives locals, olis i productes ecològics del mercat setmanal... cosa que alguns restaurants del Grup Gastronòmic del Pla de l’Estany ja fan. Tots plegats així, ajudem en xarxa a menjar més bó, net, gustós, ecològic, sostenible i plaestanyí, i a protegir els poductors de la comarca. |