diadelestany2016_edn

Diumenge 23 de setembre, Dia de l’Estany 2018

Com els últims anys Limnos col·labora amb la Festa de l’Estany de Banyoles que es celebrarà aquest diumenge 23 de setembre de 2018 al Parc de la Draga.

Durant la volta amb bicileta s’alliberaran tortugues d’estany en el marc de l’acord de col·laboració de voluntariat ambiental entre Limnos i el Consorci de l’Estany. Limnos també realitzarà un taller durant les activitats matinals. El Dia de l’Estany és una activitat organitzada per l’Escola de Natura de Banyoles i que aquest any arriba a la 14 ena edició.

Cartell Dia Estany 2018

vinyeta ós

Hi ha d’haver ossos al Pirineu? – l’article de l’ham del setembre de 2018-

L’ós bru actualment és un mamífer restablert als Pirineus considerat en perill d’extinció i amb mesures de conservació insuficients. Des de que va ser reintroduït l’any 1996 al sud de França amb grans ajuts de la Unió Europea, any rere any la població va creixent per mèrits propis al trobar uns espais naturals en bon estat. Hi va ajudar la voluntat ferma del govern Francès, fermesa que no va tenir Catalunya en aquell moment.

L’ós Goiat va arribar des d’Eslovènia fa dos anys dins d’un nou programa LIFE per a la reintroducció de l’ós bru al nostre territori. Va arribar també per resoldre un problema de consanguinitat entre els exemplars actuals que viuen al Pirineu: la majoria d’aquests animals són descendents d’un sol mascle anomenat Piros i això provoca que la supervivència d’aquesta espècie estigui en perill. L’atac de l’ós Goiat a diversos ramats ha provocat una polèmica, que pot posar en entredit la recuperació de l’espècie al Pirineu. El projecte PirosLife que té una dotació de més de 2,4 milions d’euros ha de permetre aplicar les mesures dissuasives sense que Goiat pateixi, ajudant que aquest s’adapti al medi i que els ramaders i els seus ramats puguin conviure sense cap tipus de problema.

La funció de l’ós. L’ós bru és un gran depredador. Malgrat que és sobretot omnívor, al seu territori exerceix una funció de control de certes espècies que en excés poden causar danys, com ara el porc senglar o els cèrvids, que l’ós caça si són cries o estan ferits o malalts.
Les èpoques en què l’ós té més necessitat d’aportació extra d’aliments són abans i després de la hibernació, i pot ser que ataqui algun cap de bestiar, ja que és la manera més fàcil que té d’aconseguir una presa. Aquest fet és poc probable si es protegeixen els ramats mitjançant barreres, tancant-los en pletes durant la nit o guardant-los amb l’acompanyament de pastors i gossos d’atura i mastins. Actualment hi ha ajudes als ramaders per implementar aquestes mesures.

La presència de l’ós en un indret determinat indica la seva extrema qualitat ambiental, així doncs, les zones on viuen els óssos són espais naturals molt ben conservats. En territoris tan diferents i distants com Astúries i el Canadà s’ha aconseguit any rere any incrementar els ingressos provinents del turisme atret per conèixer zones osseres.

Què fer si ens trobem amb un ós?
És força improbable que ens trobem amb un ós al medi natural, tot i que no és impossible si per la direcció del vent o el canvi de vessant no ens ha detectat. En cas de veure o sentir un ós cal allunyar-se’n en sentit contrari d’on es trobi, sense córrer i sense cridar. L’ós tem la presència humana i no hi ha constància històrica que un ós bru hagi atacat i ferit greument una persona.
Més informació a https://sos-ossos-pirineu.jimdo.com/

Tortuga-marina-750x422

Eliminem els plàstics d’un sol ús! -l’article de l’ham de l’agost-

Més de 8 milions de tones de plàstic són llençades al mar cada any i més de 100.000 animals marins moren cada any pels plàstics. La situació actual és tan urgent que l’ofensiva contra el plàstic, i especialment contra aquells d’un sòl ús, s’està fent global. No només les entitats ecologistes estan reforçant els seus esforços, sinó que la Unió Europea està a punt d’aprovar una legislació específica que si bé, no soluciona tots els problemes, posa el tema sobre la taula.

Entitats tan potents com Geenpeace han iniciat la campanya “Salva el Mediterráneo de la invasión de plásticos” amb recollida de firmes i molta informació al seu web. També WWF, amb el lema “Atrapats en el plàstic”, han elaborat un informe presentat el juliol de 2018 per avaluar els impactes del plàstic al Mar Mediterrani. Segons l’informe, Espanya és el segon país que més plàstic aboca al mar Mediterrani, per darrera de Turquia, i el quart que més en consumeix de tota la Unió Europea.

El plàstic ha inundat la nostra vida diària: el podem trobar als envasos, objectes de decoració, ingredients de cosmètics, als teixits de la roba, en materials de construcció,… Cada any s’aboca al mar 1200 vegades el pes de la Torre Eiffel, només un 30% dels plàstics són reciclats als contenidors d’envasos grocs, i sovint oblidem que una ampolla de plàstic pot trigar entre 400 i 500 anys en descompondre’s. Si no hi ha un canvi, el 2050 al mar hi haurà més plàstic que peixos. Especialment preocupants son els microplàstics, fragments de menys de 5mm, provinents de la fragmentació o ja fets d’aquesta mida, que es solen trobar com a microesferes en productes de neteja, pastes de dents, exfoliants o detergents. Molts animals marins els ingereixen provocant bloquejos gastrointestinals i alteracions dels patrons alimentaris i de reproducció. Un catxalot mort a Murcia tenia al seu estómac 30 Kg de bosses de plàstic, un tros de xarxa, cordes i un bidó. Un dels grans problemes per les balenes i tortugues marines és que confonen els plàstics amb meduses de les quals s’alimenten. Alguns estudis parlen que el 90% dels ocells marins tenen plàstic al seu estómac. No oblidem que també aquests microplàstics poden passar a la cadena alimentaria i afectar a la salut humana a través del consum de  peixos i mol·luscs marins.

0bd7dcd5a1969a00c5f8b2843e277029-200x188

A la xarxa trobareu moltes propostes per a reduir a nivell personal el nostre consum de plàstic, especialment evitant els envasos i productes d’un sol us. Però la solució no passa per un canvi d’hàbits individual. Calen canvis legislatius i de mercat. El pagament de les bosses de plàstic en els comerços ha estat una tímida mesura de reducció del seu consum. Les bosses han estat prohibides en alguns països més conscienciats. La Comissió europea ha anunciat una sèrie de mesures. Es vol obligar a la utilització de materials biodegradables, sense plàstics, en la producció de materials d’un sol ús com les palletes per veure, els gots, plats i altres envasos per l’alimentació, i els bastonets per les orelles. També es vol obligar als productors a cobrir part de les despeses de gestió de la neteja dels residus, així com etiquetar els productes amb el seu impacte ambiental (compreses, tovalloletes humides, globus…). També es fa especial incidència en la indústria pesquera gran responsable de l’abocament de restes de materials de pescar al mar. WWF demana al govern espanyol que prohibeixi el consum de plàstics d’un sol ús, i que es comprometi a eliminar els abocaments al mar, així com l’impuls d’un acord internacional al respecte. També molts grups experts estan demanat la implementació del retorn d’envasos com a sistema elemental per a la reducció del seu abocament. Cal fomentar les mesures basades en l’economia circular, prioritzant la reducció i la reutilització dels materials plàstics. També cal prohibir l’ús de microesferes de plàstic i fomentar la innovació i implantació d’iniciatives que redueixin l’ús de plàstics.

 

 

 

20180729_132029 (1024x768)

S’inaugura oficialment l’itinerari cultural de la Platja d’Espolla

L’itinerari cultural de la Platja d’Espolla es va inaugurar oficialment el diumenge 30 de juliol de 2018 amb la presència de més de 120 persones el que demostra l’interès per l’espai. Els alcaldes de Porqueres i Fontcoberta, municipis que comparteixen l’espai, van presidir aquest acte, en el que també va participar el president de la Diputació de Girona i alcalde de Banyoles, Miquel Noguer. Els padrins de l’acte van ser els veïns Ernest Costa i Jaume Colomer, que van fer una visita guiada a l’espai posant en valor els elements naturals i culturals de l’espai.

20180729_113958 (1024x768)

L’espai compta amb tres figures a mida gegant de formigó d’un triops i de dos dels amfibis presents a l’espai, la granota verda i el gripau d’esperons. També s’han habilitat diversos miradors i un plafó informatiu sobre el jaciment paleolític que s’ha localitzat a la roureda.

 

20180729_113247 (1024x768)

IMG-20180728-WA0012

 

 

 

 

 

 

20180729_111143 (1024x768)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

cartell curs flora

Apunta’t al Curs d’identificació de flora autòctona. Setembre 2018

Vine a descobrir la flora autòctona de Catalunya i apendràs a identificar els arbres, arbusts i lianes del nostre país, les seves característiques principals i molt mé amb classes teòriques i pràctiques. El curs consta de 6 sessions teòriques al Museu Darder i 4 sortides de camp a veure plantes a Banyoles, a Vilademuls i Gavarres, a La Garrotxa i al Ripollés.

Preu 20 euros , la meitat pels socis de Limnos.

Organitza Limnos i el Museu Darder de Banyoles.

Podeu descarregar el cartell en pdf

cartell curs flora

cartell curs flora

 

Curs papallones 2018 Limnos Museu Darder Banyoles

Finalitza el curs d’identificació de papallones diürnes del 2018 al Museu Darder

  •  El curs, que incloïa una sessió teòrica d’introducció i quatre sessions pràctiques al camp, ha finalitzat aquest 16 de juny amb la sortida matinal a Vilaüt, als Aiguamolls de l’Empordà.
  • 14 persones han participat al curs, durant el qual s’ha detectat 30 espècies diferents de papallones diürnes.

WhatsApp Image 2018-06-16 at 5.56.27 PM Margenera_comuna Vall_Santa_Caterina_3 Estanys_Jordà (1) Vall_Santa_Caterina_2 Vall_Santa_Caterina

Un any més, el Museu Darder i l’Associació Limnos han organitzat un curs naturalista per conèixer millor la fauna autòctona que podem trobar a les nostres terres. Enguany, el tema escollit han estat els ropalòcers (papallones diürnes). Aquest curs representa la continuació del curs d’introducció a les papallones i els odonats realitzat fa dos anys, però centrant-se només en les papallones diürnes i amb un enfocament més dirigit a la identificació. La professora del curs va ser, de nou, la biòloga i educadora ambiental Lídia Salvanera.

La durada del curs ha estat d’uns dos mesos (24 d’abril – 16 de juny), durant els quals s’ha impartit una classe teòrica i s’ha fet quatre sortides matinals, separades dues setmanes entre elles amb la finalitat de poder detectar espècies amb fenologies diverses. Les quatre sortides han tingut lloc a les Llacunes de Can Morgat (Pla de l’Estany), amb 5 espècies observades, la Vall de Santa Caterina (Baix Empordà), amb 10 espècies observades, els Estanys d’en Jordà (Garrotxa), amb 18 espècies observades, i Vilaüt (Alt Empordà), amb 19 espècies observades. La intenció era explorar diferents hàbitats de la província de Girona per maximitzar el nombre d’espècies trobades. En total, es va poder detectar 30 espècies diferents:

