Els herbicides. No són un mal menor. L’Article de l’ham del Juny 2013

Aquest any estem gaudint d’una primavera ideal pel cultiu, tant de l’hort com del jardí. Les plantes creixen ufanoses i, amb elles, les herbes adventícies (les anomenades males herbes) s’escampen i es reprodueixen a velocitats de vertigen. En aquestes circumstàncies, la solució fàcil és recórrer als herbicides. Els herbicides, totals o selectius, acaben ràpidament i sense masses molèsties amb el problema (bé, únicament cal tenir la precaució de portar guants i mascareta com a protecció). Però… són realment la millor solució? Acaben amb les males herbes de forma definitiva i sense més conseqüències?

575_1282309954glifosat

La resposta a les dues preguntes és no. Tot i que són la solució més ràpida i còmode, les conseqüències del seu ús reiteratiu sobre el medi i sobre la resistència adquirida d’algunes plantes els fan totalment desaconsellables. Fa quaranta any que s’usen herbicides i això no ha significat l’extinció de les males herbes. Però en canvi, cada dia més estudis i dades empíriques demostren la seva toxicitat i inoperància a llarg termini.

Els herbicides més emprats actualment són a base de glifosat, un principi actiu que mata les plantes inhibint un enzim imprescindible, responsable de produir tres aminoàcids aromàtics essencials. Teòricament, doncs, només són tòxics per les plantes, però la realitat és que, un inhibidor així, no pot ser tan específic. El glifosat immobilitza, també, els nutrients necessaris per a mantenir la salut de les plantes i la seva resistència a les malalties, intensificant el seu estrés i reduint el rendiment dels cultius. A més, s’acaba filtrant al sòl i danyant els microorganismes, incloent els que actuen com a control biològic de patògens. La conseqüència obvia és l’augment de la virulència dels patògens del sòl i el previsible emmalaltiment del cultiu. Però la cosa no s’acaba aquí: s’ha demostrat que els pesticides a base de glifosat produeixen malformacions en embrions d’amfibis i els seus efectes alerten sobre les possibles conseqüències en humans.

Per si no fos prou, la resistència adquirida d’algunes plantes al glifosat, ha fet aparèixer al mercat un nou herbicida: el glufosinat d’amoni, més tòxic encara que el glifosat. Si el glifosat es considerava de baixa toxicitat (tot i que més tard s’ha descobert que no és així), en el cas del glufosinat d’amoni des de l’any 1996 se sap que altera la síntesi de neurotransmisors, ja que és un inhibidor d’un aminoàcid important pel sistema nerviós. Quan les plantes es tornin resistents a aquest, quin serà el següent?

Per sortir d’aquest cercle viciós, us recomanem utilitzar bàsicament els mètodes tradicionals per a treure les herbes (a mà, amb aixades o amb llaurades) i cobertures de palla, com a prevenció. I tenir paciència. La nostra salut i la del planeta depèn de les nostres bones pràctiques.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *