Centrals

L’Antropocè. Som en una nova era geològica? -l’article de l’ham del febrer de 2017-

El nom d’Antropocè s’ha utilitzat per descriure un nou període geològic, que substituiria l’actual, fins ara, denominat Holocè, i que estaria definit per l’impacte de les activitats humanes sobre els ecosistemes i el planeta. El terme va rebre l’impuls cap al gran públic l’any 2000 de la mà d’un Nobel de química, en Paul Crutzen, i no està exempt de discussió. Amb els anys ha anat guanyant adeptes entre la comunitat científica, malgrat no tractar-se pròpiament d’un període geològic i no estar encara oficialment reconegut per la Comissió Internacional de Estratigrafia. L’inici del període està per concretar, però estaria entre la revolució industrial del segle XVII i la primera bomba atòmica de 1945 a Nou Mèxic. Alguns autors s’atreveixen a fer-lo recular fins a l’inici de l’agricultura. Evidentment estem parlant d’un període geològic molt curt temporalment, els registres geològics del qual són encara reduïts, pel que hi ha qui ho considera més una etiqueta política que no una proposta científica. No només biòlegs o geòlegs participen del debat, hi ha altres científics, i també filòsofs i humanistes, amb revistes especialitzades en el tema.

Estem parlant doncs d’un període en el qual es produirien uns efectes massius sobre els ecosistemes del planeta sense precedents i que deixarien registre al sòl. Això inclou l’extinció d’animals, amb la corresponent pèrdua de biodiversitat, un fet que ja s’està produint a una velocitat alarmant. Malgrat els primers caçadors recol·lectors han estat descrits com un element profundament alterador dels ecosistemes i les cadenes tròfiques, caçant i eliminant grans herbívors, provocant incendis, desforestant, promovent l’agricultura i grans canvis en el paisatge i la dinàmica de sediments dels rius; és a partir de la revolució industrial que es produeix un increment demogràfic exponencial que va associat a l’ús dels combustibles fòssils per a obtenir energia, primer amb el carbó i després amb els derivats del petroli i gas. Aquesta sobrepoblació, 6 bilions d’habitants, i el consum d’energies fòssils ha generat les condicions per a un canvi climàtic a gran escala d’efectes imprevistos, marcat per l’augment de la quantitat de diòxid de carboni a l’atmosfera, per canvis en la dinàmica del clima, l’increment dels fenòmens extrems, la pujada del nivell del mar, un augment important de l’acidificació dels oceans o l’aparició de conglomerats plàstics als mars i en alguns sediments. A nivell científic ja s’han definit indicadors com la quantitat de CO2, la temperatura, les variacions dels isòtops de carboni, els isòtops radioactius deguts a les explosions i accidents nuclears o els sulfats acumulats en capes de gel.

La creació d’aquest nou concepte no serveix només a títol descriptiu. Al darrera hi ha també una preocupació per la resiliència que pugui tenir el planeta per a recuperar-se, suavitzar o tolerar aquests sotracs causats per l’home a nivell ecològic, bioquímic, hidrològic, climàtic, ecosistèmic i ,fins i tot, social o cultural. Tot pegat podria comportar canvis grans en la dinàmica del planeta, portant-lo a un nou estadi on potser la vida humana patiria de grans migracions (climàtiques, econòmiques, bèl·liques,…) o problemes d’abastament d’aliments i recursos naturals bàsics com l’aigua, evidentment aigua dolça i apte per al consum humà. És en la recerca d’aquesta resiliència que hi ha també nombroses iniciatives i projectes que busquen millorar la capacitat del planeta per absorbir aquestes alteracions i reorganitzar-se mantenint la base dels funcionament actual tal com el coneixem. Molt recomanable és el web www.anthropocene.info. Cal conservar els espais naturals i la diversitat dels ecosistemes que permeten reduir l’impacte dels desastres ambientals, cal buscar aliances globals per a una governança a nivell planetari i evidentment aprendre i ampliar el coneixement, utilitzant la tecnologia i la cooperació per un objectiu que s’ho val.

aceite-de-palma-peligro-medioambiente-salud3

Perquè és polèmic l’oli de palma? -l’article de l’ham del gener de 2017-

L’oli de palma és un producte d’origen vegetal que s’extreu del fruit d’un tipus de palmeres, la qual li dóna nom, concretament de la palmera Elaeis guineensis. Aquest oli està molt difós a tot el món, i es consumeix, fins i tot, més que l’oli de soja. Les seves propietats són que l’oli cru del fruit (sense refinar) és ric en vitamina A i E. Tot i que és originàri d’Àfrica, els principals productors són Colòmbia, Equador i el sud-est Asiàtic.

L’oli de palma s’utilitza des de fa 5.000 anys per a diversos usos, ja que al ser un àcid gras saturat, és líquid a temperatura ambient Això el fa molt fàcil i barat de manipular i treballar. Tot i això, l’auge de l’oli de palma que estem vivint des de fa ja molts anys rau en que el fet que és un àcid gras saturat. Això li confereix la característica de potenciar el gust i la textura de molts aliments. Si ens fixem en els productes que portem al carro de la compra, de segur que més de la meitat contenen oli de palma.

Ara bé, cal tenir en compte que els àcids grassos saturats tenen mala fama a nivell alimentari. Això és perquè aquests tipus d’àcids grassos ocupen, a proporció, un volum molt gran en el nostre organisme i correm el risc de patir malalties cardiovasculars, ja que poden arribar a taponar venes i artèries. Per contra l’omega 9, 6 i 3 són àcids grassos insaturats, més ben considerats, i ocupen un espai molt petit en el nostre cos. Aquests són molt bons pel bon funcionament del cor i el sistema circulatori i es troben sobretot en fruits secs i en el peix blau.

Malgrat tot, l’oli de palma és un àcid gras saturat com n’hi ha molts i això, no el converteix necessàriament en un compost perniciós pel medi ambient. La problemàtica real és que es destrueixen milers d’hectàrees de selva per a fer plantacions de palmeres per a produir l’oli de palma. Només a Indonèsia hi ha almenys 20 milions d’hectàrees ermes com a resultat d’aquesta sobreexplotació. Les empreses prefereixen desforestar la selva enlloc de cultivar de nou els terrenys ja utilitzats, ja que d’aquesta manera obtenen un plus de benefici venent la fusta. Això implica a la vegada un augment de CO2 atmosfèric al planeta, ja que les espècies vegetals actuen com a segrestadors de carboni. Humanitàriament també se’n veuen perjudicades poblacions indígenes locals, ja que les empreses i els governs no tenen contemplacions a l’hora d’intimidar o assassinar per tal de que emigrin a la ciutat i així puguin seguir desforestant. A nivell ambiental, a la destrucció de l’hàbitat tropical cal afegir una gran pèrdua de diversitat. Especialment, els més perjudicats són els orangutans. S’ha estimat que cada setmana moren uns 50 exemplars degut a la destrucció del seu hàbitat, fet que està portant l’espècie prop del perill d’extinció.

L’oli de palma és un dels problemes ecològics més greus que vivim actualment al planeta, i només per això, caldria evitar-ne el seu consum. Si voleu continuar gaudint de productes amb aquest oli, busqueu productors sostenibles o amb responsabilitat social. Hi ha empreses que han invertit per fer cultius d’oli de palma sostenible en terrenys erms ja explotats com és el cas de Nutella, tal com reconeixen des de l’entitat WWF. A més a més, si voleu deixar d’ingerir aquest oli, decisió recomanable, cal estar molt atents a la informació que ens proporcionen. Moltes empreses l’emmascaren a les etiquetes en forma d’“oli vegetal”. Si el contingut en àcids grassos és superior al 40% gairebé segur que conté oli de palma.

Foto de Foto de Mattias Klum National Geographic

la-vaca-va-atacar-un-home-i-un-matrimoni-al-bergueda-1

La febre boletaire, notícia altre cop per incivisme – l’article de l’ham del desembre 2016

Un virus cada any més virulent està atacant darrerament la població catalana, amb el seu pic d’activitat ben entrada la tardor, precedint el de la grip. La febre boletaire està derivant en un problema que cada cop crida més l’atenció a les notícies i encèn les xarxes socials: l’incivisme de molta gent quan va al camp.

Després d’un setembre poc productiu, les pluges d’octubre han animat a molta gent a sortir a buscar bolets. Alguns punts de muntanya, com alguns espais del Berguedà i el Ripollés, s’han emplenat de cotxes i de ramats de boletaires que busquen la seva ració d’aquests fongs que queden tan bé a la paella i a l’instagram.

Aquest fenomen s’ha massificat tant que no han tardat a sorgir problemàtiques. I no estem parlant de portar els bolets en bosses de plàstic, impedint la seva dispersió, ni d’indigestions causades pel desconeixement de les espècies de bolet comestibles. Ni tan sols farem meś que un esment al fet que quasi cada cap de setmana algun boletaire irresponsable ha de ser rescatat amb helicòpter pels bombers. El tema a tractar és l’incivisme de molts boletaires al medi natural, demostrant que les irresponsabilitats i mals comportaments d’alguns són un problema de tots.
Una gran massificació de boletaires a la muntanya no només pot perjudicar la producció dels bolets, si no que està deteriorant els espais naturals visitats i s’està transformant en un maldecap per la gent local. L’acumulació de cotxes és tal que saturen aparcaments de carretera i se n’inventen de nous en zones no habilitades, sovint per haver de caminar menys. En el municipi de Campelles, al Ripollès, per regular aquesta afluència ja s’ha posat un preu pels aparcaments més propers al bosc. El pas de la gent també es fa notar amb l’aparició d’un munt de deixalles que els mateixos boletaires critiquen. I per si això no fos prou vergonyós, una nova notícia demostra el no respecte a la propietat privada i la gran manca d’empatia que algunes persones pateixen.
El 6 d’octubre, a Capolat (Berguedà) un munt de boletaires passava per sota els fils elètrics d’una propietat privada per recollir els bolets de l’interior de la finca, on a més hi havien aparcat 83 cotxes. Sense fer cap cas a l’agent rural que els advertia de les vaques de dins podien ser perilloses, diverses persones van ser envestides per una d’elles, mare d’un vedell de 2 mesos, que s’havia estressat amb la gentada i els gossos. Finalment, l’animal va haver de ser sacrificat pel mateix ramader, qui a més, a l’hora de disculpar-se amb al gent agredida per la vaca, va rebre insults amb violència i amenaces de cremar-li el bosc o matar-li el ramat. No només això, el mateix pagès es queixa que cada any per aquestes dates li roben material, li tallen el filat i li rebenten candaus. També remarca que les deixalles que la gent deixa maten cada any algun animal del seu bestiar, i que alguns dels seus vedells śon atacats per gossos.

A ningú se li acudiria entrar a una casa o un jardí, però a la muntanya la propietat privada sembla relativa. I a molta gent que només se’n recorda que els agrada la natura un cop l’any, aquest dia no li ve de gust limitar-ne seu accés ni ser respectuós de cap manera amb l’espai o amb la gent del territori, demostrant que de naturalistes no tenen res.

Podem parlar de masses de boletaires, de runners de muntanya que no es deixen ni les malles ni la llista de reproducció de l’spotify, o de gent que se’n va de picnic a l’estiu. Tots hem de ser conscients que les sortides a la natura són una excel·lent idea per disfrutar del cap de setmana, sigui sol o en família, però que per això mateix, i no només per això, l’hem de valorar, cuidar i ser el màxim de respectuosos amb tot l’entorn.

Fotografia extreta d’aquí

baixa

Internet contamina? – l’article de l’ham del novembre 2016-

El canvi climàtic és un problema actual que des de fa ja molts anys va in crescendo, i cada dia és més preocupant. Cada cop es parla més de termes com: escalfament global, emissió de diòxid de carboni, petjada ecològica, entre d’altres. I què és la petjada ecològica? S’entén per petjada ecològica de quelcom, les hectàrees de terreny que es necessiten per utilitzar, escalfar, alimentar o produir allò. Petita o gran tots causem una petjada ecològica al planeta i va més enllà del que ens pensem. Internet, que poc o molt tots utilitzem, també col·labora a engrandir la petjada ecològica de cadascú. Aquí hi hem de tenir en compte des de l’impacte que causa la fabricació de qualsevol ordinador (explotació de mines per extreure metalls escassos, despesa energètica de cadena de construcció…) fins a cada correu electrònic o cerca a Google que realitzem.

Així doncs, tots els usos d’internet emeten CO2 a l’atmosfera, fins i tot els més senzills i quotidians. Youtube, per exemple, necessita 0,0002 KW/h per cada segon de vídeo, el que es pot traduir com a 0,1 grams de CO2. Es diu que en tota una vida no hi ha prou temps per veure tots els minuts de vídeo de Youtube disponibles a la xarxa, imagineu doncs quantes tones gastades de CO2 si a més comptem totes les visualitzacions! Facebook va generar 285.000 tones de CO2 només al 2011, i el seu continu creixement és innegable.