· Reina zebrada (Iphiclides feisthamelii)
· Papallona reina (Papilio machaon)
· Cleòpatra (Gonepteryx cleopatra)
· Llimonera (Gonepteryx rhamni)
· Safranera de l’alfals (Colias crocea)
· Blanca de la col (Pieris brassicae)
· Blanqueta de la col (Pieris rapae)
· Pòntia comuna (Pontia daplidice)
· Margenera comuna (Lasiommata megera)
· Bruna boscana (Pararge aegeria)
· Lleonada de matollar (Coenonympha arcania)
· Lleonada comuna (Coenonympha pamphilus)
· Bruna de prat (Maniola jurtina)
· Saltabardisses cintada (Pyronia bathseba)
· Escac ibèric (Melanargia lachesis)
· Bruixa (Brintesia circe)
· Donzella violeta (Boloria dia)
· Nimfa mediterrània (Limenitis reducta)
· Atalanta (Vanessa atalanta)
· Migradora dels cards (Vanessa cardui)
· Damer roig (Melitaea didyma)
· Marroneta de l’alzina (Satyrium esculi)
· Blaveta de l’heura (Celastrina argiolus)
· Griseta mediterrània (Lysandra hispana)
· Blaveta lluent (Lysandra bellargus)
· Blaveta comuna (Polyomnatus icarus)
· Capgròs comú (Carcharodus alceae)
· Murri de la pimpinella (Spialia sertorius)
· Merlet comú (Pyrgus malvoies)
· Dard ros (Ochlodes sylvanus)
————————————

Es va detectar tres individus de Tibicina tomentosa, el primer registre conegut de l’espècie a la província de Girona i el segon a nivell de Catalunya.

Tibicina tomentosa

Tibicina tomentosa

1024px-Chytridiomycosis

Malalties infeccioses dels amfibis. Què hi podem fer? -l’article de l’ham del juny 2018-

Hi havia un temps on la majoria de nens i nenes jugaven a la natura i tenien contacte amb els animals de forma habitual. Qui no va jugar de petit a pescar greixandos o calabutins en basses, recs, canals i fonts? Els amfibis, un grup que inclou granotes, gripaus, salamandres i tritons, són animals majoritàriament terrestres però que fan les postes de les larves, els capgrossos, a l’aigua. Abans, no hi havia manies en remenar els capgrossos, ni els gripaus i les granotes, i des de la vessant de l’educació ambiental fora bo de retornar a activitats com aquelles. Veure com un capgros es transforma en una granota en un aquari hauria de ser una experiència educativa bàsica, igual que perseguir greixandos amb un salabre. Però els temps canvien, la pressió humana sobre l’entorn natural s’incrementa, i noves amenaces afecten a la supervivència de les espècies. En aquests moments els amfibis estan sota l’amenaça d’unes malalties infeccioses, i això, canvia les regles del joc.
S’ha detectat un fort declivi de les poblacions d’amfibis a Catalunya i a tot el món. Una de les causes és la transmissió d’una sèrie de malalties infeccioses que s’han estès amb la dispersió d’espècies exòtiques arreu del món. Els fongs, bacteris, virus i tot tipus de patògens que provoquen malalties evolucionen al llarg del temps en relació als seus hostes, és a dir, s’adapten als canvis dels organismes als quals infecten. Quan traslladem un animal o una planta d’un lloc a un altre hem de tenir present que podem estar transportant amb ell patògens propis del seu hàbitat que no sabem com reaccionaran en el nou medi. La flora i fauna autòctona no sempre estarà preparada per combatre aquests patògens i podem observar mortalitats massives o inclús la desaparició d’espècies en algunes localitats.
Als amfibis els afecta la quitridiomicosi, el ranavirus o el red leg, que provoquen símptomes com rugositat i acumulació de pell morta, vermellor en la part ventral, lesions o hemorràgies, letargia, manca del reflexos motors i posicions poc habituals com ara seure amb les cames separades del cos. Diagnosticar aquestes malalties sobre el terreny és difícil, calen proves clíniques i la participació d’experts, però entre tots i totes podem evitar que les malalties s’estenguin i alertar si detectem amfibis malalts.

