Les entitats ecologistes de Catalunya en contra de la Llei Omnibús de la Generalitat


Entitats convocants: SEO/BirdLife, EdC (federació Ecologistes de Catalunya), IPCENA, ADENC, DEPANA, IAEDEN, GREENPEACE, Ecologistes en Acció de Catalunya, GdT, CEPA i Alternativa Verda-ONG.

El matí, 8 de juny de 2011, les entitats ecologistes i conservacionistes convocants,  han presentat davant els mitjans de comunicació la seva posició enfront l’avantprojecte de llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica, de 26 de maig de 2011, sotmesa a informació pública al DOGC 5891, de 1 de juny de 2011.

D’aquest posicionament comú en destaquem:

1.- La nostra oposició a l’avantprojecte, per la qual cosa demanem abans que res la seva retirada immediata.

2.- La manca de transparència i de participació, i l’esperit antidemocràtic del procediment d’elaboració i tramitació d’aquest avantprojecte del qual cap de les entitats havia estat informada prèviament de la seva elaboració, ni consultada, tot i que afecta a 22 normatives ambientals i que les diverses entitats hem tingut múltiples contactes amb representants del nou Govern.

3.- La vulneració directa de legislació internacional, europea i estatal en diverses de les seves propostes de modificació. Diverses de les modificacions presentades vulneren normativa de rang superior, com les modificacions proposades, per citar alguns exemples, a: la Llei 9/95 de regulació d’accés motoritzat al medi natural; la Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció de cap de Creus; el text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat per Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril; a la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.

4.- La pèrdua de sensibilitat ambiental de tot aquest avantprojecte, pèrdua de sensibilitat que ja va ser constatada amb la desaparició del departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

5.- El retorn a models fracassats que posen en greu compromís de futur l’estat de benestar, ambiental, social i futur energètic.

6.- Les propostes de modificació, molt preocupants, davant aspectes de greus conseqüències com l’avaluació d’impacte ambiental, els residus, l’aigua, etc.

7.- Finalment assenyalar que l’avantprojecte no presenta cap justificació tècnica, econòmica o científica que motivi o demostri el benefici de l’aprovació de cap de les modificacions presentades.

Per tot això les entitats convocants hem presentat de forma conjunta el nostre rebuig a l’avantprojecte i anunciem que, a més de  presentar al·legacions, estudiarem la denúncia davant la CE d’aquells aspectes que vulnerin la legislació europea.

SEO/BirdLife, EdC (federació Ecologistes de Catalunya), IPCENA, ADENC, DEPANA, IAEDEN, GREENPEACE, Ecologistes en Acció de Catalunya, GdT, CEPA i Alternativa Verda-ONG.

Barcelona, 8 de juny de 2011

En marxa el projecte d’aprenenatge i servei de Limnos amb el seguiment de llúdriga a l’Estany.

Limnos va presentar una iniciativa a la 4a convocatòria d’ajuts per a la realització de projectes d’aprenentatge servei 2010-2011 del Centre Promotor d’Aprenentge Servei (APS) que va ser acceptada. El projecte consisteix en oferir als instituts de la comarca una xerrada sobre el projecte de seguiment de llúdriga de Limnos a l’Estany de Banyoles i oferir la participació dels alumnes que ho desitgin en el voluntariat d’aquesta activitat. El Centre Promotor d’Aprenentatge Servei és un espai generador d’iniciatives i confluència d’accions encaminades a facilitar i reforçar els projectes d’APS. És una entitat amb voluntat de servei públic, independent de l’Administració que treballa per associar l’APS a la innovació i la qualitat educativa.
Els objectius de la proposta són els següents: Motivar els alumnes en el projecte, Aprendre a dissenyar activitats de seguiment de la llúdriga, Proposar mesures per afavorir la conservació de la llúdriga, Implicar la comunitat educativa en el seguiment i conservació de la llúdriga, Conèixer els trets bàsics de la biologia de la llúdriga, Incrementar el coneixement de les característiques ecològiques del medi on es fa el seguiment, Valorar la importància del treball en grup, Afavorir el coneixement i l’estimació del medi ambient en general i de l’entorn natural més immediat. En el treball conflueixen una intencionalitat pedagògica i una intencionalitat solidaria en forma d’intervenció ambiental.
Les sessions es van iniciar el mes de febrer al IES Pere Alsius de Banyoles, han continuat aquest febrer a l’IES Brugulat i properament a l’IES Pla de l’Estany. Limnos es mostra molt satisfet de la col•laboració del professorat dels IES en aquesta iniciativa i dels més de dos-cents alumnes que participaran de les xerrades. El grup de voluntariat ambiental de Limnos està obert a la participació de totes les persones. La participació d’estudiants de secundària i batxillerat en aquestes activitats fomenta el coneixement, el treball en equip i reforça el compromís social dels joves aportant nous valors a la societat actual. S’espera que prop de 20 joves acabin participant de les activitats de voluntariat ambiental de Limnos durant el 2011.

Limnos reclama menys creixement urbanístic al nou POUM de Serinyà i rebutja la ubicació de la nova gasolinera

Limnos, Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany – Ecologistes de Catalunya, ha presentat un conjunt d’al·legacions al nou POUM aprovat inicialment per l’ajuntament de Serinyà, demanant menys creixement urbanístic, la desclassificació de la zona industrial del Serinyadell i rebutjant la ubicació de la nova gasolinera. L’entitat considera que el document s’adequa al PLA DIRECTOR URBANÍSTC DEL PLA DE L’ESTANY aprovat l’any passat, tot i que l’entitat, juntament amb una vintena d’entitats més de la comarca, es van oposar a alguns aspectes d’aquest Pla relacionats amb Serinyà.

Limnos estava molt satisfet amb el primer esborrany del Pla Director (l’aprovació inicial), on es  desclassificaven els sectors urbanitzables del Turó de Can Parella SAU-R i la Zona Industrial de Serinyà SAU-I, protegint aquests espais tan interessants des del punt de vista ecològic i social. Malauradament, l’aprovació provisional del PDU va acceptar les al·legacions presentades per l’ajuntament de Serinyà dirigides novament a classificar aquests sòls com a urbanitzables, tot i el rebuig de les entitats ambientals i dels veïns/veïnes del municipi, que s’hi mostraven en contra.

En aquest sentit, per tant, Limnos torna a reclamar que, tal i com preveia l’aprovació inicial del PDU, es desclassifiquin completament aquests 2 sectors anomenats ara PPU-02 i PPU-06 respectivament. Aquest POUM estableix a més una nova àrea de creixement (PPU-01) al Pla de Serinyà, al Nord de la zona urbana, amb una superfície total de 60.368 m2 i una densitat bruta de 14 habitatges/ha. Entenem que els sectors PPU-03 i el PPU-04 són suficients per acabar de relligar el municipi i considerem el PPU-01 innecessari en un context com l’actual en el que no es preveuen noves necessitats de sòl. D’altra banda, Serinyà disposa de gran quantitat de sòl urbà delimitat no construït (PAU –Polígons d’Actuació Urbanística), que s’estima en 21,2 ha de sostre privat, el que permetria construir 114 habitatges (245 habitants). Per tant, creiem que en l’horitzó de 12 anys vista d’aquest POUM, no s’arribarà a construir ni la meitat de tot el sòl urbà disponible.

En el cas de la zona industrial, PPU-06, Limnos es posiciona al costat dels veïns del municipi que reclamen la seva desclassificació atès que se situa en una zona agrícola i forestal d’elevat interès natural que connecta l’Estany de Banyoles amb el Pla de Martís i el riu Fluvià a través del riu Serinyadell. A més, alguns indicis recents apunten que la Llúdriga utilitza precisament aquest pas pel Serinyadell per desplaçar-se d’un lloc a l’altre possibilitant d’aquesta manera la seva presència a l’Estany.

