Curs papallones 2018 Limnos Museu Darder Banyoles

Finalitza el curs d’identificació de papallones diürnes del 2018 al Museu Darder

  •  El curs, que incloïa una sessió teòrica d’introducció i quatre sessions pràctiques al camp, ha finalitzat aquest 16 de juny amb la sortida matinal a Vilaüt, als Aiguamolls de l’Empordà.
  • 14 persones han participat al curs, durant el qual s’ha detectat 30 espècies diferents de papallones diürnes.

WhatsApp Image 2018-06-16 at 5.56.27 PM Margenera_comuna Vall_Santa_Caterina_3 Estanys_Jordà (1) Vall_Santa_Caterina_2 Vall_Santa_Caterina

Un any més, el Museu Darder i l’Associació Limnos han organitzat un curs naturalista per conèixer millor la fauna autòctona que podem trobar a les nostres terres. Enguany, el tema escollit han estat els ropalòcers (papallones diürnes). Aquest curs representa la continuació del curs d’introducció a les papallones i els odonats realitzat fa dos anys, però centrant-se només en les papallones diürnes i amb un enfocament més dirigit a la identificació. La professora del curs va ser, de nou, la biòloga i educadora ambiental Lídia Salvanera.

La durada del curs ha estat d’uns dos mesos (24 d’abril – 16 de juny), durant els quals s’ha impartit una classe teòrica i s’ha fet quatre sortides matinals, separades dues setmanes entre elles amb la finalitat de poder detectar espècies amb fenologies diverses. Les quatre sortides han tingut lloc a les Llacunes de Can Morgat (Pla de l’Estany), amb 5 espècies observades, la Vall de Santa Caterina (Baix Empordà), amb 10 espècies observades, els Estanys d’en Jordà (Garrotxa), amb 18 espècies observades, i Vilaüt (Alt Empordà), amb 19 espècies observades. La intenció era explorar diferents hàbitats de la província de Girona per maximitzar el nombre d’espècies trobades. En total, es va poder detectar 30 espècies diferents:

· Reina zebrada (Iphiclides feisthamelii)
· Papallona reina (Papilio machaon)
· Cleòpatra (Gonepteryx cleopatra)
· Llimonera (Gonepteryx rhamni)
· Safranera de l’alfals (Colias crocea)
· Blanca de la col (Pieris brassicae)
· Blanqueta de la col (Pieris rapae)
· Pòntia comuna (Pontia daplidice)
· Margenera comuna (Lasiommata megera)
· Bruna boscana (Pararge aegeria)
· Lleonada de matollar (Coenonympha arcania)
· Lleonada comuna (Coenonympha pamphilus)
· Bruna de prat (Maniola jurtina)
· Saltabardisses cintada (Pyronia bathseba)
· Escac ibèric (Melanargia lachesis)
· Bruixa (Brintesia circe)
· Donzella violeta (Boloria dia)
· Nimfa mediterrània (Limenitis reducta)
· Atalanta (Vanessa atalanta)
· Migradora dels cards (Vanessa cardui)
· Damer roig (Melitaea didyma)
· Marroneta de l’alzina (Satyrium esculi)
· Blaveta de l’heura (Celastrina argiolus)
· Griseta mediterrània (Lysandra hispana)
· Blaveta lluent (Lysandra bellargus)
· Blaveta comuna (Polyomnatus icarus)
· Capgròs comú (Carcharodus alceae)
· Murri de la pimpinella (Spialia sertorius)
· Merlet comú (Pyrgus malvoies)
· Dard ros (Ochlodes sylvanus)
————————————

Es va detectar tres individus de Tibicina tomentosa, el primer registre conegut de l’espècie a la província de Girona i el segon a nivell de Catalunya.

Tibicina tomentosa

Tibicina tomentosa

Concurs Fotografia de la Natura 2018 Entrega de premis

Lliurament de premis i inauguració de l’exposició del XVIIè Concurs de fotografia de la Natura

L’edició del concurs del 2018 ha estat dedicada als “Rius, recs i rieres” i hi han participat 75 persones i 216 fotografies.
• L’exposició restarà oberta al públic del 23 de juny al 11 de setembre al Museu Darder de Banyoles

Banyoles, 23 de juny del 2018.

El divendres 22 de juny, a les 8 del vespre es va celebrar el lliurament dels premis als guanyadors de les tres categories i es va inaugurar l’exposició de la XVIIena edició del concurs de fotografia de la Natura. Un any més el concurs està convocat pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Limnos, la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona i el Museu Darder de Banyoles.

La participació ha estat de les més elevades dels últims anys amb 75 persones que han enviat un total de 216 fotografies digitals. Es van descartar 30 fotografies per no complir els requisits de les bases. El jurat, format per un membre de cadascuna de les entitats organitzadores i dos reconeguts fotògrafs del Pla de l’Estany van visualitzar totes les imatges fins triar-ne 35, de les quals 8 finalistes, que són les que s’exposaran fins a l’11 de setembre a la Sala d’Exposicions Temporals del Museu Darder de Banyoles. Posteriorment, l’exposició itinerarà a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.

fotos guanyadores

El primer premi, de 400 euros, ha estat per Antonio Saez Cambredo, repetint el premi de l’edició de l’any passat, i la fotografia titulada “Merla d’aigua” feta al Berguedà. El premi de 250 euros a la millor fotografia obtinguda al Pla de l’Estany ha estat per Jaume Llorens Bach, amb la fotografia “Fulla i fins d’un rec” realitzada a Banyoles. I el premi, també de 250 euros, a la millor fotografia realitzada per un soci d’alguna de les entitats que organitzen el concurs o bé una persona vinculada a la Universitat de Girona, ha estat per Jaume Planas Pujadas, que també repeteix premi de l’any passat en una altra categoria, soci de Limnos, amb la fotografia “Fluvià” feta als voltants de Besalú.
Està previst que la temàtica i les bases del concurs de fotografia del 2018 siguin presentades en el decurs de les següents setmanes, i estaran relacionades amb la geologia.

Webs de les entitats organitzadores:
www.cecbanyoles.cat
www.limnos.org
www.udg.edu/fc
www.museusdebanyoles.cat

Les fulles noves de les acàcies_10x15 (680x1024)

Són les plantes intel·ligents? – l’article de l’ham del juny 2018-

Quan diem que una persona ha quedat com un vegetal, volem dir que ha perdut tota sensibilitat o consciència, que ja no podem comunicar-nos amb ella, que no pot relacionar-se amb l’exterior, que té unes condicions de vida ínfimes… Tendim a pensar que les plantes són així, uns éssers pràcticament insensibles. Els estudis científics que s’estan duent a terme actualment en biologia vegetal tendeixen a desmuntar aquestes idees i a demostrar tot el contrari. Stefano Mancuso és director del laboratori internacional de neurobiologia vegetal a Florència i en el seus llibres, com per exemple “Sensibiidad e inteligencia en el mundo vegetal” o el més recent “El futuro es vegetal”, ens detalla com s’han anat desenvolupant les investigacions en aquest camp i els seus sorprenents resultats que revolucionen el món de la botànica.

L’autor es queixa de que jutgem les plantes de manera antropocèntrica, amb conceptes basats en la nostra pròpia estructura animal, amb òrgans i funcions ben definides, amb un control nerviós centrat al cervell que envia senyals a totes les parts del cos; fins i tot en un concepte de l’activitat basat en el moviment bíped o quadrúped. En realitat, comprovem que moltes de les solucions adoptades per les plantes són el revers exacte de les que han desenvolupat els animals, però no per això són pitjors: els animals es desplacen, les plantes resten fixes a terra; els animals són ràpids, les plantes són lentes; els animals consumeixen, les plantes produeixen; els animals generen diòxid de carboni, les plantes el fixen, els animals depenem de les plantes, les plantes són autònomes… i una diferència fonamental: els animals tenen funcions concentrades en òrgans especialitzats mentre que les plantes tenen funcions difoses, repartides per tot el seu cos.

Aquest fet representa un gran avantatge pels vegetals, doncs si les plantes tinguessin òrgans la seva vida correria molt més perill, ja que les mossegades dels animals que s’alimenten d’elles podrien matar-les. Les plantes no tenen un òrgan semblant a un cervell, ni un sistema nerviós pròpiament dit, malgrat això, perceben l’entorn amb una sensibilitat superior a la dels animals, S’ha demostrat, per exemple, que els àpex de les arrels d’una planta són capaços de detectar fins a 40 paràmetres diferents que influiran en el seu desenvolupament: llum, humitat, pressió, so, gran varietat de senyals químiques… A més, per mitjà de les arrels, poden intercanviar informació i fins i tot intercanviar nutrients amb altres plantes del seu voltant. S’ha comprovat que en boscos madurs els exemplars més sans i vigorosos ajuden als més dèbils o envellits transportant nutrients cap a ells, fent prevaler de manera altruista, la estabilitat de la comunitat del bosc per sobre del benefici individual. Les plantes no només poden intercanviar informació entre elles sinó també entre elles i els animals. Així mateix sabem que els vegetals sospesen i analitzen amb precisió les circumstàncies ambientals i, en conseqüència, realitzen les accions més adequades en cada moment. Com negar que són intel·ligents? No tenen un sistema nerviós central, però totes les cèl·lules del seu cos participen en la presa de decisions de la planta, es tracta d’un sistema d’intel·ligència descentralitzada, en xarxa, que porta funcionant 600 milions d’anys . La espècie humana, tot just ara, està descobrint aquest sistema per exemple amb internet, amb la wikipedia, els bitcoins…

Potser prendre consciencia de que les plantes senten, es comuniquen, recorden, resolen problemes, aprenen… ens pot ajudar a considerar-les com a éssers més propers a nosaltres, a commoure’ns davant dels seus problemes i a pensar que són mereixedores de molta més atenció i protecció de les que moltes vegades reben.

escut_Ajuntament_Banyoles_BN_web-5

L’Ajuntament de Banyoles convoca audiències públiques sobre el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)

L’Ajuntament de Banyoles ha convocat audiències públiques els dies 11, 13 i 18 de juny a 2/4 de 9 del vespre a la sala d’actes de l’Ajuntament de Banyoles.

Són audiències obertes a tothom: veïns i veïnes de la ciutat, associacions…

Des de Limnos creiem que és important participar i defensar un projecte urbanístic més sostenible ambientalment.

Vine, participa i inscriu-te a participacio@ajbanyoles.org

Membres-dEcologistes-Catalunya-desplegat-pancarta_2027807439_54332052_550x367

Ecologistes de Catalunya reclama la Conselleria de Medi Ambient durant l’entrega de premis de Medi Ambient de 2018

La tarda del 5 de juny, dia mundial del Medi Ambient, membres de la Federació d’Ecologistes de Catalunya (EdC), han fet un acció reivindicativa durant l’acte d’entrega dels premis Medi Ambient 2018 que atorga la Generalitat. L’acte ha estat presidit pel President de la Generalitat, Quim Torra.

Els ecologistes han desplegat una pancarta durant l’acte en la que es podia llegir: (RESTITUIR LA CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT, UNA PRIORITAT PER LA REPÙBLICA)

Posteriorment, s’ha lliurat al president Torra una carta amb el manifest que al mes de febrer d’enguany es va trametre a totes les forces polítiques, on es demana la restitució del Departament i Conselleria de Medi Ambient forts, amb competències i recursos. Aquest manifest impulsat per la Federació Ecologistes de Catalunya compta amb la signatura de la practica totalitat d’entitats ecologistes, ambientals i de defensa del territori d’arreu de Catalunya.

