El Japó sense nuclears. L’Article de l’ham. Juny 2012.

El Japó, un dels països més nuclearitzats del món, amb 54 centrals, ha mantingut desconnectades de la xarxa totes les seves centrals nuclears durant aproximadament  2 mesos. Des del mes de març, les centrals japoneses han anat parant una darrera l’altra. Algunes d’elles, com la de Fukushima, definitivament,  i altres, en principi, de forma temporal. Durant aquests dos mesos  cap nuclear ha funcionant i el Japó ha aconseguit l’energia que ha necessitat d’altres fonts. Desgraciadament les últimes notícies ens diuen que, a hores d’ara, dos reactors s’estan reactivant de nou.

El dia 11 de març de 2011, la central nuclear de Fukushima-Daiichi va patir un terrible accident nuclear que ha donat lloc a la segona fuita radioactiva més greu de tots els temps, després de l’originada per l’accident de Txernòbil, el 1986. Les conseqüències sobre la salut de les persones no es coneixeran fins d’aquí a 10 o 20 anys.

Actualment, al Japó, la societat ha desenvolupat una enorme oposició vers aquesta font d’energia i una gran desconfiança entorn de les empreses explotadores de les nuclears,

La companyia elèctrica propietària de la central és TEPCO, la més gran de Japó, i la tercera més gran del món. La gestió realitzada per TEPCO i per les autoritats japoneses s’ha caracteritzat pel secretisme i la mentida. Es va trigar més d’un mes a reconèixer que l’accident era de nivell 7, el màxim.  Es va negar l’evidència que els reactors 1, 2 i 3 estaven parcialment o totalment fosos. Es va permetre que milers de persones rebessin grans dosis radioactives a l’endarrerir l’evacuació de zones molt contaminades més de dues setmanes…

Al Japó, una potència tecnològica de primer ordre, no s’ha pogut evitar aquest accident ni s’han controlat els seus efectes. Una anàlisi exhaustiva i a llarg termini revela que les raons principals per les que es van produir les tres fusions van ser, molt més que les errades tècniques,  les deficiències institucionals, la mala gestió política, una normativa regida per la indústria i un menyspreu generalitzat cap als riscos nuclears.

Fukushima ha demostrat que les catàstrofes nuclears poden donar-se en qualsevol país, fins i tot en els més rics i tecnològicament més desenvolupats. Per altra banda, encara que la indústria nuclear continua assegurant que un accident atòmic rellevant només passa una vegada cada 250 anys, la realitat s’entossudeix a demostrar que el món pateix una crisi important cada 15 o 20 anys. Semblaria intel·ligent que nosaltres també seguíssim l’exemple del Japó i d’altres països que ja estan reduint els seus programes nuclears o establint calendaris de tancament: Alemanya, Bèlgica, Suïssa, Itàlia, etc. Els defensors de l’energia nuclear ens anuncien catàstrofes si prescindim de l’energia nuclear, el desproveïment elèctric i una infinitat d’horrors, però, de moment,  l’únic horror real és el que han patit, pateixen i patiran a Txernòbil i a Fukushima.

Extret, entre d’altres llocs:

http://www.greenpeace.org/espana/es/Blog/japn-sin-nuclearesla-vida-continua/blog/40764/

http://www.greenpeace.org/espana/es/reports/Las-lecciones-de-Fukushima/

http://www.ecologistasenaccion.org/article20037.html

http://www.tanquemlesnuclears.org/

 

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *