dav

Una sola llúdriga observada durant el cens del 2021

  • Vam poder observar una sola llúdriga al Fluvià, però cap a l’Estany de Banyoles.
  • La catorzena edició del cens ha tingut una bona participació de 31 voluntàries.

El catorzè cens visual de llúdriga de Limnos, celebrat el cap de setmana del 18 i 19 de juny va permetre observar una llúdriga al Fluvià, tant en la sessió de vespre com a la matinada, prop de les Anglades. També se’n van detectar rastres frescos de la mateixa nit de cens en un altre punt del Fluvià prop de la Resclosa de Serinyà. Aquest any però, no vam detectar cap llúdriga ni a l’Estany de Banyoles ni a les llacunes adjacents.

Aquests censos organitzats per Limnos consisteixen a col·locar observadors en silenci durant 2 hores al vespre (8-10h) i hora i mitja a la matinada (5.30-7h) a diferents punts de l’Estany, les llacunes del voltant i el Fluvià. Vam poder trobar rastres només en dos punts de mostreig a l’Estany (amb 11 punts d’observació), i tres positius més dels 4 punts que teníem al Fluvià, on queda clar que la llúdriga és molt més present que a l’Estany. És un valor de rastres relativament baix a l’Estany, tot i que una voluntària va trobar dos punts més amb rastres que no havien estat censats.

Durant el matí es va poder observar també un coipú a les llacunes de Can Morgat, una espècie invasora que ja està ben establerta al Fluvià, segons un projecte de fototrampeig que s’ha realitzat el 2021, i ho està fent a l’Estany de Banyoles. També es va poder observar altra fauna interessant, tot i que menys que altres anys: un enganyapastors, bastants agrons rojos al Fluvià i possiblement un altre a l’Estany, i almenys un martinet de nit a l’Estany i un altre al Fluvià.

Podem celebrar que la participació va ser alta, amb 15 punts mostrejats i 31 persones voluntaries, entre el torn de vespre i matinada. I tot i que sempre tenim gent nova al cens, cada any es formalitza més un grup de voluntaries i voluntaris més veterans que cobreixen bona part dels punts d’observació. Amb tants observadors, el valor i robustesa d’aquest cens augmenta, donant més fiabilitat en l’estimació de llúdrigues que es movien per l’Estany i el Fluvià durant la nit del cens.

Lamentem dir que més d’un 70% dels punts d’observació van tenir molèsties humanes durant la sessió del vespre (incloent la totalitat de punts de l’Estany), mentre que a la sessió del matí va baixar a un 40%. Moltes d’aquestes molèsties són degudes a gent passant pels punts sovint, o a la música que se sent dels Banys Vells, o a l’entrenament de Rem que va començar a l’Estany a quarts de set del matí de dissabte. Però el que ens segueix alarmant més són el més d’una quarta part dels punts al vespre que van reportar moltes molèsties o incivisme, normalment punts ocupats per joves que criden i posen música forta tot i haver informat que estem fent un cens. Per sort, aquestes conductes no es van reportar al matí. Tot i això, aquests comportaments no ajuden gens a mantenir la llúdriga a l’Estany, on no s’ha vist durant la sessió de vespre des de 2016.

Les observacions segueixen indicant que al Fluvià és on hi ha més activitat de la llúdriga, i sabem que també de coipú, tot i que enguany només se n’ha detectat un a l’Estany. Seguim trobant alguns rastres de llúdriga a l’Estany, tot i que els últims anys ens costa més veure-la.  Seguirem pendents de com la gran i creixent pressió i molèsties de les proves i entrenaments esportius constants al nostre Estany, així com l’incivisme d’uns pocs, afecten a l’estabilitat de la llúdriga a Banyoles, ja que és molt evident que prefereix la tranquilitat i l’entorn del Fluvià.

Limnos agraeix l’interès i l’esforç de les persones voluntàries, i anima a tothom qui vulgui a participar en aquest tipus d’activitats pe estudiar i preservar el nostre patrimoni natural.

IMG-20210619-WA0007

Caca de llúdriga amb restes de cranc fresca, trobada al Fluvià

 

IMG-20210619-WA0005

Deixalles trobades al mirador de Cuaranya a l’Estany

 

2021_06_18_Inauguració expo fotografia

Lliurament dels premis i inauguració de l’exposició de la XIXena edició del concurs de fotografia de la Natura

El divendres 18 de juny, a les 8 del vespre es va celebrar el lliurament dels premis als guanyadors i es va inaugurar l’exposició de la XIXena edició del concurs de fotografia de la Natura. Després d’un any de pausa obligada per les restriccions pel COVID-19, torna el concurs convocat pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Limnos, la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona i el Museu Darder de Banyoles.

La participació ha estat de 145 persones que han enviat un total de 354 fotografies digitals. Es van descartar 26 fotografies per no complir els requisits de les bases. El jurat, format per un membre de cadascuna de les entitats organitzadores, un expert en herpetologia (estudi d’amfibis i rèptils) i dos reconeguts fotògrafs van visualitzar totes les imatges fins triar-ne 30, de les quals 11 finalistes, que són les que s’exposaran fins al 12 de setembre a la Sala d’Exposicions Temporals del Museu Darder de Banyoles. Posteriorment, l’exposició itinerarà a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.

El primer premi, de 400 euros, ha estat per Alfonso Roldán Losada, i la fotografia titulada “Contraluz” feta a la ciutat de Córdoba. El premi de 250 euros a la millor fotografia realitzada per un soci d’alguna de les entitats que organitzen el concurs o bé una persona vinculada a la Universitat de Girona, ha estat per Mariona Callís Figueras, sòcia de Limnos, amb la fotografia “reflex de còpula”, realitzada a l’estanyol temporani d’Espolla (Pla de l’Estany). El premi a la millor fotografia obtinguda al Pla de l’Estany, amb una dotació de 250 €, va ser per Jaume Planas Pujadas, amb la fotografia “Gripau” realitzada també a l’estanyol temporani d’Espolla (Pla de l’Estany).

Està previst que la temàtica i les bases del concurs de fotografia del 2022 siguin presentades en el decurs de les següents setmanes, i el tema serà paisatges meteorològics.

Notícia compartida amb els Museus de Banyoles, 21/6/2021

bitcoin-mining

Els bitcoins, una altra gran amenaça mediambiental – l’article de l’ham del juny 2021-

El bitcoin és una criptomoneda, una moneda digital que utilitza encriptacions complexes per verificar transaccions de manera segura. Cada moneda és digitalment única i irrepetible, i el seu únic ús és l’intercanvi, com passa amb les accions de borsa.

La realitat del bitcoin és que les encriptacions matemàtiques que utilizen són tan sofisticades que requereixen càlculs computacionals molt complexes per la verificació de les transaccions. Això està portant a la creació de “granges de bitcoins”, o sigui naus plenes d’ordinadors que estan computant contínuament per minar (resoldre transaccions i rebre nous bitcoins com a recompensa), que consumeixen quantitats indecents d’electricitat per mantenir els aparells funcionant. El consum d’energia elèctrica (i per tant de combustibles fòssils en la seva majoria) global del bitcoin ha augmentat un 80% des de principis de 2020 i ja gasta més energia per any que el país sencer d’Argentina. I segueix creixent.

En plena crisi mediambiental i climàtica, havent viscut una gran crisi econòmica per l’especulació dels bancs i la borsa, i a tocar d’una crisi d’esgotament de recursos i d’energia, és trencador veure com tants rics i molts ignorants més estan jugant de nou amb l’especulació a un preu ecològic sense precedents.

Jaume Planas  Tortuga d'estany Banyoles

Nou alliberament de tortugues d’estany a l’Estany de Banyoles

  • El Consorci de l’Estany promou l’alliberament de 8 tortugues d’estany al Paratge de les Cigonyes de Banyoles
  • Des del 2010 s’han introduït 166 exemplars de l’espècie a l’Estany i el seu entorn
  • Limnos amb el seu voluntariat i els Amics de les tortugues d’estany participen alliberant 3 d’aquestes tortugues organitzant una activitat divulgativa el cap de setmana .

Una trentena de persones van participar el dissabte 29 de maig de 2021

en l’alliberament de 3 tortugues d’estany a la llacuna de les cigonyes als aiguamolls de la Puda. L’acte va ser organitzat per Limnos en el marc de col·laboració amb el Consorci de l’Estany  i com a continuïtat dels projectes educatius relacionats amb la tortuga d’estany que s’han realitzat  els últims anys. Els assistents, majoritàriament famílies amb nens, gent jove i alguns socis de Limnos van participar d’una visita guiada on van descobrir els secrets de la tortuga d’estany, van veure com son, on viuen i van alliberar tres exemplars criats en semicaptivitat. L’activitat es va complementar amb l’observació del niu de cigonyes amb dos pollets a la llacuna de Casa Nostra i una passejada per les Estunes.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA Jaume Planas Tortuga d'estany Banyoles

OLYMPUS DIGITAL CAMERA Jaume Planas Tortuga d’estany Banyoles

El divendres 28, el dia abans, l’Escola Casa Nostra va participar amb un alliberament també de 5 tortugues en aquest mateix espai, i amb la participació de tècnics del Consorci, membres dels ajuntaments de Banyoles i Porqueres i el Centre de Reproducció de Tortugues de l’ALbera. L’acció forma part de la iniciativa del Consorci de l’Estany en la recuperació de les poblacions de tortugues aquàtiques autòctones a l’Espai Natural de l’Estany de Banyoles i sempre comptant amb la participació del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera.

 

Les 8 tortugues procedeixen del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, on es reprodueixen aquests exemplars en semicaptivitat des l’any 1996. Aquests exemplars van néixer el setembre de 2018 i tenen més de dos anys de vida.

Tortuga d’estany

La tortuga d’estany (Emys orbicularis) és una espècie de tortuga aquàtica autòctona que havia desaparegut de l’Estany de Banyoles. Amb aquests exemplars, provinents del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, s’assoleix la xifra de 166 exemplars introduïts a l’Estany i el seu entorn natural des del 2010, quan va començar l’alliberament, en el marc d’un projecte LIFE Projecte Estany del Consorci de l’Estany. Entre el 2010 i el 2014 van introduir-se els primers 130 exemplars entre les llacunes de Can Morgat, la llacuna dels Amaradors i la llacuna de Casa Nostra, i entre el 2015 i el 2020, 28 més.

L’espai presenta unes condicions excepcionals per a les tortugues d’estany, que han mostrat una molt bona adaptació al medi i es deixen veure per la zona i desplaçant-se entre punts al voltant de l’Estany, i que es reprodueixen de forma natural a l’Estany almenys des de 2018, quan se’n va detectar un nounat. La consolidació de l’espècie també s’aprecia amb les dades de les captures realitzades pel Consorci al llarg del 2019: de 104 tortugues agafades, 76 són Emys orbicularis, que van ser mesurades, pesades, marcades –si encara no ho estaven– i alliberades posteriorment al mateix indret on van ser capturades. El seguiment de l’any 2020 es va veure afectat per la pandèmia de la COVID i es disposa de poques dades.

El tècnic del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, Joan Budó, ha explicat que “des del Centre s’han alliberat unes 700 tortugues en els darrers anys, de les quals 166 s’han alliberat a l’entorn de l’Estany de Banyoles”.

La tortuga d’estany és una espècie de fauna aquàtica greument amenaçada i que està inclosa dins de programes de conservació i recuperació a nivell europeu. La seva reintroducció, es va incloure en les actuacions de millora dels seus hàbitats i el repoblament d’aquestes dins dels dos últims projectes LIFE Natura que es van executar a l’Estany (2010- 2013 i 2014-2017).

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA Jaume Planas Tortuga d'estany Banyoles

OLYMPUS DIGITAL CAMERA Jaume Planas Tortuga d’estany Banyoles

taller-tortuga

Dissabte 29 de maig. Alliberament de tortuga d’estany i visita guiada als Aiguamolls de la Puda

El proper dissabte 29 de maig es realitzarà una visita guiada als aiguamolls de la Puda i un alliberament de tortugues a la llacuna de les cigonyes en el marc del projecte de recuperació de la tortuga d’estany (Emys orbicularis) a l’Estany de Banyoles.

Amb aquesta activitat es reforça la població recentment recuperada de l’espai natural. El projecte de recuperació de l’espècie  és una tasca iniciada pel Consorci de l’Estany, amb la participació del CRT (Centre de Reproducció de Tortugues) de l’Albera on es reprodueixen aquests exemplars en semicaptivitat. Limnos, a través del seu voluntariat i dels Amics de la Tortuga d’estany han estat col·laborant amb aquest projecte des del primeres passes i han ajudat a la recuperació d’aquesta espècie.

Es complementarà l’activitat amb una visita guiada als aiguamolls de la Puda, es parlarà de la tortuga d’estany i de les cigonyes. Es pot acabar la visita a les Estunes.

  • Hora de trobada: 10:30
  • Lloc: Estany de Banyoles entre el camp de futbol i la sortida de rem
  • Duració 1h-1:30h

Activitat gratuïta amb inscripció prèvia a limnos@limnos.org

Informació complementària: Es recomana portar calçat còmode, gorra  i mesures prevenció COVID-19 (mascareta).

malvado-efe4f

Com veiem les espècies exòtiques

COM VEIEM LES ESPÈCIES EXÒTIQUES?

El terme “espècie exòtica” s’utilitza per referirse a individus presents a alguns ecosistemes, que són forans, provinents d’altres biomes, els quals han arribat a casa nostra a través de l’acció humana. Ara bé, aquests individus, un cop establerts en els nostres ecosistemes poden tenir varis comportaments. Si troben el seu espai i funció a l’ecosistema sense devaluar-lo, parlem d’espècies exòtiques naturalitzades, com el Pollancre (Populus nigra) o la Geneta (Genetta genetta). En cas contrari, però, si fan baixar el valor ecològic de l’entorn, desplaçant poblacions d’espècies autòctones i eliminant serveis ecosistèmics, parlem d’espècie exòtica invasora, és el cas de la piracanta (Pyracantha coccinea) o el musclo zebra (Dreissena polymorpha).

Aquests conceptes no són nous, fa temps que se’n fa pedagogia, de fet, a l’any 2012 va sortir l’Exocat, el catàleg d’espècies exòtiques de Catalunya. Tot i això, l’educació cap a la societat que s’ha fet sobre aquesta problemàtica necessita un canvi de plantejament. Si observem els materials didàctics i divulgatius sobre espècies invasores, sovint les trobem representades com personatges malvats, fins i tot, es parla d’espècies bones i espècies dolentes. Aquesta, és una malaurada criminalització d’aquests individus que utilitzem per exculpar-nos.

malvado-efe4f

No hem d’oblidar que la degradació d’espais naturals per espècies invasores és culpa nostra, els exemplars alliberats simplement segueixen el seu cicle vital i complint els seus comportaments ecològics, en un ambient nou que no han triat aparèixer.

Bases concurs fotografia natura 2020 amfibis i reptils

Últims dies d’entrega de fotografies del XIX Concurs de Fotografia de la Natura

Aquest 1 de maig de 2021 acaba el termini d’entrega de fotografies de la XIX edició del Concurs de Fotografia de Natura, organitzat conjuntament pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Limnos, la Universitat de Girona i el Museu Darder, que havia estat ajornat per l’any 2021 degut a la situació de confinament per coronavirus.

La convocatòria per a la recepció de les fotografies participants d’aquesta edició s’ha allargat fins a l’1 de maig de 2021 amb l’objectiu que tots els participants pugueu dedicar el temps necessari a captar les imatges per participar al concurs.  Us recordem que la temàtica d’aquest any i que se centra en els amfibis i els rèptils.

Adjuntem les bases (recordeu que el termini és d’un any més tard del que hi apareix).

pdf concurs fotonatura 2020 (Allargat fins el 2021)

Animeu-vos a participar.

Recordeu que per entregar les fotografies ho heu de fer a través del portal web del centre d’estudis comarcals de Banyoles, i que cal llegir atentament les instruccions d’entrega de les fotografies i les bases per tal de ser acceptades a concurs.

Portal web enviament fotografies

2021 Abril Limnos div verds (3)

Iniciem els divendres verds a les xarxes socials!!

Iniciem els divendres verds!!

A partir d’ara, cada divendres penjarem un post amb consells senzills per gaudir de la natura des del respecte i la comprensió.

Aquesta iniciativa neix de la necessitat de crear una consciència global envers els valors de la Natura i aturar així, la ràpida degradació del planeta agreujada durant els últims anys.

Actualment, fruit de la crisi que estem vivint, la demanda d’espais verds s’ha incrementat considerablement, tots ens hem adonat que estar envoltat de natura ens omple de vida. No obstant això, la realitat és que els espais que es poden considerar “naturals” són relativament escassos, ja que ens trobem immersos en un entorn altament humanitzat i alterat. Per aquest motiu, és molt important cuidar aquests recessos de pau que tant ens agraden i apreciem.

Des de Limnos volem treballar conjuntament amb tu per aconseguir aquest objectiu,

#divendresverd #limnos #natura #consells #pladelestany

Busquens a instagram, facebook i twitter!!!

2021 Abril Limnos div verds (1) 2021 Abril Limnos div verds (2) 2021 Abril Limnos div verds (4)

Turó-europeu-Mustela-putorius-scaled-2803370018

Limnos reprèn la xerrada sobre el turó el divendres 7 de maig

-> CLICA AQUÍ PER VEURE LA XERRADA ONLINE 

Recuperem la xerrada del TUROCAT, un projecte de recuperació del turó europeu (Mustela putorius) a Catalunya, que estava prevista l’any passat (7 de novembre) i es va haver d’anul·lar per la COVID.
L’exponent serà en Salvador Salvador, director tècnic del projecte i soci de Limnos.

Us animeu a repassar els detalls de la xerrada aquí presents i a veure un vídeo del projecte per fer un primer tastet. Si us agrada, us esperem el dia 7 de maig al Museu Darder, a les 7 de la tarda. Recordeu que cal inscripció prèvia, i que les places s’acabaran aviat. A més a més, hi haurà opció de veure-la online (afegirem més detalls a la notícia properament).

*Fotografia de portada propietat del Zoo de Barcelona.

Vídeo documental – “Els últims turons”
https://www.youtube.com/watch?v=VYDP6GBH9is

EL PROJECTE TURÓEl turó (putorius), un dels carnívors més desconeguts i amenaçats de la fauna ibèrica. A càrrec de Salvador Salvador (Director Tècnic del programa TUROCAT de recuperació del turó europeu a Catalunya).

Hora: 7 de la tarda

Lloc: Sala d’Actes del Museu Darder

Sinopsi: El turó és una de les espècies més amenaçades i desconegudes de Catalunya tot i tractar-se d’un mamífer carnívor, un dels grups faunístics que més atenció acostumen a rebre. S’estima que durant els darrers 40 anys ha desaparegut del 80% de la seva antiga àrea de distribució, circumstància que justifica que en el nou Catàleg de Fauna Amenaçada es classifiqui com a espècie “en perill”, la màxima categoria atorgada. Després d’anys d’estudi per a esbrinar quins factors han provocat el seu declivi, s’ha començat a actuar per revertir la situació a través del programa TUROCAT, desenvolupat principalment a les comarques de l’Empordà i Ripollès, on l’espècie manté els darrers nuclis supervivents.

Més informació i reserves: Museu Darder de Banyoles, comunicaciomuseus@ajbanyoles.org; Tel. 972574467

Organitza: Limnos, Museu Darder

Col·labora: Projecte TuroCat.

Amb el suport de: Diputació de Girona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

ACTIVITAT GRATUÏTA. PLACES LIMITADES. CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA

turocat

20190615_Act Limnos_Tortuga Estany_CQF (4) (1024x768)

L’Educació ambiental a l’escola – l’article de l’ham de l’abril 2021 –

Fa temps, en aquest mateix espai divulgatiu, vàrem parlar sobre educació ambiental. Dèiem que hom, sol confondre educació ambiental amb descoberta de l’entorn. Si bé portar infants i joves a la natura per a que la coneguin i aprenguin a estimar-la, no deixa de ser educació ambiental, però en aquell article concloíem que es pot, i s’ha de fer, educació ambiental a empreses, institucions i a tota la societat en general, amb l’objectiu d’arribar a la plena sostenibilitat.

En aquesta ocasió, però, volem parlar de l’educació ambiental que es dóna als instituts de secundària catalans.

Abans d’anar a l’institut, l’alumnat català passa per l’educació primària. En aquest cas l’educació competencial juga un paper principal, és dir, s’aparten els continguts per ensenyar capacitats i habilitats que es creuen essencials per ser bons ciutadans. Així doncs, l’educació ambiental que rebran els infants que cursen educació primària dependrà de la llibertat de càtedra de la persona docent. Això si, sempre que faci assolir unes competències concretes i marcades per currículum.

Un cop a l’institut, l’educació competencial continua tenint un paper principal, però els continguts, que no són l’objectiu sinó el mitjà per aconseguir assolir les competències, estan molt més reglats. Al llarg de l’educació secundària obligatòria (ESO) hi ha varies assignatures que donen continguts per fer assolir competències sobre educació ambiental, és el cas, lògicament, de biologia, però també de tecnologia, on es tracten continguts sobre energies renovables; geografia, on es parla d’economia sostenible; cultura i valors, entre altres. Però la part de l’educació ambiental que parlàvem abans, la de descoberta de l’entorn natural, és responsabilitat de l’assignatura de biologia.
Ara bé, si ens fixem en els continguts d’aquesta assignatura, al llarg dels quatre anys d’ESO, passa el següent. A primer, es tracten els éssers vius, aquí l’alumnat coneixerà la flora i la fauna més comuna que l’envolta, però això serà a final de curs i si dóna temps, després de fer tots els altres grups d’éssers vius. A segon, res, pel que fa a ciències només es fa física i química. A tercer, és el torn de l’anatomia humana, i tot i que també hi ha lloc per entendre com funcionen els ecosistemes i com ens afecta la destrucció de la natura com a societat, es tracta novament a final de curs i no es sol fer per poder acabar tots òrgans i sistemes del cos humà. A quart, biologia és optativa, de manera que l’educació ambiental que aporta questa assignatura no arribarà a la totalitat de l’alumnat.

En conclusió, ens trobem que l’alumnat català, en tot l’ESO, tasta engrunes d’educació ambiental, o almenys engrunes sobre coneixement de la natura del seu entorn i la importància de conservar-la. Al dia de demà doncs, aquests bons ciutadans amb competències essencials, quina motivació tindran per reciclar, tot i saber-ho fer? O, quina motivació tindran per contractar una companyia elèctrica que promogui les energies renovables?
El currículum per fer educació ambiental a l’escola, hi és, però no està prou prioritzat. Tot i això, cada vegada més instituts i escoles es sumen a convertir-se en “escoles verdes”, una iniciativa que dóna directrius i ajudes a centres que volen ser més sostenibles en residus plàstics i gestió de l’aigua, entre altres temes.