Girona. Comarques. Protecció paratge Clot d'Espolla. Fontcoberta.

El valor dels paisatges salvats pels moviments socials – l’article de l’ham de l’agost-

L’article de l’ham el podeu llegir també al web de la revista aquí.

El projecte “Paisatges Salvats”. És una oportunitat per posar en valor la tasca de defensa del territori de les entitats ecologistes de comarques gironines i donar visibilitat als serveis ecosistèmics dels paisatges preservats gràcies a la mobilització social. El procés participatiu va escollir tres d’aquests espais com a exemple amb una àmplia fitxa descriptiva al web , concretament les Hortes de Santa Eugènia (Gironès), la Platja d’Espolla (Pla de l’Estany) i Vilanera (Alt Empordà).

La platja d’Espolla és un espai natural protegit de la conca lacustre de l’Estany de Banyoles que s’inunda temporalment quan hi ha pluges intenses formant un estanyol on s’hi desenvolupen espècies de flora i fauna molt interessants. En la seva conservació hi ha tingut un pes important Limnos, però també moltes altres entitats, institucions públiques i persones a nivell particular que han fet possible que aquest espai s’hagi pogut salvar. A la dècada del 1980 era la Junta del Museu Darder i alguns científics que alertaven de l’impacte del motocròs i del camp de tir al plat de la zona. Limnos es va crear el 1987 i en dos anys va aconseguir l’eliminació del camp de tir i reduir l’impacte del motocròs. Els ajuntament mica en mica es van anar sensibilitzant i prenent també mesures, especialment a partir de la protecció de l’espai el 1995 amb la llei d’espais naturals de la Generalitat. Malauradament el Pla especial de protecció hidrològica que havia de ser un exemple per a la protecció a Catalunya va quedar aturat per les pressions de propietaris, pagesos i ajuntaments. Després van venir també les al·legacions a la variant de Banyoles i a la zona industrial de Fontcoberta, que malauradament van afectar molt negativament l’espai. Actualment la pitjor amenaça és la pressió de l’excés de visitants, l’efecte barrera de les urbanitzacions i el canvi climàtic. Cal posar en valor també la implicació de l’ajuntament de Banyoles inicialment, i també l’aposta per la conservació més recent dels ajuntaments de Porqueres i Fontcoberta, amb iniciatives com el Museu del Triops, el nou itinerari de l’espai o la recent incorporació en la gestió de l’espai del Consorci de l’Estany. Tampoc cal oblidar la feina de divulgació d’entitats com l’Escola de Natura, el Museu Darder, el mateix Limnos i naturalistes i divulgadors locals.

Destacar els serveis ambientals que ens ofereix la conservació d’aquest espai tant des del punt de vista de l’aprofitament de recursos, de suport als hàbitats i a la biodiversitat, de regulació dels cicles naturals i de la riquesa cultural. Un tastet d’aquests serveis serien: la utilitat de l’espai com a semàfor climàtic per alertar-nos del canvi climàtic, la conservació dels aqüífers, l’aprofitament de l’aigua per al reg del Pla de Martís, l’extracció de travertí, la regulació del clima local i del flux d’aigua, la conservació d’espècies amenaçades, el control d’inundacions, la retenció de CO2, l’interès científic, o l’ús recreatiu i d’esbarjo, o turístic de l’espai, incloent les llegendes i un jaciment arqueològic. Sense la implicació social de ciutadans i entitats no hagués estat possible la conservació d’aquests serveis, un exemple de cara als reptes de futur.

(Fotografia de portada Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Pablito, Jr. 1988  )

 

Captura-de-pantalla-2019-06-30-a-les-12.17.28

Contra l’ús abusiu del plàstic- l’article de l’ham del juliol 2019-

Enllaç al web de l’ham aquí

A principi del mes passat, brollaven per les xarxes socials imatges de fruita absurdament envasada en plàstic, amb el lema “Boicot al plàstic: un repte viral per salvar el planeta”. La iniciativa la va promoure la plataforma Zero Waste Espanya, des de la seva pàgina de Facebook.

Entre el 9 i el 13 de juny, es va celebrar doncs “la setmana sense plàstic”, en la que s’animava als consumidors a evitar en les seves compres productes envasats en plàstics, sobretot, aquells d’un sol ús o envasats “de forma abusiva”, així com a compartir a la xarxa fotografies d’aquests productes insostenibles. Molts usuaris van penjar fotografies de fruita i/o verdura en una safata de plàstic en el supermercat. Pot fer mal als ulls, però és una imatge cada cop més habitual als grans comerços, que aposten per agilitzar la compra al client (sense necessitat de pesar la fruita) a costa d’una absurda i insostenible despesa de plàstic d’un sol us.

La iniciativa pretén, així, promoure hàbits de consum sostenible. Però, només durant aquests dies? Podríem dir que el repte de disminuir al màxim el consum de plàstic durant menys d’una setmana no té en si uns resultats rellevants globals a llarg termini. Però el fet és que una campanya viral com aquesta dona molta visualització a la causa, arribant a un gran nombre de gent. Si s’acompanya amb contingut informatiu, missatges de sensibilització i bons consells, pot traduir-se en l’empenta que fa falta a bona part de la ciutadania per anar avançant cap al comerç responsable i sostenible.

Greenpeace, per exemple, ens dona alguns consells i alternatives, com:

1 Canvia les bosses de plàstic per altres reutilitzables, carros o cistells.
2 No usis vasos, plats i coberts de plàstic fora de casa, millor portar-los de casa.
3 Compra a granel tot el que puguis i evita envoltoris innecessaris.
4 Canvia tàpers de plàstic pels de vidre o d’acer inoxidable.
5 Evita l’ús de cosmètics que continguin microsferes de plàstic, com el polietilè (PE) o polipropilè (PP).

Des de Limnos recolzem la causa contra l’ús abusiu del plàstic. Animem a la gent a participar-hi i a prendre nota per seguir-la aplicant, i a fer més pressió als nostres supermercats per evitar aquest excés d’embalatge d’un sol ús, que lamentablement trobem cada cop més arreu.

Recordem doncs que el reciclatge és clau, però encara ho és més la reducció del nostre consum.

our-planet

Documental Our Planet a Netflix – l’article de l’ham del juny-

El nostre planeta és únic. Conté una diversitat de vida i de paisatges immensa i preciosa. Coneixem, però, aquesta diversitat? Our planet, una sèrie documental del creador de Planet Earth i Blue Planet, ens permetrà celebrar la bellesa i entendre la complexitat natural del nostre planeta.

En vuit capítols, la sèrie publicada a Netflix aquesta primavera ens permet explorar en 4k els ecosistemes i comunitats naturals més remotes i boniques del planeta, des de l’Àrtic fins a les denses selves de Sud Amèrica o Indonèsia, acompanyats per la veu de l’expert naturalista David Attenborough. La sèrie, que s’ha filmat durant quatre anys, ens acosta a més de 50 països. Veurem com la diferenciació i especificitat de comunitats animals i vegetals en les diferents regions del món s’ha originat per les característiques físiques que afecten la cada zona. Podrem entendre, a més, com tot i la llunyania, els hàbitats depenen uns dels altres, i com aquestes connexions globals permeten la magnífica diversitat de vida a la Terra.

Seguint la dinàmica de les sèries similars publicades anteriorment, cada capítol se centra en un tipus genèric d’ecosistema (paisatges glaçats, selves, aigües de costa, alta mar, aigua dolça i boscos), més un capítol introductori. En cada un podem apreciar la bellesa de la seva fauna i flora, i tristament ens informem de dades alarmants sobre la regressió o degradació d’aquests paisatges, i de quines són les seves amenaces. Com sempre, l’espècie humana és la principal causa de totes les problemàtiques, com són la pèrdua d’hàbitat per contaminació o degradació, o la sobrepesca i la caça.

