L’acte tindrà lloc aquest divendres 18 de desembre a l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles i el preu de l’entrada és de 10€

Una vintena d'entitats ambientals i cíviques de la comarca, agrupades en una plataforma, han estat treballant els últims tres anys en una campanya per fer propostes per incloure en el Pla Director Urbanístic del Pla de l'Estany Banyoles amb l’objectiu de treballar per tal que es tinguin en compte aspectes ecològics i socials en el desenvolupament urbanístic del Pla de l’Estany i per garantir la preservació del ric patrimoni natural de la comarca, una vintena d’entitats locals socials, ambientals, esportives, culturals... unides sota el nom de Plataforma d'entitats ambientals i cíviques del Pla de l'Estany treballen conjuntament des de fa més de tres anys per incloure propostes en el Pla Director Urbanístic del Pla de l'Estany, independentment de la defensa que cada entitat du a terme en les seves pròpies causes.

 
L’any 2007, el departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya va iniciar els treballs de redacció del Pla Director Urbanístic del Pla de l'Estany. Uns mesos després es va crear la Plataforma d’entitats amb l’objectiu d’evitar que aquest projecte esdevingués una amenaça pel desenvolupament sostenible de la comarca i la conservació del medi ambient. Posteriorment es van presentar una vintena d'al•legacions signades i consensuades per  més de vint entitats per apostar per un nou model territorial més respectuós  amb el territori (en aquests moments el PDU es troba en fase de resposta d’al•legacions, pendent de la aprovació definitiva).

Paral•lelament, es van organitzar diversos actes per difondre la campanya i fomentar la participació ciutadana i el debat social: concerts, taules rodones, estands a la Fira Econatur... El concert de Sanjosex i Feliu Ventura a l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles, del proper divendres 18 de desembre, és una més d’aquestes iniciatives, els beneficis del qual serviran per cobrir les despeses d'aquesta campanya.

ELS VALORS
El Pla de l’Estany és una comarca petita però amb una diversitat paisatgística notable; l’empremta del medi natural es deixa sentir a tot arreu. El seu desenvolupament sempre ha anat molt lligat als propis recursos (l’aigua, els boscos, la terra, la ramaderia, el paisatge) i això ha fet que sempre s’hi hagi mantingut un equilibri entre el fet urbà, industrial i rural. No obstant això, recentment aquest equilibri es comença a esquerdar. El creixement urbanístic de l’àrea urbana de Banyoles, afavorit per la proximitat amb Girona, crea un continu urbà de baixa densitat i amenaça amb destruir valors naturals, rurals i patrimonials. La proliferació de polígons industrials al llarg de la carretera de Banyoles a Girona, especialment a Palol de Revardit, ja no respon a les necessitats internes de la comarca, sinó únicament a la bona comunicació, i crea una imatge desordenada del territori. La intensificació de la ramaderia, amb l’engreix de bestiar per a tercers països, ha trencat el lligam amb la terra i provoca la contaminació dels aqüífers per nitrats. La potenciació excessiva del turisme i l’esport a l’Estany i el seu entorn amenacen de saturar aquest espai (on s’han de fer compatibles massa usos) i de banalitzar-lo (assimilant-lo a un camp de regates o un parc urbà i negant els seus valors naturals).

És  evident que  totes les problemàtiques assenyalades anteriorment no poden ser resoltes pel Pla director, que només serà un instrument vàlid si tenim clar quin model de comarca volem assolir. Si és així, el Pla director podrà marcar tendències, fixar límits, crear oportunitats i orientar estratègies. Però és evident que caldrà complementar-les amb altres mesures. Per la plataforma d’entitats l’aposta és clara: el model territorial ha de continuar tenint com a eix central el ric patrimoni natural i cultural, que és el reflex més evident de la identitat de la comarca. És per això que cal apostar per un creixement limitat, ordenat, a dins o a l’entorn dels nuclis consolidats, relativament dens, respectuós amb l’entorn i que contribueixi a fer comarca.

ELS GRUPS
Tant Sanjosex com Feliu Ventura s’han mostrat molt interessats en participar en una iniciativa d’aquestes característiques i han col•laborat en tot moment amb el projecte. I és que en el cas del cantautor de Xàtiva Feliu Ventura, el compromís social fusionat amb el lirisme dels sentiments és una constant en la seva música. Parteix  d’allò personal i concret i ho converteix en col•lectiu i universal, presentant-nos la Cançó com a eina de comunicació, expressió i informació que es rebel•la contra les estructures imposades. Amb només quatre treballs discogràfics, està considerat ja un referent de la música al nostre país i ha compartit projectes amb artistes com Miquel Gil o Lluís Llach. A l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles hi presentarà el seu últim disc, Alfabets de futur (Propaganda Pel Fet, 2006).

Sanjosex, el projecte del bisbalenc Carles Sanjosé, va ser un dia el més prometedor que ha aparegut en la “requetenova” cançó des d’Albert Pla, segons algunes publicacions periòdiques d’àmbit nacional. I després d’escoltar els seus primers discos ja sabem que el pronòstic era encertat. Músic inquiet i narrador d’històries properes, l’empordanès és aclamat per la crí¬tica i ja té un bon nombre de seguidors que viuen i canten les seves cançons. Després de Temps i Rellotge (Bankrobber, 2007), Sanjosex ja té quasi a punt el seu tercer disc, produït per Ricky Falkner i que es presentarà a finals de gener.

LES ENTITATS
Plataforma d'entitats ambientals i cíviques del Pla de l'Estany, Agrupació d'Entitats Culturals de Banyoles (Agrupació de Barraques), APRIMMAT (Associació d'afectats de Palol, Riudellots i La Mota contra la MAT), Associació de Veïns de Corts, Associació de Veïns de la Mota, Associació de Veïns de Vilert i Centenys, Ateneu Obert de la Dona, Atlètic Club Banyoles, Col•lectiu La Falç del Pla de l'Estany, Coordinadora de Defensa de l’Estany, Coordinadora de Lleure del Pla de l'Estany, Fa Pudor - Associació ciutadana de Banyoles, Limnos - Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany, Mesa Cívica per la Llengua del Pla de l'Estany, Plataforma de Defensa dels Horts i els Recs de Banyoles, Plataforma Defensem el Territori, Plataforma No a la MAT, Plataforma Vall de Miànigues i Projecte Sonora.