Captura-de-pantalla-2020-02-02-a-les-21.15.33

La migració dels ocells – l’article de l’ham del mes de febrer 2020-

Article a la pàgina de l’ham aquí.

La migració dels ocells és un dels atractius principals de l’ornitologia. Buscant millors condicions per trobar aliment i passar l’hivern (que no tant pel fred) moltes espècies d’aus migren cap al sud a l’hivern, en latituds més baixes i climes més temperats. Això és el que fan moltes espècies que crien al centre i nord d’Europa quan vénen a hivernar aquí al mediterrani.

Aquest hivern, i des de la tardor passada, Catalunya ha acollit una major quantitat d’algunes espècies nòrdiques, com es pot veure a les gràfiques presentades. El motiu es podria relacionar amb un hivern més fred al centre i nord d’Europa, que hauria fet que les aus baixessin més en latitud que altres anys. Estem parlant del tord ala-roig (Turdus iliacus) i del pinsà mec (Fringilla montifringilla), però també del durbec (Coccothraustes coccothruastes), la griva cerdana (Turdus pilaris) i el reietó (Regulus regulus). No podem dir però que l’augment de les poblacions hivernants d’aquests ocells faci molt fàcil detectar-los al camp, per si algun lector s’ha encuriosit a anar-los a buscar. El tord ala-roig és discret, i passa la major part del temps sobre les copes pelades d’arbres ben alts, com ho fa el durbec. El pinsà mec sol barrejar-se en estols de fins a centenars de pinsans comuns, fet que significa sovint buscar una agulla en el paller. Tot i això, us animem a intentar-ho si teniu equip òptic i paciència.

Aquesta informació poblacional la coneixem gràcies al gran esforç de mostreig que representen les aportacions que fan els observadors d’arreu de Catalunya al portal català ornitho. Amb l’acumulació d’aquestes dades, les comparacions de tendències anuals les podem visualitzar molt fàcilment al portal OrnithoLlistes, també de l’Institut Català d’Ornitologia.

Mentre aquest hivern haurem pogut gaudir més d’aquests ocells, una espècie hivernant clau com la fotja ha disminuït molt a la nostra comarca aquest hivern, amb només 101 individus censats, seguint una tendència a la baixa alarmant. Per això, és important seguir pendent de les tendències generals de les migracions més enllà d’anys particulars atípics, ja que el canvi climàtic comença a mostrar-nos com està fent canviar l’escenari global.

LIMNOS

logo EC 600ppp_3

Actuar davant l’emergència climàtica – l’article de l’ham del gener de 2020-

El passat mes de desembre es va celebrar a Madrid la darrera Cimera sobre Canvi Climàtic (COP25) amb la finalitat de debatre i “adoptar mesures” per tal de frenar els seus efectes.

Tot i que les evidències científiques del canvi climàtic són un fet provat, encara trobem persones i dirigents que el neguen degut als interessos econòmics i de poder que hi ha tot darrera. Ens trobem immersos en una emergència mediambiental de gran magnitud que està en relació directa amb el tipus d’activitat humana que hem vingut realitzant en les darreres dècades i amb l’augment exponencial de la població.

Moltes persones estan prenent consciència i busquen com canalitzar de forma efectiva la seva preocupació. Es necessiten canvis profunds a molts nivells i sense encantar-nos. És hora de sumar esforços, individuals, col.lectius, institucionals… cal redirigir la mirada no només al present sinó apuntant més enllà de l’ara i aquí.

És en aquest marc que, a Banyoles, han sorgit aquest estiu iniciatives com:
FRIDAYS FOR FUTURE BANYOLES, que agrupa joves valentes i valents que han començat a emprendre accions per conscienciar altres joves, prenent model d’altres grups que ja ho fan, definint els seus objectius i fent xarxa i
LA PALATAFORMA EMERGÈNCIA CLIMÀTICA PLA DE L’ESTANY (EC), que aplega un ventall de persones amb una inquietud comú.

Entre els objectius de la plataforma està el de tenir una clara consciència de la realitat mitjançant la informació, fer divulgació, a través de xerrades, debats, tallers … i crear una xarxa el més amplia possible per tal d’aconseguir canvis indispensables encaminats a frenar la situació d’emergència climàtica i mediambiental en què ens trobem. Cal modificar els hàbits i maneres de funcionar, com a persones i com a societat, que ens han dut fins aquí.

