cartell

Limnos participa en el Dia de l’Estany

  • Limnos ha tingut una parada com a part d’una gimcana naturalista enfocada a un públic familiar i a l’aprenentatge dels més petits, que han quedat bastant contents amb l’activitat.
  • La jornada està organitzada per l’Escola de Natura amb la col·laboració de l’Ajuntament de Banyoles, el Consorci de l’Estany, Fridays for Future i els agents rurals, i amb el suport del Blauet Cafè i de la Creu Roja.

Aquest passat diumenge 27 de setembre per iniciar la jornada del Dia de l’Estany l’Escola de Natura va organitzar una volta a l’Estany en bici, que concluia a les 11 al parc de la Draga, on començava “el Joc d’en Blauet”, una activitat tipus gimcana de 8 tallers portats per diferents entitats i grups col·laboradors, entre els quals hi havia Limnos.

Per les condicions d’alerta sanitària, els tallers es feien en taules estaven molt allunyades i no es podia compartir material, o s’havia d’anar desinfectant. Les famílies s’havien inscrit prèviament a l’activitat (hi havia apuntats uns 27 equips familiars) i tenien una targeta amb les instruccions que s’anava marcant a mesura que passaven per cada parada/taller.

A la parada de Limnos s’hi van poder realitzar quatre jocs d’identificació, posant als més joves a la pell d’investigadors naturalistes. Hi havia exposats un niu amb ous, un parell d’exemplars de diferents espècies de vespes, algunes flors i una petjada de mamífer marcada en el fang. Amb uns fulls informatius s’havia d’anar identificant de quina espècie es tractava en cada cas, o en les flors, escollir quin tipus de forma té la seva corol·la.

L’activitat ha acabat amb un alliberament per part dels agents rurals d’un aligot comú (Buteo buteo), recuperat en el Centre de Fauna dels Aiguamolls de l’Empordà, i en general la impressió és que tot i les circumstàncies marcades per les mesures de seguretat ha agradat bastant a les famílies i als infants.

general general_3 nius vespes flors-min

 

Cartell-Aturem la indústria càrnia (1)

Limnos recolza una manifestació contra la nova planta de Noel a Olot

Girona Antiespecista convoca pel diumenge 27 de setembre una manifestació a Olot contra la industria càrnia, arran de la construcció d’una nova planta de Noel Alimentària a Olot, així com que la planificació d’ampliacio de l’escorxador d’Olot Meats.

El model de producció intensiva de la industria càrnia actual, a part dels propis i greus problemes ètics per la crueltat animal, genera problemàtiques ambientals també molt alarmants, com els excessos de purins i contaminació d’aquífers, el malbaratament d’aigua, l’alliberament de gasos d’efecte hivernacle com el metà, l’ús indegut d’antibiòtics, i en altres llocs la deforestació de la selva per fer cultius ramaders. I efectivament, les condicions laborals dels treballadors d’aquest sector extremament dures.

Per tot això, i en base també a la gran densitat de la industria porcina a la comarca, Limnos decideix donar suport al moviment en haver pogut consensuar per junta l’adhesió a almenys tres dels quatre punts principals de les conclusions del seu manifest:

  • En primer lloc, demanem a la Generalitat que decreti una moratòria immediata en l’atorgament d’autoritzacions per ampliar la indústria càrnia.
  • En segon lloc, que la Generalitat impulsi un projecte de llei perquè la indústria càrnia pagui impostos per corregir els seus efectes negatius, perquè no volem seguir assumint la destrucció del medi ambient i pèrdua de salut de les persones.
  • Finalment, demanem a les empreses de la indústria càrnia que millorin les condicions laborals de les treballadores i que transicionin cap aquest nou model.  

Podeu consultar el manifest sencer aquí:

Aturem la indústria càrnia!

Crueltat cap als animals, explotació de les treballadores i destrucció del medi ambient són qualificatius que defineixen la indústria càrnia. Ens manifestem avui a Olot per alertar de la problemàtica que comporta aquesta indústria i mostrar el nostre rebuig per la seva existència. Actualment s’està construint una nova planta de Noel Alimentària a la capital de la comarca i l’escorxador d’Olot Meats planifica ampliar les seves instal·lacions. Aquest no és el model econòmic i alimentari que necessitem com a societat. Volem un canvi global per afrontar l’emergència climàtica fonamentat en una alimentació basada en vegetals, una manera respectuosa de relacionar-nos amb els animals i una economia que se centri en la vida. 

La societat està cada cop més conscienciada amb la qüestió del benestar dels animals. S’està produint un canvi de mentalitat propiciat per Internet i les xarxes socials que han permès difondre l’explotació dels animals a la indústria càrnia. Paral·lelament, els avanços científics en el camp de les ciències cognitives han arribat a la conclusió que tots els mamífers (els porcs inclosos), tots els ocells i també altres tipus d’animals tenen les característiques neurològiques que donen lloc a la consciència. Malgrat això, la indústria càrnia viu al marge dels avenços científics i de les consideracions ètiques de les seves pràctiques. 

Vivim en una societat amb una doble moral, que permet estimar i tenir cura d’alguns animals i a la vegada esclavitzar i maltractar uns altres. Els porcs, igual que els gossos, gats, conills, són éssers sensibles i conscients, que mereixen per tant el nostre respecte i protecció. Però l’escorxador d’Olot mata 10 mil porcs al dia. Els traslladen des de les granges a l’escorxador en camions, sovint amb condicions climàtiques extremes i sense espai per moure’s. Pateixen estrès durant el trajecte i a vegades romanen hores dintre del camió a ple sol, sota la pluja o les glaçades. Sentim els seus crits angoixants quan passem per davant de l’escorxador. Allà els confinen almenys mig dia sense cap aliment i després els empenten a la força cap a una cambra, entre crits, baralles i amuntegaments. A dins de la cambra els gasegen amb diòxid de carboni i moren asfixiats. Per alguns porcs aquest és el seu final. Per alguns altres, encara amb vida, experimenten com els pengen d’una pota i els degollen. Aquests animals han viscut tota la seva vida confinats en espais tan reduïts que gairebé no poden moure’s. Sense sentir el sol, sense trepitjar l’herba, sense rebolcar-se en el fang. L’únic dia que surten de les instal·lacions és per posar fi a les seves vides, amb un tracte totalment degradant. I tot això passa dia rere dia. Amb una indústria càrnia que ho oculta i un consumidor que no sap com es produeix la carn que menja. Aquesta ideologia dominant, l’especisme, legitima la violència, encobreix el sofriment dels animals i es resisteix a les crítiques. 

Volem posar fi a aquest sistema d’explotació cap als animals, i per aquest motiu demanem aturar la indústria càrnia. 

Algunes empreses de la indústria càrnia destaquen per les precàries condicions de treball i moltes d’elles prioritzen els beneficis econòmics per sobre de la seguretat de les treballadores. Amb la crisi del coronavirus s’han evidenciat les mancances en les condicions laborals d’aquesta indústria arreu del món. Sense anar més lluny, en una empresa d’Olot hi ha hagut 20 contagis per aquest virus i en una altra empresa catalana han expulsat una treballadora per demanar més mesures de seguretat per prevenir els contagis. 

Recentment, hi ha hagut avenços en els drets laborals gràcies a la mobilització de les treballadores i la pressió del sindicat COS i Càrnies en Lluita. Tot i això, algunes empreses segueixen realitzant pràctiques abusives i no volen reparar els danys causats. També estan cometent abusos i omissions per motius racistes i exercint represàlies i amenaces cap a les treballadores que lluiten per una feina digna. 

Volem posar fi al sistema d’explotació capitalista de les treballadores, calen formes de producció que se centrin en la vida, per aquests motius també demanem aturar la indústria càrnia. 

Davant la situació d’emergència climàtica actual és inacceptable ampliar la indústria càrnia. A escala mundial, la ramaderia té un impacte en el canvi climàtic major que tots els mitjans de transport. A més a més, la indústria càrnia és la principal causa de la destrucció de boscos, com ara l’Amazònia, on es creen camps de pastura i cultius de farratge que després importem per alimentar la indústria d’aquí. 

La indústria porcina aboca els excrements dels porcs al territori i contamina l’aigua, l’aire i el sòl. Més de 100 municipis catalans tenen les aigües contaminades. Les administracions públiques han gastat milions d’euros per clausurar pous i tractar les aigües, i encara així, l’Agència Catalana de l’Aigua considera que les mesures han estat insuficients. La contaminació roman a Catalunya, mentre que gran part de la producció de porc s’exporta a altres països, com la Xina i França. 

A Olot, la indústria càrnia contribueix a congestionar la ciutat pel pas continuat de camions i la solució plantejada de la variant només aconseguirà atraure més trànsit i malmetre un entorn únic i d’alt valor ecològic com és la Vall d’en Bas. De poc serveix que la nova planta de la Noel ofereixi punts de càrrega a vehicles elèctrics, que instal·li plaques solars i bombetes de baix consum, quan és la mateixa activitat de la indústria càrnia la que destrueix el medi ambient i accelera el canvi climàtic. Entenem que aquestes mesures són una estratègia de la indústria per rentar la seva imatge de cara a la població i una tàctica de la Generalitat per eludir trobar solucions als problemes estructurals. 

Volem evitar el col·lapse climàtic i mediambiental, i per aquests motius també demanem aturar la indústria càrnia.

L’activitat de la indústria càrnia perjudica la salut de les persones. El fet de beure aigua contaminada per purins pot provocar malalties com la metahemoglobinèmia o el càncer d’estómac. A més, la ramaderia intensiva representa una de les principals vies de contagi entre animals no-humans i humans, malalties infeccioses com la COVID-19 que amb la globalització s’escampen arreu del món. A la vegada, gran part dels antibiòtics que s’utilitzen mundialment van destinats als animals de les granges intensives, cosa que fa que perdin eficàcia en humans, i en conseqüència, les malalties esdevenen més perjudicials i els costos econòmics són milionaris. Fins i tot, la carn processada i la carn vermella (inclosa la del porc) augmenten el risc de patir càncer. 

Volem evitar noves pandèmies i volem que les persones no perdin la seva salut per culpa de la indústria càrnia. Per això també demanem aturar la indústria càrnia. 

Com a alternativa a la indústria càrnia, l’alimentació basada en vegetals i de proximitat és més neta i eficient. Pot reduir més de la meitat del consum d’aigua i de gasos amb efecte d’hivernacle, i necessita molt menys terreny, que pot ser ocupat per boscos. A la vegada, les dietes basades en vegetals poden tenir nombrosos beneficis per a la salut i permeten reduir el patiment dels animals causat pels humans. 

Afrontar la problemàtica de la indústria càrnia requereix un fort compromís polític de futur, responsable i valent, tant de les administracions públiques a prendre decisions a llarg termini, com de la ciutadania, a prendre decisions ètiques i endinsar-se en un consum responsable.  

En primer lloc, demanem a la Generalitat que decreti una moratòria immediata en l’atorgament d’autoritzacions per ampliar la indústria càrnia. En segon lloc, que la Generalitat impulsi un projecte de llei perquè la indústria càrnia pagui impostos per corregir els seus efectes negatius, perquè no volem seguir assumint la destrucció del medi ambient i pèrdua de salut de les persones. En tercer lloc, demanem a la Generalitat que elabori un pla de transició econòmica i alimentària cap a un model lliure d’especisme, basat en vegetals, que sigui sostenible, saludable, de proximitat i just amb les treballadores. Finalment, demanem a les empreses de la indústria càrnia que millorin les condicions laborals de les treballadores i que transicionin cap aquest nou model.  

Olot, 27 de setembre de 2020

cartell-dia-de-l-estany-2020-xxss-1358400

Ens trobareu en una nova edició del Dia de l’Estany el 27 de setembre

Diada per celebrar els valors naturals de l’Estany tot jugant, creant i fent activitats ambientals amb tota la família. cal inscripció pel jocs familiars.

Més informació al web de l’Escola de Natura on podeu descarregar-vos la cançó d’en Blauet i fer les inscripcions.

16è DIA DE L’ESTANY

  • Diumenge 27 de Setembre 2020

Activitats ambientals per a tota la família

– A les 10h.

VOLTA A L’ESTANY AMB BICICLETA.

Punt de trobada: Concentració davant l’Escola de Natura

– A partir de les 11h.

JOC D’EN BLAUET

Presentació de la festa amb el cap gros i la cançó d’en Blauet
Joc familiar (itinerari de proves) – inscripcions

Lloc de realització: Parc de la Draga

RECORDEU:

Per participar a les activitats cal respectar en tot moment les mesures de seguretat higièniques vigents:

ús de mascareta
distància de seguretat
rentat de mans amb gel hidroalcohòlic

Silvia Puig 20200809

Les cuques de llum – l’article de l’ham del setembre de 2020-

Aquest estiu moltes persones que han sortit a passejar de nit, aprofitant la nova normalitat, s’han trobat en alguns indrets de la vora de l’Estany de Banyoles un escenari de petites llums nocturnes que no havien vist mai abans en el nostre entorn.

Efectivament, la seva sorpresa no és per no haver-s’hi fixat abans. Aquestes imatges de centenars (o més) de petites llums mòbils i intermitents són el resultat de l’aparició d’una nova espècie: la Photinus immigrans, una nova cuca de llum exòtica provinent d’Amèrica Central. El punt més destacat per veure-la aquest estiu ha sigut el camp que hi ha entre el camp de futbol nou i la llacuna de les cigonyes, però també s’ha vist a la draga, a Espolla i a Usall, i en algun punt de Porqueres.

El fet que aquesta espècie exòtica ofereixi escenaris més luminescents que la cuca de llum autòctona (Lampyris noctiluca) es deu al fet que en l’espècie nouvinguda agrupa molts individus i pot volar mentre fa senyals de llum. A més, brillen durant més temps, allargant l’espectacle fins finals d’agost. L’espècie autòctona no tendeix a reunir-se tant, i només brilla la femella, que és molt diferent del mascle i no pot volar.

L’aparició d’aquest insecte a Catalunya remunta entre el 2017 i el 2018, quan es va anar trobant en punts del Gironès, la Garrotxa i l’Empordà. La identificació, possible gràcies als investigadors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i a la plataforma de participació ciutadana “gusanosdeluz”, va descartar l’assignació dels nostres exemplars a cap de les espècies del gènere Photinus ben catalogades i descrites en el seu lloc d’origen, que semblaria ser la zona de Mèxic. Per això, es van assignar a una espècie nova descrita i batejada com a Photinus immigrans. L’origen i la via d’arribada es desconeix, però es creu que podria haver arribat en el terra d’alguna planta ornamental importada, ja que la fase larvària d’aquest insecte és subterrània. Una altra hipòtesi contempla que s’hauria pogut escapar d’algun lloc on crien espècies del gènere Photinus per estudiar les seves característiques bioluminescents.

Finalment, cal destacar que és una espècie exòtica i en gran expansió, i per tant per més bonica que sigui, haurem d’estar atents al seu potencial invasor. Tot i que l’adult quasi no s’alimenta i per tant sembla una espècie més aviat inofensiva, la larva és una bona depredadora de cucs, cargols i altres invertebrats, pel que s’hauria d’avaluar l’impacte que poden tenir els milers de noves larves carnívores en aquestes comunitats.
Podeu trobar més informació científica sobre l’espècie en aquest article del butlletí de la Institució Catalana d’Història.

ham aigua 1 (1024x1024)

L’aigua que bevem, 2a part- l’article de l’ham de l’agost de 2020-

Aquest mes parlem del problema de la calç a l’aigua de l’Estany. La seva duresa (contingut de calç) és molt alta, d’uns 800 mg/l equivalents de carbonat de calci, per sobre de 180 mg/l ja es considera un aigua molt dura (habitualment s’utilitzen els graus francesos, ºF, per mesurar la duresa del aigua, en aquest cas diríem que la nostra aigua té una duresa de 80 ºF i que per sobre de 18 ºF ja es considera aigua molt dura). Aquest altíssim contingut de calç, en principi, no és perjudicial per la salut humana, però sí que representa un problema important pels electrodomèstics que fan servir aigua calenta com les calderes, rentadores, rentavaixelles, etc., ja que la calç s’hi incrusta perjudicant el seu funcionament. Aigües de Banyoles fa un tractament per disminuir aquesta duresa, però, malauradament, és efectiu només per l’aigua freda, és a dir, no pot impedir que la calç es dipositi als electrodomèstics. Per aquest motiu en molts habitatges es fa servir un descalcificador de resina d’intercanvi iònic. Aquests descalcificadors funcionen amb sal i el que fan és canviar cada àtom de calci per dos àtoms de sodi. L’aigua procedent dels descalcificadors té molt poc calci però, evidentment, té un contingut molt alt en sodi, fins a 300 mg/l, sobrepassant en un 50% el valor màxim que marca la normativa actual pel sodi: 200mg/l. Si aquesta aigua amb excés de sodi es fa servir de manera continuada per beure i cuinar sí que pot representar riscos per la salut com hipertensió, problemes cardiovasculars, etc. Això s’explica al document que trobem a la pròpia pàgina web d’Aigües de Banyoles, a l’apartat de qualitat / laboratori / documentació / “Publicació de la Revista de Banyoles: L’aigua i l’Estany: Característiques, tractament i consideracions diverses”.

Els usuaris es troben per tant amb un dilema, especialment els que viuen en blocs de pisos, és a dir, la majoria: Si a l’edifici no es fa servir descalcificador l’aigua es pot beure però perjudica greument els electrodomèstics, si, per contra, a l’edifici hi ha instal·lat un descalcificador, l’aigua obtinguda va bé pels electrodomèstics però no és bona per beure ni cuinar. Aquesta segona situació és la més habitual a la comarca i, per tant, els veïns es veuen abocats a comprar aigua embotellada. L’aigua embotellada es paga entre 100 i 200 vegades més cara que l’aigua de l’aixeta, i, a més, genera una quantitat enorme d’envasos plàstics.

La companyia proposa com a possible solució regular el descalcificador, de manera que descalcifiqui menys l’aigua. Una solució molt millor podria ser, encara que no és gens fàcil, que la companyia implementés un tractament d’osmosi, però només pel 2% del total de l’aigua, únicament la que es fa servir per beure i cuinar, que hauria d’arribar als habitatges mitjançant una nova xarxa i a un preu raonable. Mentre no s’instal·lés aquesta nova i costosa xarxa es podrien habilitar suficients fonts públiques on poder-se abastir, en recipients de vidre preferentment, d’aquesta aigua d’osmosi igualment a un preu just.

El tema de la gestió de l’aigua a la comarca realment és prou complicat i demana que es constitueixi una comissió d’experts que estudiï el tema, divulgui els resultats i proposi actuacions.

IMG-20200721-WA0008

Alliberament de vuit tortugues d’estany a la llacuna de l’Artiga a l’Estany de Banyoles

El passat dimarts 21 de Juliol de 2020 Limnos va participar a través dels seus voluntaris ambientals i del grup d’amics de la tortuga d’estany en l’acte d’alliberament de vuit tortugues d’estany ( Emys orbicularis ) a la llacuna de l’Artiga, al Pla de Can Morgat, a Porqueres , molt a prop de l’Estany de Banyoles. Aquestes tortugues procedeixen del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera on tenen un programa de recuperació de l’espècie.

Amb aquestes ja s’han alliberats  158 individus de tortuga d’Estany a l’entorn de Banyoles. Sembla que la zona de Can Morgat és un espai idoni per a aquesta espècie, ja que se’n fan nombroses observacions i des del 2018 es va detectar que s’hi estaven reproduint.

Des de l’any 2010 , el Consorci de l’Estany ha anat duent a terme diferents actuacions i alliberaments d’individus per reintroduir aquesta espècie, que estava pràcticament extingida a la zona. A partir de l’any 2015 , Limnos i els Amics de la Tortuga han anat col.laborant i donant suport a través del conveni de foment del voluntariat entre el Consorci i Limnos, que aposta per fer difusió de les accions que es porten a terme a través d’activitats d’educació ambiental, fent partíceps i implicant a les persones que viuen a l’entorn de l’Estany . Algunes de les activitats que s’han fet són cens de tortugues a l’entorn del Riu Fluvià, visita a les llacunes de l’entorn de l’Estany de Banyoles per a observar tortugues, construcció de trampes , alliberaments amb la participació de famílies, visita al Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera a Garriguella ( CRT ), i també , col.laborant amb la Fundació Emys, una prova pilot d ‘Escola de Naturalistes amb escolars de segon curs de l’escola Camins.

En l’acte hi van ser presents,  a més d’uns representant de Limnos, el president del Consorci de l’Estany, Francesc Castañer; el director del Consorci de l’Estany, Albert Tubert; el coordinador tècnic del Consorci, Miquel Campos i el tècnic del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, Joan Budó.

IMG-20200721-WA0012

Més informació:

Notícia al web del Consorci de l’Estany

Notícia a Radio Banyoles

Notícia a Tv Banyoles

Més imatges de Limnos:

IMG-20200721-WA0021 IMG-20200721-WA0022 IMG-20200721-WA0020 IMG-20200721-WA0016 IMG-20200721-WA0023

dav

Sortida d’identificació i observació de papallones diürnes 21 Juny

  • Aqueni ambiental organitza una sortida per veure papallones el diumenge 21 de juny a les llacunes de Can Morgat.
  • Limnos i el CBMS donen suport a l’activitat.

Limnos col·labora amb Aqueni ambiental,  que ens ofereix una sortida per celebrar la 8a edició del ‘Dia de les papallones’. Si bé normalment aquetes jornades, que són una iniciativa del Museu de Granollers que gestiona els transectes del BMS, es celebren druant la primera quinzena de juny, la situació de confinament actual ha suggerit moure-la fins el cap de setmana del 20 i 21 de juny.

Si us interessa conèixer les papallones de l’entorn de l’Estany i fer una activitat naturalista a l’aire lliure després d’aquests mesos tan difícils, aprofiteu i inscriviu-vos a “info@aqueni.cat”, o pel telèfon que s’indica al cartell. Les places són limitades!

cartell sortida papallones

Limnos - Ecologistes de Catalunya

Manifestació virtual pel 5 de juny dia mundial del medi ambient

MANIFESTACIÓ VIRTUAL

Presentació del vídeo coral de manifestació virtual pel 5 de juny dia mundial del medi ambient. #CLAMpelmedi5J

Vídeo de la Convocatòria #Clampelmedi5J
https://www.youtube.com/playlist?list=PLo11GMXAzFq-nf3-MJMQEzqTvudPKIV5e

Qui participa de la manifestació?

Es visualitza una iniciativa integradora conjunta d’entitats i plataformes amb demandes i propostes pels canvis que necessita el nostre país, i aquest fet molt positiu que ha aconseguit més de 40 plataformes i entitats ambientalistes i ecologistes, de defensa i preservació del medi i la salut d’arreu del territori català, plataformes amb els seus conflictes, on cada entitat o plataforma ha presentat un breu resum de la seva problemàtica, amb un vídeo. En definitiva, agrupar 40 entitats i lluites ambientals compartides, , iniciem la manifestació virtual en commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient el dia 5 de juny. Més enllà de “celebracions” simbòliques, presentem les denúncies ambientals i les propostes per sortir de la crisi ambiental, climàtica i social on ens estan portant i les polítiques desenvolupades fins ara a Catalunya, i que els departaments de Territori I Sostenibilitat- TES i d’Agricultura, Ramaderia i Pesca-DARP, que no afronten i volen aprofundir encara més.

Amb aquesta manifestació virtual que ha comportat un esforç per les entitats participants, que representen més de 5000 ciutadans I ciutadanes, esperem que el Govern de la Generalitat i les administracions reaccionin i afrontin amb valentia el Clam de demanda de canvi de paradigma radical de les entitats d’arreu del territori. Un Clam pel canvi real de la política d’emergència ambiental i climàtica que ens dugui cap a una societat catalana del futur responsable.

 

PER PRESERVAR LA NATURA I LA BIODIVERSITAT

RETORNEM A UNA NOVA NORMALITAT QUE PRESERVI LA SALUT, EL CLIMA I LA NATURA. I CAP RETORN A L’ECONOMIA DE MERCAT ESPECULATIVA!.

Els Objectius d’aquesta manifestació del vídeo coral
Ara és el moment oportú per aplicar canvis radicals possibles des de la política, perquè la pandèmia del COVID-19, ha mostrat al conjunt de la societat com l’acció humana afecta la natura, i que la crisi planetària de salut està profundament relacionada amb la destrucció i degradació causada per els activitats humanes sobre la natura. Malgrat aquesta evidència, hi ha interessos de nou il·legítims amagats darrera d’un discurs “verd” de les institucions, de recuperar ràpidament el passat recent no desitjable ambientalment. Amb la promesa de “agilitzar” la recuperació econòmica, el creixement del PIB, sense els Objectius de Desenvolupament Sostenible-ODS i amb un model de treball incert i precaritzat, es vol reduir i eliminar les necessàries garanties ambientals i incrementar la destrucció de la biodiversitat i del patrimoni natural.

Diversos representants de les entitats aplegades en la Federació Ecologistes de Catalunya, la Plataforma Ciutadana Residu Zero, i d’altres Plataformes com SOS Costa Brava, Plataforma de Defensa de l’Ebre, o la Xarxa per la Conservació de la Natura, hem fet una exposició de problemàtiques per denunciar la situació i els motius d’Emergència Ambiental i Climàtica on ens trobem amb aquesta manifestació.

-Viure amb la Crisi dels Residus i la contaminació que comporta el model actual obsolet i ineficient comporta conflictes arreu del territori, comporta agressions al territori i la nostra gent amb infraestructures de tractament de final de canonada amb abocadors, incineradores i ecoparcs, malbaratament de recursos i contaminació atmosfèrica i l’augment dels gasos que afecten el clima. Proposem capgirar aquesta situació per avançar cap al Residu Zero, proposem la derogació dels plans actuals de gestió de residus i infraestructures, i per avançar en un canvi de model
aprovar la Llei residu zero de prevenció de residus, i que es desenvolupi ja la Moratòria a la incineració, aprovada al Parlament el 5 de març, per fer front a aplicar la Llei de Canvi Climàtic i la Declaració d’Emergència climàtica.

-L’oblit de la Protecció i Conservació de la biodiversitat i defensa del medi natural, sense llei de biodiversitat, sense preservació i gestió responsable dels boscos, sense protección de la fauna i l’ós com a referent, sense impulsar l’Agencia de la Natura a Catalunya-ANC i per sobre de tot, la necessitat urgent de la recuperació de la Conselleria de Medi Ambient-DMA a Catalunya.

-Sense Model d’Energia Renovable Distribuïda i de Proximitat, amb una critica al Decret d’energies renovables en mans de grans empreses i la concentració de grans centrals eòliques amb greus impactes ambientals i les dificultats cap a un model energètic potent i descentralitzat.

-Prou agressions al territori amb la urbanització i edificació amb noves urbanitzacions i projectes especulatius, per evitar més destrucció al medi natural. Els casos de SOS Costa Brava, Pirineus, SOS Rierada Collserola i projecte de Terramar-Sant Pere de Ribas entre molts altres.

-Per una Mobilitat que assumeixi la Declaració d’Emergència Climàtica i es gestioni amb criteris de sostenibilitat i eficiència; eliminar els peatges impositius del IBEX35, millorar la xarxa i no fer més infraestructures d’autopistes com el Quart Cinturó, i la C32 Nord a La Selva, amb una política real de transport públic assequible amb tarificació per territoris i millor servei, on el vehicle privat contribueixi al seu pagament.

-Lo Riu es vida amb la Defensa de l’Ebre i la denuncia de la política del Govern central i de la CHE que no permet el manteniment de cabdals ni l’aportació de sediments per fer una gestió sostenible de l’aigua. Cal un canvi de rumb de la gestió de l’Agencia Catalana de l’Aigua-ACA a favor de la biodiversitat per frenar la degradació dels recursos fluvials.

-Prou purins que ens ofeguen amb un excés de la cabana porcina que causa la contaminació dels sols i dels aqüífers de comarques senceres, per una ramaderia intensivista sense relació amb el territori i amb una contaminació i abús del consum d’aigua.

La manifestació serà més gran si s’apunten més entitats o persones. Animem a més Plataformes, Entitats i persones a sumar-se a la manifestació i a difondre el vídeo coral de CLAM pel MEDI AMBIENT 5JUNY 2020, i a incorporar el hashtag de la manifestació #ClamPelMedi5J, el seus conflictes ambientals, les demandes i les seves propostes.
Amb aquesta manifestació virtual que ha comportat un esforç per les entitats participants, que representen més de 5000 ciutadans I ciutadanes, esperem que el Govern de la Generalitat i les administracions reaccionin i afrontin amb valentia el Clam de demanda de canvi de paradigma radical de les entitats d’arreu del territori. Un Clam pel canvi real de la política d’emergència ambiental i climàtica que ens dugui cap a una societat catalana del futur responsable.

llúdriga

Apunteu-vos al XIII cens visual de llúdriga! 19 – 20 de juny

XIII Cens visual de llúdriga a l’Estany de Banyoles (2020)

Després d’uns mesos de confinament i aprofitant que la desescalada ho pemetrà (si tot va bé ens trobarem ja en fase 3), Limnos organiza enguany la tretzena edició del cens amb la intenció de seguir recopilant informació de l’abundància d’aquest mamífer a l’entorn de l’Estany.
Us animem a participar en aquesta activitat de voluntariat ambiental, per la qual no cal cap formació prèvia. La vostra col·laboració ens ajuda a incrementar l’esforç d’observació i a donar més valor als resultats del cens.

El calendari i l’horari dels censos són els següents:

• Divendres 19 de juny: de 19 a 22 hores (els voluntaris amb punt assignat poden anar directament al seu lloc a les vuit)
• Dissabte 20 de juny: de 5:30 a 7 hores

Penseu que, encara que la llúdriga és molt difícil d’observar, és possible veure’n alguna, així com també molts altres animals, només asseguts en silenci davant de l’aigua.
Pot participar-hi qualsevol persona interessada, sense cap experiència prèvia o coneixements específics. També es proporcionarà sopar el divendres i esmorzar el dissabte, una vegada finalitzats els censos.
És molt important que us inscriviu prèviament. Envieu un correu electrònic a limnos@limnos.org
Animeu-vos!
Més info també contactant al correu de limnos o al número de mòbil (whatsapp): 696 68 57 02 – Gerard

En què consisteix el cens visual i per a què serveix?
Recordem que els censos visuals de llúdriga (Lutra lutra) consisteixen en col·locar observadors a la vora de l’Estany, a rieres, a les llacunes adjacents, als recs, etc. al capvespre (2 hores al fer-se fosc) i a l’endemà de bon matí (1,5 hores al sortir el sol). Ho fem així perquè és quan més possibilitats tenim de veure la llúdriga: en aquesta època de l’any, amb les nits molt curtes, l’activitat normalment nocturna de la llúdriga comença i acaba amb llum de dia.
Cada observador tindrà un lloc assignat, on s’haurà d’estar tota l’estona del cens en silenci i atent a la superfície de l’aigua.
Els censos serviran per a valorar el nombre real de llúdrigues, ja que els altres sistemes de detecció de rastres (petjades i excrements) no ens permeten calcular un nombre concret d’individus. Es necessita una certa quantitat de punts observació per a cobrir un tram acceptable i per això cal la col·laboració del major nombre possible de persones voluntàries. Segons el nombre de voluntariat disponible es cobrirà més o menys superfície, col·locant una persona observadora aproximadament cada 500 metres en miradors i punts específics.

dav

Conservem els marges i la vegetació herbàcia urbana – l’article de l’ham del juny de 2020-

La situació d’emergència sanitària aquesta primavera i la corresponent baixada d’activitat humana ha donat lloc a una crescuda de la vegetació baixa en tota mena de terres no cimentats i marges de l’àmbit urbà.  Ara que moltes administracions locals han començat a desbrossar aquestes zones verdes, des de moltes entitats i consciències naturalistes s’ha demanat reflexionar i canviar el paradigma en la seva gestió.

En marges de camins o de cultius, així com en les rotondes, solars i zones enjardinades hi creix de manera natural una gran diversitat de plantes herbàcies, la majoria ruderals o oportunistes, que tradicionalment s’han mal anomenat “males herbes” o s’han relacionat amb la deixadesa i la necessitat de “neteja”. Aquesta concepció perjudica no només aquetes comunitats vegetals, que massa sovint reben l’aplicació d’herbicides o dràstiques desbrossades, si no a la biodiversitat en general de les zones urbanes i els serveis naturals que ens aporten. Les comunitats vegetals que es formen en aquests espais es componen per una gran diversitat de plantes amb mides, èpoques de floració,  flors i fruits molt variats en molt poca superfície. Algunes espècies conegudes són el trèvol (Trifolium), els plantatges (Plantago) o les margaridoies  (Bellis).  Aquesta diversitat d’espècies produeix un munt de recursos per altres grups animals, com el pol·len i nèctar per insectes, les llavors i substrat de nidificació pels ocells, però a més són un refugi per grups d’insectes, com formigues, escarabats, papallones, abelles, etc., que proveeixen serveis ecosistèmics tan importants com la dispersió de llavors, la pol·linització o el control biològic de plagues de cultius i ciutats.  A més, gràcies a aquestes comunitats, les persones podem gaudir d’un entorn urbà més ric naturalment, amb més ocells i papallones compartint el nostre espai. Quan es decideix eliminar aquesta diversitat vegetal perdem les comunitats animals i serveis que se’n deriven.

Des de Limnos ens adherim a aquesta reflexió.  Mantenir la vegetació és important per facilitar accessos a infraestructures i a la vora dels camins, però sovint es fa quan i on no cal. Per exemple, s’hauria d’evitar desbrossar en època de nidificació dels ocells per no destrossar nius, i és millor esperar a fer les segues d’estiu un cop les plantes hagin tret la grana, cap a l’agost.