logo_trobada justícia ambiental

Trobada per la Justícia ambiental i social

Limnos va participar el 19 de març en la Trobada per la Justícia ambiental i social que es va celebrar a Girona.

Els reptes socio-ambientals que tenim al davant són impressionants (canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, crisi i pobresa energètica…). En ple debat sobre la construcció d’un nou país, cal entomar la crisi ambiental com un aspecte estructural de present i de futur.

Construir una àmplia aliança d’organitzacions, institucions i moviments per la justícia ambiental i social és una necessitat davant aquest repte. Ens trobarem a Girona el 19 de març de 2016 per començar a establir quin model ambiental i social de país volem, i quines accions cal emprendre per transformar-lo.

Aquest va esser el programa de l’acte.

PROGRAMA:

09.30 – 10.00 Inscripcions i presentació persones assistents.

10.00 – 11.15 Ponències (les ponències volen introduir el debat posterior i posar en context els següents eixos de treball):

  • Governança i sostenibilitat
  • Crisi climàtica
  • Conservació del territori
  • Decreixement
  • Drets humans i drets animals

11.15 – 11.35 Pausa – cafè.

11.35 – 12.30 Reflexió assembleària i col·lectiva.

12.30 – 14.00 Grups de treball per definir propostes en cada eix.

14.00 – 16.00 Dinar.

16.00 – 17.15 Sessió de cloenda: conclusions i concreció d’aliances.

17.15 – 18.00 Acció reivindicativa.

Logos entitats suport manifest

Medi Ambient un departament imprescindible del nou Govern per garantir el futur de Catalunya

Limnos dona suport a aquest manifest signat per les principals entitats ecologistes i ambientalistes del país.

Febrer 2016

1.- Atenent les declaracions de la coalició electoral guanyadora de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, Junts pel Sí, en el sentit de donar continuïtat a les funcions i estructura actual del Departament de Territori i Sostenibilitat, diferents organitzacions socials ecologistes, manifestem el nostre desacord pel fet que no es recuperi la conselleria de Medi Ambient amb unes funcions i estructura que permetin abordar els reptes bàsics per a la construcció del futur país que volem.

2.- L’any 1992 el president de la Generalitat va nomenar, no per casualitat, per primera vegada un conseller de Medi Ambient, l’Albert Vilalta. Aquesta conselleria de nova creació va esdevenir alhora una de les més transformadores de l’acció del govern. Catalunya s’avançà a la resta de comunitats autònomes i a l’estat espanyol en disposar d’un Departament de Medi Ambient en un moment en el que calia abordar molts reptes: ens havíem incorporat en la UE amb un país castigat per una dictadura, molt retardat en infraestructures i serveis socials si ens comparàvem amb la mitjana europea i ,especialment, amb un retard molt greu en el compliment dels estàndards de qualitat de vida europeus i de protecció del medi i la biodiversitat.

El nou Departament de Medi Ambient va dissenyar i realitzar canvis necessaris pel país, com ho van ser: el Pla de Sanejament i la construcció de depuradores; la Llei de Residus que, per primera vegada, va fer prioritaris els criteris de prevenció amb la reducció, reciclatge i millora de la gestió, i va permetre desenvolupar la recollida selectiva; el Pla d’Espais d‘Interès Natural (PEIN) que va incloure el 21% del territori dins dels espais protegits del país. Aquests canvis i altres van frenar el procés de degradació ambiental molt sever i van dinamitzar el país en la direcció d’una economia amb més respecte pel medi i per tant amb més futur.

3.- Però, lamentablement, Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental en un moment on s’ha posat de manifest la necessitat d’un canvi ambiental global que pugui fer front als desafiaments globals del Canvi climàtic, la construcció de nous models socials, econòmics i ecològics. Retrocés també en relació als països europeus capdavanters que reforcen i no redueixen els seus ens ambientals de govern. La Unió Europea atorga dins de la Comissió Europea un paper rellevant al Comissari de Medi Ambient i manté i impulsa l’Agència Europea de Medi Ambient com òrgans preferents de la seva acció de govern comunitària.

Paral·lelament a la blasmada llei Òmnibus, el govern català va nomenar un conseller de Territori i de Sostenibilitat a qui s’atorguen dues competències, tornant 23 anys enrere quan el Departament d’Obres Públiques tenia la Direcció general de Medi Ambient amb Jacint Mateu com a director. Ara barregen dues competències que juntes es converteixen en pols oposats: “Territori”, amb àmbits tant forts com Obres Públiques, Infraestructures i Urbanisme que subordinen l’altra competència cabdal i tranversal com ho és la preservació del medi i la Biodiversitat, que esdevé inoperativa.

Rebutgem el manteniment de la situació actual amb un Departament de Territori i Sostenibilitat amb un Conseller al capdavant que desenvolupa competències urbanístiques i de foment d’infraestructures, mentre es delega en un secretari general les accions que s’han mostrat insuficients per frenar la pèrdua de biodiversitat i les agressions al medi i al territori.
La creació de l’Agència Catalana de la Natura, compromís de l’anterior govern i l’actual, redueix notablement el paper d’un futur departament de Medi Ambient en esquarterar un departament en agències i secretaries amb insuficient coordinació i visió sistèmica, mentre les decisions i el pressupost el decideixen consellers o conselleres externs del departament de Medi Ambient, un desencert que cal corregir.

4.- Un exemple de manca eficiència i eficàcia, que no s’hauria de donar en un govern, és el repartiment de competències ambientals entre dos conselleries, ja que les conseqüències sempre son negatives. Com exemple paradigmàtic esmentem el dels Parcs Naturals catalans. Aquests espais, que tothom pot pensar que són llocs on la preservació de la natura i el paisatge són les prioritats en la seva gestió, funcionen a la inversa del que caldria esperar.
Si bé els parcs naturals depenen ara del Dpt. de Territori i Sostenibilitat, la gestió dels boscos (siguin públics o privats, protegits o no) recau en el Dpt. d’Agricultura, el mateix que la gestió i manteniment de les pastures, pistes forestals, etc. També són competències del departament d’agricultura, la gestió de la caça i la pesca (cal recordar que dins els parcs naturals s’hi caça i pesca). Això provoca que, tot i que Territori i Sostenibilitat, tingui les competències en espais naturals protegits, qui en fa la gestió i decideix què s’hi talla, caça o pesca, quines pistes forestals s’hi construeixen….sigui el departament d’agricultura, i ho fa, en la major part de les actuacions, fent prevaldre el criteri d’explotació per sobre de la gestió sostenible. Així doncs ens trobem amb la paradoxa que en els espais naturals protegits els seus òrgans de gestió, destinats a protegir aquests espais, no poden portar a terme les seves tasques per intromissió d’un altre departament. Cal tenir un sol departament amb les competències ambientals, com la resta tenen les seves pròpies, el contrari ocasiona la impossibilitat de gestionar i ordenar. Aquesta reflexió ha estat recollida de manera reiterada per científics del nostre país i pel propi Consell de Protecció de la Natura de Catalunya, òrgan assessor del govern.

5.- La República Federal Alemanya, paradigma ambiental de molts governs europeus i de ben segur de JXS, no qüestiona el manteniment del Ministeri de Medi Ambient, el qual ha afavorit l’increment de la R+D i el desenvolupament tecnològic vinculat als diferents vectors ambientals (energia, atmosfera, aigua, residus, etc.), tot fent més competitives les indústries alemanyes en exportar productes amb innovacions i aplicacions ambientals.
El medi ambient s’ha convertit en un dels principals reptes d’interès i preocupació internacional, com ho demostra la cimera sobre el canvi climàtic realitzada recentment a Paris, vist l’efecte que el nostre model de consum de recursos està tenint en les economies mundials, i la necessitat de cercar models que puguin garantir la sostenibilitat a escala planetària i deixar enrere la crisi ocasionada per la insostenibilitat dels models actuals.
6.- La conservació de la Biodiversitat, està amenaçada pels nostres impactes sobre el territori i per la insuficient atenció i prioritat dedicada en aquests últims anys a Catalunya, pels diferents governs i colors politics. La pèrdua de biodiversitat no és un problema que només afecti a animals, plantes o ecosistemes: l’espècie humana és totalment dependent d’aquesta diversitat biològica. El compromís de la Unió Europea de la Meta 2020 de biodiversitat, així com els acords de la Convenció sobre Diversitat Biològica de Nagoya, obliguen tots els governs i les societats a prendre mesures dràstiques per aturar la degradació ambiental que està al darrera de la pèrdua de biodiversitat.

Cal el compromís de realitzar i aprovar la Llei de la biodiversitat de Catalunya, que actualitzi el nostre ordenament jurídic a les directives i compromisos per frenar la pèrdua de la nostra biodiversitat en espècies com en ecosistemes: no tenim la Llei de biodiversitat ni tenim Directrius de connectivitat ecològica, ni el Catàleg d’espècies de la fauna en perill d’extinció i ni tant sols tenim realitzats els plans de recuperació de les espècies de la fauna i la flora que a hores d’ara es troben en el límit de la seva supervivència bàsica.

Cal avançar per superar la situació dramàtica en què ens trobem com a país a l’hora de conservar l’entorn, un dels trets més importants també de la nostra identitat nacional. Cal avançar en el procés cap un país que sigui capaç d’orientar el nostre futur amb la fermesa de preservar el nostre patrimoni ambiental del qual depèn ineludiblement el nostre benestar i qualitat de vida i aquest ha de ser també un component indefugible del procés del definir el nostre futur com a nova república dins del concert de nacions que avancen cap a una nova cultura ambiental planetària.

7.- Cal integrar els criteris de la Sostenibilitat dins de la resta de departaments, considerant sempre les repercussions que tenen les polítiques sectorials sobre el medi ambient. Dit d’altra manera, cal una “ambientalització” de tota la Generalitat i per fer-ho és del tot imprescindible recuperar un Departament de Medi Ambient amb unes competències fortes en la gestió del medi natural, la biodiversitat, les polítiques de gestió dels sectors amb més incidència ambiental (aigua, energia, residus, mobilitat), l’educació ambiental, … i amb capacitat per enfortir I fer efectiva l’avaluació ambiental estratègica que s’hauria d’afegir a les polítiques per transformar les actuacions en Urbanisme, Obres Públiques, Indústria, … cap a la sostenibilitat i la preservació del medi ambient.

8.- Demanem, per tant, recuperar el Departament de Medi Ambient, com a eina imprescindible dins de l’acció d’aquest nou govern per poder avançar cap a una transformació del model de país que volem, on la preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals esdevinguin una peça clau i transversal del nostre futur com a poble i de l’acció de totes les institucions. Alhora, ens comprometem a donar suport en el procés participatiu per contribuir a assolir aquests objectius.

Assemblea_Limnos_2016 - còpia (800x450)

Assemblea de socis de Limnos

El 13 de febrer de 2016 es va celebrar una nova assemblea de socis de Limnos amb l’assistència de 10 persones. Durant l’assembla es van repassar les més de 20 activitats, cursos, notes de premsa, així , com un especial resum dels dos projectes d’educació i sensibilització desenvolupats el 2015 relacionats un amb la tortuga d’estany i l’altre amb l’esport a l’Estany.
Es van aprovar uns ingressos de 21.697, 36 euros i unes despeses de 36.015,43 euros, un pressupost molt més elevat del normal degut als dos projectes desenvolupats subvencionats per la Generalitat de Catalunya i que encara estan pendents de cobrar. Per al 2016 s’ha previst uns ingressos de 7.100 euros i 7.840 euros de despeses.

També es va canviar el càrrec de tresorer, fins ara a mans de la Georgina Gratacós Teixidor que deixa el càrrec després de molts anys, i a la qual es va dedicar una menció especial per la seva tasca desenvolupada altruistament tots aquests anys. En Carles Feo ocuparà aquest càrrec de tresorer.

De cara a les propostes pel 2016 es va debatre les prioritats a seguir durant l’any en curs basades en la continuïtat de projecte de voluntariat ambiental, la difusió dels resultats dels dos projectes educatius del 2015 relacionats amb la tortuga d’estany i l’esport, així com aspectes relacionats amb el Planejament Urbanístic de Banyoles, els Horts i la gestió de l’espai natural de l’Estany de Banyoles.

Podeu consultar:

be-comunal

La delimitació del bé comunal de l’Estany de Banyoles està generant polèmica a la ciutat.

Carta al director de Limnos

Des de l’associació Limnos-Ecologistes de Catalunya considerem que les possibles modificacions en la delimitació del bé comunal que afecten un espai natural com l’Estany hauria de basar-se en les seves possibles implicacions ecològiques, adreçant-se sempre a la millora de la seva protecció ambiental i considerant, en tot moment, l’opinió del conjunt dels seus propietaris i les seves propietàries.

Lamentablement, la delimitació del bé comunal posa en evidència que la visió amb què és gestionat des de l’administració local pot generar una disminució de la seva protecció i, de nou, observem propostes segons les quals l’Estany és únicament un espai on una part dels seus propietaris i les seves propietàries hi fan activitats diverses, i no un espai de valor ambiental i naturalístic que cal protegir i millorar per a tothom. L’Estany és, per sobre de tot, un espai natural de gran valor ambiental i de tots els banyolins i totes les banyolines.

Des de Limnos volem mostrar la nostra preocupació per les implicacions ambientals d’aquesta manera de gestionar l’Estany que demostra més interès per assegurar la realització de legítimes activitats i la seva urbanització i humanització, que no a allò referent, per exemple, a l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua o a la seva gestió com a espai natural únic.

L’Estany és un espai que desperta moltes sensibilitats entre tots els seus propietaris i totes les seves propietàries. Des de Limnos volem reclamar a l’Ajuntament de Banyoles i a la resta d’administracions implicades que posin en valor l’espai natural del bé comunal, i ho demostrin tenint en compte el seu enorme valor paisatgístic, ambiental i naturalístic per sobre de qualsevol altre interès.

Banyoles 7 març 2016

XerradaDMZH2016d

Xerrades i una excursió per celebrar el Dia Mundial de les Zones Humides al Pla de l’Estany del 2016

Una cinquantena de persones han participat aquest cap de setmana (els dies 5 i 7 de febrer de 2016) en els diferents actes organitzats pel Consorci de l’Estany, Limnos i el Museu Darder amb la col·laboració del projecte LIFE Potamofauna i l’Associació de veïns de Corts, en motiu del Dia Mundial de les Zones Humides.

Aquesta diada commemora la signatura del Conveni Ramsar per a la protecció d’aquests ecosistemes signat el 2 de febrer de 1971. Ramsar és el primer tractat modern, de caràcter intergovernamental, sobre conservació i ús sostenible dels recursos naturals. El Dia Mundial de les zones humides té com a objectiu divulgar el valor d’aquests tipus d’espais naturals, uns dels més productius i rics de la Terra i, a la vegada, dels més fràgils i amenaçats. L’Estany de Banyoles està designat com a Zona Humida d’Importància Internacional des del 18 de desembre de 2002.
Amb aquest pretext, i des de fa uns anys, s’organitzen activitats per tal de promoure el coneixement i estudi del patrimoni natural i cultural de les zones humides, així com divulgar-ne els seus valors i fer ressò de la importància de la seva protecció i conservació. El format de les activitats està consolidat des de fa uns anys amb una jornada de xerrades i una visita guiada.
Dins el cicle de xerrades realitzat el divendres al vespre, es va destinar un espai a la presentació de treballs de recerca realitzats per estudiants. En aquest cas s’han presentat dos treballs de final de grau (TFG) en Biologia a la Udg “Creixement i demografia de la perca americana (Micropterus Salmoides), el peix sol (Lepomis gibbosus) i la perca de riu (Perca fluviatilis) a l’estany de Banyoles” per Sandra Cuello i “Experimentation in the culture of freshwater mussel juveniles (Unio mancus Lamarck 1819) in laboratory conditions” per Núria Coma. Les dues estudiants van realitzat el seu treball durant el curs 2014-2015 al Consorci de l’Estany.

XerradaDMZH2016

Tot seguit s’han presentat també les següents ponències:

  • Conservació de les poblacions de Vertigo moulinsiana i V. angustior (Gastropoda, Pulmonata) a l’Estany de Banyoles a càrrec de Miquel Campos i Llach tècnic coordinador del Consorci de l’Estany. Aquest 2016 els vertigo estan considerats com a mol·lusc de l’any.
  • Censos d’ocells hivernants al Pla de l’Estany a càrrec de Carles Feo i Quer membre de Limnos.
  • Estudi sobre l’evolució de la presència de gavians a l’Estany a càrrec de Natàlia Sardeña Velázquez tècnic ambiental.

Un total de 25 persones han assistit al cicle de xerrades.

XerradaDMZH2016b XerradaDMZH2016a

Durant el matí del diumenge dia 7 al matí s’ha organitzat una Sortida guiada pel nou camí recuperat que ressegueix el Matamors des de Camós a Corts. La visita ha anat a càrrec de l’Associació de Veïns de Corts que han recuperat el mateix camí així com els diferents elements d’interès que s’hi troben al llarg del seu recorregut (rentadors, baumes,….)

Tot i la pluja gairebé una trentena de persones han participar a la visita.

XerradaDMZH2016c

targeto2016

Activitats Dia Mundial Zones Humides 2016

5 i 7 de febrer de 2016
El Dia Mundial de les Zones Humides commemora la signatura del Conveni Ramsar per a la protecció d’aquests ecosistemes signat el 2 de febrer de 1971. Ramsar és el primer tractat modern, de caràcter intergovernamental, sobre conservació i ús sostenible dels recursos naturals. El Dia Mundial de les zones humides té com a objectiu divulgar el valor d’aquests tipus d’espais naturals, uns dels més productius i rics de la Terra i, a la vegada, dels més fràgils i amenaçats.

Amb aquest pretext, i des de fa uns anys, s’organitzen activitats per tal de promoure el coneixement i estudi del patrimoni natural i cultural de les zones humides, així com divulgar-ne els seus valors i fer ressò de la importància de la seva protecció i conservació.

El format de les activitats està consolidat des de fa uns anys amb una jornada de xerrades i una visita guiada.

Divendres 5 de febrer 2016

Tarda

Lloc: Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany

Hora: 19:00 h

Presentació de treballs de recerca naturalista realitzats per estudiants

Tot seguit:

Accions de conservació desenvolupades sobre les poblacions de Vertigo moulinsiana i V. angustior (Gastropoda, Pulmonata, Vertiginidae) en els espais de la xarxa Natura 2000: Estany de Banyoles a càrrec de Miquel Campos i Llach tècnic coordinador del Consorci de l’Estany.

– Censos d’ocells hivernants al Pla de l’Estany a càrrec de Carles Feo i Quer membre de Limnos.

– Estudi sobre la presència de gavians a l’Estany a càrrec de Natàlia Sardeña.

Diumenge 7 de febrer de 2016

Matí

Sortida guiada pel nou camí recuperat que ressegueix el Matamors des de Camós a Corts

Lloc de trobada: Font de Salt Dalmau (Camós) Enllaç Google maps

Hora: 11.00 h. Sortida de correu de Banyoles a les 10:45h.
Organitza: Consorci de l’Estany, Limnos i Museu Darder

Col·labora: Projecte LIFE Potamofauna; Associació de veïns de Corts, Año Internacional Vertigo

Activitat gratuïta

targeto2016

Cens_ocells_2016_Valle (3)

Més de 2700 ocells de 30 espècies censats en el XXIè cens d’ocells aquàtics hivernants del Pla de l’Estany

• Com els últims anys s’han detectat 5 espècies molt abundants el gavià, la gavina, la fotja, l’ànec collverd i l’esplugabous. Totes les espècies presenten uns valors molt semblant a l’any passat.

• Destacar un lleuger augment de gavians i gavines Per primer cop s’ha detectat una gavina menuda, una nova espècie hivernant a l’Estany de Banyoles

Un any més, aquest gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Bona part dels resultats i de la metodologia es pot consultar a http://www.gencat.cat/medinatural/censhivernal

Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995 i a l’Illa de Fares des del 2001, des de fa uns anys amb la col·laboració de l’ANGx (A. Naturalistes de la Garrotxa). Aquest any el cens s’ha realitzat diumenge 10 de gener a l’Estany i el diumenge 17 al Fluvià, tot i que, s’incorporen totes les dades entre el 10 i el 20 de gener.

Aquest any el cens de l’estany de Banyoles va estar marcat pel fort vent que va obligar a repetir el cens per millorar les dades d’algunes espècies com la polla d’aigua. Els resultats han estat bastant similars als dels altres anys. Es manté el nombre baix de fotges com l’any passat i un nombre similar d’ànecs al dels últims anys. Ja fa 7 anys seguits que es censa la parella de cigonya blanca que cria a la Puda i l’ànec mandarí, i 6 anys que es censa un grup de xarxets a les zones de llacunes de Can Morgat o a la Puda.

A la zona urbana destaca l’observació d’espècies molt boniques, però que tenen el seu origen en animals escapats de captivitat, com son el xibec o l’ànec mandarí de coloracions espectaculars. Com ja alertàvem els dos últims anys hi ha hagut una major concentració d’ànecs i fotges al front d’Estany, que hem relacionat amb l’augment de la gent que els dona pa en aquestes zones. Per setè any seguit també es manté el dormidor a les ribes de l’Estany d’esplugabous, uns ocells blancs que veiem en camps de conreu, als qual aquest any s’han afegit dos martinets blancs. Com a espècies més destacades hi ha els 5 becadells sord, màxim detectat per l’espècie a l’Estany, i una gavina menuda, una gavina molt escassa en aigües interiors.

Una de les dades més debatudes de cada any és la presència de gavians que han presentat unes xifres més elvades que els últims anys al voltant dels 1550 gavians i 375 gavines.

També s’ha fet un cens al riu Fluvià on destaca la presència del dormidor de 52 corb marí gros, 8 cabussets, 2 blauet, 1 agró blanc. 105 ànecs collverd, un ànec xiulador i 3 ànecs mandarins.

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possibles sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental. En el cens de l’illa de Fares al sector de la Garrotxa el cens l’ha coordinat l’Associació de naturalistes de la Garrotxa (ANGx). Han participat 6 persones en el cens.

Cens2016

 

 

Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, per sectors i el total. Font: LIMNOS.

Censos2006-16 Estany

Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, des de 1995 a 2016. Font: LIMNOS

taller-tortuga

APADRINA’M. Apadrina una tortuga d’estany

Ja pots participar d’un projecte d’apadrinament de les tortugues d’estany de diversos espais naturals de Catalunya, entre els quals l’Estany de Banyoles.
Sóc una espècie en perill d’extinció. Ajuda’ns a recuperar els nostres hàbitats i a mantenir un seguiment de les nostres poblacions apadrinant una tortuga.

ON VAN ELS DINERS? Entitats beneficiàries de l’apadrinament. Fundació Emys (la Selva), Limnos (Pla de l’Estany), Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana (Pla d’Urgell), CRT (Alt Empordà) i Fundació Catalunya La Pedrera (Delta de l’Ebre).

PROJECTES Beneficiaris l’any 2016. Els projectes de seguiments científics i de manteniment i millora dels espais on habita la tortuga d’estany de les entitats beneficiàries.

UN REGAL PER A TU! T’agraïm el teu suport. Rebràs un obsequi a casa i un document que acredita el teu apadrinament. Podràs participar a la trobada anual de padrins i en les activitats i censos de les entitats beneficiàries.

ET RENDIM COMPTES. Memòria anual d’accions. Rebràs un informe anual de resultats dels seguiments fets a la zona escollida i un butlletí amb la informació general del projecte.

Participa al web de la tortuga d’estany aquí

Censant tortugues als estanyols

Altres activitats de Limnos del gener

Dissabte 23 de gener. Jornada de seguiment de rastres de llúdriga
A les 10 h. davant l’Aquarium. Farem la volta a l’Estany a la cerca de rastres de llúdriga fins a les 13 hores aproximadament.
Activitat gratuïta i oberta a tothom.

Dissabte 9 de gener i 13 de febrer. Anellament científic d’ocells a La Puda dins el programa “Sylvia” de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). A les 8 h. a la Font de la Puda. Visita a la zona de xarxes per a la captura d’ocells i anellament dels ocells cada hora fins les 14 h.

Diumenge 17 de gener. Cens d’ocells aquàtics hivernants del riu Fluvià. A les 8:30h. a la gasolinera de Serinyà. Farem un recorregut pel riu Fluvià fins les 11 o les 12 del matí.

ImageHandler

Més enllà de l’Acord de París. Ambició i justícia climàtica.

Divendres 8 de gener
Farem una reflexió del que significa l’Acord per a la lluita contra el canvi climàtic. Inicialment farem una explicació del procés de negociació, de què tracta l’acord i quines són les diferents àrees d’acció. Finalment debatrem si el tractat és suficient i sobre què s’ha de fer en termes d’acció climàtica. A partir d’aquí intentarem debatre sobre propostes d’accions locals o globals que podem fer més enllà de Paris per promoure una societat sostenible.

Hora: 7 de la tarda
Lloc:
Sala d’Actes del Museu Darder.
Organitza:
Limnos
Col·labora:
Museu Darder, Ajuntament de Banyoles, Consorci de l’Estany.
ACTIVITAT GRATUÏTA.
Dinamitzat per Marcel Llavero, qui treballa en la recerca i desenvolupament de tecnologies sostenibles en el camp de la bioenergia, participa en iniciatives per fomentar el desenvolupament sostenible i col·labora amb diversos grups per exigir justicia social i ambiental. Ha assistit a la COP21 de París on ha col·laborat amb l’organització PUSH Sweden (xarxa d’associacions per la sostenibilitat a Suècia) i amb la Universitat d’Uppsala