|
Es crea un Refugi de caça a les llacunes de Can Morgat i estanyols de Can Cisó
|
 |
 |
|
|
|
|
|
Aquesta mesura ha estat llargament reclamada per Limnos des del 2007 perquè permet protegir en gran part la fauna de l’espai natural de les activitats de caça que s’hi produïen. Era habitual fins l’any 2009 l’observació de caçadors enmig de les llacunes espantant i disparant a la fauna, especialment ocells aquàtics, en un espai creat especialment per a la recuperació dels ambients naturals. La resolució definitiva ha aparegut publicada en el Diari Oficial de la generalitat de Catalunya Núm. 5578 – 2.3.2010 amb el següent enunciat Resolució MAH/496/2010, de 28 de gener, per la qual es declaren refugis de fauna salvatge(RFS) les finques Can Morgat, Can Cisó, Riera Castellana i Cuaranya, situades al terme municipal de Porqueres.
La declaració ha estat promoguda per l’administrador de l’espai, el Consorci de l’Estany, perquè és la única manera legal per protegir els terrenys de la caça degut a que es trobaven dins una zona d’aprofitament cinegètic comú, és a dir dins una àrea de caça. Els propietaris dels terrenys són l’ajuntament de Banyoles, l’ajuntament de Porqueres i l’Obra Social de Caixa Catalunya que comprenen els espais de les llacunes de Can Morgat, estanyols de Can Cisó i riera Castellana dins el terme municipal de Porqueres, al costat de l’Estany de Banyoles
Limnos havia reclamat reiteradament la creació d’aquesta reserva (nota de premsa del 24.9.2007) per tal de prohibir la caça dins les llacunes de nova creació desenvolupades durant el projecte LIFE. Aquestes llacunes es van crear l’any 2006 en el marc d’un projecte europeu de recuperació d’ambients aquàtics. Malauradament els terrenys estaven situats dins una àrea de caça i per tant els caçadors podien utilitzar les llacunes per a caçar ocells aquàtics en època de mitja veda. Això va originar situacions incoherents i una gran oposició de ciutadans i grups ecologistes que van reclamar la prohibició immediata de la caça. Després de múltiples promeses incomplertes i un etern procediment burocràtic des de l’any 2007, finalment s’ha aconseguit la protecció de les llacunes.
Limnos lamenta el retard en la resolució, i també que al costat mateix de les llacunes encara es pugui caçar, i creu que seria convenient en un futur ampliar la zona lliure de caça. La raó principal seria per garantir l’eficàcia d’aquests refugis de caça per a la protecció real de la fauna i una altre raó de pes seria pel perill que suposa la pràctica de la caça en uns espais on hi circulen rutes marcades i on hi passen multitud de persones passejant, esportistes corrents, en btt i gent en cavall.
Porqueres, 2 de març de 2010
|
