IMG-20200223-WA0007

Limnos reclama millores en la gestió ambiental de la celebració de la Copa Catalana de BTT a Banyoles

  • El cap de setmana 22 i 23 de febrer s’ha celebrat la Copa Catalana BTT Internacional a Banyoles i independentment de la qualitat de la prova i de lo rellevant a nivell esportiu, hem de lamentar la mala gestió ambiental dels organitzadors.
  • No només això, sinó que es posa de manifest les dificultats de gestió de grans volums de visitants en una prova esportiva a la ciutat de Banyoles. Es demostra que no hi ha capacitat per organitzar cap prova esportiva sense que el caos circulatori i la mala gestió de l’aparcament ofereixin una imatge degradant de l’entorn natural, amb un impacte manifest sobre el Parc de la Draga. A afegir a la nul·la voluntat de fer compatible l’ús habitual de l’entorn de l’estany en dies de proves esportives, provocant que a la pràctica les competicions esportives acabin expulsant l’usuari habitual de l’Estany que fa un us responsable del seu entorn, del paisatge i de la natura.

Banyoles 26 de febrer de 2020.
Tot plegat demostra una incapacitat total de voluntat per part de l’ajuntament de Banyoles de fer compatible les proves esportives professionals amb l’ús quotidià que fan molts ciutadans de l’Estany, impedint per exemple el pas normal de les persones pel camí a peu i el carril bici que volten l’Estany a la zona del Parc de la Draga.
També l’aparcament indiscriminat per la zona interior del Parc, demostrant d’una banda la manca d’aparcament i les dificultats que té la ciutat d’absorció dels participants i visitants de proves esportives amb elevada capacitat de convocatòria, i de l’altre la improvisació i la manca de control o el desgovern de l’ús de l’espai públic i del verd urbà, al costat d’una zona tan sensible com l’Estany de Banyoles.

El traçat de la Copa BTT ja s’ha instaurat com una prova anual de forma fixa dins un espai natural protegit com és el Puig de Sant Martirià, que forma part de l’espai d’interès natural i espai de la xarxa Natura 2000 de l’Estany de Banyoles. A la pràctica es tracta gairebé d’un circuit permanent on l’erosió i l’impacte del traçat de les bicis queden de forma permanent sobre el terreny, on no hi ha cap mesura ambiental de compensació, cap restauració i molt menys cap aposta per les compensacions de carboni per l’impacte que causen les proves esportives. Caldria prendre com a mínim d’actuacions encara que siguin simbòliques com les d’Andorra, on existeix la obligació per part de totes les proves esportives patrocinades per Andorra turisme de compensar les seves emissions amb la compra de crèdits carboni a entitats que amb els diners rebuts impulsen accions per reduir les emissions (exemple la La Comapedrosa ISMF World Cup).

Sens dubte la prova Catalana de BTT és la millor cursa de XCO (Cross country) de país i una de les millors d’Europa, amb més de 1000 inscrits. Però cada any el nombre d’inscrits s’ha anat augmentant, incrementant les categories i els participants sense tenir en compte la capacitat de càrrega de l’espai i de la ciutat. Allò que es diu matar la gallina dels ous d’or, es produeix quan no es sap gestionar l’ús d’un paratge natural de tanta bellesa i on fer esport és un privilegi i es massifica sense posar límits ambientals. Ni serveis sanitaris habilitats pels visitants, ni gestió adequada dels residus durant la prova (sí que l’espai va quedar net un cop finalitzada la prova), ni bona gestió de l’aparcament, ni passos alternatius pels vianants, ni limitació d’altaveus i música ambient, etc. Sense sensibilitat ambiental per part dels organitzadors (privats i públics) ni informació als participants i visitants que es troben en un espai natural. Malgrat la prova no afecta negativament a hàbitats i espècies protegides directament, si que malmet la imatge de l’espai natural i provoca un impacte indirecte sobre la vegetació i la fauna.

Finalment, Limnos es mostra preocupat per la manca general de criteris ambientals i sensibilització en les totes les proves esportives de la comarca, una tasca necessària que s’havia iniciat el 2017 amb el projecte “Naturalment, esport a l’Estany ” però que no ha tingut continuïtat, tot i que el propi Ajuntament de Banyoles va fer seus els consells i les recomanacions d’aquell projecte. Banyoles acollirà el 2021 la Màsters Regata, el mundial de veterans de rem, amb més de 3.500 participants, i caldria que la organització potenciés la creació d’una comissió de sostenibilitat ambiental per vetllar per integrar mesures compensatòries i per reduir l’impacte de la prova.

Gerard Funoses 2

Entrevista a Limnos al web de la XCN

Us deixem l’entrevista extret del web de la XCN:

lhttp://www.xct.cat/news/ca/2019/12/16/0001/gerard-funosas-es-preocupant-que-hi-hagi-tanta-gent-que-viu-totalment-desvinculada-del-seu-entorn-natural

Gerard Funosas: “És preocupant que hi hagi tanta gent que viu totalment desvinculada del seu entorn natural”

Dilluns 16 Desembre 2019 – 12:48

 

En Gerard Funosas, l’actual president de l’associació Limnos, és un  biolèg banyolí de 26 anys. Es va vincular amb l’associació com a adolescent,  mentre estudiava secundària. Tot va començar quan, amb 15 anys, amb un company d’esplai es va apuntar a un cens d’aus aquàtiques hivernants.

Sempre havia tingut interès per la natura i les aus, i el fet de participar en aquell cens i en uns anellaments d’ocells el van engrescar a entrar en el món naturalista. Es pot dir que en Gerard ha crescut amb Limnos, i l’entitat l’ha acompanyat mentre estudiava biologia.  Avui, als 26 anys, n’és el president.

Com va néixer l’entitat Limnos?
Limnos es va fundar el 87, a partir d’un grup de joves preocupats per protegir el patrimoni natural local del voltant de Banyoles. Des de llavors, moltes de les persones que composen l’entitat han anat canviant.

Quina és la seva missió?
La nostra missió és preservar el patrimoni natural del Pla de l’Estany,  sensibilitzar i divulgar-ne el seu coneixement, i denunciar de les irregularitats i agressions que pateix.

Què vol dir Limnos?
Ve de limne, paraula grega que es refereix a diferents tipus de masses d’aigua dolça, com llacs o aiguamolls. D’aquí deriva el prefix “limno-“, com en limnologia. Limnos és un nom vinculat a l’estany, l’element natural que defineix la comarca.

En quins espais naturals actueu?
Tot i que on fem més activitat és a l’entorn de Banyoles, actuem per tota la comarca. Per exemple, estem  atents a la problemàtica dels purins en els nostres municipis.

Teniu acords de custòdia? Amb qui?
Actualment no tenim un espai formalment en custodia. Però tenim verbalitzat un acord amb el propietari d’una zona de bosc prop de la Font Pudosa per fer-hi anellaments.  Hem començat a parlar també amb el propietari del prat de Sant Nicolau, sota Rocacorba: es tracta d’un prat de muntanya baixa, prop del Castanyer de Sant Nicolau, un arbre monumental. Volem posar en valor  l’espai de prat de muntanya, ja que en tenim poc.

Un altre acord que tenim, tot i no ser de custòdia, és amb el Museu Darder. En el seu edifici hi tenim un petit despatx que ens han cedit, i també podem demanar la sala de conferències per fer-hi cursos i xerrades.

Al Clot d’Espolla, prop de Meliana, tot i no tenir acord formal hi fem diverses tasques de sensibilització. Aquest espai natural, que forma una llacuna temporal només després d’unes bones pluges, s’ha popularitzat per la peculiaritat dels triops, una mena de crustaci prehistòric i bastant rar que hi cria. Nosaltres insistim molt en  respectar aquest paratge tan delicat quan es visita, per poder preservar-lo: evitar trepitjar l’interior, no deixar-hi els gossos perquè es banyin, no agafar els triops ni amfibis…

Quins altres projectes dueu a terme?
Tenim el projecte de voluntariat ambiental: fem un cens visual de llúdrigues anual, participem en el cens anual d’aus aquàtiques hivernantsanellaments d’ocells, fem el seguiment i neteja de caixes nius, …
Fem al·legacions a projectes, denunciem agressions al territori, i en fem comunicats de premsa per explicar-les a tothom.

En paral·lel, publiquem la nostra revista, “La llúdriga”, actualment amb una edició anual, i publiquem també un article a una revista mensual gratuita local, l‘HAM. Darrerament organitzem també cursos de formació naturalista en col·laboració amb Museu Darder.

Hem participat en diversos projectes de sensibilització i educació ambiental. Alguns sobre la Tortuga d’Estany (Emys orbicularis), col·laborant amb la Fundació Emys i el Centre de Recuperació de tortugues de l’Albera (CRT); o un altre recentment per posar en valor paisatges naturals que han estat amenaçats i “salvats”, com el Clot d’Espolla de la nostra comarca, col·laborant amb Natus i la Iaeden Salvem l’Empordà. També hem participat amb l’escola de Natura de Banyoles a “Esport Naturalment“, un projecte per sensibilitzar el món de l’esport que visita Banyoles per entrenaments i competicions i recordar que l’Estany de Banyoles és un espai natural, i que els esdeveniments esportius han de tenir-ho en compte.
Des de fa uns anys, a l’estiu Limnos s’encarrega de la part tècnica dels camps de treball per a joves “Estany Natura” que organitzem amb Coordinadora de Lleure del Pla de l’Estany, Hem estat també presents a algunes fires per divulgar la nostra entitat, com en el Firestany, que es fa a la zona de la Draga a Banyoles per Sant Martirià, i la fira d’hivern de Porqueres.
Formem part de Ecologistes de Catalunya i de la Xarxa per la Conservació de la Natura, i col·laborem amb l’escola de natura de Banyoles que és molt activa.

Quantes persones componen l’entitat? 
Actualment som unes 110 persones sòcies, amb una  junta activa regularment de menys de 10 persones.
El perfil de persona sòcia és de gent de la comarca, que ens  dóna suport perquè creu que és bo que hi hagi gent que estigui lluitant en preservar el patrimoni natural. També hi ha molta gent i famílies que venen a jornades i activitats de forma puntual.
Lògicament, agraïm a les persones sòcies el seu suport i les animem a involucrar-se més amb l’entitat, sempre ens agrada veure cares noves a l’assemblea.
Ens agradaria que la base visible de persones sensibilitzades pel medi ambient fos més gran, i en aquest sentit, valorem molt la nova Plataforma per l’Emergència Climàtica que s’ha format a la comarca enguany, així com el moviment Fridays for Future, que també té un grup local, i que connecta els i les joves amb l’ecologisme.

Quines activitats de voluntariat feu? 
Fem censos visual de llúdriga un cop l’any: és una cens coordinat i que requereix implicació: sortim un vespre i ben d’hora a la matinada següent, col·locant observadors en diferents punts d’observació. Com que la llúdriga havia desaparegut i es va reintroduir al Fluvià als anys noranta, des dels nostres inicis a Limnos volíem saber si havia arribat a l’Estany (ja fa anys que sabem que sí), i com es mou per l’entorn. Durant molts temps també n’havíem fet el seguiment de rastres. També participem el cens d’aus aquàtiques hivernants, cada gener, organitzat per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Fem el recompte  a l’Estany i a l’entorn, com el Fluvià, coordinant-nos amb companys ornitòlegs de la Garrotxa. També col·laborant amb l’ICO tenim en marxa una estació d’anellament del projecte SYLVIA, amb deu sessions anuals. A més, fem el seguiment i neteja d’unes cinquanta caixes niu per a ocells que tenim penjades, comprovant-ne l’ocupació.

Més esporàdicament hem organitzat jornades de neteja d’entorns naturals, plantacions d’arbres… I més a nivell de divulgació, alguns anys també hem fet nit d’amfibis, un cens de ratpenats anomenat quirorius…

Quin aspecte us ha influït més a l’hora de dur a terme la vostra missió? 
La part més positiva és que hi ha gent realment implicada i amb moltes ganes, que l’entorn és molt valuós i molt valorat per nosaltres, i tenim la sort de viure-hi.
La part negativa és veure com la preservació de la natura està clarament per sota d’altres interessos econòmics i polítics: això és negatiu però ens justifica que hem de continuar.

Creus que les ONG ambientals de conservació tenim prou visibilitat? 
Crec que avui l’ecologisme te visibilitat a nivell general però no tothom coneix que existim entitats locals ni sap el que fem. Part de la feina que tenim és donar-nos a conèixer i que la gent sàpiga que hi ha gent treballant pel medi ambient a prop de casa. 
Des del meu punt de vista, trobo preocupant que hi hagi tanta gent que visqui totalment desvinculada del seu entorn natural. És normal que no es valori allò desconegut, i per tant tristament que es deixi perdre. I és sorprenent que això també passa a comarques, no només és cosa de ciutat.  Per exemple, a Banyoles em sorprèn que molta gent utilitza l’estany com un espai de lleure, però no mostra interès en el seu patrimoni natural ni seva preservació.
Espero que les grans mobilitzacions a escala global que hi han hagut en relació al canvi climàtic es vegin traduïdes en accions locals.

Quins són els vostres projectes de futur?
De moment mantenir-nos: seguir amb el voluntariat ambiental, seguir forts en la defensa del patrimoni natural (queixant-nos si cal de les decisions i accions que el menystenen), i fent divulgació ambiental.  Ens agradaria participar en una custòdia en el prat de Sant Nicolau, a Rocacorba. Seguim valorant una missió que sempre hem tingut en els estatuts, procurar que l’entorn de Banyoles esdevingui Parc Natural.
Som una associació sense ànim de lucre, i no tenim ni hem tingut mai personal contractat. Econòmicament depenem de les quotes de socis, tot i que amb els anys hem tingut algunes subvencions destinades a projectes temporals d’educació ambiental, o també alguns ingressos per pagar feines com cursos naturalistes o camps de treball. Per la nostra situació, de moment, no ens interessa tenir algú contractat perquè no volem que el nostre funcionament passi a dependre d’uns ingressos sense continuïtat.

Pots destacar algun moment especial que hagis viscut en aquests anys a Limnos?
Li tinc molt d’afecte a una edició del cens visual de llúdriga. Va ser el 2015, o 2016, i va  tenir molt poc èxit de convocatòria. A la sessió del vespre només erem tres voluntàries, i les pluges amenaçaven la sessió de la matinada, que al final no es va poder fer. Jo havia vist la llúdriga al Fluvià, però mai a l’Estany, i mira que portava bastants anys participant al nostre cens. Prop de les 10 del vespre, des del meu punt d’observació van aparèixer 2 llúdrigues i es van posar a jugar a la llacuna on era. Com que l’hora de cens ja estava acabant, vaig avisar als altres dos voluntaris perquè vinguessin. Amb els últims minuts de llum i fins a quedar pràcticament a les fosques, vam gaudir de l’espectacle de la llúdriga, que seguia pescant a la llacuna. D’aquell cens podem dir el que el 100% de voluntaris vam veure llúdriga! Des d’aleshores la participació ha anat augmentant, aquest últim any hem sigut més de vint persones.
El nostre logo té una una llúdriga, volíem que la llúdriga tornés a l’Estany. Estem molt contents de que hi hagi tornat i de fer-ne el seguiment.

dav

Baixada de fotges i polles d’aigua en el XXVIè cens d’ocells aquàtics de l’Estany de Banyoles

  • La fotja i la polla d’aigua disminueixen els seus exemplars a l’Estany, mentre es mantenen ànecs collverd i el dormidor d’esplugabous.
  • Destacar la presència de 52 cigonyes blanques hivernants i 4 espècies de gavines i gavians, dos menys que l’any passat i amb una baixada important del nombre de gavians argentats.
  • Les llacunes de can Morgat cada cop presenten una vegetació més densa de canyissos, el que fa disminuir la presència d’algunes espècies.

Banyoles, 11 de febrer de 2020

Un any més, durant el gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995, essent aquesta la 26ena edició, i a l’Illa de Fares i al Fluvià des del 2001. Aquest any el cens es va realitzar diumenge 12 de gener a l’Estany de Banyoles i el dissabte 11 al riu Fluvià, tot i que, s’incorporen totes les dades entre el 10 i el 20 de gener, incloent espais com el Pla de Martís. Han participat al cens 16 persones.

Diapositiva1

Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, per sectors i el total. Font: LIMNOS.

Aquest any el cens de l’Estany de Banyoles va estar marcat per un dia de de climatologia suau, no de rigorós hivern. La tendència general del cens ha estat una variació important en algunes espècies respecte a altres anys. Es mantenen els ànecs collverd amb 210 exemplars i les polles d’aigua després del rècord d’exemplars de l’any passat cauen a xifres molt baixes.
Les fotges vulgars segueixen la seva tendència a la baixa amb 101 exemplars quan fa uns anys eren més de 300. Creiem que la davallada amb aquesta espècie podria relacionar-se amb el canvi climàtic, tot i que manques dades per a confirmar-ho. El dormidor d’esplugabous es manté com un espai d’elevat interès, on a més hi vam poder observar dos martinets blancs.

En quan a les dades destacades, podem parlar de la repetició de nou del grup de cigonyes hivernants, de 52 exemplars, fets que es repeteix els tres últims anys. Es un grup variable que ve i marxa de Banyoles i amb mobilitat d’exemplars, alguns dels quals son els mateixos de l’any passat.

Podem destacar que no s’ha censat cap ànec domèstic enguany, quan en altres edicions s’havia vist com un problema d’augment d’aquests exemplars domèstics.

Diapositiva2
Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, des de 2008 a 2020. Font: LIMNOS.

La resta d’espècies comunes o testimonials han estat el bernat pescaire, els corbs marins, els cabussets, els rasclons, i alguns rapinyaires. Malauradament no s’ha censat cap blauet.

Com sempre, cal fer una menció especial pels gavians i gavines, els quals han disminuït bastant. Es va repetir el cens dos cops ja que a l’abocador s’havien vist grups més nombrosos de gavians (fins a 500 exs), fet que ens suggereix la possibilitat que els gavians hagin utilitzat enguany altres punts per dormir com les naus industrials, i no els hàgim detectat en el dormidor de l’estany als vespres.

També s’ha fet un cens al riu Fluvià al pas per la comarca on destaca la presència de diversos dormidors de corb marí gros, un grup de 18 ànecs mandarins assilvestrats i per primer cop una merla d’aigua. També es van observar fins a tres exemplars de llúdriga.


Diapositiva3
Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants al Fluvià. Font: LIMNOS.

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possible sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental.

sdr

sdr

sdr

sdr

Imatge-Vilalba-Arcs-Terra-Alta_2365573791_68348146_651x366

La Federació Ecologistes de Catalunya demanem la derogació del nou decret d’energies renovables

LES PRINCIPALS ASSOCIACIONS ECOLOGISTES I DE DEFENSA AMBIENTAL DEL TERRITORI CONSIDEREM QUE EL DECRET LLEI 16/2019 INCOMPLEIX LES DIRECTIVES AMBIENTALS EUROPEES I ÉS UN OBSTACLE PEL CANVI DE MODEL ENERGÈTIC A CATALUNYA.
CONSIDEREM que l’aprovació per part del Parlament del Decret Llei que regula la implantació d’energies renovables a Catalunya:

1. Amb el seu redactat actual, esdevé un obstacle per canviar la dependència energètica de Catalunya de les energies d’origen fòssil i contaminant (petroli; nuclears) i per substituir-la per un model elèctric descentralitzat que redueixi els impactes a l’entorn, que prioritzi la GENERACIÓ DISTRIBUÏDA i trenqui amb la centralització i les dependències als interessos especulatius dels oligopolis elèctrics i energètics que ens empobreixen i oprimeixen (ENDESA; IBERDROLA; ACCIONA; NATURGY; ABENGOA, etc).

2. Obre la porta, novament, a la massificació de centrals eòliques i fotovoltaiques en espais naturals protegits pel PEIN i en espais no urbanitzables. El Decret tanca els ulls els impactes d’aquestes infraestructures sobre la natura (biodiversitat, avifauna, qualitat de vida, paisatge…) i accentuarà els greuges territorials i els desequil·libris entre ciutats i món rural.

Ecologistes de Catalunya (EdC), federació amb representació arreu del territori de Catalunya, volem deixar clar que els combustibles fòssils són, sense cap mena de dubte, un dels principals causants del canvi climàtic. Les energies renovables han de ser la base per a la descarbonització i la lluita contra el canvi climàtic. Tanmateix, no podem acceptar com argument que l’esmentat Decret expressi en el seu preàmbul com a justificació que cal:
“Adoptar les mesures de simplificació́ administrativa necessàries per eliminar els obstacles que puguin posar en perill l’assoliment dels objectius en matèria de mitigació́ del canvi climàtic i transició́ energètica”.
La situació actual és d’emergència climàtica, però a la vegada d’emergència ecològica, i una de les prioritat per a la mitigació es la salvaguarda i preservació de la natura i la biodiversitat.

1.DEMANEM QUE S’IMPLANTI AMB URGÈNCIA UN MODEL DE GENERACIÓ DISTRIBUÏDA (GD) D’ENERGIES RENOVABLES AMB QUOTES I AJUTS A LA CIUTADANIA.

L’actual situació de crisi ambiental i energètica global (esgotament dels combustibles fòssils) i de reconeguda emergènica climàtica, demanen un canvi radical del model energètic i elèctric. Són nombrosos els organismes internacionals que exigeixen canvis immediats i les noves generacions ho reclamen amb força. La gestió adequada de la demanda i la millora de l’eficiència energètica són el primer pas. La progressiva i total substitució de les fonts energètiques no renovables, brutes i perilloses, per les netes i renovables, el segon. Paral·lelament el model elèctric ha de descentralitzar-se reduint al màxim els impactes a l’entorn i alhora garantir el subministrament.

Ecologistes de Catalunya portem molts anys defensant un model alternatiu de base social, participatiu i transparent, que faciliti la producció d’energies renovables el més acostada als punts de consum. El model energètic que s’ha de fer realitat al nostre país és el de GENERACIÓ DISTRIBUÏDA D’ENERGIES RENOVABLES (GD), amb iniciativa i control públic per part de les administracions, en contraposició al model de grans centrals (eòliques i fotovoltaiques) allunyades de les ciutats per un únic motiu: l’abaratiment de costos pel baix preu del sòl no urbanitzable.
El Decret és un obstacle per garantir aquesta prioritat perquè es limita a “mercantilitzar” la generació elèctrica renovable segons els interessos dels oligopolis elèctrics, ara publicitàriament “indústria verda”. El Decret facilita el negoci lucratiu dels que volen continuar enriquint les mateixes elits que controlen el mercat de producció elèctrica convencional a costa d’ignorar els impactes sobre el medi i d’obstaculitzar les polítiques públiques que garanteixin la justícia social i ambiental.

2.LA LIBERALITZACIÓ DEL SECTOR ENERGÈTIC DOMINAT PER LES GRANS EMPRESES ENERGÈTIQUES I ELÈCTRIQUES RENUNCIA AL TANCAMENT PROGRESSIU DE LES CENTRALS NUCLEARS, AIXÍ COM A OBJECTIUS CONCRETS DE DISMINUCIÓ DEL CONSUM ELÈCTRIC.

Les justificacions que ens donen els polítics que han impulsat i aprovat aquest Decret no responen als objectius consensuats amb el Pla d’Energia de Catalunya. Ara es torna a posar sobre la taula el que es va intentar l’any 2002 amb el mapa eòlic i les ZDP: la liberalització desenfrenada d’un sector dominat per les grans empreses energètiques i filials.
El Decret no proposa solucions per assolir un dels objectius irrenunciables que la societat ha vingut reclamant amb insistència: el tancament progressiu de les centrals nuclears. Tampoc proposa la substitució de les centrals tèrmiques més contaminants (que funcionen amb combustibles fòssils) a mida que el nombre de gigawatts d’energia renovable creixi.

El model elèctric ha de descentralitzar-se i reduir al màxim els impactes a l’entorn, alhora que garanteix el subministrament. La GENERACIÓ DISTRIBUÏDA (GD) és una alternativa evident que cal prioritzar. Des d’Ecologistes de Catalunya creiem que cal impulsar-la com alternativa pel fet evident de la reducció dels diferents impactes i alhora per la seva idoneïtat per fer front als reptes energètics urgents. Proposem que es fixin quotes i obligacions d’ajuts equivalents prioritàriament per la GD.
El caràcter participatiu , descentralitzat, democratitzador i fomentador d’una economia social no especulativa de la GD ens referma en la demanda que aquest ha de ser l’eix vertebrador de les accions que faciliti el Decret.

Cal doncs superar les debilitats del nostres polítics per contraposar l’interès comú per sobre del de les grans empreses energètiques, contrarestant així les barreres existents amb mesures que incentivin la GD, l’autoconsum i la producció elèctrica a quilòmetre zero: mesures fiscals, financeres, informatives, legislatives, municipals i socials que el Decret no afronta en la seva preocupació limitada a facilitar més producció renovable sense control.

L’energia (la d’origen renovable també!) s’ha de generar prop d’on es consumeix.
Cal potenciar el lloguer de drets de coberta per a la producció d’energia solar fotovoltaica, i utilitzar els corredors de comunicació existents (autopistes, autovies i xarxes de ferrocarrils) com a sòls adequats per a la instal·lació de aerogeneradors eòlics.

Les centrals solars sempre en superfícies d’edificis per no malbaratar el sòl com a recurs agrícola i de biodiversitat. Com a exemple, només el polígon de Zona Franca té mes de 2.000.000 m2 de cobertes de naus industrials que permetria produir uns 160.000MW/any.
El polígon de la Zona franca disposa d’unes 600 hectàrees i compta amb xarxes elèctriques de distribució, com molts d’altres polígons del pais, que poden aportar grans superfícies de producció elèctrica fotovoltaica.

3.GREU INCOMPLIMENT DE DIRECTIVES EUROPEES CABDALS PER A LA PROTECCIÓ DE LA NATURA, COM HO SÓN LA DIRECTIVA D’HÀBITATS I LA DIRECTIVA D’AUS.

L’aprovació d’aquest Decret Llei incompleix directives europees cabdals per a la protecció de la natura. El Decret incorpora i amplifica la visió tecnocràtica i reduccionista de la crisi climàtica al marge de la crisi ambiental global sense tenir en compte la situació d’emergència global alertada per l’informe mundial de NNUU sobre la pèrdua dràstica de biodiversitat, o la destrucció d’hàbitats i d’espècies a Catalunya que reflecteix l’informe d’aplicació de les directives de protecció de la natura que el DTS i entitats científiques com el CREAF o l’ICO han presentat aquesta mateixa setmana.

El Decret-Llei amenaça als nostres espais naturals.
Resulta inacceptable que l’article 8 del Decret desprotegeixi els espais naturals de Catalunya que tenen més de 1.000 hectàrees una decisió arbitrària i tecnocràtica sense cap argumentació científica solvent.

“8.2 Es consideren zones no compatibles amb la implantació de parcs eòlics els espais naturals d’especial protecció (ENPE), les zones d’especial protecció de les aus (ZEPA) i els espais naturals inclosos al PEIN de superfície inferior a 1.000 ha. Això no obstant, mitjançant estudis i anàlisis específics, que s’han de reflectir en un pla territorial sectorial, es pot modificar i precisar aquest criteri.”

S’ignora la Llei d’Espais Naturals de Catalunya que, en el seu article 29 i 35, atribueix al Consell de Protecció de la Natura, òrgan assessor del Govern en matèria d’espais naturals, l’emissió d’un informe que no ha estat requerit, fet que vulnera el procediment bàsic d’aprovació de normativa amb impacte sobre el medi natural.

Recordem els estudis concloents que relacionen els parcs eòlics amb els impactes sobre les aus. Al nostre territori, espècies protegides a nivell europeu com l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata), el voltor comú (Gyps fulvus), el trencalòs (Gypaetus barbatus) i moltes altres rapinyaires, es troben sotmeses als impactes acumulatius de centrals eòliques que s’han anat instal·lant en les seves àrees de nidificació i campeig. L’afectació no es limita a les aus sinó també a altres animals com per exemple, als ratpenats o determinats insectes. En altres grups faunístics la presència d’aquestes infraestructures i les seves línies elèctriques associades impliquen una alteració dels seus hàbitats i un risc per a la seva supervivència.

Recordem també que la xarxa de transport de l’energia ocasiona greus impactes, com el de l’efecte barrera per la fauna, mort per electrocució, l’impacte paisatgístic o la constatació que grans incendis del país han estat provocats per les xarxes elèctriques de distribució.

4.DENUNCIEM LA VULNERACIÓ DEL DRET DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN MATÈRIA DE MEDI AMBIENT QUE REGULA EL CONVENI D’AARHUS TRANSPOSAT A LA UNIÓ EUROPEA MITJANÇANT LA DIRECTIVA 2003/35/CE.

Considerem molt greu que la implantació d’aquest Decret Llei s’hagi fet des dels despatxos amb poca transparència i sense promoure un ampli debat i consens del territori en la presa de decisions que tenen repercussió sobre el medi ambient. Un nou exemple de vulneració del dret de participació ciutadana en matèria de medi ambient que regula el Conveni d’Aarhus, i que s’ha transposat a l’Unió Europea mitjançant la Directiva 2003/35/CE.

L’endarreriment de Catalunya a l’hora d’implantar un bon model territorial d’energies renovables éstà directament relacionat en l’opció de prioritzar exclussivament l’escala industrial dels grans grups i ha estat un fracàs. Ara, amb l’aprovació del Decret Llei 16/2019 no s’ha aconseguit res més que activar l’especulació dels oligopolis de l’energia renovable.

Posats a legislar, veuríem amb bons ulls que el Govern i el Parlament de Catalunya regulin la proliferació de societats pantalla creades des de les grans empreses com Eolia Renovables de Inversiones que, mitjançant la fragmentació de grans parcs en petites societats que tenen totes el mateix testaferro, es salten els buits legals per anar mossegant del pastís eòlic que els ofereix l’administració amb absoluta opacitat i manca de respecte vers la ciutadania i el món local.

5.EL DECRET FACILITA ACTIVITATS DESTRUCTIVES DEL NOSTRE PATRIMONI NATURAL COM EL FRACKING, UNA PORTA OBERTA A LA CONTAMINACIÓ I A CONVERTIR EL SUBSÒL EN MAGATZEMS GEGANTS D’HIDROCARBURS.

Fem notar que, en un marc global de crisi ambiental i pèrdua de biodiversitat, no podem acceptar un Decret Llei que facilita activitats tant destructives com el fracking. El fracking és una porta oberta a convertir el subsòl en magatzems gegants d’hidrocarburs al servei del sistema gasista de l’Estat Espanyol. No forma part de cap objectiu de país i prova en tenim amb el malaguanyat projecte CASTOR que només ha servit per enriquir a un conegut empresari i especulador.

Des d’Ecologistes de Catalunya anunciem que estudiarem totes i cadascuna de les vies jurídiques possibles per tal de fer efectiva la derogació d’aquest Decret Llei, i seguirem lluitant des dels diferents territoris afectats per defensar el nostre patrimoni natural, cultural i paisatgístic, així com l’arrelament del teixit econòmic i social propi que ha convertit Catalunya en un mosaic identitari ric i divers i que ha d’avançar amb urgència cap a un model energètic renovable i inexcusablement sostenible econòmicament, socialment i ambientalment.

Catalunya, 20 de desembre de 2019

FEDERACIÓ ECOLOGISTES DE CATALUNYA (EdC)
• ASSOCIACIÓ DE DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL DEL PLA DE L’ESTANY (LIMNOS-
EdC)
• ASSOCIACIÓ MEDIAMBIENTAL VALL DEL GES- EdC.
• ASSOCIACIÓ NATURALISTES DE GIRONA (ANG)
• ASSOCIACIÓ PER A LA DEFENSA DE LA NATURA DE CATALUNYA (ADENC-EdC)
• CENTRE D’ECOLOGIA I PROJECTES ALTERNATIUS (CEPA-EdC)
• COL·LECTIU ECOLOGISTA BOSC VERD (BOSC VERD-EdC)
• CORDADA
• GRUP D’ESTUDI I PROTECCIÓ DELS ECOSISTEMES NATURALS (GEPEC-EdC),
• GRUP DE DEFENSA DEL TER
• GRUP PER A LA DEFENSA DEL MEDI NATURAL DE LA SEGARRA (GDMNS)
• INSTITUCIÓ ALT EMPODANESA PER A L’ESTUDI I DEFENSA DE LA NATURA
(IAEDEN-EdC)
• INSTITUCIÓ DE PONENT PER A L’ESTUDI I CONSERVACIÓ DE L’ENTORN NATURAL
(IPCENA-EdC

2

Finalitza el curs de fotografia de la natura

La secció divulgativa de Limnos Pla de l’Estany ha dedicat la tardor a un curs de fotografia de natura. Els formadors del curs, Miguel Àngel Fuentes i Sergio L. Barrera, membres de Natura Monfred, tenien per objectiu ensenyar, a cada assistent, a treure el màxim profit del seu equip fotogràfic. Ha sigut, per tant, un curs adaptat a tos els nivells. Per fer-ho, el crus es va dividir en tres sessions. La primera es va dur a terme a la zona de les Estunes (Porqueres) on els assistents van poder practicar la macrofotografia i l’ús de les eines i accessoris d’aquesta tècnica. La segona sortida, a la riba Banyolina de l’Estany, es va centrar en l’ús de teleobjectius per a animals en moviment, el que es coneix com a fotografia de caça. Per últim, la tercera sortida va ser de tarda, on els assistents es van esperar que caigués el sol per practicar la fotografia de paisatge, al mateix lloc que la sortida anterior.
A més, abans de les sortides, els formadors van fer una primera sessió teòrica on van ensenyar: tipus de càmeres, fonaments teòrica de la fotografia i ètica a l’hora de sortir al camp a fer fotografies.

El curs, organitzat conjuntament amb el Museu Darder, s’ha realitzat al passat mes de novembre de 2019 i han participat un total de 15 assistents.

4

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

 

Limnos denuncia parquing la Draga Banyoles espai natural protegit

Limnos demana l’aturada de les obres del nou pàrquing de La Draga

  • L’entitat ha presentat una denúncia al Departament de Territori i Sostenibilitat per tal que s’aturin les obres
  • L’actuació es troba dins els límits de l’espai natural de l’Estany de Banyoles, i suposa l’ocupació novament de sòl protegit, incomplint amb la normativa de protecció de l’espai natural, sense cap anàlisi sobre els efectes sobre el medi ambient i l’entorn.
  • Limnos no considera adequada la localització de l’aparcament, i reclama l’ús d’espais alternatius en sòl urbà o no en sòl protegit. No es pot justificar cap agressió a l’espai natural protegit quan la manca d’aparcament deriva d’una mala planificació urbanística.

Banyoles, 8 d’octubre de 2019

L’associació Limnos ha denunciat les obres iniciades per l’ajuntament de Banyoles per la construcció d’un aparcament dins els límits de l’espai d’interès natural i xarxa natura 2000 de l’estany de Banyoles.

mapa (2)

Localització de l’aparcament en zona EIN de l’Estanyd e Banyoles (color verd), davant el Parc de la Draga.

 

L’aparcament s’ha presentat com a provisional per l’ajuntament de Banyoles per a cabuda de 100 vehicles en una terrenys d’interès agrícola que limiten amb la zona urbana de Banyoles, i amb la zona verda del Parc de la Draga. No s’ha justificat la necessitat urgent del projecte, es desconeix si s’han tramitat autoritzacions ambientals o urbanístiques, o si s’han fet cap estudi d’alternatives, tot i que si que es sap que no hi ha hagut cap exposició pública del projecte.

La proposta de POUM de l’ajuntament de Banyoles aprovada inicialment el 2018 no preveia aquest aparcament.

A la zona existeixen precedents d’ús provisional, una escola als anys 90, que finalment es va traslladar al centre de Banyoles (Escola de La Draga) descartant la ubicació al lloc actual, i també s’ha plantejat aparcaments d’autobusos i d’autocaravanes. No està clar que aquest ús provisional, no acabi sent permanent, ni que en un futur no es vulgui ampliar la zona d’aparcament a tota la zona agrícola del front del parc de la Draga.

L’ajuntament no pot argumentar desconeixement de la situació, doncs va ser el mateix ajuntament qui va demanar la inclusió d’aquest terrenys al PEIN en el moment de l’aprovació definitiva del Pla especial de delimitació, en un moment en el qual Limnos també va demanar la inclusió del Puig de Sant Martirià, com finalment va succeir.
En quant a precedent, l’autorització d’aquest aparcament suposa una greu amenaça a l’espai natural i trencament amb la transició paisatgística.

Cal vetllar per la transició entre la trama urbana i l’espai natural de l’Estany de Banyoles. En aquest sentit el Parc de la Draga i els terrenys agrícoles afectats per l’aparcament fan una funció de transició entre urbanitzable cap a l’hàbitat de zones humides de l’Estany i permeten un tractament paisatgístic de l’entorn adequat al d’un espai natural protegit i adient al desenvolupament urbanístic sostenible que se suposa cal aplicar a la ciutat.

També es desconeix si hi ha proposades mesures correctores en l’execució del ‘obra, en quan al tractament paisatgístic, ús de plantes, tipus de paviment, accessos, etc…

Limnos ha demanat que s’aturin les obres immediatament fins a aclarir si l’obra disposa de tots els tràmits i autoritzacions ambientals o urbanístiques necessàries, i que es denegi qualsevol autorització ambiental per tal de garantir la conservació dels valors ambientals actuals dels terrenys inclosos a l’espai d’interès natural de l’Estany de Banyoles i per mantenir l’actual transició paisatgística entre ciutat i espai natural.

També demanem la denegació perquè no està justificat suficientment el projecte i l’existència d’alternatives fora de l’espai natural.

Finalment Limnos també considera que cal que l’ajuntament restauri la zona al seu estat inicial, i s’hi mantingui el seu ús agrícola. En aquest sentit ja que l’ajuntament ha fet una compra dels terrenys, aquests es podrien destinar a fomentar i implementar la producció agrària ecològica a l’espai natural i reduir l’ús de productes fertilitzants i químics a l’entorn de l’aigua de l’estany que és usada per abastir d’aigua potable la ciutat.

Cartell 20190927

Limnos s’adhereix al manifest i la vaga del 27 de setembre pel clima i demana que la gent prengui consciència i actuï per aturar l’emergència climàtica

  • La xerrada del divendres 20 de setembre va reunir 130 assistents al Museu Darder mostrant l’enorme interès que està despertant entre la població la crisi climàtica
  • Es convoca a tothom a la concentració a Girona a les 18H a la plaça del vi el divendres 27 de setembre i a altres ciutats catalanes.

Estem en un moment d’emergència climàtica. Governs i corporacions no fomenten ni tiren endavant polítiques o accions suficientment valentes per desescalar la situació. Els recents informes alerten sobre el sobreescalfament global, el deteriorament d’un gran nombre d’ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat que segueix augmentant a un ritme preocupant. Davant la inacció de governs i grans empreses hem de ser la societat civil qui posi a primera línia de l’agenda política aquesta necessitat imperant. La urgència de declarar l’estat d’emergència climàtica i de prendre les mesures concretes necessàries per reduir ràpidament a zero net les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

El divendres 20 de setembre Ramon Caralt , enginyer soci de Limnos va dinamitzar una xerrada debat sobre la crisi climàtica amb l’assistència de més de 130 persones. Durant la xerrada es va plantejar la situació actual d’emergència climàtica, els efectes i les possibles alternatives i solucions, deixant la porta a un debat interessant entre els assistents. Segurament la xerrada va quedar curta en el debat i en exposar solucions i alternatives per frenar aquesta emergència climàtica i evitar el col·lapse.

20190921_xerrada debat crisi climàtica (4)

El dimecres anterior a la xerrada membres de Limnos i altres entitats i particulars van estar repartint informació de l’activitat a mercat, despertant bastant expectació.

20190918_repartiment cartells mercat (2)

A partir de la xerrada s’ha creat un grup de treball sobre l’emergència climàtica al Pla de l’estany. Durant la xerrada també es va presentar l’organització Fridays for future Banyoles. La participació de gent de totes les edats és reflex de la creixent preocupació pel tema, i ara el debat ha de portar a un canvi cultural , abandonar la cultura del creixement i consul de recursos il·limitat.

Limnos anima a la participació de les mobilitzacions convocades i a convertir-se en activista climàtic.

Cartell vaga pel clima girona

També podeu firmar aquesta iniciativa ciutadana europea que es presentarà a la Comissió Europea
🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥
https://eci.fridaysforfuture.org/es/

 

Altres de la xerrada i del debat posterior:

20190921_xerrada debat crisi climàtica (5)

20190921_xerrada debat crisi climàtica (1)20190921_xerrada debat crisi climàtica (2)

 

dav

L’ANG, Limnos i Iaeden-Salvem l’Empordà finalitzen un procés participatiu que reivindica el valor dels Paisatges Salvats

  • Paisatges Salvats ha estat un procés de participació ciutadana que ha posat en valor tres casos dels més de 50 Paisatges Salvats de les comarques gironines.
  • En el procés, que ha estat finançat principalment pel Departament de Territori i Sostenibilitat, hi han participat més de 250 persones.

“Paisatges Salvats” és un projecte pioner a Catalunya que ha identificat el valors de tres paisatges preservats gràcies a la mobilització social. L’enfoc transversal del procés participatiu ha permès concretar quins beneficis extreuen directament o indirectament les persones de tres paisatges: Hortes de Santa Eugènia, Platja d’Espolla i Vilanera, a l’hora s’ha donat a conèixer la tasca realitzada per les diferents institucions, entitats i plataformes en la preservació d’aquests paisatges.

El projecte que va arrencar el passat 17 d’octubre amb el Seminari Paisatges salvats – Paisatges per salvar, a la Facultat de Lletres de la UdG, on es va abordar la defensa del territori a comarques gironines des de diferents perspectives.

Al llarg dels darrers sis mesos s’han dut a terme sis assemblees presencials dirigides a la societat civil, entitats, particulars i empreses. La mecànica de les assemblees ha estat sempre la mateixa: primer una introducció inicial sobre els serveis ecosistèmics i la defensa del territori, a càrrec d’especialistes de reconeguda trajectòria, i després un debat obert sobre els diferents valors dels paisatges salvats. A través d’aquestes assemblees s’han definit tres paisatges salvats objecte d’estudi i s’ha realitzat una valoració participativa dels seus serveis ecosistèmics.

Els tres espais seleccionats son representatius d’una gran varietat de serveis ecosistèmics entre els que es podrien destacar per la seva rellevància l’aprofitament de recursos alimentaris de qualitat, la conservació d’activitats humanes tradicionals, la capacitat d’oferir espais per al turisme i activitats d’oci i d’esport, amb impacte positiu sobre la salut de la població, la protecció dels aqüífers, la regulació del clima i la mitigació del canvi climàtic, la funció com a reservoris de biodiversitat, o la generació d’indrets amb identitat cultural singular.

En paral·lel a les assemblees s’han realitzat un seguit d’entrevistes i enquestes a persones de reconeguda experiència en la gestió del territori, gràcies a aquestes entrevistes s’ha aprofundit en la valoració tècnica de cada paisatge salvat.

Com a resultat s’han elaborat unes fitxes descriptives de cada paisatge salvat i una cartografia digital, que recull informació quantitativa (municipi, superfície, any, etc.) i qualitativa (situació administrativa-legal, imatges representatives, valors ambientals i serveis ecosistèmics, etc.), que poden ser consultades a la pàgina web www.paisatgessalvats.cat.

Paisatges_salvats-Espolla (1024x683)

Les sis assemblees han estat les següents:
• 20 DE FEBRER DE 2019 – 19.00
COMARCA DEL GIRONÈS
Centre cívic Ter, Girona

• 22 DE FEBRER DE 2019 – 19.00
COMARCA DEL PLA DE L’ESTANY
Museu Darder, Banyoles

• 23 DE FEBRER DE 2019 – 10.30
COMARCA DE L’ALT EMPORDÀ
La Cate, Figueres

• 26 DE MARÇ DE 2019 – 19.00
COMARCA DEL GIRONÈS
Centre cívic Ter, Girona

• 27 DE MARÇ DE 2019 – 19.00
COMARCA DEL PLA DE L’ESTANY
Museu Darder, Banyoles

• 28 DE MARÇ DE 2019 – 19.00
COMARCA DE L’ALT EMPORDÀ
Centre Esportiu i Recreatiu, l’Escala

El projecte ha culminat amb una sortida de descoberta als tres paisatges salvats objecte d’estudi, en que diferents experts han exposat la importància de la conservació d’aquests paisatges així com els serveis ecosistèmics que proporcionen i la història de la seva defensa.

banner_logo_ca0

Vint-i-tres joves d’arreu de Catalunya participen al camp de treball Estany Natura

Un any més Limnos organitza amb la Coordinadora de Lleure del Pla de l’Estany els camps de treball Estany Natura a la comarca del Pla de l’Estany.

Membres de Limnos executaran part de la feina tècnica de seguiment de fauna de l’espai natural de l’Estany de Banyoles i de la fauna urbana, i altres actuacions de millora i restauració del medi com una neteja al riu Terri. Està previst un anellament d’ocells, un cens de nius d’oreneta cuablanca a Banyoles, un cens de llúdriga, un cens de peixos als recs, i actuacions de neteja del riu Terri a Porqueres.

  • Us adjuntem la notícia apareguda a Radio Banyoles. Podeu consultar l’enllaç original aquí.

Durant 15 dies es combinen tasques relacionades amb l’entorn natural de l’Estany amb activitats de lleure.

El grup de 23 voluntaris desenvolupa feines naturals majoritàriament de matins, de 9 a 14. Unes de les tasques que han de fer són, per exemple, netejar el riu Ter, contar ocells, observar llúdrigues, feines relacionades amb la fauna i la flora, anellaments científics, analitzar l’aigua de diferents estanyols.. entre d’altres.

Exceptuant aquest horari, realitzen sortides, com la que tenen organitzada al refugi de Rocacorba i altres tipus d’activitats com jocs típics del món del lleure o banyades a l’Estany.

Segons un dels monitors, Martí Pascual, a part, durant el camp també col·laboren amb entitats, com les gàrgoles de foc i els Esperxats de l’Estany, que els oferireixen tallers, per exemple de música, de percussió, del món social, expressió corporal, entre altres.

Segons Pascual, el camp de treball hi ha gent d’arreu de Catalunya, i és una bona oportunitat per a conèixer gent nova i diferent. Aquest any destaca la zona de Barcelona, l’Empordà i Tarragona.

El perfil de voluntaris que s’hi apunten són persones motivades, d’entre 14 i 17 anys, que solen haver fet ja alguna activitat relacionada amb el lleure. Segons el monitor, aquesta edat, motivació i les activitats preparades donen joc a crear uns 15 dies divertits i amb molt bon clima de treball i de confiança.

Els joves s’allotgen a la zona d’acampada del Consorci de l’Estany de Banyoles, situada a la zona dels aiguamolls de La Puda. En cas de pluja, l’Escola Casa Nostra els donaria un espai per estar a sopluig.

logoedc

Ecologistes de Catalunya demana la dimissió de la Consellera d’Agricultura

La Federació d’entitats Ecologistes de Catalunya (EdC) lamentem molt profundament les paraules de la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA), Teresa Jordà, en l’entrevista en el programa “El Matí de Catalunya Ràdio” del dimecres 10 de juliol.

baixa

11 de Juliol del 2019

Ens trobem molt en desacord i enutjats amb la visió que ha compartit sobre la problemàtica en termes de prevenció d’incendis i gestió forestal, quan se n’ha parlat en relació a l’abandonament rural i el lamentable incendi dels passats dies al sud del país. Segons Jordà, conservar el medi i la biodiversitat “està molt bé eh”, com ha repetit tres vegades, però no li sembla tan bé quan es tracta de protegir espècies protegides per llei, a vegades en què l’explotació forestal es veu frenada per aquesta causa, aparentment poc rellevant per la Consellera. També ha parlat de la falta de dinamisme a l’hora d’obtenir les declaracions d’impacte ambiental per tal de fer “atacs o neteges” als boscos. En la línia del seu discurs, ens preguntem si també li semblen una “absurditat absoluta” aquestes declaracions d’impacte ambiental i preferiria procedir sense tantes traves ambientals.

Les diverses entitats d’EdC compartim les preocupacions en relació a problemàtiques com l’abandonament rural i el risc d’incendis, però rebutgem culpabilitzar la conservació de la natura a aquestes problemàtiques. La solució no implica desprotegir encara més espais naturals i espècies amenaçades. El problema és de base i molt més complex, i no creiem que es puguin aconseguir millores amb punts de vista com el que ha exposat la consellera Jordà. El missatge transmès en l’entrevista ha sonat retrògrada i una invitació a incomplir amb la legalitat.
En l’entrevista la Consellera Jordà es posiciona en contra de totes les polítiques de conservació de la biodiversitat, els plans de recuperació d’espècies amenaçades, les directives europees de conservació de les espècies prioritàries i dels espais naturals, les lleis de conservació de la biodiversitat i, en definitiva, contra tot allò que pugui posar traves a l’explotació forestal que sembla ser una de les prioritats màxima del Departament que dirigeix. Aquest posicionament no és propi d’una persona amb les responsabilitats de Govern com té la senyora Jordà.

Aquestes declaracions no la fan mereixedora de seguir dirigint el Departament d’Agricultura ni de seguir formant part del Consell Executiu de la Generalitat.

Veiem també amb preocupació que el relat de la Consellera Jordà, en relació als incendis forestals, s’acabi convertint en una d’aquelles mentides que, a força de repetir-les, acaben semblant realitats. No qualsevol treball en un bosc és prevenció d’incendis.

Massa sovint ens trobem actuacions forestals altament agressives, en les que s’incompleix tota la normativa de protecció de la biodiversitat, executades sota la falsa excusa de la prevenció dels incendis forestals, justament el que ara la Consellera Jordà defensa públicament. És el cas, per exemple, de la recent tallada forestal d’un bosc al Parc Natural dels Ports, a la zona de Refalgarí, vora el refugi de la Font Ferrera, al terme de la Sénia (Montsià) que ha estat denunciat pel GEPEC-Ecologistes de Catalunya. Aquí el DARPA, ha tallat un bosc públic protegit, propietat de la Generalitat, d’un altíssim valor ecològic, en contra dels criteris del Parc Natural i infringint els seus informes, d’obligat compliment, afectant espècies protegides de flora i fauna, tallant els arbres de major interès econòmic (molts arbres de més de 200 anys) i desconfigurant l’estructura d’un bosc adult, preparat per poder superar els incendis forestals, convertint-lo en un bosc feble i altament vulnerable als incendis. Novament, un fals argument d’actuacions per fer front als incendis forestals, ha servit per justificar una actuació que sols ha perseguit treure la millor i major quantitat de fusta possible, a costa d’uns elevats impactes ambientals i infringint la normativa.

Tampoc podem obviar de parlar d’un tema cabdal i de màxima importància, es tracta del destí de les ajudes, finançades en bona part per Europa, anomenades subvencions a la gestió forestal sostenible, que serien una eina molt important per la realització de tasques forestals sostenibles i que, en realitat, acaben finançant actuacions i projectes encaminats a l’extracció d’arbres de valor econòmic pel sector de la fusta i la biomassa i l’execució d’infraestructures, sovint amb uns impactes ambientals severs i amb una finalitat més que dubtosa, per sobre del finançament d’actuacions de prevenció d’incendis forestals, de millora dels boscos, d’aconseguir boscos més madurs i resistents al foc, etc.
La responsabilitat de no fer un pla d’inversions en la millora de l’estat dels nostres boscos és un frau a Europa i una greu irresponsabilitat del Departament d’Agricultura on, a més, la participació ambiental i científica, en aquests projectes d’inversió pública, és del tot rebutjada, incomplint la normativa bàsica de participació social.

Per tots aquests fets i per les greus declaracions de la Consellera Jordà, demanem la seva dimissió. En cas que la Consellera no dimiteixi demanem que el President Torra la destitueixi de forma immediata. El Govern de Catalunya no pot seguir amb una Consellera que crida a l’incompliment de la normativa de conservació de la biodiversitat i els espais naturals.

També ens manifestem en contra del traspàs de competències de medi natural al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, tal com demana l’actual consellera Jordà. No ens cansarem de reclamar la restitució d’un Departament de Medi Ambient, amb competències plenes, com a única manera d’aconseguir un progrés en les polítiques ambientals, cada dia més prioritàries en el món.
Federació Ecologistes de Catalunya (EdC).