No podem conèixer el planeta on vivim si no hem pogut apreciar la bellesa de la biodiversitat i dels paisatges, sense haver entès el perfecte equilibri natural en el qual els ecosistemes se sustenten. No podem saber les conseqüències de les nostres accions si no hem percebut la gravetat de l’amenaça que representa el canvi climàtic per aquest preuat equilibri natural.

Com que sense conèixer no podem valorar, i sense valorar no podem estimar i protegir allò que ens importa, Limnos recomana fermament veure aquesta sèrie documental. No només per la qualitat del documental, el rigor científic i les precioses imatges de fauna i paisatges, sinó també per ajudar-nos a obrir els ulls a la realitat i a prendre consciència de les nostres accions. Perquè si volem conservar el nostre planeta, tots hem d’aprendre a estimar-lo.

greta_yellow

Els moviments socials per frenar el canvi climàtic -l’article de l’ham del maig-

Què hi ha al darrera dels nous moviments socials que lluiten contra el canvi climàtic? Estem vivint realment un canvi social? Seran efectius o acabaran absorbits o desinflats per l’ecocapitalisme?

Des del sector ecologista es veuen amb renovades esperances alguns moviments que s’estan produint. D’una banda tenim el moviment estudiantil “Fridays for future” que s’han estat mobilitzant cada divendres en moltes localitats europees per tal de demanar mesures urgents contra el canvi climàtic. I és que els estudiants tenen molt a dir en aquest tema, perquè al final, son els que més patiran els efectes previstos en les properes dècades degut al canvi climàtic. Curiosament la primera localitat espanyola on es va iniciar aquest moviment va ser a Girona, on un grup d’estudiants es van mobilitzar davant la Delegació de la Generalitat, i ja s’estan dedicant molt esforços per fer-se sentir al Congrés i als mitjans de comunicació. El moviment ha arrelat amb força i ja hi ha mobilitzacions a 100 països, inspirats per l’acció d’una jove activista: la Greta Thunberg.
Hi ha qui des del sector ecologista alerta que el moviment estudiantil ha d’aprofundir en les seves peticions. La veritat és que no només es tracta de no fer servir plàstics, de no contaminar o de comprar eco, realment serà necessari un canvi de sistema, i això implica renunciar a un munt de coses que ens ofereix l’actual societat del consum.

Un altre moviment és el d’Extintion Rebellion” – Rebel·lió contra l’Extinció- XR. Un moviment social nascut amb l’objectiu d’influir en el govern de Gran Bretanya per tal de canviar les polítiques ambiental, i que ho fan des de la resistència no violenta. L’objectiu: minimitzar l’extinció massiva i l’escalfament global. Va néixer per un manifest de 100 acadèmics que van fer una crida a l’acció i ja han realitzat nombroses actuacions de desobediència civil. A la última es van detenir més de 1000 activistes per les manifestacions que van paralitzar la ciutat de Londres. XR ja s’ha constituït a Catalunya en la qual s’hi ha adherit diverses entitats ambientals.

baixa

Cada cop són més persones que creuen que calen accions valentes i de desobediència civil per tal de generar un canvi real en les polítiques ambientals. Estudis socials diuen que només cal una massa mínima per aconseguir aquests canvis. El tema està en saber si serà suficient per fer entendre la gent que cal canviar el sistema, per tal de salvar no el planeta, sinó la nostra societat tal com la tenim actualment, ja que no es pot viure eternament de consumir recursos, en un planeta finit.

CNC19-English-noDate_AltType-G

Que és la Biomarató Banyoles 2019? -l’article de l’ham de l’abril 2019-

La Biomarató és el nom del “City Nature Challenge”, una competició amistosa internacional d’observacions naturalistes. Ciutats i pobles de tot el món competiran entre elles per aconseguir la major quantitat d’observacions d’éssers vius de la seva natura local i publicar-les a internet. Guanyarà qui faci més observacions naturalistes, més espècies d’éssers vius observats, més participants implicats, etc. Enguany participen més de dos centenars de ciutats de tot el món, entre les que estaran Banyoles i Barcelona.

Cada any la Biomarató es divideix en dues parts. El 2019 les dates seran les següents:
• Del 26 al 29 d’abril de 2019 per observar. Fer fotos a plantes i animals.

• Del 30 d’abril al 5 de maig de 2019 per identificar, si cal. Ajudar a identificar el que hem trobat

baixaBuscant organismes vius

Poden ser plantes, animals, fongs… o qualsevol altra evidència de vida (petxines, closques, empremtes…) que trobis a Banyoles i el Pla de l’Estany

Fent una foto

Assegura’t de registrar la localització de l’ésser viu

Compartint

Puja la teva observació al Projecte Biomarató Banyoles 2019 a l’aplicació de mòbil Natusfera

El City Nature Challenge està organitzat pel “Natural History Museum” de Los Angeles County i la “California Academy of Sciences”. A la Biomarató Banyoles 2019 participaran l’INS Brugulat, l’Ajuntament de Banyoles, el Museu Darder i Limnos.
A les biomaratons es pot participar individualment o en grup. Els centres educatius participaran al llarg de les seves hores lectives, i les entitats han organitzat pel dia 27 d’abril un seguit d’activitats gratuïtes i obertes a tothom amb experts en ocells, vegetació i papallones per a facilitar la participació en aquesta manera d’observar la pròpia biodiversitat. Es pot trobar més informació sobre les activitats a https://sites.google.com/insbrugulat.cat/biomarato2019 o a www.limnos.org
És una oportunitat de convertir-se en un ciutadà científic d’una manera divertida i lúdica perquè s’utilitzarà una plataforma de ciència ciutadana com és Natusfera, un quadern de camp per al mòbil, una xarxa social naturalista i una plataforma molt potent per al seguiment de la biodiversitat. Les observacions registrades en Natusfera quedaran disponibles per a tothom i, posteriorment, passaran a formar part de GBIF (Infraestructura Mundial d’Informació en Biodiversitat, per les sigles en anglès), que amb gairebé 900 milions de registres constitueix la major xarxa mundial de dades de biodiversitat. D’aquesta manera les dades seran útils per a la ciència i per afavorir la conservació de la naturalesa de les nostres ciutats.

El resultat final serà que milers de persones de tot el món sortiran a observar la natura al seu voltant.
I els resultats de la competició es faran públics el dilluns 6 de maig de 2019.

observations-icon-150x150 people-icon-150x150 species-icon-150x150

 

salut_i_natura

Natura i salut -l’article de l’ham del març de 2019-

El cicle de jornades Natura i Salut. Reptes de futur per a Catalunya es va celebrar al Palau Macaya de Barcelona entre l’octubre 2018 al gener 2019, orientada a l’elaboració d’una estratègia comuna entre administració, entitats, sector privat i recerca, per afavorir la interrelació entre la salut integral de la societat i la de la natura a Catalunya.
Les jornades han posat en valor la contribució de la natura en la salut de les persones, destacant la importància de disposar d’un entorn ben conservat, amb una rica biodiversitat, per garantir un desenvolupament humà més sostenible a nivell social, econòmic i ambiental.

S’ha evidenciat la contribució de la natura a la salut de les persones per garantir un desenvolupament humà més sostenible social, econòmic i ambientalment. Existeixen ja nombrosos estudis recents i experiències d’èxit sobre com el contacte amb la natura afavoreix el benestar i la salut, en les tres dimensions constitutives de l’ésser humà: física, psicològica i espiritual. Alhora, es van promoure debats sobre com generem territoris sans i sostenibles, com garantim l’accés equitatiu a la natura, i com construïm ciutats saludables.

Com a tancament del cicle s’ha presentat la declaració de la Interdependència entre salut i natura a Catalunya que parteix dels següents reconeixements:

– Cada cop hi ha més evidències científiques que demostren que la natura ens aporta beneficis insubstituïbles per a la salut i el benestar integrals, en les tres dimensions constitutives de l’ésser humà: física, psicològica i espiritual.
– El contacte directe amb la natura pot, entre altres beneficis: millorar l’estat general de salut i augmentar la vitalitat física, millorar l’equilibri i el benestar psicològics, millorar la interacció i la cohesió social, fomentar la capacitat de meravella, el sentit d’unitat i pertinença.
– Necessitem una natura sana (en bon estat de conservació) per poder tenir una vida saludable i un desenvolupament humà integral. La nostra salut depèn de la salut dels ecosistemes de la Terra, i més particularment, de la salut dels ecosistemes dels llocs on vivim, dels territoris on es purifica l’aire que respirem, els que recullen l’aigua que bevem, o aquells on creixen els aliments que ens nodreixen.
– Cada cop vivim més en ciutats i entorns artificials, i ens estem allunyant més de la natura. Per primera vegada a la història, més del 50% de la població mundial viu en entorns urbans, i es preveu que l’any 2030 s’arribi al 60%.
– El contacte amb la natura té una important funció preventiva, i pot tenir també, en certs casos, notables funcions terapèutiques o guaridores.
– El foment d’estils de vida sans, en contacte regular amb espais naturals, o espais verds a la ciutat, augmenta el benestar i la salut, tant personal com social, i ajuda a sintonitzar en profunditat amb els ritmes i elements naturals.
– Davant de la concentració urbana i del repte del canvi climàtic, la natura urbana ajuda a fer ciutats més resilients i sostenibles (ODS núm. 11), reduint la contaminació de l’aire, el soroll i la calor.
– La naturalització de les ciutats és necessària perquè aquestes siguin més saludables, però cal que es garanteixi l’accés equitatiu a la natura i evitar efectes indesitjats, com el fenomen de la gentrificació verda.

Podeu consultar la Declaració sobre la interdependència entre Salut i Natura a Catalunya, oberta a adhesions al web de la XCT http://www.custodiaterritori.org

heura

La necessitat de mantenir les Heures – l’article de l’ham del febrer 2019-

Tothom, qui més qui menys, coneix l’heura (Hedera helix L.). La podem trobar adornant baranes o façanes com a planta ornamental, però sobretot en mig del bosc i en zones ombrívoles, és per tant una espècies vegetal molt comuna que no ha vingut ni ha sigut portada d’enlloc, sinó que és autòctona a casa nostra i a pràcticament tot Europa i Turquia. A més, no només és coneguda per la seva abundància en el medi natural, sinó que de la seva part vegetativa se n’extreu un principi actiu amb el que es fan diferents remeis i fàrmacs, molt relacionats en el tractament de les vies respiratòries. Però la seva fama no acaba aquí, a rel de les seves propietats medicinals, en l’antiguitat va ser vista com a planta màgica, usada per foragitar els mal esperits de la borratxera, i amb el temps alguns establiments penjaven el símbol d’una fulla d’heura a la porta per donar a entendre que allà s’hi servia un bon vi.

La biologia d’aquesta espècie, és clara només de fer-hi un cop d’ull. Com a tal, no és capaç d’alçar-se, sinó que l’evolució, al llarg del temps, li va donar una estratègia diferent. Des del terra, aprofita la rigidesa dels arbres per pujar en alçada en forma d’espiral al llarg del tronc, en l’objectiu de buscar la llum, que en el cas de la cobertura dels arbres del bosc, estarà a les seves façanes. Malgrat tot, aquest comportament epífit (organisme que creix sobre d’un altre) li ha atorgat a l’heura una mala i errònia fama de planta paràsita. Hom creu que el fet de créixer al voltant dels troncs rígids “ofega” l’arbre fins a provocar-li la mort. Bé és cert, que s’han vist alguns casos en què degut al pes de l’heura, un arbre malalt o mort cedeix i finalment acabava caient, però la malaltia o la mort, no és mai causada per l’heura, ja que aquesta no ocupa cap part fotosintètica de l’arbre. Així doncs, l’heura com a espècie, no té un comportament de paràsit dins de l’ecosistema sinó de comensal entre l’arbre i ella mateixa. El comensalisme és una relació ecològica entre dues o varies espècies, en la que una obté un benefici mentre que a l’altre no li resulta beneficiós, però tampoc perjudicial. En aquest cas concret, l’heura obtindria llum mentre que l’arbre no se’n veuria afectat.

Així doncs, per quina raó cal conservar l’heura, més enllà dels seus usos antropocèntrics medicinals? Doncs bé, tal i com hem dit, l’heura és una planta autòctona que al llarg de l’evolució va saber trobar el seu lloc a l’ecosistema, donant-li serveis, igual que tota la resta d’espècies que hi interactuen. Aquests serveis, no són tant evidents com el seu desenvolupament, per tant cal que ens parem a observar-la un parell de segons més del que solem. Si ho fem, observarem que la massa vegetal de la mateixa heura és refugi de grans quantitats d’ocells, sobretot pardals (Passer domesticus), actualment en regressió, i tallarols de casquet (Sylvia atricapilla). A més, al final de l’hivern, fructifica de manera exuberant donant aliment a molts ocells frugívors i fins i tot a micromamífers.

A partir d’ara doncs, quan veiem un àlber alt i gros com els que hi ha al voltant de l’estany, o un roure majestuós al mig del bosc, envoltats d’heures denses, no ens hem de lamentar, ans al contrari. I per suposat mai ens podem prendre la llibertat de tallar el peu principal de l’heura pensant que així fem un favor a l’arbre, possiblement estarem afectant greument a una comunitat d’ocells sencera.

20150810w_milesdte04

El pic del dièsel – l’article de l’ham de gener 2019-

El pic petrolier seria el moment en el qual s’assoleix l’índex màxim d’extracció de petroli, després del qual la producció inicia un decreixement terminal. La teoria del pic petrolier proclama l’inevitable declivi i el consegüent acabament de la producció de petroli en qualsevol àrea geogràfica en qüestió. Hi ha bastants experts que consideren que actualment estem o ja hem superat aquest moment, i les dades de producció de l’Agència Internacional de l’Energia també indiquen un pic de màxima producció del petroli el 2006. Cal considerar que a nivell mundial també hi ha una clara davallada de la producció de petroli pesat convencional que s’ha vist compensada per la producció de petrolis lleugers derivats del fracking, especialment a Estats Units. Això, fa que a nivell mundial la producció de petroli es mantingui, però el petroli lleuger no serveix per refinar i produir dièsel.

Des de l’any 2015 les dades indiquen una davallada de la producció de dièsel, sense que aquest cop es pugui explicar per cap recessió econòmica mundial com la dels anys 2008-2009. Quan es refina el petroli, se’l sotmet a un procés de calor per trencar les cadenes moleculars i generar derivats més lleugers com el gasoil o el querosè pels avions. La davallada del petroli convencional, que suposa el 70% del total, implica una davallada de la producció del dièsel, perquè només es pot produir a partir d’aquests. Això, no significa que a partir de demà ja no quedi petroli, sinó que vol dir que el petroli fàcil de produir i refinar s’acaba, i cada cop costarà més de trobar i de treure. Moltes companyies ja han deixat d’invertir en localitzar nous pous i d’extreure en aquetes condicions.

La prova que tot això va de debò, és veure com Repsol ja s’està retirant-se del negoci del petroli per invertir en electricitat. Una altra prova és la campanya contra el dièsel iniciada recentment, per motius ambientals degut a la contaminació atmosfèrica que produeixen. El dièsel contamina, però contaminava més fa uns anys, així doncs, com és que de cop ara el dièsel és el dolent de la pel·lícula? Difícilment ens diran que el dièsel s’acaba, és millor fer una campanya per retirar els cotxes dièsel amb l’excusa de la contaminació.

Tanmateix, no perdem perspectiva. La realitat és que els vehicles dièsel són altament contaminants, especialment els que no porten filtres de partícules FAP. El dièsel actuals han aplicat unes tecnologies que han permès reduir moltíssim les emissions, un 30% menys en diòxid de carboni i un 85% menys en òxids de nitrogen. Alguns experts els equiparen ja amb els cotxes de gasolina. Malauradament el parc de vehicles dièsel és molt antic i són encara responsables d’una gran quantitat de contaminació, i en grans ciutats ja s’ha demostrat que aquesta contaminació provoca greus problemes de salut als ciutadans. Un altre problema associat és que tenim una indústria de l’automòbil molt potent, que equival al 10% del PIB espanyol, i un sector dels transports i el pesquer que usen majoritàriament el dièsel. El panorama per l’economia en un escenari de pic de dièsel no és gens positiu, i els sectors econòmics haurien d’estar alerta i anar plantejant solucions per al canvi de model. Malgrat tot, no veiem moviments en aquest sentit, i la dinàmica és esgotar el model actual fins que aguanti amb l’impacte que això suposa per al medi ambient i la salut de les persones.

viral

Inconsciència viral – l’article del’ham del desembre 2018-

A principis d’aquest mes es va fer viral un vídeo d’una mare i una cria d’ós bru (Ursos actos) pujant una carena d’una muntanya nevada. El vídeo ensenyava des d’una prespectiva aèria com el petit relliscava en la neu una vegada rere l’altra i seguidament intentava arribar a dalt, on l’esperava ansiosa la seva mare. La perseverança i vulnerabilitat de l’osset feia impossible no empatizar amb la cria, i el vídeo es va viralitzar, esdevenint per molts usuaris un exemple “cuqui” d’autosuperació. Si molts d’aquests mateixos testimonis reflexionessin una mica sobre el vídeo que havien vist i compartit, veurien que aquesta gravació és la causa directa del sufriment d’aquell animalet per qui tant pateixen. Tal com han indicat molts usuaris a la xarxa, la gravació està feta per un dron que segueix irresponsablement a la família, espantant a la mare i fent que prengui la mala decisió de fugir carena amunt per escapar-se més ràpid de l’aparell volador que veu com una amenaça. En diversos moments, especialment quan el dron s’hi acosta exageradament, veiem l’ossa mirar amb por i estrès directament a càmera i fins i tot intentar atacar-lo, acció que fa tornar a caure a la cria pendent avall. Aquesta gravació en sí és una vulneració a la integritat de la família i la vida del petit, però la major part de la societat només hi veu una escena emotiva amb un animal bufó. A més, i de manera preocupant, alguna gent amb malícia pot veure en aquest tipus de vídeos amb fauna exòtica una estratègia per tenir visualitzacions, en un context social on els m’agrades i l’exposició estan estúpidament sobrevalorats. No és difícil d’entendre, doncs, que visualitzar i compartir aquest tipus de material implica una amenaça a la fauna salvatge.

Creieu que exagerem? Doncs parlem de la campanya “Tickling is torture”, les pessigolles són tortura. Aquest moviment condemna els vídeos popularitzats a internet fa un temps de loris (un tipus de primats tropicals d’hàbits nocturns) segrestats en captivitat, que aixequen els bracets quan s’hi acosten unes mans per tocar-los la panxa. La gent veia un animaló bufó amb ulls enormes demanant pessigolles, però la veritat, que la campanya s’encarrega de revelar i escampar, és una altra de terrible. Els loris, totalment aterrats en veure que els volen tocar, aixequen els braços per exposar unes glàndules dels colzes que excreten unes gotetes de líquid pudent, en un intent inútil de defensar-se de l’amenaça. Per si aquesta tortura fos insuficient, la popularització dels vídeos i una quanitat enorme de comentaris desitjant adoptar loris com a mascotes van fer explotar la seva extracció del medi natural i comercialització il·legal. Un altre vídeo aparentment simpàtic però problemàtic en el fons és el de dos nens tocant un exemplar domesticat de lèmur de cua anellada, espècie amenaçada principalment per la seva pèrdua d’hàbitat. En esdevenir viral, la demanda i el comerç il·legal d’aquesta espècie per part d’hotels i propietaris va crèixer amenaçadorament. I podríem seguir amb casos similars, com el del tití pigmeu o el gos viverrí, entre molts.

