Logos entitats suport manifest

Medi Ambient un departament imprescindible del nou Govern per garantir el futur de Catalunya

Limnos dona suport a aquest manifest signat per les principals entitats ecologistes i ambientalistes del país.

Febrer 2016

1.- Atenent les declaracions de la coalició electoral guanyadora de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, Junts pel Sí, en el sentit de donar continuïtat a les funcions i estructura actual del Departament de Territori i Sostenibilitat, diferents organitzacions socials ecologistes, manifestem el nostre desacord pel fet que no es recuperi la conselleria de Medi Ambient amb unes funcions i estructura que permetin abordar els reptes bàsics per a la construcció del futur país que volem.

2.- L’any 1992 el president de la Generalitat va nomenar, no per casualitat, per primera vegada un conseller de Medi Ambient, l’Albert Vilalta. Aquesta conselleria de nova creació va esdevenir alhora una de les més transformadores de l’acció del govern. Catalunya s’avançà a la resta de comunitats autònomes i a l’estat espanyol en disposar d’un Departament de Medi Ambient en un moment en el que calia abordar molts reptes: ens havíem incorporat en la UE amb un país castigat per una dictadura, molt retardat en infraestructures i serveis socials si ens comparàvem amb la mitjana europea i ,especialment, amb un retard molt greu en el compliment dels estàndards de qualitat de vida europeus i de protecció del medi i la biodiversitat.

El nou Departament de Medi Ambient va dissenyar i realitzar canvis necessaris pel país, com ho van ser: el Pla de Sanejament i la construcció de depuradores; la Llei de Residus que, per primera vegada, va fer prioritaris els criteris de prevenció amb la reducció, reciclatge i millora de la gestió, i va permetre desenvolupar la recollida selectiva; el Pla d’Espais d‘Interès Natural (PEIN) que va incloure el 21% del territori dins dels espais protegits del país. Aquests canvis i altres van frenar el procés de degradació ambiental molt sever i van dinamitzar el país en la direcció d’una economia amb més respecte pel medi i per tant amb més futur.

3.- Però, lamentablement, Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental en un moment on s’ha posat de manifest la necessitat d’un canvi ambiental global que pugui fer front als desafiaments globals del Canvi climàtic, la construcció de nous models socials, econòmics i ecològics. Retrocés també en relació als països europeus capdavanters que reforcen i no redueixen els seus ens ambientals de govern. La Unió Europea atorga dins de la Comissió Europea un paper rellevant al Comissari de Medi Ambient i manté i impulsa l’Agència Europea de Medi Ambient com òrgans preferents de la seva acció de govern comunitària.

Paral·lelament a la blasmada llei Òmnibus, el govern català va nomenar un conseller de Territori i de Sostenibilitat a qui s’atorguen dues competències, tornant 23 anys enrere quan el Departament d’Obres Públiques tenia la Direcció general de Medi Ambient amb Jacint Mateu com a director. Ara barregen dues competències que juntes es converteixen en pols oposats: “Territori”, amb àmbits tant forts com Obres Públiques, Infraestructures i Urbanisme que subordinen l’altra competència cabdal i tranversal com ho és la preservació del medi i la Biodiversitat, que esdevé inoperativa.

Rebutgem el manteniment de la situació actual amb un Departament de Territori i Sostenibilitat amb un Conseller al capdavant que desenvolupa competències urbanístiques i de foment d’infraestructures, mentre es delega en un secretari general les accions que s’han mostrat insuficients per frenar la pèrdua de biodiversitat i les agressions al medi i al territori.
La creació de l’Agència Catalana de la Natura, compromís de l’anterior govern i l’actual, redueix notablement el paper d’un futur departament de Medi Ambient en esquarterar un departament en agències i secretaries amb insuficient coordinació i visió sistèmica, mentre les decisions i el pressupost el decideixen consellers o conselleres externs del departament de Medi Ambient, un desencert que cal corregir.

4.- Un exemple de manca eficiència i eficàcia, que no s’hauria de donar en un govern, és el repartiment de competències ambientals entre dos conselleries, ja que les conseqüències sempre son negatives. Com exemple paradigmàtic esmentem el dels Parcs Naturals catalans. Aquests espais, que tothom pot pensar que són llocs on la preservació de la natura i el paisatge són les prioritats en la seva gestió, funcionen a la inversa del que caldria esperar.
Si bé els parcs naturals depenen ara del Dpt. de Territori i Sostenibilitat, la gestió dels boscos (siguin públics o privats, protegits o no) recau en el Dpt. d’Agricultura, el mateix que la gestió i manteniment de les pastures, pistes forestals, etc. També són competències del departament d’agricultura, la gestió de la caça i la pesca (cal recordar que dins els parcs naturals s’hi caça i pesca). Això provoca que, tot i que Territori i Sostenibilitat, tingui les competències en espais naturals protegits, qui en fa la gestió i decideix què s’hi talla, caça o pesca, quines pistes forestals s’hi construeixen….sigui el departament d’agricultura, i ho fa, en la major part de les actuacions, fent prevaldre el criteri d’explotació per sobre de la gestió sostenible. Així doncs ens trobem amb la paradoxa que en els espais naturals protegits els seus òrgans de gestió, destinats a protegir aquests espais, no poden portar a terme les seves tasques per intromissió d’un altre departament. Cal tenir un sol departament amb les competències ambientals, com la resta tenen les seves pròpies, el contrari ocasiona la impossibilitat de gestionar i ordenar. Aquesta reflexió ha estat recollida de manera reiterada per científics del nostre país i pel propi Consell de Protecció de la Natura de Catalunya, òrgan assessor del govern.

5.- La República Federal Alemanya, paradigma ambiental de molts governs europeus i de ben segur de JXS, no qüestiona el manteniment del Ministeri de Medi Ambient, el qual ha afavorit l’increment de la R+D i el desenvolupament tecnològic vinculat als diferents vectors ambientals (energia, atmosfera, aigua, residus, etc.), tot fent més competitives les indústries alemanyes en exportar productes amb innovacions i aplicacions ambientals.
El medi ambient s’ha convertit en un dels principals reptes d’interès i preocupació internacional, com ho demostra la cimera sobre el canvi climàtic realitzada recentment a Paris, vist l’efecte que el nostre model de consum de recursos està tenint en les economies mundials, i la necessitat de cercar models que puguin garantir la sostenibilitat a escala planetària i deixar enrere la crisi ocasionada per la insostenibilitat dels models actuals.
6.- La conservació de la Biodiversitat, està amenaçada pels nostres impactes sobre el territori i per la insuficient atenció i prioritat dedicada en aquests últims anys a Catalunya, pels diferents governs i colors politics. La pèrdua de biodiversitat no és un problema que només afecti a animals, plantes o ecosistemes: l’espècie humana és totalment dependent d’aquesta diversitat biològica. El compromís de la Unió Europea de la Meta 2020 de biodiversitat, així com els acords de la Convenció sobre Diversitat Biològica de Nagoya, obliguen tots els governs i les societats a prendre mesures dràstiques per aturar la degradació ambiental que està al darrera de la pèrdua de biodiversitat.

Cal el compromís de realitzar i aprovar la Llei de la biodiversitat de Catalunya, que actualitzi el nostre ordenament jurídic a les directives i compromisos per frenar la pèrdua de la nostra biodiversitat en espècies com en ecosistemes: no tenim la Llei de biodiversitat ni tenim Directrius de connectivitat ecològica, ni el Catàleg d’espècies de la fauna en perill d’extinció i ni tant sols tenim realitzats els plans de recuperació de les espècies de la fauna i la flora que a hores d’ara es troben en el límit de la seva supervivència bàsica.

Cal avançar per superar la situació dramàtica en què ens trobem com a país a l’hora de conservar l’entorn, un dels trets més importants també de la nostra identitat nacional. Cal avançar en el procés cap un país que sigui capaç d’orientar el nostre futur amb la fermesa de preservar el nostre patrimoni ambiental del qual depèn ineludiblement el nostre benestar i qualitat de vida i aquest ha de ser també un component indefugible del procés del definir el nostre futur com a nova república dins del concert de nacions que avancen cap a una nova cultura ambiental planetària.

7.- Cal integrar els criteris de la Sostenibilitat dins de la resta de departaments, considerant sempre les repercussions que tenen les polítiques sectorials sobre el medi ambient. Dit d’altra manera, cal una “ambientalització” de tota la Generalitat i per fer-ho és del tot imprescindible recuperar un Departament de Medi Ambient amb unes competències fortes en la gestió del medi natural, la biodiversitat, les polítiques de gestió dels sectors amb més incidència ambiental (aigua, energia, residus, mobilitat), l’educació ambiental, … i amb capacitat per enfortir I fer efectiva l’avaluació ambiental estratègica que s’hauria d’afegir a les polítiques per transformar les actuacions en Urbanisme, Obres Públiques, Indústria, … cap a la sostenibilitat i la preservació del medi ambient.

8.- Demanem, per tant, recuperar el Departament de Medi Ambient, com a eina imprescindible dins de l’acció d’aquest nou govern per poder avançar cap a una transformació del model de país que volem, on la preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals esdevinguin una peça clau i transversal del nostre futur com a poble i de l’acció de totes les institucions. Alhora, ens comprometem a donar suport en el procés participatiu per contribuir a assolir aquests objectius.

1. 219_img1105

LIMNOS i l’ANG demanen l’anul.lació d’una rompuda forestal a Parets d’Empordà (Vilademuls)

L’Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany (LIMNOS) i l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) han presentat al·legacions a un projecte de rompuda a la zona de Parets, al municipi de Vilademuls. Les dues entitats ecologistes alerten que la major part de la rompuda es troba a tocar de la Xarxa Natura 2000, i inclosa gairebé totalment a la catalogació de sòl de valor natural i connectiu del Pla Director urbanístic del Pla de l’Estany (PDU).

El projecte presentat preveu realitzar una rompuda forestal de 29,5 hectàrees de massa arbustiva i boscosa adjacent a un meandre del tram mig del riu Fluvià inclòs a la Xarxa Natura 2000. L’objectiu és transformar en regadiu 45,3 hectàrees, de les quals 29,5 són forestals i 15,8 són agrícoles, essent la zona forestal objecte d’aquesta rompuda.

Els promotors justifiquen la creació d’aquesta àrea agrícola perquè algunes parcel·les de l’àmbit afectat havien estat agrícoles, amb anterioritat a les riuades dels anys 40. Tot i això, les dues organitzacions demanen que la propietat demostri aquest ús agrícola passat amb documentació, ja que mitjançant una anàlisi detallada de la cartografia de l’any 1946, es pot afirmar que de les 29,5 hectàrees previstes al projecte de rompuda només 1,93 hectàrees eren conreus.

3. Rompuda general actual_12. Rompuda general 1946

Llegenda (imatges 1 i 2): zona groga correspon a masses forestals i arbustives segons fotografia aèria de 1946; zona vermella correspon a conreus segons fotografia aèria de 1946. Base topogràfica: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

LIMNOS i l’ANG recorden que la normativa del PDU diu que en aquests sòls són incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació del sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial. La transformació dels terrenys forestals a agrícoles impedeix la funcionalitat de l’espai com a connector ecològic, no hi ha refugi ni hàbitat per a la fauna, no hi ha possibilitats d’alimentació i no es garanteix la funcionalitat ecològica, a la vegada que genera nous impactes sobre la mateixa Xarxa 2000 com són l’augment de l’erosió, la presència de restes d’adobs i/o fertilitzants químics, etc.

Les dues associacions també remarquen que el projecte pot vulnerar diversos instruments urbanístics de rang superior, com el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines (PTPCG) i les Directrius del Paisatge de les Comarques Gironines.

D’altra banda, els ecologistes denuncien que el document ambiental no inclou un estudi prou detallat de la flora i la fauna, i no avalua de forma correcte els impactes indirectes de l’actuació sobre l’espai de la Xarxa Natura 2000 adjacent, tan envers a la qualitat i quantitat de les aigües, com sobre la biodiversitat de l’espai. En aquest sentit, remarquen que el Lloc d’Interès Comunitari (LIC) Riu Fluvià ha estat declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC), motiu pel qual cal vetllar perquè la implantació d’activitats tinguin una incidència mínima sobre l’espai.

Finalment, alerten sobre els impactes que pot tenir una nova extracció d’aigua al Fluvià, un riu que ja presenta problemes de cabal degut a les extraccions ja existents.

La superfície forestal subjecte a rompudes s’ha duplicat els darrers cinc anys a les comarques gironines i triplicat a Catalunya.

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), la superfície forestal subjecte a rompudes a les comarques gironines s’ha duplicat o ha augmentat un 100% els anys 2012 i 2013 respecte a la mitjana dels anys 2009-2011, i en el cas de Catalunya s’ha triplicat en el període 2009-2013.

4. graficsSegons LIMNOS i l’ANG l’abandonament de les zones rurals està fent augmentar la superfície forestal de Catalunya, el que provoca una disminució de la diversitat d’espècies d’ambients oberts, tot i això, consideren que en cap cas s’han de seguir fomentant les rompudes forestals en espais d’interès ecològic, connectiu o paisatgístic. En aquest sentit, estan a favor de les tasques de manteniment de les activitats agrícoles respectuoses en zones rurals i en espais naturals, ja que certes activitats d’agricultura i ramaderia per mantenir els mosaics territorials afavoridors de la biodiversitat.

malosHumius

Campanya contra els “Malos humos” : la ciutadania davant l’escàndol Volkswagen

Notícia extreta d’Ecologistes en acció.

El 15 d’octubre s’ha fet pública la Campanya contra els “Malos Humos”. Diverses organitzacions (de consumidors, de salut pública, científiques, sindicats, ecologistes, veïnals, altermundistas, de foment de les energies renovables, etc.) exigeixen de forma conjunta que aquesta situació no es torni a repetir, que caigui el pes de la llei sobre els responsables del frau, i que s’investigui a tots els fabricants per si estan utilitzant, com semblen indicar múltiples informes i evidències, altres sistemes per eludir el mesurament de les seves emissions reals dels seus automòbils

Entre les mesures que les organitzacions de la Campanya han decidit dur a terme, destaquen: demanar una reunió conjunta amb els ministres més implicats en el frau (Indústria, Medi ambient, Sanitat); estudiar una denúncia davant la fiscalia i una possible querella contra les empreses que han realitzat aquest frau; una queixa davant la Comissió Europea; diverses accions per incrementar la consciència de la societat davant la gravetat del succeït.

Les organitzacions que s’han incorporat a aquesta campanya, conviden a altres col·lectius i entitats a sumar-se a la mateixa, per tenir més força en la reclamació davant les grans empreses automobilístiques, que de ben segur exerciran tot la seva poder i influència per evitar les sancions i actuacions legals de les quals s’han fet creditores.


 

MANIFIESTO

  • Campaña contra los Malos Humos
  • La ciudadanía ante el escándalo Volkswagen

Las manipulaciones de los motores de gran cantidad de vehículos del grupo Volkswagen tenían un objetivo claro: eludir el cumplimiento del reglamento Euro, que impone limitaciones a las emisiones de dióxido de nitrógeno y otros contaminantes a los vehículos. No hablamos de un asunto menor: los estudios científicos muestran cómo en toda la Unión Europea fallecen de forma prematura cada año 450.000 personas a causa de la mala calidad del aire. Por ello, este tipo de manipulaciones para eludir la normativa que pretende paliar este grave problema de salud pública resultan escandalosas, inmorales e intolerables.

Ante esta situación, las organizaciones que suscribimos este manifiesto, exigimos:

1. Que se investigue y se depuren las responsabilidades penales, políticas y de todo tipo que se deriven de este fraude masivo. No es de recibo que se haya reconocido la manipulación de 11 millones de vehículos para eludir una normativa que pretende preservar la salud de las personas y no se llegue hasta las últimas consecuencias. Los responsables –presumiblemente altos directivos de las marcas afectadas, pero también quienes tenían la responsabilidad de controlar esas emisiones de forma adecuada– deben asumir las consecuencias de su actuación o inacción.

2. Que se investigue a todas las marcas que comercializan vehículos en la UE, por si, como indican muchos estudios y evidencias, los sistemas fraudulentos para eludir los controles de emisiones contaminantes se están aplicando por otros fabricantes.

3. Que se realicen controles efectivos de las emisiones de los vehículos en circulación, de modo fiable e independiente de los fabricantes, con participación de la sociedad civil para la verificación de los controles, para conocer cuál es la situación real en cuanto a las emisiones, tanto de contaminantes tóxicos para la salud (dióxido de nitrógeno, partículas) como generadores de efecto invernadero (dióxido de carbono) y si se está cumpliendo con la legalidad o no.

Las organizaciones firmantes también quieren manifestar que la desregulación que se está sufriendo en la UE está llevando a situaciones de este tipo, en las que los intereses empresariales pasan por encima de valores tan básicos como la calidad ambiental y el bienestar y la salud de la población. Iniciativas en marcha, como el TTIP, inciden en este mismo sentido y por tanto deben ser rechazadas.

Por estos motivos, las organizaciones que suscribimos este manifiesto (de consumidores, sindicales, científicas, de salud pública, ecologistas y ambientalistas, vecinales, etc.), utilizaremos todos los medios legales a nuestro alcance para que se cumplan estas exigencias, que no son otras que se cumpla la ley, que quien la haya incumplido pague las consecuencias y repare el daño causado, al tiempo que se da prioridad a la salud pública y ambiental frente a otros intereses.
Firman este manifiesto (por orden alfabético):
1. Amigos de la Tierra
2. Asociación General de Consumidores (ASGECO)
3. ATTAC
4. Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris
5. Confederación de Consumidores y Usuarios (CECU)
6. CGT
7. Ecologistas en Acción
8. FRAVM
9. Fundación Renovables
10. Greenpeace
11. OMAL-Paz con Dignidad
12. Plataforma per la Qualitat de l’Aire
13. SEO/BirdLife
14. Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria (SESPAS)
15. Sociedad Española de Sanidad Ambiental (SESA)
16. WWF España

User comments

La població de llúdriga es manté a l’Estany de Banyoles

• El seguiment de fauna realitzat pel voluntariat de Limnos segueix confirmant la presència de llúdriga a l’Estany de Banyoles de forma regular.
• El cens de llúdrigues visual del 26 i 27 de juny no va detectar cap exemplar, però si se’n va veure un en el cens realitzat en els camps de treball “Estany Natura” el passat 9 de juliol
• El 29 de juny es segueixen detectant nombrosos rastres al voltant de l’Estany, concretament 7 localitats de la trentena que es revisen trimestralment a l’Estany de Banyoles per voluntaris de Limnos.

Banyoles, 14 juliol 2015

El 26 i 27 de juny es va realitzar el VIII cens de llúdrigues a l’Estany de Banyoles. Durant la jornada del 26 i 27 no es va detectar cap exemplar visualment, tot i que si que es van observar excrements frescos de l’espècie en algunes localitats de l’Estany, especialment a Can Morgat. No s’ha pogut determinar el número d’exemplars però es pot afirmar que la població de llúdrigues es manté a l’Estany de Banyoles.

Han participat al cens 8 persones, censant 8 punts, detectant algunes molèsties al vespre a l’entorn de l’Estany. Al matí la zona estava molt tranquil·la, i a part de no veure llúdrigues es van veure ocells interessants com l’agró roig, blauet, martinet de nit, cabussets, i alguns porc senglars.

User comments

User comments

El seguiment de rastres del 29 de juny va permetre detectar excrements frescos a 7 localitats de l’entorn de l’Estany, 4 punts a la zona de les llacunes de Can Morgat i la riba de l’Estany en aquesta zona, una a Lió i dos més entre el càmping i La Cuaranya. Tots eren excrements amb restes de cranc i alguns eren recents.

Finalment durant els camps de treball “Estany Natura” es va realitzar un segon cens de llúdrigues, aquest només pel dematí amb la participació de 24 joves que va permetre detectar l’espècie a la llacuna de l’Artiga a Can Morgat a Porqueres, una de les zones més importants per a la conservació d’aquesta espècie. Això no fa res més que confirmar el manteniment d’algun grup petit de llúdrigues que es mouen de forma habitual a l’Estany de Banyoles.

Fotografia de Radio Banyoles.

24 joves d’arreu de Catalunya participen al segon camp de treball “Estany Natura”

Limnos ha participat per segon any en la realització del segon camp de treball “Estany Natura” conjuntament amb la Coordinadora de Lleure del Pla de l’Estany en el marc dels camps promoguts per la Direcció General de Joventut de la Generalitat. Limnos s’ha encarregat dels aspectes tècnics de treball i de seguiment de fauna. També ha col·laborat el Consorci de l’Estany amb la programació i assessorament dels treballs tècnics d’aranjament de tanques i passeres, així com en la cessió de la zona d’acampada.

Notícia extreta de Radio Banyoles. Enllaç directe aquí

  • 24 joves d’arreu de Catalunya participen al segon camp de treball “Estany Natura” de la Coordinadora de Lleure i Limnos. Durant 15 dies els nois i noies estan duent a terme censos per estudiar la biodiversitat de l’Estany, i també duen a terme tasques de manteniment de diversos elements de l’entorn natural.

La Direcció General de Joventut de la Generalitat ofereix per segon any a Banyoles el camp de treball “Estany Natura”, dirigit a joves d’arreu del territori català. Hi participen 24 joves d’entre 14 i 17 anys que, durant 15 dies, combinen el lleure amb el servei a la comunitat i la formació. Aquesta és la segona setmana de l’activitat, gestionada des del territori per la Coordinadora de Lleure del Pla de l’Estany amb la col·laboració de l’entitat ecologista Limnos. Un dels monitors de la proposta, Arnau Torrent, ha detallat que les activitats que realitzen els joves participants van des de tasques de conservació de la natura com l’aplicació d’una capa antilliscant a diverses passeres de la Puda, a altres activitats més formatives, com censos d’orenetes, crancs americans o llúdrigues. Com a anècdota, ha destacat el fet d’haver pogut veure, després de molt de temps, una llúdriga capbussant-se a l’Estany.

El camp de treball “Estany Natura” va començar el cap de setmana del 4 i 5 de juliol i s’allargarà fins aquest dissabte. Els joves participants tenen perfils diversos i, tot i que han hagut de treballar sota la intensa calor d’aquests darrers dies, la valoració que en fan els organitzadors és molt positiva.

Aquest és un dels dos camps de treball que ofereix la Generalitat de Catalunya al Pla de l’Estany. A finals de mes s’iniciarà una nova edició del camp al Castell d’Esponellà, que també s’ha dut a terme en diverses edicions i on hi participaran una vintena més de nois i noies d’arreu de Catalunya.

coberta-segon-origenfinal

L’hort del segon origen, el manual d’horticultura adaptat al canvi climàtic, es presenta a Banyoles

  • El llibre, a partir de la pel·lícula Segon origen, basada en l’obra de Pedrolo, presenta més de 500 varietats catalanes inèdites per “cuidar el teu hort com si fos l’últim de la terra”
  • Aquesta activitat forma part del cicle de consum responsable organitzat per diverses entitats del Pla de l’Estany, entre les quals, Limnos, el Museu Darder i l’Associació La Cistella, que organitzen aquesta activitat.

El proper dijous 11 de juny, a les set del vespre, es farà la presentació del llibre L‘hort del segon origen al Museu Darder, de Banyoles. L’obra, escrita pel doctor en Ciències Ambientals Jordi Puig i Roca, forma part de la col·lecció Museu de la Vida Rural, editada per l’Editorial Barcino, segell editorial de la Fundació Carulla, i té un estret lligam amb la pel·lícula Segon origen, dirigida per Carles Porta i basada en el Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, que s’estrenarà pròximament. L’hort del segon origen és, alhora, un inventari inèdit de més de 500 varietats locals catalanes d’hortalisses i fruiters amb consells de com plantar-les, conrear-les, tenir-ne cura i, fins i tot, on comprar-ne les llavors.

El llibre –que duu com a subtítol L’horticultura del futur amb arrels del passat– té vocació de manual i pretén explicar com l’horticultura, la fructicultura i la cria d’animals que feien els nostres avis, amb els coneixements i les tècniques modernes, poden ser un tresor que ajudi a alimentar les generacions futures d’una manera sana i respectuosa amb l’entorn.

La pel·lícula Segon origen, dirigida per Carles Porta i protagonitzada per Rachel Hurd-Wood, parteix de la idea del desaparegut Bigas Luna. Els protagonistes de la pel·lícula, l’Alba i el Dídac, es troben uns papers escrits pel Dara, pare d’ella i científic especialitzat en el canvi climàtic, que els seran molt valuosos a l’hora de fer un hort per sobreviure després del cataclisme. L’hort del segon origen, de fet, està escrit en primera persona. És el Dara qui parla a la seva filla Alba indicant-li com es cultiva un hort i ho fa a tall de “manual de supervivència”.

L’acte comptarà amb la presència de Jordi Llavina, director de la col·lecció Museu de la Vida Rural, i l’autor del llibre, Jordi Puig i Roca.

L’autor

Jordi Puig i Roca (l’Ametlla del Vallès, 1978) es declara “pagès de vocació” i és doctor en Ciències Ambientals especialitzat en Canvi Climàtic i Canvi Global Ambiental. Vinculat a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB (ICTA) i a la Xarxa de Custòdia del Territori de Catalunya, ha publicat diversos articles científics en prestigioses revistes tant nacionals com internacionals i és autor o coautor de llibres que tenen com a temàtica el patrimoni natural i cultural. Des de l’any 2002, està al capdavant de la cooperativa L’Espigall, una explotació agrícola que produeix amb varietats locals.

Més informació www.espigall.cat
RECORDEU:
Presentació del llibre L’hort del segon origen
Dia: dijous 11 de juny
Hora: 19 h.
Lloc: Museu Darder (Plaça dels Estudis, 2, de Banyoles)

 

A man's hand putting an envelope in the slot of a box

Propostes de Limnos a les eleccions 2015

PROPOSTES DE LIMNOS PER A LES CANDIDATURES MUNICIPALS DEL PLA DE L’ESTANY PER A LES ELECCIONS LOCALS DEL 2015

Arran de la convocatòria d’eleccions municipals per al proper 24 de maig, des de LIMNOS – EdC (Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany), i com a fruit de les observacions dels aspectes millorables o els punts pendents de resoldre que afecten el nostre medi ambient més proper, que hem anat constatant al llarg dels gairebé trenta anys de vida la nostra associació, hem fet un seguit de propostes a les diferents candidatures municipals que es presenten a les properes eleccions, per tal que considerin la possibilitat d’incloure-les en els seus programes electorals i evidentment dur-les a terme.

Considerem que la defensa del patrimoni natural és una tasca que està per damunt de qualsevol ideologia o grup polític determinat, ja que la bona salut del nostre entorn ens afecta a tots d’una manera immediata i, a més llarg termini, a les generacions que vindran després de nosaltres, en qui cal també pensar. Per això adrecem els nostres suggeriments a tots els grups, partits o coalicions que concorren a les properes eleccions municipals.
El Pla de l’Estany, en ser una comarca petita i amb força sentiment comarcal, té molts problemes comuns a més d’un municipi.
Les propostes s’han estructurat en les següents àrees: Sistemes Naturals, Ordenació del Territori, Turisme i esports, Transports i mobilitat, Gestió dels residus, Purins, Gestió de l’aigua i Gestió de l’energia. En cadascuna de les àrees, es comença amb la relació de qüestions que afecten, o poden ser regulades, per tots els municipis de la comarca i, en alguns casos, acabem amb els temes més propis de municipis concrets.
En aquest sentit s’ha enviat a cada candidatura un formulari per validar les prioritats que cada formació política considera més adients dur a terme en el proper mandat.

El resum d’aquest formulari per temes és el següent:
Sistemes Naturals:
• Reclamar la declaració definitiva del Parc Natural com a figura de protecció per a tota la conca lacustre de l’Estany de Banyoles
• Crear l’anella verda de l’àrea urbana de Banyoles per protegir una sèrie d’espais amb valors naturals, agrícoles, culturals, socials… que per la seva proximitat a zones urbanes podrien quedar fàcilment absorbits pel creixement urbanístic
• Posar els mitjans i l’interès necessaris per aconseguir la recuperació del riu Terri, tant des del punt de vista ecològic com social
• Elaborar un pla d’usos i gestió del Fluvià al seu pas per la comarca a través del Consorci del Fluvià per tal de millorar l’hàbitat de la llúdriga detectant punts negres i establint-hi mesures de gestió.

Ordenació del territori
• Realitzar una planificació de zones industrials a nivell comarcal impedint que cada municipi realitzi el seu polígon industrial
• Preservar Sota Monestir i elaborar un Pla General que el protegeixi
• Potenciar i protegir zones d’horts urbans municipals
• Preservar els nuclis rurals com a elements d’interès històric i patrimonial i com a potencial pels municipi

Turisme i esports
• Fomentar el turisme cultural, rural i mediambiental, contribuint al manteniment i la millora de les zones d’interès natural i cultural
• Fomentar els esports respectuosos amb el medi ambient i limitar la pràctica dels que en provoquen una degradació
• Utilitzar els esports que es porten a terme en els espais naturals com a eines per a l’educació ambiental i la sensibilització

Transports i mobilitat
• Mostrar l’oposició a la variant oest de Banyoles, una obra innecessària que tindria un impacte ambiental molt fort sobre la plana agrícola de Camós i Miànigues i sobre la plana de llevant de l’Estany de Banyoles
• Aplicar la Llei d’accés motoritzat al medi natural. Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.
• Protegir i senyalitzar els camins vells dels municipis
• Promoure el transport públic de viatgers entre els diferents pobles de la comarca i entre els diferents barris de ciutat de Banyoles i ampliar la xarxa de carrils bici

Gestió dels residus
• Treballar en la implantació de recollides porta a porta com a la forma més ràpida i efectiva per incrementar els resultats quantitatius i qualitatius de la recollida selectiva.
• Desenvolupar una estratègia de fiscalitat ambiental progressiva, qui més residus genera més ha de pagar.
• Premiar els bons hàbits de separació i gestió en origen dels residus per part dels ciutadans mitjanjant l’establiment de bonificacions en la taxa d’escombraries a aquells que facin compostatge casolà i/o que utilitzin la deixalleria fixa i la mòbil per exemple un mínim de 6 cops a l’any.

Purins
• Aprovació d’una moratòria en la concessió de permisos per a la instal•lació de noves granges o d’ampliació de les ja existents, fins que no es trobi una solució efectiva i útil a la problemàtica creada per l’excés en la producció de purins del Pla de l’Estany.
• Confirmar que la planta (o plantes) de tractament de purins que es pugui implantar a la comarca no produeixi cap mena d’impacte ambiental i assegurar que aquesta (o aquestes) instal•lacions no serviran d’excusa per construir més granges a la nostra zona, ja molt saturada actualment.
• Realitzar un pla de gestió de residus ramaders a nivell comarcal.

Gestió de l’aigua

• Sol•licitar a l’Agència Catalana de l’Aigua que desencalli les millores necessàries a l’EDAR del Terri per a l’eliminació més efectiva del nitrogen que compromet el bon estat ecològic del riu Terri
• Sol•licitar a l’Agència Catalana de l’Aigua l’ampliació i millora de l’EDAR de Serinyà ja que aquesta depuradora s’ha demostrat obsoleta per depurar les aigües residuals de Serinyà
• Revisió de les xarxes d’abastament públic per detectar pèrdues i reparació urgent de les possibles fuites (una de les causes principals de pèrdua d’aigua) per no malbaratar aquest bé.
• Previsió, en futures obres de sanejament, de separació de les aigües pluvials de les residuals, amb un doble circuit de canonades, que permeti poder-ne fer un tractament diferenciat i així aconseguir un màxim d’eficiència en la depuració i per tant també un estalvi.

Gestió de l’Energia
• Introduir incentius fiscals (subvenció percentual de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres) per incentivar l’edificació bioclimàtica i la utilització d’instal·lacions energètiques eficients.
• Promoure instal·lacions d’energies renovables en equipaments municipals, principalment aquells amb un elevat consum d’aigua calenta o calefacció.
• Aprovar l’ordenança municipal de la contaminació lumínica. El seu objectiu és regular les instal·lacions i els aparells d’enllumenat exterior i interior, pel que fa a la contaminació lumínica que poden produir.
• Dur a terme les accions previstes dins del Pla d’actuació (2015-2020) del Pacte d’Alcaldes amb l’objectiu de reduir en un 20% les emissions de CO2 abans del 2020

Altres

• Realitzar l’Agenda 21 comarcal amb les corresponents auditories ambientals i la redacció del Pla d’acció local per a la sostenibilitat (PALS)
• Prendre les mesures necessàries per evitar les constants i molestes pudors que provenen de certes indústries de Banyoles per garantir la qualitat de l’aire que es mereixen els veïns/veïnes de Banyoles
Pla de l’Estany, 18 de maig de 2015