salze talat a prop de l'aigua 2 (1024x791)

Limnos demana que es reposin els arbres talats a la vora de l’estany

Durant els últims mesos s’estan duent a terme diferents actuacions sobre arbres i altra vegetació al voltant de l’estany de Banyoles. Al parc de la Draga, per exemple, s’estan talant pollancres híbrids, que es fan servir en jardineria, que han acabat la seva vida útil i seran substituïts per altres arbres nous més adequats. També s’està actuant sobre arbres que formen part dels boscos que voregen l’estany i que estan morts, malalts o que s’han inclinat fins el punt que poden representar un perill per als vianants. Igualment s’estan fent altres actuacions sobre la vegetació tècnicament justificades.

Hem observat, però, que en les darreres setmanes s’han talat alguns verns i salzes individuals de la zona del front d’estany de Banyoles. Eren arbres autòctons que havien crescut de forma natural a la vora o a prop de l’estany, amb prou anys de vida, i que tenien un evident valor paisatgístic i medi ambiental. Els motius de la tala serien, segons els serveis tècnics consultats, la mala salut d’aquests arbres, o bé que perjudicaven el muret o mota de l’estany. El problema rau en què no està prevista la reposició d’aquests arbres.

L’associació Limnos lamenta la manca d’informació pública prèvia a la tala dels arbres, en una actuació de fets consumats que es repeteix freqüentment, obviant el dret de la ciutadania a conèixer els motius d’aquestes actuacions; alhora expressa la necessita que totes les entitats implicades en aquests temes, ajuntaments, consell comarcal, consorci … mostrin màxima sensibilitat ambiental i que això es tradueixi en fets.

 

salze talat a prop de l'aigua 2 (768x1024)Lamentem també que, com a norma general en qualsevol tipus de tala, no es consideri la reposició immediata de l’arbrat desaparegut, En el cas concret dels arbres del front d’estany esmentats el que demanem és la seva reposició, el més aviat possible, en el mateix lloc o en un de molt proper (assegurant que no perjudiquin la mota si és el cas) per tal de recuperar el valor ecològic i paisatgístic de la zona.

Instem als ajuntaments implicats a elaborar una ordenança de protecció de l’arbrat i altra vegetació d’interès local, com ja tenen algunes localitats catalanes. En aquesta ordenança s’haurien de tenir en compte arbres, arbustos i altra vegetació d’especial interès, bé perquè són arbres monumentals o amb valors històrics i culturals, bé per les seves característiques biomètriques (alçària, amplada) o perquè tenen valor paisatgístic i medi ambientals o es tracta de vegetació autòctona.

Així mateix és important que, a curt termini, es facin accions d’informació i sensibilització dirigides a la ciutadania sobre el valor i la importància de la vegetació autòctona (arbres, arbustos i vegetació aquàtica) que puguin ajudar a fer evolucionar algunes idees tòpiques i antigues encara fortament arrelades entre una part de la població de la comarca. Cal, definitivament, deslligar l’abundància de vegetació aquàtica del concepte de brutícia o de falta de manteniment; cal que tothom tingui clar que si la vegetació no deixa veure l’estany no implica que s’hagi de tallar, només vol dir que has de caminar unes passes més enllà per poder veure’l; cal que el passejant reconegui que uns quants arbres no impedeixen la vista d’un paisatge o un monument, sinó que l’emmarquen i el sublimen; cal que els organitzadors d’esdeveniments esportius implementin ja la idea de que respectar al màxim els nostres arbres, la nostra vegetació i la nostra fauna no només no és incompatible amb la pràctica esportiva, sinó que la complementa i la fa més sostenible. Hi ha molta feina a fer i des de Limnos ens comprometem a participar en qualsevol tasca d’aquest tipus.

Logo_LIMNOS_EdC

Medi Ambient, un departament imprescindible del nou govern de la Generalitat per garantir el futur de Catalunya

Antecedents.
1.- A l’inici de l’anterior legislatura (que ha finalitzat per causa de la intervenció de les institucions catalanes per part de l’estat, amb l’aplicació de l’article 155), una majoria aclaparadora de les entitats ecologistes catalanes, ens vam adreçar als diferents grups polítics representats al Parlament de Catalunya per alertar-los sobre la ineficàcia de donar continuïtat a les funcions i estructura actual del Departament de Territori i Sostenibilitat. Vam presentar la demanda que es recuperés la conselleria de Medi Ambient amb unes funcions i estructura que permetessin
abordar els reptes bàsics per a la construcció amb criteris de sostenibilitat del futur país que volem.

Considerem que els fets confirmen abastament els arguments exposats ara fa dos anys: el DTS ha estat prioritàriament el de la promoció i foment de les infraestructures, al qual ha subordinat les polítiques ambientals i de preservació del medi, mancades totalment d’una visió forta i transversal de sostenibilitat per al conjunt de l’acció de govern.

La paràlisi de les institucions de govern arrel de l’aplicació de l’article 155 ha dificultat encara més la recuperació ambiental del nostre país.

2.- L’any 1992 el president de la Generalitat va nomenar, no per casualitat, per primera vegada un conseller de Medi Ambient, Albert Vilalta. Aquesta conselleria de nova creació va ser una de les més transformadores de l’acció del govern. Catalunya s’avançà a la resta de comunitats autònomes i a l’estat espanyol en disposar d’un Departament de Medi Ambient en un moment en el que calia abordar molts reptes: ens havíem incorporat a la UE i la situació ambiental a Catalunya era la d’un un país castigat per una dictadura, amb dèficits severs en infraestructures i serveis socials si ens comparàvem amb la mitjana europea i , especialment, amb un retard molt greu en el compliment dels estàndards de qualitat de vida europeus i de protecció del medi i la biodiversitat.

El nou Departament de Medi Ambient va dissenyar i realitzar canvis necessaris pel país, com ho van ser: el Pla de Sanejament i la construcció de depuradores; la Llei de Residus que, per primera vegada, va fer prioritaris els criteris de prevenció, reducció, reciclatge i millora de la gestió, i va posar en marxa la recollida selectiva; o el Pla d’Espais d‘Interès Natural (PEIN) que va incloure el 21% del territori dins dels espais protegits del país. Aquests canvis i altres van frenar el procés de degradació ambiental molt greu i van dinamitzar el país en la direcció d’una economia amb més respecte pel medi i, per tant, amb més futur.

3.- Però, lamentablement, els successius governs no van mantenir una políticaamb criteris ambientals forts. Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental en un moment on s’ha posat de manifest la necessitat d’un canvi ambiental radical que pugui fer front als desafiaments globals del canvi climàtic, la construcció de nous models socials, econòmics i ecològics. Retrocés també en relació als països europeus capdavanters que reforcen i no redueixen els seus ens ambientals de govern. La Unió Europea atorga, dins de la Comissió Europea, un paper rellevant al Comissari de Medi Ambient i manté i impulsa l’Agència Europea de Medi Ambient com òrgans de primer nivell de la seva acció de govern comunitària.

A Catalunya, paral·lelament a la blasmada llei Òmnibus, el govern català va nomenar un conseller de Territori i de Sostenibilitat a qui es va atorgar dues competències. D’aquesta manera, la preservació del medi i la sostenibilitat restavem subordinades al desenvolupament de les infraestructures de transport, energètiques, …. situació que ens va fer tornar 23 anys enrere quan el Dept. d’Obres Públiques tenia dintre seu una DG de Medi Ambient subordinada (amb Jacint Mateu com a director).

En plena època de retallades socials, es van tornar a barrejar dues competències que, en el marc dels models socioeconòmics vigents, la realitat ha demostrat que tenen tendència a esdevenir pols oposats. ”Territori”, amb àmbits tant forts com Obres Públiques, Infraestructures i Urbanisme, subordina l’altra competència cabdal i tranversal, com ho és la “preservació del medi i la biodiversitat”, que esdevé
inoperativa.

Què proposem?.

4.- Demanem un canvi de la situació actual, amb un Departament de Territori i Sostenibilitat i un Conseller al capdavant que desenvolupa competències urbanístiques i de foment d’infraestructures, mentre es delega en un secretari general les accions que s’han mostrat insuficients per frenar la pèrdua de biodiversitat, les agressions al medi i al territori, o el desplegament d’una orientació transversal de sostenibilitat
que amari tota l’acció de govern de la Generalitat.

La creació de l’Agència Catalana de la Natura (compromís positiu que va assumir el govern cessat per l’art. 155), redueix notablement l’acció de govern ambiental si no es disposa alhora d’un Departament fort de Medi Ambient, perquè l’acció ambiental resta esquarterada en diversos Departament, Agències i Secretaries amb insuficient coordinació i visió sistèmica, mentre les decisions i el pressupost el de cideixen consellers o conselleres externs del departament de Medi Ambient, un desencert que cal corregir.
5.- Considerem que el repartiment de competències ambientals entre dos conselleries no s’hauria de donar en un govern perquè comporta una clara manca d’eficiència i eficàcia: com exemple paradigmàtic esmentem el dels Parcs Naturals catalans. Aquests espais, on la preservació de la natura i el paisatge han de ser les prioritats de la seva gestió, funcionen a la inversa del que caldria esperar.

Si bé els parcs naturals depenen del Dpt. de Territori i Sostenibilitat, la gestió dels boscos (siguin públics o privats, protegits o no) recau en el Dpt. d’Agricultura, així com la gestió i manteniment de les pastures, pistes forestals, o la gestió de la caça i la pesca. D’aquesta manera, tot i que Territori i Sostenibilitat tingui les competències en espais naturals protegits, qui en fa la gestió i decideix què s’hi talla, caça o pesca, o quines pistes forestals s’hi construeixen, sigui el Dpt. d’Agricultura, i ho fa, en la major part de les actuacions, fent prevaldre el criteri d’explotació per sobre de la gestió sostenible.

Així doncs ens trobem amb la paradoxa que els òrgans de gestió dels espais naturals protegits, que han de garantir-ne la protecció, no poden portar a terme les seves tasques per intromissió d’un altre departament. Cal tenir un sol departament amb les competències ambientals plenes, com la resta tenen les seves pròpies; el contrari ocasiona la impossibilitat de gestionar i ordenar. Aquesta reflexió propi Consell de Protecció de la Natura de Catalunya, òrgan assessor del govern.

6.- La República Federal Alemanya, paradigma ambiental de molts governs europeus, no qüestiona el manteniment del Ministeri de Medi Ambient, el qual ha afavorit l’increment de la R+D i el desenvolupament tecnològic vinculat als diferents sectors ambientals (energia, atmosfera, aigua, residus, etc.), tot fent més competitives les indústries alemanyes en exportar productes amb innovacions i aplicacions ambientals.

El medi ambient s’ha convertit en un dels principals reptes d’interès i preocupació internacional, com ho demostren les cimeres sobre el canvi climàtic, vist l’efecte que l’actual model sociopolític de consum de recursos està tenint en les economies mundials, la salut humana i dels ecosistemes planetaris, la pèrdua de biodiversitat o l’esgotament de recursos. La societat catalana reclama sens dubte la necessitat de cercar nous models que puguin garantir la sostenibilitat a escala planetària i deixar enrere la crisi ocasionada per la insostenibilitat dels models actuals.

7.- La conservació de la Biodiversitat, està amenaçada pels nostres impactes sobre el territori i per la insuficient atenció i prioritat dedicada en aquests últims anys a Catalunya pels diferents governs i colors politics. La pèrdua de biodiversitat no és un problema que només afecti a animals, plantes o ecosistemes: l’espècie humana és totalment dependent d’aquesta diversitat biològica. El compromís de la Unió Europea
de la Meta 2020 de biodiversitat, així com els acords de la Convenció sobreDiversitat Biològica de Nagoya, obliguen les societats i tots els governs a prendre mesures dràstiques per aturar la degradació ambiental que està al darrera de la pèrdua de biodiversitat.
La tasca iniciada pel Govern amb l’elaboració, procés participatiu i document final, (juliol de 2017) de l’”Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat” i la presentació de la proposició de Llei al Parlament de creació de l’”Agència de Protecció de la Natura i la Biodiversitat” (setembre 2017) han restat interrompudes per causa de la suspensió de les institucions de govern de la Generalitat.

Considerem imprescindible tanmateix el compromís de realitzar i aprovar la Llei de la Biodiversitat de Catalunya, que actualitzi el nostre ordenament jurídic a les directives i compromisos per frenar la pèrdua de la nostra biodiversitat tant en espècies com en ecosistemes: no tenim la Llei de Biodiversitat ni tenim Directrius de connectivitat ecològica, ni el Catàleg d’espècies de la fauna en perill d’extinció i ni
tant sols tenim realitzats els plans de recuperació de les espècies de la fauna i la flora que a hores d’ara es troben en el límit de la seva supervivència bàsica.

Cal avançar per superar la situació dramàtica en què ens trobem com a país a l’hora de conservar l’entorn, un dels trets més importants també de la nostra identitat nacional. Cal avançar en el procés cap un país que sigui capaç d’orientar el nostre futur amb la fermesa de preservar el nostre patrimoni ambiental del qual depèn ineludiblement el nostre benestar i qualitat de vida: i aquest ha de ser també un component indefugible del procés del definir el nostre futur com a nova república dins del concert de nacions que avancen cap a una nova cultura ambiental planetària.

7.- Cal integrar els criteris de la Sostenibilitat dins de la resta de departaments, considerant sempre les repercussions que tenen les polítiques sectorials sobre el medi ambient. Dit d’altra manera, cal una “ambientalització” de tota la Generalitat i per fer-ho és del tot imprescindible recuperar un Departament de Medi Ambient amb unes competències fortes en la gestió del medi natural, la biodiversitat, les polítiques de gestió dels sectors amb més incidència ambiental (aigua, energia, residus, mobilitat), l’educació ambiental, i amb capacitat per enfortir I fer efectiva l’avaluació ambiental estratègica que s’hauria d’afegir a les polítiques per transformar les actuacions en Urbanisme, Obres Públiques, Indústria, … cap a la sostenibilitat  i la preservació del medi ambient.

8.- Per tot l’argumentari exposat, demanem, per tant, recuperar el Departament de Medi Ambient, com a eina imprescindible dins de l’acció d’aquest nou govern per poder avançar cap a una transformació del model de país que volem, on la preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals i de sostenibilitat esdevinguin una peça clau i transversal del nostre futur com a poble així com de l’acció de totes les nostres institucions de govern. Alhora que ens comprometem a donar suport al procés participatiu per contribuir a assolir aquests objectius indefugibles i esperançadors.

S’adhereixen al Manifest:
FEDERACIÓ ECOLOGISTES DE CATALUNYA (EdC), Ramon Minoves, president
CENTRE D’ECOLOGIA I PROJECTES ALTERNATIUS (CEPA-EdC), Pilar Magdalena Malo, presidenta
GRUP D’ESTUDI I PROTECCIÓ DELS ECOSISTEMES NATURALS (GEPECEdC), Andreu Escolà Llevat, president
INSTITUCIÓ DE PONENT PER A L’ESTUDI I CONSERVACIÓ DE L’ENTORN NATURAL (IPCENA-EdC), Joan Vàzquez Mendieta, secretari
INSTITUCIÓ ALT EMPODANESA PER A L’ESTUDI I DEFENSA DE LA NATURA (IAEDEN-EdC), Llorenç Pacua, president
ASSOCIACIÓ PER A LA DEFENSA DE LA NATURA DE CATALUNYA (ADENC-EdC), Joan Carles Sallas
COL·LECTIU ECOLOGISTA BOSC VERD (BOSC VERD-EdC), Jordi Asensi
ASSOCIACIÓ DE DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL DEL PLA DE L’ESTANY (LIMNOS-EdC), Juanjo Butron Melero, president
ASSOCIACIÓ MEDIAMBIENTAL VALL DEL GES- EdC. Moises Company i Caballeria, president
INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL (ICHN), Joan Pino, president
LLIGA PER A LA DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL (DEPANA), Marta Gumà i Bondia, presidenta
PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’EBRE (PDE), Manolo Tomàs, portaveu
SEO BIRD LIFE – CATALUNYA, Cristina Sánchez Alonso, delegada de Catalunya
GRUP DE DEFENSA DEL TER, Ginesta Mary Rodríguez, presidenta
ASSOCIACIÓ NATURALISTES DE GIRONA (ANG), Emma Soy Massoni, presidenta
AMIGOS DE LA TIERRA, Víctor Barro, president
FEDERACIÓ ECOLOGISTES EN ACCIÓ DE CATALUNYA, Eloi Nolla, president

CENTRE D’ANÀLISI I PROGRAMES SANITARIS (CAPS), Josep Martí Valls, vicepresident
ECOSERVEIS, Marta García París, presidenta
OBRADOR DEL TERCER SECTOR AMBIENTAL DE CATALUNYA (O3sac.org), Marta Grau, coordinadora tècnica
APMA del Garraf, Andreu Bosc, vicepresident
APQUIRA, Santiago Cutura Albalate, president
PLATAFORMA ALTERNATIVA A L’ABOCADOR DE CRUÏLLES (PAAC), Daniel Gonzalez, president
MOViMENT ECOLOGISTA SANTFELIUENC (MES), Joel Carreras
PLATAFORMA RUBÍ SENSE ABOCADORS, Montse Rousse, portaveu de la plataforma
ASSOCIACIÓ NATURALISTA TORRELLENCA LA FORMIGA (ANT), Rosa Simon Julià, presidenta
ASSOCIACIÓ RUBÍ D’ARREL, Rafel Bosch, president
ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE CAN SANT JOAN DE MONTCADA, José Luís Conejero, representant
CENTRE D’ESTUDIS SEGARRENCS, Max Turull Rubinat, president
SOS EMPORDANET, Catherine Perelló Scherdel, presidenta
LA PLATAFORMA DEL PRIORAT (XARXA SUD) Mike Holt, representant
DEFENTERRA (XARXA SUD), Mathew Daniel Barton, president
MARTORELL VIU, Rafa Diez, representant
CENTRE EXCURSIONISTA BORGES- GARRIGUES, Jordi Giné Giné, president
TRENCA, Núria Esteve Latorre, presidenta
LA BANQUETA DE JUNEDA, Pere Olivart Salla, president
PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA SALUT I EL MEDI AMBIENT I EL MOVIMENT CONTRA LA INCINERACIÓ A UNILAND, Mercè Mestres Bertran, vocal de Medi Ambient.

PLATAFORMA CEL NET, Josep Maria Torres, president
SALVEM SOLIUS, Miquel Pros, president
ASSOCIACIÓ HABITAT, Xavier Martí Ausejo, president)
Altres adhesions:
DECIDIM RIPOLLET, Antoni Pijuan Badia
ALTERNATIVA D’UNITAT POPULAR DE RUBÍ (AUP), Mireia Gascon Merlos, regidora
Associació de Municipis Eòlics de Catalunya (AMEC), Carlos Gibert Bernaus, president
Catalunya, 8 de febrer de 2018.

Visita pla dels estanyols Dia Mundial de les Zones Humides Estany de Banyoles

La sortida al Pla dels Estanyols de la Puda pel dia de les Zones Humides desperta gran interès

  • Més de 65 persones assisteixen a la visita guiada pel Pla dels Estanyols en motiu de la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides. La visita va transcórrer per un nou tram d’itinerari que permet accedir als estanyols des del passeig de l’Estany, on durant tot aquest hivern s’han estat observant unes cigonyes que van amenitzar part de la sortida.
  • L’activitat estava organitzada pel Consorci de l’Estany, Limnos i el Museu Darder i serveix per donar visibilitat a la declaració de l’espai d’interès natural de l’Estany de Banyoles com a espai  Ramsar en el llistat de Zones Humides d’Importància Internacional. Al voltant del 2 de febrer arreu del món es celebren activitats amb motiu del Dia Mundial de les Zones Humides.

Banyoles, 6 de febrer de 2018.

Malgrat l’amenaça de pluja un bon nombre de persones van participar de l’activitat matinal del diumenge 4 de febrer durant la visita al Pla dels Estanyols. La visita va transcórrer per l’itinerari de 2 km. i pendent molt suau que discorre sortint de davant el camp de futbol direcció els desmais, agafant el nou itinerari que surt a la zona de sortida de regates, abans de l’escola Casa Nostra,  passant per l’estanyol de Montalt, l’estanyol de la Puda i la Font Pudosa fins a retornar al lloc de sortida pel passeig Dalmau. Durant la visita es van donar nombroses explicacions sobre els valors de l’espai, la creació del nou itinerari, el projecte de la cigonya blanca, la creació de la llacuna de les cigonyes i la llacuna de Casa Nostra, la formació dels estanyols i la Font Pudosa.Aquest any el lema del DMZH era “Zones Humides per un futur urbà més sostenible”, i durant la visita es va donar especial importància a espais com el Pla dels estanyols i els itineraris que permeten gaudir dels beneficis que ens aporten sigui per la salut, com a control d’inundacions, com a reservori de biodiversitat, o com a l’atenuació del canvi climàtic.

20180204_DMZH_Puda (1) (1024x768)

La visita va comptar amb la participació del coordinador tècnic del Consorci de l’Estany i un membre de Limnos que van explicar amb satisfacció com la nova llacuna creada a l’inici del nou itinerari a l’estany ha atret la presència d’un grup de més de 60 cigonyes hivernants. Durant el dia de la visita només se’n van veure unes 20 i és que la majoria d’exemplars ja estan retornant als seus llocs de cria i queden uns pocs exemplars que esperem que encara es quedin uns dies més.

Es van informar també del projecte que s’ha presentat el dimarts 6 de febrer:  Creació d’un itinerari terapèutic circular al pla dels Estanyols amb la restauració d’una zona humida, a Banyoles (Pla de l’Estany)  que té per objectiu desenvolupar actuacions encaminades a restaurar i potenciar el pla dels Estanyols de la Puda. El treball desenvolupat enguany, liderat pel Consorci de l’Estany i finançat per l’Obra Social “la Caixa” i la Diputació de Girona, ha permès executar la primera fase del projecte, que ha inclòs la creació d’una nova llacuna al pla dels Estanyols i d’un itinerari saludable. Aquestes actuacions tenen com a finalitat última fomentar i potenciar el contacte dels ciutadans amb la natura, promocionar la salut i contribuir al benestar de la població local i dels visitants de la zona. Podeu consultar la notícia complerta aquí.

