images

El trastorn per dèficit de natura – l’article de l’ham del desembre 2015-

El trastorn per dèficit de natura és un terme que ha estat definit recentment, que no pretén de cap de les maneres convertir-se en una mena de categoria diagnòstica de caire científic, sinó que busca donar nom a un conjunt de dolències originades en la falta de contacte amb el medi natural. Sota aquest paraigües tan ampli es vol designar a un conjunt de costos humans producte de l’allunyament de la natura, entre els quals podem trobar la disminució de l’ús dels sentits, la depressió, l’estrès, els problemes d’atenció i alts percentatges de malalties físiques i emocionals.
Darrera d’aquest concepte hi ha molt més contingut del que podria semblar a priori, doncs l’elevada atenció que ha rebut per part de mitjans de comunicació, pot fer semblar que es tracta d’una altra simple “moda ecologista” per a cridar l’atenció. Aquesta teoria sorgeix a partir del llibre “El último niño de los bosques” de Richard Louv editat el 2005, un llibre d’educació ambiental convertit en best seller a Estats Units. El llibre recull entrevistes a professors i altres professionals de l’educació, pares i nens, que ha causat un gran impacte entre educadors i naturalistes. El missatge que transmet el llibre és simple: en un moment de desenvolupament de la societat sense precedents els nens creixen desconnectats del món natural, i això té unes conseqüències.

Els adolescents i els nens, especialment els que viuen en zones urbanes, estan acostumats a tenir-ho tot i ràpid, sense esforç. Viuen en un món on gestionen converses per mòbil, activitats extraescolars, deures, televisió, ordinador, xarxes socials… Aquesta addicció a la velocitat i a la hiperestimulació fa que si aquest nens els poses a la natura s’avorreixen i cada cop van menys a la natura. L’ésser humà malgrat anys d’evolució no està preparat per canviar fisiològicament tan ràpid per adaptar-se a aquest estil de vida on la tecnologia és tan preponderant. No hem d’oblidar que estem fets per viure en un entorn natural. Aquesta contradicció acaba afectant negativament a l’estil de vida dels infants i joves, desembocant en trastorns com l’obesitat, les malalties respiratories, el trastorn per dèficit d’atenció i la hipovitaminosi D.

A Estats Units l’impacte del llibre de Louv i del concepte del trastorn per dèficit de la natura s’ha vist reflectit en un augment de les escoles de natura per a preescolars, dels centres d’educació ambiental, i d’una major pressió per a incorporar conceptes mediambientals al currículums educatiu de l’escola, inclosos destacats canvis legislatius en els programes educatius a nivell nacional. Els conceptes i les activitats que s’estimulen des d’aquest moviment educatiu són des de sortir més de l’aula de l’escola i fer classes al pati, en un parc o al mig de la natura, fer un hort escolar, activitats de jardineria de guerrilla, utilitzar les tecnologies de la comunicació en relació amb l’entorn natural, i especialment recuperar un ritme lent, calmat en base a la contemplació de la natura, el silenci o el joc lliure.

Ja hi ha algun detractor, que ha alertat del perill de convertir aquest corrent ideològic, en una forma simplement d’injectar diners al sector de l’educació ambiental. I és que evidentment, tota bona idea es pot corrompre si no s’utilitza correctament. Està clar que la solució no passa per ensenyar el canvi climàtic a nens de 5 anys. Ni desenvolupar costosos programes educacionals sobre medi ambient. És molt important no oblidar la filosofia de fons d’aquesta idea, i és que en l’educació ambiental el que cal és potenciar tota noció de jugar a la natura i aprendre a través del joc. Simplement es tracta d’estar més hores en contacte amb la natura fent l’activitat que sigui, promoure l’observació, la vista l’oïda, el tacte…. I d’aquí a entendre la importància de conservar l’entorn natural, només hi ha un petit pas.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *