User comments

La població de llúdriga es manté a l’Estany de Banyoles

• El seguiment de fauna realitzat pel voluntariat de Limnos segueix confirmant la presència de llúdriga a l’Estany de Banyoles de forma regular.
• El cens de llúdrigues visual del 26 i 27 de juny no va detectar cap exemplar, però si se’n va veure un en el cens realitzat en els camps de treball “Estany Natura” el passat 9 de juliol
• El 29 de juny es segueixen detectant nombrosos rastres al voltant de l’Estany, concretament 7 localitats de la trentena que es revisen trimestralment a l’Estany de Banyoles per voluntaris de Limnos.

Banyoles, 14 juliol 2015

El 26 i 27 de juny es va realitzar el VIII cens de llúdrigues a l’Estany de Banyoles. Durant la jornada del 26 i 27 no es va detectar cap exemplar visualment, tot i que si que es van observar excrements frescos de l’espècie en algunes localitats de l’Estany, especialment a Can Morgat. No s’ha pogut determinar el número d’exemplars però es pot afirmar que la població de llúdrigues es manté a l’Estany de Banyoles.

Han participat al cens 8 persones, censant 8 punts, detectant algunes molèsties al vespre a l’entorn de l’Estany. Al matí la zona estava molt tranquil·la, i a part de no veure llúdrigues es van veure ocells interessants com l’agró roig, blauet, martinet de nit, cabussets, i alguns porc senglars.

User comments

User comments

El seguiment de rastres del 29 de juny va permetre detectar excrements frescos a 7 localitats de l’entorn de l’Estany, 4 punts a la zona de les llacunes de Can Morgat i la riba de l’Estany en aquesta zona, una a Lió i dos més entre el càmping i La Cuaranya. Tots eren excrements amb restes de cranc i alguns eren recents.

Finalment durant els camps de treball “Estany Natura” es va realitzar un segon cens de llúdrigues, aquest només pel dematí amb la participació de 24 joves que va permetre detectar l’espècie a la llacuna de l’Artiga a Can Morgat a Porqueres, una de les zones més importants per a la conservació d’aquesta espècie. Això no fa res més que confirmar el manteniment d’algun grup petit de llúdrigues que es mouen de forma habitual a l’Estany de Banyoles.

Fotografia de Radio Banyoles.

24 joves d’arreu de Catalunya participen al segon camp de treball “Estany Natura”

Limnos ha participat per segon any en la realització del segon camp de treball “Estany Natura” conjuntament amb la Coordinadora de Lleure del Pla de l’Estany en el marc dels camps promoguts per la Direcció General de Joventut de la Generalitat. Limnos s’ha encarregat dels aspectes tècnics de treball i de seguiment de fauna. També ha col·laborat el Consorci de l’Estany amb la programació i assessorament dels treballs tècnics d’aranjament de tanques i passeres, així com en la cessió de la zona d’acampada.

Notícia extreta de Radio Banyoles. Enllaç directe aquí

  • 24 joves d’arreu de Catalunya participen al segon camp de treball “Estany Natura” de la Coordinadora de Lleure i Limnos. Durant 15 dies els nois i noies estan duent a terme censos per estudiar la biodiversitat de l’Estany, i també duen a terme tasques de manteniment de diversos elements de l’entorn natural.

La Direcció General de Joventut de la Generalitat ofereix per segon any a Banyoles el camp de treball “Estany Natura”, dirigit a joves d’arreu del territori català. Hi participen 24 joves d’entre 14 i 17 anys que, durant 15 dies, combinen el lleure amb el servei a la comunitat i la formació. Aquesta és la segona setmana de l’activitat, gestionada des del territori per la Coordinadora de Lleure del Pla de l’Estany amb la col·laboració de l’entitat ecologista Limnos. Un dels monitors de la proposta, Arnau Torrent, ha detallat que les activitats que realitzen els joves participants van des de tasques de conservació de la natura com l’aplicació d’una capa antilliscant a diverses passeres de la Puda, a altres activitats més formatives, com censos d’orenetes, crancs americans o llúdrigues. Com a anècdota, ha destacat el fet d’haver pogut veure, després de molt de temps, una llúdriga capbussant-se a l’Estany.

El camp de treball “Estany Natura” va començar el cap de setmana del 4 i 5 de juliol i s’allargarà fins aquest dissabte. Els joves participants tenen perfils diversos i, tot i que han hagut de treballar sota la intensa calor d’aquests darrers dies, la valoració que en fan els organitzadors és molt positiva.

Aquest és un dels dos camps de treball que ofereix la Generalitat de Catalunya al Pla de l’Estany. A finals de mes s’iniciarà una nova edició del camp al Castell d’Esponellà, que també s’ha dut a terme en diverses edicions i on hi participaran una vintena més de nois i noies d’arreu de Catalunya.

Untitled-design-117

Per què és important el que digui el Papa sobre canvi climàtic?-l’ham-Juliol 2015

El Papa Francesc de Roma ha presentat una carta encíclica amb el nom de ‘Laudato si‘ (Lloat sigui), que pel fet de ser la seva primer carta i estar dedicada al medi ambient ha generat unes enormes expectatives. Els Papes se serveixen de les encícliques per comunicar els seus ensenyaments sobre doctrina social a bisbes i creients. Ha manifestat que la destrucció del medi ambient i fenòmens com l’escalfament del planeta són una conseqüència dels excessos i la cultura del malbaratament d’una part de la humanitat. Aquest debat resulta molt incòmode per cert creients i en determinats sectors socials, i ja hi ha hagut crítiques des de cercles polítics com els republicans catòlics d’Estats Units, que encara neguen el canvi climàtic.

El Pontífex ha descrit la contínua destrucció de la natura com “un petit senyal de la crisi ètica, cultural i espiritual de la modernitat” i ha cridat a les consciències de tot el planeta per actuar abans no sigui massa tard, i això és sens dubte el més important d’aquest document. Segons el pontífex aquest document papal està dirigit a tothom i no només als 1.200 milions de catòlics, ja que “el medi ambient és un bé col·lectiu, patrimoni de tota la humanitat i responsabilitat de tots”. S’ha presentat també en aquest moment perquè durant el 2015 s’han de celebrar dues cimeres internacionals importants a les Nacions Unides i a Paris, per acordar uns Objectius de Desenvolupament Sostenible i per aprovar d’una vegada una retallada de les emissions causants de l’escalfament global que eviti superar la xifra crítica d’un augment de 2 graus de temperatura mitjana del planeta.

L’encíclica afirma que l’escalfament global és real, recolzat pel 97 % dels científics, que ja és un fenomen innegable i resultat de l’activitat humana. “La humanitat està cridada a prendre consciència de la necessitat de canvi en el seu estil de vida, de producció i de consum, per combatre aquest escalfament o, almenys, les causes humanes que el produeixen o s’accentuen. És cert que hi ha altres factors (com l’activitat volcànica, les variacions de l’òrbita i de l’eix terrestre,…), però nombrosos estudis científics indiquen que la major part de l’escalfament global de les últimes dècades es deu a la concentració de gasos d’efecte hivernacle emesos per causa de l’activitat humana “.

Adverteix sobre l’efecte de l’augment del nivell del mar sobre les ciutats més poblades del món, així com de les pèrdues en l’agricultura i de l’extinció d’animals i plantes. Insisteix en la idea que els països rics tenen una “deute ecològic” amb els països pobres. Els canvis sobre el medi ambient afectaran molt més als pobres que als rics. No és el mateix una sequera a Califòrnia, que al Sahel, i el món haurà d’ajudar als emigrants per causes climàtiques. Assegura que els països en desenvolupament estan a la mercè de les nacions industrialitzades que exploten els seus recursos per alimentar la seva producció i consum, una relació que el Papa qualifica com d’estructuralment perversa. Rebutja també frontalment l’argument que només a través del creixement econòmic es pot resoldre la fam, la pobresa i es pot recuperar el medi ambient.

Cal la creació d’institucions internacionals fortes, amb regulacions per frenar l’escalfament global i capacitat de sancionar a qui no compleixi les normes, i que potencii la substitució dels combustibles fòssils per fonts d’energia renovable. També posa èmfasi en el sacrifici individual més enllà de les institucions reclamant un canvi de perspectiva ètica global per a tenir cura de la natura, i insta als individus a crear xarxes socials per pressionar els líders polítics i ajudar els que han quedat desemparats a causa del canvi climàtic. Anima a tots a fer petits canvis en els seus hàbits diaris, i finalment també cita a la ciència i la tecnologia com el camí per lluitar contra l’escalfament global, malgrat que això no tindrà sentit sense un canvi econòmic i social.

CENS VISUAL LLUDRIGA_LIMNOS_2015

VIII Cens visual de llúdriga a l’Estany de Banyoles  (2015)

Els censos visuals de llúdriga (Lutra lutra) consisteixen en col·locar observadors a la vora de l’Estany, a rieres, a les llacunes adjacents, als recs, etc.  al capvespre (2 hores al fer-se fosc) i a l’endemà de bon matí (1,5 hores al sortir el sol); per tal de veure alguna llúdriga que en aquesta època de l’any (nits molt curtes) comencen i acaben l’activitat amb llum de dia. Cada observador tindrà un lloc assignat, on s’haurà d’estar tota l’estona del cens en silenci i atent a la superfície de l’aigua.

Els censos serviran per a valorar el nombre real de llúdrigues, ja que els altres sistemes de detecció    de rastres (petjades i excrements) no ens permeten calcular un nombre concret d’individus. Es necessita una certa quantitat de punts observació per a cobrir un tram acceptable i per això cal la col·laboració del major nombre possible de persones voluntàries. Segons el nombre de voluntariat disponible es cobrirà més o menys superfície,  col·locant una persona observadora aproximadament cada 500 metres en miradors i punts específics.

El calendari i l’horari dels censos serien els següents:

Divendres 26 de juny de 2013:  de 20 a 22 hores

Dissabte 27 de juny de 2013:  de 5:30 a 7 hores

 Penseu que, encara que la llúdriga és molt difícil d’observar, és probable veure’n alguna, així com també molts altres animals, només asseguts en silenci davant de l’aigua.

Pot participar-hi qualsevol persona interessada, sense cap experiència prèvia o coneixements específics. També es proporcionarà sopar el divendres i esmorzar el dissabte, una vegada finalitzats els censos.

És molt important que us inscriviu prèviament.  Envieu un correu electrònic a limnos@limnos.org

coberta-segon-origenfinal

L’hort del segon origen, el manual d’horticultura adaptat al canvi climàtic, es presenta a Banyoles

  • El llibre, a partir de la pel·lícula Segon origen, basada en l’obra de Pedrolo, presenta més de 500 varietats catalanes inèdites per “cuidar el teu hort com si fos l’últim de la terra”
  • Aquesta activitat forma part del cicle de consum responsable organitzat per diverses entitats del Pla de l’Estany, entre les quals, Limnos, el Museu Darder i l’Associació La Cistella, que organitzen aquesta activitat.

El proper dijous 11 de juny, a les set del vespre, es farà la presentació del llibre L‘hort del segon origen al Museu Darder, de Banyoles. L’obra, escrita pel doctor en Ciències Ambientals Jordi Puig i Roca, forma part de la col·lecció Museu de la Vida Rural, editada per l’Editorial Barcino, segell editorial de la Fundació Carulla, i té un estret lligam amb la pel·lícula Segon origen, dirigida per Carles Porta i basada en el Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, que s’estrenarà pròximament. L’hort del segon origen és, alhora, un inventari inèdit de més de 500 varietats locals catalanes d’hortalisses i fruiters amb consells de com plantar-les, conrear-les, tenir-ne cura i, fins i tot, on comprar-ne les llavors.

El llibre –que duu com a subtítol L’horticultura del futur amb arrels del passat– té vocació de manual i pretén explicar com l’horticultura, la fructicultura i la cria d’animals que feien els nostres avis, amb els coneixements i les tècniques modernes, poden ser un tresor que ajudi a alimentar les generacions futures d’una manera sana i respectuosa amb l’entorn.

La pel·lícula Segon origen, dirigida per Carles Porta i protagonitzada per Rachel Hurd-Wood, parteix de la idea del desaparegut Bigas Luna. Els protagonistes de la pel·lícula, l’Alba i el Dídac, es troben uns papers escrits pel Dara, pare d’ella i científic especialitzat en el canvi climàtic, que els seran molt valuosos a l’hora de fer un hort per sobreviure després del cataclisme. L’hort del segon origen, de fet, està escrit en primera persona. És el Dara qui parla a la seva filla Alba indicant-li com es cultiva un hort i ho fa a tall de “manual de supervivència”.

L’acte comptarà amb la presència de Jordi Llavina, director de la col·lecció Museu de la Vida Rural, i l’autor del llibre, Jordi Puig i Roca.

L’autor

Jordi Puig i Roca (l’Ametlla del Vallès, 1978) es declara “pagès de vocació” i és doctor en Ciències Ambientals especialitzat en Canvi Climàtic i Canvi Global Ambiental. Vinculat a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB (ICTA) i a la Xarxa de Custòdia del Territori de Catalunya, ha publicat diversos articles científics en prestigioses revistes tant nacionals com internacionals i és autor o coautor de llibres que tenen com a temàtica el patrimoni natural i cultural. Des de l’any 2002, està al capdavant de la cooperativa L’Espigall, una explotació agrícola que produeix amb varietats locals.

Més informació www.espigall.cat
RECORDEU:
Presentació del llibre L’hort del segon origen
Dia: dijous 11 de juny
Hora: 19 h.
Lloc: Museu Darder (Plaça dels Estudis, 2, de Banyoles)

 

Resultats cens tortugues

El 30 de maig hem realitzat un cens de tortugues amb el voluntariat ambiental de Limnos Pla de l’Estany, que ha permès detectar la presència de la tortuga a les llacunes de Can Morgat, però no a l’Estany de Banyoles. Era un dia amb molta activitat a l’Estany de gent, barques, piragues, etc, el que ha dificultat la tasca, però els resultats han estat més que satisfactoris. Els participants han pogut a prendre a fer un cens de tortugues i hem obserbat altra fauna de l’Estany com les 6 llocades d’anec collverd, amb un total de 26 pollets, també 4 pollets de polla d’aigua, 1 jove de fotja, tres pollets de cabusset i un agró roig.
Aquesta activitat que forma part del programa “Educació en la conservació de la tortuga d’estany (Emys orbicularis) i els seus hàbitats” subvencionat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb la Fundació Emys.
L’activitat ha estat una de les més de 80 activitats incloses dins la setmana del voluntariat ambiental promocionada per la XVAC – Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya

SONY DSC

Primera sessió d’anellament a la Puda

El passat 10 de maig es va iniciar un any més el programa d’anellament científic a la zona de La Puda de Banyoles. En total es faran 7 sessions entre maig i agost per conèixer les espècies, la cria i l’estat de les poblacions d’ocells d’aquesta zona enmig de boscos de freixes, gatells, jonqueres inundades, bardisses i estanyols… A la jornada oberta al públic hi han assistit voluntaris de Limnos Pla de l’Estany i persones que van assistir a l’últim curs d’ocells que es va fer des de l’entitat amb el Museu Darder.

La jornada va ser molt profitosa amb 33 ocells capturats de 10 espècies diferents, amb la sorpresa que es va anellar per primer cop a la comarca un mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix), un ocell migrador que compta amb molt poques citacions a Banyoles.

Mosquiter xiulaire
També es van agafar 10 pardals, 7 pit-roig, 3 tallarol de casquet, 2 merles, un tord, un verdum, 4 rossinyols bord, 3 mallerengues carboneres i un raspinell.
Van assistit unes 20 persones i vam gaudit de la font pudosa que ara fa molt de goig després de les actuacions de millora de l’entorn fetes fa poc.

Reineta a can Morgat el 20/5/2015. Estany de Banyoles.

Màgica nit d’amfibis a l’Estany de Banyoles

El passat 22 de maig es va realitzar una nova sessió de la nit d’amfibis a les llacunes de Can Morgat, una gran oportunitat per sortir de nit a escoltar els cants dels amfibis i descobrir la natura d’una altra manera. Equipats amb salabres, botes i llanternes unes 7 persones van participar d’aquesta activitat de voluntariat ambiental i d’educació ambiental que va permetre detectar la reproducció a les llacunes de Can Morgat de dues espècies d’amfibis.

La nit era freda, uns 9 graus, després de nits molt caloroses fet que tampoc afavoria la observació d’adults d’amfibis. La poca pluja de tot el més de maig no va ajudar tampoc. A la llacuna de Margarit hi havia poca activitat, unes poques reinetes sentides cantar de lluny. En acostar-nos a la llacuna de l’Aulina i abans de travessar el gual a la riera de Can Morgat ens va travessar un juvenil de granota pintada, de gairebé 1,5 cm. Gairebé a la vegada ens sorprenia una reineta adulta femella. A la llacuna vam trobar més d’una desena de petits gripaus corredors de menys d’1 cm. acabats de sortir de l’aigua fa pocs dies, tota una experiència. Finalment a la llacuna de l’Artiga vam sentir més de 5 reinetes, 5 o 6 granotes verdes i vam capturar un adult i un juvenil de granota pintada, aquest últim també nascut aquesta primavera a la zona. Tornant pel camí de terra encara ens va sorprendre un mascle adult de gripau corredor que estava caminant tranquilament creuant el camí de terra que porta a les llacunes.

Les dades registrades al portal www.ornitho.cat permeten fer un seguiment de les poblacions d’amfibis a les llacunes de Can Morgat a Porqueres, construïdes el 2006 per tal de recuperar l’hàbitat per amfibis i que s’han convertit en una zona d’elevada diversitat de fauna i flora de tot l’espai natural de l’Estany de Banyoles.

Emys_alliberament_20150516_Xavi_Almansa (38)

Bona acollida de l’activitat “Mans per la tortuga d’estany a Can Morgat!”

El passat dissabte 16 de maig, cinquanta persones van participar en una jornada dedicada a la conservació de la tortuga d’estany (Emys orbicularis) a les llacunes de Can Morgat, un espai de la Fundació Catalunya- La Pedrera que es troba molt aprop de l’Estany de Banyoles.

Els participants van conèixer la tortuga d’estany i també quina és la problemàtica que l’ha fet esdevenir una espècie en perill d’extinció. Organitzats en grups i sota el guiatge de voluntaris de Limnos, van realitzar un cens de tortugues, un taller de construcció de trampes per a capturar tortugues, van conèixer com es fa radioseguiment i com es diferencia la tortuga d’estany de la tortuga de florida, una espècie invasora.

La jornada va acabar amb l’alliberament de 5 tortugues d’estany provinents del Centre de Reproducció de Tortugues l’Albera a la llacuna de l’Artiga de Can Morgat, i amb un tastet de productes de Can Moragues, un projecte de custodia de la Fundació Emys. Amb aquest alliberament ja son 135 les tortugues alliberades a l’Estany de Banyoles des de l’any 2011 amb la intenció de recuperar la població original d’aquesta espècie. Els exemplars provenen del centre de reproducció de tortugues de Garriguella que disposen d’un projecte de cria en captivitat des de fa anys que ha permès obtenir exemplars per repoblar diversos aiguamolls de l’alt i e Baix Empordà i també recentment el riu Ter.

Aquesta activitat ha estat organitzada per la Fundació Catalunya- La Pedrera, Limnos i el Consorci de l’Estany de Banyoles, en el marc del programa de voluntariat “Mans per la Natura”, el projecte LIFE Potamo Fauna, i amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat en el “Projecte educatiu de la tortuga d’estany: fase 2” desenvolupat per Limnos i la Fundació Emys.

L’activitat ha aparegut en els mitjans de comunicació locals. Podeu veure-la notícia aquí.