2019

La Biomarató de l’Ins Brugulat acaba amb 325 observacions i 83 espècies identificades

Limnos conjuntament amb el Museu Darder van participar col·laborant amb sortides i activitat durant els cap de setmana de 26 al 29 d’abril de 2019, les quals van participar 16 persones ((activitats de Limnos).

Notícia copiada de radio Banyoles. Fotos de Limnos.

Enllaç a la original aquí. Hi trobareu un adio de la notícia.

El centre, que ha quedat 98è al rànquing mundial, valora molt positivament la iniciativa i ja pensa en una segona edició de cara a l’any vinent.
El darrer cap de setmana d’abril es va celebrar a Banyoles i comarca la Biomarató, una competició amistosa internacional que ha arribat a la ciutat de la mà de l’Ins Josep Brugulat. Es tracta del ‘City Nature Challenge’, una activitat d’observacions naturalistes organitzada pel ‘Natural History Museum’ de Los Angeles County i la ‘California Academy of Sciences’.

Hi participen diferents ciutats del món i consisteix en fer observació de la natura, amb l’objectiu de fer un mapa d’espècies i, alhora, passejar per la ciutat amb una mirada diferent sobre la seva biodiversitat. Concretament, la participació de l’Ins Brugulat s’ha tancat amb 325 observacions per tot el Pla de l’Estany, i s’han identificat 83 espècies.

Des del centre, el director Rafel Juanola valora molt positivament la participació d’una quarantena de persones a la iniciativa, des de professionals a aficionats, amb uns resultats molt diversos. En la coordinació i difusió de l’activitat s’hi van implicar els alumnes de 1r d’ESO del centre, i també es va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Banyoles, el Museu Darder i Limnos.

La segona fase de les observacions encara no ha acabat, i és que aquests dies els alumnes tindran la feina d’identificar les espècies fotografiades i fer-ne una petita classificació.

Des de l’institut ja estan pensant en una segona edició, amb l’objectiu de poder fer-ne més difusió.

98ens al rànquing mundial

En total, a la Biomarató hi han participat més de 200 ciutats i pobles de tot el món. A Catalunya, a banda de Banyoles, també hi prenia part Barcelona, i de l’Estat espanyol, Madrid i Pamplona.

Al rànquing mundial que s’ha fet de l’activitat, l’Ins Josep Brugulat ha quedat en la posició 98 a nivell mundial. La primera en nombre d’observacions ha estat Ciutat del Cap.

dav

dav

dig

dig

dav

dav

20190323_153130 (1024x768)

LIMNOS demana una millor gestió dels accessos a l’estany durant les proves esportives

El cap de setmana del 23 i 24 de març, Limnos va detectar l’aparcament de diversos cotxes a la zona de la torre de rem durant els dos dies de competició de rem. La imatge dels cotxes a la zona no es considera adequada per un espai natural, demostra un cert descontrol i perjudica la imatge de l’espai natural i de l’organització de la competició.

Malgrat entendre que segurament es necessari accedir a la zona per part d’alguns dels membres de l’organització, en una carta Limnos ha sol·licitat a l’Ajuntament que s’apliquin les següents mesures:

• Que el nombre de cotxes quedi limitat a un número màxim de 2 a 4 cotxes segons les necessitats, sempre que es justifiqui degudament la necessitat de mantenir un cotxe en aquesta zona.
• Que s’estudiïn altres formes de mobilitat de jutges i personal de l’organització: bicicletes, cotxes elèctrics, patinets, etc…
• Que les persones que puguin aparcar estiguin degudament autoritzades i justificada la necessitat d’accedir a l’espai
• Que l’aparcament es realitzi en una zona ben delimitada i de forma ordenada, a poder ser utilitzar algunes plantes com a barrera paisatgística per atenuar el seu impacte.

20190323_153147 (1024x768)

sdr

Els amics de la tortuga descobreixen els secrets de la tortuga d’estany a l’Estany de Banyoles

  • Els voluntaris coneixen l’estat de la població de la tortuga d’estany visitant els aiguamolls de la Puda
  • 18 persones participen de l’activitat durant la qual es van construir 4 trampes d’insolació per a la captura de tortugues

Banyoles, 2 d’abril de 2019

El dissabte 30 de març es va celebrar una activitat del projecte educatiu de la tortuga d’estany organitzada per Limnos. Els 18 assistents van participar d’una visita a l’estanyol d’en Montal, on es va poder veure una tortuga d’estany insolant a la riba, i a la llacuna de Casa Nostra, on hi ha un niu de cigonya blanca. Durant la visita es va fer una explicació de l’ecologia de l’espècie i de la seva situació al Pla de l’Estany. Limnos va explicar el projecte de voluntariat ambiental amb col·laboració amb el Consorci de l’Estany, i el projecte educatiu de la tortuga d’estany que s’està desenvolupant conjuntament amb la Fundació Emys, fomentant activitats de formació, i divulgació, i actuacions de gestió o restauració d’ambients sota el nom dels amics de la tortuga.

dav

L’activitat va finalitzar amb la construcció de quatre trampes flotants d’insolació que serveixen per capturar tortugues sigui per extreure del medi les espècies exòtiques invasores, o sigui per realitzar un seguiment de l’estat de les poblacions de tortugues autòctones a l’espai natural de l’Estany de Banyoles. Les trampes es col·locaran a la natura tant durant els camps de treball i altres activitats de voluntariat de Limnos, com per part dels tècnics del Consorci de l’Estany que executen actuacions de gestió i control de les tortugues a l’espai natural. Amb aquest tipus de trampes s’han estret més de 600 tortugues exòtiques de l’estany de Banyoles des de l’any 2011. El taller es va realitzar a la finca de Casa Nostra a Porqueres.

sdr

sdr

NP_Proj Edu Amb_FEmys_Limnos

Properes activitats de voluntariat ambiental dels Amics de la tortuga d’estany

Des de la Fundació Emys i Limnos creiem que el voluntariat ambiental és una molt bona manera d’implicar la ciutadania en el coneixement i la conservació dels ecosistemes aquàtics i la tortuga d’estany, a partir del treball voluntari i de l’aprenentatge continuat en l’acció. Ampliar la base de voluntaris intentant generar un vincle amb la natura a diferents edats i un millor coneixement de les necessitats de voluntariat en medi natural és un dels nostres objectius en educació ambiental.

Us volem convidar a participar d’aquestes actuacions de voluntariat ambiental, junts i juntes podem posar el nostre gra de sorra per ajudar a la conservació de la tortuga d’estany i les zones humides.

Si us animeu a participar podeu veure totes les activitats de voluntariat ambiental a https://www.fundacioemys.org/Temàtica/voluntariat/

unnamed

Paisatges Salvats

Canvi de data de la primera sessió de Paisatges Salvats al Pla de l’estany 22 de febrer

Degut a la Vaga General prevista pel dijous 21 de febrer hem aplaçat la primera trobada per debatre sobre els paisatges salvats al Pla de l’Estany al divendres 22 de febrer a la mateixa hora, les 19h al Museu Darder de Banyoles.

Més informació al web de Paisatges salvats

Paisatges Salvats

Paisatges Salvats

NP_Proj Edu Amb FEmys_Limnos_1

L’educació ambiental: una eina més per a la conservació de les Zones Humides

• Fundació Emys i Limnos posen en marxa un projecte educatiu per transmetre la importància del voluntariat en la conservació de la natura.
• Es preveu crear un espai educatiu en format d’escola de naturalistes i potenciar el coneixement i recursos disponibles sobre la tortuga d’estany com una forma d’ajuda a la conservació de les zones humides.

5 de febrer de 2019.

Fundació Emys i Limnos posen en marxa un projecte educatiu per transmetre la importància del voluntariat en la conservació de la natura, on es preveu crear una escola de naturalistes i potenciar el coneixement i recursos disponibles sobre la tortuga d’estany.

El 3 de desembre de 2018 el Departament de Territori i Sostenibilitat va publicar la resolució definitiva per la concessió de subvencions del Tercer Sector Ambiental de Catalunya per el finançament de projectes d’educació i sensibilització ambiental en règim de col·laboració. Un dels projectes escollits i subvencionats ha estat el presentat per la Fundació Emys com a entitat promotora i Limnos com entitat sòcia.

El títol del projecte és “Foment de l’educació i conscienciació ambiental en favor de la preservació de les zones humides amb tortuga d’estany a Catalunya” i té un abast territorial bastant notori. Principalment les accions es centraran en les zones humides on es coneix l’existència de tortuga d’estany en les zones d’actuació de les entitats implicades, és a dir, a la Plana de la Selva, els Estanys de Sils i les zones humides del Pla de l’Estany; i per una de les actuacions concretes a la zona de la sèquia major de Vila-Seca (Tarragona) i el Delta de l’Ebre.

Les diverses actuacions plantejades i que descriurem a continuació estan pensades per arribar a diferents tipologies de destinataris per tal de donar resposta a l’objectiu principal que ens plantegem i que es recull en el títol del projecte.

Fomentant una Escola de Naturalistes

La primera actuació i a la qual hi volem posar més dedicació, és en la creació d’un espai educatiu on la natura sigui la protagonista, amb especial èmfasi a les zones humides, per tal de generar un vincle entre els infants i joves amb la natura i amb les entitats d’educació ambiental més enllà de les activitats puntuals que es poden fer amb els centres educatius i les activitats que realitzem durant l’estiu, com per exemple, els casals ambientals i camps de treball. Aquesta acció porta per títol l’Escola de Naturalistes, amb la qual realitzarem: el projecte educatiu de l’escola; la programació d’un trimestre, amb 12 activitats per cada grup d’edat, infants (de 8 a 11 anys) i joves (de 12 a 16anys), les proves pilot en diferents centres educatius durant el tercer trimestre, i l’elaboració de materials de suport per l’escola i les activitats proposades.

El voluntariat com a eina de conservació

L’altre actuació és la realització de diferents accions de voluntariat amb l’objectiu d’implicar la ciutadania en el coneixement i conservació d’aquests hàbitats a partir de treball voluntari. Per una banda, per ampliar la base de voluntaris en el sector ambiental i a les nostres entitats. I per l’altra, per generar vincle amb la natura amb diferents perfils d’edat. En total hi ha programades de moment 11 accions, repartides entre diferents municipis, entre els mesos de març i juliol, en les quals s’hi farà des d’un cens de tortugues fins a refugis per l’herpetofauna, entre d’altres.

En darrer lloc, la altres dues actuacions estan més enfocades en donar continuïtat a la feina realitzada en els projectes anteriors tot: actualitzant la web de www.tortugadestany.org; actualització de l’Emysapp i implementació del joc interactiu en dos espais nous (Tarragona i Delta de l’Ebre); i finalment, ampliar els materials que acompanyen les activitats educatives i de voluntariat per fer-los més realistes on els participants es puguin fer-se una idea més exacte, per exemple, de la tortuga d’estany.

La feina que se’ns presenta al llarg dels propers mesos no és poca, però el compromís que tenim i la motivació per donar a conèixer i posar en valor el nostre entorn natural i l’educació ambiental és tal, que esperem que les puguem desenvolupar satisfactòriament assolint bons resultats, en primer lloc; aconseguint un major interès i implicació per part de la ciutadania, en segon lloc; creant noves sinèrgies i col·laboracions amb actors del territori,i en tercer lloc; principalment per el futur desenvolupament de l’Escola de Naturalistes.

NP_Proj Edu Amb_FEmys_Limnos

 

 

20190203_DMZH Carles Quer-limnos (2) (1024x768)

La visita comentada a l’estanyol d’Espolla posa en valor l’espai natural recuperat i recentment adequat amb un nou itinerari

• Unes 30 persones assisteixen a la visita guiada a la platja d’Espolla en motiu de la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides.
• La visita va transcórrer per el nou d’itinerari que permet millorar la visió de l’estanyol i a la vegada regular els accessos i reduir l’impacte dels visitants sobre l’espai i la fauna i flora.

L’activitat del diumenge 3 de febrer estava organitzada pel Consorci de l’Estany, Limnos i el Museu Darder i serveix per donar visibilitat a la declaració de l’espai d’interès natural de l’Estany de Banyoles i l’estanyol d’Espolla com a espai Ramsar de Zones Humides d’Importància Internacional. Al voltant del 2 de febrer arreu del món es celebren activitats amb motiu del Dia Mundial de les Zones Humides.

Banyoles, 4 de febrer de 2019.

20190203_DMZH Carles Quer-limnos (3) (1024x768)

Durant la visita al llarg de l’itinerari que de moment només cobreix la meitat de l’estanyol va permetre conèixer singularitats com el piezòmetre situat al costat de l’estanyol que mesura la pressió de l’aigua subterrània. Per cada Kg de pressió de l’aigua que marca el piezòmetre, vol dir que la força de l’aigua puja 10 metres enlaire, i és amb aquesta pressió que s’explica que l’aigua que alimenta l’estany de Banyoles també pugui en ocasions sorgir per sota l’estanyol d’Espolla situat 40 metres per sobre el nivell de l’Estany.

També es va recordar els usos socials de l’estanyol i els impactes: el camp de tir, la pedrera, el camp de motocròs, la variant i el polígon industrial… Finalment es van dedicar alguns detalls en parlar de bullidors, els sorprenents triops i dels amfibis, els tresors d’aquest curiós espai natural.

La visita va comptar amb la participació del coordinador tècnic del Consorci de l’Estany i un membre de Limnos que van explicar les curiositats sobre la fauna, la flora, la gestió, l’aigua, els boscos i fins i tot el jaciment paleolític de l’espai que va saciar les ganes de conèixer dels assistents.

20190203_DMZH Carles Quer-limnos (1) (1024x768)

monestir LIMNOSCFQ (10)

Limnos demana una reducció de les previsions de creixement del POUM de Banyoles i garantir la conservació de les hortes i els recs

  • Limnos presenta un conjunt d’al·legacions al Planejament urbanístic de Banyoles
  • L’entitat reclama una aposta real pel urbanisme sostenible que passa per una reducció de les previsions de creixement, de necessitats d’habitatge, i de consum d’aigua ajustades a les dades reals de necessitats de creixement que ofereixen les dades de població.
  • Valorem positivament l’aposta valenta de l’Ajuntament de conservació d’una part de les hortes de Sota Monestir i els recs, però demanem que es millori la normativa i que s’aprovi el Pla especial dels Recs per tal de que aquesta protecció quedi garantida de cara al futur. A la vegada es demana una mica més d’ambició reduint el creixement previst, ampliant la zona verda de la riera Canaleta i incorporant la protecció de les hortes de Guèmol.

Banyoles, 19 de novembre de 2018

Limnos ha preparat un document d’al·legacions al POUM de Banyoles, que també posa a disposició dels veïns a la seva web perquè les puguin utilitzar i donar-hi suport total o parcial. El document repassa de dalt a baix els feixucs documents normatius i d’ordenació i en formula diverses al·legacions amb la corresponent proposta alternativa.

Podeu descarregar les al·legacions de Limnos en el següent enllaç :  Alegacions Limnos 2018 def

Podeu descarregar un model d’al·legacions en word per a presentar les vostres pròpies al·legacions o donar suport a les de Limnos aquí 

Els eixos de les al·legacions es centren en aquesta grans temes:
a) un creixement previst no sostenible per sobre del que objectivament ofereixen les dades de creixement d’habitants
b) un model de municipi amb massa extensió de sòl urbanitzat i poc parc verd urbà
c) una sobreexplotació de l’aigua de l’Estany
d) errors en els límits de l’espai natural protegit del PEIN
e) millorar la conservació dels recs i les Hortes de SotaMonestir, de Can Castanyer i de Guèmol
f) l’inconvenient de no presentar el Pla especial de recs conjuntament amb el POUM
g) l’eliminació de la nova zona industrial al costat la riera Canaleta
h) La priorització del desenvolupament de Can Juncà i el canvi d’ubicació de les indústries
i) Aspectes normatius relatius a la protecció de l’arbrat, els elements de patrimoni natural, la promoció dels horts i la custòdia del territori, la prohibició de noves granges porcines, l’extensió de la peatonalització del front d’estany i l’aplicació de normativa ambiental en els edificis públics
j) La manca d’avaluació de l’impacte climàtic d’aquest plantejament i l’estudi més complet d’alternatives de desenvolupament més adequats als reptes climàtics de les properes dècades.

La incoherència amb el desenvolupament sostenible.

Les previsions d’habitants per Banyoles del POUM elaborades el 2014, preveien pel 2017 600 habitants més dels que tenim ara en l’escenari de creixement més baix. Per les previsions del 2026 s’ha fet servir escenaris de creixement mitjà, enlloc els més baixos. Des del nostre punt de vista i amb l’objectivitat que donen les dades demogràfiques dels últims anys, entenem que la previsió de desenvolupament a l’alça, les hectàrees de sòl urbà desenvolupat, els habitatges projectats i nombre d’habitants previstos d’ara fins el 2026, que justifiquen les necessitats de desenvolupament, estan molt allunyades del que podem acceptar com a desenvolupament sostenible. Creiem que les previsions de creixement son volgudament estimades a l’alça i reclamem una reducció d’aquestes expectatives i una reducció efectiva en el sostre edificable.
El POUM és també una eina de planificació municipal on s’estableix quina mena de municipi es vol ser, quin model social, i quina tipologia d’activitats i usos s’hi poden desenvolupar.

De l’anàlisi dels usos del sòl, es dedueix que hi ha una gran quantitat de sòl urbà en un municipi tan petit. Són 438.85 ha de sòl urbà, total, amb un alt grau de sensibilitat ambiental. La superfície de l’estany de Banyoles, que ja ocupa també part de la superfície municipal, i de la zona protegida pel PEIN, compleixen gran part la funció de pulmó verd del municipi, però es de sobre reconegut la manca de sòl verd en el centre urbà. En general, el terme municipal de Banyoles pateix una destacada extensió dels sòls urbanitzats, reduint les possibilitats de futurs creixements, i seria bo que ja en aquest POUM es limités la mida final que la zona urbana ha de tenir al municipi, i no sobrepassar-la. Proposem que es limiti el creixement urbà a la zona actualment definida com a sostre màxim per al municipi o, fins i tot, es redueixi alguna zona proposada com a urbanitzable, i s’estableixin criteris per avaluar el desenvolupament urbanístic de Banyoles en clau comarcal. Cal abordar els reptes de les necessitats de desenvolupament dels municipis veïns d’una forma mancomunada.

La gestió de l’aigua: la sobreexplotació i els problemes de la depuradora

Cal limitar el creixement de Banyoles en quan suposa un efecte greu sobre la quantitat d’aigua disponible a l’Estany de Banyoles. Es preveu augmentar el 32% l’extracció de l’Estany. Aquests augments afegits als creixements previstos a Porqueres i Cornellà del Terri i Fontcoberta que també utilitzen l’aigua de l’estany poden causar efectes de sobreexplotació de l’aigua de l’Estany. Els ecosistemes aquàtics, la qualitat de l’aigua i els recs poden veure’s greument afectats.

Pel que fa al sanejament, ha estat demostrat que la depuradora de Banyoles té problemes de funcionament que va significar el 2016 una sanció de la Unió Europea per no complir amb la normativa de reducció de nitrogen. Si bé aquesta problemàtica ha estat resolta recentment (agost 2018) podem afirmar que no hi ha garanties que no es produeixin més problemes derivats de l’augment del tractament d’aigua de l’EDAR de Cornella del Terri.

La conservació del patrimoni natural

S’han detectat errors entre la cartografia disponible de l’espai natural protegit de l’Estany de Banyoles i els límits del PEIN exposats en la cartografia del POUM. Els límits dibuixats ofereixen menys protecció al front d’Estany i a La Puda. Proposem la revisió dels límits del PEIN en la cartografia per incorporar aquests espais exclosos i la protecció de la finca de la Font de la Puda. Aquest espai estava inclòs dins els límits del PEIN i actualment es fa una proposta per excloure’l, a la vegada s’hi permeten usos com un hotel que creiem que no s’adeqüen amb les característiques de l’espai.

a) Creació del Parc Fluvial de la riera Canaleta
Per tal de garantir la conservació de la funcionalitat de la riera Canaleta com a corredor ecològic cal assegurar el manteniment d’una franja de bosc de ribera a l’entorn d’aquest curs fluvial en tot el tram que discorre per l’àrea urbana de Banyoles amb una normativa específica.

b) La conservació dels recs i les hortes de Sota Monestir
Lamenten la parcel·lació de la zona de Sota Monestir en quatre sectors independents (SUD01 a SUD04) que no permeten la valoració conjunta de tot l’espai.

Es proposa una millora en la definició normativa de les hortes protegides. En el POUM han estat catalogades amb una figura variada (a definir en el moment de fer els plans especials corresponents) que barreja els espais lliures (jardins i parcs urbans), els equipaments, i una categoria urbanística anomenada D4, no definida a la normativa, que en principi significaria que es mantenen els habitatges existents a la zona i les hortes segueixen essent privades amb l’obligatorietat de conservar-les. Es demana.
• Ampliar la zona verda al voltant la riera Canaleta, tenint en compte els aspectes d’inundabilitat.
• Reduir les zones de creixement D1, eliminant-les en gran part.
• Incorporar traçats dels recs que no han estat recollits.
• Assegurar la connectivitat.
• Incorporar criteris paisatgístics per protegir la fisonomia actual dels horts.

Proposem no aprovar les zones pendents d’urbanització, la nova zona industrial SUD06 i la zona de Guèmol i el camí dels prats SUND01. D’aquesta manera es protegeix l’entorn de la riera Canaleta i els horts de Guèmol.
Normativa ambientals d’estalvi energètic, d’aigua, etc…

L’annex III del POUM estableix unes normes d’obligat compliment i unes directrius en relació a la normativa ambiental d’aplicació al planejament derivat del POUM de Banyoles.

Proposem que aquesta normativa no només sigui d’aplicació al planejament derivat del POUM, sinó que sigui d’obligat compliment a tots els edificis públics, entre els quals els municipals prioritàriament, actualment en funcionament.

Curs plantes flora Museu Darder Limnos 2018

Finalitza el curs d’identificació d’arbres, arbusts i lianes del 2018 al Museu Darder

  • El curs, que incloïa sis sessions teòriques i quatre sessions pràctiques al camp, ha finalitzat aquest 18 d’octubre amb la classe sobre comunitats vegetals al Museu Darder, a l’espera de poder recuperar dues sortides no realitzades en un futur.
  • 25 persones han participat al curs, durant el qual s’ha detectat 86 espècies diferents d’arbres, arbusts i lianes.

Banyoles, Novembre 2018.

Un any més, el Museu Darder i l’Associació Limnos han organitzat un curs naturalista, en aquest cas per conèixer millor la flora autòctona que podem trobar a les nostres terres. Per tal que el nombre d’espècies fos tractable tenint en compte la durada del curs, l’àmbit d’aquest s’ha limitat als arbres, arbusts i lianes autòctons. El professor del curs ha sigut el botànic Joan Font. La convocatòria va ser un èxit, omplint les 25 places que hi havia disponibles per al curs.

cof

La durada del curs ha estat d’aproximadament un mes i mig (6 de setembre – 18 d’octubre), durant el qual s’ha impartit sis classes teòriques i s’ha fet dues sortides matinals de les quatre que hi havia previstes. A causa d’una lesió del professor, les dues sortides restants queden pendents de recuperar. Les classes teòriques van donar als alumnes unes nocions bàsiques de botànica (parts vegetatives de les plantes, reproducció i comunitats vegetals) i d’identificació de plantes llenyoses autòctones a Catalunya. Les sortides han tingut lloc al veïnat de Can Pedrers, a Camós, on es va detectar 63 espècies, i al pas del riu Fluvià per Vilert, on el nombre d’espècies d’arbre, arbust o liana va ser de 49. La intenció era explorar diferents hàbitats de la província de Girona per maximitzar el nombre d’espècies trobades. En total, es va poder detectar 86 espècies diferents:
ABARTA, ROMEGUERA (Rubus ulmifolius)
AILANT (Ailanthus altissima)*
ALADERN (Rhamnus alaternus)
ALADERN DE FULLA ESTRETA (Phillyrea angustifolia)
ÀLBER (Populus alba)
ALZINA (Quercus ilex)
ARANYONER (Prunus spinosa)
ARBOÇ (Arbutus unedo)
ARÇ BLANC (Crataegus monogyna)
ARGELAGA BLANCA (Genista scorpius)
ARGELAGA NEGRA (Calicotome spinosa)
ARÍTJOL (Smilax aspera)
AURÓ BLANC (Acer campestre)
AVELLANER (Corylus avellana)
BLADA DE FULLA GROSSA (Acer opalus)
BOTJA PELUDA (Dorycnium hirsutum)
BRUC BOAL (Erica arborea)
BRUC DE RIERA (Tamarix africana)
BRUC D’HIVERN (Erica multiflora)
BUDLEIA (Buddleja davidii)*
CÀDEC (Juniperus oxycedrus)
CARIOT (Salix elaeagnos)
CEP, VINYA (Vitis vinifera)
CORONIL·LA BOSCANA (Coronilla emerus)
DIDALETS DE LA MARE DE DÉU (Lonicera implexa)
ESPANTALLOPS (Colutea arborescens subsp. gallica)
ESPARRAGUERA BOSCANA (Asparagus acutifolius)
ESPINAVESSA (Paliurus spina-christi)
ESTEPA BORRERA (Cistus salviifolius)
ESTEPA NEGRA (Cistus monspeliensis)
EVÒNIM (Evonymus europaeus)
FALS ALADERN (Phillyrea latifolia)
FIGUERA (Ficus carica)
FOIXARDA (Globularia alypum)
FREIXE DE FULLA PETITA (Fraxinus angustifolia)
GARRIC (Quercus coccifera)
GATELL (Salix atrocinerea)
GINESTA (Spartium junceum)
GINESTA SESSILIFÒLIA (Cytisophyllum sessilifolium)
GINESTÓ (Osyris alba)
GRÈVOL (Ilex aquifolium)
HEURA (Hedera helix)
LLEDONER (Celtis australis)*
LLENTISCLE, MATA (Pistacia lentiscus)
LLETERESA VESQUERA (Euphorbia characias)
LLORER (Laurus nobilis)
MAGRANER (Punica granatum)
MARFULL (Viburnum tinus)
MATAPOLL (Daphne gnidium)
MICHX (Vitis riparia)*
MIRAGUÀ DE JARDÍ (Araujia sericifera)*
MOIXERA DE PASTOR (Sorbus torminalis)
MORELLA GRÀCIL (Solanum chenopodioides)*
NEGUNDO (Acer negundo)*
NOGUERA (Juglans regia)*
NOGUERA NEGRA (Juglans nigra)*
OLIVARDA (Inula viscosa)
OLIVERA, ULLASTRE (Olea europaea)
OLIVERETA (Ligustrum vulgare)
OM (Ulmus minor)
PI BLANC (Pinus halepensis)
PI PINYER (Pinus pinea)*
PLÀTAN (Platanus orientalis)*
POLLANCRE (Populus nigra)
POLLANCRE DEL CANADÀ (Populus x canadensis)*
PRUNERA (Prunus domestica)
ROBÍNIA (Robinia pseudoacacia)*
ROLDOR (Coriaria myrtifolia)
ROMANÍ (Rosmarinus officinalis)
ROMEGUERA (Rubus ulmifolius)
ROMEGUERÓ (Rubus caesius)
ROSER CANÍ (Rosa canina)
ROSER ENGLANTINER (Rosa sempervirens)
ROURE DE FULLA GROSSA (Quercus petraea)
ROURE MARTINENC (Quercus pubescens)
SALZE BLANC (Salix alba)
SANGUINYOL (Cornus sanguinea)
SAÜC (Sambucus nigra)
SAULIC (Salix purpurea)
SURERA, SUR(Quercus suber)
TORTELLATGE (Viburnum lantana)
TROANA (Ligustrum lucidum)*
VERN (Alnus glutinosa)
VIDALBA (Clematis vitalba)
VIDIELLA (Clematis flammula)
XUCLAMEL XILOSTI (Lonicera xylosteum)
*Espècie al·lòctona

salze talat a prop de l'aigua 2 (768x1024)

Limnos demana la màxima protecció de l’arbrat al voltant de l’Estany

  • L’entitat està elaborant un inventari dels arbres del front d’estany
  • Es demana a les administracions implicades en la gestió de l’Estany una major sensibilitat i esforços per a la conservació de l’arbrat existent

Banyoles, 8 octubre 2018.

Al llarg dels últims anys hem observat que a la zona del voltant de l’estany s’han produït tales de diversos arbres que tenien valor ambiental, paisatgístic i/o històric. Algunes d’aquestes tales han estat injustificades des del nostre punt de vista.

Des de Limnos donem a aquest arbres la importància que es mereixen, estem convençuts de que contribueixen al benestar i a la felicitat dels ciutadans i de que ens aporten molts altres beneficis a diferents nivells. Per aquest motiu estem vetllant per la seva estricta preservació. Per tal d’aconseguir aquest objectiu estem procedint a fer un inventari de l’esmentat arbrat, especialment de la zona del front d’estany, de manera que sigui a l’abast de tothom per a qualsevol consulta.

Demanem als ajuntaments i altres administracions implicades que, més enllà de les seves estrictes obligacions, mostrin la màxima sensibilitat ambiental per solucionar els problemes que es vagin presentant amb aquests arbres. Demanem per tant la implementació de solucions modernes, pràctiques i imaginatives, per exemple, si l’arbre està inclinat i pot representar un perill pels vianants, es pot fer un test de risc, o es poden instal·lar el corresponents suports o ancoratges; si l’arbre està just sobre la mota de l’estany i la perjudica, es pot rectificar o acomodar-la en benefici de l’arbre etc… Es tracta per tant de buscar sempre la conservació de l’arbre abans de recórrer al recurs fàcil, barat, però irreversible, de la tala. Igualment demanem que es facin compatibles les diverses activitats que es fan a l’estany, de caire esportiu, d’esbarjo, culturals, etc… amb el manteniment dels arbres existents.

Esperem doncs la màxima col·laboració de les esmentades administracions per tal de posar en valor aquest arbrat i preservar-lo.