Crònica d’un ple municipal d’aprovació del Pla de Sota Monestir

El passat 25 de juny es va celebrar a les 20:15 un ple municipal a l’ajuntament de Banyoles on un dels principals punts de l’ordre del dia era l’aprovació inicial del projecte d’ordenació urbanística de Sota Monestir. Minuts abans de la celebració del ple, un grup de ciutadans aplegats sota el nom de la plataforma “Salvem SotaMonestir” van llegir un manifest a favor de la conservació de part del patrimoni natural i històric d’aquesta zona, però especialment reclamant un procés més democràtic i participatiu en l’elaboració i aprovació del projecte i demanant l’aturada del procés.

La sala del ple va quedar petita per acollir el centenar de persones que van acudir al ple municipal, també mitjans de comunicació. Entre el públic hi havia els pocs habituals al plens municipals, companys dels partits polítics, propietaris de terrenys a sota Monestir i membres de la Plataforma salvem SotaMonestir, així com altres col·lectius com Limnos o el Casal Popular.

El ple va ser dens, pesat i llarg per a molta gent de la sala poc acostumada al món de la política, i molt calorós per la manca de ventilació de la sala. Els assistents van aguantar estoics durant més de dues hores els arguments a favor del projecte del governs municipal en mans de CiU i un regidor no adscrit a cap partit polític, les intervencions dels regidors de l’oposició i a la resta dels punts de l’ordre del dia del ple, tot esperant el torn de preguntes.

El govern municipal

Va iniciar el ple el regidor d’urbanisme, Miquel Vilanova que va exposar el projecte de Sota Monestir. Va explicar els arguments per aprovar-lo en aquest moment i detalls sobre el projecte. A grans trets els arguments són continuar amb el model urbanístic de creixement, de fer cases i del totxo que teníem fins ara (no hem après res), malgrat al lloc on ens ha portat aquest model, i seguir les directrius que diuen el planejament urbanístic dels anys 80 i el pla director urbanístic comarcal del 2010, redactats i argumentats tots abans de la crisi amb previsions de creixement econòmic i demogràfic. Segons l’ajuntament aquest pla desenvolupa urbanísticament un espai que ara mateix està catalogat com a urbanitzable, en rebaixa lleugerament el volum d’edificabilitat, preveu la protecció d’unes hectàries d’hortes, crea un corredor verd al voltant la Canaleta, planifica la vialitat de l’espai amb nous carrers, preveu una zona d’equipaments, una zona industrial, una zona amb cases amb terreny, una altra de pisos de planta baixa i tres, i protegeix les edificacions existents. Tant el regidor com l’alcalde insisteixen en que el projecte millora alguns projectes de governs anteriors que havien previst projectes més agressius amb el territori. Tant l’alcalde com el regidor van obviar que el fet que un projecte que en millori un altre de molt dolent, no el converteix necessàriament en un projecte bo. Enlloc de defensar amb claredat i valentia els arguments “desarrollistes” de l’espai, com sempre, van dir mentides, van explicar mitges veritats i van fer molta i molta demagògia amb arguments que insultaven la intel·ligència del públic. Intervencions memorables com la del regidor no adscrit, Jordi Bosch Barraca, on va dir que hi havia dos opcions sobre l’espai: urbanitzar o desclassificar el sol urbà i passar-lo a rústic, i va lamentar que ningú havia fer una proposta clara sobre la segona. La pregunta és obvia, no és ell, que havia estat regidor d’urbanisme i actualment regidor de medi ambient, qui ha de demanar als serveis tècnics de l’ajuntament que li facin propostes alternatives o li solucionin els dubtes, que per això cobra una dedicació exclusiva? El regidor encara demana als ciutadans o als partits polítics de l’oposició que li facin la seva feina.

