platans_bny

La necessitat dels arbres urbans- l’article de l’ham de juny-

L’arbre està esdevenint cada cop un element més a tenir en compte a l’hora de planificar i pensar el paisatge i els usos dels espais urbans, siguin carrers, places o àrees verdes. Està considerat un recurs de futur, no només per les seves funcions, sinó també perquè es un element necessari per millorar l’habitabilitat de la ciutadania. La concepció que la jardineria és un privilegi o una activitat prescindible a les ciutats, ha estat exposada en aquests moments de crisi, però és un error greu considerar que els arbres no són una necessitat bàsica dels habitants. A primer cop d’ull, podem apreciar que els arbres ens ofereixen ombra  a carrers i edificis, generant frescor, i reduint l’efecte illa de calor que es produeix per l’escalfor de l’asfalt. A més, poden millorar el rendiment ambiental dels edificis abaixant despeses de calefacció o refrigeració. La millora de la qualitat de l’aire n’és una altra virtut, produeixen oxigen i actuen com a embornal de diòxid de carboni. També redueix la presència de pols i altres partícules en suspensió, especialment interessant per l’absorció o fixació de contaminants gasosos derivats de la indústria i el trànsit, com l’ozó, el diòxid de sobre i el de nitrogen. Només aquest punt representa una gran aportació a la salut de les persones.

L’arbre es pot convertir una eina tècnica més per a la millora del disseny de l’urbanisme i l’arquitectura urbana, i és que els arbres fan més amable la ciutat i vesteixen places i carrers que generen espais públics de qualitat on trobar-se i realitzar activitats socials. L’arbrat pot esdevenir un element que organitza les ciutats. Ben col·locats els arbres poden absorbir reverberacions de sorolls, reduir l’efecte del vent afavorint al confort dels habitants, o facilitant la mobilitat. L’arbre pot actuar com a element clau contra el canvi climàtic, suavitzant el clima, absorbint l’aigua de pluja i harmonitzant l’entorn. També ofereix hàbitat a tot un conjunt d’animalons que viuen en espais urbans, i es habitual veure-hi ocells com el tudó, la cardina o el rei-tit. Amb els arbres no només es pot aconseguir un paisatge més agradable i un entorn habitable. La remodelació d’espais verds també afavoreix a canviar costums socials, com per exemple augmentar l’activitat física a aquells que viuen a prop d’un parc. S’hi han associat millores de la salut mental o poden augmentar la participació social en un barri. Diversos treballs han conclòs que els beneficis dels espais verds són majors en persones d’ingressos més baixos. Altres experts asseguren que l’espai verd possibilita l’augment de l’activitat social, la millora de la cohesió comunitària, el desenvolupament local i la reducció dels nivells de delinqüència, especialment en comunitats desfavorides. Pot augmentar el valor econòmic d’un immoble, i les noves tendències parlen d’espais urbans útils, més naturals, amb arbres fruiters que aportin recursos extres a la població.

Cal però anar alerta amb els arbres urbans. Una mala planificació pot provocar que generin més problemes que beneficis. Escocells massa petits, arbres en carrers petits amb poc espai, terra compactada, selecció d’espècies que provoquen al·lèrgies,… Hi ha encara arquitectes que consideren els arbres com un simple equipament urbà, com una banc o una paperera, que en pocs anys s’han de canviar. Cal pensar amb deteniment i planificació quines espècies usem a cada lloc. Buscar arbres de fulla caduca que a l’estiu faran ombra i a l’hivern deixaran passar la llum en un tipus de carrer, però en altres emprar arbres grans de capçades amples. La qualitat es defineix per arbres més grans, més madurs, amb millor estat vegetatiu i amb millors condicions de sòl, que a la vegada són més resistents als reptes del canvi climàtic. Alguns arbres poden tenir un cert valor per la seva personalitat, per la mida, per la història, que pot fer necessari dedicar esforços a la seva conservació. Arbres catalogats com el pollancre del rec de Guèmol, el til·ler de Cal General, o els plàtans de l’Estany haurien de tenir protecció, però potser els plàtans en altres zones s’haurien de treure per evitar les al·lèrgies que provoquen. Caldria elaborar un pla director específic per als arbres a llarg termini, i és que la vida dels arbres és llarga i cal pensar que tot allò el que avui sembrem, en el futur ho recollirem.

gasoducte

L’impacte del MIDCAT un nou gasoducte creuant el Pla de l’Estany- l’article de l’ham del maig-

A Catalunya s’ha creat la Plataforma de resposta al MidcAT del qual un adjuntem un extracte del manifest fundacional.

El projecte MidcAT és una megainfraestructura gasística promocionada per l’estat espanyol i declarada d’interès comunitari per la Unió Europea. L’objectiu d’aquest projecte de l’empresa Enagas i del ministeri de indústria és gairebé duplicar la capacitat exportadora de metà (gas “natural”) de la península ibèrica i connectar via gasoducte el centre d’Europa amb els camps d’extracció. El gas pot venir d’Algèria passant per Algesires o directament a Almeria pel Medgaz o dels ports de BCN, Sagunt, Cartagena i per tant, provenir de Qatar, Trinitat i Tobago o Nigèria. És un gasoducte de 311km i 1m de diàmetre entre Catalunya (Martorell) i Occitània (Barbairan), on el primer tram (Martorell – Hostalric) es va construir el 2011 sense cap tipus de consciència ambiental ni procés de participació o consulta amb les poblacions afectades. Es preveu que el gasoducte continuï creuant i malmetent més espais naturals, rius, boscos i terres de conreu, aquest cop cap a les comarques de La Selva, Gironès, Pla de l’Estany i Empordà. A aquesta infraestructura s’hi destinarà una quantitat enorme de diners públics, concretament 480 M€ dels 3.000 M€ de cost total.
El MidcAT continua el model extractivista en els països del sud, perpetuant la divisió entre centre i perifèries del sistema econòmic global. I així també externalititza els impactes ambientals als països del sud. Els recursos gasístics del Magreb són majoritàriament de propietat d’empreses europees, que aprofiten per utilitzar tecnologies prohibides (com el fracking) en els seus països d’origen: una clara mostra de neocolonialisme. Si s’estén l’extracció per fractura hidràulica a Algèria (legal des del 2013), l’aqüífer que sosté la vida en aquesta zona àrida es podria veure seriosament amenaçat. El gas natural és un gas d’efecte hivernacle. El metà és un hidrocarbur extret del subsòl, de quantitat finita i que allibera CO2 quan es combustiona. No és una font d’energia neta, ni cap solució a la necessària transició energètica que hem d’adoptar de forma imminent. Així doncs, el gasoducte és una violació de l’acord de París del COP21, que es compromet a abandonar de forma immediata l’ús dels combustibles fòssils.

El MidcAT respon a un model energètic obsolet, basat en la centralització de la producció energètica i les megainfraestructures, prioritza els interessos de l’oligopoli energètic davant dels interessos dels ciutadans, privatitza els beneficis i col·lectivitza els impactes. No servirà per a la millora del subministrament a la població local, és només una peça en un panorama geopolític que no té en compte a les persones, ni els drets humans i es basa tan sols en l’explotació de recursos dins un sistema extractivista i capitalista.
Volem que Catalunya sigui productora i consumidora d’energies renovables enlloc de ser només l’autopista energètica cap el neoliberalisme i el neocolonialisme. Per això demanem que no s’inverteixi en el MidcAT sinó en la recerca i el desenvolupament de les energies renovables. Volem una desinversió total en combustibles fòssils i nuclears. El MidcAT suposa una greu amenaça a la democràcia i a la participació ciutadana popular. Per tot això diem NO al MidcAT, diem NO a l’oligopoli, diem NO a la Unió Energètica i als tractats de lliure comerç. I diem SÍ. SÍ a la governança dels pobles. SÍ a les energies renovables i la generació distribuïda. SÍ a la reducció del consum i SÍ a la lluita contra el canvi climàtic.

arton32732-b8355 (1)

La importància del sòl – l’article de l’ham de l’abril-

Avui en dia, gairebé tothom té clar que per a la conservació del medi ambient, és important tenir en compte els ecosistemes aquàtics i, també, controlar les nostres emissions cap a la capa d’ozó. Però, i el sòl? Que hi pensem en això? El sòl és un ecosistema viu, essencial per a la vida a la Terra, sense la protecció d’aquest és pràcticament impossible garantir una seguretat alimentària, aturar la pèrdua de biodiversitat, la transició a una agricultura lliure de tòxics, mitigar l’escalfament global i adaptar-nos al canvi climàtic. Realment, no sobta que no ens adonem en un primer moment de la importància del sòl, al cap i a la fi és una capa prima que es troba per sota els nostres peus, pel que totes les seves funcions no són evidents a primera vista. Això ens ha portat a que en els últims anys, l’explotació, empobriment, erosió i contaminació del sòl han assolit uns nivells bastant elevats degut a la pressió humana. El sòl, juntament amb el cicle de nutrients que s’hi dóna, la producció primària i la mateixa formació de sòl, és capaç de regular el clima i l’erosió, de subministrar aliment, aigua i combustible, d’assegurar una estabilitat, refugi per a diferents espècies i, a més, ens proporciona serveis culturals, tant a nivell paisatgístic com de patrimoni. Tot i així, encara no som del tot conscients del que estem deixant perdre, de que el sòl és aliment, és natura, és salut i és futur.

És evident que el sòl és el que ens proporciona la producció d’aliments, però això és possible amb un sòl sa i fèrtil. El creixement de la població, fet que provoca l’expansió de ciutats, carreteres i zones industrials, està ocupant molta part de sòl que podria ser útil per a produir aliments. A més, això provoca una gran degradació del sòl, el que augmenta l’erosió d’aquest, sumat a tota la contaminació que se’n deriva dels diferents processos agrícoles i ramaders, la quantitat de sòl en bones condicions que queda a la superfície del planeta es veu molt reduïda. D’aquí se’n deriva també la mala situació de moltes espècies animals. Actualment, el 70% de les espècies associades a ecosistemes de terres de cultiu es troben en mal estat de conservació; i només el 21% dels hàbitats i el 28% d’espècies protegides per la legislació de la UE es troben en un estat apropiat. D’altra banda, també es troben tots els efectes de la part de biodiversitat del sòl, la que no veiem pròpiament, els insectes, àcars, cucs i bacteris, que són els que realment formen un sòl sa. Si el sòl es va degradant, aquesta biodiversitat es va empobrint, i arriba un punt que ja no serem capaços de recuperar-la i poder assegurar un bon ecosistema.

El sòl és un element clau del sistema climàtic. Després dels oceans, és el segon magatzem de carboni, a part de tots els altres nutrients que conté. Per tal de mantenir els nutrients al sòl, una opció és implicar-nos en una agricultura sostenible, llaurar menys, cultivar amb rotacions, i aprofitar els residus de la collita. En general, si adoptéssim unes pràctiques agrícoles i forestals adequades el potencial per a la restauració del sòl i l’eliminació de diòxid de carboni de l’atmosfera seria enorme.

Actualment, a nivell d’Europa, es donen situacions que no són massa favorables per a la bona salut dels sòls: disminució de la població agrícola, dificultats pels joves agricultors per accedir a la terra, desconnexió entre el valor dels sòls agrícoles i el seu preu al mercat, i la competència entre aliments, fibres i combustibles. Tot i això, al mateix temps s’estan promovent una sèrie d’iniciatives per a dur a terme noves formes de gestió de la terra i la protecció del sòl.

Un clar exemple és “People 4 Soil”, la iniciativa ciutadana europea per a una legislació específica en matèria de protecció i conservació de sòls. A Europa, a dia d’avui, no existeix cap legislació que es centri exclusivament en la conservació i protecció del sòl. Tot i això, si que existeix una necessitat urgent d’aturar (o si més no reduir molt) les principals amenaces del sòl que estan presents a la UE: l’erosió, el segellament, la pèrdua de matèria orgànica, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació. És responsabilitat nostra preservar aquest recurs, tant per ara, com pels que vindran, i això només serà possible si s’adopten instruments jurídicament vinculants.
Aquesta iniciativa requereix el suport de tantes persones com sigui possible, per això s’està fent una recollida de signatures a: www.ecologistasenaccion.org/people4soil

Triops a Espolla 2-5-06 CFQ (5)

El triops de l’estanyol d’Espolla -l’article de l’ham del març-

Quan les pluges són intenses i els aqüífers estan plens d’aigua, al Pla de l’estany hi veiem un dels espectacles naturals més sorprenents de Catalunya, el naixement d’un estanyol nodrit d’aigües surgents provinents de sota terra. L’estanyol d’Espolla és una massa d’aigua temporània, que té aigua només quan els aqüífers van plens. El nom oficial és platja d’Espolla, però també és conegut com a Clot d’Espolla. Les seves aigües travessen el Pla de Martís a través d’un rec cabalós fins a abocar-se al riu Fluvià després de caure pels salts de Martís. Un estanyol d’aigua abundant, neta i sense depredadors és el paradís de molts animalons aquàtics, amfibis, nedadors d’esquenes, escarabats d’aigua, libèl·lules, mosquits, però també d’uns animalons que generen una gran curiositat: els triops.

És un crustaci, una mena de gambeta amb tres ulls, amb unes antenes i una cua bifurcada llarga, que fàcilment es pot confondre amb els capgrossos o greixandos. D’ells se n’expliquen històries sorprenents; que és un animal prehistòric, que reneix del fang, que si els seus ous aguanten anys de sequera… La veritat és que és un animal adaptat als ambients que s’inunden temporàniament i que és tan curiós que val la pena acostar-se per veure’l. El nom fa referència al seu nom científic, Triops cancriformis, tot i que antigament el seu nom científic era Apus cancriformis, per la qual cosa encara ara molta gent gran els anomena “apus”. Se l’ha etiquetat com a fòssil vivent, però de fet es tracta d’una espècie ben adaptada al seu entorn que ja existia durant el període Triàsic, i es considerada una de les especies animals vives més antigues del planeta. Son molt voraços i s’alimenten de detritus, plàncton, vegetació, larves d’insectes, cucs i poden depredar sobre larves d’amfibis o altres triops en cas de falta de menjar.

Quan l’estanyol se seca, les femelles deixen els seus ous al fang. Els ous son resistents a la dessecació durant anys mantenint la seva vitalitat. De fet per néixer han de passar abans un període de dessecació. L’eclosió dels ous té lloc al mateix temps, pocs dies després de la inundació. La població assoleix la seva major densitat d’individus a les tres setmanes, depenent de la temperatura de l’aigua. Quan una bassa s’asseca, els triops morts poden arribar a cobrir el fons de la llacuna. No val la pena intentar salvar-los doncs per ells la vida ja és de per si efímera, només viuen 90 dies en captivitat. Malgrat que pugui resultar una imatge impactant, tot forma part del cicle vital. La seva persistència a l’estanyol d’Espolla s’explica per la inexistència de depredadors, especialment peixos, degut a la intermitència de les aigües i a la impossible colonització a partir del Fluvià, barrada pels saltants de Martís. El podem trobar per mig món, pel que cal negar el mite que explicava que només es troben a l’estany d’Espolla, a la Xina i a Rússia. A Catalunya també s’ha localitzat a la zona propera de Les Llacunes (Serinyà) al Pla de Martís, en arrossars del Delta de l’Ebre, a Pals al Baix Empordà, i en algunes basses interiors de Lleida, tot i que els pesticides han acabat amb ells a moltes localitats.

Actualment és una espècie protegida a Catalunya pel perill de desaparició del seu hàbitat. Des de fa ja alguns anys s’estan comercialitzant uns jocs per criar una espècie americana de triops en uns aquaris petits de plàstic. La facilitat de reproducció de l’espècie fa que sembli una bona activitat educativa, però inconscientment podria provocar un impacte irreparable al medi ambient si s’escapen. No en compreu, i gaudiu de l’espectacle de la natura en viu sobre el terreny. I sobretot, no els agafeu, és delicte ambiental!!!

Centrals

L’Antropocè. Som en una nova era geològica? -l’article de l’ham del febrer de 2017-

El nom d’Antropocè s’ha utilitzat per descriure un nou període geològic, que substituiria l’actual, fins ara, denominat Holocè, i que estaria definit per l’impacte de les activitats humanes sobre els ecosistemes i el planeta. El terme va rebre l’impuls cap al gran públic l’any 2000 de la mà d’un Nobel de química, en Paul Crutzen, i no està exempt de discussió. Amb els anys ha anat guanyant adeptes entre la comunitat científica, malgrat no tractar-se pròpiament d’un període geològic i no estar encara oficialment reconegut per la Comissió Internacional de Estratigrafia. L’inici del període està per concretar, però estaria entre la revolució industrial del segle XVII i la primera bomba atòmica de 1945 a Nou Mèxic. Alguns autors s’atreveixen a fer-lo recular fins a l’inici de l’agricultura. Evidentment estem parlant d’un període geològic molt curt temporalment, els registres geològics del qual són encara reduïts, pel que hi ha qui ho considera més una etiqueta política que no una proposta científica. No només biòlegs o geòlegs participen del debat, hi ha altres científics, i també filòsofs i humanistes, amb revistes especialitzades en el tema.

Estem parlant doncs d’un període en el qual es produirien uns efectes massius sobre els ecosistemes del planeta sense precedents i que deixarien registre al sòl. Això inclou l’extinció d’animals, amb la corresponent pèrdua de biodiversitat, un fet que ja s’està produint a una velocitat alarmant. Malgrat els primers caçadors recol·lectors han estat descrits com un element profundament alterador dels ecosistemes i les cadenes tròfiques, caçant i eliminant grans herbívors, provocant incendis, desforestant, promovent l’agricultura i grans canvis en el paisatge i la dinàmica de sediments dels rius; és a partir de la revolució industrial que es produeix un increment demogràfic exponencial que va associat a l’ús dels combustibles fòssils per a obtenir energia, primer amb el carbó i després amb els derivats del petroli i gas. Aquesta sobrepoblació, 6 bilions d’habitants, i el consum d’energies fòssils ha generat les condicions per a un canvi climàtic a gran escala d’efectes imprevistos, marcat per l’augment de la quantitat de diòxid de carboni a l’atmosfera, per canvis en la dinàmica del clima, l’increment dels fenòmens extrems, la pujada del nivell del mar, un augment important de l’acidificació dels oceans o l’aparició de conglomerats plàstics als mars i en alguns sediments. A nivell científic ja s’han definit indicadors com la quantitat de CO2, la temperatura, les variacions dels isòtops de carboni, els isòtops radioactius deguts a les explosions i accidents nuclears o els sulfats acumulats en capes de gel.