Per ajudar en el dia a dia, la Plataforma està elaborant un “Decàleg de bones pràctiques” amb el que poder contribuir a nivell personal, però tots som conscients que amb això, malgrat ser realment important, no n’hi ha prou; es necessiten també accions i compromisos Institucionals; en aquest sentit estan estudiant i redactant una Moció de Declaració d’Emergència Climàtica per a la ciutat de Banyoles que esperen es pugui fer després extensiva a altres ajuntaments de la comarca. En aquest document inclouen propostes concretes en diferents àmbits, seguint les directrius que els experts recomanen quant a reduccions d’emissions de CO2, conservació d’espècies i ecosistemes i sostenibilitat. Els punts continguts en el document contemplen aspectes com: la transició cap un sistema energètic depenent d’energies renovables, la mobilitat urbana i interurbana amb transport públic i bicicleta, la gestió dels residus, l’economia local i de proximitat, la sostenibilitat, les emissions procedents de granges, la qualitat i gestió de l’aigua, la gestió de la vegetació urbana i perifèrica i una planificació territorial, no especulativa, adequada a les necessitats reals.

Si voleu contactar amb la PLATAFORMA, per informar-vos o adherir-vos, ho podeu fer adreçant-vos a info(arroba)emergenciaclimaplaestany.cat

Esplugabous_dormidor_la Draga_130112CFQ

L’esplugabous, dormint a la vora de l’Estany -l’article de l’ham del desembre de 2019-

L’esplugabous és un ocell de cames llargues, parent de les cigonyes i els bernats pescaires, i de color completament blanc amb un bec llarg i unes potes de color groc. Poc conegut, però segurament tots l’hem vist alguna vegada, potser dels documentals de la sabana africana, on recordarem la imatge d’uns ocellots blancs enfilats als lloms dels búfals d’aigua. Ha mostrat una gran adaptació canviant el bestiar salvatge, primer pel domèstic, com cavalls o xais, i posteriorment pels tractors. Estableix una relació de comensalisme, tant alimentant-se de puces i paparres dels animals que segueix, com menjant els insectes que animals aixequen al caminar, o els tractors en llaurar: escarabats, llagostes, altres invertebrats, i, fins i tot, granotes, talpons o peixets, quan freqüentes zones humides.

A la comarca del Pla de l’Estany el veiem a l’hivern, en terrenys amb conreus de regadiu, prats o erms on troba el seu aliment, especialment a tota la zona d’influència de la vall del Terri, i també al Pla de Martís. Està molt lligat als escorxadors, tant a Banyoles com a Cornellà del Terri, i a l’abocador de Puigpalter on s’alimenta de restes càrnies, tot un oportunista i un espavilat. Abans era una espècie rara, i després d’una gran expansió va arribar a la nostra comarca, tot i que la veurem només de setembre a març, ja que en època de cria a comarques gironines només ho fa a les Illes Medes. Allà, sobre els arbres troben la tranquil·litat per niar i abundant aliment als aiguamolls del litoral.

Un dels espectacles animals més bonics de veure, i menys coneguts, a la comarca, és veure com s’apleguen els esplugabous a l’Estany de Banyoles per dormir. Són uns animals gregaris i al vespre busquen una zona tranquil·la per ajocar-se tots aplegats en uns arbres, formant una agrupació d’entre 100 i 200 exemplars. Els últims anys aquest dormidor es troba de forma fixe a la vora de l’aigua a la zona de la Draga, a l’inici del camí de la caseta de fusta. És tot un luxe poder gaudir d’aquests animals tan a prop de la ciutat. Abans de fer-se fosc van arribant en grupets petits, alguns creuant sobre Banyoles, altres baixant de Serinyà, fins a ajuntar-se tots. Un cop fosquejant el contrast del blanc amb els arbres, els reflexos a l’aigua, els crits que fan, les baralles, ens traslladen tancant els ulls a qualsevol dels paradisos naturals que hem vist a les pantalles. Alguns fotògrafs locals n’han tret bastant de suc amb el seus contrastos. Us convidem a perdre-us un vespre per l’Estany i deixar-vos seduir per la natura.

Esplugabous Pla Martís 18-11-07CFQ (2)

Najas_marina

La riquesa de les plantes aquàtiques de l’Estany-l’article de l’ham del novembre-

Normalment a tota planta que creix a dins l’aigua en diem alga amb caràcter general, però seria molt més adequat parlar de plantes aquàtiques, englobant algues, molses, falgueres i plantes superiors. Són plantes adaptades al medis humits en diferent grau que utilitzen estratègies diferents: plantes surants com les llenties d’aigua i els nenúfars; plantes parcialment submergides i amb una part aèria com la balca, el canyís, la mansega, el crèixen, l’api d’aigua, el lliri groc o la jonca litoral; i plantes completament submergides com la llengua d’oca, el milfulles, la caràcia, l’espiga d’aigua o el cal·lítrique.
La seva funció és molt important a la natura, ja que donen refugi i hàbitat a la fauna aquàtica i als microorganismes. Fixen el sediment del fons amb les arrels reduint la terbolesa de l’aigua i contribueixen a mantenir l’aigua neta absorbint l’excés de nutrients i contaminants.

L’Estany de Banyoles, incloent aiguamolls, recs, llacunes i estanyols, és un indret d’elevada riquesa de plantes aquàtiques, que contribueixen en bona mesura a millorar la qualitat de l’aigua i son indicadores del bon estat d’un ecosistema. No sempre ha estat així. Amb la introducció del gardí, una espècie de peix herbívor d’origen centreeuropeu, i de la carpa, que remou el fons, es va afavorir la completa desaparició de plantes aquàtiques entre els anys 20 i 80 del segle passat. Curiosament va ser la proliferació d’altres espècies exòtiques depredadores de peixos com el luci o el Black bass, que de retruc, va permetre recuperar el poblament d’algues a partir de mitjans anys 90. Ara patim per l’arribada de noves plantes invasores provinents de l’aqüicultura (aquaris i estanys de jardí) que poden provocar impactes ambientals i socials severs.

La major part del fons de l’Estany actualment està cobert de caràcies, plantes de tacte aspre que acumulen calci a les seves parets, i que desprenen una olor desagradable, però hi ha moltes altres espècies. Per això l’Estany és una àrea d’interès florístic declarada per la Generalitat de Catalunya. Hi trobem cinc espècies recollides al catàleg de fauna amenaçada de Catalunya, de les quals dues són de prats humits i inundables com la falguera Thleypteris palustris i un càrex (Carex elata) i tres plantes aquàtiques com el ranuncle de canyissar (Ranunculus lingua), el plantatge perfoliat (Potamogeton perfoliatus) i el llapó argilenc (Najas marina). Tenim el deure de conservar-les com a patrimoni singular, per això, qualsevol actuació a l’aigua que en pugui alterar el seu estat: estassades, obres, escultures, activitats,… caldria tenir en compte la seva preservació.

cigonyes

Insensibilització, un obstacle més en el viatge de la Cigonya blanca-l’article de l’octubre 2019-

A les darrers setmanes, els habitants del Pla de l’Estany ens hem acostumat a veure grups d’uns ocellots de dimensions considerables sobrevolant el cel, de tonalitat poc acolorida. Es tracta de la cigonya blanca. Aquest ocell, és conegut a reu per la seva gran abundància i per la majestuositat amb què es mou en el seu entorn. Hom sap que és objecte d’històries i llegendes, i fins i tot és una espècie emblemàtica de molts llocs, com als Aiguamolls de l’Empordà on va ser reintroduïda. De fet, el consorci de l’Estany va dur a terme, al 2006, un projecte per reintroduir la cigonya blanca al Pla de l’Estany.

Però, com és que últimament en veiem tantes? Arribada la tardor, algunes espècies d’ocells abandonen la zona de cria per viatjar fins a un ambient més favorable per passar l’hivern. És el cas de l’oreneta cuablanca o el rossinyol comú, i és clar, també de la cigonya blanca, entre molts d’altres. En aquest cas, aquestes comunitats d’ocells hivernaran a diferents punts d’Àfrica, algunes, fins i tot, creuaran el Sàhara sencer. No és d’estranyar doncs, que tots els exemplars de cigonya blanca que han criat o nascut a centre Europa passin per sobre nostre al llarg de la tardor. De fet, a l’estret de Gibraltar a aquesta època de l’any es poden veure centenars de cigonyes en migració en un sol dia, ja que la ruta menys arriscada és aquella que travessa menys quilòmetres de mar.

Malgrat tot, aquestes migracions no són cosa d’un dia o dos sinó que s’allarguen varies setmanes, per tant, els cal fer parades per descansar. Tot i que la cigonya blanca és originària de zones humides, es sent còmode en un hàbitat urbà, ja que li agrada reposar a llocs alçats. La qual cosa li suposa un risc afegit, degut a la intervenció de l’home. Cal tenir en compte que durant aquest llarg viatge ha de superar: línies elèctriques, caça furtiva, etc. Tampoc és estrany veure cigonyes blanques parades en abocadors, per elles els pot semblar un recurs fàcil d’obtenir, però en realitat s’arrisquen a empassar-se plàstics o quelcom no desitjat.

En altres casos, l’obstacle que més els pot perjudicar és el propi cansament, i per tant no poder-se parar on voldrien. A primers de setembre un jove de cigonya blanca, segurament migrador, va parar-se a la punta sud de l’Estany, en un moment molt freqüentat de vianants que no es van pensar dos cops en acostar-s’hi i fer-hi fotos, fins i tot amb el gos. El pobre exemplar mirava d’allunyar-se però el cansament no el deixava marxar massa lluny. La nostra pròpia inconsciència pot ser doncs, un obstacle més en aquesta migració tant perillosa. Cal tenir en compte que la fauna salvatge rarament vol ser visitada per humans, i si ho fa és que alguna cosa no va com hauria, com és el cas d’aquesta cigonya blanca esgotada i a més, molestada.

Un altre exemple, és el cas de donar pa als ànecs. Tot i que se’l mengen de bon grat, el pa moll els hi infla l’estómac i els impedeix incorporar la proteïna que els fa falta. Si veieu un ànec amb una ala mal posada, segurament tingui “Ala d’àngel”, en aquest cas quan la mare gestava els ous, no va poder incorporar prou proteïna, causant aquesta malformació.

Visitar la natura és un plaer molt saludable, però per a que la puguem seguir gaudint a llarg termini hem de pensar que som visitants a casa d’algú, i intentar que el nostre pas sigui el menys detectable possible. Qualsevol petita intervenció a la natura per part nostre pot causar efectes negatius, encara que no siguem capaços de veure-ho al moment.

Girona. Comarques. Protecció paratge Clot d'Espolla. Fontcoberta.

El valor dels paisatges salvats pels moviments socials – l’article de l’ham de l’agost-

L’article de l’ham el podeu llegir també al web de la revista aquí.

El projecte “Paisatges Salvats”. És una oportunitat per posar en valor la tasca de defensa del territori de les entitats ecologistes de comarques gironines i donar visibilitat als serveis ecosistèmics dels paisatges preservats gràcies a la mobilització social. El procés participatiu va escollir tres d’aquests espais com a exemple amb una àmplia fitxa descriptiva al web , concretament les Hortes de Santa Eugènia (Gironès), la Platja d’Espolla (Pla de l’Estany) i Vilanera (Alt Empordà).

La platja d’Espolla és un espai natural protegit de la conca lacustre de l’Estany de Banyoles que s’inunda temporalment quan hi ha pluges intenses formant un estanyol on s’hi desenvolupen espècies de flora i fauna molt interessants. En la seva conservació hi ha tingut un pes important Limnos, però també moltes altres entitats, institucions públiques i persones a nivell particular que han fet possible que aquest espai s’hagi pogut salvar. A la dècada del 1980 era la Junta del Museu Darder i alguns científics que alertaven de l’impacte del motocròs i del camp de tir al plat de la zona. Limnos es va crear el 1987 i en dos anys va aconseguir l’eliminació del camp de tir i reduir l’impacte del motocròs. Els ajuntament mica en mica es van anar sensibilitzant i prenent també mesures, especialment a partir de la protecció de l’espai el 1995 amb la llei d’espais naturals de la Generalitat. Malauradament el Pla especial de protecció hidrològica que havia de ser un exemple per a la protecció a Catalunya va quedar aturat per les pressions de propietaris, pagesos i ajuntaments. Després van venir també les al·legacions a la variant de Banyoles i a la zona industrial de Fontcoberta, que malauradament van afectar molt negativament l’espai. Actualment la pitjor amenaça és la pressió de l’excés de visitants, l’efecte barrera de les urbanitzacions i el canvi climàtic. Cal posar en valor també la implicació de l’ajuntament de Banyoles inicialment, i també l’aposta per la conservació més recent dels ajuntaments de Porqueres i Fontcoberta, amb iniciatives com el Museu del Triops, el nou itinerari de l’espai o la recent incorporació en la gestió de l’espai del Consorci de l’Estany. Tampoc cal oblidar la feina de divulgació d’entitats com l’Escola de Natura, el Museu Darder, el mateix Limnos i naturalistes i divulgadors locals.

Destacar els serveis ambientals que ens ofereix la conservació d’aquest espai tant des del punt de vista de l’aprofitament de recursos, de suport als hàbitats i a la biodiversitat, de regulació dels cicles naturals i de la riquesa cultural. Un tastet d’aquests serveis serien: la utilitat de l’espai com a semàfor climàtic per alertar-nos del canvi climàtic, la conservació dels aqüífers, l’aprofitament de l’aigua per al reg del Pla de Martís, l’extracció de travertí, la regulació del clima local i del flux d’aigua, la conservació d’espècies amenaçades, el control d’inundacions, la retenció de CO2, l’interès científic, o l’ús recreatiu i d’esbarjo, o turístic de l’espai, incloent les llegendes i un jaciment arqueològic. Sense la implicació social de ciutadans i entitats no hagués estat possible la conservació d’aquests serveis, un exemple de cara als reptes de futur.

(Fotografia de portada Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Pablito, Jr. 1988  )

 

Captura-de-pantalla-2019-06-30-a-les-12.17.28

Contra l’ús abusiu del plàstic- l’article de l’ham del juliol 2019-

Enllaç al web de l’ham aquí

A principi del mes passat, brollaven per les xarxes socials imatges de fruita absurdament envasada en plàstic, amb el lema “Boicot al plàstic: un repte viral per salvar el planeta”. La iniciativa la va promoure la plataforma Zero Waste Espanya, des de la seva pàgina de Facebook.

Entre el 9 i el 13 de juny, es va celebrar doncs “la setmana sense plàstic”, en la que s’animava als consumidors a evitar en les seves compres productes envasats en plàstics, sobretot, aquells d’un sol ús o envasats “de forma abusiva”, així com a compartir a la xarxa fotografies d’aquests productes insostenibles. Molts usuaris van penjar fotografies de fruita i/o verdura en una safata de plàstic en el supermercat. Pot fer mal als ulls, però és una imatge cada cop més habitual als grans comerços, que aposten per agilitzar la compra al client (sense necessitat de pesar la fruita) a costa d’una absurda i insostenible despesa de plàstic d’un sol us.

La iniciativa pretén, així, promoure hàbits de consum sostenible. Però, només durant aquests dies? Podríem dir que el repte de disminuir al màxim el consum de plàstic durant menys d’una setmana no té en si uns resultats rellevants globals a llarg termini. Però el fet és que una campanya viral com aquesta dona molta visualització a la causa, arribant a un gran nombre de gent. Si s’acompanya amb contingut informatiu, missatges de sensibilització i bons consells, pot traduir-se en l’empenta que fa falta a bona part de la ciutadania per anar avançant cap al comerç responsable i sostenible.

Greenpeace, per exemple, ens dona alguns consells i alternatives, com:

1 Canvia les bosses de plàstic per altres reutilitzables, carros o cistells.
2 No usis vasos, plats i coberts de plàstic fora de casa, millor portar-los de casa.
3 Compra a granel tot el que puguis i evita envoltoris innecessaris.
4 Canvia tàpers de plàstic pels de vidre o d’acer inoxidable.
5 Evita l’ús de cosmètics que continguin microsferes de plàstic, com el polietilè (PE) o polipropilè (PP).