I en tot això què hi juga un dels gegants d’internet, Google? La companyia estatunidenca ens ha fet sempre propaganda del seu codi ètic, les excel·lents condicions laborals, etc. Però com gestiona Google la seva petjada ecològica? La principal aplicació de Google és el seu cercador, el qual funciona a través d’un motor informàtic molt potent que el permet donar l’eficiència que el caracteritza. Tot i això, cada 100 cerques amb Google suposen 0,0003 KW/h el qual significa 9,9 quilos de CO2 de mitjana al llarg de l’any per a cada internauta. Una solució que mitigaria el problema seria l’eliminació selectiva d’informació brossa que ajudaria el cercador a consumir menys, o la creació de parcs eòlics per alimentar els servidors, aquestes són algunes de les iniciatives on Google està treballant. Hi ha cercadors alternatius, bastant efectius també, que intenten compensar la petjada ecològica, per exemple plantant arbres com www.ecosia.org.

Sembla estrany que puguem contaminar asseguts davant l’ordinador o el mòbil; treballant, estudiant, jugant, etc. Però el consum elèctric encara s’ha de traduir en grams de CO2 emesos a l’atmosfera ja que les energies netes i renovables encara no són prou eficients com per nodrir tota la xarxa elèctrica. Recordeu doncs a fer un ús racional de les cerques a internet, així com del mateix ordinador. Primer és reduir-ne l’ús a l’imprescindible, i després en cas de ser necessari utilitzar-lo podem buscar alternatives més sostenibles.

informe-exocat-2013

L’exocat i les invasions biològiques- article de l’ham del setembre 2016-

Les invasions biològiques constitueixen en l’actualitat una seriosa amenaça per la conservació dels ecosistemes naturals i la biodiversitat. Malgrat això, la informació sobre les espècies invasores i els seus impactes és fragmentària i dispersa a Catalunya, cosa que no permet als experts el desenvolupament d’estratègies integrals de prevenció i gestió.

Per això es fan esforços per aconseguir ajuntar aquesta informació de manera consensuada, i que pugui ser la base de plans de gestions de les invasions biològiques a Catalunya. Bàsicament es tracta d’aconseguir sistemes d’informació que siguin de fàcil accés i plens d’informació. Per això ha nascut el projecte EXOCAT: el sistema d’informació d’espècies exòtiques de Catalunya, i que es pot trobar i consultar fàcilment a internet. El projecte es va iniciar el 2008-2009 impulsat pel Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat i l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) amb la coordinacióó del CREAF (Centre de Recerca ecològica i aplicacions forestals ).

Aquesta iniciativa esta aconseguint conèixer l’estat i el risc d’invasió de Catalunya per part d’organismes exòtics a les diverses escales locals que ens puguin interessar. Està endreçant tota la informació existent per a poder-la consultar. I està proposant eines i directrius per a una eventual estratègia de gestió de les invasions biològiques. És un document tècnic però divulgatiu. Es volia fer un document divulgatiu per a tothom, que alhora fos útil pels tècnics en gestió d’espècies i d’espais. Val la pena visitar-lo i comprovar com ho han aconseguit.

Si accediu podreu saber com es produeix un procés d’invasió, trobar l’estat de les invasions per grup d’organismes, visitar el catàleg d’espècies exòtiques i comprovar amb exemples quina és l’aplicació pràctica d’una eina com l’EXOCAT. Proporciona diversa informació com ara fitxes i mapes de distribució per a les més de 1.100 espècies exòtiques identificades fins ara a Catalunya. Però cal aclarir que no totes aquestes són invasores: es calcula que només un 10% del total es podrien definir com a tal.

I si presteu atenció, podreu comprovar com les comarques gironines concentren bona part de les espècies invasores que hi ha a Catalunya. Així, dues de les principals espècies invasores fitxades pel catàleg tenen una presència molt important a les comarques gironines: el mosquit tigre i la vespa asiàtica. L’EXOCAT també recull informació d’altres espècies invasores presents a les comarques gironines i no tan conegudes com el coipú, un rosegador sud-americà que havia estat detectat a Catalunya durant la dècada dels 70, però que a partir del 2010 va iniciar un procés de colonització incipient però preocupant des del sud de França. Actualment s’ha estès per l’Alt Empordà, amb poblacions més o menys consolidades als Aiguamolls de l’Empordà, i s’han detectat exemplars al curs mitjà del riu Fluvià, a les comarques de la Garrotxa i del Pla de l’Estany.

 

logo_limnos

Millores en l’estat de l’entorn de l’Estany- article de l’ham de l’agost de 2016

En aquest escrit del mes d’agost hem de mostrar-nos preocupats per la deixadesa dels aspectes paisatgístics i les infraestructures d’ús públic de l’entorn de l’Estany, i que no responen a les característiques que un espai natural que aspira a ser Parc natural hauria de presentar.
L’abandonament dels aspectes paisatgístics i urbanístics manifesta la manca d’un projecte públic i global del paisatge de l’entorn de l’Estany, del que definiríem com a front d’Estany (tram entre el Parc de la Draga i els Desmais), especialment en la seva trama urbana fins al Vilar.
En concret hem trobat 8 aspectes que pensem que s’haurien de millorar, i que són els següents:
1.- El mal estat de les papereres de l’entorn de l’Estany i una gestió insuficient de la recollida de deixalles a la Caseta de Fusta, la inexistència d’un pla per canviar papereres en mal estat i la falta de punts verds per fomentar la recollida selectiva de residus a l’espai natural.
2.- El desconeixement públic de les necessàries actuacions compensatòries respecte al cas dels apartaments a la zona de l’antic Cisne per edificar abusivament per sobre de la superfície permesa, que suposem que encara resten pendents, i que posa en evidència la manca de criteris de planificació del front d’Estany.
3.- La poca efectivitat dels parterres dels jardinets que havien de millorar la imatge de l’entorn del carril bici al costat del passeig del tram del front d’Estany, i que han acabat sent un conjunt de pedres amuntegades sense rastre de les plantes i arbustos presents al projecte inicial aprovat pel municipi de Banyoles.
4.- La manca de la figura dels vigilants o informadors de l’Estany que de nou no ha estat implantada, i que en èpoques estivals, amb els agents rurals més pendents dels incendis forestals, són una figura vital per a la gestió de l’Estany.
5.- Els llums trencats en el tram il·luminat a terra al costat del carril bici que va del front d’Estany fins al càmping, i que ofereixen una imatge degradada del paisatge.
6.- La deixadesa del paratge dels desmais, un espai que requereix una restauració urgent, que permeti mantenir la funció ecològica de la desembocadura de la riera del Vilar i que no alteri el concepte original de l’espai.
7.- Tampoc ens podem oblidar de l’estat de la zona de la Masia, un establiment tancat on s’acumulen runes i restes de la construcció; o de l’abandonament de la zona de minigolf del Vilar, un altre espai emblemàtic. Un abandonament d’aquests indrets que perjudica la imatge global turística de l’espai natural que han d’afrontar conjuntament l’ajuntament de Porqueres i de Banyoles.
8.- Finalment, la proposta inicial de creació d’un aparcament per a caravanes a la zona del Vilar que tampoc ens convenç i per això demanem alternatives a aquesta proposta més separades de l’espai natural, i que no afectin àrees no urbanitzades o rústiques.

green-electronics

Es pot reduir l’impacte ambiental i social de la fabricació de mòbils?

Els mòbils s’han convertit en un element d’ús diari i gairebé imprescindible en la societat occidental, fins al punt que la majoria d’entitats ecologistes utilitzen les xarxes socials i difonen les seves campanyes a través d’aquests dispositius. No obstant, també és evident l’enorme impacte social i ambiental que provoquen, i aquest fet, ens enfronta un cop més a una gran incoherència i a un repte per a aquells que volem reduir la nostra petjada sobre el planeta. La fabricació de telèfons mòbils comporta la militarització de zones riques en mines d’or, estany, coltan, tàntal o tugsnté, metalls bàsics per la fabricació dels seus components, i també fomenten situacions de sobreexplotació dels treballadors, inclosos nens, a mans de màfies o empreses multinacionals. A aquests conflictes socials cal afegir els ambientals derivats no només de l’aparell en sí, sinó del cicle vital dels seus components. Per ser-ne conscient només cal fer-se algunes preguntes. Té el teu mòbil elements intercanviables, com la bateria que poden allargar molt la vida útil de l’aparell, o els carregadors. Ús heu preguntat mai si es poden reciclar els components del vostre mòbil? En quines condicions laborals, d’eficiència energètica i pol·lució s’ha fabricat? L’empaquetatge és senzill o té un munt d’embolcalls? Quina eficiència energètica té? Un cop deixis d’utilitzar-lo és fàcil de reciclar? Parlant de mòbils, hi ha una aplicació per Android que es pot descarregar del Google play que es diu “CríTICs”, desenvolupada per Enginyeria sense fronteres que aborda a través del joc aquest impacte ambiental i social.

Un dels grans enemics del suposat ecomòbil o mòbil sostenible que busquem, és l’obsolescència. Les frenètiques millores tecnològiques del mon de la telefonia mòbil, fan que un mòbil nou estigui desfasat pocs mesos després de ser comprat. A més, es fomenta el consum desmesurat, canviant sovint de mòbil, sense arribar a optimitzar la vida útil dels aparells. Intenteu allargar al màxim la vida dels mòbils, o cediu-los a qui li pugui fer servei quan en compreu un de nou. Un altre aspecte que no hem parlat és de com entenen l’ecologia i la conservació de l’entorn les grans empreses tecnològiques. Greenpeace té una pàgina web on a través de la “Guide to Greener Electronics” ofereixen una qualificació de les empreses que millor es comporten envers el medi ambient, valorant qüestions com les dades d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, la realització de plans d’energia neta, l’ús de plàstics reciclats, la gestió dels components químics… Nokia seria la primera marca de smartphone en aquest rànquing a la tercera posició, però només amb un 5,4 sobre 10. Aquest pot ser un nou criteri a l’hora d’escollir la marca del teu telèfon. Una altra guia seria la de Ethical consumer, on a més trobem una valoració social i política.

L’últim nivell ja seria apostar per una marca de mòbil que es caracteritzes per fomentar la reutilització dels components del telèfon, amb carregadors i USB compatibles, que tenen plans per reciclar, i amb acords de comerç just que permeten saber d’on provenen els materials utilitzats i en quines condicions laborals han estat fabricats. Des de fa uns anys està en marxa el projecte de Fairphone que ja s’està comercialitzant i que es pot adquirir per internet www.fairphone.com. Aquest mòbil permet instal·lar qualsevol sistema operatiu, ha estat promogut a través del finançament col·lectiu, i en el seu procés es controla tota la cadena de producció.. En tot cas, opteu pel mòbil que opteu, us recomanem que no n’abuseu, eviteu descarregar-vos aplicacions inútils o jocs, estalvieu energia apagant el mòbil, i un munt d’altres consells que podeu trobar per internet per reduir el vostre impacte.

Carles Feo Quer
Fontcoberta
Arbre monumental

Els arbres monumentals del Pla de l’Estany – l’Article de l’ham del juny-

En la conservació del medi ambient normalment es dedica molta atenció a protegir hàbitats de vegetació interessants o espècies emblemàtiques o sensibles per la seva raresa o singularitat, i difícilment ens centrem en la protecció o conservació d’individus concrets. Un cas curiós doncs, és la protecció que es dedica a certs arbres considerats monumentals, que tenen un valor més enllà de la seva pròpia funció ecològica, i lluny de la visió dels arbres com a un recurs. Mes enllà de la profunda significació dels arbres i les plantes per a l’home, els arbres també tenen altres significats, són un símbol de pau (olivera), d’acollida (xiprer, palmera), del lloc del darrer repòs (xiprer, teix), curadores de malalties (roures guaridors). Tenim arbres sagrats en diferents creences i religions, també els arbres com a transmissors d’energia, etc. Podem trobar informació detallada, amb fitxes, al web de la Generalitat de Catalunya on a més, el pròleg dedicat als arbres monumentals està escrit per un destacat fotògraf del Pla de l’Estany, com és l’Ernest Costa, que ha fet una grandíssima tasca en la difusió del valor dels boscos i el paisatge.

Com diu el web, des de sempre alguns arbres s’han respectat d’una manera especial, són arbres-monument amb nom propi. A Catalunya, el Pi de les Tres Branques, el Roure de Can Codorniu o l’Alzina del Mas de Borbó són arbres molt coneguts …”. Poca broma amb aquest tema, doncs els primers arbres protegits per la generalitat són del 1987. Segons el Decret 214/1987: “es consideraran arbres monumentals els exemplars que, per les mides excepcionals dins de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica, són mereixedors de mesures de protecció”. A més de la protecció com a arbre d’interès comarcal o local (mitjançant els decrets esmentats) també és freqüent. A Catalunya hi ha declarats 254 arbres monumentals i més de 1.200 arbres i arbredes declarats de protecció local que abasten les 41 comarques i 224 municipis. Al Pla de l’Estany en trobem quatre d’arbres monumentals destacats, tot i que n’hi ha un bon conjunt d’interessants que es poden trobar en el llibre: “Arbres monumentals: 161 plantes d’anomenada del Pla de l’Estany (1995) de Ernest Costa, Joan Pontacq i Jordi Porxas (Brau edicions).

Un dels arbres és l’alzina de la Casa Nova de Vilafreser al municipi de Vilademuls que fa uns 19 metres d’alt. Ha patit algunes caigudes de branques, tot i que es va intentar subjectar amb cables. Com a curiositat una antiga dita entre els veïns deia que si algú jeia a sota la seva ombra quan estava acalorat a l’estiu, es refredava segur. Tenim dues alzines reclamadores a Fontcoberta, o Aulines, com es diu també en plaestanyí, una anomenada de Puigsaguàrdia i l’altre de l’Omeda, una a uns 400 metres de l’altre. Aquestes singulars aulines d’uns 15 metres d’alt han estat modelades per l’home amb la finalitat de capturar ocells, sobretot tords. Es reclamaven fent sonar una mena de xiulet i esperant que quedessin envescats. Finalment el quart arbre monumental és el castanyer del prat de Sant Nicolau, pujant a Rocacorba, municipi de Sant Miquel de Campmajor. Força malmès, foradat i buit per dins, el Castanyer del Pla de Sant Nicolau arrela sobre una roca. Les arrels són superficials i es ramifica en quatre besses de grans dimensions. Recentment li han caigut unes branques principals que l’han deixat en un estat molt malmès.

 

Logo-capçalera-transp

La Setmana de la Natura a Catalunya. 27 de maig a 5 de juny!!

La Setmana de la Natura convida la ciutadania a tenir cura de la natura i viure la Terra! Es celebra entre el 27 de maig i el 5 de juny i comptarà amb la participació de més de 200 activitats. Amb el lema “viu la Terra!”, la Setmana de la Natura crida a la complicitat de la ciutadania activa i participativa en la protecció del nostre patrimoni natural.

La Setmana de la Natura és un moment de l’any en què pren protagonisme l’acció de les persones i de les entitats ambientals en la conservació, protecció i restauració del medi ambient. És un esdeveniment per celebrar la Natura i encoratjar a actuar per la seva protecció durant tot l’any! Durant la setmana es promourà l’organització d’activitats arreu de Catalunya per viure la Terra i conscienciar la societat de la necessitat de conservar la natura i el territori. Aquesta Festa implica a tothom, perquè tots podem actuar per la natura. Durant la setmana hi haurà activitats per als més joves i fins als més grans. I totes les entitats, organitzacions, empreses, ens locals, etc. estan convidats a organitzar una activitat per la Setmana. Però cal recordar que les activitats han de ser sense ànim de lucre!

La Setmana de la Natura comptarà amb múltiples activitats de la mà de més de 150 entitats ambientals i organitzacions a tot Catalunya! Es podrà col·laborar en la recuperació del bosc de ribera d’un riu, plantant-hi les plantes autòctones i extraient les espècies invasores; afavorir la biodiversitat creant una bassa per amfibis, un hotel d’insectes, o fent un hort; observant i anellant ocells amb experts; alliberant fauna autòctona recuperada, ajudant a treure residus dels espais naturals, fins i tot del fons del mar… Són tant sols petits exemples de les múltiples propostes que ofereix la Setmana de la Natura durant 10 dies.
Paral·lelament en motiu del Dia Mundial del Medi Ambient (5 de juny 2016), des de la Setmana de la Natura volem recuperar 50 fonts i basses de Catalunya, aquests petits ecosistemes d’aigua dolça que formen part del patrimoni cultural local i que agrupen persones al seu voltant. Per tal de contribuir a la recuperació d’aquests espais de forma correcta i fomentar les bones pràctiques, comptem amb la col·laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), entitat experta en la gestió dels espais aquàtics, que ha elaborat un “Decàleg de bones pràctiques per a la recuperació de fonts“.A més, en una de les activitats del dia 5 de juny hi participarà en Pau de la família del Super3, que explicarà un conte sobre la importància de tenir cura de l’aigua als assistents. I per agrair la participació de tots els assistents, regalarem una polsera solidària #setmananatura perquè tothom s’hi faci una foto durant les activitats.

La Setmana de la Natura 2.0 et convida a retrobar-te amb els petits plaers que ens proporciona el contacte amb la natura i a compartir aquesta experiència amb una fotografia a través de Twitter o Instagram amb el hashtag #setmananatura, o entrar les teves observacions de natura a través de l’app iNaturalist. La Setmana de la Natura és una iniciativa conjunta de la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC) i la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT). La XVAC i la XCT són dues xarxes d’entitats sense ànim de lucre i de referència en el món de la conservació de la natura i del voluntariat ambiental a Catalunya, i compten amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i entitats privades. A més, la Setmana de la Natura formarà part de la Setmana Europea del Desenvolupament Sostenible, impulsada pel CADS (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible) a Catalunya.

Per a més informació sobre la Setmana de la Natura, visiteu: www.setmananatura.cat O envieu un correu electrònic a: info@setmananatura.cat

Imatge_publicitat eco

Alerta amb la publicitat verda o ecològica – l’article de l’ham de l’abril 2016-

És evident que cada vegada la gent del nostre entorn sembla estar més conscienciada amb el medi ambient, pel que entre tots i totes duem a terme diferents accions per evitar que la Terra s’esgoti massa ràpid.  Un exemple és el consum de productes ecològics, que en principi ens permeten no ser tan agressius amb la natura i alhora beneficien la nostra salut. Aquest tipus de productes cada vegada són més comuns als supermercats, i anunciar-los als mitjans de comunicació ja no ens sembla estrany. Però realment, tanta conscienciació i facilitat d’obtenció de productes ecològics és certa o és simplement una estratègia de mercat entre empreses d’un mateix sector? És certa tota la informació que trobem sobre els productes ecològics o som víctimes de publicitat ecològica enganyosa?

Si ens parem a analitzar els diferents productes que es venen com a “ecos” o “verds”, veiem que no tot és tan “ecofriendly” com creiem, o com ens intenten fer creure… Per exemple, un cotxe ecològic seria aquell que l’impacte que causa sobre el medi ambient és nul, tant en la seva construcció com en la seva utilització el dia a dia. Però hi ha varis anuncis de cotxes “eco”, que realment són publicitat comparativa, ja que si es comparen amb altres productes de la mateixa categoria del mercat sí que l’impacte ecològic és inferior. Un altre exemple és el paper ecològic, provinent de plantacions forestals sostenibles. Però en realitat només es té en compte aquest factor per categoritzar-lo com a producte ecològic, i no es valoren les emissions de diòxid de carboni o l’ús de clor durant el blanqueig del paper, pel que seria publicitat real, però només parcialment. També és comú utilitzar  el medi ambient per fer publicitat falsa, com l’ús d’imatges de natura en productes que no tenen cap millora ambiental, com la publicitat que es troba sovint d’energies no renovables. Per últim, no oblidem que la publicitat enganyosa també inclou aquella que és irrellevant o feble, que manifesta de forma poc explicativa un concepte ecològic creant confusió als consumidors o dóna informació real però que no és important. Per exemple, el concepte “100% Natural” no vol dir necessàriament que sigui “ecològic”, atès que hi ha productes naturals com l’arsènic que també poden ser nocius; o un producte “lliure de CFC” no és més ecològic que un que no ho especifiqui, ja que els CFCs estan prohibits per llei des de fa 20 anys.

Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), per a què una publicitat es pugui considerar ecològica ha de promoure actituds i comportaments responsables cap el medi ambient, com ara animar a reciclar, estalviar recursos o promocionar productes ecodissenyats o amb certificacions ecològiques. És important tenir en compte que per molta publicitat que facin i per molt atractius que siguin els seus anuncis, la prioritat de les grans indústries, generalment, és el seu benefici i rendibilitat. Per tant, quan anem a comprar i realment volem adquirir productes no perjudicials pel medi ambient, hem de fixar-nos bé en les etiquetes i no caure en les trampes de la publicitat enganyosa. I si a més procurem que els productes que comprem siguin no només ecològics, si no també de proximitat encara millor, ja que s’haurà estalviat si més no en transport i per tant li haurem fet un altre petit favor a la natura.