sdr

Espolla s’omple d’aigua i s’agreuja l’impacte de les visites a l’espai

A l’inici del mes d’abril les plujes van reactivar l’aqüífer de l’Alta Garrotxa el suficient per omplir parcialment l’estanyol d’Espolla. Els brolladors van omplir la part principal, però els saltants d’Espolla no van acabar d’anar. L’aigua ha aguantat gairebé quinze dies o més fins a assecar-se a primers de maig.

Hi ha hagut una explosió de triops i amfibis, especialment gripau corredor.

El nou itinerari de l’espai ha premés accedir a tota la riba est amb més facilitat. Limnos ha lamentat la manca de senyalització i cartells, només hi havia una senyalització provisional posada per l’ajuntament de Fontocberta. S’ha demanat la col·locació urgent de la rètols informatius als ajuntaments i s’ha requerit la presa de mesures també a l’ajuntament i al Consorci de l’Estany, com ara tanques. Limnos també estudia emprendre més accions per millorar la gestió de l’espai, especialment la vigilància.

Aquest any s’hi ha vist gent banyant-se, molta gent agafant capgrossos i triops, i accedint a tots els racons de l’espai. Malauradament, preocupa que l’espai pugui morir d’èxit. Cal recordar que agafar amfibis i triops és motiu de denúncia greu, i es sancionable per la llei.

2018_03_02-estany-i-martis_46_web_q

Arbres Catedrals – L’article de l’ham de l’abril 2018-

La majoria dels que vivim en ciutats hem trencat les connexions mil·lenàries que ens unien amb els arbres. Antigament un arbre era, moltes vegades, el centre de la vida dels pobles, protagonista de les seves tradicions i llegendes. Acostumava a ser un arbre gran i molt vell. Els vilatans anaven envellint però pràcticament no podien apreciar canvis en l’arbre, mentre que l’arbre anava veient passar les diferents generacions d’habitants del poble, veient-los néixer, viure i morir. Era l’arbre genealògic… de tot el poble!

Els arbres són les grans obres d’art de la natura. De vegades el museu on s’exposen pot ser la pròpia natura, formant densos boscos però també els podem veure en els carrers, els passejos i les places dels nostres pobles i ciutats.

Sabem que els arbres més vells de la Terra són uns pins que es troben a Califòrnia i que tenen prop de 5.000 anys d’edat, és a dir que existien abans que els egipcis construïssin les seves piràmides. No gaudim d’arbres tan vells en les nostres contrades però sí que tenim grans arbres monumentals, centenaris, que potser han viscut 300, 400, 500 anys o més… potser ja havien nascut quan Colom va descobrir Amèrica; probablement ja eren vells quan va esclatar la Revolució Francesa; segur que van ser contemporanis de Verdaguer o Maragall. Són enormes, estan carregats d’història i de cultura; han anat acumulant valor al llarg del temps… són els nostres arbres-catedrals. Hi ha d’altres no tan grans, no tan vells, però que són magnífiques escultures vivents. També hi ha d’altres, molt més modests, més petits, més joves, potser només tenen 15 o 20 anys, són arbres infants que poden ser com aquells quadres menuts que trobes a les parets dels museus, però que, com les pintures impressionistes, són ja tresors per ells mateixos, petites meravelles en miniatura. Tots mereixen el nostre respecte, els més grans i els més petits, els més vells i fins i tot els més joves, ja que si els deixem créixer, probablement arribaran a convertir-se en magnífics exemplars.

Gandhi deia que la grandesa d’una nació i el seu progrés moral poden ser jutjats per la manera com els seus habitants tracten als seus animals. Igualment hi ha qui opina que la cultura d’un poble es pot mesurar pel respecte i el coneixement dels arbres que té la seva gent, així com la seva capacitat d’experimentar-los en totes les seves múltiples dimensions.

Moltes persones encara tenim pendent acabar de restablir els vincles ancestrals amb els arbres. Potser podem començar per mirar-los amb ulls nous, fixar-nos-hi més, descobrir-hi coses noves, contemplar la seva bellesa, admirar els seus canvis estacionals, estimar-los, sensibilitzar-nos més amb els seus problemes, protegir-los i exigir la seva protecció…. Ens hi posem?

cartell-cicle-consum-responsable-2018

Cicle de consum responsable 2018

CICLE PER AL CONSUM RESPONSABLE

Per cinquè any s’organitza un cicle d’activitats per a la promoció i educació en el consum responsable per a la construcció d’una societat més justa socialment i ambiental.

Consultel programa en pdf Cicle Consum Responsabe – 2018 (reduit)v2

ENTITATS ORGANITZADORES: Can Butinyà- Comerç Just, Banyoles Solidaria, PAH-Banyoles, Associació La Cistella, Ateneu Obert de la Dona, Mon Banyoles, Casal Popular Independentista del Pla de l’Estany, Limnos i Naturalistes de Girona.
Col·labora: Museu Darder de Banyoles, Germans de Palau

Les activitats poden estar subjectes a canvis d’última hora. Consulteu web i facebook de les entitats.

DIVENDRES 27 D’ABRILMalbaratament alim
de 19 a 21h. Lloc: CASAL POPULAR INDEPENDENTISTA
EL MALBARATAMENT ALIMENTARI Xerrada i Green Drink (debat informal).
Campanya “La manduca no caduca” i debat posterior sobre el consum i la producció d’aliments, amb begudes i pinxos a preus populars.
Organitza: Casal Popular del Pla de l’Estany i Associació de Naturalistes de Girona.

 

DIVENDRES 4 MAIG
de 19 a 21h. Lloc: CASAL POPULAR INDEPENDENTISTA
DOCUMENTAL “TASTE DE WASTE”
L’acte estarà lligat a la xerrada del divendres anterior i també estarà emmarcat dins la campanya “La manduca no caduca”.
Organitza: Casal Popular del Pla de l’Estany i Associació de Naturalistes de Girona.

DIMECRES 9 MAIG
a les 19h. Lloc: MUSEU DARDER
Presentació de «Som Mobilitat»: la cooperativa que treballa per la mobilitat més sostenible.
El model de mobilitat actual és un fracàs ambiental, econòmic i social. Per posar a l’abast alternatives eficaces i contribuir a un model de mobilitat més sostenible, Som Mobilitat està dinamitzant serveis de mobilitat elèctrica compartida a Catalunya, amb una visió local-comarcal, regional-catalana i internacional.
A càrrec de Joan Naspleda. Membre de SomMobilitat
Organitza: LIMNOS Col·labora: Museu Darder i Ajuntament de Banyoles

DISSABTE 12 DE MAIG
Lloc: PLAÇA MAJOR
FESTA DEL COMERÇ JUST
De les 9 fins a les 20h: exposició i venda de productes de Comerç Just i altres.
De les 10 a les 13h. Gran esmorzar solidari amb menjars de la Cafeta Marroquina i de Comerç Just. Preu del tiquet: 3,5€
11:30h. Actuació del “Xantal Duet” amb música ambiental.
12:30h. Lectura del manifest per l’Anna Quintana, fundadora de l’Associació “Món Banyoles”.
Ambientació pels grups «Legki Yakaru» de l’Associació de Dones Subsaharianes i “Creixem” de l’Associació de Dones de Calella.
De les 18 a 19:30h Actuació del “Xantal Duet”
19:30h Rifa solidària d’una bicicleta de Càritas i molts altres premis de Comerç Just.
Organitza Can Butinyà-Comerç Just.

DIUMENGE 13 MAIG
a les 18h: Lloc: TALLER DELS GERMANS DE PALAU
Vetllada musical.
Organitza Can Butinyà-Comerç Just.

DIMECRES 16 MAIG
a les 19h. Lloc: MUSEU DARDER
Cuinar responsablement. La importància d’una dieta amb consciència en el món actual.
Per Miquel Duran Montgé, expert en Nutrició humana i Dietètica amb experiència a Nicaragua i El Salvador
Organitza Can Butinyà-Comerç Just.

DIJOUS 17 MAIG

a les 19h. Lloc: MUSEU DARDER
Les criptomonedes: (Bitcoin, Ethereum, Petro…) serveixen per combatre el sistema financer capitalista o són una estafa piramidal? Descobrim què són i com funcionen les monedes basades en blockchain.
A càrrec de Josep Maria Reyes. Professor.
Organitza: Associació «La Cistella».

DISSABTE 19 MAIG
a les 17h. Lloc: ATENEU OBERT DE LA DONA
ELS TINTS NATURALS.
Cóm tenyir amb plantes: un procés oblidat. Demostració de diferents tècniques d’estampació.
A càrrec de Pilar Herrera de les Campaneles Sisters.
Organitza: Ateneu Obert de la Dona

DIJOUS 24 MAIG
a les 19h. Lloc: MUSEU DARDER
Presentació de la cooperativa «Som Energia». Consum i producció d’energia 100% renovable. Què és Som Energia i com a través d’aquesta cooperativa s’avança en el consum responsable.
A càrrec de Núria Palmada, Enginyera Industrial. Responsable de l’àrea de generació de Som Energia. Presenta la xerrada: Ramon Caralt, Enginyer Industrial.
Organitza: Banyoles Solidària.

DISSABTE 26 MAIG
a les 19h. Lloc: MUSEU DARDER
Per què ser vegà?
És necessari consumir carn per tenir una dieta sana i equilibrada? Quina és la cara oculta de les indústries làcties i càrniques? Ens plantejarem si és sostenible, ètic i saludable el consum de productes d’origen animal i quina és la filosofia i la dieta vegana.
A càrrec de David Funosas de Limnos.
Organitza: Limnos Col·labora: Museu Darder i Ajuntament de Banyoles.

DIMECRES 30 MAIG
a les 19h. Lloc: MUSEU DARDER
Col·loqui. Els efectes que el desnonament pot tenir en la nostra salut mental.
Organitza: PAH BANYOLES.

DIJOUS 31 MAIG
a les 19h. Lloc: MUSEU DARDER
Taula rodona: DONA, SALUT I CONSUM RESPONSABLE
Fórmules per empoderar les dones en relació a la cura de si mateixes a través d’hàbits respectuosos amb els nostres cossos i la natura (menstruació, menopausa, sexualitat, mercantilització de la salut…)
A càrrec de: Marta Trigo (terapeuta natural i membre de CAPS) i Marta Jiménez (Fisioterapeuta)
Organitza: Món Banyoles

DATA A CONFIRMAR(finals de maig)
Lloc: CASAL POPULAR INDEPENDENTISTA
Presentació de SOM CONNEXIÓ. La cooperativa de telecomunicació.
Organitza: Casal Popular Independentista

Cicle Consum Responsabe - 2018 (1).jpg

Cicle Consum Responsabe - 2018 (2)

 

 

 

Curs 2018 Museu Darder Limnos sobre papallones diürnes

Nou Curs d’identificació de papallones diürnes 2018

Ja tenim a punt les dates pel nou curs de papallones diürnes d’aquesta primavera de 2018. Apunteu-vos!!! Places limitades.

El curs consta de 4 sessions pràctiques i una de teòrica amb l’objectiu d’identificar les espècies de papallones del nostre país. Les sortides seran a les llacunes de Can Morgat a Porqueres, al Montgrí, als estanys d’en Jordà a la Garrotxa i als Aiguamolls de l’Empordà. El preu és de 20 euros, la meitat pels socis de Limnos i està organitzat per Limnos i el Museu Darder de Banyoles.

Podeu consultar el programa en pdf aquí.

cartell curs ropalòcers

 

Curs 2018 Museu Darder Limnos sobre papallones diürnes

Curs 2018 Museu Darder Limnos sobre papallones diürnes

SuperRius

La importància dels jocs naturalistes didàctics-l’article de l’ham de l’abril 2018-

LA IMPOTÀNCIA DELS JOCS NATURALISTES DIDÀCTICS

Des dels inicis dels moviments del naturalisme i l’ecologisme s’ha hagut de treballar moltíssim per despertar la consciència ambiental de la gent, treballant contra un sistema totalment mancat d’aquests valors. En aquest context, el principal focus de l’educació ambiental són els més joves. Amb unes ments més obertes i receptives, els infants empatizen més ràpid amb el medi i tenen més facilitat per adoptar valors naturalistes. Una de les maneres més eficaces de fer educació ambiental, a part de les sortides a la natura, són els jocs. A tots els infants els agrada jugar, i els jocs poden arribar a ser molt didàctics, també per l’aprenentatge de valors.

Un cas molt destacat és el del joc d’ordinador Super Rius, que va sortir l’any 1998 com a col·laboració entre el Departament de Medi Ambient de la Generalitat i el Club Super 3 de la Televisió de Catalunya (TV3). En aquest joc, l’objectiu principal era nejetar un riu sencer perquè la Lluenta, la llúdriga protagonista del joc i el personatge encarregat de donar consells mediambientals del Club Super 3, pugués tornar a viure-hi.

Per netejar el riu, els jugadors havien de complir diferents tasques. La primera, retirar totes les deixalles del medi, fins i tot les de sota l’aigua. Totes les escombraries recollides s’havien de reciclar deixant-les al contenidor corresponent. A més a més, també s’havien de posar depuradores a tots els abocaments d’aigua del riu, i tancar totes les aixetes mig obertes que malgastaven aigua. Un cop cada tram del riu estava net, la Lluenta apareixia a la pantalla per agraïr la tasca de l’usuari. Per si això no fos prou, el Super Rius presentava un quadern de flora i fauna actòctona dels nostres rius, que s’havia d’anar desbloquejant fent fotos de totes les espècies de l’entorn per tenir-les al quadern. Així doncs permetia explorar la gran diversitat d’organismes vius que habiten en diferents trams dels rius i en quines condicions necessiten viure.

Tots els que hem jugat a aquest joc estaríem d’acord en que no només vam aprendre un munt sobre la biodiversitat fluvial de casa nostra, sinó que clarament vam adoptar la idea que tots, fins i tot els més petits, podem contribuir activament en la conservació del medi ambient.
És una llàstima que aquest joc no estigui a l’abast dels nens i nenes d’avui. És per això que, en un context on la creixent tecnologia ofereix un munt de jocs i aplicacions, però també en l’àmbit de jocs de taula o familiars, s’hauria de procurar que hi seguís havent oferta de jocs didàctics naturalistes, com a eina molt important per seguir despertant la consciència ambiental dels joves mentre es diverteixen.

salze talat a prop de l'aigua 2 (1024x791)

Limnos demana que es reposin els arbres talats a la vora de l’estany

Durant els últims mesos s’estan duent a terme diferents actuacions sobre arbres i altra vegetació al voltant de l’estany de Banyoles. Al parc de la Draga, per exemple, s’estan talant pollancres híbrids, que es fan servir en jardineria, que han acabat la seva vida útil i seran substituïts per altres arbres nous més adequats. També s’està actuant sobre arbres que formen part dels boscos que voregen l’estany i que estan morts, malalts o que s’han inclinat fins el punt que poden representar un perill per als vianants. Igualment s’estan fent altres actuacions sobre la vegetació tècnicament justificades.

Hem observat, però, que en les darreres setmanes s’han talat alguns verns i salzes individuals de la zona del front d’estany de Banyoles. Eren arbres autòctons que havien crescut de forma natural a la vora o a prop de l’estany, amb prou anys de vida, i que tenien un evident valor paisatgístic i medi ambiental. Els motius de la tala serien, segons els serveis tècnics consultats, la mala salut d’aquests arbres, o bé que perjudicaven el muret o mota de l’estany. El problema rau en què no està prevista la reposició d’aquests arbres.

L’associació Limnos lamenta la manca d’informació pública prèvia a la tala dels arbres, en una actuació de fets consumats que es repeteix freqüentment, obviant el dret de la ciutadania a conèixer els motius d’aquestes actuacions; alhora expressa la necessita que totes les entitats implicades en aquests temes, ajuntaments, consell comarcal, consorci … mostrin màxima sensibilitat ambiental i que això es tradueixi en fets.

 

salze talat a prop de l'aigua 2 (768x1024)Lamentem també que, com a norma general en qualsevol tipus de tala, no es consideri la reposició immediata de l’arbrat desaparegut, En el cas concret dels arbres del front d’estany esmentats el que demanem és la seva reposició, el més aviat possible, en el mateix lloc o en un de molt proper (assegurant que no perjudiquin la mota si és el cas) per tal de recuperar el valor ecològic i paisatgístic de la zona.

Instem als ajuntaments implicats a elaborar una ordenança de protecció de l’arbrat i altra vegetació d’interès local, com ja tenen algunes localitats catalanes. En aquesta ordenança s’haurien de tenir en compte arbres, arbustos i altra vegetació d’especial interès, bé perquè són arbres monumentals o amb valors històrics i culturals, bé per les seves característiques biomètriques (alçària, amplada) o perquè tenen valor paisatgístic i medi ambientals o es tracta de vegetació autòctona.

Així mateix és important que, a curt termini, es facin accions d’informació i sensibilització dirigides a la ciutadania sobre el valor i la importància de la vegetació autòctona (arbres, arbustos i vegetació aquàtica) que puguin ajudar a fer evolucionar algunes idees tòpiques i antigues encara fortament arrelades entre una part de la població de la comarca. Cal, definitivament, deslligar l’abundància de vegetació aquàtica del concepte de brutícia o de falta de manteniment; cal que tothom tingui clar que si la vegetació no deixa veure l’estany no implica que s’hagi de tallar, només vol dir que has de caminar unes passes més enllà per poder veure’l; cal que el passejant reconegui que uns quants arbres no impedeixen la vista d’un paisatge o un monument, sinó que l’emmarquen i el sublimen; cal que els organitzadors d’esdeveniments esportius implementin ja la idea de que respectar al màxim els nostres arbres, la nostra vegetació i la nostra fauna no només no és incompatible amb la pràctica esportiva, sinó que la complementa i la fa més sostenible. Hi ha molta feina a fer i des de Limnos ens comprometem a participar en qualsevol tasca d’aquest tipus.

Portada Concurs fotos 2018

XXVII Concurs de fotografia de la Natura: Rius, recs i rieres” 2018

Fins l’1 de maig encara teniu temps de participar en la XVII edició del Concurs de Fotografia de la Natura que organitzen el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB), l’entitat ecologista Limnos, el Museu Darder de Banyoles i la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona (UdG). El tema de l’edició d’enguany és “Rius, recs i rieres”. S’acceptaran imatges que mostrin qualsevol tipus de curs d’aigua en algun dels seus trams, encara que estigui sec, així com els elements singulars que en formen part (gorgues, saltants, baumes, congostos, …) i les plantes i animals que s’hi troben.

Bases XVII concurs fotografia natura

La dotació del primer premi, per a la fotografia guanyadora del concurs, és de 400 euros. A aquest premi hi optaran, en primera instància, totes les fotografies presentades. El jurat, a més, atorgarà dos premis especials de 250 euros cadascun, que es destinaran respectivament a la millor imatge obtinguda a la comarca del Pla de l’Estany i a la millor fotografia realitzada per un soci d’alguna de les entitats que organitzen el concurs o bé per una persona vinculada a la Universitat de Girona (estudiant, personal d’administració i serveis, docent o investigador).
La participació és lliure i gratuïta. Hi podrà participar qualsevol persona, aficionada o professional.

 

Portada Concurs fotos 2018

monestir LIMNOSCFQ (10)

Integrar el medi ambient i la salut en la planificació urbanística – l’article de l’ham del març-

Els pobles i ciutats es desenvolupen, creixen, s’urbanitzen, tenen necessitats de mobilitat, calen serveis, nous equipaments, el que obliga a les administracions públiques a fer inversions. Durant molts anys aquest creixement s’ha fet de forma desordenada i desenfrenada generant tant problemes ambientals, com provocant conflictes veïnals. Actualment les normatives obliguen a realitzar plans d’ordenació urbanística municipal que és l’instrument per ordenar urbanísticament el territori a llarg termini. Correspon als plans d’ordenació urbanística municipal classificar el sòl en diferent tipologies: zones verdes, sòl urbà, sòl urbanitzable, equipaments, nous carrers,…Han de definir el model d’implantació urbana i de desenvolupament en funció de les necessitats: zones residencials, pisos, noves escoles o centres sanitaris, pavellons, zones comercials, etc.

Malauradament aquests plans urbanístics encara apliquen criteris poc adequats al medi ambient i a la salut de les persones. Hi ha municipis on encara hi ha una aposta pel cotxe promovent més vials i carreteres. Altres segueixen construint en zones inundables o declarant escasses zones verdes. Es donen casos de declarar urbanitzables zones d’hortes o d’interès patrimonial. O simplement es fan unes previsions inflades de creixement a 20 anys que incrementen la població en un gran nombre justificant la necessitat de creixement. Es paradoxal que just en el moment de planificar, quan ens hauríem de preguntar amb el cap fred si es vol créixer, si tenim lloc per fer-ho, quina ciutat volem ser al futur…, només sentim una resposta oficial: ocupar el màxim de sòl i generar ingressos econòmics. Cap previsió de canvis socials, de futures crisis o de noves necessitats. Per sort, hi ha municipis i entitats que treballen per incidir en una millora ambiental i sobre la salut de les persones de l’urbanisme.

L’ambient on vivim afecta a la nostra salut: contaminació, activitat física, sedentarisme, alimentació… i , per tant, la planificació municipal ha d’integrar aspectes de salut, medi ambient i mobilitat. La contaminació dels cotxes a les ciutats afecta a la mortalitat, especialment en persones amb problemes respiratoris. Una proposta per evitar aquests riscos per a la salut és preveure una xarxa d’espais públics (biblioteques, centres cívics, pavellons,…) connectats entre ells, per afavorir que les persones puguin ser físicament i socialment actives. Cal afavorir la seguretat, com seria fomentar els camins escolars, i garantir la disponibilitat d’espais verds. També es recomana treure les vies ràpides dels centres urbans a favor de la pacificació dels carrers, així com dissuadir de l’ús del vehicle privat en moltes zones, afavorint altres sistemes de mobilitat no motoritzats, i buscant crear proximitat per reduir les necessitats de desplaçament. Combinar diferents usos en un mateix territori barrejant zones residencials amb diferents tipus d’edificis, pisos, cases unifamiliars, comerços i serveis públics i d’oci també és una alternativa. Cal pensar en l’accés amb transport públic a les zones que es pretenguin desenvolupar o fer-hi equipaments, i pensar en que s’hi pugui accedir sense vehicle motoritzat. No es pot frenar l’ús del cotxe sense aparcaments d’enllaç situats estratègicament, que facilitin l’accés a espais comuns d’interès. La xarxa de vianants ha de ser segura, confortable i fiable amb gran capacitat de connexió. L’aposta per la bicicleta no s’ha de fer en detriment dels vianants o del transport col·lectiu, sinó dels cotxes. També ha de generar seguretat i confort. Es clar que si hem de caminar caldran voreres amples, zones peatonals o de circulació 20/30 i recorreguts segurs.

Els plans urbanístics han de millorar la qualitat de l’aigua, potenciar l’activitat física i la reducció del soroll. També han de permetre reduir l’impacte ecològic i l’efecte sobre el canvi climàtic a través de mesures d’eficiència energètica, conservació d’espais verds, hortes, recs i rius, la reducció del nombre d’habitatges previstos o l’adequació de les expectatives de construcció a la mida i tipus de municipi existent. S’han d’afrontar les problemàtiques de salut i medi ambient des d’una visió transversal i posar les persones al centre de la presa de decisions i no els cotxes o els negocis d’alguns. Tenim un bon diagnòstic del problema i podem millorar la situació, tot prenent mesures per millorar l’entorn urbà i, per tant, la nostra salut, planificant ciutats i pobles actius i resilients.

Limnos - Ecologistes de Catalunya

Assemblea de socis i sòcies de Limnos 2018

El passat 10 de febrer es va celebrar a la sala de reunions del Museu Darder l’assemblea de Limnos amb l’assistència de 10 persones.

Durant l’assemblea es van repassar la memòria d’actuacions del 2017 i les propostes pel 2018. L’entitat va aprovar els comptes anuals amb uns ingressos de 7873 euros i unes despeses anuals de 8308. L’any 2017 es va fer una inversió important en la presentació d’unes noves samarretes que esperem recuperar els propers anys amb la seva venta.

Com a activitats destaquen com sempre les relacionades amb el voluntariat ambiental, els camps de treball i els cursos i activitats conjuntes amb el Museu Darder. Com cada any s’ha editat la revista la Llúdriga i s’han elaborat nombrosos articles i algunes notes de premsa.
Per l’any 2018 s’ha presentat un pressupost continuista amb una previsió de despeses de 6.100 euros. Una de les activitats previstes pel 2018 es la campanya relativa al planejament urbanístic de l’Estany de Banyoles.

Logo_LIMNOS_EdC

Medi Ambient, un departament imprescindible del nou govern de la Generalitat per garantir el futur de Catalunya

Antecedents.
1.- A l’inici de l’anterior legislatura (que ha finalitzat per causa de la intervenció de les institucions catalanes per part de l’estat, amb l’aplicació de l’article 155), una majoria aclaparadora de les entitats ecologistes catalanes, ens vam adreçar als diferents grups polítics representats al Parlament de Catalunya per alertar-los sobre la ineficàcia de donar continuïtat a les funcions i estructura actual del Departament de Territori i Sostenibilitat. Vam presentar la demanda que es recuperés la conselleria de Medi Ambient amb unes funcions i estructura que permetessin
abordar els reptes bàsics per a la construcció amb criteris de sostenibilitat del futur país que volem.

Considerem que els fets confirmen abastament els arguments exposats ara fa dos anys: el DTS ha estat prioritàriament el de la promoció i foment de les infraestructures, al qual ha subordinat les polítiques ambientals i de preservació del medi, mancades totalment d’una visió forta i transversal de sostenibilitat per al conjunt de l’acció de govern.

La paràlisi de les institucions de govern arrel de l’aplicació de l’article 155 ha dificultat encara més la recuperació ambiental del nostre país.

2.- L’any 1992 el president de la Generalitat va nomenar, no per casualitat, per primera vegada un conseller de Medi Ambient, Albert Vilalta. Aquesta conselleria de nova creació va ser una de les més transformadores de l’acció del govern. Catalunya s’avançà a la resta de comunitats autònomes i a l’estat espanyol en disposar d’un Departament de Medi Ambient en un moment en el que calia abordar molts reptes: ens havíem incorporat a la UE i la situació ambiental a Catalunya era la d’un un país castigat per una dictadura, amb dèficits severs en infraestructures i serveis socials si ens comparàvem amb la mitjana europea i , especialment, amb un retard molt greu en el compliment dels estàndards de qualitat de vida europeus i de protecció del medi i la biodiversitat.

El nou Departament de Medi Ambient va dissenyar i realitzar canvis necessaris pel país, com ho van ser: el Pla de Sanejament i la construcció de depuradores; la Llei de Residus que, per primera vegada, va fer prioritaris els criteris de prevenció, reducció, reciclatge i millora de la gestió, i va posar en marxa la recollida selectiva; o el Pla d’Espais d‘Interès Natural (PEIN) que va incloure el 21% del territori dins dels espais protegits del país. Aquests canvis i altres van frenar el procés de degradació ambiental molt greu i van dinamitzar el país en la direcció d’una economia amb més respecte pel medi i, per tant, amb més futur.

3.- Però, lamentablement, els successius governs no van mantenir una políticaamb criteris ambientals forts. Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental en un moment on s’ha posat de manifest la necessitat d’un canvi ambiental radical que pugui fer front als desafiaments globals del canvi climàtic, la construcció de nous models socials, econòmics i ecològics. Retrocés també en relació als països europeus capdavanters que reforcen i no redueixen els seus ens ambientals de govern. La Unió Europea atorga, dins de la Comissió Europea, un paper rellevant al Comissari de Medi Ambient i manté i impulsa l’Agència Europea de Medi Ambient com òrgans de primer nivell de la seva acció de govern comunitària.

A Catalunya, paral·lelament a la blasmada llei Òmnibus, el govern català va nomenar un conseller de Territori i de Sostenibilitat a qui es va atorgar dues competències. D’aquesta manera, la preservació del medi i la sostenibilitat restavem subordinades al desenvolupament de les infraestructures de transport, energètiques, …. situació que ens va fer tornar 23 anys enrere quan el Dept. d’Obres Públiques tenia dintre seu una DG de Medi Ambient subordinada (amb Jacint Mateu com a director).

En plena època de retallades socials, es van tornar a barrejar dues competències que, en el marc dels models socioeconòmics vigents, la realitat ha demostrat que tenen tendència a esdevenir pols oposats. ”Territori”, amb àmbits tant forts com Obres Públiques, Infraestructures i Urbanisme, subordina l’altra competència cabdal i tranversal, com ho és la “preservació del medi i la biodiversitat”, que esdevé
inoperativa.

Què proposem?.

4.- Demanem un canvi de la situació actual, amb un Departament de Territori i Sostenibilitat i un Conseller al capdavant que desenvolupa competències urbanístiques i de foment d’infraestructures, mentre es delega en un secretari general les accions que s’han mostrat insuficients per frenar la pèrdua de biodiversitat, les agressions al medi i al territori, o el desplegament d’una orientació transversal de sostenibilitat
que amari tota l’acció de govern de la Generalitat.

La creació de l’Agència Catalana de la Natura (compromís positiu que va assumir el govern cessat per l’art. 155), redueix notablement l’acció de govern ambiental si no es disposa alhora d’un Departament fort de Medi Ambient, perquè l’acció ambiental resta esquarterada en diversos Departament, Agències i Secretaries amb insuficient coordinació i visió sistèmica, mentre les decisions i el pressupost el de cideixen consellers o conselleres externs del departament de Medi Ambient, un desencert que cal corregir.
5.- Considerem que el repartiment de competències ambientals entre dos conselleries no s’hauria de donar en un govern perquè comporta una clara manca d’eficiència i eficàcia: com exemple paradigmàtic esmentem el dels Parcs Naturals catalans. Aquests espais, on la preservació de la natura i el paisatge han de ser les prioritats de la seva gestió, funcionen a la inversa del que caldria esperar.

Si bé els parcs naturals depenen del Dpt. de Territori i Sostenibilitat, la gestió dels boscos (siguin públics o privats, protegits o no) recau en el Dpt. d’Agricultura, així com la gestió i manteniment de les pastures, pistes forestals, o la gestió de la caça i la pesca. D’aquesta manera, tot i que Territori i Sostenibilitat tingui les competències en espais naturals protegits, qui en fa la gestió i decideix què s’hi talla, caça o pesca, o quines pistes forestals s’hi construeixen, sigui el Dpt. d’Agricultura, i ho fa, en la major part de les actuacions, fent prevaldre el criteri d’explotació per sobre de la gestió sostenible.

Així doncs ens trobem amb la paradoxa que els òrgans de gestió dels espais naturals protegits, que han de garantir-ne la protecció, no poden portar a terme les seves tasques per intromissió d’un altre departament. Cal tenir un sol departament amb les competències ambientals plenes, com la resta tenen les seves pròpies; el contrari ocasiona la impossibilitat de gestionar i ordenar. Aquesta reflexió propi Consell de Protecció de la Natura de Catalunya, òrgan assessor del govern.

6.- La República Federal Alemanya, paradigma ambiental de molts governs europeus, no qüestiona el manteniment del Ministeri de Medi Ambient, el qual ha afavorit l’increment de la R+D i el desenvolupament tecnològic vinculat als diferents sectors ambientals (energia, atmosfera, aigua, residus, etc.), tot fent més competitives les indústries alemanyes en exportar productes amb innovacions i aplicacions ambientals.

El medi ambient s’ha convertit en un dels principals reptes d’interès i preocupació internacional, com ho demostren les cimeres sobre el canvi climàtic, vist l’efecte que l’actual model sociopolític de consum de recursos està tenint en les economies mundials, la salut humana i dels ecosistemes planetaris, la pèrdua de biodiversitat o l’esgotament de recursos. La societat catalana reclama sens dubte la necessitat de cercar nous models que puguin garantir la sostenibilitat a escala planetària i deixar enrere la crisi ocasionada per la insostenibilitat dels models actuals.

7.- La conservació de la Biodiversitat, està amenaçada pels nostres impactes sobre el territori i per la insuficient atenció i prioritat dedicada en aquests últims anys a Catalunya pels diferents governs i colors politics. La pèrdua de biodiversitat no és un problema que només afecti a animals, plantes o ecosistemes: l’espècie humana és totalment dependent d’aquesta diversitat biològica. El compromís de la Unió Europea
de la Meta 2020 de biodiversitat, així com els acords de la Convenció sobreDiversitat Biològica de Nagoya, obliguen les societats i tots els governs a prendre mesures dràstiques per aturar la degradació ambiental que està al darrera de la pèrdua de biodiversitat.
La tasca iniciada pel Govern amb l’elaboració, procés participatiu i document final, (juliol de 2017) de l’”Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat” i la presentació de la proposició de Llei al Parlament de creació de l’”Agència de Protecció de la Natura i la Biodiversitat” (setembre 2017) han restat interrompudes per causa de la suspensió de les institucions de govern de la Generalitat.

Considerem imprescindible tanmateix el compromís de realitzar i aprovar la Llei de la Biodiversitat de Catalunya, que actualitzi el nostre ordenament jurídic a les directives i compromisos per frenar la pèrdua de la nostra biodiversitat tant en espècies com en ecosistemes: no tenim la Llei de Biodiversitat ni tenim Directrius de connectivitat ecològica, ni el Catàleg d’espècies de la fauna en perill d’extinció i ni
tant sols tenim realitzats els plans de recuperació de les espècies de la fauna i la flora que a hores d’ara es troben en el límit de la seva supervivència bàsica.

Cal avançar per superar la situació dramàtica en què ens trobem com a país a l’hora de conservar l’entorn, un dels trets més importants també de la nostra identitat nacional. Cal avançar en el procés cap un país que sigui capaç d’orientar el nostre futur amb la fermesa de preservar el nostre patrimoni ambiental del qual depèn ineludiblement el nostre benestar i qualitat de vida: i aquest ha de ser també un component indefugible del procés del definir el nostre futur com a nova república dins del concert de nacions que avancen cap a una nova cultura ambiental planetària.

7.- Cal integrar els criteris de la Sostenibilitat dins de la resta de departaments, considerant sempre les repercussions que tenen les polítiques sectorials sobre el medi ambient. Dit d’altra manera, cal una “ambientalització” de tota la Generalitat i per fer-ho és del tot imprescindible recuperar un Departament de Medi Ambient amb unes competències fortes en la gestió del medi natural, la biodiversitat, les polítiques de gestió dels sectors amb més incidència ambiental (aigua, energia, residus, mobilitat), l’educació ambiental, i amb capacitat per enfortir I fer efectiva l’avaluació ambiental estratègica que s’hauria d’afegir a les polítiques per transformar les actuacions en Urbanisme, Obres Públiques, Indústria, … cap a la sostenibilitat  i la preservació del medi ambient.

8.- Per tot l’argumentari exposat, demanem, per tant, recuperar el Departament de Medi Ambient, com a eina imprescindible dins de l’acció d’aquest nou govern per poder avançar cap a una transformació del model de país que volem, on la preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals i de sostenibilitat esdevinguin una peça clau i transversal del nostre futur com a poble així com de l’acció de totes les nostres institucions de govern. Alhora que ens comprometem a donar suport al procés participatiu per contribuir a assolir aquests objectius indefugibles i esperançadors.

S’adhereixen al Manifest:
FEDERACIÓ ECOLOGISTES DE CATALUNYA (EdC), Ramon Minoves, president
CENTRE D’ECOLOGIA I PROJECTES ALTERNATIUS (CEPA-EdC), Pilar Magdalena Malo, presidenta
GRUP D’ESTUDI I PROTECCIÓ DELS ECOSISTEMES NATURALS (GEPECEdC), Andreu Escolà Llevat, president
INSTITUCIÓ DE PONENT PER A L’ESTUDI I CONSERVACIÓ DE L’ENTORN NATURAL (IPCENA-EdC), Joan Vàzquez Mendieta, secretari
INSTITUCIÓ ALT EMPODANESA PER A L’ESTUDI I DEFENSA DE LA NATURA (IAEDEN-EdC), Llorenç Pacua, president
ASSOCIACIÓ PER A LA DEFENSA DE LA NATURA DE CATALUNYA (ADENC-EdC), Joan Carles Sallas
COL·LECTIU ECOLOGISTA BOSC VERD (BOSC VERD-EdC), Jordi Asensi
ASSOCIACIÓ DE DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL DEL PLA DE L’ESTANY (LIMNOS-EdC), Juanjo Butron Melero, president
ASSOCIACIÓ MEDIAMBIENTAL VALL DEL GES- EdC. Moises Company i Caballeria, president
INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL (ICHN), Joan Pino, president
LLIGA PER A LA DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL (DEPANA), Marta Gumà i Bondia, presidenta
PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’EBRE (PDE), Manolo Tomàs, portaveu
SEO BIRD LIFE – CATALUNYA, Cristina Sánchez Alonso, delegada de Catalunya
GRUP DE DEFENSA DEL TER, Ginesta Mary Rodríguez, presidenta
ASSOCIACIÓ NATURALISTES DE GIRONA (ANG), Emma Soy Massoni, presidenta
AMIGOS DE LA TIERRA, Víctor Barro, president
FEDERACIÓ ECOLOGISTES EN ACCIÓ DE CATALUNYA, Eloi Nolla, president

CENTRE D’ANÀLISI I PROGRAMES SANITARIS (CAPS), Josep Martí Valls, vicepresident
ECOSERVEIS, Marta García París, presidenta
OBRADOR DEL TERCER SECTOR AMBIENTAL DE CATALUNYA (O3sac.org), Marta Grau, coordinadora tècnica
APMA del Garraf, Andreu Bosc, vicepresident
APQUIRA, Santiago Cutura Albalate, president
PLATAFORMA ALTERNATIVA A L’ABOCADOR DE CRUÏLLES (PAAC), Daniel Gonzalez, president
MOViMENT ECOLOGISTA SANTFELIUENC (MES), Joel Carreras
PLATAFORMA RUBÍ SENSE ABOCADORS, Montse Rousse, portaveu de la plataforma
ASSOCIACIÓ NATURALISTA TORRELLENCA LA FORMIGA (ANT), Rosa Simon Julià, presidenta
ASSOCIACIÓ RUBÍ D’ARREL, Rafel Bosch, president
ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE CAN SANT JOAN DE MONTCADA, José Luís Conejero, representant
CENTRE D’ESTUDIS SEGARRENCS, Max Turull Rubinat, president
SOS EMPORDANET, Catherine Perelló Scherdel, presidenta
LA PLATAFORMA DEL PRIORAT (XARXA SUD) Mike Holt, representant
DEFENTERRA (XARXA SUD), Mathew Daniel Barton, president
MARTORELL VIU, Rafa Diez, representant
CENTRE EXCURSIONISTA BORGES- GARRIGUES, Jordi Giné Giné, president
TRENCA, Núria Esteve Latorre, presidenta
LA BANQUETA DE JUNEDA, Pere Olivart Salla, president
PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA SALUT I EL MEDI AMBIENT I EL MOVIMENT CONTRA LA INCINERACIÓ A UNILAND, Mercè Mestres Bertran, vocal de Medi Ambient.

PLATAFORMA CEL NET, Josep Maria Torres, president
SALVEM SOLIUS, Miquel Pros, president
ASSOCIACIÓ HABITAT, Xavier Martí Ausejo, president)
Altres adhesions:
DECIDIM RIPOLLET, Antoni Pijuan Badia
ALTERNATIVA D’UNITAT POPULAR DE RUBÍ (AUP), Mireia Gascon Merlos, regidora
Associació de Municipis Eòlics de Catalunya (AMEC), Carlos Gibert Bernaus, president
Catalunya, 8 de febrer de 2018.