Podeu accedir al manifest: Manifest Reclamem un Departament de Medi Ambient febrer 2018.compressed

Alhora, el document lliurat demana una trobada amb el President de la Generalitat, a la qual es proposa l’assistència de les conselleres de Presidència i d’Agricultura, així com del conseller de Territori i Sostenibilitat que integren les competències més directament implicades amb les polítiques ambientals que, malgrat la seva inherent transversalitat, voldríem veure impulsades per un Departament de Medi Ambient, tal i com succeeix amb els països europeus de referència.

Barcelona, 5 de Juny de 2018, dia mundial del medi ambient
IMG-20180605-WA0065

IMG-20180605-WA0029IMG-20180605-WA0063

dnnimagehandler

Inauguració Exposició XVII Concurs de Fotografia de la Natura “Rius, recs i rieres”

Exposició de les millors fotografies presentades l’última convocatòria del concurs. El tema del concurs en aquesta edició són els rius, recs i rieres. Les imatges poden mostrar qualsevol tipus de curs d’aigua en algun dels seus trams, encara que estigui sec, així com els elements singulars que en formen part (gorgues, saltants, baumes, congostos,…) i les plantes i animals que s’hi troben. S’han donat un primer premi, un premi especial a la millor imatge obtinguda a la comarca del Pla de l’Estany i premi a la millor fotografia realitzada per un soci d’algunes de les entitats que organitzen el concurs o bé per una persona vinculada a la Universitat de Girona.

Inauguració i lliurament de premis: dia 22 de juny, a les 8 del vespre. Després del lliurament de premis, s’oferirà un refigeri als assistents.

Exposició de les fotografies finalistes i guanyadores: Del 23 de juny a l’11 de setembre de 2018. Museu Darder de Banyoles

Organitza: Centre d’Estudis Comarcals, Limnos, UdG, Museu Darder, Ajuntament de Banyoles, Consorci de l’Estany.

ENTRADA GRATUÏTA

2018_Lona_Concurs_fotografia4

IMG-20180509-WA0007

Som mobilitat ens explica la seva experiència en mobilitat sostenible

Limnos i el Museu Darder van organitzar una xerrada presentació de l’entitat Som Mobilitat, una cooperativa de mobilitat sostenible el 26 de maig en el marc del cicle de consum responsable del Pla de l’Estany.

Som mobilitat és una cooperativa que ja té 800 socis, i a la Garrotxa son 18, que ja tenen un cotxe elèctric per a compartir vehicle entre els socis, i estan creixent en expectatives i usuaris. Limnos va convidar a Som mobilitat a explicar la seva experiència que ja s’està desenvolupant a diferent localitats catalanes a través de grups locals.

Els assistents van poder provar un vehicle elèctric, un Renault Zoe, propietat de la cooperativa.

20180509_Presentacio_Som Mobilitat (1024x768)

Podeu trobar més informació al web de Sóm Mobilitat

Som Mobilitat, SCCL es constitueix com a una Societat Cooperativa de Consumidors i Usuaris, sense ànim de lucre, subjecta als principis i disposicions la Llei 12/2015 de 9 de juliol, de Cooperatives de Catalunya. L’objecte de Som Mobilitat és impulsar totes aquelles accions o projectes que contribueixin a que tots els desplaçaments dels seus socis siguin més sostenibles i contaminin menys el medi ambient, reduint el número de vehicles acumulats a les nostres ciutats.

Per això la seva activitat es centra en:

  • Dissenyar, produir i finançar nous serveis i productes tecnològics
  • Treballar en xarxa amb altres cooperatives
  • Contribuir i facilitar la creació de comunitats i noves cooperatives fora de Catalunya
  • Contribuir a la creació de grups locals i al finançament de projectes locals
  • Implicar els organismes públics

Sempre en base als sis principis fundacionals:

  • Mobilitat. Ampliem les alternatives en transport sostenible
  • Comunitat. Construïm junts altres opcions de mobilitat
  • Sostenibilitat. Apostem per una mobilitat menys contaminant
  • Ciutat. Compartim vehicles i reduïm el nombre de cotxes
  • Qualitat. Millorem la qualitat de l’aire de les ciutats
  • Estalvi. Reduïm despeses en la mobilitat individual
352_gorg-bau-before-after

Limnos i Naturalistes de Girona denuncien un abocament directe de purins al Gorg Blau de Vilademuls.

Les entitats ecologistes han formulat una denúncia davant els Agents Rurals del Pla de l’Estany i el SEPRONA perquè s’investigui un abocament de purins al Gorg Blau d’Ollers, en un afluent del Fluvià al terme de Vilademuls, ocorregut el passat divendres 18 o dissabte 19 de maig.

Aquest passat divendres 18 o dissabte 19 de maig s’ha produït un abocament de gran quantitat de purins al Gorg Blau d’Ollers, dins el rec del Ramirol, afluent del Fluvià pel seu marge dret, al terme de Vilademuls. El Gorg Blau és un espai natural de gran valor ecològic és un dels pocs gorgs naturals del municipi de Vilademuls, popular entre els seus veïns com a zona de bany i de gaudi de l’entorn. Malauradament, un abocament indiscriminat de purins en paral·lel a un episodi previst de pluges ha deixat el gorg en un estat deplorable. L’abocament de purins en cursos fluvials i masses d’aigua és una pràctica prohibida, precisament perquè anys enrere era la fórmula que empraven moltes granges per desfer-se del seu excedent de purí sense “deixar rastre”, atès que amb rius i rieres baixant plens, el purí es diluïa i “marxava” aigües avall. Les imatges enregistrades del Gorg Blau apunten clarament a un abocament de purí, repetint un mala pràctica de contaminació d’espais naturals, dels recursos hídrics i de degradació de racons de gran bellesa paisatgística i atractiu social, que avui dia hauria de ser història.

Per tot això, LIMNOS i Naturalistes de Girona han formulat dues denúncies als Agents Rurals i al SEPRONA (Guàrdia Civil), per tal que s’investiguin les causes de l’abocament. Amb la investigació policial, els ecologistes confien s’esclareixi l’origen de l’abocament directe i es prenguin les mesures pertinent perquè no torni a passar, i es sancionin o imputin pels delictes pertinents als responsables d’aquest agressió al medi natural. D’acord amb la normativa aquest acció deliberada por suposar una multa d’entre 300 € i 3.000€. Pels ecologistes la multa hauria de ser exemplar i assolir el màxim establert, com a mesura dissuassòria tant pels autors, com per altres agro-ramaders.

Les entitats reclamen una acció àgil i diligent per resoldre aquest cas en defensa del dret col·lectiu a gaudir d’una natura en bon estat de conservació. I expressen el rebuig més absolut al fet que el 3r sector del país, el porcí, es basi en males pràctiques ambientals i socials per assolir el seu èxit econòmic.

Estat natural del Gorg Blau (extret de webs d’accés públic):
https://www.terraprim.cat/ca/llocs-dinteres/gorg-blau
http://jsolerfita.blogspot.com.es/2010/04/el-gorg-blau.html

Gorg bau before after

Estat del Gorg Blau abans i després de l’abocament de purins (imatge superior extreta de www.terraprim.cat)

L’estat del Gorg Blau després de l’abocament de purins (enregistraments propis):

Vídeo 1
Vídeo 2

 

 

sdr

Espolla s’omple d’aigua i s’agreuja l’impacte de les visites a l’espai

A l’inici del mes d’abril les plujes van reactivar l’aqüífer de l’Alta Garrotxa el suficient per omplir parcialment l’estanyol d’Espolla. Els brolladors van omplir la part principal, però els saltants d’Espolla no van acabar d’anar. L’aigua ha aguantat gairebé quinze dies o més fins a assecar-se a primers de maig.

Hi ha hagut una explosió de triops i amfibis, especialment gripau corredor.

El nou itinerari de l’espai ha premés accedir a tota la riba est amb més facilitat. Limnos ha lamentat la manca de senyalització i cartells, només hi havia una senyalització provisional posada per l’ajuntament de Fontocberta. S’ha demanat la col·locació urgent de la rètols informatius als ajuntaments i s’ha requerit la presa de mesures també a l’ajuntament i al Consorci de l’Estany, com ara tanques. Limnos també estudia emprendre més accions per millorar la gestió de l’espai, especialment la vigilància.

Aquest any s’hi ha vist gent banyant-se, molta gent agafant capgrossos i triops, i accedint a tots els racons de l’espai. Malauradament, preocupa que l’espai pugui morir d’èxit. Cal recordar que agafar amfibis i triops és motiu de denúncia greu, i es sancionable per la llei.

2018_03_02-estany-i-martis_46_web_q

Arbres Catedrals – L’article de l’ham de l’abril 2018-

La majoria dels que vivim en ciutats hem trencat les connexions mil·lenàries que ens unien amb els arbres. Antigament un arbre era, moltes vegades, el centre de la vida dels pobles, protagonista de les seves tradicions i llegendes. Acostumava a ser un arbre gran i molt vell. Els vilatans anaven envellint però pràcticament no podien apreciar canvis en l’arbre, mentre que l’arbre anava veient passar les diferents generacions d’habitants del poble, veient-los néixer, viure i morir. Era l’arbre genealògic… de tot el poble!

Els arbres són les grans obres d’art de la natura. De vegades el museu on s’exposen pot ser la pròpia natura, formant densos boscos però també els podem veure en els carrers, els passejos i les places dels nostres pobles i ciutats.

Sabem que els arbres més vells de la Terra són uns pins que es troben a Califòrnia i que tenen prop de 5.000 anys d’edat, és a dir que existien abans que els egipcis construïssin les seves piràmides. No gaudim d’arbres tan vells en les nostres contrades però sí que tenim grans arbres monumentals, centenaris, que potser han viscut 300, 400, 500 anys o més… potser ja havien nascut quan Colom va descobrir Amèrica; probablement ja eren vells quan va esclatar la Revolució Francesa; segur que van ser contemporanis de Verdaguer o Maragall. Són enormes, estan carregats d’història i de cultura; han anat acumulant valor al llarg del temps… són els nostres arbres-catedrals. Hi ha d’altres no tan grans, no tan vells, però que són magnífiques escultures vivents. També hi ha d’altres, molt més modests, més petits, més joves, potser només tenen 15 o 20 anys, són arbres infants que poden ser com aquells quadres menuts que trobes a les parets dels museus, però que, com les pintures impressionistes, són ja tresors per ells mateixos, petites meravelles en miniatura. Tots mereixen el nostre respecte, els més grans i els més petits, els més vells i fins i tot els més joves, ja que si els deixem créixer, probablement arribaran a convertir-se en magnífics exemplars.

Gandhi deia que la grandesa d’una nació i el seu progrés moral poden ser jutjats per la manera com els seus habitants tracten als seus animals. Igualment hi ha qui opina que la cultura d’un poble es pot mesurar pel respecte i el coneixement dels arbres que té la seva gent, així com la seva capacitat d’experimentar-los en totes les seves múltiples dimensions.

Moltes persones encara tenim pendent acabar de restablir els vincles ancestrals amb els arbres. Potser podem començar per mirar-los amb ulls nous, fixar-nos-hi més, descobrir-hi coses noves, contemplar la seva bellesa, admirar els seus canvis estacionals, estimar-los, sensibilitzar-nos més amb els seus problemes, protegir-los i exigir la seva protecció…. Ens hi posem?