Les entitats ambientals i cíviques del Pla de l’Estany ens hem reunit per avaluar l’estat ambiental dels municipis de la comarca i els principals impactes a què es veuran sotmesos si en els pròxims anys es porten a terme els projectes previstos. Aquests projectes tenen una repercussió d’abast tant local, com és el cas dels plans d’ordenació urbana municipal, com supramunicipal, com per exemple, el TAV o la Línia de Molt Alta Tensió. Alguns d’aquest projectes ens han portat fins i tot a mobilitzar-nos a nivell nacional.

PROPOSTES MEDIAMBIENTALS DE LES ENTITATS DE DEFENSA DEL TERRITORI I ASSOCIACIONS DE VEÏNS DEL PLA DE L’ESTANY EN REFERÈNCIA AL CONTINGUT DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA DE L’ESTANY

En tots aquests àmbits les entitats hi tenim molt a dir, i arribat el moment en el que s’està elaborant el Pla Director Urbanístic del Pla de l’Estany, hem decidit organitzar-nos i definir un model territorial alternatiu i sostenible per a la nostra comarca.

Esperem que aquest document sigui útil per als redactors del Pla Director i per a les institucions que en el seu moment l’hagin d’aprovar. Les entitats que avui presentem aquest document estem convençudes que l’altíssim nivell de consens a què hem arribat en la seva redacció significarà un punt d’inflexió a l’hora de debatre el model territorial que volem per a les generacions futures.

El Pla de l’Estany és una comarca petita però amb una diversitat paisatgística notable. Engloba el relleu abrupte i el poblament disseminat de la Vall de Sant Miquel de Campmajor; l’alternança de boscos, camps de conreu i petits nuclis rurals del Terraprim d’Empordà; i la zona central, on l’existència de l’Estany de Banyoles i el seu desguàs cap al Terri ha fet que s’hi situessin històricament la major part de la població i de les activitats econòmiques. El Pla de l’Estany és, per tant, una comarca on l’empremta del medi natural es deixa sentir a tot arreu. El seu desenvolupament sempre ha estat molt lligat als recursos propis (l’aigua, els boscos, la terra, la ramaderia, el paisatge) i això ha fet que sempre s’hi hagi mantingut un equilibri entre el fet urbà, industrial i rural. L’agricultura, la ramaderia, la indústria i el turisme han assolit un dinamisme notable, amb empreses competitives però al mateix temps arrelades al territori, i el creixement urbanístic ha estat (almenys en comparació amb altres indrets) relativament reduït.

No obstant això, recentment aquest equilibri es comença a esquerdar. La intensificació de la ramaderia, amb l’engreix de bestiar per a tercers països, ha trencat el lligam amb la terra i provoca la contaminació dels aqüífers per nitrats. La potenciació excessiva del turisme i l’esport a l’Estany i el seu entorn amenacen de saturar aquest espai (on s’ha de fer compatibles massa usos) i de banalitzar-lo (assimilant-lo a un camp de regates o un parc urbà i negant els seus valors naturals). La proliferació de polígons industrials al llarg de la carretera de Banyoles a Girona, especialment a Palol, ja no respon a les necessitats internes de la comarca, sinó únicament a la bona comunicació, i crea una imatge desordenada del territori. El mateix succeeix amb el creixement urbanístic de l’àrea urbana de Banyoles, afavorit per la proximitat amb Girona, que crea un continu urbà de baixa densitat i amenaça amb destruir valors naturals, rurals i patrimonials.

És evident que totes les problemàtiques assenyalades anteriorment no poden ser resoltes pel Pla director. Alguns responen a canvis més globals en l’economia i en la societat i no és gens fàcil donar-hi resposta, i molt menys des d’un document urbanístic que bàsicament es limita a fixar línies sobre un mapa. El Pla director només serà un instrument vàlid si tenim clar quin model de comarca volem assolir. Si és així, el Pla director podrà marcar tendències, fixar límits, crear oportunitats, orientar estratègies. Però és evident que caldrà complementar-les amb altres mesures.

Per les entitats de defensa del territori i associacions de veïns del Pla de l’Estany sotasignants d’aquest document l’aposta és clara. El model territorial ha de continuar tenint com a eix central el ric patrimoni natural i cultural, que és el reflex més evident de la identitat de la comarca. És per això que cal apostar per un creixement limitat, ordenat, a dins o a l’entorn dels nuclis consolidats, relativament dens, respectuós amb l’entorn i que contribueixi a fer comarca.

Per respondre a aquests plantejaments, exposem a continuació alguns dels eixos que hauria d’incorporar el Pla director.

Propostes

Les propostes que es realitzen en aquest document s’han dividit en tres grans apartats: medi natural, infraestructures i urbanisme.

Esquema

A. Medi Natural

-         espais de protecció especial

-         espais amb vocació de connectors ecològics

-         espais oberts

B. Infraestructures

-         infraestructures viàries

-         infraestructures de transport d’energia

-         infraestructures ferroviàries i de transport

C. Urbanisme

-         desenvolupament del sòl industrial

-         desenvolupament del sòl urbà i/o urbanitzable

L’apartat de medi natural s’ha dividit en: espais de protecció especial, espais amb vocació de connectors ecològics i espais oberts.

A.1. Espais de protecció especial

El Parc Natural de l’Estany

L’Estany de Banyoles és un dels fenòmens lacustres més interessants de la península ibèrica, representa un tipus d’ecosistema singular de gran extensió basat en una combinació d’un funcionament hidrològic molt interessant amb el desenvolupament d’enfonsaments d’origen càrstic al territori. D’aquesta manera s’ha format una xarxa d’estanyols, surgències i estanys amb una morfologia concreta i amb alimentació d’aigua subterrània. A aquests valors hidrològics cal afegir-hi el seu valor mediambiental i paisatgístic que el fan un espai singular a protegir.

Els espais a protegir més interessants per aquest parc Natural serien preferentment aquells cursos i masses d’aigua d’origen càrstic i inclosos dins la conca lacustre de Banyoles-Besalú. Així, no només estem parlant de l’Estany de Banyoles i els estanyols del voltant, sinó també dels estanyols i brolladors de la vall de Sant Miquel de Campmajor, les surgències i estanyols de la vall mitjana del Matamors, la platja d’Espolla i el conjunt de surgències del Pla d’Usall i del Pla de Martís fins els Saltants d’Espolla, i de l’entorn del riu Fluvià al pas per la comarca.

Els límits d’aquest Parc Natural haurien d’incloure aquests espais i alhora connectar zones d’interès. Aquests límits anirien des de l’Estany de Banyoles al riu Fluvià pel Pla de Martís, tota la vall de Campmajor, tot el Pla de Martís i fins a Camós, el Pla de Corts, el Matamors, el Remençà, el Revardit i les serres i turons del voltant fins al EIN de Rocacorba.

El projecte ha estat plantejat al Parlament de Catalunya que s’ha compromès a tramitar-lo en aquesta legislatura, i la majoria d’ajuntaments principals de la zona s’hi han mostrat favorables. El suport del govern al Parc Natural s'afegeix el que ja havien manifestat diverses entitats socials i culturals del Pla de l'Estany, el que significa que hi ha un ambient molt favorable a aquesta designació. Les entitats Limnos, el Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, el Centre Excursionista de Banyoles, el Centre Excursionista de Porqueres i l'Escola de Natura de Banyoles van presentar el maig del 2004 a alguns ajuntaments del Pla de l'Estany una Moció per la declaració d'un Parc Natural al Pla de l'Estany. Aquesta Moció ha estat aprovada pels Ajuntaments de Banyoles, Porqueres i Fontcoberta.

A aquestes entitats cal ara afegir aquelles que signen el document que es presenta.

A.2. Connectors ecològics

El corredor verd del Fluvià

El riu Fluvià està considerat un dels rius de Catalunya més ben conservats, amb una qualitat d’aigua acceptable i amb un nivell d’artificialització i impacte humà moderat. Al seu tram baix, a la desembocadura, està inclòs en el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, i la seva capçalera en el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. No presenta grans embassaments, i la ciutat més gran per on circula és Olot, però no té cap altre gran capital a les seves ribes.

El tram de riu Fluvià entre Besalú i Bàscara que inclou el Pla de l’Estany, presenta un dels estats de conservació més elevats de Catalunya per un tram mitjà, amb un bosc de ribera ben desenvolupat en molts sectors, amb presència d’espècies interessants com els barbs de muntanya, la llúdriga o les nàiades i sense cap gran embassament. En el seu curs hi ha declarada una reserva natural de Fauna Salvatge a l’Illa de Fares i està inclòs al Pla de Protecció de la llúdriga. Els valors socials i històrics lligats al riu són més que rellevants, des de l’estructura i perfil dels petits poblets de les seves ribes com Vilert, Orfes, Esponellà, Besalú, Bàscara,... fins als camins ramaders que circulen a la zona, ermites com la de Sant Miquel de Roca, espais com “La Salida” on es recollien plantes per fer cistells, els concursos de pesca, etc.

Malgrat tot, aquest espai natural del que parlem amb un patrimoni tan ric no disposa de gestió per part de cap municipi de les seves ribes, no hi ha projectes de recuperació dels valors històrics i s’estan perdent un munt de tradicions i coneixences. Cada cop hi ha més quantitat d’aigües residuals poc tractades de pobles com Esponellà, Vilert o Orfes que s’aboquen directament al riu Fluvià empitjorant la qualitat, estan apareixent projectes d’extraccions d’àrids que malmeten el paisatge, molesten a la fauna i perjudiquen la qualitat de vida dels veïns. Aquests impactes negatius sobre un entorn de tanta bellesa han sembrat la llavor d’un projecte integral per a tot el riu, el futur Consorci del riu Fluvià, un projecte impulsat per l’Associació de Veïns de Vilert i Centenys i per al qual la Rectoria de Vilert pot ser un element central vital.

Per tot això proposem la creació d’una figura de protecció de tot el riu Fluvià al pas per la comarca, que actuï com a corredor verd, com a connector d’espais naturals i a la vegada dignifiqui la imatge d’un dels rius més importants de Catalunya. La creació d’un consorci que gestioni aquesta vall és per nosaltres també vital per a aconseguir aquests objectius.

La protecció dels cursos fluvials i la connectivitat

La connectivitat i la conservació dels valors naturals de la comarca passen indubtablement per a la protecció dels rius, rierols, rieres i torrents de la comarca, i incloure’ls d’alguna forma en alguna figura de protecció que permeti la seva funcionalitat. Es proposa l’establiment d’una banda de protecció no urbana d’entre 100 i 500 metres al voltant de rieres com el Matamors, el Garrumbert, la Farga, la Cassinyola, la riera de Sant Miquel i el Ser.

En aquest sentit cal vetllar per la conservació de la vegetació d’aquestes àrees controlant el règim d’atorgament de llicències per la tala dels marges i boscos de ribera.

A.3. Espais oberts

L’anella verda de Banyoles

Més enllà dels espais naturals que estaran protegits en el futur Parc Natural, és necessària la protecció d’una sèrie d’espais a l’entorn de l’àrea urbana de Banyoles amb valors naturals, agrícoles, culturals, socials... que per la seva proximitat en zones urbanes podrien quedar fàcilment absorbits pel creixement urbanístic. Per això proposem la creació d’una anella verda que agrupi aquests espais, que estan sotmesos a una forta pressió urbanística, i els hi doni un grau de protecció per impedir la seva transformació en sòl urbà. L’anella verda permetria una bona transició entre el medi rural i el medi urbà, impediria la creació d’un continu urbà i asseguraria l’existència d’espais naturals propers a zones habitades que podrien ser habilitats com a zones de lleure.

Alguns d’aquests espais podrien ser:

·         les hortes de Sota Monestir, Guèmol, Can Castanyer i Mas Riera de Banyoles

·         el sector de les Arcades i el Puig de Sant Martirià

·         el Bosc de Can Puig

·         el bosc dels Casalots

·         la vall agrícola de Miànigues

·         la geozona protegida de la plana entre Puig d’en Colomer i Puig de Miànigues

·         la vall del Matamors i del Remençà a Camós i Corts

·         la vall del Vall-llobera

·         el Garrumbert a Fontcoberta

·         l’entorn del Terri a Mata,  Borgonyà i Cornellà.

Espai obert del Terraprim

La part del Terraprim compresa dins la nostra comarca abasta, a grans trets, el territori inclòs entre Bàscara (Alt Empordà), Esponellà (Pla de l’Estany), Cornellà de Terri (Pla de l’Estany) i Medinyà (Gironès), amb el Pla de Martís i l’Estany de Banyoles limitant-la a ponent i l’autopista AP7 i la N-II a llevant. Concretament, en formen part els següents pobles i veïnats: Puigpalter de Dalt i Puigpalter de Baix (Banyoles); Fontcoberta, Vilavenut, Fares i Figueroles (Fontcoberta); Centenys, Martís, Vilert, Esponellà i les Anglades (Esponellà); Orfes, Galliners, Vilademí, Vilademuls, Terradelles, Ollers, Sant Esteve de Guialbes, Sant Marçal de Quarantelles, Vilamarí, Parets d’Empordà, Vilafreser, les Olives, Viella i Perles (Vilademuls); i Pujals dels Pagesos, Pujals dels Cavallers, Ravós del Terri,  Sant Andreu del Terri, Santa Llogaia del Terri i Borgonyà (Cornellà del Terri).

Aquest territori està constituït per turons de poca alçada i petites valls ondulades, formant un mosaic cobert d’explotacions agrícoles i boscos de pi i alzina. Està travessat als seus dos extrems pel Fluvià i el Terri, i per rieres com la Farga, el Garrumbert i la Cassinyola.

El Terraprim està compost per un grapat de pobles petits i veïnats les cases dels quals s’arremolinen al voltant de l’església, generalment situats en un punt elevat, de manera que del campanar d’un poble s’albira el del poble veí. Són pobles endreçats que conserven el seu origen rústic i que caldria preservar amb molta cura. Al llarg dels turons i les valls del Terraprim hi trobem escampat un considerable nombre de masos i masies de dimensions mitjanes. En els darrers anys, bona part dels seus propietaris complementen els seus ingressos obtinguts de l’explotació de la terra amb el turisme rural.

Considerem que el creixement d’aquests petits nuclis s’hauria de fer seguint uns criteris estrictes de primera residència, amb normes subsidiàries que tant en l’àmbit de la restauració de les cases de poble i les masies com en el de l’obra nova estipulessin l’ús dels materials constructius tradicionals, la tipologia i els volums de les cases propis de la zona i la cohesió dels pobles.

Al llarg del Fluvià, hi ha dues zones especialment vulnerables on es porten a terme activitats extractives: a Vilert (Esponellà) i Orfes (Vilademuls). Pel seu greu impacte a la llera del riu i als camps adjacents, caldria regular molt restrictivament aquesta activitat i no permetre l’obertura de cap planta de tractament d’àrids.

Pel seu gran interès ecològic i paisatgístic, i per la seva funció connectora entre la plana de l’Empordà i la comarca de la Garrotxa, creiem que l’Espai Obert del Terraprim ha de ser preservat de la febre urbanística i de la creació de zones industrials. Aquest Pla Director, precisament, pot ser l’eina per frenar tota mena d’operacions especulatives en aquest petit territori.

La protecció dels turons de La Mota i la plana de Palol de Revardit.

Aquesta zona pot rebre fortament els impactes de la línia de molt alta tensió (MAT) i del creixement urbanístic en zones limítrofes, com el Golf de Girona (Gironès) i les zones industrials de Palol de Revardit al voltant de la carretera Banyoles-Girona. Cal garantir la connectivitat dels torrents i rieres al pas per la carretera de Banyoles-Girona, reduir el creixement urbanístic en àrees agrícoles d’interès i protegir la zona forestal de La Mota per les seves formacions forestals i el paisatge singular d’aquest racó de la comarca.

Aquest apartat s’ha dividit en funció del tipus d’infraestructura existent al territori: infraestructures viàries, infraestructures de transport d’energia i infraestructures ferroviàries i de transport.

B.1. Infraestructures viàries

El Pla de l’Estany és una de les comarques paisatgísticament més ben conservades de Catalunya, i un dels principals factors de preservació d’aquesta riquesa comença per mantenir la xarxa d’infraestructures viàries existents en la seva configuració actual.

La comarca està travessada de sudest a noroest per l’autovia C-66, una carretera de quatre carrils que comunica Olot amb Girona i enllaça amb l’AP-7 i la N-II. Falta completar-ne una part entre Serinyà i Besalú, ja a la Garrotxa. Es pot dir que aquesta és l’artèria principal de comunicació de la comarca.

A part de la C-66, a la comarca hi ha un seguit de petites carreteres secundàries i locals que compleixen satisfactòriament la seva finalitat de connexió amb la capital, Banyoles, i entre les diverses poblacions:

-Les quatre carreteres secundàries que voregen i travessen l’espai del Terraprim i connecten amb l’eix de l’AP-7 i la N-II: són la GI-554, que va d’Esponellà a Bàscara; la GIV-5132, que surt de Banyoles, passa per Vilavenut i enllaça amb la GIV-5131 per anar a Bàscara o Orriols; la GI-513, de Borgonyà i Vilamarí a Orriols, i la GI-514, de Cornellà del Terri a Medinyà (Sant Julià de Ramis).  

-La GIP-5121, que surt de Banyoles, travessa el Pla de Martís, passa per Esponellà (on connecta amb la GI-554) i Crespià i enllaça amb la N-260 de Figueres a Besalú.

-La GI-524, de Banyoles a Olot, que passa per Sant Miquel de Campmajor (des d‘on surt la GIV-5246 cap a Falgons), Mieres i Santa Pau.

-La GIV-5247, de Banyoles a Pujarnol.

-La GIV-5147, de Banyoles a Palol de Revardit, passant per Camós. 

Projectes de noves vies, desdoblaments, canvis de traçat o asfaltat de camins

-La proposta de variant oest de Banyoles o ronda de Porqueres que uniria la C-66 a l´alçada de la fàbrica Haribo (Cornellà de Terri) amb la GIV-5247 a l´alçada de les granges de Can Trull (recta de Pujarnol), i totes les seves ramificacions, es considera totalment innecessària pels següents motius:

-El greu impacte ambiental que tindria sobre la plana agrícola de Camós i Miànigues i sobre la plana de llevant de l’Estany de Banyoles: es tracta d’una zona d’una gran riquesa natural on es combinen els usos agrícoles, ramaders i forestals amb la presència de masies aïllades, fent una funció d´anella verda al costat dels grans nuclis de població.

-L’impacte ambiental irreversible que tindria al seu pas pel riu Matamors, entre la Gorga Blava (Corts) i la Font del Salt Dalmau (Camós), en uns indrets de gran bellesa i riquesa natural. En concret alguna de les propostes presentades implicaria la construcció de dos nous ponts sobre el Matamors, un d’ells passant molt a prop de l’esmentada Gorga Blava.

- El considerable impacte social que tindria sobre el nucli de Corts, ja que el partiria, deixant aïllades les cases del Pont (Can Pastarada, Can Pona, Can Campa, Can Barrera Vell...) de la resta del poble. Recordar a més que aquestes vies són molt utilitzades per realitzar tranquil·les caminades, les quals es veurien molt afectades, tant per l’augment de trànsit com per les noves barreres creades.

-La immediata inauguració de l´enllaç directe de la GIV-5147 de Camós a Can Costans (C-66) pel carrer Marià Benlliure donarà continuïtat al carrer Sant Galderic, de recent creació, oferint una sortida directa a tot el trànsit de la zona que ho requereix.

-La forta oposició veïnal a aquesta proposta i el fet que en cap moment s’hagin donat arguments sòlids de la necessitat de crear un vial d´aquest tipus, que afavoriria el creixement i l’especulació urbanístics.

-Proposem convertir la carretera actual de circumval·lació de l’Estany en una carretera de sentit únic, d’un sol carril i d’ús exclusiu per a veïns, de tal manera que el carril desmantellat es pugui utilitzar com a camí peatonal i carril bici integrat a l’entorn.

-Darrerament la carretera GIP-5121, de Banyoles a Cabanelles, ha estat reformada entre Banyoles i Martís. Al seu pas per Melianta s’ha transformat en una via urbana estreta i al Pla de Martís s’ha eixamplat una mica i s’ha millorat el ferm. No considerem convenient, però, que es canviï el traçat de la seva continuació fins Esponellà, que comportaria un augment considerable del volum de trànsit de vehicles pesants entre la N-260 i Banyoles. El trànsit de vehicles pesants de Banyoles a Figueres o viceversa hauria d’anar dirigit a través de l’enllaç de la C-66 amb la N-260 a Besalú.

-S’ha proposat darrerament el canvi de traçat de la carretera GI-524 en el seu tram entre Sant Miquel de Campmajor i Mieres. Una part considerable de la població de Mieres s’oposa a aquest canvi de traçat perquè suposaria un increment dels accidents de trànsit i una pèrdua de qualitat d’una ruta paisatgísticament molt atractiva. Cal valorar amb cura els avantatges d’una intervenció d’aquestes característiques, però també la part negativa, i tenir en compte l’oposició veïnal.

-Una altra proposta recent és la que ha fet l’Ajuntament de Porqueres d’asfaltar el camí veïnal entre el veïnat d’Usall, a tocar de l’església, passant per can Traver fins a can Devall, amb la intenció de continuar asfaltant-lo més endavant fins al monument a Sant Galderic, al Pla de Martís, un cop es faci el desdoblament de la C-66. Els veïns afectats manifesten que no hi ha cap necessitat d’asfaltar aquest camí, i que aquesta intervenció, contra la qual han presentat al.legacions, suposaria incrementar el pas de vehicles a motor per un camí veïnal dedicat tradicionalment al passeig, el lleure i la contemplació de la natura en un paratge amb construccions de gran valor patrimonial i històric ja malmès pel pas de la C-66.

Considerem que el teixit viari de la comarca és suficient, tot i que es podria millorar la connexió entre pobles veïns, a vegades d’un mateix municipi, recuperant, arranjant i mantenint en bones condicions els camins rurals ja existents, sense necessitat d’asfaltar-los. No creiem necessari ni convenient obrir cap carretera nova, canviar el traçat de les existents ni ampliar-les. En el cas de les carreteres secundàries, que a vegades són força estretes, recomanem seguir el model de països com la Gran Bretanya, on per solucionar el problema del creuament entre un turisme i un vehicle pesant s’ha preferit fer una mena de calaix més o menys a cada quilòmetre en comptes d’eixamplar-les.

Creiem que aquest és el sistema més respectuós, juntament amb la limitació del pas de vehicles pesants (llevat dels agrícoles), per a unes carreteres que ja formen part del paisatge, sobretot en espais naturals de gran bellesa com els que travessen. Podem afirmar que les carreteres secundàries de la comarca són un element patrimonial que cal preservar. Tampoc creiem necessari fer cap nova variant, perquè a la curta o la llarga aquesta suposada millora per a un poble condueix els ajuntaments a fer canvis d’ús del sòl i obre les portes al creixement i l’especulació urbanístics.

Observem de manera preocupant la duplicitat d’infraestructures existents. En aquest sentit vigilarem els projectes de desdoblament de la N-II al seu pas per la comarca i concretament per al municipi de Vilademuls. Al mateix temps denunciem l’efecte barrera de totes aquestes infraestructures sobre el territori.

B.2. Infraestructures de transport d’energia

Com a criteri general s’haurien de reordenar les línies elèctriques existents amb l’objectiu d’evitar l’impacte visual sobre el paisatge d’alguns llocs de la comarca. Sempre que sigui possible s’ha d’optar pel soterrament de les línies elèctriques.

Línia de molt alta tensió Sentmenat-Baixàs

La projectada línia de molt alta tensió (MAT) de doble circuit de 400 kv entre Sentmenat i Baixàs repercutirà molt negativament en la nostra comarca. Tot i que pot afectar una part petita del territori, les seves repercussions seran molt profundes i irreversibles, tant per l’impacte ambiental que tindrà al territori que travessarà com pels efectes sobre la salut dels veïns afectats, per la desvaloració que comportarà per al patrimoni de moltes famílies i per l’efecte negatiu que tindrà sobre les activitats econòmiques rurals tradicionals, així com per al creixent turisme rural.

La línia està previst que arribi de ponent pel municipi de Sant Martí de Llémena i entri a la comarca per Canet d’Adri, passi per La Mota, a Palol de Revardit, travessi la C-66 a l’altura de La República i passi entre Santa Llogaia, Ravós del Terri i Sant Andreu del Terri fins a Medinyà, a Sant Julià de Ramis, on és previst situar-hi una subestació. Des d’aquest punt, hi ha dos possibles traçats, el que aniria per Les Olives, prop de l’ermita de Sant Mer, a Vilademuls, seguiria per Sant Esteve de Guialbes, Terradelles, Vilademuls i sortiria de la comarca a Bàscara, i el que seguiria la línia actual que surt de la subestació de Juià i passa per Cervià de Ter, Viladesens i, ja a la nostra comarca, travessaria un tros del municipi de Vilademuls per Terradelles abans d’enllaçar amb Bàscara.

Sigui quin sigui el seu traçat, i afecti en major o menor grau la nostra comarca, les associacions i entitats reunides per redactar aquestes propostes ens oposem a un projecte la necessitat del qual no ha estat justificada en cap moment amb un estudi imparcial. Per tant, ens adherim a la divisa de la plataforma cívica No a la MAT i el Collectif Non à la THT (Catalunya Nord) que s’oposen al pas de la línia: La MAT, ni aquí ni enlloc.

Gasoducte Serinyà-Figueres

La Ponència Ambiental del Departament de Medi Ambient  de la Generalitat de Catalunya va aprovar pel novembre de 2005 la Declaració d’impacte ambiental del projecte de gasoducte Serinyà-Figueres, que passa pels municipis de Serinyà, Esponellà, Cabanelles, Navata, Ordis, Avinyonet de Puigventós, Borrassà, Vilafant i Santa Llogaia d’Àlguema. S’oposen al pas d’aquesta infraestructura l’Ajuntament d’Esponellà i l’Associació de Veïns de Vilert i Centenys, per l’impacte ambiental i l’afectació a la fauna, la perillositat i el perjudici per al patrimoni que comporta.

El municipi d’Esponellà veurà travessat el seu territori pel Pla de Martís, inclòs al PEIN, fins a Vilert. Ens manifestem clarament a favor de la proposta feta per l’Ajuntament d’Esponellà en el sentit que, si es fa, el gasoducte segueixi el traçat dels camins existents i no malmeti boscos ni terrenys agrícoles. Concretament, al seu pas pel Pla de Martís, Centenys i Vilert, la proposta de l’empresa promotora no té en compte aprofitar el traçat dels camins i travessa pel dret camps i boscos, amb la consegüent destrossa que comportaran les obres de construcció i l’accés dels camions i maquinària.

Davant l’imminent inici de les obres, caldria vetllar escrupulosament perquè es compleixin les recomanacions de la Secció de Protecció de l’Entorn Natural dels Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge de Girona i del Servei de Protecció de la Fauna , Flora i Animals de Companyia, en especial les següents recomanacions que afecten directament la zona del Fluvià al poble de Vilert, ja que intercepta la llera del riu a l’alçada d’aquest nucli:

-Durant la fase de construcció del gasoducte s’ha de respectar el pas de l’aigua pels trams afectats. Tallar el pas de l’aigua pot comportar la mort de peixos i amfibis - preses habituals de la llúdriga -.

- Durant la fase de construcció del gasoducte no s’ha d’afectar el pas de llúdrigues per l’aigua i per la vegetació.

- L’extracció d’àrids i l’abandonament de restes generats durant la fase de construcció del gasoducte no s’han de col·locar a prop dels marges del riu.

- S’ha de respectar en tot moment el cabal establert de l’aigua del riu, de forma que no s’afecti negativament a les poblacions de peixos.

-En el pas del riu Fluvià, la traça haurà d’evitar afectar les dues alzines adultes situades al talús esquerra del vial que descendeix pel marge dret del riu fins el passallís.

-En les zones d’afecció a la vegetació de ribera (interseccions amb rius i rieres) caldrà aplicar mesures de revegetació amb espècies autòctones i les densitats establertes a l’estudi d’impacte a la totalitat de la superfície afectada per les obres, tot respectant els condicionants de les franges de servitud.

-Respecte a les zones agrícoles travessades, caldrà restaurar-les convenientment, i estendre un gruix suficient de terra vegetal a les parcel·les afectades.

- L’obra, un cop acabada, en fase de presència i funcionament, ha de permetre el pas de peixos, amb la construcció d’escales o altres sistemes destinats a la mateixa finalitat.

Amb vista dels possibles danys a la fauna que pot provocar la construcció d’aquesta infraestructura, instem els redactors del Pla Director que facin les recomanacions oportunes als promotors responsables d’executar-la.

B.3. Infraestructures ferroviàries i de transport

Tren d’alta velocitat Perpinyà-Girona

El pas del tren d’alta velocitat (TAV) per la nostra comarca està envoltat d’una gran polèmica. La proposta del Ministeri de Foment preveu el traçat del tren pel municipi de Vilademuls, als pobles de les Olives, Sant Esteve de Guialbes, Terradelles, Vilademuls i el veïnat de Monells, per travessar el riu Fluvià a tocar del poble de Bàscara. Aquesta proposta causaria un impacte irreversible a la riera Cassinyola (a Monells), un afluent del Fluvià que presenta un règim hídric d’aigües permanents i altres singularitats naturals com un bosc de ribera pràcticament continu, una població natural de musclo de riu (Unio elongatus) i balmes de precipitació calcària presents en alguns trams del curs. Està previst que el TAV travessi la riera a l’alçada del veïnat de Monells i després transcorri paral.lel al curs d’aigua per la seva banda esquerra o de ponent i a una distància d’entre 50 a 100 metres, i que la torni a travessar més endavant  per dirigir-se direcció nord-est cap el Fluvià i el Pla de Bàscara.

Segons l’estudi recent fet per la COPA i la UDG titulat “Informe ambiental de la riera Cassinyola”, es tracta d’un espai sense gestió i hi calen actuacions de conservació, ja que presenta una valoració de conservació de categoria mitjana i té un alt interès per a la divulgació, cosa que fa que l’indret hauria de ser catalogat com a geozona. L’esmentat estudi assenyala que “la riera de Cassinyola forma part d’una àrea de gran importància pel que fa a la connectivitat ecològica a escala regional, ja que pertany a l’espai conegut com a Terraprim de l’Empordà, el qual esdevé la zona de transició entre la plana litoral i la muntanya mitjana de l’interior. De fet, aquest àrea es defineix com a espai clau per garantir la biodiversitat de les comarques gironines i en determinats estudis sobre la connectivitat s’ha identificat com d’interès natural, és a dir com a node a l’hora de definir la xarxa de connector ecològics”.

Així mateix, la proposta de construcció del túnel de Terradelles pot suposar una afectació greu sobre el règim hídric i hidrogeològic de la conca de la riera, ja que es troba en una part de la seva capçalera, de manera que els efectes negatius sobre la fauna i la flora poden ser molt greus i irreparables. En aquest mateix sentit, cal també esmentar que el traçat del TAV afecta la zona sud-est de la capçalera de la riera i per tant els efectes sobre el règim hídric també poden ser molt negatius. 

Tant l’Ajuntament de Bàscara i els altres quatre ajuntaments afectats per aquest traçat (Vilademuls, Pontós, Garrigàs i Borrassà) com la Plataforma de Defensa de les Comarques Gironines i altres entitats locals adherides s’oposen a aquest traçat i proposen una alternativa raonable i respectuosa amb el medi ambient que coincideix plenament amb la proposta del CILMA. Es tracta de modificar el traçat del TAV entre Vilademuls i Borrassà perquè passi pel mateix corredor actual d’infraestructures de l’AP-7 i la N-II, que transcorren per l’est del nucli de Bàscara.

Urgim els redactors del Pla Director a tenir en compte les greus afectacions que podria tenir aquesta infraestructura sobre aquest paratge singular de gran interès ecològic, paisatgístic i patrimonial, i els demanem que entre les seves propostes incloguin la recomanació de modificar el traçat del TAV proposat pel Ministeri de Foment.

Transport i mobilitat

Quant a la mobilitat, seria bo crear una xarxa de transport públic servida per minibusos que connectessin els pobles de la comarca amb la seva capital i permetessin enllaçar amb el servei de la TEISA a Olot i Girona. Defensem igualment l’aposta per un tramvia que connecti Banyoles amb Girona, com a model vàlid de mobilitat sostenible. Aquest tramvia hauria de córrer paral.lel a l’actual traçat de la C-66, per no obrir un nou corredor.

Una altra qüestió important que caldria millorar és el transport públic entre Banyoles i les zones industrials de Porqueres i Cornellà, que aglutinen bona part de la indústria de la comarca i en el cas de Cornellà té una previsió de creixement notable.

Davant la creixent presència de motos i quads que circulen a gran velocitat pels camins de la nostra comarca, caldria aplicar estrictament la Llei d’accés motoritzat al medi natural (decret 166/1998, de 8 de juliol), que regula l’accés motoritzat al medi natural.

També considerem necessari ampliar la xarxa de carrils per a bicicletes, fent les oportunes reserves d’espai en els plans urbanístics o obres en carres i carreteres que es vagin efectuant, procurant que no afectin a la mobilitat de la circulació. Actualment es preveu fer un carril bici entre el veïnat de Melianta (Fontcoberta), Banyoles, Porqueres, Camós i Cornellà de Terri. Seria convenient allargar aquesta ruta fins a Girona, per connectar-la a l’eix Sant Feliu-Girona-Olot, i des de Fontcoberta connectar-la amb Figueres a través d’Esponellà i Crespià.

En aquest apartat es descriuen les principals amenaces detectades sobre el territori de la comarca pel que fa al desenvolupament del sòl industrial i del sòl urbà i/o urbanitzable.

C.1. Desenvolupament del sòl industrial de la comarca

És insostenible que cada municipi pretengui realitzar el seu polígon industrial. També és preocupant la tendència actual de crear noves zones industrials al llarg de la carretera de Banyoles a Girona cercant la proximitat amb l’autopista AP-7.

Davant la possibilitat que cada municipi tingui el seu polígon industrial per aconseguir atraure el major nombre d’empreses de fora siguin del tipus que siguin i independentment de les necessitats de la comarca, és preferible un acord comarcal per a l’adequació d’una de les zones industrials existents com a polígon supramunicipal i mancomunat, que respongui a les necessitats reals del sector industrial de la comarca.

Hem constatat que actualment 7 dels 11 municipis de la comarca disposen de sòl industrial. Només 3 d’aquests 7 sòls industrials tenen unes característiques idònies pel desenvolupament d’activitats industrials amb un impacte ambiental acceptable pel que fa a sanejament d’aigües residuals, accessos i mobilitat, recollida de residus, etc. La resta, que corresponen al sòl industrial de Crespià, Fontcoberta, Palol i Serinyà presenten serioses mancances en aquests aspectes.

Els projectes de polígons industrials de Fontcoberta i Serinyà són completament contradictoris amb la figura de Parc Natural a la que aquests municipis han d’aspirar. En el cas de Serinyà la zona industrial que encara no s’ha desenvolupat es trobaria dins el Parc Natural i afectaria greument la connectivitat de l’Estany de Banyoles amb el Ser a través del Serinyadell.

En el cas de Palol de Revardit les zones industrials que s’hi desenvolupen agreugen l’efecte barrera de la C-66 i es troben molt desvinculades del nucli del municipi.

La zona industrial de Porqueres té greus problemes d’inundació i tot i així amb informes de l’ACA ha anat tirant endavant.

Per tant el sòl industrial d’aquesta comarca, almenys en 4 dels 7 municipis de què en disposen, no compleixen els principis de compacitat, complexitat i cohesió que han de regir el model territorial.

Propostes en matèria de sòl industrial

-         Racionalitzar els polígons industrials existents

-         Aturar qualsevol reserva de sòl industrial al voltant de nuclis rurals

-         Planificar el nou sòl industrial al voltant de l’existent i de les infraestructures existents i consolidades.

-         Requalificar l’incipient sòl industrial de Serinyà a no urbanitzable atenent al seu valor estratègic dins el futur Parc Natural ja que afectaria la connexió entre l’Estany de Banyoles amb el Ser i el Fluvià.

-         Paralitzar el creixement dels nous sòls industrials en aquests municipis:

ü       Crespià

ü       Fontcoberta

ü       Palol de Revardit

ü       Cornellà del Terri

-         Controlar el creixement de polígons com el de Cornellà del Terri, que en el POUM aprovat de manera provisional per l’actual consistori es preveu una expansió del polígon de 163.000 m2. Amb aquest creixement el polígon ocuparà un total de 570.000 m2. Considerem doncs, desmesurat aquest increment de sòl industrial, entre altres coses perquè el polígon actual té encara entre un 30 i un 40% de naus o terrenys desocupats.