Les entitats organitzadores s’han mostrat satisfetes per la repercussió de l’activitat, motiu d’interès i de bona acollida de les actuacions de restauració i millora de l’entorn de l’Estany. Segons Miquel Campos, coordinador del projecte “Volem conscienciar la gent de la transcendència que té disposar d’aquest espai” tal com recollia la notícia del El Punt Diari del 3 de febrer amb el títol “El patrimoni natural del sud de l’estany de Banyoles, més a l’abast” que podeu consultar aquí.

20180204_DMZH_Puda (3) (1024x768)

Visita pla dels estanyols Dia Mundial de les Zones Humides Estany de Banyoles

Visita pla dels estanyols Dia Mundial de les Zones Humides Estany de Banyoles

2018_02_04_Sortida_DMZH_petit

El proper 4 de febrer visita guiada al pla dels Estanyols de la Puda per celebrar el Dia Mundial de les Zones Humides

Un any més el Consorci de l’Estany conjuntament amb l’associació LIMNOS i el Museu Darder, celebren el Dia Mundial de les Zones Humides com a commemoració de la signatura del Conveni Ramsar de l’any 1971 per a la protecció dels ecosistemes aquàtics a nivell mundial.

Dia Mundial de les Zones Humides 2018

El Dia Mundial de les Zones Humides commemora la signatura del Conveni RAMSAR, el 2 de febrer de 1971. Conveni anomenat RAMSAR, és el primer tractat internacional modern, de caràcter intergovernamental, sobre conservació i ús sostenible dels recursos naturals de les zones humides.
Des de 1997, cada any organismes oficials, organitzacions no governamentals i grups de ciutadans de tots els nivells han aprofitat l’oportunitat per realitzar actes i activitats encaminats a augmentar la sensibilització del públic en general sobre els valors de les zones humides i els beneficis que reporten a la societat. Així doncs, la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides té com a objectiu divulgar el valor d’aquests tipus d’espais naturals, uns dels més productius i rics de la Terra i, a la vegada, dels més fràgils i amenaçats.

Per aquest any 2018, el Comitè Permanent de la Convenció de Ramsar sobre les Zones Humides va aprovà el lema per la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides: “les zones humides per un futur urbà sostenible”.

Poster_GIF_ Spanish

Amb aquest pretext, i des de fa uns anys, el Consorci de l’Estany, l’associació naturalista LIMNOS i el Museu Darder cooperen per divulgar el nostre patrimoni natural i cultural de l’Espai Natural Protegit de l’Estany de Banyoles i commemorar aquesta data. Espai natural que fou designat com a Zona Humida d’Importància Internacional i incorporat a la llista d’espais RAMSAR, el passat 20 de desembre de 2002.


Activitats al Pla de l’Estany 2018

Diumenge, 4 de febrer de 2018
Matí
Visita guiada al pla dels Estanyols de la Puda a càrrec Carles Quer, biòleg i membre de LIMNOS i Miquel Campos, tècnic coordinador del Consorci de l’Estany.
Qui ens acompanyi podrà gaudir de la descoberta dels estanyols de Montalt i de la Cendra, la llacuna de les cigonyes, els boscos de l’entorn i la font de la Puda. També s’explicaran les millores d’aquest itinerari previstes per aquest 2018 i també el projecte de connexió amb el paratge de les Estunes. Per altra banda es farà un repàs del projecte de la cigonya blanca de l’Estany de Banyoles, entre altres curiositats.

Lloc i hora de trobada – 10:30 h davant del Camp de Futbol Nou al front d’Estany (passeig Darder). Durada aproximada 2,5 hores.

Activitat gratuïta.
Organitza: Consorci de l’Estany, LIMNOS i Museu Darder

 

2018_Targeto

20180114_cens estany (6) (1024x767)

Lleugera baixada del nombre d’ocells aquàtics en el XXIVè cens d’ocells aquàtics de l’Estany de Banyoles

• Les 5 espècies més abundants del cens baixen el seu nombre respecte anys anteriors: el gavià, la gavina, la fotja, l’ànec collverd i l’esplugabous.

• Destacar la presència de 27 cigonyes blanques hivernants i la recuperació del morell de cap roig, i lamentar la sequera a les llacunes de Can Morgat.

• Al Fluvià destaca la presència de 19 ànecs mandarins, una espècie exòtica, que mai havia assolit aquestes xifres a l’espai.

Banyoles, 24 de gener de 2018

Un any més, durant el gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995, essent aquesta la 24ena edició, i a l’Illa de Fares i al Fluvià des del 2001. Aquest any el cens es va realitzar dissabte 13 de gener al Fluvià i el diumenge 14 a l’Estany, tot i que, s’incorporen totes les dades entre el 10 i el 20 de gener, incloent espais com el Pla de Martís. Han participat al cens 12 persones.

Aquest any el cens de l’Estany de Banyoles va estar marcat per amenaça de pluja, molt necessària per la sequera que ha viscut la comarca aquest any. La tendència general del cens ha estat una disminució de la majoria d’espècies, almenys les més abundants. Només 160 ànecs collverd, tot i que aquest any estan molt dispersos i poden estar subestimats, la dada més baixa des de 2011. També menys fotges, des de 2006 que no n’hi havia tan poques, o els 187 esplugabous, després de dos anys augmentant el números d’exemplars a l’espectacular dormidor del Parc de la Draga.

La sequera afecta al nivell de l’estany, a la qualitat de l’aigua i a l’hàbitat, de manera que aquest any les llacunes de Can Morgat estaven seques. Això ha afectat per exemple al cabusset que només ha estat localitzat a l’estany amb 1 exemplar. A les llacunes el més destacable tot i la sequera ha estat un grupet de 15 ànecs xarxets. Es probable que la sequera també hagi pogut afectar a la resta d’espècies.

Com a dades positives cal destacar la presència d’un grup de 27 cigonyes hivernants, fet ja noticiat a Banyoles aquest hivern. Gràcies a la nova bassa creada a la zona de la llacuna de Casa Nostra al sud de l’Estany s’hi ha establert un grup de cigonyes hivernants que han acompanyat a la parella reproductora de la zona, i que cada nit han dormit a la ciutat de Banyoles i durant el dia s’han alimentat a l’Abocador. Una altra espècie remarcable ha estat la recuperació del morell cap roig com a espècie d’ànec capbussador hivernant, un ocell comú fins el 2013 i que no s’havia localitzat els últims 4 anys. Altres espècies rellevants han estat la daurada grossa vista entre les fredelugues al Pla de Martís, o els 4 martinets blancs vistos al dormidor d’esplugabous al Parc de la Draga. La resta d’espècies comuns o testimonials han estat la polla d’aigua, el blauet, el bernat pescaire, els corbs marins, els ànecs domèstics, els rasclons, becadells, etc.

Com sempre, menció especial pels gavians i gavines. Ha baixat el nombre de gavines fins a 60, el menor número detectat des de 1996, i els gavians argentats amb un total de 679 individus. Cal dir, que la població hivernant de gavians és molt variable i que sovint van a dormir a sobre les naus industrials de la zona de Banyoles i Porqueres, pel que aquesta disminució cal analitzar-la prudentment, i dins la variabilitat normal de l’espècie els últims anys. Destacable tal com va passar l’any passat la presència de gavià fosc i gavià caspi, dues espècies escasses interessants.

Total estany 2018
Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, per sectors i el total. Font: LIMNOS.

També s’ha fet un cens al riu Fluvià al pas per la comarca on destaca la presència del dormidor de 111 corb marí gros, 16 cabussets, 1 blauet, 2 agró blanc, i una gran veritat d’ànecs com els 136 collverd, un xiulador, un griset, 6 xarxets i una xifra brutal de 18 ànecs mandarins. El grup d’ànecs mandarins, ha estat una reclam de molts naturalistes que han visitat el Fluvià, a la resclosa de Serinyà per veure aquest grups d’ocells exòtics de coloració tan espectacular, i que provenen de grups assilvestrats del centre d’Europa.

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possible sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental.

Total estany fins 2018

Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, des de 2008 a 2018. Font: LIMNOS.

Total Fluvià 2018

Resultat del cens a l’Illa de Fares

Imatges del cens

20180113_censFluvià (2)

Esparver al Pla de Martís

 

 

20180113_censFluvià (6) (1024x768)

Cens d’ocells a la Resclosa de Serinyà

20180113_censFluvià (12)

Corb marí gros al Fluvià

20180113_censFluvià (18)

Grup d’ànecs mandarins a la resclosa de Serinyà

 

20180114_cens estany (7) (1024x575)

Censant ocells a l’Estany, torre de rem.

 

 

20180114_cens estany (9) (1024x575)

Cens d’ocells a la caseta de fusta.

 

 

20180114_cens estany (11) (1024x765)

Cens d’ocells al dormidor d’esplugabous a la Draga.

 

20180114_cens estany (18) (1024x765)

Cens d’ocells.
Pla de l’Estany, 24 de gener de 2018
LIMNOS-Ecologistes de Catalunya (A. de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany)
www.limnos.org limnos@limnos.org

NDP-Pont-Xetmar1

Limnos denuncia un abocament continuat d’aigües contaminades al rierol Remençà

• Un col·lector d’aigues a l’alçada del Pont-xetmar ha estat abocant aigües brutes provinent del polígon industrial com a mínim des del 2011
• Alguns veïns de la zona s’han queixat diverses vegades a l’Ajuntament de Cornellà i a l’Agència Catalana de l’Aigua però el problema persisteix

El tram del rierol Remençà que passa pel Pont-xetmar ha estat rebent, de manera irregular però continuada en el temps com a mínim des de 2011, un abocament d’aigües brutes contaminades per residus industrials del Polígon Industrial Pont-xetmar.
La contaminació d’aigües és una infracció i un problema ambiental greu que lamentablement encara continuem patint a casa nostra. Massa sovint estem veient com alguns particulars i indústries segueixen contaminant impunement corrents d’aigua, sovint d’escala més petita ja que solen passar més desaparcebuts. Davant la contininuitat d’aquest greuge al rierol Remençà, Limnos reitera les denuncies que ja va presentar a les administracions (Agència Catalana de l’Aigua -ACA- i Ajuntament de Cornellà del Terri) l’any 2013. A més, recordem que aquestes administracions i el Consell Comarcal també han estat avisades més d’una vegada d’aquest problema per les queixes d’alguns veïns.

NDP-Pont-Xetmar2

Quan s’ha demanat explicacions per l’assumpte al polígon industrial aquests han respost que les aigües que surten pel col·lector del Pont-xetmar no són abocaddes directament per la seva indústria, sinó que és el recull de l’aigua de la pluja que cau als seus patis i s’embrut.

Limnos exigeix a les administracions que es prenguin l’assumpte seriosament d’una vegada, que es responsabilitzi al polígon industrial d’aquesta infracció (sigui o no sigui un abocament directe, són els seus contaminants) i que es prenguin les mesures corresponents per solucionar-ho, com redirigir i depurar l’escorrentia superficial de la pluja en el polígon.
D’altra banda, Limnos aplaudeix la preocupació ambiental i la constància d’alguns veïns que han seguit denunciant aquest assumpte tot i la manca de resposta efectiva que han tingut les seves queixes.

Camps de treball 2017 Limnos

24 joves d’arreu de Catalunya han participat a la 4a edició del camp de treball “Estany Natura”

  • Durant els camps de treball s’han realitzat diverses activitats relacionades amb la conservació de l’entorn natural de l’Estany, amb una molt bona valoració per part dels participants.
  • 24 joves catalans han participat en aquests campaments, com sempre organitzats conjuntament amb Coordinadora de lleure del Pla de l’Estany, i amb la col·laboració del Consorci de l’Estany, en el marc dels camps promoguts per la Direccío General de Joventut de la Generalitat.

El camp de treball “Estany Natura” s’ha inclòs per quart any consecutiu a l’oferta de camps de treball que ofereix la Direcció General de Joventut de la Generalitat, dirigits a joves d’arreu del territori català. S’han realitzat aquest passat mes juliol de 2017 per quart any consecutiu, durant les dues setmanes entre els dies 1 i el 13. Enguany hi han participat 24 nois i noies d’entre 14 i 17 anys, que durant dues setmanes han pogut realitzar tasques relacionades amb el manteniment i la conservació de l’entorn natural. Dins de les activitats programades, s’ha netejat el riu Terri de deixalles, s’ha construït una tanca perimetral al Bosc de can Ginebreda en una àrea recreativa, s’han retirat crancs americans i tortugues de Florida, entre d’altres. Unes tasques que s’han combinat amb altres propostes d’oci. Totes les parts implicades han fet una molt bona valoració.

Els joves participants dels camps de treball “ Estany Natura” tenen perfils diversos, però la majoria d’ells provenen de l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquest sentit, estaven poc avesats a un contacte tan directe amb la natura. Limnos s’encarrega de les activitats tècniques que donen la temàtica dels camps. A més de les 30 hores destinades al treball amb els joves que demanen les bases de la Generalitat, s’han realitzat algunes activitats de caire naturalista lúdiques i didàctiques com censos d’oreneta i de llúdriga.

Aquests camps es realitzen gràcies a l’implicació de diferents entitats de la comarca: Limnos i Coordinadora del Lleure i ens locals com el Consorci de l’Estany i l’Ajuntament de Porqueres.

Camps_2017 (1)web

Neteja d’un tram de riu Terri

Camps_2017 (7)web

Construcció d’una tanca a Can Gennebreda.

Xerrada_Roba_neta (2) (1024x576)

Conclou el cicle de Consum responsable de 2017

Un any més diverses entitats es van coordinar per organitzar un conjunt d’activitats al voltant del consum responsable entre el mes de maig i juny de 2017.

La temàtica va tocar aspectes com les hipoteques, l’oli de palma, el consum de roba, finances ètiques, comerç Just, plantes comestibles,…
Consumir és un acte cada vegada més lligat al futur de les persones i del planeta. Per quart any s’ha organitzat un cicle d’activitats que pretén centrar la nostra informació i consciència col·lectiva en allò que fem i com podem fer front, com a CONSUMIDORS, als grans poders econòmics.

Les entitats organitzadores aquest any han estat: Can Butinyà- Comerç Just, Banyoles Solidaria, PAH-Banyoles, Associació La Cistella, Ateneu Obert de la Dona, Casal Popular Independentista del Pla de l’Estany, Limnos i Centre Cívic de Porqueres. Amb la col·laboració del Museu Darder de Banyoles i SETEM.

El cicle va començar amb la Festa de Comerç Just el 13 de maig organitzada per Can Butinyà, on diverses parades van ser presents a la Plaça Major. El mateix dia també l’Ateneu Obert de la Dona organitzava una interessant xerrada sobre “Les plantes silvestres comestibles” a càrrec de Les Champanela, amb el local de l’Ateneu ple de gent.

ComerçJust

Festa del comerç Just

Una vintena de persones van assistir a la projecció de la pel·lícula Cerca de tu Casa el 27 de maig al Museu Darder dinamitzat per la PAH de Banyoles. Un fil punyent i emotiu que sensibilitza sobre la problemàtica associada a les hipoteques i als desallotjaments. Limnos va proposar un fantàstic documental pel dijous 1 de juny titulat “Mañana” per incentivar a canviar el món des d’avui mateix amb un conjunt de projectes per resoldre els problemes ecològics, econòmics i socials del planeta.

 

 

Cinema_PAH_Cicleconsum_27052017 (1) (1024x576)

Projecció Cerca de tu CASA de la PAH.

Projeccio Bny Solidaria (1) (1024x576)

Projecció del documental MAÑANA al Museu Darder.

El Centre Cívic de Porqueres hi va tenir lloc el dimarts 6 de juny una xerrada debat sobre finances ètiques, debatent la diferència amb la banca convencional i oferint propostes per estalviar o gestionar els diners, una activitat dinamitzada per SETEM i amb el suport també de l’Associació La Cistella de consum de productes ecològics i de proximitat. Una altra xerrada debat molt interessant va ser el divendres 16 de juny organitzada pel Casal Popular del Pla de l’Estany sobre l’Oli de Palma, on es van exposar quins són els veritables riscos d’aquest producte, concloent que segurament la problemàtica és molt més d’impacte ecològic que sobre la salut. Un altre documental va ser projectat el 17 de juny al Museu Darder, el Gust pel Rebuig, organitzat per Banyoles Solidària, on ens vam sensibilitzar sobre la problemàtica del malgastament alimentari, també amb una vintena de persones.

Xerrada_OliPalma (3) (1024x576)

Xerrada sobre l’Oli de Palma al Casal Popular

Finalment el cicle va concloure el 20 de juny amb una xerrada taller sobre el món del tèxtil desenvolupat per SETEM i organitzat per Limnos, on se’n va explicar els problemes socials i ambientals relacionats amb la producció i distribució de roba al món, amb una reflexió sobre la situació actual i algunes propostes de consum responsable de roba, la més important, consumir menys.

participants17

Limnos constata la recuperació de la llúdriga al Pla de l’Estany

  • Rècord d’observació de llúdrigues (mínim 4 individus) en el cens visual de llúdrigues d’enguany, amb 13 participants.

  • S’ha gravat en vídeo un espectacular moment en què un grup familiar de 4 llúdrigues passa ben a prop d’una de les observadores.

10 anys i 10 edicions després del primer cens visual de llúdriga, Limnos celebra l’èxit del procés de reintroducció d’aquesta espècie a l’entorn de l’Estany. Si bé durant aquesta dècada hem tingut tandes d’edicions seguides sense cap observació, els censos dels dos últims anys i l’increment d’observacions de la llúdriga dels naturalistes de la comarca indiquen que l’animal s’està establint bé a l’entorn.

Aquests censos organitzats per Limnos consisteixen a col·locar observadors en silenci durant 2 hores al vespre (8-10h) i hora i mitja a la matinada (5.30-7h) a diferents punts de l’Estany. El divendres 16 de juny els observadors de l’Artiga van poder gaudir veient una llúdriga banyant-se, a més de 3 cabirols. La millor sorpresa, però, va ser l’endemà, quan una voluntària veterana en els censos de llúdriga va poder enregistrar un vídeo d’un grup de 4 llúdrigues passant just pel seu punt d’observació, a tocar de l’estany. Més tard, es va detectar altre cop un individu a la llacuna de Margarit, segurament una de les 4 que s’havien gravat a prop. A més a més, podria ser que dues d’elles haguessin sigut vistes a primera hora, encara de fosc, a la punta Cuaranya, abans de moure’s cap a les llacunes.

Els participants d’aquest any han inclòs voluntaris habituals de Limnos, però també cares noves, entre els quals tres persones de Girona i un parell d’estudiants de batxillerat. Limnos agraeix l’interès de gent, i anima a tothom qui vulgui a participar en aquest tipus d’activitats.

Tot i així, és important continuar denuncinat alguns comportaments incívics d’unes poques persones. Any rere any trobem gent pescant o banyant-se en diferents punts de l’estany, a vegades posant música ben alta. Insistim que la pesca a l’estany sense permisos és il·legal, igual que banyar-se en zones no senyalitzades. I, tot i que no hem trobat deixalles abandonades com altres anys, seguim demanat més consicència ambiental. Recomanem a qui vulgui escoltar música que es quedi a casa, o que es posi auriculars, sobretot de nit. Hem de pensar que la fauna de l’estany (com bona part dels homínids) no valora gaire el reggaeton.

Finalment, estem molt contents de compartir el vídeo de les llúdrigues gravat per la Laia Noguer, constatant així la presència d’uns quants individus a l’estany. Aquest fet, conjuntament amb altres cites, fan pensar que podríem tenir una o dues parelles de llúdrigues criant a l’estany o al seu entorn immediat. A més, valorem molt la funció de les llacunes de Can Morgat, que permeten gaudir d’un espai natural allunyat del nucli urbà a aquesta i a altres espècies més sensibles a la presència humana.

Expo_Fotos_2017 (29) (1024x770)

Lliurament de premis i inauguració de l’exposició del XVIè Concurs de fotografia de la Natura

• L’edició del concurs del 2017 ha estat dedicada als bolets i líquens
• L’exposició restarà oberta al públic del 16 de juny al 3 de setembre al Museu Darder de Banyoles

Banyoles, 16 de juny del 2017.

El dijous 15 de juny, a les 8 del vespre es va celebrar el lliurament dels premis als guanyadors de les tres categories amb l’assistència d’unes 30 persones. Un any més el concurs està convocat pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Limnos, la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona i el Museu Darder de Banyoles.

La participació ha estat de 31 persones que han enviat un total de 85 fotografies digitals, xifres lleugerament inferiors a la participació d’altres anys, degut a l’especificitat de la temàtica d’enguany, però no ha minvat la qualitat de les fotografies finalistes. El jurat, format per un membre de cadascuna de les entitats organitzadores, un expert en micologia de la Associació Joaquim Codina, i dos reconeguts fotògrafs del Pla de l’Estany van visualitzar totes les imatges fins triar-ne 29, que són les que s’exposaran fins al 3 de setembre a la Sala d’Exposicions Temporals del Museu Darder de Banyoles. Posteriorment, l’exposició itinerarà a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.

Expo_Fotos_2017 (8) (1024x768) Expo_Fotos_2017 (11) (1024x713)

El primer premi, de 400 euros, ha estat per Antonio Saez Cambredo i la fotografia titulada “Bolets” feta a Olot. El premi de 250 euros a la millor fotografia obtinguda al Pla de l’Estany ha estat per Jaume Planas Pujadas, amb la fotografia “Bolets conjunt” realitzada a Orfes. I el premi, també de 250 euros, a la millor fotografia realitzada per un soci d’alguna de les entitats que organitzen el concurs o bé una persona vinculada a la Universitat de Girona, ha estat per Carles Lopez Bustins, soci del Centre d’Estudis, amb la fotografia “Liquens” feta a Serinyà. El jurat, atesa la qualitat i la igualtat entre algunes de les fotografies finalistes, va decidir atorgar una menció especial (sense dotació econòmica) a la fotografia “El reig de la fageda…”, de Ramon Calvet Falgueras.

Està previst que la temàtica i les bases del concurs de fotografia del 2018 siguin presentades en el decurs de les següents setmanes

1er premi Expo_Fotos_2017 (1024x806)Premi_Entitat_Expo_Fotos_2017 (10) (1024x811)

Premi_esp_Expo_Fotos_2017 (9) (1024x818)Mencio_Expo_Fotos_2017 (12) (1024x795)