Limnos denuncia parquing la Draga Banyoles espai natural protegit

Limnos demana l’aturada de les obres del nou pàrquing de La Draga

  • L’entitat ha presentat una denúncia al Departament de Territori i Sostenibilitat per tal que s’aturin les obres
  • L’actuació es troba dins els límits de l’espai natural de l’Estany de Banyoles, i suposa l’ocupació novament de sòl protegit, incomplint amb la normativa de protecció de l’espai natural, sense cap anàlisi sobre els efectes sobre el medi ambient i l’entorn.
  • Limnos no considera adequada la localització de l’aparcament, i reclama l’ús d’espais alternatius en sòl urbà o no en sòl protegit. No es pot justificar cap agressió a l’espai natural protegit quan la manca d’aparcament deriva d’una mala planificació urbanística.

Banyoles, 8 d’octubre de 2019

L’associació Limnos ha denunciat les obres iniciades per l’ajuntament de Banyoles per la construcció d’un aparcament dins els límits de l’espai d’interès natural i xarxa natura 2000 de l’estany de Banyoles.

mapa (2)

Localització de l’aparcament en zona EIN de l’Estanyd e Banyoles (color verd), davant el Parc de la Draga.

 

L’aparcament s’ha presentat com a provisional per l’ajuntament de Banyoles per a cabuda de 100 vehicles en una terrenys d’interès agrícola que limiten amb la zona urbana de Banyoles, i amb la zona verda del Parc de la Draga. No s’ha justificat la necessitat urgent del projecte, es desconeix si s’han tramitat autoritzacions ambientals o urbanístiques, o si s’han fet cap estudi d’alternatives, tot i que si que es sap que no hi ha hagut cap exposició pública del projecte.

La proposta de POUM de l’ajuntament de Banyoles aprovada inicialment el 2018 no preveia aquest aparcament.

A la zona existeixen precedents d’ús provisional, una escola als anys 90, que finalment es va traslladar al centre de Banyoles (Escola de La Draga) descartant la ubicació al lloc actual, i també s’ha plantejat aparcaments d’autobusos i d’autocaravanes. No està clar que aquest ús provisional, no acabi sent permanent, ni que en un futur no es vulgui ampliar la zona d’aparcament a tota la zona agrícola del front del parc de la Draga.

L’ajuntament no pot argumentar desconeixement de la situació, doncs va ser el mateix ajuntament qui va demanar la inclusió d’aquest terrenys al PEIN en el moment de l’aprovació definitiva del Pla especial de delimitació, en un moment en el qual Limnos també va demanar la inclusió del Puig de Sant Martirià, com finalment va succeir.
En quant a precedent, l’autorització d’aquest aparcament suposa una greu amenaça a l’espai natural i trencament amb la transició paisatgística.

Cal vetllar per la transició entre la trama urbana i l’espai natural de l’Estany de Banyoles. En aquest sentit el Parc de la Draga i els terrenys agrícoles afectats per l’aparcament fan una funció de transició entre urbanitzable cap a l’hàbitat de zones humides de l’Estany i permeten un tractament paisatgístic de l’entorn adequat al d’un espai natural protegit i adient al desenvolupament urbanístic sostenible que se suposa cal aplicar a la ciutat.

També es desconeix si hi ha proposades mesures correctores en l’execució del ‘obra, en quan al tractament paisatgístic, ús de plantes, tipus de paviment, accessos, etc…

Limnos ha demanat que s’aturin les obres immediatament fins a aclarir si l’obra disposa de tots els tràmits i autoritzacions ambientals o urbanístiques necessàries, i que es denegi qualsevol autorització ambiental per tal de garantir la conservació dels valors ambientals actuals dels terrenys inclosos a l’espai d’interès natural de l’Estany de Banyoles i per mantenir l’actual transició paisatgística entre ciutat i espai natural.

També demanem la denegació perquè no està justificat suficientment el projecte i l’existència d’alternatives fora de l’espai natural.

