65208228_10213940484856469_201466539214372864_n

Cap burilla de cigarret a terra! -l’article de l’ham de setembre 2019-

Enllaç al web de l’ham aquí.  Foto de Karen Mason

Un gest habitual en els fumadors és llançar la cigarreta a terra. Això succeeix amb 4,5 dels 6 bilions de les que es consumeixen anualment a tot el món segons dades d’Elli Slaughter (2011). A Barcelona la plataforma “No més burilles a terra” parla de 500.000 al dia. Causen un impacte sobre el medi devastador, al qual cal afegir al risc d’incendis i l’efecte nociu sobre la salut humana.

L’acetat de cel·lulosa dels filtres no és biodegradable, per tant perduren en el temps. Quan plou, l’aigua renta i arrossega els metalls pesants de les burilles com el cadmi, l’arseni, el toluè, la nicotina, el quitrà, que s’alliberen al medi amb uns efectes terribles sobre els organismes de la natura com ara la fauna del sòl, els animals i plantes de l’aigua dolça i del mar. Una sola burilla pot contaminar 50 litres d’aigua. Poden causar enverinaments per la bioacumulació dels metalls pesants i altres toxines, problemes per ingestió directa, efecte pesticida…En els filtres s’hi acumulen les restes de toxines presents en una cigarreta, especialment nicotina i hidrocarburs policíclics aromàtics. S’ha descrit que els pardals en incorporar burilles als nius redueixen la quantitat de paràsits, però aquesta interacció pot acabar essent perjudicial a la llarga per l’efecte dels tòxics sobre la fertilitat i salut dels polls.

A l’informe “Libera Colillas en espacios naturales 2018” es descriuen en detall casos concrets d’efectes negatius per la natura, i ens recorda que el seu efecte contaminant pot durar com a mínim entre 7 i 12 anys. Evidentment la millor solució seria no consumir-ne, no fumar. En tot cas, cal prendre mesures per evitar que milers de burilles acabin a terra cada dia al nostre país, pel que cal educar i sensibilitzar als ciutadans i posar mesures. Cal equipar amb cendrers les zones de fumadors habilitades prop d’espais públics i bars. També cal fomentar l’ús de cendrers individuals, de fet ja s’han fet algunes campanyes en platges i espais naturals. S’estan estudiant nous materials més foto degradables i implementant sistemes de reciclatge, però és bàsic canviar la cultura de fumar i llençar.

bird-eating-cigrette-butts

Cartell curs fotografia 2019 - còpia

Nou curs de fotografia de Limnos Novembre 2019 !!! Inscripcions obertes!

Us adjuntem el cartell del nou curs organitzat per Limnos i el Museu Darder de Banyoles per la tardor d’aquest 2019.

Inscripcions obertes al mail de limnos!!!

DATES: 6 sessió teòrica i 10, 17 i 24  Sessions Pràctiques al camp. Novembre de 2019

PROFESSORAT: Miguel Àngel Fuentes i Sergio L. Barrera de Natura Montfred.

Cartell curs fotografia 2019

Cartel-EmergenciaClimática-Portada-1140x600

20 Setembre Xerrada – Debat: Crisis climàtica. Actuem per evitar el col·lapse

S’ha convocat una Vaga Mundial pel Clima pel proper 27 de setembre. El moviment Fridays for Future està impulsant una setmana de mobilitzacions arreu del món al llarg d’aquella setmana (coincidint amb la cimera del clima de l’ONU) i una vaga mundial pel clima el divendres 27 de setembre.

En el marc d’aquesta setmana LIMNOS amb el suport d’altres entitats ha organitzat aquesta xerrada- debat al Museu Darder.

Divendres 20 de setembre. 19 h. Museu Darder de Banyoles

CRISI CLIMÀTICA: Actuem per evitar el col·lapse
A càrrec de Ramon Caralt, enginyer.

Cartell proposta activitat 20 set

A Espanya, més de 300 organitzacions ja s’han adherit al manifest de la vaga, també ho ha fet LIMNOS. En el manifest (podeu consultar-lo aquí)  s’exigeix que les institucions, tant europees i estatals com autonòmiques i locals, assumeixin immediatament la seva responsabilitat i que estiguin “a l’altura de les necessitats que exigeix aquest moment crucial de la història”. Així mateix, recalquen: “La lluita contra l’emergència climàtica no pot supeditar-se a una ideologia o color polític, ha de ser assumida per tots els partits”.

Manifest

Adhesions

Més de 300 associacions adherides.

A Catalunya la vaga està coordinada per una vintena d’organitzacions, com Friday for Future, Families for Future, Climacció, Ecologistes en Acció, la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, Rebel·lió o Extinció, la XES, Aigua és vida o Greenpeace.

Els recents informes sobre l’estat de la biodiversitat de l’IPBES i sobre l’escalfament global de 1,5 °C de l’IPCC, alerten d’un rumb que porta al deteriorament d’un gran nombre d’ecosistemes, tant terrestres com marins, així com a l’extinció d’1 milió d’espècies que es troben greument amenaçades per l’activitat humana. A Catalunya concretament, el darrer Informe sobre l’estat del Medi Ambient indica que seguim perdent biodiversitat a un ritme preocupant.


Més de 100 organitzacions insten la ciutadania a sumar-se a la Vaga Mundial pel Clima

  • En defensa del futur, d’un planeta viu i d’un món just, organitzacions i col·lectius de la societat civil insten la ciutadania a donar suport i sumar-se a la Vaga Mundial pel Clima del proper 27 de setembre
  • Les organitzacions signants demanen que es declari de manera immediata l’emergència climàtica i es prenguin les mesures concretes necessàries per reduir ràpidament a zero les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle
  • Les institucions, els Estats i les empreses han d’escoltar a la ciutadania i a les organitzacions que exigeixen un nou model socioecològic que no comprometi la supervivència de la vida tal com la coneixem

Els recents informes sobre l’estat de la biodiversitat del IPBES, que assenyalen que prop d’un milió d’espècies entre animals i plantes es troben a la vora de l’extinció com a conseqüència de les activitats humanes, i de l’informe de l’IPCC sobre l’increment de la temperatura mitjana global en 1,5 ºC, alerten del deteriorament d’un gran nombre d’ecosistemes, tant terrestres com marins, així com del punt de no retorn front al canvi climàtic.

La humanitat s’enfronta a un dels seus majors reptes: la crisi climàtica. Una crisi, conseqüència directa del model de producció extractivista i consum globalitzat actuals, que posa en risc la nostra pròpia supervivència i la d’un gran nombre d’altres espècies i ecosistemes i impacta de manera injusta especialment a les poblacions més empobrides i vulnerables del món. No respondre amb suficient rapidesa i contundència a l’emergència climàtica i civilitzatòria suposaria la mort i / o el malviure de milions de persones, a més de l’extinció de moltes espècies i, fins i tot, d’ecosistemes complets.

Les dades són contundents i el temps juga en contra nostre. En el cas de la regió mediterrània, en la qual es troba la Península Ibèrica i que és una de les més vulnerables davant el canvi climàtic, si no es limita l’increment de la temperatura mitjana global en 1,5 ºC, les conseqüències per a les generacions presents i futures seran catastròfiques: onades de calor més intenses i prolongades, sequeres recurrents, desertificació, augment dels fenòmens meteorològics extrems, pèrdua de biodiversitat, falta de disponibilitat d’aigua potable i terres fèrtils, incendis més virulents, empobriment i augment de les desigualtats en qualsevol de les seves expressions, etc. Per tant, les diferents institucions europees, estatals, autonòmiques i locals han d’assumir la seva responsabilitat i estar a l’altura de les necessitats que exigeix aquest moment crucial de la Història. La lluita contra l’emergència climàtica no pot supeditar-se a una ideologia o color polític, ha de ser assumida per tots els partits.

Per tot això, i en defensa del present i del futur, d’un planeta viu i d’un món just, les persones i col·lectius signants ens sumem a la convocatòria internacional de Vaga Mundial pel Clima, del proper 27 de setembre, i instem a tota la societat (ciutadania, tots els actors socials, ambientals i sindicals) a què es mobilitzi i se sumi a la convocatòria de Vaga Mundial pel Clima, difonent i participant en les accions que estem convocant, que anirem precisant i que prendran molt diverses formes: manifestacions, vagues estudiantils i de consum, tancaments patronals d’entitats compromeses, mobilitzacions en els centres de treball i als carrers, etc. Un gran crit comú i unitari en la lluita climàtica.

Girona. Comarques. Protecció paratge Clot d'Espolla. Fontcoberta.

El valor dels paisatges salvats pels moviments socials – l’article de l’ham de l’agost-

L’article de l’ham el podeu llegir també al web de la revista aquí.

El projecte “Paisatges Salvats”. És una oportunitat per posar en valor la tasca de defensa del territori de les entitats ecologistes de comarques gironines i donar visibilitat als serveis ecosistèmics dels paisatges preservats gràcies a la mobilització social. El procés participatiu va escollir tres d’aquests espais com a exemple amb una àmplia fitxa descriptiva al web , concretament les Hortes de Santa Eugènia (Gironès), la Platja d’Espolla (Pla de l’Estany) i Vilanera (Alt Empordà).

La platja d’Espolla és un espai natural protegit de la conca lacustre de l’Estany de Banyoles que s’inunda temporalment quan hi ha pluges intenses formant un estanyol on s’hi desenvolupen espècies de flora i fauna molt interessants. En la seva conservació hi ha tingut un pes important Limnos, però també moltes altres entitats, institucions públiques i persones a nivell particular que han fet possible que aquest espai s’hagi pogut salvar. A la dècada del 1980 era la Junta del Museu Darder i alguns científics que alertaven de l’impacte del motocròs i del camp de tir al plat de la zona. Limnos es va crear el 1987 i en dos anys va aconseguir l’eliminació del camp de tir i reduir l’impacte del motocròs. Els ajuntament mica en mica es van anar sensibilitzant i prenent també mesures, especialment a partir de la protecció de l’espai el 1995 amb la llei d’espais naturals de la Generalitat. Malauradament el Pla especial de protecció hidrològica que havia de ser un exemple per a la protecció a Catalunya va quedar aturat per les pressions de propietaris, pagesos i ajuntaments. Després van venir també les al·legacions a la variant de Banyoles i a la zona industrial de Fontcoberta, que malauradament van afectar molt negativament l’espai. Actualment la pitjor amenaça és la pressió de l’excés de visitants, l’efecte barrera de les urbanitzacions i el canvi climàtic. Cal posar en valor també la implicació de l’ajuntament de Banyoles inicialment, i també l’aposta per la conservació més recent dels ajuntaments de Porqueres i Fontcoberta, amb iniciatives com el Museu del Triops, el nou itinerari de l’espai o la recent incorporació en la gestió de l’espai del Consorci de l’Estany. Tampoc cal oblidar la feina de divulgació d’entitats com l’Escola de Natura, el Museu Darder, el mateix Limnos i naturalistes i divulgadors locals.

Destacar els serveis ambientals que ens ofereix la conservació d’aquest espai tant des del punt de vista de l’aprofitament de recursos, de suport als hàbitats i a la biodiversitat, de regulació dels cicles naturals i de la riquesa cultural. Un tastet d’aquests serveis serien: la utilitat de l’espai com a semàfor climàtic per alertar-nos del canvi climàtic, la conservació dels aqüífers, l’aprofitament de l’aigua per al reg del Pla de Martís, l’extracció de travertí, la regulació del clima local i del flux d’aigua, la conservació d’espècies amenaçades, el control d’inundacions, la retenció de CO2, l’interès científic, o l’ús recreatiu i d’esbarjo, o turístic de l’espai, incloent les llegendes i un jaciment arqueològic. Sense la implicació social de ciutadans i entitats no hagués estat possible la conservació d’aquests serveis, un exemple de cara als reptes de futur.

(Fotografia de portada Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Pablito, Jr. 1988  )

 

dav

L’ANG, Limnos i Iaeden-Salvem l’Empordà finalitzen un procés participatiu que reivindica el valor dels Paisatges Salvats

  • Paisatges Salvats ha estat un procés de participació ciutadana que ha posat en valor tres casos dels més de 50 Paisatges Salvats de les comarques gironines.
  • En el procés, que ha estat finançat principalment pel Departament de Territori i Sostenibilitat, hi han participat més de 250 persones.

“Paisatges Salvats” és un projecte pioner a Catalunya que ha identificat el valors de tres paisatges preservats gràcies a la mobilització social. L’enfoc transversal del procés participatiu ha permès concretar quins beneficis extreuen directament o indirectament les persones de tres paisatges: Hortes de Santa Eugènia, Platja d’Espolla i Vilanera, a l’hora s’ha donat a conèixer la tasca realitzada per les diferents institucions, entitats i plataformes en la preservació d’aquests paisatges.