La creació d’aquest nou concepte no serveix només a títol descriptiu. Al darrera hi ha també una preocupació per la resiliència que pugui tenir el planeta per a recuperar-se, suavitzar o tolerar aquests sotracs causats per l’home a nivell ecològic, bioquímic, hidrològic, climàtic, ecosistèmic i ,fins i tot, social o cultural. Tot pegat podria comportar canvis grans en la dinàmica del planeta, portant-lo a un nou estadi on potser la vida humana patiria de grans migracions (climàtiques, econòmiques, bèl·liques,…) o problemes d’abastament d’aliments i recursos naturals bàsics com l’aigua, evidentment aigua dolça i apte per al consum humà. És en la recerca d’aquesta resiliència que hi ha també nombroses iniciatives i projectes que busquen millorar la capacitat del planeta per absorbir aquestes alteracions i reorganitzar-se mantenint la base dels funcionament actual tal com el coneixem. Molt recomanable és el web www.anthropocene.info. Cal conservar els espais naturals i la diversitat dels ecosistemes que permeten reduir l’impacte dels desastres ambientals, cal buscar aliances globals per a una governança a nivell planetari i evidentment aprendre i ampliar el coneixement, utilitzant la tecnologia i la cooperació per un objectiu que s’ho val.

aceite-de-palma-peligro-medioambiente-salud3

Perquè és polèmic l’oli de palma? -l’article de l’ham del gener de 2017-

L’oli de palma és un producte d’origen vegetal que s’extreu del fruit d’un tipus de palmeres, la qual li dóna nom, concretament de la palmera Elaeis guineensis. Aquest oli està molt difós a tot el món, i es consumeix, fins i tot, més que l’oli de soja. Les seves propietats són que l’oli cru del fruit (sense refinar) és ric en vitamina A i E. Tot i que és originàri d’Àfrica, els principals productors són Colòmbia, Equador i el sud-est Asiàtic.

L’oli de palma s’utilitza des de fa 5.000 anys per a diversos usos, ja que al ser un àcid gras saturat, és líquid a temperatura ambient Això el fa molt fàcil i barat de manipular i treballar. Tot i això, l’auge de l’oli de palma que estem vivint des de fa ja molts anys rau en que el fet que és un àcid gras saturat. Això li confereix la característica de potenciar el gust i la textura de molts aliments. Si ens fixem en els productes que portem al carro de la compra, de segur que més de la meitat contenen oli de palma.

Ara bé, cal tenir en compte que els àcids grassos saturats tenen mala fama a nivell alimentari. Això és perquè aquests tipus d’àcids grassos ocupen, a proporció, un volum molt gran en el nostre organisme i correm el risc de patir malalties cardiovasculars, ja que poden arribar a taponar venes i artèries. Per contra l’omega 9, 6 i 3 són àcids grassos insaturats, més ben considerats, i ocupen un espai molt petit en el nostre cos. Aquests són molt bons pel bon funcionament del cor i el sistema circulatori i es troben sobretot en fruits secs i en el peix blau.

Malgrat tot, l’oli de palma és un àcid gras saturat com n’hi ha molts i això, no el converteix necessàriament en un compost perniciós pel medi ambient. La problemàtica real és que es destrueixen milers d’hectàrees de selva per a fer plantacions de palmeres per a produir l’oli de palma. Només a Indonèsia hi ha almenys 20 milions d’hectàrees ermes com a resultat d’aquesta sobreexplotació. Les empreses prefereixen desforestar la selva enlloc de cultivar de nou els terrenys ja utilitzats, ja que d’aquesta manera obtenen un plus de benefici venent la fusta. Això implica a la vegada un augment de CO2 atmosfèric al planeta, ja que les espècies vegetals actuen com a segrestadors de carboni. Humanitàriament també se’n veuen perjudicades poblacions indígenes locals, ja que les empreses i els governs no tenen contemplacions a l’hora d’intimidar o assassinar per tal de que emigrin a la ciutat i així puguin seguir desforestant. A nivell ambiental, a la destrucció de l’hàbitat tropical cal afegir una gran pèrdua de diversitat. Especialment, els més perjudicats són els orangutans. S’ha estimat que cada setmana moren uns 50 exemplars degut a la destrucció del seu hàbitat, fet que està portant l’espècie prop del perill d’extinció.

L’oli de palma és un dels problemes ecològics més greus que vivim actualment al planeta, i només per això, caldria evitar-ne el seu consum. Si voleu continuar gaudint de productes amb aquest oli, busqueu productors sostenibles o amb responsabilitat social. Hi ha empreses que han invertit per fer cultius d’oli de palma sostenible en terrenys erms ja explotats com és el cas de Nutella, tal com reconeixen des de l’entitat WWF. A més a més, si voleu deixar d’ingerir aquest oli, decisió recomanable, cal estar molt atents a la informació que ens proporcionen. Moltes empreses l’emmascaren a les etiquetes en forma d’“oli vegetal”. Si el contingut en àcids grassos és superior al 40% gairebé segur que conté oli de palma.

Foto de Foto de Mattias Klum National Geographic

la-vaca-va-atacar-un-home-i-un-matrimoni-al-bergueda-1

La febre boletaire, notícia altre cop per incivisme – l’article de l’ham del desembre 2016

Un virus cada any més virulent està atacant darrerament la població catalana, amb el seu pic d’activitat ben entrada la tardor, precedint el de la grip. La febre boletaire està derivant en un problema que cada cop crida més l’atenció a les notícies i encèn les xarxes socials: l’incivisme de molta gent quan va al camp.

Després d’un setembre poc productiu, les pluges d’octubre han animat a molta gent a sortir a buscar bolets. Alguns punts de muntanya, com alguns espais del Berguedà i el Ripollés, s’han emplenat de cotxes i de ramats de boletaires que busquen la seva ració d’aquests fongs que queden tan bé a la paella i a l’instagram.

Aquest fenomen s’ha massificat tant que no han tardat a sorgir problemàtiques. I no estem parlant de portar els bolets en bosses de plàstic, impedint la seva dispersió, ni d’indigestions causades pel desconeixement de les espècies de bolet comestibles. Ni tan sols farem meś que un esment al fet que quasi cada cap de setmana algun boletaire irresponsable ha de ser rescatat amb helicòpter pels bombers. El tema a tractar és l’incivisme de molts boletaires al medi natural, demostrant que les irresponsabilitats i mals comportaments d’alguns són un problema de tots.
Una gran massificació de boletaires a la muntanya no només pot perjudicar la producció dels bolets, si no que està deteriorant els espais naturals visitats i s’està transformant en un maldecap per la gent local. L’acumulació de cotxes és tal que saturen aparcaments de carretera i se n’inventen de nous en zones no habilitades, sovint per haver de caminar menys. En el municipi de Campelles, al Ripollès, per regular aquesta afluència ja s’ha posat un preu pels aparcaments més propers al bosc. El pas de la gent també es fa notar amb l’aparició d’un munt de deixalles que els mateixos boletaires critiquen. I per si això no fos prou vergonyós, una nova notícia demostra el no respecte a la propietat privada i la gran manca d’empatia que algunes persones pateixen.
El 6 d’octubre, a Capolat (Berguedà) un munt de boletaires passava per sota els fils elètrics d’una propietat privada per recollir els bolets de l’interior de la finca, on a més hi havien aparcat 83 cotxes. Sense fer cap cas a l’agent rural que els advertia de les vaques de dins podien ser perilloses, diverses persones van ser envestides per una d’elles, mare d’un vedell de 2 mesos, que s’havia estressat amb la gentada i els gossos. Finalment, l’animal va haver de ser sacrificat pel mateix ramader, qui a més, a l’hora de disculpar-se amb al gent agredida per la vaca, va rebre insults amb violència i amenaces de cremar-li el bosc o matar-li el ramat. No només això, el mateix pagès es queixa que cada any per aquestes dates li roben material, li tallen el filat i li rebenten candaus. També remarca que les deixalles que la gent deixa maten cada any algun animal del seu bestiar, i que alguns dels seus vedells śon atacats per gossos.

A ningú se li acudiria entrar a una casa o un jardí, però a la muntanya la propietat privada sembla relativa. I a molta gent que només se’n recorda que els agrada la natura un cop l’any, aquest dia no li ve de gust limitar-ne seu accés ni ser respectuós de cap manera amb l’espai o amb la gent del territori, demostrant que de naturalistes no tenen res.

Podem parlar de masses de boletaires, de runners de muntanya que no es deixen ni les malles ni la llista de reproducció de l’spotify, o de gent que se’n va de picnic a l’estiu. Tots hem de ser conscients que les sortides a la natura són una excel·lent idea per disfrutar del cap de setmana, sigui sol o en família, però que per això mateix, i no només per això, l’hem de valorar, cuidar i ser el màxim de respectuosos amb tot l’entorn.

Fotografia extreta d’aquí

baixa

Internet contamina? – l’article de l’ham del novembre 2016-

El canvi climàtic és un problema actual que des de fa ja molts anys va in crescendo, i cada dia és més preocupant. Cada cop es parla més de termes com: escalfament global, emissió de diòxid de carboni, petjada ecològica, entre d’altres. I què és la petjada ecològica? S’entén per petjada ecològica de quelcom, les hectàrees de terreny que es necessiten per utilitzar, escalfar, alimentar o produir allò. Petita o gran tots causem una petjada ecològica al planeta i va més enllà del que ens pensem. Internet, que poc o molt tots utilitzem, també col·labora a engrandir la petjada ecològica de cadascú. Aquí hi hem de tenir en compte des de l’impacte que causa la fabricació de qualsevol ordinador (explotació de mines per extreure metalls escassos, despesa energètica de cadena de construcció…) fins a cada correu electrònic o cerca a Google que realitzem.

Així doncs, tots els usos d’internet emeten CO2 a l’atmosfera, fins i tot els més senzills i quotidians. Youtube, per exemple, necessita 0,0002 KW/h per cada segon de vídeo, el que es pot traduir com a 0,1 grams de CO2. Es diu que en tota una vida no hi ha prou temps per veure tots els minuts de vídeo de Youtube disponibles a la xarxa, imagineu doncs quantes tones gastades de CO2 si a més comptem totes les visualitzacions! Facebook va generar 285.000 tones de CO2 només al 2011, i el seu continu creixement és innegable.

I en tot això què hi juga un dels gegants d’internet, Google? La companyia estatunidenca ens ha fet sempre propaganda del seu codi ètic, les excel·lents condicions laborals, etc. Però com gestiona Google la seva petjada ecològica? La principal aplicació de Google és el seu cercador, el qual funciona a través d’un motor informàtic molt potent que el permet donar l’eficiència que el caracteritza. Tot i això, cada 100 cerques amb Google suposen 0,0003 KW/h el qual significa 9,9 quilos de CO2 de mitjana al llarg de l’any per a cada internauta. Una solució que mitigaria el problema seria l’eliminació selectiva d’informació brossa que ajudaria el cercador a consumir menys, o la creació de parcs eòlics per alimentar els servidors, aquestes són algunes de les iniciatives on Google està treballant. Hi ha cercadors alternatius, bastant efectius també, que intenten compensar la petjada ecològica, per exemple plantant arbres com www.ecosia.org.

Sembla estrany que puguem contaminar asseguts davant l’ordinador o el mòbil; treballant, estudiant, jugant, etc. Però el consum elèctric encara s’ha de traduir en grams de CO2 emesos a l’atmosfera ja que les energies netes i renovables encara no són prou eficients com per nodrir tota la xarxa elèctrica. Recordeu doncs a fer un ús racional de les cerques a internet, així com del mateix ordinador. Primer és reduir-ne l’ús a l’imprescindible, i després en cas de ser necessari utilitzar-lo podem buscar alternatives més sostenibles.

informe-exocat-2013

L’exocat i les invasions biològiques- article de l’ham del setembre 2016-

Les invasions biològiques constitueixen en l’actualitat una seriosa amenaça per la conservació dels ecosistemes naturals i la biodiversitat. Malgrat això, la informació sobre les espècies invasores i els seus impactes és fragmentària i dispersa a Catalunya, cosa que no permet als experts el desenvolupament d’estratègies integrals de prevenció i gestió.

Per això es fan esforços per aconseguir ajuntar aquesta informació de manera consensuada, i que pugui ser la base de plans de gestions de les invasions biològiques a Catalunya. Bàsicament es tracta d’aconseguir sistemes d’informació que siguin de fàcil accés i plens d’informació. Per això ha nascut el projecte EXOCAT: el sistema d’informació d’espècies exòtiques de Catalunya, i que es pot trobar i consultar fàcilment a internet. El projecte es va iniciar el 2008-2009 impulsat pel Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat i l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) amb la coordinacióó del CREAF (Centre de Recerca ecològica i aplicacions forestals ).