Finalment Limnos també considera que cal que l’ajuntament restauri la zona al seu estat inicial, i s’hi mantingui el seu ús agrícola. En aquest sentit ja que l’ajuntament ha fet una compra dels terrenys, aquests es podrien destinar a fomentar i implementar la producció agrària ecològica a l’espai natural i reduir l’ús de productes fertilitzants i químics a l’entorn de l’aigua de l’estany que és usada per abastir d’aigua potable la ciutat.

Cartell 20190927

Limnos s’adhereix al manifest i la vaga del 27 de setembre pel clima i demana que la gent prengui consciència i actuï per aturar l’emergència climàtica

  • La xerrada del divendres 20 de setembre va reunir 130 assistents al Museu Darder mostrant l’enorme interès que està despertant entre la població la crisi climàtica
  • Es convoca a tothom a la concentració a Girona a les 18H a la plaça del vi el divendres 27 de setembre i a altres ciutats catalanes.

Estem en un moment d’emergència climàtica. Governs i corporacions no fomenten ni tiren endavant polítiques o accions suficientment valentes per desescalar la situació. Els recents informes alerten sobre el sobreescalfament global, el deteriorament d’un gran nombre d’ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat que segueix augmentant a un ritme preocupant. Davant la inacció de governs i grans empreses hem de ser la societat civil qui posi a primera línia de l’agenda política aquesta necessitat imperant. La urgència de declarar l’estat d’emergència climàtica i de prendre les mesures concretes necessàries per reduir ràpidament a zero net les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

El divendres 20 de setembre Ramon Caralt , enginyer soci de Limnos va dinamitzar una xerrada debat sobre la crisi climàtica amb l’assistència de més de 130 persones. Durant la xerrada es va plantejar la situació actual d’emergència climàtica, els efectes i les possibles alternatives i solucions, deixant la porta a un debat interessant entre els assistents. Segurament la xerrada va quedar curta en el debat i en exposar solucions i alternatives per frenar aquesta emergència climàtica i evitar el col·lapse.

20190921_xerrada debat crisi climàtica (4)

El dimecres anterior a la xerrada membres de Limnos i altres entitats i particulars van estar repartint informació de l’activitat a mercat, despertant bastant expectació.

20190918_repartiment cartells mercat (2)

A partir de la xerrada s’ha creat un grup de treball sobre l’emergència climàtica al Pla de l’estany. Durant la xerrada també es va presentar l’organització Fridays for future Banyoles. La participació de gent de totes les edats és reflex de la creixent preocupació pel tema, i ara el debat ha de portar a un canvi cultural , abandonar la cultura del creixement i consul de recursos il·limitat.

Limnos anima a la participació de les mobilitzacions convocades i a convertir-se en activista climàtic.

Cartell vaga pel clima girona

També podeu firmar aquesta iniciativa ciutadana europea que es presentarà a la Comissió Europea
🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥
https://eci.fridaysforfuture.org/es/

 

Altres de la xerrada i del debat posterior:

20190921_xerrada debat crisi climàtica (5)

20190921_xerrada debat crisi climàtica (1)20190921_xerrada debat crisi climàtica (2)

 

Limnos Estany de Banyoles

Nova edició del Dia de l’estany

• El diumenge 22 de setembre es va celebrar la 15ena edició del Dia de l’Estany
• Limnos va fer un taller de retallables i l’origami de la tortuga d’estany.

Limnos va participar de la nova edició del dia de l’Estany. El dia va acompanyar i diversos centenars de persones, especialment famílies, en participar de la volta a l’Estany en bicicleta, els tallers i la presentació d’en blauet. La parada de Limnos també tenia un expositor del projecte paisatges salvats i informació de l’entitat.

Com cada edició organitzada per l’Escola de Natura de Banyoles, l’activitat va permetre a nens i nenes realitzar activitats de descoberta de la natura, de conscienciació ambiental i de protecció del medi ambient. L’activitat va finalitzar amb l’alliberament d’un aligot per part d’un agents rural, procedent del centre de recuperació de fauna dels Aiguamolls de l’Empordà.

2090922_Dia de l'estany (1) (1024x576)

2090922_Dia de l'estany (2) (1024x576)

 

65208228_10213940484856469_201466539214372864_n

Cap burilla de cigarret a terra! -l’article de l’ham de setembre 2019-

Enllaç al web de l’ham aquí.  Foto de Karen Mason

Un gest habitual en els fumadors és llançar la cigarreta a terra. Això succeeix amb 4,5 dels 6 bilions de les que es consumeixen anualment a tot el món segons dades d’Elli Slaughter (2011). A Barcelona la plataforma “No més burilles a terra” parla de 500.000 al dia. Causen un impacte sobre el medi devastador, al qual cal afegir al risc d’incendis i l’efecte nociu sobre la salut humana.

L’acetat de cel·lulosa dels filtres no és biodegradable, per tant perduren en el temps. Quan plou, l’aigua renta i arrossega els metalls pesants de les burilles com el cadmi, l’arseni, el toluè, la nicotina, el quitrà, que s’alliberen al medi amb uns efectes terribles sobre els organismes de la natura com ara la fauna del sòl, els animals i plantes de l’aigua dolça i del mar. Una sola burilla pot contaminar 50 litres d’aigua. Poden causar enverinaments per la bioacumulació dels metalls pesants i altres toxines, problemes per ingestió directa, efecte pesticida…En els filtres s’hi acumulen les restes de toxines presents en una cigarreta, especialment nicotina i hidrocarburs policíclics aromàtics. S’ha descrit que els pardals en incorporar burilles als nius redueixen la quantitat de paràsits, però aquesta interacció pot acabar essent perjudicial a la llarga per l’efecte dels tòxics sobre la fertilitat i salut dels polls.

A l’informe “Libera Colillas en espacios naturales 2018” es descriuen en detall casos concrets d’efectes negatius per la natura, i ens recorda que el seu efecte contaminant pot durar com a mínim entre 7 i 12 anys. Evidentment la millor solució seria no consumir-ne, no fumar. En tot cas, cal prendre mesures per evitar que milers de burilles acabin a terra cada dia al nostre país, pel que cal educar i sensibilitzar als ciutadans i posar mesures. Cal equipar amb cendrers les zones de fumadors habilitades prop d’espais públics i bars. També cal fomentar l’ús de cendrers individuals, de fet ja s’han fet algunes campanyes en platges i espais naturals. S’estan estudiant nous materials més foto degradables i implementant sistemes de reciclatge, però és bàsic canviar la cultura de fumar i llençar.

bird-eating-cigrette-butts

Cartell curs fotografia 2019 - còpia

Nou curs de fotografia de Limnos Novembre 2019 !!! Inscripcions obertes!

Us adjuntem el cartell del nou curs organitzat per Limnos i el Museu Darder de Banyoles per la tardor d’aquest 2019.

Inscripcions obertes al mail de limnos!!!

DATES: 6 sessió teòrica i 10, 17 i 24  Sessions Pràctiques al camp. Novembre de 2019

PROFESSORAT: Miguel Àngel Fuentes i Sergio L. Barrera de Natura Montfred.

Cartell curs fotografia 2019

Cartel-EmergenciaClimática-Portada-1140x600

20 Setembre Xerrada – Debat: Crisis climàtica. Actuem per evitar el col·lapse

S’ha convocat una Vaga Mundial pel Clima pel proper 27 de setembre. El moviment Fridays for Future està impulsant una setmana de mobilitzacions arreu del món al llarg d’aquella setmana (coincidint amb la cimera del clima de l’ONU) i una vaga mundial pel clima el divendres 27 de setembre.

En el marc d’aquesta setmana LIMNOS amb el suport d’altres entitats ha organitzat aquesta xerrada- debat al Museu Darder.

Divendres 20 de setembre. 19 h. Museu Darder de Banyoles

CRISI CLIMÀTICA: Actuem per evitar el col·lapse
A càrrec de Ramon Caralt, enginyer.

Cartell proposta activitat 20 set

A Espanya, més de 300 organitzacions ja s’han adherit al manifest de la vaga, també ho ha fet LIMNOS. En el manifest (podeu consultar-lo aquí)  s’exigeix que les institucions, tant europees i estatals com autonòmiques i locals, assumeixin immediatament la seva responsabilitat i que estiguin “a l’altura de les necessitats que exigeix aquest moment crucial de la història”. Així mateix, recalquen: “La lluita contra l’emergència climàtica no pot supeditar-se a una ideologia o color polític, ha de ser assumida per tots els partits”.

Manifest

Adhesions

Més de 300 associacions adherides.

A Catalunya la vaga està coordinada per una vintena d’organitzacions, com Friday for Future, Families for Future, Climacció, Ecologistes en Acció, la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, Rebel·lió o Extinció, la XES, Aigua és vida o Greenpeace.

Els recents informes sobre l’estat de la biodiversitat de l’IPBES i sobre l’escalfament global de 1,5 °C de l’IPCC, alerten d’un rumb que porta al deteriorament d’un gran nombre d’ecosistemes, tant terrestres com marins, així com a l’extinció d’1 milió d’espècies que es troben greument amenaçades per l’activitat humana. A Catalunya concretament, el darrer Informe sobre l’estat del Medi Ambient indica que seguim perdent biodiversitat a un ritme preocupant.


Més de 100 organitzacions insten la ciutadania a sumar-se a la Vaga Mundial pel Clima

  • En defensa del futur, d’un planeta viu i d’un món just, organitzacions i col·lectius de la societat civil insten la ciutadania a donar suport i sumar-se a la Vaga Mundial pel Clima del proper 27 de setembre
  • Les organitzacions signants demanen que es declari de manera immediata l’emergència climàtica i es prenguin les mesures concretes necessàries per reduir ràpidament a zero les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle
  • Les institucions, els Estats i les empreses han d’escoltar a la ciutadania i a les organitzacions que exigeixen un nou model socioecològic que no comprometi la supervivència de la vida tal com la coneixem

Els recents informes sobre l’estat de la biodiversitat del IPBES, que assenyalen que prop d’un milió d’espècies entre animals i plantes es troben a la vora de l’extinció com a conseqüència de les activitats humanes, i de l’informe de l’IPCC sobre l’increment de la temperatura mitjana global en 1,5 ºC, alerten del deteriorament d’un gran nombre d’ecosistemes, tant terrestres com marins, així com del punt de no retorn front al canvi climàtic.

La humanitat s’enfronta a un dels seus majors reptes: la crisi climàtica. Una crisi, conseqüència directa del model de producció extractivista i consum globalitzat actuals, que posa en risc la nostra pròpia supervivència i la d’un gran nombre d’altres espècies i ecosistemes i impacta de manera injusta especialment a les poblacions més empobrides i vulnerables del món. No respondre amb suficient rapidesa i contundència a l’emergència climàtica i civilitzatòria suposaria la mort i / o el malviure de milions de persones, a més de l’extinció de moltes espècies i, fins i tot, d’ecosistemes complets.

Les dades són contundents i el temps juga en contra nostre. En el cas de la regió mediterrània, en la qual es troba la Península Ibèrica i que és una de les més vulnerables davant el canvi climàtic, si no es limita l’increment de la temperatura mitjana global en 1,5 ºC, les conseqüències per a les generacions presents i futures seran catastròfiques: onades de calor més intenses i prolongades, sequeres recurrents, desertificació, augment dels fenòmens meteorològics extrems, pèrdua de biodiversitat, falta de disponibilitat d’aigua potable i terres fèrtils, incendis més virulents, empobriment i augment de les desigualtats en qualsevol de les seves expressions, etc. Per tant, les diferents institucions europees, estatals, autonòmiques i locals han d’assumir la seva responsabilitat i estar a l’altura de les necessitats que exigeix aquest moment crucial de la Història. La lluita contra l’emergència climàtica no pot supeditar-se a una ideologia o color polític, ha de ser assumida per tots els partits.

Per tot això, i en defensa del present i del futur, d’un planeta viu i d’un món just, les persones i col·lectius signants ens sumem a la convocatòria internacional de Vaga Mundial pel Clima, del proper 27 de setembre, i instem a tota la societat (ciutadania, tots els actors socials, ambientals i sindicals) a què es mobilitzi i se sumi a la convocatòria de Vaga Mundial pel Clima, difonent i participant en les accions que estem convocant, que anirem precisant i que prendran molt diverses formes: manifestacions, vagues estudiantils i de consum, tancaments patronals d’entitats compromeses, mobilitzacions en els centres de treball i als carrers, etc. Un gran crit comú i unitari en la lluita climàtica.

Girona. Comarques. Protecció paratge Clot d'Espolla. Fontcoberta.

El valor dels paisatges salvats pels moviments socials – l’article de l’ham de l’agost-

L’article de l’ham el podeu llegir també al web de la revista aquí.

El projecte “Paisatges Salvats”. És una oportunitat per posar en valor la tasca de defensa del territori de les entitats ecologistes de comarques gironines i donar visibilitat als serveis ecosistèmics dels paisatges preservats gràcies a la mobilització social. El procés participatiu va escollir tres d’aquests espais com a exemple amb una àmplia fitxa descriptiva al web , concretament les Hortes de Santa Eugènia (Gironès), la Platja d’Espolla (Pla de l’Estany) i Vilanera (Alt Empordà).

La platja d’Espolla és un espai natural protegit de la conca lacustre de l’Estany de Banyoles que s’inunda temporalment quan hi ha pluges intenses formant un estanyol on s’hi desenvolupen espècies de flora i fauna molt interessants. En la seva conservació hi ha tingut un pes important Limnos, però també moltes altres entitats, institucions públiques i persones a nivell particular que han fet possible que aquest espai s’hagi pogut salvar. A la dècada del 1980 era la Junta del Museu Darder i alguns científics que alertaven de l’impacte del motocròs i del camp de tir al plat de la zona. Limnos es va crear el 1987 i en dos anys va aconseguir l’eliminació del camp de tir i reduir l’impacte del motocròs. Els ajuntament mica en mica es van anar sensibilitzant i prenent també mesures, especialment a partir de la protecció de l’espai el 1995 amb la llei d’espais naturals de la Generalitat. Malauradament el Pla especial de protecció hidrològica que havia de ser un exemple per a la protecció a Catalunya va quedar aturat per les pressions de propietaris, pagesos i ajuntaments. Després van venir també les al·legacions a la variant de Banyoles i a la zona industrial de Fontcoberta, que malauradament van afectar molt negativament l’espai. Actualment la pitjor amenaça és la pressió de l’excés de visitants, l’efecte barrera de les urbanitzacions i el canvi climàtic. Cal posar en valor també la implicació de l’ajuntament de Banyoles inicialment, i també l’aposta per la conservació més recent dels ajuntaments de Porqueres i Fontcoberta, amb iniciatives com el Museu del Triops, el nou itinerari de l’espai o la recent incorporació en la gestió de l’espai del Consorci de l’Estany. Tampoc cal oblidar la feina de divulgació d’entitats com l’Escola de Natura, el Museu Darder, el mateix Limnos i naturalistes i divulgadors locals.

Destacar els serveis ambientals que ens ofereix la conservació d’aquest espai tant des del punt de vista de l’aprofitament de recursos, de suport als hàbitats i a la biodiversitat, de regulació dels cicles naturals i de la riquesa cultural. Un tastet d’aquests serveis serien: la utilitat de l’espai com a semàfor climàtic per alertar-nos del canvi climàtic, la conservació dels aqüífers, l’aprofitament de l’aigua per al reg del Pla de Martís, l’extracció de travertí, la regulació del clima local i del flux d’aigua, la conservació d’espècies amenaçades, el control d’inundacions, la retenció de CO2, l’interès científic, o l’ús recreatiu i d’esbarjo, o turístic de l’espai, incloent les llegendes i un jaciment arqueològic. Sense la implicació social de ciutadans i entitats no hagués estat possible la conservació d’aquests serveis, un exemple de cara als reptes de futur.