El projecte que va arrencar el passat 17 d’octubre amb el Seminari Paisatges salvats – Paisatges per salvar, a la Facultat de Lletres de la UdG, on es va abordar la defensa del territori a comarques gironines des de diferents perspectives.

Al llarg dels darrers sis mesos s’han dut a terme sis assemblees presencials dirigides a la societat civil, entitats, particulars i empreses. La mecànica de les assemblees ha estat sempre la mateixa: primer una introducció inicial sobre els serveis ecosistèmics i la defensa del territori, a càrrec d’especialistes de reconeguda trajectòria, i després un debat obert sobre els diferents valors dels paisatges salvats. A través d’aquestes assemblees s’han definit tres paisatges salvats objecte d’estudi i s’ha realitzat una valoració participativa dels seus serveis ecosistèmics.

Els tres espais seleccionats son representatius d’una gran varietat de serveis ecosistèmics entre els que es podrien destacar per la seva rellevància l’aprofitament de recursos alimentaris de qualitat, la conservació d’activitats humanes tradicionals, la capacitat d’oferir espais per al turisme i activitats d’oci i d’esport, amb impacte positiu sobre la salut de la població, la protecció dels aqüífers, la regulació del clima i la mitigació del canvi climàtic, la funció com a reservoris de biodiversitat, o la generació d’indrets amb identitat cultural singular.

En paral·lel a les assemblees s’han realitzat un seguit d’entrevistes i enquestes a persones de reconeguda experiència en la gestió del territori, gràcies a aquestes entrevistes s’ha aprofundit en la valoració tècnica de cada paisatge salvat.

Com a resultat s’han elaborat unes fitxes descriptives de cada paisatge salvat i una cartografia digital, que recull informació quantitativa (municipi, superfície, any, etc.) i qualitativa (situació administrativa-legal, imatges representatives, valors ambientals i serveis ecosistèmics, etc.), que poden ser consultades a la pàgina web www.paisatgessalvats.cat.

Paisatges_salvats-Espolla (1024x683)

Les sis assemblees han estat les següents:
• 20 DE FEBRER DE 2019 – 19.00
COMARCA DEL GIRONÈS
Centre cívic Ter, Girona

• 22 DE FEBRER DE 2019 – 19.00
COMARCA DEL PLA DE L’ESTANY
Museu Darder, Banyoles

• 23 DE FEBRER DE 2019 – 10.30
COMARCA DE L’ALT EMPORDÀ
La Cate, Figueres

• 26 DE MARÇ DE 2019 – 19.00
COMARCA DEL GIRONÈS
Centre cívic Ter, Girona

• 27 DE MARÇ DE 2019 – 19.00
COMARCA DEL PLA DE L’ESTANY
Museu Darder, Banyoles

• 28 DE MARÇ DE 2019 – 19.00
COMARCA DE L’ALT EMPORDÀ
Centre Esportiu i Recreatiu, l’Escala

El projecte ha culminat amb una sortida de descoberta als tres paisatges salvats objecte d’estudi, en que diferents experts han exposat la importància de la conservació d’aquests paisatges així com els serveis ecosistèmics que proporcionen i la història de la seva defensa.

banner_logo_ca0

Vint-i-tres joves d’arreu de Catalunya participen al camp de treball Estany Natura

Un any més Limnos organitza amb la Coordinadora de Lleure del Pla de l’Estany els camps de treball Estany Natura a la comarca del Pla de l’Estany.

Membres de Limnos executaran part de la feina tècnica de seguiment de fauna de l’espai natural de l’Estany de Banyoles i de la fauna urbana, i altres actuacions de millora i restauració del medi com una neteja al riu Terri. Està previst un anellament d’ocells, un cens de nius d’oreneta cuablanca a Banyoles, un cens de llúdriga, un cens de peixos als recs, i actuacions de neteja del riu Terri a Porqueres.

  • Us adjuntem la notícia apareguda a Radio Banyoles. Podeu consultar l’enllaç original aquí.

Durant 15 dies es combinen tasques relacionades amb l’entorn natural de l’Estany amb activitats de lleure.

El grup de 23 voluntaris desenvolupa feines naturals majoritàriament de matins, de 9 a 14. Unes de les tasques que han de fer són, per exemple, netejar el riu Ter, contar ocells, observar llúdrigues, feines relacionades amb la fauna i la flora, anellaments científics, analitzar l’aigua de diferents estanyols.. entre d’altres.

