ham aigua 1 (1024x1024)

L’aigua que bevem, 2a part- l’article de l’ham de l’agost de 2020-

Aquest mes parlem del problema de la calç a l’aigua de l’Estany. La seva duresa (contingut de calç) és molt alta, d’uns 800 mg/l equivalents de carbonat de calci, per sobre de 180 mg/l ja es considera un aigua molt dura (habitualment s’utilitzen els graus francesos, ºF, per mesurar la duresa del aigua, en aquest cas diríem que la nostra aigua té una duresa de 80 ºF i que per sobre de 18 ºF ja es considera aigua molt dura). Aquest altíssim contingut de calç, en principi, no és perjudicial per la salut humana, però sí que representa un problema important pels electrodomèstics que fan servir aigua calenta com les calderes, rentadores, rentavaixelles, etc., ja que la calç s’hi incrusta perjudicant el seu funcionament. Aigües de Banyoles fa un tractament per disminuir aquesta duresa, però, malauradament, és efectiu només per l’aigua freda, és a dir, no pot impedir que la calç es dipositi als electrodomèstics. Per aquest motiu en molts habitatges es fa servir un descalcificador de resina d’intercanvi iònic. Aquests descalcificadors funcionen amb sal i el que fan és canviar cada àtom de calci per dos àtoms de sodi. L’aigua procedent dels descalcificadors té molt poc calci però, evidentment, té un contingut molt alt en sodi, fins a 300 mg/l, sobrepassant en un 50% el valor màxim que marca la normativa actual pel sodi: 200mg/l. Si aquesta aigua amb excés de sodi es fa servir de manera continuada per beure i cuinar sí que pot representar riscos per la salut com hipertensió, problemes cardiovasculars, etc. Això s’explica al document que trobem a la pròpia pàgina web d’Aigües de Banyoles, a l’apartat de qualitat / laboratori / documentació / “Publicació de la Revista de Banyoles: L’aigua i l’Estany: Característiques, tractament i consideracions diverses”.

Els usuaris es troben per tant amb un dilema, especialment els que viuen en blocs de pisos, és a dir, la majoria: Si a l’edifici no es fa servir descalcificador l’aigua es pot beure però perjudica greument els electrodomèstics, si, per contra, a l’edifici hi ha instal·lat un descalcificador, l’aigua obtinguda va bé pels electrodomèstics però no és bona per beure ni cuinar. Aquesta segona situació és la més habitual a la comarca i, per tant, els veïns es veuen abocats a comprar aigua embotellada. L’aigua embotellada es paga entre 100 i 200 vegades més cara que l’aigua de l’aixeta, i, a més, genera una quantitat enorme d’envasos plàstics.

La companyia proposa com a possible solució regular el descalcificador, de manera que descalcifiqui menys l’aigua. Una solució molt millor podria ser, encara que no és gens fàcil, que la companyia implementés un tractament d’osmosi, però només pel 2% del total de l’aigua, únicament la que es fa servir per beure i cuinar, que hauria d’arribar als habitatges mitjançant una nova xarxa i a un preu raonable. Mentre no s’instal·lés aquesta nova i costosa xarxa es podrien habilitar suficients fonts públiques on poder-se abastir, en recipients de vidre preferentment, d’aquesta aigua d’osmosi igualment a un preu just.

El tema de la gestió de l’aigua a la comarca realment és prou complicat i demana que es constitueixi una comissió d’experts que estudiï el tema, divulgui els resultats i proposi actuacions.

IMG-20200721-WA0008

Alliberament de vuit tortugues d’estany a la llacuna de l’Artiga a l’Estany de Banyoles

El passat dimarts 21 de Juliol de 2020 Limnos va participar a través dels seus voluntaris ambientals i del grup d’amics de la tortuga d’estany en l’acte d’alliberament de vuit tortugues d’estany ( Emys orbicularis ) a la llacuna de l’Artiga, al Pla de Can Morgat, a Porqueres , molt a prop de l’Estany de Banyoles. Aquestes tortugues procedeixen del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera on tenen un programa de recuperació de l’espècie.

Amb aquestes ja s’han alliberats  158 individus de tortuga d’Estany a l’entorn de Banyoles. Sembla que la zona de Can Morgat és un espai idoni per a aquesta espècie, ja que se’n fan nombroses observacions i des del 2018 es va detectar que s’hi estaven reproduint.

Des de l’any 2010 , el Consorci de l’Estany ha anat duent a terme diferents actuacions i alliberaments d’individus per reintroduir aquesta espècie, que estava pràcticament extingida a la zona. A partir de l’any 2015 , Limnos i els Amics de la Tortuga han anat col.laborant i donant suport a través del conveni de foment del voluntariat entre el Consorci i Limnos, que aposta per fer difusió de les accions que es porten a terme a través d’activitats d’educació ambiental, fent partíceps i implicant a les persones que viuen a l’entorn de l’Estany . Algunes de les activitats que s’han fet són cens de tortugues a l’entorn del Riu Fluvià, visita a les llacunes de l’entorn de l’Estany de Banyoles per a observar tortugues, construcció de trampes , alliberaments amb la participació de famílies, visita al Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera a Garriguella ( CRT ), i també , col.laborant amb la Fundació Emys, una prova pilot d ‘Escola de Naturalistes amb escolars de segon curs de l’escola Camins.

En l’acte hi van ser presents,  a més d’uns representant de Limnos, el president del Consorci de l’Estany, Francesc Castañer; el director del Consorci de l’Estany, Albert Tubert; el coordinador tècnic del Consorci, Miquel Campos i el tècnic del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, Joan Budó.

IMG-20200721-WA0012

Més informació:

Notícia al web del Consorci de l’Estany

Notícia a Radio Banyoles

Notícia a Tv Banyoles

Més imatges de Limnos:

IMG-20200721-WA0021 IMG-20200721-WA0022 IMG-20200721-WA0020 IMG-20200721-WA0016 IMG-20200721-WA0023

Captura-de-pantalla-2020-06-29-a-les-22.04.43

Ser ecologista, ja no és només una opció – l’article de l’ham de juliol 2020-

Fa unes setmanes la Unió Europea ha rellançat la seva “Estratègia europea per a la diversitat – 2030” (consulteu-la en aquest enllaç).

Al mateix temps la UE manifesta una sèrie de fets destacables relacionats amb el medi ambient. El més important és que posa de manifest que la pandèmia de la Covid-19 ha evidenciat els vincles entre la salut humana i la dels ecosistemes i que el risc d’aparició i propagació de noves malalties infeccioses zoonòtiques (que tenen origen animal) augmenta a mesura que es destrueix la natura.

Des d’un punt de vista econòmic, la UE reconeix que “més de la meitat del producte interior brut global de la UE (PIB), uns 40 bilions d’euros, depèn directament o indirectament de la natura” i que “els avantatges de la conservació de la biodiversitat per a l’economia són múltiples”.

A més d’enunciar aquests fets la UE ha presentat, dins del marc d’aquesta “Estratègia europea per a la diversitat”, una sèrie de propostes interessants que s’haurien de portar a terme abans de l’any 2030. Entre elles destaquen:
• Plantar 3.000 milions d’arbres (mitigació del canvi climàtic).
• Posar sota protecció el 30% del sòl i els mars de la UE.
• Restaurar ecosistemes degradats.
• Restaurar 25.000 km o més de rius a un estat de lliure flux d’aigua.
• Disminuir al 50 % la utilització de plaguicides.
• Eliminar totalment la contaminació del sòl per compostos de nitrogen i fòsfor.
• Aconseguir que un 25% del sòl agrícola sigui de producció ecològica.
• Revertir el declivi dels insectes pol·linitzadors.

La UE resumeix el seu programa estratègic amb un preciós eslògan, que compartim: “Cuidem millor la natura perquè la natura ens pugui cuidar millor a nosaltres”. És interessant que la UE reconegui que la protecció dels ecosistemes és vital, tant per la salut de la població com per l’economia de tots els països, però… si aquest programa està basat en intencions reals i no és mera propaganda, per què hem d’esperar deu anys a què s’implementin totes aquestes mesures?, per què no començar a aplicar-ho immediatament i fer-ho en un termini molt més curt? D’altra banda, està clar que si aquests tipus de mesures són adoptades només als països de la UE i no a la resta de països del món, serviran de molt poc.

Per tant és imprescindible que s’emprenguin accions que obliguin a la majoria de països del món a ser molt més respectuosos amb els seus propis ecosistemes i la seva biodiversitat. Això es pot aconseguir, per exemple, afavorint els tractats comercials amb els països més compromesos mediambientalment i, per contra, restringir-los amb els països que continuïn destruint el medi ambient. És segur que els nostres representants polítics d’Europa podran trobar també altres formes d’aconseguir que molts més països de fora la UE millorin significativament la seva relació amb la natura.

L’acceptació per part de la UE de totes aquestes premisses i el compromís que sembla que comença a adquirir envers la natura ens plantegen un interessant canvi de paradigma: La protecció mediambiental ja no és una alternativa, sinó una obligació per part dels estats. Per part de les persones, com diu la periodista Patricia Simon, després de la pandèmia, ser ecologista ha deixat de ser una opció per esdevenir l’única possibilitat. La defensa del medi ambient ha de ser una cosa tan pròpia i assumida per la ciutadania com la defensa de la salut i de la pròpia democràcia.

Banner_SalvemElsRius

Diverses entitats del territori llancen la campanya SALVEM ELS RIUS

  • Limnos es suma a diverses entitats per, davant les actuacions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) als rius de Catalunya arran del Glòria, fer nèixer la plataforma #SalvemElsRius.

La campanya reacciona a les destrosses ambientals que han ocasionat les actuacions de l’ACA per netejar les lleres dels nostres rius de restes vegetals que van ser acumulades pel Glòria.

Els resultats d’aquestes actuacions, que en molts punts de Catalunya han malmès o eliminat la vegetació i els boscos de ribera presents en els marges de rius, es recullen en aquesta web, on tant entitats com particulars es poden descarregar el manifest i adherir-se a la campanya:

Adjuntem manifest de la campanya:


MANIFEST SALVEM ELS RIUS

Els cursos fluvials són un dels ambients de major importància ecològica, constituint l’hàbitat de multitud d’espècies, moltes d’elles en perill d’extinció i de conservació prioritària. Els rius i rieres són l’hàbitat d’espècies tant importants com la llúdriga, el turó, la rata d’aigua, el blauet, la merla d’aigua, la tortuga de rierol o el cranc de riu ibèric, per citar-ne alguns exemples.

Els boscos de ribera, formacions forestals que acompanyen als cursos fluvials, són essencials per la conservació dels propis cursos fluvials i  per al correcte funcionament de tot l’ecosistema. Alhora són veritables zones d’esponjament en cas de riuades. Quan el cabal és elevat, el bosc de ribera permet alentir la velocitat de les aigües, reduir l’erosió i, si s’han respectat les planes d’inundació, evitar que l’aigua sobreïxi del seu espai natural. Totes aquestes funcionalitats permeten dissipar l’energia de l’aigua i dels sediments que arrossega i, per tant, que els béns materials i els personals es vegin menys amenaçats en cas d’episodis extraordinaris d’avingudes. Els fenòmens meteorològics extrems s’estan convertint en habituals degut al canvi climàtic, i per consegüent, cal garantir uns ecosistemes fluvials madurs capaços de minimitzar els seus efectes.

El boscos de ribera, a més a més, actuen de filtres de l’aigua, retenint els sediments i els contaminants, oxigenant l’aigua i regulant-ne la temperatura. En definitiva, garanteixen una bona qualitat hídrica. El cursos fluvials, a banda de constituir, per si mateixos, uns espais naturals d’un elevadissim valor ecològic, tenen una funció molt important com a autèntics corredors biològics que vertebren els espais naturals del nostre país, ajudant a una major connectivitat territorial, fet essencial perquè la fauna i la flora puguin ésser el més resilients possibles al canvis produïts per l’alteració en els usos del sòl i les conseqüències del canvi climàtic.

Malgrat la importància ecològica dels boscos de ribera o la seguretat que ens aporten, així com el fet que siguin hàbitats de protecció prioritària -molts d’ells protegits per la llei-, a Catalunya, de forma reiterada, s’han fet actuacions que els ha afectat molt negativament. Les últimes setmanes aquestes actuacions s’han intensificat de forma molt generalitzada i preocupant. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està portant a terme actuacions d’eliminació i destrucció dels boscos de ribera i dels ecosistemes fluvials a molts rius i rieres del nostre país. Aquestes actuacions estan vinculades a unes suposades accions “d’urgència” arran dels efectes del temporal Glòria.

Amb el pretext d’haver d’actuar per solucionar els efectes d’aquest temporal s’estan eliminant, de soca-rel, molts boscos de ribera, transformant els rius i les rieres en uns simples canals de desguàs, desprovistos de tot rastre de vegetació, eliminant tot l’ecosistema fluvial. Espais tan importants com la riera d’Arbúcies, inclosa a la Xarxa Natura 2000, on hi havia una important verneda (hàbitat d’interès prioritari a Europa) han estat totalment arrasats i transformats en un simples canal per on passa l’aigua. Aquest mateixa actuació s’està repetit a molts altres rius i rieres del país, per exemple al riu Tordera, al Ter, l’Onyar, el Francolí, el Llémena, al Llierca, al Fluvià, a la riera de Giola, etc.

Amb l’excusa de treure fusta morta acumulada per la riuades, es treuen molts dels arbres vius, actuant, sovint, en trams on aquesta suposada fusta morta era inexistent. Si el tema ja és greu per si mateix cal afegir que aquestes actuacions s’estan duent a terme en plena època de reproducció, just quan els boscos de ribera estan plens de nius i pollets, provocant-ne la seva destrucció.

El greu conflicte que està aflorant és degut a que durant anys s’ha construït en zones inundables, ocupant un espai que realment pertany als cursos fluvials. Pretendre protegir aquestes infraestructures netejant constantment les lleres dels rius, com si fossin jardinets, no és cap solució, si més no a llarg termini. La manca d’una planificació de l’espai fluvial, amb una permisivitat que ha possibilitat que les lleres i les zones d’inundació siguin ocupades per activitats diverses o hagin estat edificades, és la causa real que ha provocat que les avingudes dels rius hagin causat mals i estralls sobre infraestructutes i propietats privades. És necessari que l’Administració actuï amb visió de futur, talar arbres ara no representarà solucionar el problema, sinó una fugida endavant, a un futur on els boscos de ribera seran tan dèbils que deixaran de complir les seves funcions.

Davant dels últims fenòmens climàtics, en que els rius ens estan ensenyant quin és el seu veritable domini, cal que l’ACA els adapti a aquesta realitat física. I, per tant, caldrà actualitzar les zones de domini públic hidràulic, impedir infraestructures i edificacions dins les lleres fluvials, i preparar les zones d’inundabilitat perquè puguin rebre les aigües fluvials en propers períodes de crescudes sense provocar danys. D’aquesta manera estarem permetent així una major permeabilitat i que els rius puguin desguassar l’aigua sense haver d’anar sortejant tot allò que hem construït dins la seva llera. Enlloc de seguir aquests passos, però, ens hem dedicat a eliminar boscos de ribera, que són, justament, la garantia que ens permet minimitzar els efectes d’aquestes avingudes.

Les actuacions que està realitzant l’ACA estan provocant uns impactes ecològics de primera magnitud, afectant a espais naturals i espècies protegides per la llei. A més, resulten accions irresponsables, ja que la transformació dels rius i rieres en uns simples canals de desguàs augmenta el poder destructor de l’aigua. En futurs períodes d’avingudes es pot pronosticar que, en aquests trams on l’ACA està actuant, els efectes destructius de l’aigua poden ser molt més importants.

 

Per aquests motius, RECLAMEM:

  1. Que s’aturin d’immediat les actuacions que està portant a terme l’ACA en els cursos fluvials del país. Que es depurin les responsabilitats pertinents, tant sobre les persones i càrrecs que les han autoritzat, com sobre els que les han executat. Caldrà també que es portin a terme els treballs necessaris per restaurar els espais naturals afectats per tal de recuperar els valors naturals que han estat eliminats.
  2. Que els rius, rieres i la resta de cursos fluvials siguin considerats espais naturals d’alt valor ambiental i essencials per la connectivitat ecològica i, en conseqüència, siguin gestionats sempre amb aquesta premissa.

Cal revisar els protocols d’actuació per transformar la visió actual que l’administració fluvial té de les lleres. S’ha de revertir la concepció de considerar els rius i rieres com uns mers canals de desguàs d’aigua, i guanyar una visió dels cursos fluvials com a ecositemes complexes, hàbitat d’espècies protegides i en perill d’extinció, etc. Lògicament, caldrà que es gestionin tenint en compte aquests aspectes.

  1. Que en les actuacions que es duguin a terme a les lleres dels rius s’apliqui allò que ja contempla la mateixa ACA en el seu manual de “Criteris tècnics per a l’execució de treballs de manteniment i conservació de les lleres públiques on s’esmenta que:

Els treballs es realitzaran durant l’època en què no es pertorbin els períodes de reproducció de les espècies constitutives de l’hàbitat del sistema fluvial i protegides per la legislació específica. En concret, per a la nidificació d’aus caldrà acotar les actuacions, sempre que sigui possible, fora del període comprès entre l’1 de març i l’1 d’agost”.

A més a més, és del tot necessari que en les actuacions en les lleres fluvials hi hagi una direcció ambiental que en faci una supervisió prèviament i durant l’execució dels treballs, per tal de garantir la minimització dels impactes ambientals. Hem detectat una total mancança d’aquest seguiment en les actuacions que l’ACA està portant a terme.

  1. Cal que totes les actuacions que es plantegin realitzar dins les zones de domini públic hidràulic siguin sotmeses als tràmits d’informació pública per tal que se’n pugui tenir coneixement i s’hi puguin presentar aquelles al·legacions o recursos que es considerin convenients. També cal que aquestes actuacions es sotmetin al tràmit d’Avaluació d’Impacte Ambiental. Cal fugir de l’actual opacitat en les actuacions que es porten a terme en les lleres públiques i garantir la deguda transparència i el compliment de la normativa catalana, estatal i europea.
    Fa falta un canvi normatiu pel que fa a les actuacions dins les lleres públiques que es consideren urgents. En cap cas l’excusa de la urgència ha de comportar una manca d’informació pública, de transparència o del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental.
  1. Que es revisin i s’actualitzin les zones de Domini Públic Hidràulic adaptant-les a l’actual realitat. Cal evitar actuacions dins d’aquesta zona que puguin agreujar els efectes en cas de futures crescudes i avingudes dels nostres cursos fluvials.
  2. Que es realitzin les actuacions pertinents per restaurar les lleres dels rius i rieres, retirant totes aquelles infraestructures, com murs o esculleres, que encaixonen i malmeten els ecosistemes fluvials. S’ha demostrat que aquestes estructures són un factor que augmenta els efectes negatius en cas d’avinguda, ja que encaixonen l’aigua i permeten així que aquesta agafi més velocitat i tingui més capacitat destructiva un cop es desborda.

Exposem la nostra preocupació per com s’estan gestionant les lleres dels rius i rieres a Catalunya. Per aquest motiu es crea la Plataforma Salvem els Rius, amb la voluntat de defensar una altra forma de gestionar els cursos fluvials. Estarem atents a les actuacions futures que es duguin a terme i, si fos el cas, les denunciarem a les institucions que pertoquin.

Podeu consultar tota la informació a: www.iaeden.cat/salvemelsrius/

Limnos - Ecologistes de Catalunya

Manifestació virtual pel 5 de juny dia mundial del medi ambient

MANIFESTACIÓ VIRTUAL

Presentació del vídeo coral de manifestació virtual pel 5 de juny dia mundial del medi ambient. #CLAMpelmedi5J

Vídeo de la Convocatòria #Clampelmedi5J
https://www.youtube.com/playlist?list=PLo11GMXAzFq-nf3-MJMQEzqTvudPKIV5e

Qui participa de la manifestació?

Es visualitza una iniciativa integradora conjunta d’entitats i plataformes amb demandes i propostes pels canvis que necessita el nostre país, i aquest fet molt positiu que ha aconseguit més de 40 plataformes i entitats ambientalistes i ecologistes, de defensa i preservació del medi i la salut d’arreu del territori català, plataformes amb els seus conflictes, on cada entitat o plataforma ha presentat un breu resum de la seva problemàtica, amb un vídeo. En definitiva, agrupar 40 entitats i lluites ambientals compartides, , iniciem la manifestació virtual en commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient el dia 5 de juny. Més enllà de “celebracions” simbòliques, presentem les denúncies ambientals i les propostes per sortir de la crisi ambiental, climàtica i social on ens estan portant i les polítiques desenvolupades fins ara a Catalunya, i que els departaments de Territori I Sostenibilitat- TES i d’Agricultura, Ramaderia i Pesca-DARP, que no afronten i volen aprofundir encara més.

Amb aquesta manifestació virtual que ha comportat un esforç per les entitats participants, que representen més de 5000 ciutadans I ciutadanes, esperem que el Govern de la Generalitat i les administracions reaccionin i afrontin amb valentia el Clam de demanda de canvi de paradigma radical de les entitats d’arreu del territori. Un Clam pel canvi real de la política d’emergència ambiental i climàtica que ens dugui cap a una societat catalana del futur responsable.

 

PER PRESERVAR LA NATURA I LA BIODIVERSITAT

RETORNEM A UNA NOVA NORMALITAT QUE PRESERVI LA SALUT, EL CLIMA I LA NATURA. I CAP RETORN A L’ECONOMIA DE MERCAT ESPECULATIVA!.

Els Objectius d’aquesta manifestació del vídeo coral
Ara és el moment oportú per aplicar canvis radicals possibles des de la política, perquè la pandèmia del COVID-19, ha mostrat al conjunt de la societat com l’acció humana afecta la natura, i que la crisi planetària de salut està profundament relacionada amb la destrucció i degradació causada per els activitats humanes sobre la natura. Malgrat aquesta evidència, hi ha interessos de nou il·legítims amagats darrera d’un discurs “verd” de les institucions, de recuperar ràpidament el passat recent no desitjable ambientalment. Amb la promesa de “agilitzar” la recuperació econòmica, el creixement del PIB, sense els Objectius de Desenvolupament Sostenible-ODS i amb un model de treball incert i precaritzat, es vol reduir i eliminar les necessàries garanties ambientals i incrementar la destrucció de la biodiversitat i del patrimoni natural.

Diversos representants de les entitats aplegades en la Federació Ecologistes de Catalunya, la Plataforma Ciutadana Residu Zero, i d’altres Plataformes com SOS Costa Brava, Plataforma de Defensa de l’Ebre, o la Xarxa per la Conservació de la Natura, hem fet una exposició de problemàtiques per denunciar la situació i els motius d’Emergència Ambiental i Climàtica on ens trobem amb aquesta manifestació.

-Viure amb la Crisi dels Residus i la contaminació que comporta el model actual obsolet i ineficient comporta conflictes arreu del territori, comporta agressions al territori i la nostra gent amb infraestructures de tractament de final de canonada amb abocadors, incineradores i ecoparcs, malbaratament de recursos i contaminació atmosfèrica i l’augment dels gasos que afecten el clima. Proposem capgirar aquesta situació per avançar cap al Residu Zero, proposem la derogació dels plans actuals de gestió de residus i infraestructures, i per avançar en un canvi de model
aprovar la Llei residu zero de prevenció de residus, i que es desenvolupi ja la Moratòria a la incineració, aprovada al Parlament el 5 de març, per fer front a aplicar la Llei de Canvi Climàtic i la Declaració d’Emergència climàtica.

-L’oblit de la Protecció i Conservació de la biodiversitat i defensa del medi natural, sense llei de biodiversitat, sense preservació i gestió responsable dels boscos, sense protección de la fauna i l’ós com a referent, sense impulsar l’Agencia de la Natura a Catalunya-ANC i per sobre de tot, la necessitat urgent de la recuperació de la Conselleria de Medi Ambient-DMA a Catalunya.

-Sense Model d’Energia Renovable Distribuïda i de Proximitat, amb una critica al Decret d’energies renovables en mans de grans empreses i la concentració de grans centrals eòliques amb greus impactes ambientals i les dificultats cap a un model energètic potent i descentralitzat.

-Prou agressions al territori amb la urbanització i edificació amb noves urbanitzacions i projectes especulatius, per evitar més destrucció al medi natural. Els casos de SOS Costa Brava, Pirineus, SOS Rierada Collserola i projecte de Terramar-Sant Pere de Ribas entre molts altres.

-Per una Mobilitat que assumeixi la Declaració d’Emergència Climàtica i es gestioni amb criteris de sostenibilitat i eficiència; eliminar els peatges impositius del IBEX35, millorar la xarxa i no fer més infraestructures d’autopistes com el Quart Cinturó, i la C32 Nord a La Selva, amb una política real de transport públic assequible amb tarificació per territoris i millor servei, on el vehicle privat contribueixi al seu pagament.

-Lo Riu es vida amb la Defensa de l’Ebre i la denuncia de la política del Govern central i de la CHE que no permet el manteniment de cabdals ni l’aportació de sediments per fer una gestió sostenible de l’aigua. Cal un canvi de rumb de la gestió de l’Agencia Catalana de l’Aigua-ACA a favor de la biodiversitat per frenar la degradació dels recursos fluvials.

-Prou purins que ens ofeguen amb un excés de la cabana porcina que causa la contaminació dels sols i dels aqüífers de comarques senceres, per una ramaderia intensivista sense relació amb el territori i amb una contaminació i abús del consum d’aigua.

La manifestació serà més gran si s’apunten més entitats o persones. Animem a més Plataformes, Entitats i persones a sumar-se a la manifestació i a difondre el vídeo coral de CLAM pel MEDI AMBIENT 5JUNY 2020, i a incorporar el hashtag de la manifestació #ClamPelMedi5J, el seus conflictes ambientals, les demandes i les seves propostes.
Amb aquesta manifestació virtual que ha comportat un esforç per les entitats participants, que representen més de 5000 ciutadans I ciutadanes, esperem que el Govern de la Generalitat i les administracions reaccionin i afrontin amb valentia el Clam de demanda de canvi de paradigma radical de les entitats d’arreu del territori. Un Clam pel canvi real de la política d’emergència ambiental i climàtica que ens dugui cap a una societat catalana del futur responsable.

imatge reclamació 4

Limnos dona suport a la creació de l’Agència Catalana de la Natura

Limnos s’ha adherit a la campanya iniciada per a la Xarxa de Conservació de la Natura per  reclamar l’aprovació urgent de l’Agència de la Natura de Catalunya

Manifest:

Mai com ara havien sigut tan urgents les polítiques ambientals per assegurar el benestar social. La COVID-19 n’és la prova, però es preveuen impactes encara més greus en un futur immediat si no s’actua de manera ràpida i efectiva. Els discursos en contra de la necessitat d’aquestes polítiques són temeraris i responen únicament a l’interès privat per sobre de l’interès comú. Conservar la natura és conservar la nostra salut i la de les generacions que vindran.

L’Agència de la Natura de Catalunya només és un instrument entre molts d’altres que han de servir per fer una transició cap a un model de vida sostenible i una societat justa. Fa més de tres anys que la majoria de grups parlamentaris estan treballant en la preparació d’aquesta llei, comptant amb la participació dels diferents actors del territori i donant resposta a una petició històrica del sector acadèmic i ambiental i de bona part de la societat.

Per a trobar un consens de mínims que facilités la seva aprovació, l’Agència, únicament, desplega les competències en medi natural que actualment té el Departament de Territori i Sostenibilitat i no modifica el règim competencial d’altres departaments ni de l’administració local (cal destacar que la gestió forestal segueix sota la responsabilitat del Departament d’Agricultura i el Centre de la Propietat Forestal). Així doncs, és imprescindible defensar el text consensuat des de fa mesos i no trencar l’acord per pressions d’última hora que només pretenen dificultar la seva aprovació.

L’Agència també respon a la necessitat de tenir una administració àgil i eficaç que tingui capacitat pressupostària i que generi procediments menys burocratitzats. Així mateix, la creació de l’Agència, prevista en l’actual Pla de Govern, ha de facilitar la implementació dels compromisos del Govern i del Parlament de Catalunya en matèria ambiental per al compliment obligat de la legislació, i actuar en coherència amb els compromisos públics de reconeixement de l’emergència ambiental global i els Objectius de Desenvolupament Sostenible així com els compromisos legals derivats de les directives europees.

Entenem que l’Agència i les polítiques de conservació han de ser un impuls definitiu del desenvolupament socioeconòmic de les àrees rurals. En termes econòmics està calculat que per cada euro de despesa pública que es destina als espais protegits se’n generen 10 en forma d’aportació a l’economia del territori, ja sigui amb la creació de llocs de treball directes o indirectes, serveis ambientals, etc.

Per tant, totes les entitats, institucions i persones sotasignats reclamem al Govern de Catalunya i al Parlament de Catalunya l’aprovació immediata de la proposició de Llei de creació de l’Agència de la Natura.

Promou: Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN)
20 de maig del 2020

4

Limnos s’adhereix i comparteix el manifest “NI UN PORC MÉS”

  • Limnos i moltes altres entitats s’adhereixen al manifest signat per la Fundació Franz Weber, que es presenta a continuació, contra la greu situació de la ramaderia porcina a Catalunya.

Catalunya és la comunitat autònoma que acull la major concentració d’explotacions intensives de porcs de tota la península, havent-hi una cabana porcina d’uns 9 milions d’individus 1. La proliferació de noves explotacions industrials i/o ampliacions de les ja existents, està agreujant un problema mediambiental, social i sanitari de gran magnitud i per aquest motiu cal prendre mesures dràstiques i urgents al respecte:

  • Les emissions de gasos d’efecte hivernacle del sector agrícola a Espanya segueixen en augment, sent la gran responsable la ramaderia industrial. Aquesta produeix el 67 % de les emissions del sector.  Les activitats ramaderes van augmentar un 1,4 % les seves emissions el 2018 a causa, fonamentalment, de la gestió dels purins (+2,6 %) 2. En el cas del sector porcí, és ja el responsable del 22 % de les emissions de la ramaderia a Espanya 3. Davant d’una situació d’emergència climàtica és urgent frenar i reduir les emissions provinents de la ramaderia i, en el cas de Catalunya, del sector porcí.
  • Les dejeccions ramaderes, principalment la porcina, són una gran font de contaminació de l’aigua i afecta un 33,8 % de la superfície total de Catalunya. Els nitrats superen el límit legal permès i perjudiquen a 422 poblacions, és a dir, el 45 % de tots els municipis catalan 4. A més, aquests residus, amb un gran contingut de nitrats, produeixen alteracions greus a la sang i estan relacionats amb diferents formes de càncer. Aquest problema ha desencadenat que es decretés una moratòria a 66 municipis 5i que la Comissió Europea obrís el 2018 un procediment d’infracció a Espanya per incompliment de la Directiva de Nitrats 6.
  • La indústria porcina també és una de les principals responsables de la contaminació del sòl atès l’ús desmesurat dels purins com a fertilitzant agrícola, produint un excés de fòsfor, potassi i d’altres minerals pesants. Això suposa un enorme impacte en la degradació de l’hàbitat, que afecta a un gran nombre i tipus d’espècies i, conseqüentment, als seus processos ecològics.
  • Els purins són una de les principals fonts emissores d’amoníac a Catalunya. Aquest gas és altament contaminant per la seva capacitat d’acidificació quan reacciona amb un medi aquós, amb greus conseqüències per a la qualitat del sòl i de l’aigua, afectant els sistemes aquàtics de rius i llacs, i produint danys a boscos i cultius. D’altra banda, no existeix una gestió òptima per neutralitzar l’òxid nitrós, gas d’efecte hivernacle 298 cops més potent que el CO2, emès per l’amoníac durant la seva oxidació 7. Espanya, incloent-hi Catalunya, porta incomplint el llindar d’emissions d’amoníac des que es va establir en el 2010 i això ha derivat a l’obertura d’un procediment d’infracció per part de la Comissió Europea el novembre de 2018 8.
  • La ciència confirma, també pels animals considerats “de producció” o “de granja”, que disposen d’estats emocionals, capacitats cognitives, personalitat pròpia i diferents formes de consciència 9. La ramaderia industrial amuntega els animals durant tota la seva vida i els exposa a situacions i pràctiques inherentment perjudicials, comprometent així el seu estat físic i psicològic i, per tant, el seu benestar.
  • La situació d’amuntegament permanent dels animals, amb tot el que comporta, afavoreix la proliferació de malalties i, per pal·liar-les, es fa un ús excessiu d’antibiòtics 10. Això suposa un greu problema de salut pública en fomentar que la població esdevingui resistent als antimicrobians. Espanya és el país de la UE que més antimicrobians utilitza a la ramaderia 11.
  • Els sistemes de producció alimentària actuals no asseguren aliments totalment saludables per a la ciutadania. Catalunya necessita un model que garanteixi la sobirania i la justícia alimentària.
  • La ramaderia intensiva de porc depèn totalment de la importació de soja. En molts casos aquesta és transgènica i comporta un elevat ús de plaguicides, com el glifosat. La major part del gra importat prové de la desforestació per a la creació de camps de cultiu a altres continents com succeeix a l’Amazònia, a Amèrica Llatina.

Tot i que les Administracions Públiques han tingut coneixement de la gravetat del problema a través de la publicació de l’informe del Síndic de Greuges de desembre de 2016 i és conscient de les dades esmentades anteriorment, segueix perpetuant una gestió nefasta del territori català.

Aquesta situació no pot continuar i s’ha de frenar de cop l’expansió del sector. És per això que les organitzacions signants d’aquest manifest, exigim que es posi en marxa una Moratòria immediata en l’atorgament d’autoritzacions per a la instal·lació de noves granges porcines o ampliacions de les existents.

Són moltes ja les zones vulnerables per contaminació i, si les mesures no s’apliquen ràpidament, Catalunya podria entrar en col·lapse mediambiental. Un camí sense retorn.

Manifest sotasignat per les següents entitats:

  • Adda
  • Animanaturalis
  • Associació Animalista Libera!
  • Associació De Naturalistes de Girona
  • Campaña Macrogranjas No
  • Coordinadora Estatal Stop Ganadería Industrial
  • Depana – Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural
  • Ecologistes en Acció
  • Faada
  • Fundació Fauna
  • Fundación Franz Weber
  • Fundación Santuario Gaia
  • Greenpeace
  • Grup de Defensa del Ter
  • Justícia Alimentària
  • Limnos – Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany
  • Món La Bassa – Hogar Animal
  • Proveg

Referències:

  1. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (2019). Relació d’explotacions ramaderes a 04/11/2019. Recuperat [21/02/2020] de: http://agricultura.gencat.cat/ca/serveis/registres-oficials/ramaderia-sanitat-animal/registre-explotacions-ramaderes/
  2. Ministerio para la Transición Ecológica (2019). Últimas noticias. Recuperat [24/02/2020] de: https://www.miteco.gob.es/es/prensa/ultimas-noticias/las-emisiones-de-co2-disminuyen-en-espa%C3%B1a-un-22-en-2018-con-respecto-al-a%C3%B1o-anterior/tcm:30-497589
  3. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (2019). Documento de partida subgrupo de trabajo del objetivo específico 4. “Contribuir a la atenuación del cambio climático y a la adaptación a sus efectos, así como a la energía sostenible”. Recuperat [24/02/2020] de: https://www.mapa.gob.es/es/pac/post-2020/200207_oe4documentodepartidav4_tcm30-520397.pdf
  4. Agència Catalana de l’Aigua (2019). Fitxes resum de l’evolució de les concentracions de nitrats a les zones vulnerables de Catalunya (abril 2019). Recuperat [21/02/2020] de: http://aca.gencat.cat/web/.content/20_Aigua/04_estat_del_medi_hidric/04_zones_vulnerables_nitrats/02_Fitxes_Zones_Vulnerables.pdf
  5. Bundó, M. (2019). Un total de 66 municipios catalanes no podrán ampliar sus granjas ni adquirir más ganado en dos años, EuropaPress. https://www.europapress.es/ catalunya/noticia-total-66-municipios-catalanes-no-podran-ampliar-granjas-adquirir-mas-ganado-dos-anos-20190703144854.html
  6. Comisión Europea. Paquete de procedimientos de infracción de noviembre: principales decisiones (2018). Recuperat [24/02/2020] de: https://ec.europa.eu/commission/presscorner/detail/es/MEMO_18_6247
  7. España supera el techo de emisiones de amoniaco permitido por la UE, sobre todo debido a la ganadería industrial (2019). https://es.greenpeace.org/es/ sala-de-prensa/comunicados/espana-supera-el-techo-de-emisiones-de-amoniaco-permitido-por-la-ue-sobre-todo-debido-a-la-ganaderia-industrial/
  8. Comisión Europea. Revisión de la aplicación de la política medioambiental. Recuperat [24/02/2020] de: https://ec.europa.eu/environment/eir/pdf/report_es_es.pdf
  9. Le Neindre, P. et al. (2017) ‘Animal Consciousness’, EFSA Supporting Publications, 14.
  10. Organització Mundial de la Salut. Dejemos de administrar antibióticos a animales sanos para prevenir la propagación de la resistencia a los antimicrobianos (2019). https://www.who.int/es/news-room/detail/07-11-2017-stop-using-antibiotics-in-healthy-animals-to-prevent-the-spread-of-antibiotic-resistance
  11. Garrido, G. (2019). Espanya lidera l’ús d’antibiòtics en animals destinats al consum humà, ARA: https://www.ara.cat/societat/Espanya-lidera-antibiotics-animals-destinats_0_2221577875.html

 

IMG-20200223-WA0007

Limnos reclama millores en la gestió ambiental de la celebració de la Copa Catalana de BTT a Banyoles

  • El cap de setmana 22 i 23 de febrer s’ha celebrat la Copa Catalana BTT Internacional a Banyoles i independentment de la qualitat de la prova i de lo rellevant a nivell esportiu, hem de lamentar la mala gestió ambiental dels organitzadors.
  • No només això, sinó que es posa de manifest les dificultats de gestió de grans volums de visitants en una prova esportiva a la ciutat de Banyoles. Es demostra que no hi ha capacitat per organitzar cap prova esportiva sense que el caos circulatori i la mala gestió de l’aparcament ofereixin una imatge degradant de l’entorn natural, amb un impacte manifest sobre el Parc de la Draga. A afegir a la nul·la voluntat de fer compatible l’ús habitual de l’entorn de l’estany en dies de proves esportives, provocant que a la pràctica les competicions esportives acabin expulsant l’usuari habitual de l’Estany que fa un us responsable del seu entorn, del paisatge i de la natura.

Banyoles 26 de febrer de 2020.
Tot plegat demostra una incapacitat total de voluntat per part de l’ajuntament de Banyoles de fer compatible les proves esportives professionals amb l’ús quotidià que fan molts ciutadans de l’Estany, impedint per exemple el pas normal de les persones pel camí a peu i el carril bici que volten l’Estany a la zona del Parc de la Draga.
També l’aparcament indiscriminat per la zona interior del Parc, demostrant d’una banda la manca d’aparcament i les dificultats que té la ciutat d’absorció dels participants i visitants de proves esportives amb elevada capacitat de convocatòria, i de l’altre la improvisació i la manca de control o el desgovern de l’ús de l’espai públic i del verd urbà, al costat d’una zona tan sensible com l’Estany de Banyoles.

El traçat de la Copa BTT ja s’ha instaurat com una prova anual de forma fixa dins un espai natural protegit com és el Puig de Sant Martirià, que forma part de l’espai d’interès natural i espai de la xarxa Natura 2000 de l’Estany de Banyoles. A la pràctica es tracta gairebé d’un circuit permanent on l’erosió i l’impacte del traçat de les bicis queden de forma permanent sobre el terreny, on no hi ha cap mesura ambiental de compensació, cap restauració i molt menys cap aposta per les compensacions de carboni per l’impacte que causen les proves esportives. Caldria prendre com a mínim d’actuacions encara que siguin simbòliques com les d’Andorra, on existeix la obligació per part de totes les proves esportives patrocinades per Andorra turisme de compensar les seves emissions amb la compra de crèdits carboni a entitats que amb els diners rebuts impulsen accions per reduir les emissions (exemple la La Comapedrosa ISMF World Cup).

Sens dubte la prova Catalana de BTT és la millor cursa de XCO (Cross country) de país i una de les millors d’Europa, amb més de 1000 inscrits. Però cada any el nombre d’inscrits s’ha anat augmentant, incrementant les categories i els participants sense tenir en compte la capacitat de càrrega de l’espai i de la ciutat. Allò que es diu matar la gallina dels ous d’or, es produeix quan no es sap gestionar l’ús d’un paratge natural de tanta bellesa i on fer esport és un privilegi i es massifica sense posar límits ambientals. Ni serveis sanitaris habilitats pels visitants, ni gestió adequada dels residus durant la prova (sí que l’espai va quedar net un cop finalitzada la prova), ni bona gestió de l’aparcament, ni passos alternatius pels vianants, ni limitació d’altaveus i música ambient, etc. Sense sensibilitat ambiental per part dels organitzadors (privats i públics) ni informació als participants i visitants que es troben en un espai natural. Malgrat la prova no afecta negativament a hàbitats i espècies protegides directament, si que malmet la imatge de l’espai natural i provoca un impacte indirecte sobre la vegetació i la fauna.

Finalment, Limnos es mostra preocupat per la manca general de criteris ambientals i sensibilització en les totes les proves esportives de la comarca, una tasca necessària que s’havia iniciat el 2017 amb el projecte “Naturalment, esport a l’Estany ” però que no ha tingut continuïtat, tot i que el propi Ajuntament de Banyoles va fer seus els consells i les recomanacions d’aquell projecte. Banyoles acollirà el 2021 la Màsters Regata, el mundial de veterans de rem, amb més de 3.500 participants, i caldria que la organització potenciés la creació d’una comissió de sostenibilitat ambiental per vetllar per integrar mesures compensatòries i per reduir l’impacte de la prova.

Gerard Funoses 2

Entrevista a Limnos al web de la XCN

Us deixem l’entrevista extret del web de la XCN:

lhttp://www.xct.cat/news/ca/2019/12/16/0001/gerard-funosas-es-preocupant-que-hi-hagi-tanta-gent-que-viu-totalment-desvinculada-del-seu-entorn-natural

Gerard Funosas: “És preocupant que hi hagi tanta gent que viu totalment desvinculada del seu entorn natural”

Dilluns 16 Desembre 2019 – 12:48

 

En Gerard Funosas, l’actual president de l’associació Limnos, és un  biolèg banyolí de 26 anys. Es va vincular amb l’associació com a adolescent,  mentre estudiava secundària. Tot va començar quan, amb 15 anys, amb un company d’esplai es va apuntar a un cens d’aus aquàtiques hivernants.

Sempre havia tingut interès per la natura i les aus, i el fet de participar en aquell cens i en uns anellaments d’ocells el van engrescar a entrar en el món naturalista. Es pot dir que en Gerard ha crescut amb Limnos, i l’entitat l’ha acompanyat mentre estudiava biologia.  Avui, als 26 anys, n’és el president.

Com va néixer l’entitat Limnos?
Limnos es va fundar el 87, a partir d’un grup de joves preocupats per protegir el patrimoni natural local del voltant de Banyoles. Des de llavors, moltes de les persones que composen l’entitat han anat canviant.

Quina és la seva missió?
La nostra missió és preservar el patrimoni natural del Pla de l’Estany,  sensibilitzar i divulgar-ne el seu coneixement, i denunciar de les irregularitats i agressions que pateix.

Què vol dir Limnos?
Ve de limne, paraula grega que es refereix a diferents tipus de masses d’aigua dolça, com llacs o aiguamolls. D’aquí deriva el prefix “limno-“, com en limnologia. Limnos és un nom vinculat a l’estany, l’element natural que defineix la comarca.

En quins espais naturals actueu?
Tot i que on fem més activitat és a l’entorn de Banyoles, actuem per tota la comarca. Per exemple, estem  atents a la problemàtica dels purins en els nostres municipis.

Teniu acords de custòdia? Amb qui?
Actualment no tenim un espai formalment en custodia. Però tenim verbalitzat un acord amb el propietari d’una zona de bosc prop de la Font Pudosa per fer-hi anellaments.  Hem començat a parlar també amb el propietari del prat de Sant Nicolau, sota Rocacorba: es tracta d’un prat de muntanya baixa, prop del Castanyer de Sant Nicolau, un arbre monumental. Volem posar en valor  l’espai de prat de muntanya, ja que en tenim poc.

Un altre acord que tenim, tot i no ser de custòdia, és amb el Museu Darder. En el seu edifici hi tenim un petit despatx que ens han cedit, i també podem demanar la sala de conferències per fer-hi cursos i xerrades.

Al Clot d’Espolla, prop de Meliana, tot i no tenir acord formal hi fem diverses tasques de sensibilització. Aquest espai natural, que forma una llacuna temporal només després d’unes bones pluges, s’ha popularitzat per la peculiaritat dels triops, una mena de crustaci prehistòric i bastant rar que hi cria. Nosaltres insistim molt en  respectar aquest paratge tan delicat quan es visita, per poder preservar-lo: evitar trepitjar l’interior, no deixar-hi els gossos perquè es banyin, no agafar els triops ni amfibis…

Quins altres projectes dueu a terme?
Tenim el projecte de voluntariat ambiental: fem un cens visual de llúdrigues anual, participem en el cens anual d’aus aquàtiques hivernantsanellaments d’ocells, fem el seguiment i neteja de caixes nius, …
Fem al·legacions a projectes, denunciem agressions al territori, i en fem comunicats de premsa per explicar-les a tothom.

En paral·lel, publiquem la nostra revista, “La llúdriga”, actualment amb una edició anual, i publiquem també un article a una revista mensual gratuita local, l‘HAM. Darrerament organitzem també cursos de formació naturalista en col·laboració amb Museu Darder.

Hem participat en diversos projectes de sensibilització i educació ambiental. Alguns sobre la Tortuga d’Estany (Emys orbicularis), col·laborant amb la Fundació Emys i el Centre de Recuperació de tortugues de l’Albera (CRT); o un altre recentment per posar en valor paisatges naturals que han estat amenaçats i “salvats”, com el Clot d’Espolla de la nostra comarca, col·laborant amb Natus i la Iaeden Salvem l’Empordà. També hem participat amb l’escola de Natura de Banyoles a “Esport Naturalment“, un projecte per sensibilitzar el món de l’esport que visita Banyoles per entrenaments i competicions i recordar que l’Estany de Banyoles és un espai natural, i que els esdeveniments esportius han de tenir-ho en compte.
Des de fa uns anys, a l’estiu Limnos s’encarrega de la part tècnica dels camps de treball per a joves “Estany Natura” que organitzem amb Coordinadora de Lleure del Pla de l’Estany, Hem estat també presents a algunes fires per divulgar la nostra entitat, com en el Firestany, que es fa a la zona de la Draga a Banyoles per Sant Martirià, i la fira d’hivern de Porqueres.
Formem part de Ecologistes de Catalunya i de la Xarxa per la Conservació de la Natura, i col·laborem amb l’escola de natura de Banyoles que és molt activa.

Quantes persones componen l’entitat? 
Actualment som unes 110 persones sòcies, amb una  junta activa regularment de menys de 10 persones.
El perfil de persona sòcia és de gent de la comarca, que ens  dóna suport perquè creu que és bo que hi hagi gent que estigui lluitant en preservar el patrimoni natural. També hi ha molta gent i famílies que venen a jornades i activitats de forma puntual.
Lògicament, agraïm a les persones sòcies el seu suport i les animem a involucrar-se més amb l’entitat, sempre ens agrada veure cares noves a l’assemblea.
Ens agradaria que la base visible de persones sensibilitzades pel medi ambient fos més gran, i en aquest sentit, valorem molt la nova Plataforma per l’Emergència Climàtica que s’ha format a la comarca enguany, així com el moviment Fridays for Future, que també té un grup local, i que connecta els i les joves amb l’ecologisme.

Quines activitats de voluntariat feu? 
Fem censos visual de llúdriga un cop l’any: és una cens coordinat i que requereix implicació: sortim un vespre i ben d’hora a la matinada següent, col·locant observadors en diferents punts d’observació. Com que la llúdriga havia desaparegut i es va reintroduir al Fluvià als anys noranta, des dels nostres inicis a Limnos volíem saber si havia arribat a l’Estany (ja fa anys que sabem que sí), i com es mou per l’entorn. Durant molts temps també n’havíem fet el seguiment de rastres. També participem el cens d’aus aquàtiques hivernants, cada gener, organitzat per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Fem el recompte  a l’Estany i a l’entorn, com el Fluvià, coordinant-nos amb companys ornitòlegs de la Garrotxa. També col·laborant amb l’ICO tenim en marxa una estació d’anellament del projecte SYLVIA, amb deu sessions anuals. A més, fem el seguiment i neteja d’unes cinquanta caixes niu per a ocells que tenim penjades, comprovant-ne l’ocupació.

Més esporàdicament hem organitzat jornades de neteja d’entorns naturals, plantacions d’arbres… I més a nivell de divulgació, alguns anys també hem fet nit d’amfibis, un cens de ratpenats anomenat quirorius…

Quin aspecte us ha influït més a l’hora de dur a terme la vostra missió? 
La part més positiva és que hi ha gent realment implicada i amb moltes ganes, que l’entorn és molt valuós i molt valorat per nosaltres, i tenim la sort de viure-hi.
La part negativa és veure com la preservació de la natura està clarament per sota d’altres interessos econòmics i polítics: això és negatiu però ens justifica que hem de continuar.

Creus que les ONG ambientals de conservació tenim prou visibilitat? 
Crec que avui l’ecologisme te visibilitat a nivell general però no tothom coneix que existim entitats locals ni sap el que fem. Part de la feina que tenim és donar-nos a conèixer i que la gent sàpiga que hi ha gent treballant pel medi ambient a prop de casa. 
Des del meu punt de vista, trobo preocupant que hi hagi tanta gent que visqui totalment desvinculada del seu entorn natural. És normal que no es valori allò desconegut, i per tant tristament que es deixi perdre. I és sorprenent que això també passa a comarques, no només és cosa de ciutat.  Per exemple, a Banyoles em sorprèn que molta gent utilitza l’estany com un espai de lleure, però no mostra interès en el seu patrimoni natural ni seva preservació.
Espero que les grans mobilitzacions a escala global que hi han hagut en relació al canvi climàtic es vegin traduïdes en accions locals.

Quins són els vostres projectes de futur?
De moment mantenir-nos: seguir amb el voluntariat ambiental, seguir forts en la defensa del patrimoni natural (queixant-nos si cal de les decisions i accions que el menystenen), i fent divulgació ambiental.  Ens agradaria participar en una custòdia en el prat de Sant Nicolau, a Rocacorba. Seguim valorant una missió que sempre hem tingut en els estatuts, procurar que l’entorn de Banyoles esdevingui Parc Natural.
Som una associació sense ànim de lucre, i no tenim ni hem tingut mai personal contractat. Econòmicament depenem de les quotes de socis, tot i que amb els anys hem tingut algunes subvencions destinades a projectes temporals d’educació ambiental, o també alguns ingressos per pagar feines com cursos naturalistes o camps de treball. Per la nostra situació, de moment, no ens interessa tenir algú contractat perquè no volem que el nostre funcionament passi a dependre d’uns ingressos sense continuïtat.

Pots destacar algun moment especial que hagis viscut en aquests anys a Limnos?
Li tinc molt d’afecte a una edició del cens visual de llúdriga. Va ser el 2015, o 2016, i va  tenir molt poc èxit de convocatòria. A la sessió del vespre només erem tres voluntàries, i les pluges amenaçaven la sessió de la matinada, que al final no es va poder fer. Jo havia vist la llúdriga al Fluvià, però mai a l’Estany, i mira que portava bastants anys participant al nostre cens. Prop de les 10 del vespre, des del meu punt d’observació van aparèixer 2 llúdrigues i es van posar a jugar a la llacuna on era. Com que l’hora de cens ja estava acabant, vaig avisar als altres dos voluntaris perquè vinguessin. Amb els últims minuts de llum i fins a quedar pràcticament a les fosques, vam gaudir de l’espectacle de la llúdriga, que seguia pescant a la llacuna. D’aquell cens podem dir el que el 100% de voluntaris vam veure llúdriga! Des d’aleshores la participació ha anat augmentant, aquest últim any hem sigut més de vint persones.
El nostre logo té una una llúdriga, volíem que la llúdriga tornés a l’Estany. Estem molt contents de que hi hagi tornat i de fer-ne el seguiment.

dav

Baixada de fotges i polles d’aigua en el XXVIè cens d’ocells aquàtics de l’Estany de Banyoles

  • La fotja i la polla d’aigua disminueixen els seus exemplars a l’Estany, mentre es mantenen ànecs collverd i el dormidor d’esplugabous.
  • Destacar la presència de 52 cigonyes blanques hivernants i 4 espècies de gavines i gavians, dos menys que l’any passat i amb una baixada important del nombre de gavians argentats.
  • Les llacunes de can Morgat cada cop presenten una vegetació més densa de canyissos, el que fa disminuir la presència d’algunes espècies.

Banyoles, 11 de febrer de 2020

Un any més, durant el gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995, essent aquesta la 26ena edició, i a l’Illa de Fares i al Fluvià des del 2001. Aquest any el cens es va realitzar diumenge 12 de gener a l’Estany de Banyoles i el dissabte 11 al riu Fluvià, tot i que, s’incorporen totes les dades entre el 10 i el 20 de gener, incloent espais com el Pla de Martís. Han participat al cens 16 persones.

Diapositiva1

Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, per sectors i el total. Font: LIMNOS.

Aquest any el cens de l’Estany de Banyoles va estar marcat per un dia de de climatologia suau, no de rigorós hivern. La tendència general del cens ha estat una variació important en algunes espècies respecte a altres anys. Es mantenen els ànecs collverd amb 210 exemplars i les polles d’aigua després del rècord d’exemplars de l’any passat cauen a xifres molt baixes.
Les fotges vulgars segueixen la seva tendència a la baixa amb 101 exemplars quan fa uns anys eren més de 300. Creiem que la davallada amb aquesta espècie podria relacionar-se amb el canvi climàtic, tot i que manques dades per a confirmar-ho. El dormidor d’esplugabous es manté com un espai d’elevat interès, on a més hi vam poder observar dos martinets blancs.

En quan a les dades destacades, podem parlar de la repetició de nou del grup de cigonyes hivernants, de 52 exemplars, fets que es repeteix els tres últims anys. Es un grup variable que ve i marxa de Banyoles i amb mobilitat d’exemplars, alguns dels quals son els mateixos de l’any passat.

Podem destacar que no s’ha censat cap ànec domèstic enguany, quan en altres edicions s’havia vist com un problema d’augment d’aquests exemplars domèstics.

Diapositiva2
Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Estany de Banyoles, des de 2008 a 2020. Font: LIMNOS.

La resta d’espècies comunes o testimonials han estat el bernat pescaire, els corbs marins, els cabussets, els rasclons, i alguns rapinyaires. Malauradament no s’ha censat cap blauet.

Com sempre, cal fer una menció especial pels gavians i gavines, els quals han disminuït bastant. Es va repetir el cens dos cops ja que a l’abocador s’havien vist grups més nombrosos de gavians (fins a 500 exs), fet que ens suggereix la possibilitat que els gavians hagin utilitzat enguany altres punts per dormir com les naus industrials, i no els hàgim detectat en el dormidor de l’estany als vespres.

També s’ha fet un cens al riu Fluvià al pas per la comarca on destaca la presència de diversos dormidors de corb marí gros, un grup de 18 ànecs mandarins assilvestrats i per primer cop una merla d’aigua. També es van observar fins a tres exemplars de llúdriga.


Diapositiva3
Resultat del cens d’ocells aquàtics hivernants al Fluvià. Font: LIMNOS.

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possible sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental.

sdr

sdr

sdr

sdr