(Fotografia de portada Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Pablito, Jr. 1988  )

 

dav

L’ANG, Limnos i Iaeden-Salvem l’Empordà finalitzen un procés participatiu que reivindica el valor dels Paisatges Salvats

  • Paisatges Salvats ha estat un procés de participació ciutadana que ha posat en valor tres casos dels més de 50 Paisatges Salvats de les comarques gironines.
  • En el procés, que ha estat finançat principalment pel Departament de Territori i Sostenibilitat, hi han participat més de 250 persones.

“Paisatges Salvats” és un projecte pioner a Catalunya que ha identificat el valors de tres paisatges preservats gràcies a la mobilització social. L’enfoc transversal del procés participatiu ha permès concretar quins beneficis extreuen directament o indirectament les persones de tres paisatges: Hortes de Santa Eugènia, Platja d’Espolla i Vilanera, a l’hora s’ha donat a conèixer la tasca realitzada per les diferents institucions, entitats i plataformes en la preservació d’aquests paisatges.

El projecte que va arrencar el passat 17 d’octubre amb el Seminari Paisatges salvats – Paisatges per salvar, a la Facultat de Lletres de la UdG, on es va abordar la defensa del territori a comarques gironines des de diferents perspectives.

Al llarg dels darrers sis mesos s’han dut a terme sis assemblees presencials dirigides a la societat civil, entitats, particulars i empreses. La mecànica de les assemblees ha estat sempre la mateixa: primer una introducció inicial sobre els serveis ecosistèmics i la defensa del territori, a càrrec d’especialistes de reconeguda trajectòria, i després un debat obert sobre els diferents valors dels paisatges salvats. A través d’aquestes assemblees s’han definit tres paisatges salvats objecte d’estudi i s’ha realitzat una valoració participativa dels seus serveis ecosistèmics.

Els tres espais seleccionats son representatius d’una gran varietat de serveis ecosistèmics entre els que es podrien destacar per la seva rellevància l’aprofitament de recursos alimentaris de qualitat, la conservació d’activitats humanes tradicionals, la capacitat d’oferir espais per al turisme i activitats d’oci i d’esport, amb impacte positiu sobre la salut de la població, la protecció dels aqüífers, la regulació del clima i la mitigació del canvi climàtic, la funció com a reservoris de biodiversitat, o la generació d’indrets amb identitat cultural singular.

En paral·lel a les assemblees s’han realitzat un seguit d’entrevistes i enquestes a persones de reconeguda experiència en la gestió del territori, gràcies a aquestes entrevistes s’ha aprofundit en la valoració tècnica de cada paisatge salvat.

Com a resultat s’han elaborat unes fitxes descriptives de cada paisatge salvat i una cartografia digital, que recull informació quantitativa (municipi, superfície, any, etc.) i qualitativa (situació administrativa-legal, imatges representatives, valors ambientals i serveis ecosistèmics, etc.), que poden ser consultades a la pàgina web www.paisatgessalvats.cat.

Paisatges_salvats-Espolla (1024x683)

Les sis assemblees han estat les següents:
• 20 DE FEBRER DE 2019 – 19.00
COMARCA DEL GIRONÈS
Centre cívic Ter, Girona

• 22 DE FEBRER DE 2019 – 19.00
COMARCA DEL PLA DE L’ESTANY
Museu Darder, Banyoles

• 23 DE FEBRER DE 2019 – 10.30
COMARCA DE L’ALT EMPORDÀ
La Cate, Figueres

• 26 DE MARÇ DE 2019 – 19.00
COMARCA DEL GIRONÈS
Centre cívic Ter, Girona

• 27 DE MARÇ DE 2019 – 19.00
COMARCA DEL PLA DE L’ESTANY
Museu Darder, Banyoles

• 28 DE MARÇ DE 2019 – 19.00
COMARCA DE L’ALT EMPORDÀ
Centre Esportiu i Recreatiu, l’Escala

El projecte ha culminat amb una sortida de descoberta als tres paisatges salvats objecte d’estudi, en que diferents experts han exposat la importància de la conservació d’aquests paisatges així com els serveis ecosistèmics que proporcionen i la història de la seva defensa.

banner_logo_ca0

Vint-i-tres joves d’arreu de Catalunya participen al camp de treball Estany Natura

Un any més Limnos organitza amb la Coordinadora de Lleure del Pla de l’Estany els camps de treball Estany Natura a la comarca del Pla de l’Estany.

Membres de Limnos executaran part de la feina tècnica de seguiment de fauna de l’espai natural de l’Estany de Banyoles i de la fauna urbana, i altres actuacions de millora i restauració del medi com una neteja al riu Terri. Està previst un anellament d’ocells, un cens de nius d’oreneta cuablanca a Banyoles, un cens de llúdriga, un cens de peixos als recs, i actuacions de neteja del riu Terri a Porqueres.

  • Us adjuntem la notícia apareguda a Radio Banyoles. Podeu consultar l’enllaç original aquí.

Durant 15 dies es combinen tasques relacionades amb l’entorn natural de l’Estany amb activitats de lleure.

El grup de 23 voluntaris desenvolupa feines naturals majoritàriament de matins, de 9 a 14. Unes de les tasques que han de fer són, per exemple, netejar el riu Ter, contar ocells, observar llúdrigues, feines relacionades amb la fauna i la flora, anellaments científics, analitzar l’aigua de diferents estanyols.. entre d’altres.

Exceptuant aquest horari, realitzen sortides, com la que tenen organitzada al refugi de Rocacorba i altres tipus d’activitats com jocs típics del món del lleure o banyades a l’Estany.

Segons un dels monitors, Martí Pascual, a part, durant el camp també col·laboren amb entitats, com les gàrgoles de foc i els Esperxats de l’Estany, que els oferireixen tallers, per exemple de música, de percussió, del món social, expressió corporal, entre altres.

Segons Pascual, el camp de treball hi ha gent d’arreu de Catalunya, i és una bona oportunitat per a conèixer gent nova i diferent. Aquest any destaca la zona de Barcelona, l’Empordà i Tarragona.

El perfil de voluntaris que s’hi apunten són persones motivades, d’entre 14 i 17 anys, que solen haver fet ja alguna activitat relacionada amb el lleure. Segons el monitor, aquesta edat, motivació i les activitats preparades donen joc a crear uns 15 dies divertits i amb molt bon clima de treball i de confiança.

Els joves s’allotgen a la zona d’acampada del Consorci de l’Estany de Banyoles, situada a la zona dels aiguamolls de La Puda. En cas de pluja, l’Escola Casa Nostra els donaria un espai per estar a sopluig.

logoedc

Ecologistes de Catalunya demana la dimissió de la Consellera d’Agricultura

La Federació d’entitats Ecologistes de Catalunya (EdC) lamentem molt profundament les paraules de la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA), Teresa Jordà, en l’entrevista en el programa “El Matí de Catalunya Ràdio” del dimecres 10 de juliol.

baixa

11 de Juliol del 2019

Ens trobem molt en desacord i enutjats amb la visió que ha compartit sobre la problemàtica en termes de prevenció d’incendis i gestió forestal, quan se n’ha parlat en relació a l’abandonament rural i el lamentable incendi dels passats dies al sud del país. Segons Jordà, conservar el medi i la biodiversitat “està molt bé eh”, com ha repetit tres vegades, però no li sembla tan bé quan es tracta de protegir espècies protegides per llei, a vegades en què l’explotació forestal es veu frenada per aquesta causa, aparentment poc rellevant per la Consellera. També ha parlat de la falta de dinamisme a l’hora d’obtenir les declaracions d’impacte ambiental per tal de fer “atacs o neteges” als boscos. En la línia del seu discurs, ens preguntem si també li semblen una “absurditat absoluta” aquestes declaracions d’impacte ambiental i preferiria procedir sense tantes traves ambientals.

Les diverses entitats d’EdC compartim les preocupacions en relació a problemàtiques com l’abandonament rural i el risc d’incendis, però rebutgem culpabilitzar la conservació de la natura a aquestes problemàtiques. La solució no implica desprotegir encara més espais naturals i espècies amenaçades. El problema és de base i molt més complex, i no creiem que es puguin aconseguir millores amb punts de vista com el que ha exposat la consellera Jordà. El missatge transmès en l’entrevista ha sonat retrògrada i una invitació a incomplir amb la legalitat.
En l’entrevista la Consellera Jordà es posiciona en contra de totes les polítiques de conservació de la biodiversitat, els plans de recuperació d’espècies amenaçades, les directives europees de conservació de les espècies prioritàries i dels espais naturals, les lleis de conservació de la biodiversitat i, en definitiva, contra tot allò que pugui posar traves a l’explotació forestal que sembla ser una de les prioritats màxima del Departament que dirigeix. Aquest posicionament no és propi d’una persona amb les responsabilitats de Govern com té la senyora Jordà.

Aquestes declaracions no la fan mereixedora de seguir dirigint el Departament d’Agricultura ni de seguir formant part del Consell Executiu de la Generalitat.

Veiem també amb preocupació que el relat de la Consellera Jordà, en relació als incendis forestals, s’acabi convertint en una d’aquelles mentides que, a força de repetir-les, acaben semblant realitats. No qualsevol treball en un bosc és prevenció d’incendis.

Massa sovint ens trobem actuacions forestals altament agressives, en les que s’incompleix tota la normativa de protecció de la biodiversitat, executades sota la falsa excusa de la prevenció dels incendis forestals, justament el que ara la Consellera Jordà defensa públicament. És el cas, per exemple, de la recent tallada forestal d’un bosc al Parc Natural dels Ports, a la zona de Refalgarí, vora el refugi de la Font Ferrera, al terme de la Sénia (Montsià) que ha estat denunciat pel GEPEC-Ecologistes de Catalunya. Aquí el DARPA, ha tallat un bosc públic protegit, propietat de la Generalitat, d’un altíssim valor ecològic, en contra dels criteris del Parc Natural i infringint els seus informes, d’obligat compliment, afectant espècies protegides de flora i fauna, tallant els arbres de major interès econòmic (molts arbres de més de 200 anys) i desconfigurant l’estructura d’un bosc adult, preparat per poder superar els incendis forestals, convertint-lo en un bosc feble i altament vulnerable als incendis. Novament, un fals argument d’actuacions per fer front als incendis forestals, ha servit per justificar una actuació que sols ha perseguit treure la millor i major quantitat de fusta possible, a costa d’uns elevats impactes ambientals i infringint la normativa.

Tampoc podem obviar de parlar d’un tema cabdal i de màxima importància, es tracta del destí de les ajudes, finançades en bona part per Europa, anomenades subvencions a la gestió forestal sostenible, que serien una eina molt important per la realització de tasques forestals sostenibles i que, en realitat, acaben finançant actuacions i projectes encaminats a l’extracció d’arbres de valor econòmic pel sector de la fusta i la biomassa i l’execució d’infraestructures, sovint amb uns impactes ambientals severs i amb una finalitat més que dubtosa, per sobre del finançament d’actuacions de prevenció d’incendis forestals, de millora dels boscos, d’aconseguir boscos més madurs i resistents al foc, etc.
La responsabilitat de no fer un pla d’inversions en la millora de l’estat dels nostres boscos és un frau a Europa i una greu irresponsabilitat del Departament d’Agricultura on, a més, la participació ambiental i científica, en aquests projectes d’inversió pública, és del tot rebutjada, incomplint la normativa bàsica de participació social.

Per tots aquests fets i per les greus declaracions de la Consellera Jordà, demanem la seva dimissió. En cas que la Consellera no dimiteixi demanem que el President Torra la destitueixi de forma immediata. El Govern de Catalunya no pot seguir amb una Consellera que crida a l’incompliment de la normativa de conservació de la biodiversitat i els espais naturals.

També ens manifestem en contra del traspàs de competències de medi natural al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, tal com demana l’actual consellera Jordà. No ens cansarem de reclamar la restitució d’un Departament de Medi Ambient, amb competències plenes, com a única manera d’aconseguir un progrés en les polítiques ambientals, cada dia més prioritàries en el món.
Federació Ecologistes de Catalunya (EdC).