Des de Limnos recolzem la causa contra l’ús abusiu del plàstic. Animem a la gent a participar-hi i a prendre nota per seguir-la aplicant, i a fer més pressió als nostres supermercats per evitar aquest excés d’embalatge d’un sol ús, que lamentablement trobem cada cop més arreu.

Recordem doncs que el reciclatge és clau, però encara ho és més la reducció del nostre consum.

our-planet

Documental Our Planet a Netflix – l’article de l’ham del juny-

El nostre planeta és únic. Conté una diversitat de vida i de paisatges immensa i preciosa. Coneixem, però, aquesta diversitat? Our planet, una sèrie documental del creador de Planet Earth i Blue Planet, ens permetrà celebrar la bellesa i entendre la complexitat natural del nostre planeta.

En vuit capítols, la sèrie publicada a Netflix aquesta primavera ens permet explorar en 4k els ecosistemes i comunitats naturals més remotes i boniques del planeta, des de l’Àrtic fins a les denses selves de Sud Amèrica o Indonèsia, acompanyats per la veu de l’expert naturalista David Attenborough. La sèrie, que s’ha filmat durant quatre anys, ens acosta a més de 50 països. Veurem com la diferenciació i especificitat de comunitats animals i vegetals en les diferents regions del món s’ha originat per les característiques físiques que afecten la cada zona. Podrem entendre, a més, com tot i la llunyania, els hàbitats depenen uns dels altres, i com aquestes connexions globals permeten la magnífica diversitat de vida a la Terra.

Seguint la dinàmica de les sèries similars publicades anteriorment, cada capítol se centra en un tipus genèric d’ecosistema (paisatges glaçats, selves, aigües de costa, alta mar, aigua dolça i boscos), més un capítol introductori. En cada un podem apreciar la bellesa de la seva fauna i flora, i tristament ens informem de dades alarmants sobre la regressió o degradació d’aquests paisatges, i de quines són les seves amenaces. Com sempre, l’espècie humana és la principal causa de totes les problemàtiques, com són la pèrdua d’hàbitat per contaminació o degradació, o la sobrepesca i la caça.

No podem conèixer el planeta on vivim si no hem pogut apreciar la bellesa de la biodiversitat i dels paisatges, sense haver entès el perfecte equilibri natural en el qual els ecosistemes se sustenten. No podem saber les conseqüències de les nostres accions si no hem percebut la gravetat de l’amenaça que representa el canvi climàtic per aquest preuat equilibri natural.

Com que sense conèixer no podem valorar, i sense valorar no podem estimar i protegir allò que ens importa, Limnos recomana fermament veure aquesta sèrie documental. No només per la qualitat del documental, el rigor científic i les precioses imatges de fauna i paisatges, sinó també per ajudar-nos a obrir els ulls a la realitat i a prendre consciència de les nostres accions. Perquè si volem conservar el nostre planeta, tots hem d’aprendre a estimar-lo.

greta_yellow

Els moviments socials per frenar el canvi climàtic -l’article de l’ham del maig-

Què hi ha al darrera dels nous moviments socials que lluiten contra el canvi climàtic? Estem vivint realment un canvi social? Seran efectius o acabaran absorbits o desinflats per l’ecocapitalisme?

Des del sector ecologista es veuen amb renovades esperances alguns moviments que s’estan produint. D’una banda tenim el moviment estudiantil “Fridays for future” que s’han estat mobilitzant cada divendres en moltes localitats europees per tal de demanar mesures urgents contra el canvi climàtic. I és que els estudiants tenen molt a dir en aquest tema, perquè al final, son els que més patiran els efectes previstos en les properes dècades degut al canvi climàtic. Curiosament la primera localitat espanyola on es va iniciar aquest moviment va ser a Girona, on un grup d’estudiants es van mobilitzar davant la Delegació de la Generalitat, i ja s’estan dedicant molt esforços per fer-se sentir al Congrés i als mitjans de comunicació. El moviment ha arrelat amb força i ja hi ha mobilitzacions a 100 països, inspirats per l’acció d’una jove activista: la Greta Thunberg.
Hi ha qui des del sector ecologista alerta que el moviment estudiantil ha d’aprofundir en les seves peticions. La veritat és que no només es tracta de no fer servir plàstics, de no contaminar o de comprar eco, realment serà necessari un canvi de sistema, i això implica renunciar a un munt de coses que ens ofereix l’actual societat del consum.

Un altre moviment és el d’Extintion Rebellion” – Rebel·lió contra l’Extinció- XR. Un moviment social nascut amb l’objectiu d’influir en el govern de Gran Bretanya per tal de canviar les polítiques ambiental, i que ho fan des de la resistència no violenta. L’objectiu: minimitzar l’extinció massiva i l’escalfament global. Va néixer per un manifest de 100 acadèmics que van fer una crida a l’acció i ja han realitzat nombroses actuacions de desobediència civil. A la última es van detenir més de 1000 activistes per les manifestacions que van paralitzar la ciutat de Londres. XR ja s’ha constituït a Catalunya en la qual s’hi ha adherit diverses entitats ambientals.

baixa

Cada cop són més persones que creuen que calen accions valentes i de desobediència civil per tal de generar un canvi real en les polítiques ambientals. Estudis socials diuen que només cal una massa mínima per aconseguir aquests canvis. El tema està en saber si serà suficient per fer entendre la gent que cal canviar el sistema, per tal de salvar no el planeta, sinó la nostra societat tal com la tenim actualment, ja que no es pot viure eternament de consumir recursos, en un planeta finit.

CNC19-English-noDate_AltType-G

Que és la Biomarató Banyoles 2019? -l’article de l’ham de l’abril 2019-

La Biomarató és el nom del “City Nature Challenge”, una competició amistosa internacional d’observacions naturalistes. Ciutats i pobles de tot el món competiran entre elles per aconseguir la major quantitat d’observacions d’éssers vius de la seva natura local i publicar-les a internet. Guanyarà qui faci més observacions naturalistes, més espècies d’éssers vius observats, més participants implicats, etc. Enguany participen més de dos centenars de ciutats de tot el món, entre les que estaran Banyoles i Barcelona.

Cada any la Biomarató es divideix en dues parts. El 2019 les dates seran les següents:
• Del 26 al 29 d’abril de 2019 per observar. Fer fotos a plantes i animals.

• Del 30 d’abril al 5 de maig de 2019 per identificar, si cal. Ajudar a identificar el que hem trobat

baixaBuscant organismes vius

Poden ser plantes, animals, fongs… o qualsevol altra evidència de vida (petxines, closques, empremtes…) que trobis a Banyoles i el Pla de l’Estany

Fent una foto

Assegura’t de registrar la localització de l’ésser viu

Compartint

Puja la teva observació al Projecte Biomarató Banyoles 2019 a l’aplicació de mòbil Natusfera

El City Nature Challenge està organitzat pel “Natural History Museum” de Los Angeles County i la “California Academy of Sciences”. A la Biomarató Banyoles 2019 participaran l’INS Brugulat, l’Ajuntament de Banyoles, el Museu Darder i Limnos.
A les biomaratons es pot participar individualment o en grup. Els centres educatius participaran al llarg de les seves hores lectives, i les entitats han organitzat pel dia 27 d’abril un seguit d’activitats gratuïtes i obertes a tothom amb experts en ocells, vegetació i papallones per a facilitar la participació en aquesta manera d’observar la pròpia biodiversitat. Es pot trobar més informació sobre les activitats a https://sites.google.com/insbrugulat.cat/biomarato2019 o a www.limnos.org
És una oportunitat de convertir-se en un ciutadà científic d’una manera divertida i lúdica perquè s’utilitzarà una plataforma de ciència ciutadana com és Natusfera, un quadern de camp per al mòbil, una xarxa social naturalista i una plataforma molt potent per al seguiment de la biodiversitat. Les observacions registrades en Natusfera quedaran disponibles per a tothom i, posteriorment, passaran a formar part de GBIF (Infraestructura Mundial d’Informació en Biodiversitat, per les sigles en anglès), que amb gairebé 900 milions de registres constitueix la major xarxa mundial de dades de biodiversitat. D’aquesta manera les dades seran útils per a la ciència i per afavorir la conservació de la naturalesa de les nostres ciutats.

El resultat final serà que milers de persones de tot el món sortiran a observar la natura al seu voltant.
I els resultats de la competició es faran públics el dilluns 6 de maig de 2019.

observations-icon-150x150 people-icon-150x150 species-icon-150x150