Per això és molt important que evitem manipular animals, no els agafem, especialment els capgrossos, sense autorització o coneixements. Si utilitzem salabrets o anem a pescar a diferents zones cal que el material estigui net i preferentment desinfectat amb lleixiu (botes, salabres, xarxes,…). Per això, en zones tant sensibles, i amb un valor tant important per als amfibis com a l’estanyol d’Espolla, cal prendre les màximes precaucions, i no es poden fer rescats ni moviments d’amfibis sense coneixements, ni les anàlisi i autoritzacions pertinents.
Si detectem possibles símptomes de malaltia hem de comunicar-ho a les autoritats competents: el Cos d’Agents Rurals (93 561 70 00) i el Servei de Fauna i Flora (93 567 42 00). El Servei de Fauna i Flora de la Generalitat ha elaborat un protocol per tal de que entre tots evitem la propagació de malalties que amenacen la fauna local. Més informació: Projecte Life Tritó http://lifetritomontseny.eu/ca

 

Concurs Fotografia de la Natura 2018 Entrega de premis

Lliurament de premis i inauguració de l’exposició del XVIIè Concurs de fotografia de la Natura

L’edició del concurs del 2018 ha estat dedicada als “Rius, recs i rieres” i hi han participat 75 persones i 216 fotografies.
• L’exposició restarà oberta al públic del 23 de juny al 11 de setembre al Museu Darder de Banyoles

Banyoles, 23 de juny del 2018.

El divendres 22 de juny, a les 8 del vespre es va celebrar el lliurament dels premis als guanyadors de les tres categories i es va inaugurar l’exposició de la XVIIena edició del concurs de fotografia de la Natura. Un any més el concurs està convocat pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Limnos, la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona i el Museu Darder de Banyoles.

La participació ha estat de les més elevades dels últims anys amb 75 persones que han enviat un total de 216 fotografies digitals. Es van descartar 30 fotografies per no complir els requisits de les bases. El jurat, format per un membre de cadascuna de les entitats organitzadores i dos reconeguts fotògrafs del Pla de l’Estany van visualitzar totes les imatges fins triar-ne 35, de les quals 8 finalistes, que són les que s’exposaran fins a l’11 de setembre a la Sala d’Exposicions Temporals del Museu Darder de Banyoles. Posteriorment, l’exposició itinerarà a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.

fotos guanyadores

El primer premi, de 400 euros, ha estat per Antonio Saez Cambredo, repetint el premi de l’edició de l’any passat, i la fotografia titulada “Merla d’aigua” feta al Berguedà. El premi de 250 euros a la millor fotografia obtinguda al Pla de l’Estany ha estat per Jaume Llorens Bach, amb la fotografia “Fulla i fins d’un rec” realitzada a Banyoles. I el premi, també de 250 euros, a la millor fotografia realitzada per un soci d’alguna de les entitats que organitzen el concurs o bé una persona vinculada a la Universitat de Girona, ha estat per Jaume Planas Pujadas, que també repeteix premi de l’any passat en una altra categoria, soci de Limnos, amb la fotografia “Fluvià” feta als voltants de Besalú.
Està previst que la temàtica i les bases del concurs de fotografia del 2018 siguin presentades en el decurs de les següents setmanes, i estaran relacionades amb la geologia.

Webs de les entitats organitzadores:
www.cecbanyoles.cat
www.limnos.org
www.udg.edu/fc
www.museusdebanyoles.cat

Les fulles noves de les acàcies_10x15 (680x1024)

Són les plantes intel·ligents? – l’article de l’ham del juny 2018-

Quan diem que una persona ha quedat com un vegetal, volem dir que ha perdut tota sensibilitat o consciència, que ja no podem comunicar-nos amb ella, que no pot relacionar-se amb l’exterior, que té unes condicions de vida ínfimes… Tendim a pensar que les plantes són així, uns éssers pràcticament insensibles. Els estudis científics que s’estan duent a terme actualment en biologia vegetal tendeixen a desmuntar aquestes idees i a demostrar tot el contrari. Stefano Mancuso és director del laboratori internacional de neurobiologia vegetal a Florència i en el seus llibres, com per exemple “Sensibiidad e inteligencia en el mundo vegetal” o el més recent “El futuro es vegetal”, ens detalla com s’han anat desenvolupant les investigacions en aquest camp i els seus sorprenents resultats que revolucionen el món de la botànica.