-         El polígon de Cornellà del Terri, tot i ser considerat entre els bons de la comarca, se li coneixen alguns defectes importants com:

ü       Falta d’accessos ben definits. No té una entrada ben definida en cas d’accedir-hi des de Girona (s’ha d’entrar per Haribo). Es fan servir com a vies de desembossament les sortides que passen pel poble de Corts, les quals no estan preparades per absorbir el trànsit i a més algunes d’elles son direcció prohibida.

ü       Hi ha pocs arbres i la zona verda existent està molt descuidada. La majoria d’arbres que es van plantar en el seu moment estan morts.

ü       La densitat d’edificabilitat és gran. Les naus estan molt juntes les unes amb les altres.

ü       En l’ampliació proposada augmentarà l’alçada de les naus passant a ser de 12m (en lloc dels 7,5m de les antigues naus).

-         Concentrar l’activitat industrial en zones on actualment ja s’hi concentra i que aquesta tingui un marcat caràcter supramunicipal. L’objectiu és racionalitzar al màxim la mobilitat (tan de les persones com de les mercaderies) i dotar les empreses de tots els serveis (transport públic, banda ampla, connexions a clavegueram, llars d’infants, abastament energètic amb fonts renovables, sistemes de recollida de pluvials, etc.).

-         Davant l’imminent desdoblament de la N-260 de Figueres a Besalú, que amb la seva connexió amb el Túnel de Bracons corre el risc de convertir-se en el gran eix pirinenc de transport de mercaderies per carretera entre La Jonquera i les comarques interiors, no hauríem de permetre cap nou projecte de zona industrial o logística al llarg de l’esmentada N-260, i molt concretament, pel que fa a la nostra comarca, caldria descartar qualsevol projecte en aquest sentit en municipis pròxims a aquesta via, com Cabanelles, Crespià o Esponellà.

C.2. Sobre el sòl urbà i urbanitzable

El manteniment de la identitat dels nuclis rurals

L’existència d’un gran nombre de petits nuclis històrics disseminats per tot el territori és una de les característiques més interessant de la comarca del Pla de l’Estany i alhora és un potencial per als municipis. Cal defensar el caràcter rural i patrimonial d’aquests nuclis, així com la seva vinculació amb les àrees agrícoles i l’entorn natural.

A la comarca trobem nuclis històrics que han estat absorbits o desfigurats pel creixement urbanístic com per exemple Pont-Xetmar, Mata, Guèmol, Palol de Revardit. Aquests nuclis són l’exemple del que es vol evitar (desfiguració de nucli històric, creixement exagerat, cap criteri arquitectural, densitat elevada...).

Hi ha altres nuclis històrics que pensem que mereixen especial protecció com per exemple Corts, Borgonyà, Ravós, Cruanyes, Sant Ponç, Sant Vicens de Camós, Santa Maria de Camós, Ermedàs, Pujarnol, Falgons, Sant Martí de la Mota, Riudellots, Sords, Pujals... Alguns d’aquest nuclis estan seriosament en perill de ser absorbits pel creixement urbanístic, per això és necessari dignificar-los, preservant els seus valors arquitectònics, evitant on sigui possible la creació d’un continu urbà i procurant que es mantingui sòl agrícola al seu voltant.

A la resta de la comarca, especialment cap al Terraprim, cal distingir entre els nuclis històrics que pel seu valor patrimonial han de tenir un creixement zero, d’aquells que poden créixer lleugerament, adaptant les tipologies arquitectòniques a les característiques del veïnat i respectant l’entorn natural del municipi.

La protecció dels horts i recs de Banyoles

Els horts de Banyoles han estat al llarg de molts segles un espai vital pel desenvolupament de la ciutat. El seu origen se situa al segle IX i es deu a la creació, per part d’una comunitat de monjos benedictins, d’una xarxa de recs de desguàs de l’Estany, construïda amb travertí, que va permetre dessecar els aiguamolls i aprofitar l’aigua per a usos agrícoles i industrials. La singularitat principal dels horts de Banyoles és la xarxa de regadiu, la simplicitat i eficàcia del qual ha fet que hagi perdurat més de mil anys sense sofrir canvis importants. Aquesta es basa en l’existència de nombrosos ramals secundaris dels recs principals, que possibiliten l’accés de l’aigua a pràcticament qualsevol indret, i tan sols la posició de les cadiretes o bagants, que poden barrar el pas de l’aigua o deixar-li via lliure, indica el camí que ha de seguir. El creixement urbanístic de Banyoles al llarg del segle XX ha comportat, però, la regressió de l’espai agrícola i avui el Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) qualifica com a urbanitzables la pràctica totalitat dels horts que es mantenen.

Considerem que els horts de Banyoles generen múltiples valors que cal preservar i potenciar:

·         Valors històrics i culturals: constitueixen un patrimoni etnològic de primer ordre format pels horts –que representen una gran acumulació de cultura tradicional i popular transmesa de generació en generació- i per diversos elements vinculats al sistema de regadiu i a la xarxa de recs com les parets de travertí, els bagants, les cadiretes, els rentadors o els ponts.

·         Valors mediambientals i paisatgístics: la combinació d’horts, arbres fruiters i l’aigua dels recs fa que esdevingui un espai amb una singular diversitat natural i genera un paisatge urbà més divers i de més qualitat. És també un gran reservori de biodiversitat ja que s’hi conreen moltíssimes espècies, algunes d’elles varietats locals amb un interès genètic molt important.

·         Valors socials i productius: és un lloc d’ocupació i de lleure de moltes persones, especialment gent gran, i produeix aliments sans i de qualitat per l’autoconsum o pels mercats propers. A més els horts tenen una forta potencialitat educativa, pedagògica i, fins i tot, lúdica.

Per tot això demanem que s’emprenguin les actuacions necessàries per preservar els horts vinculats a la xarxa de recs, que estan amenaçats pel fort creixement urbanístic que viu actualment la ciutat. En concret aquesta mesura hauria d’afectar els horts de Can Castanyer, Sota Monestir, Can Boada, Guèmol i Mas Riera. Un cop protegits proposem la realització d’un Pla Especial dels Horts de Banyoles que fixi mesures per millorar aquests espais (neteja de marges i recs, preservació del patrimoni, regulació de barraques i tanques...) i per promocionar el seu ús (horts escolars, horts ecològics, tallers, marca de qualitat, ajudes als usuaris...).

Considerem que la preservació, promoció i divulgació dels horts i dels recs permetrà integrar dins la ciutat l’enorme patrimoni que deriva de l’aprofitament secular de l’Estany i reforçar la identitat territorial de Banyoles.

