250px-20080708_Chicago_City_Hall_Green_Roof

Teulats verds: fent una ciutat més habitable – article de l’ham del març 2016-

Sovint les ciutats son vistes com aglomeracions urbanes, poc atractives, amb edificis grisos, freds, amb soroll, amb molt ciment… Evidentment, és una interpretació, no a tot arreu és el mateix, però ens dona l’oportunitat d’obrir la porta a explorar interessants experiències com les cobertes o els teulats verds. Segurament podem visualitzar un terrat d’obra, amb antenes, xemeneies, equips d’aire condicionat.. a vegades amb un petit luxe d’una mica de terrassa amb un test… Actualment, ja podem trobar un conjunt d’arquitectes, paisatgistes i ambientalistes que treballen per donar més funcionalitat als teulats, més enllà de la seva funció de simple aïllant de l’exterior. La coberta verda és una construcció que integra acabats vegetals en les superfícies construïdes, tant en terrats com teulades. A vegades hi ha variants també per cobrir construccions verticals, i és quan parlem de murs verds o jardins verticals.

Les funcions de les cobertes verdes inclouen actuar com a aïllants tèrmics, ajudant a assolir fins a un 20 o un 50% d’estalvi energètic del consum de l’edifici, sobretot en refrigeració. En segon lloc son un gran aïllament acústic, contra els sorolls de l’ambient. Ho reconeix la mateixa Comissió Europea en diferents informes: les plantes (tant en teulades i terrats com en jardins verticals) formen una mampara natural contra el soroll produït pel trànsit rodat o per aparells de servei del mateix edifici (maquinària dels ascensors, equips d’aire condicionat…). Per això s’ha inclòs aquesta tendència arquitectònica a l’Estratègia d’infraestructures verdes de la Unió Europea. També ajuden a conservar i protegir els materials de construcció de l’edifici, a millorar la qualitat de l’aire de l’entorn absorbint partícules i CO2, poden reduir el risc d’inundacions en absorbir part de la pluja torrencial, suavitzen l’efecte illa de calor de les ciutats i finalment poden aconseguir un increment de la biodiversitat, tot millorant el paisatge urbà i les superfícies verdes. Aquests espais, actualment molt desaprofitats tenen un gran potencial per fer una ciutat més verda. Per aclarir conceptes, no es tracta de posar quatre testos, o muntar un hort urbà al balcó. Estem parlant de cobrir el teulat amb una capa impermeabilitzant, posar-hi terra i adobs, i plantar-hi plantes de forma intensiva, talment com un jardí, o fer-ho més extensiu, com una mena de gespa, prat o utilitzant plantes entapissant o aromàtiques que requereixin poques atencions. A nivell econòmic poden suposar una petita despesa extra, comparat amb una coberta tradicional, però cal pensar en l’estalvi energètic i en la repercussió en les despeses per exemple en comunitat de propietaris, si parlem d’edificis grans.

Cada cop son més les experiències existents de cobertes verdes a Europa, i ja hi ha ciutats que estan planejant normatives per obligar a construir cobertes verdes. A Barcelona ciutat han apostat des de fa temps per aquest concepte i han realitzat ja alguns estudis de com aplicar aquestes construccions verdes a la ciutat. Ja tenim exemples a la Biblioteca de Barcelona, murs verticals a l’edifici de la Tabacalera a Tarragona o fins i tot experiències innovadores artístiques en autobusos amb el sostre verd a l’Estartit o Barcelona. Se’ns dubte un nou repte per a arquitectes i paisatgistes, així com gestors i administracions, que han de definir com han de ser les ciutats on hem de viure, en un moment en que la salut, l’aire net i la qualitat de vida son cada cop més valorades pels ciutadans. Si heu de fer obres a casa, exploreu les possibilitats i penseu en com ens veuen des del cel, i com volem viure a les nostres ciutats.

 

Més info:

Cobertes verdes en edificis.

Terrat verd a la Vikipedia.

LV_20150123_LV_FOTOS_D_54424727285-992x558@LaVanguardia-Web

Bones notícies de les les Illes Galápagos- l’article de l’ham del gener-

Les illes Galàpagos, famoses per la seva gran diversitat i per haver inspirat a Charles Darwin la teoria de l’evolució, han vist el seu patrimoni natural amenaçat des de l’arribada de les persones a les illes. Els descobridors les van anomenar així per una de les icones més emblemàtiques que hi trobem: la tortuga gegant de les illes Galàpagos.

Aquesta espècie (Chelonoidis ephippium) és un animal de rècords: els individus més grans poden arribar als 400 kg i mesurar prop de 2 metres. A més, són els vertebrats que viuen més anys: de mitjana, superen els 100, i l’individu més vell constat va cumplir 152 anys. Cal destacar que s’han diferenciat fins a 15 subespècies d’aquesta tortuga en les diferents illes, 4 de les quals ja s’han exingit.

Fa 150 anys, amb la col·lonització humana, pirates i navegants van alterar notablement aquell ecosistema. Si l’equilibri natural en els ambients continentals ja és sensible als canvis, en les illes aquest eliquibri és encara molt més delicat. El fet és que la vida, en aquests petits hàbitats aïllats, hi evoluciona d’una manera peculiar, adaptant-se a les condicions concretes d’aquell petit ambient. Per això, amb la tranformació de terrenys en camps de cultiu, l’extracció de recursos naturals i la caçera, i sobretot amb la introducció (voluntària o involutària) de la rates, entre altres espècies domèstiques, molta fauna endèmica va acabar en perill d’extinció.

Amb la pèrdua d’espai i sota la pressió d’espècies invasores com les rates, depredadores infalibles d’ous, durant els últims 150 anys les tortugues no es van reproduir amb èxit a l’illa. La davallada poblacional va ser important, fins a arribar a sols uns 100 exemplars censats a la dècada dels 60. En resposta al a situacó alarmant es va engegar un projecte per la conservació de l’espècie. Els objectius es basaven en eliminar totes les rates de l’illa i reforçar la població de tortuges amb la cria en captivitat.

Darrerament, aquests 50 anys d’esforços han donat els seus fruits. S’ha assolit la pràctica o total erradicació d’aquests rosegadors perjudicials, s’han alliberat més de 800 cries de tortuga (de 4 o 5 anys, amb una mida suficient per no ser depredades per rates) i s’ha aplicat altres mesures de conservació de l’hàbitat. Aquests èxits han permès, aquest darrer 2015, la constatació per primer cop des de fa un segle i mig de la reproducció natural de la tortuga de les illes Galàpagos a l’illa Pinsà. Es van trobar mínim una desena de cries de l’espècie de menys d’un any, i es creu que n’hi poden haver moltes més repartides per l’illa.

Aquest inidici, juntament amb el manteniment de les condicions naturals favorables, fan pensar que la tortuga seguirà criant a l’illa i que es podrà recuperar del seu estat crític de conservació.

Aquesta excel·lent notícia és un exemple ideal de la problemàtica de les espècies invasores i de l’alteració per l’home d’ecosistema cap a la fauna i flora endèmica, i sobretot també de mesures de conservació efectives. No n’hi ha prou amb repoblar l’espècie amenaçada fent cria en captivitat. Si les condicions que l’amenacen en el medi segueixen en peu, no es solucionarà res. El motor de la recuperació d’una espècie en perill són i seran mesures in situ, per eliminar aquells agents perjudicials del medi i recuperar les condicions favorables. I, si cal, es pot complementar amb mesures ex situ, com és el cas del reforçament de la població.

Des de Limnos valorem molt positivament l’èxit d’aquest projecte de conservació, recalcant que totes les espècies, siguin més o menys emblemàtiques, mereixen ser conservades, sobretot quan la causa del seu declivi són o han estat les nostres accions.

images

El trastorn per dèficit de natura – l’article de l’ham del desembre 2015-

El trastorn per dèficit de natura és un terme que ha estat definit recentment, que no pretén de cap de les maneres convertir-se en una mena de categoria diagnòstica de caire científic, sinó que busca donar nom a un conjunt de dolències originades en la falta de contacte amb el medi natural. Sota aquest paraigües tan ampli es vol designar a un conjunt de costos humans producte de l’allunyament de la natura, entre els quals podem trobar la disminució de l’ús dels sentits, la depressió, l’estrès, els problemes d’atenció i alts percentatges de malalties físiques i emocionals.
Darrera d’aquest concepte hi ha molt més contingut del que podria semblar a priori, doncs l’elevada atenció que ha rebut per part de mitjans de comunicació, pot fer semblar que es tracta d’una altra simple “moda ecologista” per a cridar l’atenció. Aquesta teoria sorgeix a partir del llibre “El último niño de los bosques” de Richard Louv editat el 2005, un llibre d’educació ambiental convertit en best seller a Estats Units. El llibre recull entrevistes a professors i altres professionals de l’educació, pares i nens, que ha causat un gran impacte entre educadors i naturalistes. El missatge que transmet el llibre és simple: en un moment de desenvolupament de la societat sense precedents els nens creixen desconnectats del món natural, i això té unes conseqüències.

