Seguint en la línia de construir una societat més justa i sostenible, explicarem iniciatives relacionades amb l’alimentació, la producció, l’ecologia i la qualitat de vida. Una de la propostes porta el nom d’slow food – menjar lent-, en una clara referència a ser alternativa al famós fast food. És un tema que podem dir que està de moda, però no és aquesta la principal raó per apuntar-se al carro, sinó que la clau de l’èxit recau en la seva filosofia.

El moviment Slow food (www.slofood.es) neix a Itàlia principalment centrat en promoure el plaer vinculat a l’alimentació, aprenent a gaudir de la diversitat de receptes, productes i sabors, a reconèixer la varietat dels llocs de producció i a respectar el ritme de les estacions. L’eco-gastronomia està guanyant adeptes cada dia, i és que és una manera també de conservar la biodiversitat agroalimentària que actualment s’està perdent, és a dir, ajudar a que no es perdin les varietats d’aliments propis de cada terra o regió. Plaer i responsabilitat s’uneixen doncs buscant educar el gust de les persones en el menjar de productes de qualitat i propers. Slow food busca promoure la cuida tradicional de cada regió,  i que en aquesta cuina s’utilitzin els productes dels pagesos que viuen al voltant i utilitzant els productes de temporada. Està molt bé poder menjar maduixes o melons tot l’any, però tothom sap que fora de temporada no son tant bons, han estat segurament produïts en hivernacles, o han estat congelats, o recollits massa verds per madurar-los després, o portats de regions tropicals, ... Aquesta filosofia pretén indirectament alleujar certs impactes de la producció d’aliments de forma industrial que afecten a la qualitat de vida dels consumidors i dels productors a nivell global. Els productes són més sans, s’ajuda a mantenir la pagesia local, es conserven les varietats de vegetals, fruites i bestiar propis de cada zona, evitant el monopoli de les grans indústries de l’alimentació que controlen el mercat de les llavors, comprant les patents dels aliments, obligant a consumir els seus productes herbicides i plaguicides, i en molts casos implantant les varietats transgèniques. S’entén que tots aquests valors dels productes i de la cuina formen part del patrimoni cultural de cada regió.

També l’slowfood ens intenta explicar que hem de tornar a aprendre a asseure’ns al voltant de la taula, a mastegar bé, a menjar sense pressa, a gaudir de la companyia o dels gustos del menjar. El nostre cos ho agrairà, pairem millor, la digestió serà més lleugera i el nostre organisme funcionarà a un millor ritme.