Curs plantes flora Museu Darder Limnos 2018

Finalitza el curs d’identificació d’arbres, arbusts i lianes del 2018 al Museu Darder

  • El curs, que incloïa sis sessions teòriques i quatre sessions pràctiques al camp, ha finalitzat aquest 18 d’octubre amb la classe sobre comunitats vegetals al Museu Darder, a l’espera de poder recuperar dues sortides no realitzades en un futur.
  • 25 persones han participat al curs, durant el qual s’ha detectat 86 espècies diferents d’arbres, arbusts i lianes.

Banyoles, Novembre 2018.

Un any més, el Museu Darder i l’Associació Limnos han organitzat un curs naturalista, en aquest cas per conèixer millor la flora autòctona que podem trobar a les nostres terres. Per tal que el nombre d’espècies fos tractable tenint en compte la durada del curs, l’àmbit d’aquest s’ha limitat als arbres, arbusts i lianes autòctons. El professor del curs ha sigut el botànic Joan Font. La convocatòria va ser un èxit, omplint les 25 places que hi havia disponibles per al curs.

cof

La durada del curs ha estat d’aproximadament un mes i mig (6 de setembre – 18 d’octubre), durant el qual s’ha impartit sis classes teòriques i s’ha fet dues sortides matinals de les quatre que hi havia previstes. A causa d’una lesió del professor, les dues sortides restants queden pendents de recuperar. Les classes teòriques van donar als alumnes unes nocions bàsiques de botànica (parts vegetatives de les plantes, reproducció i comunitats vegetals) i d’identificació de plantes llenyoses autòctones a Catalunya. Les sortides han tingut lloc al veïnat de Can Pedrers, a Camós, on es va detectar 63 espècies, i al pas del riu Fluvià per Vilert, on el nombre d’espècies d’arbre, arbust o liana va ser de 49. La intenció era explorar diferents hàbitats de la província de Girona per maximitzar el nombre d’espècies trobades. En total, es va poder detectar 86 espècies diferents:
ABARTA, ROMEGUERA (Rubus ulmifolius)
AILANT (Ailanthus altissima)*
ALADERN (Rhamnus alaternus)
ALADERN DE FULLA ESTRETA (Phillyrea angustifolia)
ÀLBER (Populus alba)
ALZINA (Quercus ilex)
ARANYONER (Prunus spinosa)
ARBOÇ (Arbutus unedo)
ARÇ BLANC (Crataegus monogyna)
ARGELAGA BLANCA (Genista scorpius)
ARGELAGA NEGRA (Calicotome spinosa)
ARÍTJOL (Smilax aspera)
AURÓ BLANC (Acer campestre)
AVELLANER (Corylus avellana)
BLADA DE FULLA GROSSA (Acer opalus)
BOTJA PELUDA (Dorycnium hirsutum)
BRUC BOAL (Erica arborea)
BRUC DE RIERA (Tamarix africana)
BRUC D’HIVERN (Erica multiflora)
BUDLEIA (Buddleja davidii)*
CÀDEC (Juniperus oxycedrus)
CARIOT (Salix elaeagnos)
CEP, VINYA (Vitis vinifera)
CORONIL·LA BOSCANA (Coronilla emerus)
DIDALETS DE LA MARE DE DÉU (Lonicera implexa)
ESPANTALLOPS (Colutea arborescens subsp. gallica)
ESPARRAGUERA BOSCANA (Asparagus acutifolius)
ESPINAVESSA (Paliurus spina-christi)
ESTEPA BORRERA (Cistus salviifolius)
ESTEPA NEGRA (Cistus monspeliensis)
EVÒNIM (Evonymus europaeus)
FALS ALADERN (Phillyrea latifolia)
FIGUERA (Ficus carica)
FOIXARDA (Globularia alypum)
FREIXE DE FULLA PETITA (Fraxinus angustifolia)
GARRIC (Quercus coccifera)
GATELL (Salix atrocinerea)
GINESTA (Spartium junceum)
GINESTA SESSILIFÒLIA (Cytisophyllum sessilifolium)
GINESTÓ (Osyris alba)
GRÈVOL (Ilex aquifolium)
HEURA (Hedera helix)
LLEDONER (Celtis australis)*
LLENTISCLE, MATA (Pistacia lentiscus)
LLETERESA VESQUERA (Euphorbia characias)
LLORER (Laurus nobilis)
MAGRANER (Punica granatum)
MARFULL (Viburnum tinus)
MATAPOLL (Daphne gnidium)
MICHX (Vitis riparia)*
MIRAGUÀ DE JARDÍ (Araujia sericifera)*
MOIXERA DE PASTOR (Sorbus torminalis)
MORELLA GRÀCIL (Solanum chenopodioides)*
NEGUNDO (Acer negundo)*
NOGUERA (Juglans regia)*
NOGUERA NEGRA (Juglans nigra)*
OLIVARDA (Inula viscosa)
OLIVERA, ULLASTRE (Olea europaea)
OLIVERETA (Ligustrum vulgare)
OM (Ulmus minor)
PI BLANC (Pinus halepensis)
PI PINYER (Pinus pinea)*
PLÀTAN (Platanus orientalis)*
POLLANCRE (Populus nigra)
POLLANCRE DEL CANADÀ (Populus x canadensis)*
PRUNERA (Prunus domestica)
ROBÍNIA (Robinia pseudoacacia)*
ROLDOR (Coriaria myrtifolia)
ROMANÍ (Rosmarinus officinalis)
ROMEGUERA (Rubus ulmifolius)
ROMEGUERÓ (Rubus caesius)
ROSER CANÍ (Rosa canina)
ROSER ENGLANTINER (Rosa sempervirens)
ROURE DE FULLA GROSSA (Quercus petraea)
ROURE MARTINENC (Quercus pubescens)
SALZE BLANC (Salix alba)
SANGUINYOL (Cornus sanguinea)
SAÜC (Sambucus nigra)
SAULIC (Salix purpurea)
SURERA, SUR(Quercus suber)
TORTELLATGE (Viburnum lantana)
TROANA (Ligustrum lucidum)*
VERN (Alnus glutinosa)
VIDALBA (Clematis vitalba)
VIDIELLA (Clematis flammula)
XUCLAMEL XILOSTI (Lonicera xylosteum)
*Espècie al·lòctona

salze talat a prop de l'aigua 2 (768x1024)

Limnos demana la màxima protecció de l’arbrat al voltant de l’Estany

  • L’entitat està elaborant un inventari dels arbres del front d’estany
  • Es demana a les administracions implicades en la gestió de l’Estany una major sensibilitat i esforços per a la conservació de l’arbrat existent

Banyoles, 8 octubre 2018.

Al llarg dels últims anys hem observat que a la zona del voltant de l’estany s’han produït tales de diversos arbres que tenien valor ambiental, paisatgístic i/o històric. Algunes d’aquestes tales han estat injustificades des del nostre punt de vista.

Des de Limnos donem a aquest arbres la importància que es mereixen, estem convençuts de que contribueixen al benestar i a la felicitat dels ciutadans i de que ens aporten molts altres beneficis a diferents nivells. Per aquest motiu estem vetllant per la seva estricta preservació. Per tal d’aconseguir aquest objectiu estem procedint a fer un inventari de l’esmentat arbrat, especialment de la zona del front d’estany, de manera que sigui a l’abast de tothom per a qualsevol consulta.

Demanem als ajuntaments i altres administracions implicades que, més enllà de les seves estrictes obligacions, mostrin la màxima sensibilitat ambiental per solucionar els problemes que es vagin presentant amb aquests arbres. Demanem per tant la implementació de solucions modernes, pràctiques i imaginatives, per exemple, si l’arbre està inclinat i pot representar un perill pels vianants, es pot fer un test de risc, o es poden instal·lar el corresponents suports o ancoratges; si l’arbre està just sobre la mota de l’estany i la perjudica, es pot rectificar o acomodar-la en benefici de l’arbre etc… Es tracta per tant de buscar sempre la conservació de l’arbre abans de recórrer al recurs fàcil, barat, però irreversible, de la tala. Igualment demanem que es facin compatibles les diverses activitats que es fan a l’estany, de caire esportiu, d’esbarjo, culturals, etc… amb el manteniment dels arbres existents.

Esperem doncs la màxima col·laboració de les esmentades administracions per tal de posar en valor aquest arbrat i preservar-lo.

Curs papallones 2018 Limnos Museu Darder Banyoles

Finalitza el curs d’identificació de papallones diürnes del 2018 al Museu Darder

  •  El curs, que incloïa una sessió teòrica d’introducció i quatre sessions pràctiques al camp, ha finalitzat aquest 16 de juny amb la sortida matinal a Vilaüt, als Aiguamolls de l’Empordà.
  • 14 persones han participat al curs, durant el qual s’ha detectat 30 espècies diferents de papallones diürnes.

WhatsApp Image 2018-06-16 at 5.56.27 PM Margenera_comuna Vall_Santa_Caterina_3 Estanys_Jordà (1) Vall_Santa_Caterina_2 Vall_Santa_Caterina

Un any més, el Museu Darder i l’Associació Limnos han organitzat un curs naturalista per conèixer millor la fauna autòctona que podem trobar a les nostres terres. Enguany, el tema escollit han estat els ropalòcers (papallones diürnes). Aquest curs representa la continuació del curs d’introducció a les papallones i els odonats realitzat fa dos anys, però centrant-se només en les papallones diürnes i amb un enfocament més dirigit a la identificació. La professora del curs va ser, de nou, la biòloga i educadora ambiental Lídia Salvanera.

La durada del curs ha estat d’uns dos mesos (24 d’abril – 16 de juny), durant els quals s’ha impartit una classe teòrica i s’ha fet quatre sortides matinals, separades dues setmanes entre elles amb la finalitat de poder detectar espècies amb fenologies diverses. Les quatre sortides han tingut lloc a les Llacunes de Can Morgat (Pla de l’Estany), amb 5 espècies observades, la Vall de Santa Caterina (Baix Empordà), amb 10 espècies observades, els Estanys d’en Jordà (Garrotxa), amb 18 espècies observades, i Vilaüt (Alt Empordà), amb 19 espècies observades. La intenció era explorar diferents hàbitats de la província de Girona per maximitzar el nombre d’espècies trobades. En total, es va poder detectar 30 espècies diferents:

· Reina zebrada (Iphiclides feisthamelii)
· Papallona reina (Papilio machaon)
· Cleòpatra (Gonepteryx cleopatra)
· Llimonera (Gonepteryx rhamni)
· Safranera de l’alfals (Colias crocea)
· Blanca de la col (Pieris brassicae)
· Blanqueta de la col (Pieris rapae)
· Pòntia comuna (Pontia daplidice)
· Margenera comuna (Lasiommata megera)
· Bruna boscana (Pararge aegeria)
· Lleonada de matollar (Coenonympha arcania)
· Lleonada comuna (Coenonympha pamphilus)
· Bruna de prat (Maniola jurtina)
· Saltabardisses cintada (Pyronia bathseba)
· Escac ibèric (Melanargia lachesis)
· Bruixa (Brintesia circe)
· Donzella violeta (Boloria dia)
· Nimfa mediterrània (Limenitis reducta)
· Atalanta (Vanessa atalanta)
· Migradora dels cards (Vanessa cardui)
· Damer roig (Melitaea didyma)
· Marroneta de l’alzina (Satyrium esculi)
· Blaveta de l’heura (Celastrina argiolus)
· Griseta mediterrània (Lysandra hispana)
· Blaveta lluent (Lysandra bellargus)
· Blaveta comuna (Polyomnatus icarus)
· Capgròs comú (Carcharodus alceae)
· Murri de la pimpinella (Spialia sertorius)
· Merlet comú (Pyrgus malvoies)
· Dard ros (Ochlodes sylvanus)
————————————

Es va detectar tres individus de Tibicina tomentosa, el primer registre conegut de l’espècie a la província de Girona i el segon a nivell de Catalunya.

Tibicina tomentosa

Tibicina tomentosa

Concurs Fotografia de la Natura 2018 Entrega de premis

Lliurament de premis i inauguració de l’exposició del XVIIè Concurs de fotografia de la Natura

L’edició del concurs del 2018 ha estat dedicada als “Rius, recs i rieres” i hi han participat 75 persones i 216 fotografies.
• L’exposició restarà oberta al públic del 23 de juny al 11 de setembre al Museu Darder de Banyoles

Banyoles, 23 de juny del 2018.

El divendres 22 de juny, a les 8 del vespre es va celebrar el lliurament dels premis als guanyadors de les tres categories i es va inaugurar l’exposició de la XVIIena edició del concurs de fotografia de la Natura. Un any més el concurs està convocat pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Limnos, la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona i el Museu Darder de Banyoles.

La participació ha estat de les més elevades dels últims anys amb 75 persones que han enviat un total de 216 fotografies digitals. Es van descartar 30 fotografies per no complir els requisits de les bases. El jurat, format per un membre de cadascuna de les entitats organitzadores i dos reconeguts fotògrafs del Pla de l’Estany van visualitzar totes les imatges fins triar-ne 35, de les quals 8 finalistes, que són les que s’exposaran fins a l’11 de setembre a la Sala d’Exposicions Temporals del Museu Darder de Banyoles. Posteriorment, l’exposició itinerarà a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.

fotos guanyadores

El primer premi, de 400 euros, ha estat per Antonio Saez Cambredo, repetint el premi de l’edició de l’any passat, i la fotografia titulada “Merla d’aigua” feta al Berguedà. El premi de 250 euros a la millor fotografia obtinguda al Pla de l’Estany ha estat per Jaume Llorens Bach, amb la fotografia “Fulla i fins d’un rec” realitzada a Banyoles. I el premi, també de 250 euros, a la millor fotografia realitzada per un soci d’alguna de les entitats que organitzen el concurs o bé una persona vinculada a la Universitat de Girona, ha estat per Jaume Planas Pujadas, que també repeteix premi de l’any passat en una altra categoria, soci de Limnos, amb la fotografia “Fluvià” feta als voltants de Besalú.
Està previst que la temàtica i les bases del concurs de fotografia del 2018 siguin presentades en el decurs de les següents setmanes, i estaran relacionades amb la geologia.

Webs de les entitats organitzadores:
www.cecbanyoles.cat
www.limnos.org
www.udg.edu/fc
www.museusdebanyoles.cat

Membres-dEcologistes-Catalunya-desplegat-pancarta_2027807439_54332052_550x367

Ecologistes de Catalunya reclama la Conselleria de Medi Ambient durant l’entrega de premis de Medi Ambient de 2018

La tarda del 5 de juny, dia mundial del Medi Ambient, membres de la Federació d’Ecologistes de Catalunya (EdC), han fet un acció reivindicativa durant l’acte d’entrega dels premis Medi Ambient 2018 que atorga la Generalitat. L’acte ha estat presidit pel President de la Generalitat, Quim Torra.

Els ecologistes han desplegat una pancarta durant l’acte en la que es podia llegir: (RESTITUIR LA CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT, UNA PRIORITAT PER LA REPÙBLICA)

Posteriorment, s’ha lliurat al president Torra una carta amb el manifest que al mes de febrer d’enguany es va trametre a totes les forces polítiques, on es demana la restitució del Departament i Conselleria de Medi Ambient forts, amb competències i recursos. Aquest manifest impulsat per la Federació Ecologistes de Catalunya compta amb la signatura de la practica totalitat d’entitats ecologistes, ambientals i de defensa del territori d’arreu de Catalunya.

Podeu accedir al manifest: Manifest Reclamem un Departament de Medi Ambient febrer 2018.compressed

Alhora, el document lliurat demana una trobada amb el President de la Generalitat, a la qual es proposa l’assistència de les conselleres de Presidència i d’Agricultura, així com del conseller de Territori i Sostenibilitat que integren les competències més directament implicades amb les polítiques ambientals que, malgrat la seva inherent transversalitat, voldríem veure impulsades per un Departament de Medi Ambient, tal i com succeeix amb els països europeus de referència.

Barcelona, 5 de Juny de 2018, dia mundial del medi ambient
IMG-20180605-WA0065

IMG-20180605-WA0029IMG-20180605-WA0063

352_gorg-bau-before-after

Limnos i Naturalistes de Girona denuncien un abocament directe de purins al Gorg Blau de Vilademuls.

Les entitats ecologistes han formulat una denúncia davant els Agents Rurals del Pla de l’Estany i el SEPRONA perquè s’investigui un abocament de purins al Gorg Blau d’Ollers, en un afluent del Fluvià al terme de Vilademuls, ocorregut el passat divendres 18 o dissabte 19 de maig.

Aquest passat divendres 18 o dissabte 19 de maig s’ha produït un abocament de gran quantitat de purins al Gorg Blau d’Ollers, dins el rec del Ramirol, afluent del Fluvià pel seu marge dret, al terme de Vilademuls. El Gorg Blau és un espai natural de gran valor ecològic és un dels pocs gorgs naturals del municipi de Vilademuls, popular entre els seus veïns com a zona de bany i de gaudi de l’entorn. Malauradament, un abocament indiscriminat de purins en paral·lel a un episodi previst de pluges ha deixat el gorg en un estat deplorable. L’abocament de purins en cursos fluvials i masses d’aigua és una pràctica prohibida, precisament perquè anys enrere era la fórmula que empraven moltes granges per desfer-se del seu excedent de purí sense “deixar rastre”, atès que amb rius i rieres baixant plens, el purí es diluïa i “marxava” aigües avall. Les imatges enregistrades del Gorg Blau apunten clarament a un abocament de purí, repetint un mala pràctica de contaminació d’espais naturals, dels recursos hídrics i de degradació de racons de gran bellesa paisatgística i atractiu social, que avui dia hauria de ser història.

Per tot això, LIMNOS i Naturalistes de Girona han formulat dues denúncies als Agents Rurals i al SEPRONA (Guàrdia Civil), per tal que s’investiguin les causes de l’abocament. Amb la investigació policial, els ecologistes confien s’esclareixi l’origen de l’abocament directe i es prenguin les mesures pertinent perquè no torni a passar, i es sancionin o imputin pels delictes pertinents als responsables d’aquest agressió al medi natural. D’acord amb la normativa aquest acció deliberada por suposar una multa d’entre 300 € i 3.000€. Pels ecologistes la multa hauria de ser exemplar i assolir el màxim establert, com a mesura dissuassòria tant pels autors, com per altres agro-ramaders.

Les entitats reclamen una acció àgil i diligent per resoldre aquest cas en defensa del dret col·lectiu a gaudir d’una natura en bon estat de conservació. I expressen el rebuig més absolut al fet que el 3r sector del país, el porcí, es basi en males pràctiques ambientals i socials per assolir el seu èxit econòmic.

Estat natural del Gorg Blau (extret de webs d’accés públic):
https://www.terraprim.cat/ca/llocs-dinteres/gorg-blau
http://jsolerfita.blogspot.com.es/2010/04/el-gorg-blau.html

Gorg bau before after

Estat del Gorg Blau abans i després de l’abocament de purins (imatge superior extreta de www.terraprim.cat)

L’estat del Gorg Blau després de l’abocament de purins (enregistraments propis):

Vídeo 1
Vídeo 2

 

 

salze talat a prop de l'aigua 2 (1024x791)

Limnos demana que es reposin els arbres talats a la vora de l’estany

Durant els últims mesos s’estan duent a terme diferents actuacions sobre arbres i altra vegetació al voltant de l’estany de Banyoles. Al parc de la Draga, per exemple, s’estan talant pollancres híbrids, que es fan servir en jardineria, que han acabat la seva vida útil i seran substituïts per altres arbres nous més adequats. També s’està actuant sobre arbres que formen part dels boscos que voregen l’estany i que estan morts, malalts o que s’han inclinat fins el punt que poden representar un perill per als vianants. Igualment s’estan fent altres actuacions sobre la vegetació tècnicament justificades.

Hem observat, però, que en les darreres setmanes s’han talat alguns verns i salzes individuals de la zona del front d’estany de Banyoles. Eren arbres autòctons que havien crescut de forma natural a la vora o a prop de l’estany, amb prou anys de vida, i que tenien un evident valor paisatgístic i medi ambiental. Els motius de la tala serien, segons els serveis tècnics consultats, la mala salut d’aquests arbres, o bé que perjudicaven el muret o mota de l’estany. El problema rau en què no està prevista la reposició d’aquests arbres.

L’associació Limnos lamenta la manca d’informació pública prèvia a la tala dels arbres, en una actuació de fets consumats que es repeteix freqüentment, obviant el dret de la ciutadania a conèixer els motius d’aquestes actuacions; alhora expressa la necessita que totes les entitats implicades en aquests temes, ajuntaments, consell comarcal, consorci … mostrin màxima sensibilitat ambiental i que això es tradueixi en fets.

 

salze talat a prop de l'aigua 2 (768x1024)Lamentem també que, com a norma general en qualsevol tipus de tala, no es consideri la reposició immediata de l’arbrat desaparegut, En el cas concret dels arbres del front d’estany esmentats el que demanem és la seva reposició, el més aviat possible, en el mateix lloc o en un de molt proper (assegurant que no perjudiquin la mota si és el cas) per tal de recuperar el valor ecològic i paisatgístic de la zona.

Instem als ajuntaments implicats a elaborar una ordenança de protecció de l’arbrat i altra vegetació d’interès local, com ja tenen algunes localitats catalanes. En aquesta ordenança s’haurien de tenir en compte arbres, arbustos i altra vegetació d’especial interès, bé perquè són arbres monumentals o amb valors històrics i culturals, bé per les seves característiques biomètriques (alçària, amplada) o perquè tenen valor paisatgístic i medi ambientals o es tracta de vegetació autòctona.

Així mateix és important que, a curt termini, es facin accions d’informació i sensibilització dirigides a la ciutadania sobre el valor i la importància de la vegetació autòctona (arbres, arbustos i vegetació aquàtica) que puguin ajudar a fer evolucionar algunes idees tòpiques i antigues encara fortament arrelades entre una part de la població de la comarca. Cal, definitivament, deslligar l’abundància de vegetació aquàtica del concepte de brutícia o de falta de manteniment; cal que tothom tingui clar que si la vegetació no deixa veure l’estany no implica que s’hagi de tallar, només vol dir que has de caminar unes passes més enllà per poder veure’l; cal que el passejant reconegui que uns quants arbres no impedeixen la vista d’un paisatge o un monument, sinó que l’emmarquen i el sublimen; cal que els organitzadors d’esdeveniments esportius implementin ja la idea de que respectar al màxim els nostres arbres, la nostra vegetació i la nostra fauna no només no és incompatible amb la pràctica esportiva, sinó que la complementa i la fa més sostenible. Hi ha molta feina a fer i des de Limnos ens comprometem a participar en qualsevol tasca d’aquest tipus.

Logo_LIMNOS_EdC

Medi Ambient, un departament imprescindible del nou govern de la Generalitat per garantir el futur de Catalunya

Antecedents.
1.- A l’inici de l’anterior legislatura (que ha finalitzat per causa de la intervenció de les institucions catalanes per part de l’estat, amb l’aplicació de l’article 155), una majoria aclaparadora de les entitats ecologistes catalanes, ens vam adreçar als diferents grups polítics representats al Parlament de Catalunya per alertar-los sobre la ineficàcia de donar continuïtat a les funcions i estructura actual del Departament de Territori i Sostenibilitat. Vam presentar la demanda que es recuperés la conselleria de Medi Ambient amb unes funcions i estructura que permetessin
abordar els reptes bàsics per a la construcció amb criteris de sostenibilitat del futur país que volem.

Considerem que els fets confirmen abastament els arguments exposats ara fa dos anys: el DTS ha estat prioritàriament el de la promoció i foment de les infraestructures, al qual ha subordinat les polítiques ambientals i de preservació del medi, mancades totalment d’una visió forta i transversal de sostenibilitat per al conjunt de l’acció de govern.

La paràlisi de les institucions de govern arrel de l’aplicació de l’article 155 ha dificultat encara més la recuperació ambiental del nostre país.

2.- L’any 1992 el president de la Generalitat va nomenar, no per casualitat, per primera vegada un conseller de Medi Ambient, Albert Vilalta. Aquesta conselleria de nova creació va ser una de les més transformadores de l’acció del govern. Catalunya s’avançà a la resta de comunitats autònomes i a l’estat espanyol en disposar d’un Departament de Medi Ambient en un moment en el que calia abordar molts reptes: ens havíem incorporat a la UE i la situació ambiental a Catalunya era la d’un un país castigat per una dictadura, amb dèficits severs en infraestructures i serveis socials si ens comparàvem amb la mitjana europea i , especialment, amb un retard molt greu en el compliment dels estàndards de qualitat de vida europeus i de protecció del medi i la biodiversitat.

El nou Departament de Medi Ambient va dissenyar i realitzar canvis necessaris pel país, com ho van ser: el Pla de Sanejament i la construcció de depuradores; la Llei de Residus que, per primera vegada, va fer prioritaris els criteris de prevenció, reducció, reciclatge i millora de la gestió, i va posar en marxa la recollida selectiva; o el Pla d’Espais d‘Interès Natural (PEIN) que va incloure el 21% del territori dins dels espais protegits del país. Aquests canvis i altres van frenar el procés de degradació ambiental molt greu i van dinamitzar el país en la direcció d’una economia amb més respecte pel medi i, per tant, amb més futur.

3.- Però, lamentablement, els successius governs no van mantenir una políticaamb criteris ambientals forts. Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental en un moment on s’ha posat de manifest la necessitat d’un canvi ambiental radical que pugui fer front als desafiaments globals del canvi climàtic, la construcció de nous models socials, econòmics i ecològics. Retrocés també en relació als països europeus capdavanters que reforcen i no redueixen els seus ens ambientals de govern. La Unió Europea atorga, dins de la Comissió Europea, un paper rellevant al Comissari de Medi Ambient i manté i impulsa l’Agència Europea de Medi Ambient com òrgans de primer nivell de la seva acció de govern comunitària.

A Catalunya, paral·lelament a la blasmada llei Òmnibus, el govern català va nomenar un conseller de Territori i de Sostenibilitat a qui es va atorgar dues competències. D’aquesta manera, la preservació del medi i la sostenibilitat restavem subordinades al desenvolupament de les infraestructures de transport, energètiques, …. situació que ens va fer tornar 23 anys enrere quan el Dept. d’Obres Públiques tenia dintre seu una DG de Medi Ambient subordinada (amb Jacint Mateu com a director).

En plena època de retallades socials, es van tornar a barrejar dues competències que, en el marc dels models socioeconòmics vigents, la realitat ha demostrat que tenen tendència a esdevenir pols oposats. ”Territori”, amb àmbits tant forts com Obres Públiques, Infraestructures i Urbanisme, subordina l’altra competència cabdal i tranversal, com ho és la “preservació del medi i la biodiversitat”, que esdevé
inoperativa.

Què proposem?.

4.- Demanem un canvi de la situació actual, amb un Departament de Territori i Sostenibilitat i un Conseller al capdavant que desenvolupa competències urbanístiques i de foment d’infraestructures, mentre es delega en un secretari general les accions que s’han mostrat insuficients per frenar la pèrdua de biodiversitat, les agressions al medi i al territori, o el desplegament d’una orientació transversal de sostenibilitat
que amari tota l’acció de govern de la Generalitat.

La creació de l’Agència Catalana de la Natura (compromís positiu que va assumir el govern cessat per l’art. 155), redueix notablement l’acció de govern ambiental si no es disposa alhora d’un Departament fort de Medi Ambient, perquè l’acció ambiental resta esquarterada en diversos Departament, Agències i Secretaries amb insuficient coordinació i visió sistèmica, mentre les decisions i el pressupost el de cideixen consellers o conselleres externs del departament de Medi Ambient, un desencert que cal corregir.
5.- Considerem que el repartiment de competències ambientals entre dos conselleries no s’hauria de donar en un govern perquè comporta una clara manca d’eficiència i eficàcia: com exemple paradigmàtic esmentem el dels Parcs Naturals catalans. Aquests espais, on la preservació de la natura i el paisatge han de ser les prioritats de la seva gestió, funcionen a la inversa del que caldria esperar.

Si bé els parcs naturals depenen del Dpt. de Territori i Sostenibilitat, la gestió dels boscos (siguin públics o privats, protegits o no) recau en el Dpt. d’Agricultura, així com la gestió i manteniment de les pastures, pistes forestals, o la gestió de la caça i la pesca. D’aquesta manera, tot i que Territori i Sostenibilitat tingui les competències en espais naturals protegits, qui en fa la gestió i decideix què s’hi talla, caça o pesca, o quines pistes forestals s’hi construeixen, sigui el Dpt. d’Agricultura, i ho fa, en la major part de les actuacions, fent prevaldre el criteri d’explotació per sobre de la gestió sostenible.

Així doncs ens trobem amb la paradoxa que els òrgans de gestió dels espais naturals protegits, que han de garantir-ne la protecció, no poden portar a terme les seves tasques per intromissió d’un altre departament. Cal tenir un sol departament amb les competències ambientals plenes, com la resta tenen les seves pròpies; el contrari ocasiona la impossibilitat de gestionar i ordenar. Aquesta reflexió propi Consell de Protecció de la Natura de Catalunya, òrgan assessor del govern.

6.- La República Federal Alemanya, paradigma ambiental de molts governs europeus, no qüestiona el manteniment del Ministeri de Medi Ambient, el qual ha afavorit l’increment de la R+D i el desenvolupament tecnològic vinculat als diferents sectors ambientals (energia, atmosfera, aigua, residus, etc.), tot fent més competitives les indústries alemanyes en exportar productes amb innovacions i aplicacions ambientals.

El medi ambient s’ha convertit en un dels principals reptes d’interès i preocupació internacional, com ho demostren les cimeres sobre el canvi climàtic, vist l’efecte que l’actual model sociopolític de consum de recursos està tenint en les economies mundials, la salut humana i dels ecosistemes planetaris, la pèrdua de biodiversitat o l’esgotament de recursos. La societat catalana reclama sens dubte la necessitat de cercar nous models que puguin garantir la sostenibilitat a escala planetària i deixar enrere la crisi ocasionada per la insostenibilitat dels models actuals.

7.- La conservació de la Biodiversitat, està amenaçada pels nostres impactes sobre el territori i per la insuficient atenció i prioritat dedicada en aquests últims anys a Catalunya pels diferents governs i colors politics. La pèrdua de biodiversitat no és un problema que només afecti a animals, plantes o ecosistemes: l’espècie humana és totalment dependent d’aquesta diversitat biològica. El compromís de la Unió Europea
de la Meta 2020 de biodiversitat, així com els acords de la Convenció sobreDiversitat Biològica de Nagoya, obliguen les societats i tots els governs a prendre mesures dràstiques per aturar la degradació ambiental que està al darrera de la pèrdua de biodiversitat.
La tasca iniciada pel Govern amb l’elaboració, procés participatiu i document final, (juliol de 2017) de l’”Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat” i la presentació de la proposició de Llei al Parlament de creació de l’”Agència de Protecció de la Natura i la Biodiversitat” (setembre 2017) han restat interrompudes per causa de la suspensió de les institucions de govern de la Generalitat.

Considerem imprescindible tanmateix el compromís de realitzar i aprovar la Llei de la Biodiversitat de Catalunya, que actualitzi el nostre ordenament jurídic a les directives i compromisos per frenar la pèrdua de la nostra biodiversitat tant en espècies com en ecosistemes: no tenim la Llei de Biodiversitat ni tenim Directrius de connectivitat ecològica, ni el Catàleg d’espècies de la fauna en perill d’extinció i ni
tant sols tenim realitzats els plans de recuperació de les espècies de la fauna i la flora que a hores d’ara es troben en el límit de la seva supervivència bàsica.

Cal avançar per superar la situació dramàtica en què ens trobem com a país a l’hora de conservar l’entorn, un dels trets més importants també de la nostra identitat nacional. Cal avançar en el procés cap un país que sigui capaç d’orientar el nostre futur amb la fermesa de preservar el nostre patrimoni ambiental del qual depèn ineludiblement el nostre benestar i qualitat de vida: i aquest ha de ser també un component indefugible del procés del definir el nostre futur com a nova república dins del concert de nacions que avancen cap a una nova cultura ambiental planetària.

7.- Cal integrar els criteris de la Sostenibilitat dins de la resta de departaments, considerant sempre les repercussions que tenen les polítiques sectorials sobre el medi ambient. Dit d’altra manera, cal una “ambientalització” de tota la Generalitat i per fer-ho és del tot imprescindible recuperar un Departament de Medi Ambient amb unes competències fortes en la gestió del medi natural, la biodiversitat, les polítiques de gestió dels sectors amb més incidència ambiental (aigua, energia, residus, mobilitat), l’educació ambiental, i amb capacitat per enfortir I fer efectiva l’avaluació ambiental estratègica que s’hauria d’afegir a les polítiques per transformar les actuacions en Urbanisme, Obres Públiques, Indústria, … cap a la sostenibilitat  i la preservació del medi ambient.

8.- Per tot l’argumentari exposat, demanem, per tant, recuperar el Departament de Medi Ambient, com a eina imprescindible dins de l’acció d’aquest nou govern per poder avançar cap a una transformació del model de país que volem, on la preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals i de sostenibilitat esdevinguin una peça clau i transversal del nostre futur com a poble així com de l’acció de totes les nostres institucions de govern. Alhora que ens comprometem a donar suport al procés participatiu per contribuir a assolir aquests objectius indefugibles i esperançadors.

S’adhereixen al Manifest:
FEDERACIÓ ECOLOGISTES DE CATALUNYA (EdC), Ramon Minoves, president
CENTRE D’ECOLOGIA I PROJECTES ALTERNATIUS (CEPA-EdC), Pilar Magdalena Malo, presidenta
GRUP D’ESTUDI I PROTECCIÓ DELS ECOSISTEMES NATURALS (GEPECEdC), Andreu Escolà Llevat, president
INSTITUCIÓ DE PONENT PER A L’ESTUDI I CONSERVACIÓ DE L’ENTORN NATURAL (IPCENA-EdC), Joan Vàzquez Mendieta, secretari
INSTITUCIÓ ALT EMPODANESA PER A L’ESTUDI I DEFENSA DE LA NATURA (IAEDEN-EdC), Llorenç Pacua, president
ASSOCIACIÓ PER A LA DEFENSA DE LA NATURA DE CATALUNYA (ADENC-EdC), Joan Carles Sallas
COL·LECTIU ECOLOGISTA BOSC VERD (BOSC VERD-EdC), Jordi Asensi
ASSOCIACIÓ DE DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL DEL PLA DE L’ESTANY (LIMNOS-EdC), Juanjo Butron Melero, president
ASSOCIACIÓ MEDIAMBIENTAL VALL DEL GES- EdC. Moises Company i Caballeria, president
INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL (ICHN), Joan Pino, president
LLIGA PER A LA DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL (DEPANA), Marta Gumà i Bondia, presidenta
PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’EBRE (PDE), Manolo Tomàs, portaveu
SEO BIRD LIFE – CATALUNYA, Cristina Sánchez Alonso, delegada de Catalunya
GRUP DE DEFENSA DEL TER, Ginesta Mary Rodríguez, presidenta
ASSOCIACIÓ NATURALISTES DE GIRONA (ANG), Emma Soy Massoni, presidenta
AMIGOS DE LA TIERRA, Víctor Barro, president
FEDERACIÓ ECOLOGISTES EN ACCIÓ DE CATALUNYA, Eloi Nolla, president

CENTRE D’ANÀLISI I PROGRAMES SANITARIS (CAPS), Josep Martí Valls, vicepresident
ECOSERVEIS, Marta García París, presidenta
OBRADOR DEL TERCER SECTOR AMBIENTAL DE CATALUNYA (O3sac.org), Marta Grau, coordinadora tècnica
APMA del Garraf, Andreu Bosc, vicepresident
APQUIRA, Santiago Cutura Albalate, president
PLATAFORMA ALTERNATIVA A L’ABOCADOR DE CRUÏLLES (PAAC), Daniel Gonzalez, president
MOViMENT ECOLOGISTA SANTFELIUENC (MES), Joel Carreras
PLATAFORMA RUBÍ SENSE ABOCADORS, Montse Rousse, portaveu de la plataforma
ASSOCIACIÓ NATURALISTA TORRELLENCA LA FORMIGA (ANT), Rosa Simon Julià, presidenta
ASSOCIACIÓ RUBÍ D’ARREL, Rafel Bosch, president
ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE CAN SANT JOAN DE MONTCADA, José Luís Conejero, representant
CENTRE D’ESTUDIS SEGARRENCS, Max Turull Rubinat, president
SOS EMPORDANET, Catherine Perelló Scherdel, presidenta
LA PLATAFORMA DEL PRIORAT (XARXA SUD) Mike Holt, representant
DEFENTERRA (XARXA SUD), Mathew Daniel Barton, president
MARTORELL VIU, Rafa Diez, representant
CENTRE EXCURSIONISTA BORGES- GARRIGUES, Jordi Giné Giné, president
TRENCA, Núria Esteve Latorre, presidenta
LA BANQUETA DE JUNEDA, Pere Olivart Salla, president
PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA SALUT I EL MEDI AMBIENT I EL MOVIMENT CONTRA LA INCINERACIÓ A UNILAND, Mercè Mestres Bertran, vocal de Medi Ambient.

PLATAFORMA CEL NET, Josep Maria Torres, president
SALVEM SOLIUS, Miquel Pros, president
ASSOCIACIÓ HABITAT, Xavier Martí Ausejo, president)
Altres adhesions:
DECIDIM RIPOLLET, Antoni Pijuan Badia
ALTERNATIVA D’UNITAT POPULAR DE RUBÍ (AUP), Mireia Gascon Merlos, regidora
Associació de Municipis Eòlics de Catalunya (AMEC), Carlos Gibert Bernaus, president
Catalunya, 8 de febrer de 2018.

Visita pla dels estanyols Dia Mundial de les Zones Humides Estany de Banyoles

La sortida al Pla dels Estanyols de la Puda pel dia de les Zones Humides desperta gran interès

  • Més de 65 persones assisteixen a la visita guiada pel Pla dels Estanyols en motiu de la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides. La visita va transcórrer per un nou tram d’itinerari que permet accedir als estanyols des del passeig de l’Estany, on durant tot aquest hivern s’han estat observant unes cigonyes que van amenitzar part de la sortida.
  • L’activitat estava organitzada pel Consorci de l’Estany, Limnos i el Museu Darder i serveix per donar visibilitat a la declaració de l’espai d’interès natural de l’Estany de Banyoles com a espai  Ramsar en el llistat de Zones Humides d’Importància Internacional. Al voltant del 2 de febrer arreu del món es celebren activitats amb motiu del Dia Mundial de les Zones Humides.

Banyoles, 6 de febrer de 2018.

Malgrat l’amenaça de pluja un bon nombre de persones van participar de l’activitat matinal del diumenge 4 de febrer durant la visita al Pla dels Estanyols. La visita va transcórrer per l’itinerari de 2 km. i pendent molt suau que discorre sortint de davant el camp de futbol direcció els desmais, agafant el nou itinerari que surt a la zona de sortida de regates, abans de l’escola Casa Nostra,  passant per l’estanyol de Montalt, l’estanyol de la Puda i la Font Pudosa fins a retornar al lloc de sortida pel passeig Dalmau. Durant la visita es van donar nombroses explicacions sobre els valors de l’espai, la creació del nou itinerari, el projecte de la cigonya blanca, la creació de la llacuna de les cigonyes i la llacuna de Casa Nostra, la formació dels estanyols i la Font Pudosa.Aquest any el lema del DMZH era “Zones Humides per un futur urbà més sostenible”, i durant la visita es va donar especial importància a espais com el Pla dels estanyols i els itineraris que permeten gaudir dels beneficis que ens aporten sigui per la salut, com a control d’inundacions, com a reservori de biodiversitat, o com a l’atenuació del canvi climàtic.

20180204_DMZH_Puda (1) (1024x768)

La visita va comptar amb la participació del coordinador tècnic del Consorci de l’Estany i un membre de Limnos que van explicar amb satisfacció com la nova llacuna creada a l’inici del nou itinerari a l’estany ha atret la presència d’un grup de més de 60 cigonyes hivernants. Durant el dia de la visita només se’n van veure unes 20 i és que la majoria d’exemplars ja estan retornant als seus llocs de cria i queden uns pocs exemplars que esperem que encara es quedin uns dies més.

Es van informar també del projecte que s’ha presentat el dimarts 6 de febrer:  Creació d’un itinerari terapèutic circular al pla dels Estanyols amb la restauració d’una zona humida, a Banyoles (Pla de l’Estany)  que té per objectiu desenvolupar actuacions encaminades a restaurar i potenciar el pla dels Estanyols de la Puda. El treball desenvolupat enguany, liderat pel Consorci de l’Estany i finançat per l’Obra Social “la Caixa” i la Diputació de Girona, ha permès executar la primera fase del projecte, que ha inclòs la creació d’una nova llacuna al pla dels Estanyols i d’un itinerari saludable. Aquestes actuacions tenen com a finalitat última fomentar i potenciar el contacte dels ciutadans amb la natura, promocionar la salut i contribuir al benestar de la població local i dels visitants de la zona. Podeu consultar la notícia complerta aquí.

Les entitats organitzadores s’han mostrat satisfetes per la repercussió de l’activitat, motiu d’interès i de bona acollida de les actuacions de restauració i millora de l’entorn de l’Estany. Segons Miquel Campos, coordinador del projecte “Volem conscienciar la gent de la transcendència que té disposar d’aquest espai” tal com recollia la notícia del El Punt Diari del 3 de febrer amb el títol “El patrimoni natural del sud de l’estany de Banyoles, més a l’abast” que podeu consultar aquí.

20180204_DMZH_Puda (3) (1024x768)

Visita pla dels estanyols Dia Mundial de les Zones Humides Estany de Banyoles

Visita pla dels estanyols Dia Mundial de les Zones Humides Estany de Banyoles

2018_02_04_Sortida_DMZH_petit

El proper 4 de febrer visita guiada al pla dels Estanyols de la Puda per celebrar el Dia Mundial de les Zones Humides

Un any més el Consorci de l’Estany conjuntament amb l’associació LIMNOS i el Museu Darder, celebren el Dia Mundial de les Zones Humides com a commemoració de la signatura del Conveni Ramsar de l’any 1971 per a la protecció dels ecosistemes aquàtics a nivell mundial.

Dia Mundial de les Zones Humides 2018

El Dia Mundial de les Zones Humides commemora la signatura del Conveni RAMSAR, el 2 de febrer de 1971. Conveni anomenat RAMSAR, és el primer tractat internacional modern, de caràcter intergovernamental, sobre conservació i ús sostenible dels recursos naturals de les zones humides.
Des de 1997, cada any organismes oficials, organitzacions no governamentals i grups de ciutadans de tots els nivells han aprofitat l’oportunitat per realitzar actes i activitats encaminats a augmentar la sensibilització del públic en general sobre els valors de les zones humides i els beneficis que reporten a la societat. Així doncs, la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides té com a objectiu divulgar el valor d’aquests tipus d’espais naturals, uns dels més productius i rics de la Terra i, a la vegada, dels més fràgils i amenaçats.

Per aquest any 2018, el Comitè Permanent de la Convenció de Ramsar sobre les Zones Humides va aprovà el lema per la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides: “les zones humides per un futur urbà sostenible”.

Poster_GIF_ Spanish

Amb aquest pretext, i des de fa uns anys, el Consorci de l’Estany, l’associació naturalista LIMNOS i el Museu Darder cooperen per divulgar el nostre patrimoni natural i cultural de l’Espai Natural Protegit de l’Estany de Banyoles i commemorar aquesta data. Espai natural que fou designat com a Zona Humida d’Importància Internacional i incorporat a la llista d’espais RAMSAR, el passat 20 de desembre de 2002.


Activitats al Pla de l’Estany 2018

Diumenge, 4 de febrer de 2018
Matí
Visita guiada al pla dels Estanyols de la Puda a càrrec Carles Quer, biòleg i membre de LIMNOS i Miquel Campos, tècnic coordinador del Consorci de l’Estany.
Qui ens acompanyi podrà gaudir de la descoberta dels estanyols de Montalt i de la Cendra, la llacuna de les cigonyes, els boscos de l’entorn i la font de la Puda. També s’explicaran les millores d’aquest itinerari previstes per aquest 2018 i també el projecte de connexió amb el paratge de les Estunes. Per altra banda es farà un repàs del projecte de la cigonya blanca de l’Estany de Banyoles, entre altres curiositats.

Lloc i hora de trobada – 10:30 h davant del Camp de Futbol Nou al front d’Estany (passeig Darder). Durada aproximada 2,5 hores.

Activitat gratuïta.
Organitza: Consorci de l’Estany, LIMNOS i Museu Darder

 

2018_Targeto