Aquesta iniciativa esta aconseguint conèixer l’estat i el risc d’invasió de Catalunya per part d’organismes exòtics a les diverses escales locals que ens puguin interessar. Està endreçant tota la informació existent per a poder-la consultar. I està proposant eines i directrius per a una eventual estratègia de gestió de les invasions biològiques. És un document tècnic però divulgatiu. Es volia fer un document divulgatiu per a tothom, que alhora fos útil pels tècnics en gestió d’espècies i d’espais. Val la pena visitar-lo i comprovar com ho han aconseguit.

Si accediu podreu saber com es produeix un procés d’invasió, trobar l’estat de les invasions per grup d’organismes, visitar el catàleg d’espècies exòtiques i comprovar amb exemples quina és l’aplicació pràctica d’una eina com l’EXOCAT. Proporciona diversa informació com ara fitxes i mapes de distribució per a les més de 1.100 espècies exòtiques identificades fins ara a Catalunya. Però cal aclarir que no totes aquestes són invasores: es calcula que només un 10% del total es podrien definir com a tal.

I si presteu atenció, podreu comprovar com les comarques gironines concentren bona part de les espècies invasores que hi ha a Catalunya. Així, dues de les principals espècies invasores fitxades pel catàleg tenen una presència molt important a les comarques gironines: el mosquit tigre i la vespa asiàtica. L’EXOCAT també recull informació d’altres espècies invasores presents a les comarques gironines i no tan conegudes com el coipú, un rosegador sud-americà que havia estat detectat a Catalunya durant la dècada dels 70, però que a partir del 2010 va iniciar un procés de colonització incipient però preocupant des del sud de França. Actualment s’ha estès per l’Alt Empordà, amb poblacions més o menys consolidades als Aiguamolls de l’Empordà, i s’han detectat exemplars al curs mitjà del riu Fluvià, a les comarques de la Garrotxa i del Pla de l’Estany.

 

logo_limnos

Millores en l’estat de l’entorn de l’Estany- article de l’ham de l’agost de 2016

En aquest escrit del mes d’agost hem de mostrar-nos preocupats per la deixadesa dels aspectes paisatgístics i les infraestructures d’ús públic de l’entorn de l’Estany, i que no responen a les característiques que un espai natural que aspira a ser Parc natural hauria de presentar.
L’abandonament dels aspectes paisatgístics i urbanístics manifesta la manca d’un projecte públic i global del paisatge de l’entorn de l’Estany, del que definiríem com a front d’Estany (tram entre el Parc de la Draga i els Desmais), especialment en la seva trama urbana fins al Vilar.
En concret hem trobat 8 aspectes que pensem que s’haurien de millorar, i que són els següents:
1.- El mal estat de les papereres de l’entorn de l’Estany i una gestió insuficient de la recollida de deixalles a la Caseta de Fusta, la inexistència d’un pla per canviar papereres en mal estat i la falta de punts verds per fomentar la recollida selectiva de residus a l’espai natural.
2.- El desconeixement públic de les necessàries actuacions compensatòries respecte al cas dels apartaments a la zona de l’antic Cisne per edificar abusivament per sobre de la superfície permesa, que suposem que encara resten pendents, i que posa en evidència la manca de criteris de planificació del front d’Estany.
3.- La poca efectivitat dels parterres dels jardinets que havien de millorar la imatge de l’entorn del carril bici al costat del passeig del tram del front d’Estany, i que han acabat sent un conjunt de pedres amuntegades sense rastre de les plantes i arbustos presents al projecte inicial aprovat pel municipi de Banyoles.
4.- La manca de la figura dels vigilants o informadors de l’Estany que de nou no ha estat implantada, i que en èpoques estivals, amb els agents rurals més pendents dels incendis forestals, són una figura vital per a la gestió de l’Estany.
5.- Els llums trencats en el tram il·luminat a terra al costat del carril bici que va del front d’Estany fins al càmping, i que ofereixen una imatge degradada del paisatge.
6.- La deixadesa del paratge dels desmais, un espai que requereix una restauració urgent, que permeti mantenir la funció ecològica de la desembocadura de la riera del Vilar i que no alteri el concepte original de l’espai.
7.- Tampoc ens podem oblidar de l’estat de la zona de la Masia, un establiment tancat on s’acumulen runes i restes de la construcció; o de l’abandonament de la zona de minigolf del Vilar, un altre espai emblemàtic. Un abandonament d’aquests indrets que perjudica la imatge global turística de l’espai natural que han d’afrontar conjuntament l’ajuntament de Porqueres i de Banyoles.
8.- Finalment, la proposta inicial de creació d’un aparcament per a caravanes a la zona del Vilar que tampoc ens convenç i per això demanem alternatives a aquesta proposta més separades de l’espai natural, i que no afectin àrees no urbanitzades o rústiques.