Modificació del POUM de Porqueres

En el cas de Porqueres el municipi es caracteritza pel seu elevat nombre de nuclis de població, fet que ha comportat un creixement molt poc compacte, força dispers i inconnex entre veïnats. No hi trobem una cohesió urbana sinó diferents nuclis que molt sovint funcionen sense cap relació entre ells. Amb un model de creixement així, impulsat en gran part durant els últims anys per la dinàmica urbana de Banyoles, s’ha donat com resultat una molt baixa densitat urbana, acompanyada, a més, per la tipologia edificadora predominant d’habitatges unifamiliars aïllats sovint en parcel·les de terrenys grans o molt grans.

El nombre potencial de nous habitatges que es poden arribar a construir al municipi de Porqueres durant els propers 12 anys de vigència del POUM postposat és de 1.244 habitatges i es projecta un creixement potencial de la població de Porqueres de 3.110 habitants, duplicant gairebé la població del municipi. Aquest planejament trenca amb la diagnosi de l'agenda local 21 que diu: “un dels punts forts del municipi és el model de baixa densitat de l'habitatge que dóna tranquil.litat, el paisatge i l'entorn natural .”

Durant el període 2001-2005 s’ha construït gairebé un terç de l’habitatge previst fins el 2026 (1.064 habitatges) i hauríem d'afegir les 2.000 vivendes previstes els propers 5 anys a la ciutat de Banyoles (El País, EL LAGO VENDE, 24-11-2006) que en resulta 3.064 habitatges. El programa de planejament territorial del DPTOP fixa uns horitzons de creixement de l’habitatge al Pla de l'Estany de 3.270 habitatges per al 2026.

Mantenir el caràcter rural de Miànigues. És prioritari establir una anella de sòl no urbanitzable per evitar un continu urbanístic i per mantenir les peculiaritats paisatgístiques del municipi de Porqueres.

El que cal és consolidar les taques de sòl urbà que encara queden a Porqueres i evitar crear nou sòl urbà.

Altres impactes observats a nivell urbanístic que cal corregir:

·         Cornellà del Terri

Aquestes són algunes de les propostes que inclou el nou POUM.

§         Ampliació del sòl urbà. Més de 1.300 habitatges nous.

§         Ampliació de la zona industrial del municipi, especialment el polígon de Pont–Xetmar. Més de 200.000m2 de nou sòl industrial.

§         Afectació del nucli de Corts per la urbanització de cases. 63 habitatges nous en un nucli que actualment en té 21.

·         Fontcoberta

§         Projecte d’urbanització que envolta l’espai natural del Clot d’Espolla i incrementa la despesa en territori, avançant amenaçadorament cap al Pla de Martís.

·         Serinyà

§         Zona urbanitzable del turó de Can Parella. Aquest sòl urbà no programat donaria la volta al turó de Can Parella, un dels únics punts elevats del Pla de Martís-Usall, provocant un impacte paisatgístic considerable. El Pla Director ha de declarar la protecció d’aquest espai singular que quedaria dins el Parc Natural pel seu valor històric (s’hi troba el castell del Teià), paisatgístic (és visible des de tot el Pla de Martís-Usall) i natural (s’hi troben comunitats d’alzines i roures de gran diàmetre).

·         Vilademuls

§         Darrerament s’ha fet la parcel·lació d’una incipient urbanització als afores del poble de Sant Esteve de Guialbes. Cal ser vigilants i no permetre aquest tipus d’actuacions que no es justifiquen per una demanda de primera residència i trenquen la cohesió de nuclis històrics de gran valor patrimonial, com és el cas d’aquest poblet del Terraprim.

Propostes concretes en matèria de sòl urbà i urbanitzable

-         No desenvolupar noves urbanitzacions i paralitzar urgentment les que puguin entrar en conflicte amb la creació del PN.

-         Fomentar la rehabilitació de cases velles.

-         Permetre la rehabilitació en els nuclis rurals i disseminats d’antigues granges en habitatges habituals per evitar el moviment de la població cap a altres llocs quan no es pugui construir.

-         Crear perímetres de protecció al voltant dels nuclis rurals i regular les característiques constructives per tal de preservar les característiques paisatgístiques del seu entorn.

-         Incentivar el manteniment del patrimoni històric amb ajudes a la rehabilitació.

-         Combatre de forma efectiva l’especulació urbanística que els nous POUMS en tramitació poden generar. Les fórmules a emprar poden ser les següents:

o        En el primer cas, l’objectiu es fomentar l’ocupació de l’habitatge ja construït i vacant.

o        En el segon cas, el control de la construcció de nova planta, ja hi ha fórmules posades en pràctica amb èxit per diversos ajuntaments per evitar l’especulació urbanística. Aquestes fórmules suposen en particular que l'autoritat municipal només requalifiqui sòl per a ús residencial sota les següents condicions:

1) Que la construcció de nova planta es destinarà a un habitatge de primera residència.

2) Que les obres hauran de finalitzar en un termini màxim de cinc anys des de l'adjudicació.

3) Que el nou habitatge no es podrà vendre en un termini de 15 anys i sempre sota les mateixes condicions de garantia d'ús de primera residència.

4) Que si s'incompleixen les anteriors normes, es perdran els drets sobre el sòl amb penalitzacions a estipular.

Aquestes mesures han de garantir dues coses principals:

1) Que no s’utilitzarà la construcció de nou habitatge com a inversió especulativa, i

2) Que els municipis no utilitzaran aquestes normes per afavorir ni perjudicar ningú

ENTITATS IMPULSORES:

Banyoles, 16 de maig de 2007

ENTITATS ADHERIDES:

Agrupació d'Entitats Culturals de Banyoles (Agrupació de Barraques)

Associació de Naturalistes de Girona

Associació juvenil Ei Gent

Associació juvenil Escambell

Associació juvenil Fem Tram

Associació juvenil Tenim Poca Feina

Ateneu Obert de la Dona

Atlètic Club Banyoles

Col·lectiu La Falç del Pla de l'Estany

Coordianadora de Lleure del Pla de l'Estany

Escola de Natura

IAEDEN (Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura) 

Mesa Cívica per la Llengua del Pla de l'Estany

Plataforma Cívica Salvem l'Empordà

Projecte Sonora