Consum conscient de roba: Alternatives (part II). L’article de l’ham del novembre de 2013

Quan es compra roba amb la intenció de conservar-la temps, cal tenir en compte alguns aspectes referents a la qualitat, és a dir, fa bé la seva funció ? és còmoda?  la confecció és acurada? té costures reforçades en llocs d’esforç? els botons tenen la cueta de fil a dintre i no en fora perquè no ens caiguin aviat? Ens durarà temps? Conèixer els tipus de fibres ens pot ajudar. Per llei han de venir indicades a l’etiqueta i poden ser:

1. Fibres a base de cel·lulosa o fibra vegetal com el lli, el cotó o la viscosa. Perden resistència amb les rentades. Són biodegradables i idònies per estar en contacte amb la pell. Algunes vegades, el cotó es barreja amb una mica de polièster per donar-li major resistència. El lli i la viscosa són fresques però poc resistents. La marca Tencel i Modal, aguanten més.

2.Fibres animals, com la llana o la seda que és la més resistent de totes. La llana es pot barrejar amb una mica de polièster per adquirir resistència o amb acrílic,  però llavors farà moltes més boletes.

3. Fibres derivades del petroli que no es biodegraden i com els plàstics, romandran intactes milers d’anys;  per això es trenquen menys. Obstrueixen la transpiració. Són: el poliester, l’acrílica, la lycra, l’elastan, el nilon, la poliamida …

Cal tenir també present que la producció de fibres i/o teixits requereix un consum important d’aigua, energia, pesticides (abundants en produccions massives de cotó no ecològic), substàncies clorades, usades per blanquejar o les tòxiques de la tintura, quan no són d’origen natural. En el mercat hi ha alguns segells que garanteixen entre el 95 i el 100% de producció ecològica de la fibra com OE 100, GOTS made with orgànic, Naturtextil …  D’altres, com Made in Green tenen a més, un codi ètic pel que fa condicions laborals. Un cop dit tot això, com a alternativa, podríem guiar-nos per la regla de les 3 erres. REDUIR, abans de substituir una peça de roba amb algun problema, mirem si es pot arreglar. REUTILITZAR entre coneguts (com ja es fa molt amb roba de mainada) o facilitant la reutilització de la que ja no fem servir. Podem trobar botigues de segona mà a ca.robaamiga.cat/mapa-interactiu o a www.engrunes.org. Humana, també recull roba utilitzada però és una entitat amb certa controvèrsia i vetada en alguns països. Per últim, es pot RECICLAR i se n’obté fil i borra per matalassos, coixins, aïllants … La roba que no aconsegueixen vendre va majoritàriament a l’abocador, per tal de no vendre-la a preu de segona mà. A Banyoles disposem d’alguns llocs com “Repunts”  o “Cosidura” on es fan tota mena d’arranjaments; també botigues amb roba de segona mà com “l’encant” o “un món de mans”. Seguint aquesta línia, a l’hora de comprar roba podem trobar algunes peces del que s’anomena moda sostenible, ètica o roba eco-ètica. En general, és roba feta amb fibres de cultiu ecològic, naturals o a partir de roba usada; fabricada en tallers locals, que controlen les condicions laborals, o en cooperatives del Sud, amb tractes similars als del Comerç Just. “GreenLifeStyle “ i “Humus” en són exemples, també Coshop que ven a través de la seva web (www.capipotaproductions.com) o Moltacte, empresa amb excedent de roba de marques, principalment catalanes, i amb la meitat dels treballadors amb alguna discapacitat mental (www.moltacte.com). La plataforma Slow Fashion Spain té en el seu web (www.slowfashionspain.com) un directori/aparador de firmes eco-ètiques de roba. També Velaruna Comercio Justo, és una marca de roba d’Intermón-Oxfam, que sol agradar molt; els dissenys són d’una espanyola i la confecció es fa a la Índia garantint condicions ecològiques en algunes de les peces. Tot plegat, aquestes són algunes idees, entre d’altres, que ens poden ajudar a fer un consum més sostenible. ( Fonts d’informació al nº 39 i 40 de la revista Opcions)

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *