Qui no s’ha pres una cervesa aquest estiu? La cervesa és símbol d’alegria i de passar-s’ho bé, però cal que siguem crítics amb allò que bevem. Cal ser uns consumidors conscients. Què en sabem, de la cervesa? Informem-nos abans de consumir-ne.

El primer que s’ha d’entendre és que no cal cervesa per passar-s’ho bé, i que per tant no cal abusar-ne. La cervesa fa passar la set de manera ràpida, però també provoca una certa deshidratació, ja que és diürètica. A l’hora de beure-la, millor si ho fem en vas o copa de vidre, freda, i gaudint-ne amb els cinc sentits. Si ens caduca o s’esbrava, la podem fer servir per cuinar. Pel que fa a l’envàs, sempre recomanem utilitzar els de vidre, o bé si som molta colla podem comprar un barril. Malauradament Catalunya està lluny de països com Alemanya on el 90 % d’envasos de cervesa són retornables. Aquí, en canvi, només ho solen ser els dels bars i restaurants.

Per cervesa podem entendre qualsevol beguda alcohòlica feta a partir de la fermentació de cereals. De sabor amarg, a casa nostra se sol produir amb grans d’ordi, el midó dels quals fermenta en aigua i després s’aromatitza amb llúpol. La cervesa és sobretot sucre, alcohol i aigua; no aprima ni engreixa, i també porta fibra, alguns minerals i vitamina B. Alguns estudis conclouen que la cervesa és antioxidant i que augmenta el colesterol bo. Cal anar amb compte, però, perquè, com que porta gluten i sulfits, pot generar intoleràncies i al·lèrgies en algunes persones. Un problema a l’hora de fer la cervesa és que la producció d’ordi, el producte bàsic que la composa, varia molt d’un any a l’altre i pot ser que s’hagi d’importar de països llunyans. També el llúpol és una planta que gasta molta aigua i en la qual s’empren molts pesticides. Per tant una opció responsable seria escollir una cervesa ecològica i feta amb ingredients d’origen proper. La llàstima és que en el mercat actualment n’hi ha poca oferta, d’aquesta mena.

Un criteri per seleccionar la cervesa que ens beurem és saber si és artesana o industrial.  Les industrials fins fa poc eren les úniques presents a l’estat espanyol. A diferencia de les artesanes, a part de l’ordi, poden utilitzar també arròs i blat de moro -sovint provinents de conreus transgènics- en la fermentació; la producció és més ràpida i s’hi utilitzen llevats que aguanten temperatures més altes i extractes de llúpol. Les artesanes solen ser més gustoses i variades i tenen més nutrients en conservar el llevat a l’ampolla. Malgrat tot hi ha algunes marques industrials que tenen tipus de cervesa que conserven el llevat, que en fan d’apta per a celíacs o també d’ecològica, tot i que en quantitats ínfimes.

Actualment, si bé hi ha moltes marques de cervesa diferents, totes estan controlades per sis grans empreses: Damm, Mahou-San Miguel, Heineken España, La Zaragozana, Hijos de Rivera i Cervecera de Canarias. Aquests productors dominen tot el mercat i també entitats com Ecovidrio, encarregades del reciclatge del vidre.

Una bona opció és fer-se la cervesa a casa. Es venen kits per fer-la de forma casolana amb mètodes molt senzills. Finalment, si volem optar per un consum transformador, és recomanable donar suport a les empreses artesanes, les microcerveseries, que cada cop són més abundants a casa nostra. Empreses com la Companyia cervesera del Montseny, Glops, Guineu, les Clandestines i Rosita fa temps que funcionen i d’altres fa poc que han obert, com Ales agullons i Moska a Sarrià de Ter. (Informació extreta de www.opcions.org per a un consum conscient i transformador).