La globalització i les noves tecnologies han obert les portes a acostar-nos i a intervenir perillosament sobre la fauna salvatge. No podem permetre veure com es viralitzen vídeos que la perjudiquen, i no cal recordar que els animals salvatges no són ni han de ser mai animals domèstics. No podem deixar passar per sobre l’entreteniment a l’ètica o la responsabilitat, i això inclou la consicència ambiental. Per això, Limnos anima als usuaris d’internet a ser atents i crítics a les gravacions amb animals que circulen.

SotaMonestir (1024x768)

El patrimoni etnològic relacionat amb els horts, els recs i el travertí – l’article de l’ham del novembre 2018-

A la ciutat de Banyoles la configuració de les hortes i de la xarxa de recs que desguassen l’aigua de l’estany s’ha configurat en els pas dels anys en un element etnològic, cultural, històric i natural d’una gran rellevància que cal preservar de cara al futur. La xarxa hidràulica començada a l’alta edat mitjana es va construir amb una tècnica constructiva tradicional i única a Catalunya: la pedra de travertí. D’exemples d’hortes de bona qualitat en tenim a moltes ciutats i pobles de Catalunya, en canvi, que estiguin associades a singularitats constructives o paisatgístiques ja son més escasses: el bosc de tosca, les parets de pedra seca,… En els salts dels recs es van anar edificant molins i indústries que aprofitaven la força motriu de l’aigua de l’estany, i que avui constitueixen un valuós patrimoni industrial.

El travertí ha estat fonamental en la tasca de domesticar les aigües de l’estany i en la formació urbanística del nucli medieval de Banyoles. És una roca fàcil de treballar, perquè forma blocs regulars amb facilitat i és força resistent. Amb aquesta roca calcària també es van anar construint les llindes divisòries de les hortes, les parets laterals dels recs, les petites palanques de pas, els fons dels canals, els rentadors més antics i els encaixos de les cadiretes o bagants. La construcció dels recs a l’època medieval va suposar un laboriós treball d’enginyeria hidràulica. De mica en mica es va dissenyar una xarxa de recs principals amb ramals secundaris que permet regar prop de 300 hectàrees d’hortes, amb un conjunt de 33 km de canalitzacions, basses i cadiretes. Amb el pas del segles, s’ha constituït una xarxa de dotzenes de quilòmetres de sèquies amb la tècnica constructiva tradicional i singular de Banyoles: la llosa de travertí. Al final d’aquest complex recorregut hídric hi ha la riera Canaleta, que és, en realitat, el nom del curs alt del riu Terri i afluent del riu Ter. Els elements estructurals formats de travertí que delimiten les parcel·les de les hortes i la canalització dels recs configuren un paisatge únic a Catalunya, i esdevenen un element etnològic i paisatgístic singular que caldria preservar.

També els usos relacionats amb la fauna dels recs, formen part d’aquest patrimoni intangible. En els recs de Banyoles hi havia peixos, sobretot, barbs, bagres, sorellons i anguiles. Aquesta abundància de peix donava lloc a una pesca intensa que es regulava en l’època medieval establint temporades de veda. Diversos llocs dels recs (els “canats”, d’aquí el nom d’un carrer de Banyoles) s’habilitaven per instal·lar-hi els ormeigs de pesca, inicialment construïts amb canyes que formaven embuts en què les anguiles quedaven atrapades i les barboleres permetien pescar barbs. Peixos, musclos de riu, tòtils, llúdrigues, el blauet, totes elles espècies amenaçades i protegides a Catalunya que aporten un valor singular a la biodiversitat de la ciutat, conviuen amb el valor històric, social i etnològic dels recs i hortes de Banyoles, que tenim l’obligació de conservar i utilitzar d’una forma sostenible.