Exceptuant aquest horari, realitzen sortides, com la que tenen organitzada al refugi de Rocacorba i altres tipus d’activitats com jocs típics del món del lleure o banyades a l’Estany.

Segons un dels monitors, Martí Pascual, a part, durant el camp també col·laboren amb entitats, com les gàrgoles de foc i els Esperxats de l’Estany, que els oferireixen tallers, per exemple de música, de percussió, del món social, expressió corporal, entre altres.

Segons Pascual, el camp de treball hi ha gent d’arreu de Catalunya, i és una bona oportunitat per a conèixer gent nova i diferent. Aquest any destaca la zona de Barcelona, l’Empordà i Tarragona.

El perfil de voluntaris que s’hi apunten són persones motivades, d’entre 14 i 17 anys, que solen haver fet ja alguna activitat relacionada amb el lleure. Segons el monitor, aquesta edat, motivació i les activitats preparades donen joc a crear uns 15 dies divertits i amb molt bon clima de treball i de confiança.

Els joves s’allotgen a la zona d’acampada del Consorci de l’Estany de Banyoles, situada a la zona dels aiguamolls de La Puda. En cas de pluja, l’Escola Casa Nostra els donaria un espai per estar a sopluig.

logoedc

Ecologistes de Catalunya demana la dimissió de la Consellera d’Agricultura

La Federació d’entitats Ecologistes de Catalunya (EdC) lamentem molt profundament les paraules de la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA), Teresa Jordà, en l’entrevista en el programa “El Matí de Catalunya Ràdio” del dimecres 10 de juliol.

baixa

11 de Juliol del 2019

Ens trobem molt en desacord i enutjats amb la visió que ha compartit sobre la problemàtica en termes de prevenció d’incendis i gestió forestal, quan se n’ha parlat en relació a l’abandonament rural i el lamentable incendi dels passats dies al sud del país. Segons Jordà, conservar el medi i la biodiversitat “està molt bé eh”, com ha repetit tres vegades, però no li sembla tan bé quan es tracta de protegir espècies protegides per llei, a vegades en què l’explotació forestal es veu frenada per aquesta causa, aparentment poc rellevant per la Consellera. També ha parlat de la falta de dinamisme a l’hora d’obtenir les declaracions d’impacte ambiental per tal de fer “atacs o neteges” als boscos. En la línia del seu discurs, ens preguntem si també li semblen una “absurditat absoluta” aquestes declaracions d’impacte ambiental i preferiria procedir sense tantes traves ambientals.

Les diverses entitats d’EdC compartim les preocupacions en relació a problemàtiques com l’abandonament rural i el risc d’incendis, però rebutgem culpabilitzar la conservació de la natura a aquestes problemàtiques. La solució no implica desprotegir encara més espais naturals i espècies amenaçades. El problema és de base i molt més complex, i no creiem que es puguin aconseguir millores amb punts de vista com el que ha exposat la consellera Jordà. El missatge transmès en l’entrevista ha sonat retrògrada i una invitació a incomplir amb la legalitat.
En l’entrevista la Consellera Jordà es posiciona en contra de totes les polítiques de conservació de la biodiversitat, els plans de recuperació d’espècies amenaçades, les directives europees de conservació de les espècies prioritàries i dels espais naturals, les lleis de conservació de la biodiversitat i, en definitiva, contra tot allò que pugui posar traves a l’explotació forestal que sembla ser una de les prioritats màxima del Departament que dirigeix. Aquest posicionament no és propi d’una persona amb les responsabilitats de Govern com té la senyora Jordà.

Aquestes declaracions no la fan mereixedora de seguir dirigint el Departament d’Agricultura ni de seguir formant part del Consell Executiu de la Generalitat.

Veiem també amb preocupació que el relat de la Consellera Jordà, en relació als incendis forestals, s’acabi convertint en una d’aquelles mentides que, a força de repetir-les, acaben semblant realitats. No qualsevol treball en un bosc és prevenció d’incendis.

Massa sovint ens trobem actuacions forestals altament agressives, en les que s’incompleix tota la normativa de protecció de la biodiversitat, executades sota la falsa excusa de la prevenció dels incendis forestals, justament el que ara la Consellera Jordà defensa públicament. És el cas, per exemple, de la recent tallada forestal d’un bosc al Parc Natural dels Ports, a la zona de Refalgarí, vora el refugi de la Font Ferrera, al terme de la Sénia (Montsià) que ha estat denunciat pel GEPEC-Ecologistes de Catalunya. Aquí el DARPA, ha tallat un bosc públic protegit, propietat de la Generalitat, d’un altíssim valor ecològic, en contra dels criteris del Parc Natural i infringint els seus informes, d’obligat compliment, afectant espècies protegides de flora i fauna, tallant els arbres de major interès econòmic (molts arbres de més de 200 anys) i desconfigurant l’estructura d’un bosc adult, preparat per poder superar els incendis forestals, convertint-lo en un bosc feble i altament vulnerable als incendis. Novament, un fals argument d’actuacions per fer front als incendis forestals, ha servit per justificar una actuació que sols ha perseguit treure la millor i major quantitat de fusta possible, a costa d’uns elevats impactes ambientals i infringint la normativa.

Tampoc podem obviar de parlar d’un tema cabdal i de màxima importància, es tracta del destí de les ajudes, finançades en bona part per Europa, anomenades subvencions a la gestió forestal sostenible, que serien una eina molt important per la realització de tasques forestals sostenibles i que, en realitat, acaben finançant actuacions i projectes encaminats a l’extracció d’arbres de valor econòmic pel sector de la fusta i la biomassa i l’execució d’infraestructures, sovint amb uns impactes ambientals severs i amb una finalitat més que dubtosa, per sobre del finançament d’actuacions de prevenció d’incendis forestals, de millora dels boscos, d’aconseguir boscos més madurs i resistents al foc, etc.
La responsabilitat de no fer un pla d’inversions en la millora de l’estat dels nostres boscos és un frau a Europa i una greu irresponsabilitat del Departament d’Agricultura on, a més, la participació ambiental i científica, en aquests projectes d’inversió pública, és del tot rebutjada, incomplint la normativa bàsica de participació social.

Per tots aquests fets i per les greus declaracions de la Consellera Jordà, demanem la seva dimissió. En cas que la Consellera no dimiteixi demanem que el President Torra la destitueixi de forma immediata. El Govern de Catalunya no pot seguir amb una Consellera que crida a l’incompliment de la normativa de conservació de la biodiversitat i els espais naturals.

També ens manifestem en contra del traspàs de competències de medi natural al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, tal com demana l’actual consellera Jordà. No ens cansarem de reclamar la restitució d’un Departament de Medi Ambient, amb competències plenes, com a única manera d’aconseguir un progrés en les polítiques ambientals, cada dia més prioritàries en el món.
Federació Ecologistes de Catalunya (EdC).

20190615_Act Limnos_Tortuga Estany_CQF (12) (1024x768)

S’alliberen 5 tortugues d’estany per a reforçar la població de l’estany de Banyoles

• El 15 de juny de 2019 Limnos va organitzar un alliberament de tortugues d’estany a la llacuna de l’Artiga a Can Morgat de Porqueres en el marc del projecte d’educació ambiental per el Foment de l’educació i conscienciació ambiental en favor de la preservació de les zones humides amb tortuga d’estany de Catalunya.
• L’activitat per part dels Amics de la tortuga d’estany pretén reforçar la població d’aquesta espècie protegida que va ser objecte d’un projecte de recuperació per part del Consorci de l’Estany en el marc d’un projecte LIFE. L’activitat forma part també del conveni de col·laboració de foment del voluntariat ambiental entre el Consorci i Limnos

@limnos_pe#voluntariat #voluntariatambiental #voluntariatemys #educacióambiental#tortugues

Un total de 24 persones, la majoria famílies amb mainada, van participar d’aquesta actuació de recuperació de la tortuga d’estany, que es va desenvolupar al Pla de Can Morgat a Porqueres, al costat de l’Estany de Banyoles.
Es va fer una presentació de l’espècie i una descripció de la zona d’alliberament. El Pla de Can Morgat és un complex de llacunes a l’entorn de la riera de Can Morgat, on hi ha tres llacunes grans, l’Artiga, l’Aulina i Margarit, connectades per la riera amb l’Estany de Banyoles. L’espai presenta unes condicions excepcionals per a les tortugues. Enguany el lloc d’alliberament escollit va ser la llacuna de l’Artiga.

20190615_Act Limnos_Tortuga Estany_CQF (1) (1024x768)

La tortuga d’estany és una espècie de tortuga aquàtica autòctona que havia desaparegut de l’Estany de Banyoles. A partir d’un projecte LIFE del Consorci de l’Estany entre l’any 2010 i 2014 es van alliberar uns 130 exemplars entre la zona de les llacunes de Can Morgat, la llacuna dels Amaradors i la llacuna de Casa Nostra. Posteriorment l’any 2015 es va alliberar 5 nous exemplars a la llacuna de l’Aulina, el juny de 2016 5 més a la llacuna de l’Artiga i el setembre de 2018 durant el dia de l’estany 5 a la llacuna de les cigonyes. Aquestes formen part del programa de seguiment post LIFE i han comptat amb el suport del programa de voluntariat de Limnos en conveni amb el Consorci de l’Estany. Amb les 5 d’aquest 2019, ja son 150 les tortugues que han estat alliberades a l’espai. Les tortugues han mostrat una molt bona adaptació al medi, amb creixements importants, es deixen veure per la zona i desplaçaments entre punts a l’entorn de l’estany. La notícia important va ser la detecció d’un nounat de tortuga d’estany l’any 2018 confirmant la cria de l’espècie de forma natural a l’estany gràcies al projecte de recuperació.

Els exemplars alliberats provenen del centre de reproducció de tortugues de l’Albera a Garriguella on disposen d’un projecte de cria en captivitat a partir d’exemplars provinents de la Selva i del Baix Ter que ha permès repoblar no només l’Estany de Banyoles, sinó els Aiguamolls de l’Empordà i el tram mig i baix del riu Ter.

20190615_Act Limnos_Tortuga Estany_CQF (4) (1024x768) 20190615_Act Limnos_Tortuga Estany_CQF (6) (1024x768) 20190615_Act Limnos_Tortuga Estany_CQF (10) (1024x768) 20190615_Act Limnos_Tortuga Estany_CQF (14) (1024x768)

20190608_Cens tortugues (2)

Es censen un mínim de 20 tortugues de Florida al riu Fluvia al Pla de l’Estany

• El 8 de juny de 2019 Limnos va organitzar un cens de tortugues al riu Fluvià al seu pas per al Pla de l’estany en el marc del projecte d’educació ambiental per el Foment de l’educació i conscienciació ambiental en favor de la preservació de les zones humides amb tortuga d’estany de Catalunya. El cens es va repetir perquè s’havia anul·lat anteriorment per mal temps.

@limnos_pe#voluntariat #voluntariatambiental #voluntariatemys #educacióambiental#tortugues

Un total de 8 persones van participar al cens de tortugues que es va organitzar visitant diversos trams del riu Fluvià des de Serinyà a Esponellà. En total es van detectar 20 exemplars, totes elles d’espècies exòtiques, concretament de la tortuga d’orelles vermelles (Trachemys scripta elegants).
El cens es fa en dies assolellats, amb bones condicions climàtiques, observant els llocs on les tortugues poden estar prenent el sòl, especialment sobre troncs caiguts de la riba, pedres, o nedant a trams d’aigües quietes. Els llocs on hi ha més exemplars son a llocs amb petites rescloses, o trams d’aigües lentes. Totes les tortugues es van observar insolant sobre troncs, i es van observar 11 entre la resclosa de Serinyà i la desembocadura del riu Ser, i 9 més a la resclosa de Martís.

Les dades obtingudes no representen un cens real de la població, ja que es considera que només es veuen una part petita del total d’exemplars presents. La intenció es repetir el cens en noves ocasions per tal de valorar la possibilitat d’emprendre actuacions de captura i eliminació dels exemplars, detectant les zones on aquests son més abundants i establint els llocs on les trampes serien més efectives.

20190608_Cens tortugues (6) 20190608_Cens tortugues (3)

20190709_113247 (1024x768)

Limnos denuncia l’aparició de centenars de peixos morts al riu Terri i reclama mesures per millorar l’estat del riu Terri i la Canaleta

• Els peixos morts es van trobar al matí del dimarts al riu Terri a Mata, i eren principalment barbs de muntanya i bagres.
• Tant el riu Terri com la riera Canaleta presentaven una aigua amb un estat molt tèrbol amb una forta olor d’aigües residuals al llarg del seu recorregut.

Porqueres, 9 de juliol de 2019

Limnos lamenta l’estat de degradació de la riera Canaleta i del riu Terri degut a la mala qualitat de les seves aigües i reclama un pla de millora dels riu per tal de reduir les aigües residuals que s’hi aboquen de manera directa o difusa, normalment de forma puntual, que en malmeten la seva qualitat i n’afecten la fauna aquàtica.
El peixos morts han aparegut al riu Terri, prop de l’església de Sant Andreu de Mata (municipi de Porqueres), especialment visibles sota el pont que el travessa entre el Camí Terri i el carrer de Rubió i Ors, tot i que els peixos morts es podien veure algun centenar de metres més amunt, a tocar el límit municipal de Banyoles. Els peixos morts per tant poden haver estat arrossegats d’aigües amunt. Es tracta d’espècies autòctones protegides, especialment el barb de muntanya, però també la bagra. El Terri és un dels pocs rius de Catalunya que manté poblacions relativament abundants d’aquestes dues espècies autòctones, el que li confereix un alt valor ecològic, malgrat no disposar de cap figura de protecció reconeguda. El barb i la bagra son més sensibles a la contaminació que altres espècies de peixos com les carpes i el barb de l’Ebre també presents al Terri.

L’abocament ha estat comunicat als ajuntaments de Banyoles i Porqueres, al Consorci de l’Estany i als Agents Rurals que han estat investigant els fets. La dificultat en aquest cas és determinar amb exactitud la causa de la mortalitat. Quan els rius porten cabal molt baix i hi ha elevades temperatures, l’aigua porta menys oxigen, i qualsevol abocament puntual d’aigües residuals pot acabar provocant una mortalitat per l’enterboliment de l’aigua i l’ofegament dels peixos per manca d’oxigen. En baixar de nou aigua neta, la prova del delicte es dissol sense deixar proves. Altres hipòtesis podrien ser abocaments industrials, però això sembla menys probable. Es dona el cas conegut que quan s’anuncien fortes pluges, però després no plou el cabal del Terri augmenta per l’aportació d’abocaments que pretenen aprofitar les pluges per diluir la contaminació. Això es dona especialment en aquelles cases que tenen fosses sèptiques, i no estan connectades a clavegueram, però també en construccions que no tenen les instal·lacions en bon estat, i per part de persones particulars o d’activitats industrials que no tenen consciència del impacte ambiental que això suposa.

També es dona el cas que paral·lel a la riera Canaleta i el riu Terri, hi circula el col·lector d’aigües residuals que recull tota l’aigua i la porta a la depuradora de Cornellà del Terri. El deteriorament d’aquesta xarxa, instal·lacions antigues no ben construïdes, males praxis i la barreja d’aigües pluvials i de clavegueram, també fan que hi hagi puntualment un traspàs d’aigües residuals del clavegueram cap al riu. Igualment hi ha encara zones de Banyoles pendent d’incorporar a la xarxa de clavegueram, i moltes instal·lacions antigues que propietaris no declaren que també provoquen abocaments puntuals.

20190709_113516 (1024x768)

Limnos és conscient de la complexitat d’abordar un problema d’aquesta magnitud, però reclama un pla de millora del riu Terri i de la Canaleta amb la implicació de les administracions competents, el Consell Comarcal del Pla de l’Estany i els ajuntaments.

La revisió del traçat del riu Terri i la Canaleta han permès detectar olors fortes d’aigües residuals en tot el seu traçat des del barri de Canaleta de Banyoles, fins a Mata. La riera Canaleta quan s’ajunta amb el rec Major, forma el riu Terri, pel que estem parlant del mateix curs fluvial amb diferent nom. El Terri acaba desembocant al riu Ter i al mar, aportant la contaminació i els residus plàstics al mar Mediterrani. No només aigües residuals, també molt plàstics i deixalles es troben al riu. Des de Limnos lamentem la manca de difusió d’aquest problema, i de la incoherència ambiental i social que suposa que un cop utilitzada l’aigua de l’estany com a aigua potable per als ciutadans de Banyoles i Porqueres, siguem incapaços de tornar-la neta al riu un cop feta servir. A la vegada alertem del problema que pot suposar el canvi climàtic, que pot afectar al cabal dels recs de Banyoles i del riu Terri i provocar problemes de salubritat i ambientals, especialment amb la mortalitat de la fauna aquàtica.

20190709_112807 (768x1024) 20190709_112811 (768x1024)