L’oposició

Hem d’intentar ser parcials amb les intervencions de l’oposició, però no és fàcil i tampoc en podem fer un resum exhaustiu. Tant ICV com la CUP van votar i argumentar clarament contra el projecte, mentre que Junts per Banyoles en va criticar aspectes tècnics puntuals i hi va votar en abstenció. Van sorgir molts arguments i critiques al procés de l’ajuntament, especialment al fet que s’aprovi aquest pla específic de Sota Monestir, abans de revisar el planejament urbanístic general de tot Banyoles. ICV va reclamar un millor procés de participació ciutadana, doncs les dues sessions informatives del pla obertes als ciutadans que es van fer, no es poden considerar veritablement com a participació ciutadana. Es va reclamar una aposta per la protecció dels horts i la creació d’un parc agrari. La CUP també va insistir en la farsa de la participació ciutadana en aquest procés, i demanava un referèndum popular; i va argumentar que no cal un desenvolupament urbanístic en aquesta zona davant el gran nombre de pisos buits i en previsió de construcció a Banyoles. A la vegada també en demanava la protecció dels horts, els recs i el patrimoni històric…

El públic

Durant el ple, el públic va aplaudir algunes intervencions dels regidors de l’oposició, i interrompent amb algun xiulet les paraules dels regidors de l’equip de govern, obligant a l’alcalde a demanar respecte. Clar que mentrestant ells anaven argumentant mitges veritats, dient alguna mentida i algunes altres frases lamentables, jugant amb el desconeixement del públic, rient-se de la ignorància general del públic, i demostrant el poc respecte que tenen pels ciutadans de peu de carrer que els escoltaven, demostrant poca tolerància a la divergència i traient pit justificant-se en la seva elecció falsament anomenada democràtica.

Després d’una maratoniana sessió de ple, l’alcalde Miquel Noguer va mostrar el seu costat més democràtic dictaminant només la possibilitat de fer 5 preguntes al ple al centenar de persones que hi havia al públic. Els ciutadans van murmurejar i criticar la postura de l’alcalde. Durant les peguntes també va ser el moment estel·lar del regidor Miquel Vilanova. Davant d’una pregunta d’un membre de la plataforma Salvem Sota Monestir, preguntant per la urgència de l’aprovació d’aquest projecte urbanístic i reclamant més temps per a la participació i al debat ciutadà, el regidor va respondre “Precisament com que aquest projecte no és urgent, cal aprovar-lo ara”, un insult més a la intel·ligència del públic. Més endavant encara va deixar alguna perla més. Després de preguntar-li per la poca protecció del patrimoni històric de l’espai, va dir que ja s’havien protegit tot el patrimoni: dos ponts i un molí. Al cap d’una estona, mentre anava parlant va dir “Cada cop que vas a Sota Monestir trobes nous elements de patrimoni, rentadors, etc…“ i doncs com és que no estan catalogats tots?

Dues preguntes més van dilapidar el ple. Una va fer un atac directe al regidor Barraca, pel seu poc interès en protegir el patrimoni, i insinuant altres interessos…., i l’altra va disparar contra la relació de l’Alcalde amb la Caixa, sobre el seu sou, i dels possibles interessos entre les empreses immobiliàries de La Caixa i el desenvolupament urbanístic d’aquest espai. Com que l’alcalde va fer com sempre, no va respondre la pregunta, alguns membres del públic el van increpar amb paraules com: Botifler, lladre, corrupte, … amb el que l’alcalde va donar un cop a la taula i va aixecar la sessió indignadíssim. Mentre el públic realment indignat exigia més democràcia, i cridava lemes contra l’actual sistema polític, els policies de paisà de la sala avisaven a l’alcalde no sortís que corria perill. Que trist!!! Si, si, perill de democràcia, … ja ho sabem que és molt dolenta la democràcia…

Els ciutadans de la Plataforma Salvem SotaMonestir, entre ells els membres de Limnos seguiran al peu del canó per aturar aquest pla urbanístic i replantejar-lo amb més participació ciutadana i amb una aposta per a la conservació i a la sostenibilitat del territori.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *