participants17

Limnos constata la recuperació de la llúdriga al Pla de l’Estany

  • Rècord d’observació de llúdrigues (mínim 4 individus) en el cens visual de llúdrigues d’enguany, amb 13 participants.

  • S’ha gravat en vídeo un espectacular moment en què un grup familiar de 4 llúdrigues passa ben a prop d’una de les observadores.

10 anys i 10 edicions després del primer cens visual de llúdriga, Limnos celebra l’èxit del procés de reintroducció d’aquesta espècie a l’entorn de l’Estany. Si bé durant aquesta dècada hem tingut tandes d’edicions seguides sense cap observació, els censos dels dos últims anys i l’increment d’observacions de la llúdriga dels naturalistes de la comarca indiquen que l’animal s’està establint bé a l’entorn.

Aquests censos organitzats per Limnos consisteixen a col·locar observadors en silenci durant 2 hores al vespre (8-10h) i hora i mitja a la matinada (5.30-7h) a diferents punts de l’Estany. El divendres 16 de juny els observadors de l’Artiga van poder gaudir veient una llúdriga banyant-se, a més de 3 cabirols. La millor sorpresa, però, va ser l’endemà, quan una voluntària veterana en els censos de llúdriga va poder enregistrar un vídeo d’un grup de 4 llúdrigues passant just pel seu punt d’observació, a tocar de l’estany. Més tard, es va detectar altre cop un individu a la llacuna de Margarit, segurament una de les 4 que s’havien gravat a prop. A més a més, podria ser que dues d’elles haguessin sigut vistes a primera hora, encara de fosc, a la punta Cuaranya, abans de moure’s cap a les llacunes.

Els participants d’aquest any han inclòs voluntaris habituals de Limnos, però també cares noves, entre els quals tres persones de Girona i un parell d’estudiants de batxillerat. Limnos agraeix l’interès de gent, i anima a tothom qui vulgui a participar en aquest tipus d’activitats.

Tot i així, és important continuar denuncinat alguns comportaments incívics d’unes poques persones. Any rere any trobem gent pescant o banyant-se en diferents punts de l’estany, a vegades posant música ben alta. Insistim que la pesca a l’estany sense permisos és il·legal, igual que banyar-se en zones no senyalitzades. I, tot i que no hem trobat deixalles abandonades com altres anys, seguim demanat més consicència ambiental. Recomanem a qui vulgui escoltar música que es quedi a casa, o que es posi auriculars, sobretot de nit. Hem de pensar que la fauna de l’estany (com bona part dels homínids) no valora gaire el reggaeton.

Finalment, estem molt contents de compartir el vídeo de les llúdrigues gravat per la Laia Noguer, constatant així la presència d’uns quants individus a l’estany. Aquest fet, conjuntament amb altres cites, fan pensar que podríem tenir una o dues parelles de llúdrigues criant a l’estany o al seu entorn immediat. A més, valorem molt la funció de les llacunes de Can Morgat, que permeten gaudir d’un espai natural allunyat del nucli urbà a aquesta i a altres espècies més sensibles a la presència humana.

Expo_Fotos_2017 (29) (1024x770)

Lliurament de premis i inauguració de l’exposició del XVIè Concurs de fotografia de la Natura

• L’edició del concurs del 2017 ha estat dedicada als bolets i líquens
• L’exposició restarà oberta al públic del 16 de juny al 3 de setembre al Museu Darder de Banyoles

Banyoles, 16 de juny del 2017.

El dijous 15 de juny, a les 8 del vespre es va celebrar el lliurament dels premis als guanyadors de les tres categories amb l’assistència d’unes 30 persones. Un any més el concurs està convocat pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Limnos, la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona i el Museu Darder de Banyoles.

La participació ha estat de 31 persones que han enviat un total de 85 fotografies digitals, xifres lleugerament inferiors a la participació d’altres anys, degut a l’especificitat de la temàtica d’enguany, però no ha minvat la qualitat de les fotografies finalistes. El jurat, format per un membre de cadascuna de les entitats organitzadores, un expert en micologia de la Associació Joaquim Codina, i dos reconeguts fotògrafs del Pla de l’Estany van visualitzar totes les imatges fins triar-ne 29, que són les que s’exposaran fins al 3 de setembre a la Sala d’Exposicions Temporals del Museu Darder de Banyoles. Posteriorment, l’exposició itinerarà a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.

Expo_Fotos_2017 (8) (1024x768) Expo_Fotos_2017 (11) (1024x713)

El primer premi, de 400 euros, ha estat per Antonio Saez Cambredo i la fotografia titulada “Bolets” feta a Olot. El premi de 250 euros a la millor fotografia obtinguda al Pla de l’Estany ha estat per Jaume Planas Pujadas, amb la fotografia “Bolets conjunt” realitzada a Orfes. I el premi, també de 250 euros, a la millor fotografia realitzada per un soci d’alguna de les entitats que organitzen el concurs o bé una persona vinculada a la Universitat de Girona, ha estat per Carles Lopez Bustins, soci del Centre d’Estudis, amb la fotografia “Liquens” feta a Serinyà. El jurat, atesa la qualitat i la igualtat entre algunes de les fotografies finalistes, va decidir atorgar una menció especial (sense dotació econòmica) a la fotografia “El reig de la fageda…”, de Ramon Calvet Falgueras.

Està previst que la temàtica i les bases del concurs de fotografia del 2018 siguin presentades en el decurs de les següents setmanes

1er premi Expo_Fotos_2017 (1024x806)Premi_Entitat_Expo_Fotos_2017 (10) (1024x811)

Premi_esp_Expo_Fotos_2017 (9) (1024x818)Mencio_Expo_Fotos_2017 (12) (1024x795)

Espolla
Fontcoberta

Limnos proposa controlar l’accés i vigilar i informar als visitants a l’estanyol d’Espolla

  • Centenars de persones visiten cada cap de setmana la platja d’Espolla a Fontcoberta des de que va sortir per TV3, a la recerca dels misteriosos triops, una espècie protegida molt sensible.
  • S’han observat comportament no respectuosos amb la natura, com capturar els triops i emportar-se’ls o posar-los sobre la mà, jugar amb ells amb els salabres. A la vegada també preocupa la manca de gestió e l’espai, el trepitg, l’ accés indiscriminat a tot l’espai i l’aparcament.

Desenes i centenars de famílies equipats amb salabres, galledes, mainada i gossos, han visitat l’estanyol, trepitjant i malmetent tota la vegetació, enduent-se’n triops i capgrossos, espècies protegides, i espantant la resta de fauna de la zona. Els problema d’aparcament també s’han fet evidents als Saltants de Martís, on s’hi ha comptat més de 80 cotxes en un lloc sense espai, i on també l’erosió del terreny ha afectat a algun dels arbres des d’on la gent fa les fotografies.

Les imatges del clot d’Espolla des d’un dron, les rondalles i misteris que envolten els triops, i l’espectacularitat i originalitat del fenomen hidrològic de l’Estany són un reclam fantàstic per als amants de la natura i pels consumidors de natura. Limnos d’una banda es felicita del ressò del valor natural de la platja d’Espolla, però lamenta que a la crida per visitar-lo i gaudir-lo, no sigui corresposta amb una gestió activa, ni en l’ordenament de visitants. El resultat, una invasió de gent que no sempre actuen de forma respectuosa amb la natura i que tampoc son conscients de la pressió col·lectiva que pateix el delicat espai natural d’Espolla. Per una persona assenyada que observa els triops i en gaudeix amb respecte, n’hi ha una quants més que no ho fan.

  • Per tot això Limnos recorda i proposa:
  • Els triops son espècies protegides i que no es poden treure de la natura, ni es poden emportar a casa sense autorització. cal observar-los amb cura i de fet per fer-ne fotos cal autorització. La millor opció observar-los directament a la natura i sense salabres. Limnos reconeix la feina dels Agents rurals que han estat visitant la zona informant a alguns visitants de l’espai.
  • No hi ha informació i senyalització a l’espai natural i el Museu del triops de Can Jan de la Farrés està tancat i no visitable. A la vegada no es sap com està el procés d’incorporació de Fontcoberta al Consorci de l’Estany, perquè Limnos encara no ha estat convocat a cap Consell assessor del Consorci, una figura que mai s’ha convocat des de la creació del Consorci el 2006, tot i que els seus Estatuts ho preveuen.
  • Cal elaborar un pla d’actuació per a quan hi hagi períodes d’inundació que incorpori l’aplicació de mesures de control dels visitants, controlant els accessos i dirigint-os a zones delimitades, millorant la senyalització dels aparcaments, i oferint informació als visitants. Ajuntaments i Consorci de l’Estany en són els responsables.
  • Limnos ofereix el seu voluntariat per fer actuacions de sensibilització tant al Consorci de l’Estany com als tres ajuntaments de la zona, Porqueres, Fontcoberta i Esponellà.
  • Limnos també manifesta que ha fet arribar una carta a TV3 per demanar-los que col·laborin també en informar com s’han de comportar als visitants en els espais naturals, donant algunes pautes als professionals ambientals de l’ens, evitant el foment d’un ús indiscriminat de la natura, i perquè siguin conscients tant de l’impacte positiu com el negatiu que poden provocar sobre la conservació dels espais naturals del nostre país. No es pot dir a la gent que vinguin amb botes, ni que es poden agafar amb la mà, com va passar en el programa.
  • Actualment existeix el risc de contagi de malalties infeccioses als amfibis, pel que el material que entra a l’estanyol d’Espolla hauria de ser desinfectat per evitar propagar malalties.
  • També, el foment d’agafarr l’espècie i endur-se la a casa pot provocar introduccions furtives en altres localitats on de forma natural no està present l’espècie. Recordem que no es pot tenir ni transportar espècies protegides sense autorització. A la vegada cal recordar el risc que algú llenci a Espolla alguns dels triops que venen com a mascota, que són d’una altra espècie americana i que podrien provocar un dany ecològic irreparable.
  • Finalment Limnos recorda la desprotecció en la qual es troba el Saltants de Martís i el rec d’Espolla que estan fora de l’espai d’interès natural i fora de la Xarxa Natura 2000 de protecció, pel que segueix reclamant la creació del parc Natural de la zona lacustre de Banyoles que pugui garantir una millor gestió i resposta d’aquest ric patrimoni natural.

Fontcoberta, 21 març 2017

Riera_Canaleta_2017marçLimnos (1024x576)

Limnos critica la nova escullera a la riera Canaleta

L’entitat ecologista considera l’actuació de l’ajuntament una obra antiestètica, paisatgística-ment lamentable i ecològicament impactant.

L’ajuntament de Banyoles ha adequat recentment una nova passera a la riera Canaleta. Aquesta obra forma part del nou carril bici que ha de permetre connectar el barri de Sota Monestir amb el barri de Can Puig, i donar també sortida als alumnes de l’IES Brugulat a tocar el barri de Canaleta. Es tracta d’un projecte que ha comptat amb el suport econòmic de la Diputació de Girona. La passera bastant llarga, ha generat la col·locació de grans pedres en escullera a cada riba de la riera, que en aquest punt passa molt encaixada, provocant un gran impacte visual i ecològic a la riera. Limnos vol deixar clar que en cap moment s’oposa a la millora de la connectivitat o a la creació de nous carrils bicicleta, sinó que critica la manera com aquesta s’ha executat.

Limnos considera que l’actuació ha malmès la ribera de la riera i suposa una artificialització greu d’aquest curs fluvial que recull les aigües surgents de l’Estany de Banyoles. La riera Canaleta manté poblacions de peixos autòctons, s’hi troba sovint la llúdriga i hi crien ànecs i blauets, a la vegada que manté algun tram de bosc de ribera molt alterat. No és el col·lector de l’Estany, malgrat en recull tota l’aigua que en surt a través dels recs fins a formar el riu Terri, és una riera plena de vida, i molt útil com a zona verda per a donar-li un ús social útil a la ciutat de Banyoles i als seus ciutadans.

Un niu de porqueria i lleig

La nova escullera és un niu de porqueria. Aquest tipus de construccions afavoreixen l’aparició d’espècies poc desitjables com les rates o els visons americans que troben amagatall entre les pedres, les deixalles hi son difícils de netejar i hi sol créixer la canya, una planta que acaba tapant la riera, i que és difícil de gestionar si entremig hi ha grans pedres. La cosa menys pràctica de gestionar, i el que a priori és una obra econòmicament més barata, l’acabem pagant tots molt més car. A la vegada hipoteca la formació d’un bosc de ribera i paisatgísticament és horrible, no adient amb la planificació urbanística que preveu una zona verda al voltant de la riera. Per donar el toc de gràcia encara hi ha algun abocament puntual d’aigües residuals que ho empitjoren encara més.

Propostes de Limnos per la riera

Limnos proposa la participació d’altres arquitectes i urbanistes amb més criteri per integrar elements naturals d’alt interès ecològic i social a la trama urbana, i reclama l’aposta perquè la riera Canaleta i el riu Terri siguin un passeig fluvial, un corredor verd amb arbres de ribera i bonics salts d’aigua, on la gent pugui passejar i gaudir del verd, un segon pulmó verd de la ciutat després de l’Estany, i no una aberració urbanística. Es proposa l’aplicació de tècniques menys agressives per mantenir els marges, rebaixant el pendent, i utilitzant materials més naturals i integrats., el que s’anomena bioenginyeria.

I ara, que?

L’entitat es mostra preocupada perquè s’utilitzi el mateix tipus de construcció per arranjar la zona dels desmais de l’Estany i el front d’Estany que també està pendent de remodelació. Limnos es mostra molt recelós per la possible intenció d’acabar enterrant la riera sota un gran tub, hipotecant la funció natural de la riera, que sembla que és el que busquin des de l’ajuntament contravenint totes directrius de conservació i potenciació de l’ús públic de l’espai que han anat sorgint en els diferents processos participatius de la ciutat, tant en el planejament urbanístic, com les agendes 21, o com el Pla Director Urbanístic del Pla de l’Estany.

Banyoles, març de 2017

Nueva imagen 2

EdC demana una regulació dels privilegis dels caçadors

NOTA DE PREMSA DE LA FEDERACIÓ “ECOLOGISTES DE CATALUNYA- EdC”

LA MORT DELS DOS AGENTS RURALS AQUEST DISSABTE HA DE PROVOCAR UNA ANÀLISI PROFUNDA SOBRE LS NORMES QUE REGULEN LA CAÇA A CATALUNYA I INTRODUIR CANVIS RADICALS.

Reus, 25 gener 2017.

Primer, i abans de tot, des de la federació d’ Ecologistes de Catalunya, de la que el Limnos n’és membre, volem, novament, donar el nostre més gran i sentit condol per la mort, aquest passat dissabte, dels dos agents rurals, condol que volem donar tant a les famílies i amics com a tot el cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya. També volem aprofitar per fer un reconeixement públic i meritori a la inestimable feina que el cos d’agents rurals fa en la defensa del nostre patrimoni natural i del medi ambient. Des d’Ecologistes de Catalunya no podem més que encoratjar a aquests servidors públics a seguir treballant, amb la mateixa dedicació i compromís, com fins ara.

Dit això considerem que els greus fets ocorreguts aquest dissabte no poden quedar tan sols en un simple fet delictiu i un expedient judicial més que faci el seu curs, sense més transcendència. Aquests gravíssims fets han de provocar l’anàlisi d’una situació que fa massa anys que estem denunciant, des de les entitats d’Ecologistes de Catalunya. Ens referim als privilegis que han gaudit fins ara els caçadors, enfront la resta de la societat, i a la necessitat de prendre mesures per a canviar aquesta situació.

Per molt que ens sàpiga greu cal admetre que les amenaces dels caçadors cap als agents rurals, els excursionistes, la resta d’usuaris del medi natural, la gent que ens dediquem a l’estudi i defensa de la natura o fins i tot els propietaris de les finques rústiques, han estat una constant. El mateixos agents rurals fa temps que reclamen el reglament d’armes, aturat per la Generalitat des de fa anys, per tal de realitzar les actuacions amb major seguretat i evitar riscos per a la seva integritat física. Com que fins ara tots aquests fets no havien derivat en ferits greus ni morts, ni l’administració ni la Justícia havien fet res per aturar aquestes situacions, ni els mitjans de comunicació se n’havien fet ressò.

La normativa anti-propietaris a les àrees privades de caça

La llei està plantejada per afavorir sempre als caçadors i als seus interessos, fins i tot per sobre dels interessos dels propis propietaris de les finques i de la resta d’usuaris del medi natural.

Aquests fets no són res més que conseqüència dels privilegis que, fins a data d’avui, han gaudit els caçadors, els quals han imposat el seu criteri i els seus drets per sobre dels drets de la resta de ciutadans, amb un total consentiment de les diferents administracions. Així, per exemple, els drets de la caça estan per sobre dels de la no caça, que no estan recollits ni reconeguts enlloc. Per molt que costi de creure, actualment un caçador pot entrar a caçar dins una propietat privada tot i que el propietari s’hi oposi, així ho contempla la legislació. Les Àrees Privades de Caça (APC), que limiten l’àrea on pot caçar una societat de caçadors concreta, estan formades per finques privades. El “normal” és que ningú hagi demanat ni el consentiment ni l’autorització al seus propietaris, tot i que la llei estableix que els propietaris n’han de donar l’autorització. Això fa que els caçadors puguin accedir a finques tot i l’oposició dels indefensos propietaris. Aquesta indefensió és acceptada i promoguda per l’administració que no ha desenvolupat cap normativa per canviar la situació.

Si un propietari vol excloure la seva finca d’una APC, amb l’objectiu que no s’hi pugui caçar, ha de fer una sol·licitud explícita a la Generalitat, aquesta normalment remet la sol·licitud al Consell de Caça corresponent (òrgan assessor de la Generalitat en temes de caça) on els vots favorables a la caça són majoria. Així doncs, seran els mateixos caçadors els qui decidiran si aquella propietat privada es segrega de l‘APC o si segueix formant-hi part i per tant els caçadors hi poden seguir caçant. Els caçadors, doncs, actuen com a jutge i part en la presa de decisions que afecten a l’interès públic i als interessos dels ciutadans no caçadors.

L’ocupació de camins públics

Sovint, i de forma regular, els caçadors impedeixen l’accés i l’ús de camins i senders públics quan desenvolupen la seva activitat cinegètica, per exemple, en el cas de les batudes del senglar o les tirades a les llacunes del delta de l’Ebre. Aquestes actuacions afecten sovint espais molt concorreguts i visitats, els quals, de forma unilateral, són privatitzats durant el transcurs de les jornades de cacera. Sovint els mateixos caçadors amenacen als visitants i usuaris de rebre un tret si fan ús lúdic d’aquests espais, creant-se, novament, episodis de tensió i conflicte. Amb aquesta justificació s’arriben a tallar camins d’accés a finques o vivendes rurals impedint l’accés segur dels seus propietaris i habitants.

L’incompliment de la normativa de les zones de seguretat

La vulneració de la normativa de zones de seguretat és permanent. Es caça, de forma il·legal, al costat de camins, carreteres, vies de tren, zones habitades, granges, ….creant permanentment situacions de perill per la integritat de les persones.

La caça per davant la conservació en espais naturals

A Catalunya els fets ens han demostrat que les polítiques de conservació de la natura i biodiversitat sovint han estat supeditades als interessos dels caçadors. Tenim casos en què espais naturals comprats amb diners públics, o sigui diners de tots, per tal de destinar-los a la conservació de la flora i la fauna, protegits sota la figura de Reserves Naturals, on la caça és prohibida, i davant les pressions dels caçadors, són descatalogats i cedits als mateixos caçadors per tal de convertir-los en les seves zones de caça particulars. És el cas, per exemple, de l’Illa de Buda, al Parc Natural del Delta de l’Ebre.

Mort d’espècies protegides en àrees de caça

També és una constant la mort d’espècies protegides dins les APC i així ho constaten els munts d’actes que aixequen els agents rurals per aquest fets. Tot i això, l’administració mai ha demanat responsabilitats ni ha actuat contra cap de les APC on es cometen aquestes greus il·legalitats.

Tot aquest cúmul de situacions, de les quals us n’hem mostrar sols uns exemples, ha fet que el col·lectiu dels caçadors cada vegada s’hagi sentit més fort, amb el dret d’imposar les normes i les regles del joc afavorint els conflictes permanents de caçadors amb propietaris, usuaris del medi natural, agents rurals, gestors d’espais naturals protegits, professionals dedicats a l’estudi i protecció del medi natural, etc.

El permís de caça regalat

Un altre aspecte a denunciar són les facilitats que l’administració dóna per aconseguir el permís d’armes de caça i la llicencia de caça. El permís d’armes requereix un simple document d’aptitud que s’expedeix als centre de reconeixements mèdics autoritzats, on pagant, tothom obté el corresponent certificat d’idoneïtat. Pel que fa a la llicència de caça és un simple tràmit administratiu. Pagant la taxa corresponent s’obté la llicència. Totes aquelles promeses de l’examen del caçador, que havia de ser requisit per obtenir la llicència de caça, on s’havien de valorar els coneixement de la normativa, de les espècies protegides i les cinegètiques, les matèries sobre armes i seguretat, etc, han quedat simplement en paper mullat. Actualment bona part de la població major de tan sols 14 anys (som dels països on es permet a una edat més baixa) pot accedir a un permís d’arma de caça i la llicencia corresponent. En definitiva es fomenta l’ús d’un arma de foc i l’exercici de la caça a persones sense cap tipus de coneixement ni legislatiu ni tècnic.

Davallada del nombre de llicències i model futur de país

Sense entrar a valorar si la caça és necessària o no i si té cabuda en una societat catalana del segle XXI, que no és el tema d’aquesta nota de premsa, la població catalana, de facto, ens està demostrant que no està per la caça. En 10 anys hem passat de 100.000 llicències de caça a les actuals vora 50.000. No pot ser que aquestes 50.000 personen condicionin i imposin les seves normes en un país de vora 7.500.000 d’habitants. Cal adequar la legislació a aquesta realitat i cal que els interessos dels no caçadors i de la resta d’usuaris del medi natural, així com els interessos globals de conservació de la biodiversitat, tinguin el pes que es mereixen i condicionin les normes i requisits que cal imposar als practicants de la caça.

La nova llei de caça

Tot i aquesta realitat social, està a punt d’entrar a debat parlamentari la nova Llei de Caça Catalana, una llei que ha estat redactada per la Generalitat, previ debat i consens amb la Federació Catalana de Caça. La resta de sectors socials, amb interessos en la matèria, hem quedat al marge d’aquest debat. Tant de bo que fets luctuosos com els que s’acaben de produir serveixin per convèncer els nostres parlamentaris que els drets dels caçadors no poden estar per sobre dels drets de la resta de catalans i catalanes, ni amenaçar la seguretat dels servidors públics. Seria el millor homenatge que podrien fer a les malaurades víctimes, a les seves famílies i al cos d’Agents Rurals als quals reiterem el nostre suport, el nostre condol i el nostre agraïment.

Per més informació podeu contactar amb el GEPEC de les terres de Tarragona, que us atendrà en representació d’Ecologistes de Catalunya

GEPEC 977 331 142
secretaria(arrova)gepec.cat

Cnes ocells aquatics hivernants Limnos 2017 Estany de Banyoles

Baixada del nombre d’ànecs i més varietat de gavians i gavines en el XXIIè cens d’ocells aquàtics de l’Estany de Banyoles

• Com els últims anys s’han detectat 5 espècies molt abundants el gavià, la gavina, la fotja, l’ànec collverd i l’esplugabous. Amb un augment de l’esplugabous i la fotja vulgar, combinat amb una disminució de l’ànec collverd.

• Destacar la varietat de gavians i gavines. Per primer cop s’ha detectat una gavina cendrosa i un gavià caspi, noves espècies hivernants a l’Estany de Banyoles. També s’ha detectat un milà reial marcat amb emissor via satèl·lit.

• Al Fluvià destaca un ànec cuallarg i un augment del nombre d’ànecs collverd

Banyoles, 20 de gener de 2017

Un any més, aquest gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Bona part dels resultats i de la metodologia es pot consultar a la web de la Generalitat. Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995 i a l’Illa de Fares des del 2001. Aquest any el cens es va realitzar dissabte 14 de gener a l’Estany i el diumenge 15 al Fluvià, tot i que, s’incorporen totes les dades entre el 10 i el 20 de gener, incloent espais com el Pla de Martís.

20170114_cens_hivernants_Limnos (6) (1024x556)

Aquest any el cens de l’Estany de Banyoles va estar marcat per l’entrada de fred i vent a mig matí. Malgrat tot, es van detectar 186 ànecs collverd, 263 fotges, 18 polles d’aigua, 8 cabussets, 12 corb marí gros, 3 bernats pescaires, 2 cigonyes i 3 ànecs xarxets entre altres. No és que siguin dades extremadament diferents d’altres anys, tot i que destaca l’augment de fotges, especialment visibles al front d’estany on mengen algues del fons de l’estany, i del dormidor d’esplugabous del Parc de la Draga, un espectacle veure’ls al capvespre.

Sí que s’ha detectat un canvi en el nombre d’ànecs i en el seu comportament. El nombre és el més baix dels últims 7 anys, des del 2010 no baixava tant el número. A la vegada els ànecs es concentren tots al front d’Estany i al camí de la caseta de fusta on un home ara els tira menjar. Altres anys es veien a l’estanyol del Vilar, però en deixar de trobar menjar allà portat pels homes, ara es veuen a altres llocs, també als recs de Banyoles on també els tiren menjar o a la bassa de la fàbrica Dytsa entre Banyoles i Melianta. També ha davallat el número d’ànecs domèstics, només 3, pel que creiem que a la vegada hi ha hagut desaparició d’ànecs per depredació probablement pel visó americà o la llúdriga.

Com a espècies més destacades hi ha els 2 cabussó collnegre, una mena d’ocell capbussador escàs a l’hivern a l’Estany, més habitual en pas, i la varietat de gavians i gavines. A part dels gavians i gavines vulgars presents cada hivern, enguany en un número similar a altres anys, per sota de màxims obtinguts per l’espècie, s’ha detectat la gavina cendrosa, el gavià caspi i el gavià fosc, els dos primers molt escassos a Catalunya. Una altra espècie interessant ha estat l’observació durant molts dies a l’abocador de Puigpalter d’un milà reial un rapinyaire escàs, marcat amb un emissor via satèl·lit l’origen del qual encara no hem esbrinat.

També s’ha fet un cens al riu Fluvià on destaca la presència del dormidor de 60 corb marí gros, 14 cabussets, 2 blauet, 1 agró blanc, 205 ànecs collverd, el màxim obtingut al riu en tots els censos, i un ànec cuallarg i 2 xarxets com a curiositats.

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possible sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental. Han participat 15 persones en el cens, aportant dades.
Cens ocells 2017 per zones

Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, per sectors i el total. Font: LIMNOS.

Diapositiva2

Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, des de 1995 a 2017. Font: LIMNOS.

Gavià caspi (Gerard Dalmau)

Imatge del gavià caspi vist a l’abocador de Puigpalter per Gerard Dalmau.

Dormidor_esplugabous_13012013

Dormidor d’esplugabous a l’Estany.

Pla de l’Estany, 20 de gener de 2017
LIMNOS-Ecologistes de Catalunya (A. de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany)
www.limnos.org

limnos@limnos.org

277_pig-752555_640

El Síndic emet un informe sobre el sector ramader en el qual declara que «qui contamina paga»

Des de Limnos ens fem ressó a aquesta notícia i donem suport a les entitats signants d’aquest manifest.

Les entitats sotasignats  (Notícia dels Naturalistes de Girona) creiem que és un gran pas que un organisme públic faci aquestes recomanacions, i li agraïm la tasca que ha fet al interessar-se en una temàtica que involucra a tants agents, i que alhora, és un dels motors econòmics del país. Tot va començar ara fa uns mesos, quan l’Ajuntament de Lluçà, veí del municipi de Sant Martí d’Albars, va veure amb preocupació com es construïa una macrogranja del grup Tarradellas en aquest municipi.

L’Ajuntament va presentar al·legacions a la construcció de la mateixa. Aquesta documentació va servir per fer una denuncia sobre la problemàtica al Síndic de greuges, feta conjuntament per Lluçanès Viu i el Grup de Defensa del Ter. El fet de presentar dades d’una granja concreta va ser clau, atès que va permetre una contextualització d’una problemàtica que a Osona fa més de 20 anys que existeix.
En aquest sentit, el Síndic es va sorprendre de que es pogués construir una macrogranja de porcs en un lloc contaminat amb nitrats i amb un elevat dèficit d’aigua, entre d’altres motius que destapaven la nefasta actuació de l’administració en relació a aquest tema. No es tracta d’un fet aïllat, a Catalunya s’obren i amplien granges contínuament en zones on per llei hauria d’estar prohibit.

El síndic ha emès el seu informe i dona la raó a les entitats ecologistes en molts dels aspectes. Les recomanacions més significatives són:
Valorar la necessitat d’aplicar una moratòria en l’atorgament d’autoritzacions per a la instal·lació de noves granges del sector porcí. Si el nou decret 136 no s’aprova en els propers 6 mesos, aplicar la moratòria obligatòriament.
La creació d’una taula sectorial integrada pels Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, el d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el de Territori i Sostenibilitat. La tasca d’aquesta taula seria analitzar anualment les dades del sector porcí enfront les dades de contaminació per nitrats, per tal de determinar la necessitat de reduir la cabana porcina en algunes granges.
Redacció d’un programa, per part del sector i les administracions afectades, amb l’objectiu de recuperar de forma immediata els aqüífers contaminats, i que l’Administració hi destini els recursos que siguin necessaris.
Crear un tribut que faci internalitzar els costos ambientals al sector ramader.
Que l’Administració elabori i impulsi l’aprovació d’un règim sancionador específic.
Que s’intensifiquin els controls per part de l’Administració i que s’actuï amb rigor en aquesta matèria.
Que es doti l’Oficina de Fertilització i Tractament de les Dejeccions Ramaderes dels recursos econòmics i materials que siguin necessaris perquè pugui exercir amb garanties la funció encomanada com a eix central del sistema.
Que l’Administració revisi i actualitzi, adequant-se a la normativa, el Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen existent actualment.
Les presents entitats valorem positivament l’informe, tanmateix creiem que en zones contaminades s’hauria de reduir la cabana porcina des d’ara mateix, atesa la greu afectació del territori català, i tenint en compte la insuficient eficàcia que signifiquen la reducció de l’excreció de nitrogen via millora de l’aprofitament del pinsos, la tecnologia en els tractaments de purins i les plantes de cogeneració. La moratòria, tal i com és proposada a l’informe del Síndic, caurà en sac trencat, ja que no s’ha de «valorar la necessitat d’aplicar una moratòria», aquesta ja ha estat demostrada, tal i com es desprèn del mateix informe del Síndic, i ara toca actuar.

D’altra banda, la formació d’una taula sectorial amb els Departaments proposats manca clarament de qualitat democràtica. Hi haurien de ser presents les agències catalanes responsables de l’aigua i els residus, ACA (Agència Catalana de l’Aigua), ARC (Agència de Residus de Catalunya), respectivament. Alhora que també hi hauria d’haver representants de la societat civil i del Departament de Salut. Només així tindrà sentit la formació d’una taula de treball en la temàtica.

Des de les entitats ecologistes restem perplexes al observar com, durant anys, el sector ramader ha pogut saltar-se la màxima romana de «qui contamina paga» amb total impunitat. El Síndic proposa recomanacions que al nostre entendre són obvietats, i que de fet, el seu incompliment per part de l’Administració és el que ha permès que aquesta problemàtica arribi als nivells actuals.

Pel que fa al pagament del tribut que es contempla per al sector ramader, altres sector productius ja fa anys que internalitzen els costos ambientals. D’altres mesures similars a aquesta, com ara l’elaboració d’un règim sancionador específic, la intensificació del control per part de l’Administració, la dotació econòmica i material de l’ens encarregat de la temàtica i l’actualització de la normativa relativa a les bones pràctiques. Són fets que posen en evidència la prevaricació de l’administració amb el sector.

Les entitats ecologistes preocupades per la temàtica insistim en:
Un control real perquè es compleixin les normatives i lleis del sector.
Que es faci efectiva la internalització dels costos que la contaminació per nitrats ocasiona als aqüífers.
Que s’acabin els favors de l’administració cap a la gran indústria agroalimentària. Un sector vulnerable, altament dependent de factors externs (preu internacional dels cereals i del petroli), competitiu en precarietat laboral i orientat a mercats llunyans.
Que es potenciï un mosaic agrícola. Facilitant l’accés a la terra i fomentant projectes respectuosos amb el medi ambient, el territori i les persones, i que proporcionin productes de qualitat, de valor afegit i distribuïts en circuits curts. Que ajudin a recuperar la lògica i la importància de la nostra alimentació i del món de la pagesia.
Aquest document el signen les entitats següents:

Associació de Naturalistes de Girona
Salvem la Pellingarda
Grup de Defensa del Ter
Lluçanès Viu
VSF-Justícia Alimentària Global
Plataforma Salvem l’Empordà de purins

Comparteix-ho a les xarxes socials

fira_st_martiria_web

Limnos col·labora en la sensibilització ambiental relacionada amb peixos, nàiades i cargolines de ribera del LIFE Potamo Fauna a la Fira de Sant Martirià de Banyoles

  • Un any més Limnos ha participat de la fira col·laborant en el muntatge del Consorci de l’Estany per a sensibilitzar ambientalment de la importància de la fauna autòctona que viu a l’Estany de Banyoles i als rius Ter, Fluvià i Muga.
  • Prop de 30.000 persones passen per la Fira aprofitant el bon temps del cap de setmana, destacant també que el divendres es van acollir a més de 900 escolars.
  • S’exposen espècies sensibles objecte del projecte LIFE Potamo Fauna com les nàiades, els peixos autòctons i les cargolines de ribera, aquestes últimes també objecte de l’”Any Vertigo” de la Societat Espanyola de Malacologia.

El Consorci de l’Estany amb la col·laboració de Limnos van estar present els dies 18, 19 i 20 de novembre de 2016 a la Fira de Sant Martirià de Banyoles per informar del projecte LIFE Potamo Fauna i dels valors naturals de l’espai natural de l’Estany de Banyoles. En aquesta edició concretament es pretenia acostar espècies desconegudes per la gent com les cargolines de ribera, espècies de nom científic Vertigo moulinsiana i Vertigo angustior, unes cargolines de menys de 2 mm que viuen en zones humides de l’entorn de l’Estany i que tenen a Banyoles les millors poblacions de la Península Ibèrica.

Es va muntar un estand de 10 metres de llarg per 5 d’ample dins l’espai de la Mostra de Races Autòctones de la Fira al Parc de la Draga. L’espai disposava del muntatge de tres aquaris de 100 litres, adequats amb un panell de fusta expositor, amb presencia del peixos autòctons (barbs, bagres, anguiles i bavoses de riu) i nàiades (nàiade allargada, rodona i anodonta). Aquestes espècies han estat objecte de treballs de conservació i cria en captivitat per tal de poder recuperar les seves poblacions tant a l’Estany de Banyoles, com al riu Ter i Fluvià. També, es va poder veure 4 panells informatius de l’exposició del projecte LIFE Potamo Fauna, els que feien referència als peixos, nàiades i cargolines de ribera.

En el transcurs de la fira es van repartir més de 700 dibuixos relacionats amb la fauna de l’estany, i es va oferir informació del projecte Potamo Fauna, així de la tasca de voluntariat ambiental de l’associació Limnos, entitat que fem possible també que la participació a la Fira sigui possible.

20161118_fira_st_martiria-14

20161118_fira_st_martiria-120161119_fira_st_martiria-2

Es`prt sostenible Banyoles

El projecte “Naturalment esport a l’Estany” estarà present a les proves de triatló de Banyoles els 3 i 4 de setembre”

Durant l’any passat, les entitats Limnos i Escola de Natura de Banyoles van desenvolupar un projecte de sensibilització mediambiental sobre l’esport en espais naturals amb l’ajut de la Generalitat de Catalunya i el suport de l’Ajuntament de Banyoles, l’Ajuntament de Porqueres, el Consorci de l’Estany, el Consorci Esportiu de l’Estany de Banyoles, el Consell Esportiu del Pla de l’Estany, la Càtedra de l’Esport i Educació Física de la UdG, el Museu Darder i el Club Natació Banyoles. El projecte es va denominar “Naturalment, esport a l’Estany”

L’Estany de Banyoles és un espai natural de gran valor ecològic i paisatgístic, i per climatologia, dimensions, accessibilitat i situació esdevé un lloc ideal per a la pràctica lúdico-esportiva. Molta gent de la comarca i d’arreu del món hi realitza activitats esportives durant tot l’any, ja sigui pel gaudi personal o en l’àmbit de la competició. La conciliació de la pràctica lúdico-esportiva i la imprescindible conservació de l’entorn és possible, però cal no donar-ho per fet. És necessari regular les activitats, zonificar i, sobretot, i aquest és l’objectiu i finalitat del projecte “Naturalment, esport a l’Estany”, educar i sensibilitzar els usuaris/àries de l’espai natural de l’Estany per assegurar que les activitats esportives generin el mínim impacte ambiental i assegurin el manteniment dels seus serveis ecosistèmics.

Com a resultat del projecte, entre altres accions, es va crear un document de bones pràctiques ambientals de sensibilització i educació ambiental en esdeveniments esportius a l’Estany i que poc a poc els organitzadors van incorporant als seus programes i proves amb el suport del projecte.
Entre les bones pràctiques que s’implantaran aquest proper cap de setmana a Banyoles hi ha la intal·lació d’un punt d’informació en el punt d’arribada i sortida de la triatló….. amb l’ajuda i el recolzament de persones voluntàries de Limnos. També es distribuirà informació ambiental entre els participants, es donaran missatges orals sobre els valors naturals de l’Estany entre el públic i es realitzaran activitats educatives per a les famílies a la pesquera de turisme a càrrec de l’Escola de Natura de Banyoles.

Riu Fluvià a Vilert 3-6-06 CFQ (1024x768)

Limnos demana un major control de els actuacions que es facin al riu Fluvià

• Limnos demana a l’Agència Catalana de l’Aigua un major control de les actuacions que es facin a la llera del riu que forma part de la xarxa Natura 2000 d’espais protegits de la Unió Europea
• Limnos ha detectat certes irregularitats en una actuació realitzada a Vilert, municipi d’Esponellà, que s’han posat en consideració de l’Agència Catalana de l’Aigua de cara a futures actuacions.

Esponellà. Juny 2016.

Els mesos de març i abril diverses màquines van estar extraient grava del riu Fluvià per a la millora d’un tram de riu entre la resclosa de Vilert i el passallís, al costat mateix del poble, que van suposar el moviment de graves i àrids i l’alteració de la llera del riu. L’actuació que estava demanada en nom de l’ajuntament d’Esponellà disposava de l’autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Exactament es tractava de treure els àrids d’una illeta de la zona central i millorar l’entorn del riu.

Limnos valora positivament que es vulguin fer actuacions per millorar l’entorn del riu Fluvià i que facilitin l’apropament dels habitants a l’espai natural, però en aquest cas no comparteix la necessitat de l’actuació que s’ha realitzat. A la vegada s’han detectat certes irregularitats en el període en que s’han fet les obres, relacionats tant amb el període d’execució, s’han fet fora del termini establert i en ple inici de l’època de reproducció d’espècies animals d’interès, com en l’incompliment de certs aspectes del projecte que s’havia aprovat, com per exemple extreure graves humides de la llera del riu, quan només estava autoritzar de fer-ho en sec, fets que han estat posats en coneixement de l’ACA. Malgrat no s’ha tramés cap denúncia oficial per la dificultat de demostrar l’autoria del fets, Limnos ha demanat que siguin considerades aquestes irregularitats de cara a pròximes actuacions que es vulguin desenvolupar en el mateix tram de riu. A la vegada l’entitat es mostrarà especialment vigilant a les properes actuacions que es pretenguin realitzar al riu Fluvià a Esponellà.