L’autor es queixa de que jutgem les plantes de manera antropocèntrica, amb conceptes basats en la nostra pròpia estructura animal, amb òrgans i funcions ben definides, amb un control nerviós centrat al cervell que envia senyals a totes les parts del cos; fins i tot en un concepte de l’activitat basat en el moviment bíped o quadrúped. En realitat, comprovem que moltes de les solucions adoptades per les plantes són el revers exacte de les que han desenvolupat els animals, però no per això són pitjors: els animals es desplacen, les plantes resten fixes a terra; els animals són ràpids, les plantes són lentes; els animals consumeixen, les plantes produeixen; els animals generen diòxid de carboni, les plantes el fixen, els animals depenem de les plantes, les plantes són autònomes… i una diferència fonamental: els animals tenen funcions concentrades en òrgans especialitzats mentre que les plantes tenen funcions difoses, repartides per tot el seu cos.

Aquest fet representa un gran avantatge pels vegetals, doncs si les plantes tinguessin òrgans la seva vida correria molt més perill, ja que les mossegades dels animals que s’alimenten d’elles podrien matar-les. Les plantes no tenen un òrgan semblant a un cervell, ni un sistema nerviós pròpiament dit, malgrat això, perceben l’entorn amb una sensibilitat superior a la dels animals, S’ha demostrat, per exemple, que els àpex de les arrels d’una planta són capaços de detectar fins a 40 paràmetres diferents que influiran en el seu desenvolupament: llum, humitat, pressió, so, gran varietat de senyals químiques… A més, per mitjà de les arrels, poden intercanviar informació i fins i tot intercanviar nutrients amb altres plantes del seu voltant. S’ha comprovat que en boscos madurs els exemplars més sans i vigorosos ajuden als més dèbils o envellits transportant nutrients cap a ells, fent prevaler de manera altruista, la estabilitat de la comunitat del bosc per sobre del benefici individual. Les plantes no només poden intercanviar informació entre elles sinó també entre elles i els animals. Així mateix sabem que els vegetals sospesen i analitzen amb precisió les circumstàncies ambientals i, en conseqüència, realitzen les accions més adequades en cada moment. Com negar que són intel·ligents? No tenen un sistema nerviós central, però totes les cèl·lules del seu cos participen en la presa de decisions de la planta, es tracta d’un sistema d’intel·ligència descentralitzada, en xarxa, que porta funcionant 600 milions d’anys . La espècie humana, tot just ara, està descobrint aquest sistema per exemple amb internet, amb la wikipedia, els bitcoins…

Potser prendre consciencia de que les plantes senten, es comuniquen, recorden, resolen problemes, aprenen… ens pot ajudar a considerar-les com a éssers més propers a nosaltres, a commoure’ns davant dels seus problemes i a pensar que són mereixedores de molta més atenció i protecció de les que moltes vegades reben.

escut_Ajuntament_Banyoles_BN_web-5

L’Ajuntament de Banyoles convoca audiències públiques sobre el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)

L’Ajuntament de Banyoles ha convocat audiències públiques els dies 11, 13 i 18 de juny a 2/4 de 9 del vespre a la sala d’actes de l’Ajuntament de Banyoles.

Són audiències obertes a tothom: veïns i veïnes de la ciutat, associacions…

Des de Limnos creiem que és important participar i defensar un projecte urbanístic més sostenible ambientalment.

Vine, participa i inscriu-te a participacio@ajbanyoles.org