Els adolescents i els nens, especialment els que viuen en zones urbanes, estan acostumats a tenir-ho tot i ràpid, sense esforç. Viuen en un món on gestionen converses per mòbil, activitats extraescolars, deures, televisió, ordinador, xarxes socials… Aquesta addicció a la velocitat i a la hiperestimulació fa que si aquest nens els poses a la natura s’avorreixen i cada cop van menys a la natura. L’ésser humà malgrat anys d’evolució no està preparat per canviar fisiològicament tan ràpid per adaptar-se a aquest estil de vida on la tecnologia és tan preponderant. No hem d’oblidar que estem fets per viure en un entorn natural. Aquesta contradicció acaba afectant negativament a l’estil de vida dels infants i joves, desembocant en trastorns com l’obesitat, les malalties respiratories, el trastorn per dèficit d’atenció i la hipovitaminosi D.

A Estats Units l’impacte del llibre de Louv i del concepte del trastorn per dèficit de la natura s’ha vist reflectit en un augment de les escoles de natura per a preescolars, dels centres d’educació ambiental, i d’una major pressió per a incorporar conceptes mediambientals al currículums educatiu de l’escola, inclosos destacats canvis legislatius en els programes educatius a nivell nacional. Els conceptes i les activitats que s’estimulen des d’aquest moviment educatiu són des de sortir més de l’aula de l’escola i fer classes al pati, en un parc o al mig de la natura, fer un hort escolar, activitats de jardineria de guerrilla, utilitzar les tecnologies de la comunicació en relació amb l’entorn natural, i especialment recuperar un ritme lent, calmat en base a la contemplació de la natura, el silenci o el joc lliure.

Ja hi ha algun detractor, que ha alertat del perill de convertir aquest corrent ideològic, en una forma simplement d’injectar diners al sector de l’educació ambiental. I és que evidentment, tota bona idea es pot corrompre si no s’utilitza correctament. Està clar que la solució no passa per ensenyar el canvi climàtic a nens de 5 anys. Ni desenvolupar costosos programes educacionals sobre medi ambient. És molt important no oblidar la filosofia de fons d’aquesta idea, i és que en l’educació ambiental el que cal és potenciar tota noció de jugar a la natura i aprendre a través del joc. Simplement es tracta d’estar més hores en contacte amb la natura fent l’activitat que sigui, promoure l’observació, la vista l’oïda, el tacte…. I d’aquí a entendre la importància de conservar l’entorn natural, només hi ha un petit pas.

baixa

Estafa Mediambiental. Cas DieselGate – l’article de l’ham del novembre de 2015

Un estudi per conèixer les veritables emissions contaminants dels cotxes dièsel a Estats Units va acabar desembocant en el descobriment d’un dels majors fraus de la història, el frau dels motors trucats per Volkswagen (VW).

Fa dos anys i mig l’ONG International Council on Clean Transportation (ICCT) va encarregar a la Universitat de West Virginia un estudi sobre les emissions contaminants, per la qual cosa enginyers d’aquesta universitat van recórrer a bord de tres cotxes dièsel: un Volkswagen Passat, un VW Jetta i un BMW X5 gran part de la costa oest, en una expedició de gairebé 4.000 quilòmetres d’anada i tornada per Estats Units. Al maleter viatjava un sistema de mesurament de gasos contaminants, el PEMS, un aparell connectat al tub d’escapament capaç de registrar les emissions contaminants del vehicle mentre circula, sense necessitat d’estar en el banc de proves d’un laboratori.

En acabar el viatge els investigadors van començar la fase d’anàlisi i van descobrir que les emissions d’òxid de nitrogen (NOx) en el Jetta superaven fins a 35 vegades el permès, fins a 20 vegades en el Passat, i es mantenien dins dels límits en el BMW. Aquestes dades van ser enviades a l’Agència de Protecció del Medi Ambient (EPA) la qual van contactar amb VW i els va alertar sobre la superació dels límits establerts. L’empresa, per la seva banda, va realitzar correccions que han resultat insuficients per complir les normes. I és al setembre d’enguany quan l’EPA treu a la llum publica que VW ha violat la Clean Air Act, per la qual cosa l’empresa decideix reconèixer mitjançant un comunicat que s’han trucat intencionalment els motors dièsel d’aproximadament 11 milions de cotxes, de models de marques com Volkswagen, Skoda, Audi i SEAT. Un frau monumental, provocat gràcies a un dispositiu de programació sofisticada, especialment dissenyat per enganyar els dispositius de proves, que simulava emetre menys gasos contaminants dels reals.

Els efectes i conseqüències d’aquesta tremenda estafa són diversos. Econòmics: disminució dels plans d’inversió de la multinacional a diversos països. Socials: disminució de llocs de treball en diferents empreses a nivell mundial. Personals: les conseqüències en els vehicles afectats són l’augment en el consum de combustible, la pèrdua de potència del motor del cotxe i la devaluació del vehicle a causa de la manipulació del sistema elèctric. Però els més perjudicials a nivell mundial són els efectes i les conseqüències medi ambientals. Perquè ens fem una idea del dany ambiental, es calcula que els cotxes modificats han estat responsables de generar al voltant d’un milió de tones de contaminació i si realment la xifra de cotxes modificats fos d’ 11 milions ens enfrontaríem, aproximadament, al mateix dany que produeixen al planeta totes les plantes elèctriques, cotxes, indústria i agricultura (junts) del Regne Unit durant tot un any. Greenpeace calcula que les morts prematures, a causa dels efectes de NOx, per malalties cardiovasculars, accidents cerebrovasculars i cardiopatia isquèmica estarien dins de l’alarmant xifra de 400-1700 a l’any. Si calculem que els cotxes modificats estan en venda des del 2009, estaríem parlant de 6 anys d’emissions contaminants, de manera que la xifra total produïda per aquest frau podria arribar fins a les 10.200 morts prematures.

Ecologistes en acció i l’associació de consumidors FACUA estudien diverses vies per dur VW als tribunals, a causa de la inacció del govern davant d’aquest fet. Pretenen unir forces juntament amb 13 associacions no només ecologistes: veïnals, sindicals, etc. i crear una plataforma anomenada “Plataforma contra els mals fums”. No és d’estranyar que VW hagi contractat la mateixa defensa del despatx d’advocats que va representar l’empresa petroliera BP arran de la catàstrofe al golf de Mèxic i que hagi utilitzat, a més, una estratègia similar a la que va fer servir BP, confessant el seu crim i mostrant disponibilitat per complir la seva penitència per aquesta gran estafa mediambiental.

Logos banner

Naturalment, Esport a l’Estany.-Article de l’ham del octubre2015-

L’Estany de Banyoles és un espai natural de gran valor ecològic i paisatgístic, i per climatologia, dimensions, accessibilitat i situació esdevé un lloc ideal per a la pràctica lúdico-esportiva. Molta gent de la comarca i d’arreu del món hi realitza activitats esportives durant tot l’any, ja sigui pel gaudi personal o en l’àmbit de la competició. La conciliació de la pràctica lúdico-esportiva i la imprescindible conservació de l’entorn és possible, però cal no donar-ho per fet. És necessari regular les activitats, zonificar i, sobretot, i aquest és l’objectiu del projecte «Naturalment, esport a l’Estany», educar i sensibilitzar els usuaris i les usuàries de l’espai natural de l’Estany per assegurar que les activitats esportives generin el mínim impacte ambiental.

El projecte ho esta desenvolupant l’Escola de Natura de Banyoles i Limnos com a promotora, i ha rebut un ajut per actuacions d’eduació i sensibilització ambiental de la Generalitat de Catalunya. Disposa del suport de totes les institucions amb relació a l’esport i el medi ambient, i de les entitats més destacades en l’organtizació d’esdeveniments esportius al voltat de l’Estany: col.laboren l’Ajuntament de Banyoles, l’Ajuntament de Porqueres, el Consorci de l’Estany, el Consorci Esportiu de l’Estany de Banyoles, el Consell Esportiu del Pla de l’Estany, la Càtedra de l’Esport i Educació Física de la UdG, el Museu Darder i el Club Natació Banyoles.
El projecte ha consistit en la realització de diverses activitats com l’elaboració d’un conte infantil de la col·lecció “El Blauet de l’Estany” i que porta per títol «En Baluet i l’esport a l’estany», la celebració del “Dia de l’Estany” dedicat a l’esport i la natura i el disseny i producció de material expositiu fix i mòbil que conformen un espai d’interpretació de l’Estany per a la sensibilització i educació ambiental dels esportistes i acompanyants També s’ha fet un estudi pel seguiment de la sensibilització i l’educació ambiental en els esdeveniments esportius a l’Estany de Banyoles durant l’any 2015 que ha permes la realització d’aquest material i la proposta d’un document de bones pràctiques ambientals per a l’organització d’esdeveniments i per a la pràctica esportiva a Banyoles que esperem s’aplicaran a partir d’ara a l’Estany.

Tant els materials com el document seran presentats durant la jornada sobre l’esport en espais natural «Naturalment, esport a l’Estany» que tindrà lloc al meuseu darder el proper 31 d’otubre i a on tothom esta convidat.

Logos banner

Naturalment, Esport a l’Estany – l’article de l’ham del octubre de 2015

L’Estany de Banyoles és un espai natural de gran valor ecològic i paisatgístic, i per climatologia, dimensions, accessibilitat i situació esdevé un lloc ideal per a la pràctica lúdico-esportiva. Molta gent de la comarca i d’arreu del món hi realitza activitats esportives durant tot l’any, ja sigui pel gaudi personal o en l’àmbit de la competició. La conciliació de la pràctica lúdico-esportiva i la imprescindible conservació de l’entorn és possible, però cal no donar-ho per fet. És necessari regular les activitats, zonificar i, sobretot, i aquest és l’objectiu del projecte «Naturalment, esport a l’Estany», educar i sensibilitzar els usuaris i les usuàries de l’espai natural de l’Estany per assegurar que les activitats esportives generin el mínim impacte ambiental.
El projecte ho esta desenvolupant l’Escola de Natura de Banyoles i Limnos com a promotora, i ha rebut un ajut per actuacions d’eduació i sensibilització ambiental de la Generalitat de Catalunya. Disposa del suport de totes les institucions amb relació a l’esport i el medi ambient, i de les entitats més destacades en l’organtizació d’esdeveniments esportius al voltat de l’Estany: col.laboren l’Ajuntament de Banyoles, l’Ajuntament de Porqueres, el Consorci de l’Estany, el Consorci Esportiu de l’Estany de Banyoles, el Consell Esportiu del Pla de l’Estany, la Càtedra de l’Esport i Educació Física de la UdG, el Museu Darder i el Club Natació Banyoles.

El projecte ha consistit en la realització de diverses activitats com l’elaboració d’un conte infantil de la col·lecció “El Blauet de l’Estany” i que porta per títol «En Baluet i l’esport a l’estany», la celebració del “Dia de l’Estany” dedicat a l’esport i la natura i el disseny i producció de material expositiu fix i mòbil que conformen un espai d’interpretació de l’Estany per a la sensibilització i educació ambiental dels esportistes i acompanyants També s’ha fet un estudi pel seguiment de la sensibilització i l’educació ambiental en els esdeveniments esportius a l’Estany de Banyoles durant l’any 2015 que ha permes la realització d’aquest material i la proposta d’un document de bones pràctiques ambientals per a l’organització d’esdeveniments i per a la pràctica esportiva a Banyoles que esperem s’aplicaran a partir d’ara a l’Estany.

Tant els materials com el document seran presentats durant la jornada sobre l’esport en espais natural «Naturalment, esport a l’Estany» que tindrà lloc al meuseu darder el proper 31 d’otubre i a on tothom esta convidat.

sixth-extinction-science

La sisena gran extinció d’espècies està en marxa- Article de l’ham del setembre 2015

És molt probable que, quan parlem d’extincions, el primer que ens vingui al cap sigui l’extinció dels dinosaures, fa 65 milions d’anys. Aquest fet ha estat molt estudiat i ha provocat diferents controvèrsies entre científics, però abans d’aquesta extinció massiva n’hi havia hagut quatre més. Totes cinc van ser degudes a diferents fenòmens naturals. Actualment, a conseqüència de l’activitat de l’espècie humana, estan desapareixent de manera accelerada altres espècies i ens estem endinsant a la sisena gran extinció. Diferents grups de recerca han pogut comprovar, a partir de l’estudi de fòssils de vertebrats, que des de l’any 1500 s’han extingit més de 600 espècies de vertebrats. En els últims segles, la ràtio d’extinció és 100 vegades major que la taxa natural. Per fer-nos una idea, si prevalgués l’extinció per causes naturals, des de l’any 1900 haurien desaparegut 9 espècies de vertebrats. La realitat: s’han extingit 477 espècies. En altres paraules, sense els humans caldrien 10.000 anys perquè desapareguessin les espècies extingides en 100 anys… A més, des dels inicis del S.XX aquest procés s’ha anat accelerant, i la velocitat a la que desapareixen les espècies sembla que va en augment. Un exemple clar són els amfibis: entre l’any 1500 i 1980 s’havia registrat la desaparició de 34 espècies d’amfibis, i des de l’any 1980 se n’han extingit 100 més. Tot això són exemples de les extincions d’espècies que l’ésser humà ha pogut registrar, de ben segur que n’hi ha moltes més… Així com també hi ha moltes espècies que es troben al límit de l’extinció i que les seves poblacions actuals són quasi nul·les.
És probable que molta gent es pregunti quins són els motius que permeten atribuir “la sisena gran extinció” als humans. Els investigadors que han dut a terme els estudis sobre extincions ho tenen clar: la destrucció de l’hàbitat, la sobreexplotació d’espècies, la contaminació i el canvi climàtic. En definitiva, quatre factors clau en els quals l’espècie humana hi té un paper protagonista. Si continuem permetent aquest ritme accelerat d’extincions veurem com la gran pèrdua de biodiversitat afectarà notablement als diferents ecosistemes i, de retruc, al benestar de les persones. De les anteriors extincions massives hem comprovat que la vida necessita centenars i milions d’anys per a tornar-se a diversificar. Al ritme que anem actualment de “col·laborar” en la desaparició d’espècies, en tan sols tres generacions els humans ens veurem privats de molts dels beneficis que ens aporta la biodiversitat. Per tant, si volem evitar una veritable sisena extinció massiva calen esforços intensos a partir d’ara, per tal de conservar totes les espècies amenaçades i alleujar les pressions sobre les seves poblacions. Encara hi som a temps d’evitar ser els protagonistes de la sisena gran extinció, però ho hem de fer ja si volem continuar coneixent “la vida” com la coneixem fins ara…

Untitled-design-117

Per què és important el que digui el Papa sobre canvi climàtic?-l’ham-Juliol 2015

El Papa Francesc de Roma ha presentat una carta encíclica amb el nom de ‘Laudato si‘ (Lloat sigui), que pel fet de ser la seva primer carta i estar dedicada al medi ambient ha generat unes enormes expectatives. Els Papes se serveixen de les encícliques per comunicar els seus ensenyaments sobre doctrina social a bisbes i creients. Ha manifestat que la destrucció del medi ambient i fenòmens com l’escalfament del planeta són una conseqüència dels excessos i la cultura del malbaratament d’una part de la humanitat. Aquest debat resulta molt incòmode per cert creients i en determinats sectors socials, i ja hi ha hagut crítiques des de cercles polítics com els republicans catòlics d’Estats Units, que encara neguen el canvi climàtic.

El Pontífex ha descrit la contínua destrucció de la natura com “un petit senyal de la crisi ètica, cultural i espiritual de la modernitat” i ha cridat a les consciències de tot el planeta per actuar abans no sigui massa tard, i això és sens dubte el més important d’aquest document. Segons el pontífex aquest document papal està dirigit a tothom i no només als 1.200 milions de catòlics, ja que “el medi ambient és un bé col·lectiu, patrimoni de tota la humanitat i responsabilitat de tots”. S’ha presentat també en aquest moment perquè durant el 2015 s’han de celebrar dues cimeres internacionals importants a les Nacions Unides i a Paris, per acordar uns Objectius de Desenvolupament Sostenible i per aprovar d’una vegada una retallada de les emissions causants de l’escalfament global que eviti superar la xifra crítica d’un augment de 2 graus de temperatura mitjana del planeta.

L’encíclica afirma que l’escalfament global és real, recolzat pel 97 % dels científics, que ja és un fenomen innegable i resultat de l’activitat humana. “La humanitat està cridada a prendre consciència de la necessitat de canvi en el seu estil de vida, de producció i de consum, per combatre aquest escalfament o, almenys, les causes humanes que el produeixen o s’accentuen. És cert que hi ha altres factors (com l’activitat volcànica, les variacions de l’òrbita i de l’eix terrestre,…), però nombrosos estudis científics indiquen que la major part de l’escalfament global de les últimes dècades es deu a la concentració de gasos d’efecte hivernacle emesos per causa de l’activitat humana “.

Adverteix sobre l’efecte de l’augment del nivell del mar sobre les ciutats més poblades del món, així com de les pèrdues en l’agricultura i de l’extinció d’animals i plantes. Insisteix en la idea que els països rics tenen una “deute ecològic” amb els països pobres. Els canvis sobre el medi ambient afectaran molt més als pobres que als rics. No és el mateix una sequera a Califòrnia, que al Sahel, i el món haurà d’ajudar als emigrants per causes climàtiques. Assegura que els països en desenvolupament estan a la mercè de les nacions industrialitzades que exploten els seus recursos per alimentar la seva producció i consum, una relació que el Papa qualifica com d’estructuralment perversa. Rebutja també frontalment l’argument que només a través del creixement econòmic es pot resoldre la fam, la pobresa i es pot recuperar el medi ambient.

Cal la creació d’institucions internacionals fortes, amb regulacions per frenar l’escalfament global i capacitat de sancionar a qui no compleixi les normes, i que potencii la substitució dels combustibles fòssils per fonts d’energia renovable. També posa èmfasi en el sacrifici individual més enllà de les institucions reclamant un canvi de perspectiva ètica global per a tenir cura de la natura, i insta als individus a crear xarxes socials per pressionar els líders polítics i ajudar els que han quedat desemparats a causa del canvi climàtic. Anima a tots a fer petits canvis en els seus hàbits diaris, i finalment també cita a la ciència i la tecnologia com el camí per lluitar contra l’escalfament global, malgrat que això no tindrà sentit sense un canvi econòmic i social.

Mesures per reduir els contaminants hormonals. -Article de l’ham maig 2015-

Els contaminants hormonals (o disruptors endocrins) són substàncies químiques que poden alterar el funcionament normal del nostre sistema hormonal (endocrí), que regula moltes de les funcions del nostre metabolisme, entre elles les relacionades amb el creixement i la maduresa sexual. Per això, és d’especial rellevància reduir l’exposició a aquestes substàncies en el cas de dones embarassades, nens i adolescents, per ser els sectors de població més vulnerables. Un  estudi recent de l’Organització Mundial per a la Salut alerta de que l’exposició a contaminants hormonals està relacionada amb l’increment, entre d’altres, dels problemes de salut reproductiva (infertilitat, malformacions congènites…), tumors i altres malalties en òrgans hormono-dependents (mama, pròstata, testicle, tiroide…), malalties metabòliques (diabetis, obesitat…), malalties immunològiques i alteracions en el desenvolupament del sistema neurològic. Aquests contaminants els trobem en plaguicides, plàstics, cosmètics, productes d’higiene i altres articles d’ús quotidià.

disruptores-endocrinos

Prop d’una vintena d’organitzacions han elaborat un catàleg de cinc mesures, relativament senzilles,  per limitar l’exposició a aquestes substàncies i que poden ser implantades pels ajuntaments i les comunitats autònomes. Són les següents:

1. Promoure l’ús de productes nets a través dels contractes i les compres públiques que fan les administracions. Això reduirà l’exposició dels treballadors i usuaris de centres públics, incloent centres escolars i sanitaris i donarà suport a les empreses que es comprometen a oferir productes més nets i segurs.

2. Fomentar el consum d’aliments amb baixa presència de contaminants en guarderies, menjadors escolars i centres hospitalaris. L’alimentació és una de les principals vies d’exposició a substàncies tòxiques. Una dieta variada, que persegueixi reduir el consum de peixos i carns grasses; afavorir aliments orgànics; evitar envasos plàstics i escalfar i cuinar aliments en envasos i estris de vidre o metall redueix l’exposició a contaminants hormonals.

3. Reduir al màxim l’ús de plaguicides i herbicides en espais públics. La fumigació de parcs i jardins i l’ús d’herbicides en espais públics exposen  a la població a contaminants hormonals innecessàriament. Existeixen nombrosos mètodes de lluita contra plagues i de control de males herbes que no utilitzen substàncies químiques perjudicials.

4. Informar i formar sanitaris, educadors i periodistes. Els metges de família, pediatres, llevadores, infermeres i educadors han d’estar adequadament informats i capacitats per oferir recomanacions per a reduir l’exposició a substàncies tòxiques. També en el cas dels periodistes i comunicadors en general.

5. Reduir l’ús de l’automòbil en desplaçaments curts ja que els contaminants presents en les emissions dels cotxes tenen capacitat d’alterar el sistema hormonal.

Seria bo que tant els ajuntaments com les comunitats autònomes, amb la participació d’organitzacions socials, implantessin aquestes mesures, ja que són relativament  senzilles, de baix cost, però de gran repercussió en la salut.

Les inundacions a l’Ebre. Article de l’ham de l’abril

Últimament, la confluència de pluges molt abundants i fort desglaç ha produït inundacions importants a moltes zones de la conca de l’Ebre i problemes greus en diverses localitats riberenques. De manera paral·lela s’han fet declaracions oportunistes, acusant les organitzacions ecologistes de ser, en part, responsables de que no s’hagin pres determinades mesures que podrien haver evitat alguns d’aquests danys. S’han reclamant insistentment, mesures com els dragats i les “neteges” dels rius. Aquestes declaracions, com veurem, estan basades en la demagògia, el desconeixement o, en el pitjor dels casos, en interessos purament econòmics.

Els estudiants, a l’institut, ja aprenen que els rius tenen el seu llit, o llera, “normal” i una zona al voltant, molt més àmplia, anomenada plana al·luvial o llit d’inundació. Com els seus dos noms indiquen, aquesta és una zona que el riu ocuparà, total o parcialment, de forma natural, en els moments de fortes crescudes. Hem de tenir present que a l’Estat espanyol, durant els darrers anys, s’ha fomentat l’ocupació dels marges dels rius per usos agrícoles i urbans. La bombolla immobiliària ha donat lloc a la construcció de 30.000 habitatges dins de zones inundables. En el cas de l’Ebre es calcula que el seu curs natural s’ha vist reduït en un 45% durant els últims 100 anys.

La realització d’obres de “neteja”, canalització i dragat al riu presenta tres problemes molt importants. El primer és que produirien, sens dubte, un fort impacte mediambiental, ja que  les “neteges” acaben consistint en l’eliminació de la vegetació de ribera, que combinada amb la destrucció del fons degut als dragats transformen el riu en un canal artificial sense vida. El segon problema és que són obres faraòniques amb un cost elevadíssim, inassumible per a qualsevol administració actual. El tercer problema, el més important,  és que aquestes mesures no donen els resultats esperats: el bosc de ribera, per exemple, alenteix la velocitat i energia de l’aigua, la eliminació d’aquest bosc, per contra, fa que n’augmentin, per tant, els riscos i els danys poden ser encara majors.

De fet aquests sistemes obsolets ja s’han descartat en altres països, precisament per la seva manca d’eficàcia. Als rius Mississipi i Rhin s’hi van estar fent aquest tipus d’actuacions fins a comprovar els seus efectes totalment contraproduents: inundacions més greus i destructives. Actualment als EEUU i a molts països europeus la estratègia que es segueix és justament la contrària: respectar el riu i donar espai a l’aigua. Això s’aconsegueix amb tot un seguit de mesures com tornar a donar al riu els seus llits d’inundació, recuperar els boscos de ribera originals, realitzar preferentment conreus inundables a prop de la llera; crear noves zones d’expansió per les crescudes, expropiant edificacions i terres ocupades; obrir comportes en dics preexistents per facilitar una inundació planificada i “tova” de les terres del voltant i negociant indemnitzacions per aquests casos; aquestes mateixes comportes permeten més tard que l’aigua torni al riu i no quedi acumulada als camps, com passa actualment. Als cascs urbans s’han desenvolupat defenses adequades amb garantia total pels veïns. Les solucions passen doncs, per la previsió, l’ordenació correcta del territori i l’aplicació de mesures respectuoses amb el medi que ja han demostrat la seva eficàcia en altres països.