Finalment, el POUM classifica una extensió de 25 ha de sòl no urbanitzable per a la ubicació d’un equipament privat destinat preferentment a estació de servei de carburants i de prestació de la xarxa viària. Aquest sector està inclòs dins el sòl d’especial protecció hidrogeològica del Pla de Martís en la proposta de Pla Especial de Protecció del Clot d’Espolla (aprovat inicialment el 11 de juliol de 1997) i com a zona de protecció en la proposta de límits de Parc natural de la conca lacustre de Banyoles que es va fer arribar a tots els ajuntaments de la comarca el 2007, però que no va tenir continuïtat. Així doncs, aquesta instal·lació s’ubica en una zona d’elevada fragilitat des del punt de vista hidrogeològic i paisatgístic.

Per tot això, Limnos ha reclamat a l’ajuntament:

  • Que no es desenvolupin el sectors urbanístics PPU-01, PPU-02 i PPU-06 i que es classifiquin com a sòl no urbanitzable.
  • Que no es desenvolupi el PEU-04 o que, en tot cas, es busqui una altra ubicació on l’afectació al Pla de Martís i al seu sistema hidrològic sigui menor.

Serinyà, 2 de març de 2011

Limnos lamenta la mort d’una llúdriga atropellada a Vilert

El passat dimecres 2 de febrer una llúdriga femella va ser atropellada al passallís de Vilert al pas pel riu Fluvià dins el terme municipal d’Esponellà (Pla de l’Estany). L’exemplar estava viu encara en el moment de la troballa, però va morir poca estona després per l’impacte. Els agents rurals van acabar recollint l’exemplar.

La notícia contrasta amb les noves fotografies de llúdriga obtingudes a l’Estany de Banyoles, i posa de manifest la fragilitat dels nostres espais naturals i de la nostra fauna. El diumenge anterior era també ferit per un caçador un aligot a la zona de Puigpalter, mostrant que encara ara els animals estan sotmesos en gran mesura a l’impacte negatiu de les activitats humanes i a actituds desaprensives per part d’una minoria.
També Limnos vol manifestar el seu malestar i descontentament pel manteniment de l’activitat de la planta de tractament d’àrids a la zona de Vilert que genera un gran trànsit rodat de camions precisament al passallís de Vilert. Sense saber del cert si ha estat un camió o un altre vehicle qui ha causat l’accident, Limnos creu necessari aprofitar per insistir en una problemàtica ambiental encara pendent de solució. Tant Limnos com l’AAVV de Vilert i Centenys han realitzat actuacions per demanar l’aturada d’aquestes activitats i fins i tot han realitzat propostes concretes per evitar el pas de camions pel passallís argumentant l’impacte sobre l’entorn, sobre la fauna i sobre els veïns de la zona. Malgrat tots aquests esforços, es demostra com no només Limnos i els veïns hi han perdut amb la legalització de la planta, sinó que probablement de retruc també es veu afectada la fauna.
Limnos, Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany lamenta la mort d’aquest exemplar de llúdriga, una espècie emblemàtica i fa les següents consideracions:
  • 1. Denunciem la poca protecció dels hàbitats on habita la llúdriga i l’excessiva pressió antròpica que s’hi exerceix.
  • 2. Demanem una millor regulació dels usos al Fluvià que potenciïn la recuperació d’espècies emblemàtiques com la Llúdriga. En aquest sentit demanem que el consorci del Fluvià es posi en marxa ja amb mesures efectives.
  • 3. Tanmateix volem felicitar les apostes de millora i conservació del medi natural que està duent a terme el Consorci de l’Estany que possibiliten la recuperació d’hàbitats favorables a la presència de la Llúdriga a la nostra comarca.
  • 4. Reclamem mesures per reduir la velocitat del pas de vehicles pel passallís de Vilert, especialment dels camions procedents de les plantes d’àrids i per millorar la senyalització del passallís.
Banyoles, 14 de febrer de 2011

Es celebra el Dia Mundial de les Zones Humides 2011

Una setantena de persones assisteixen als diferents actes organitzats pel Consorci de l’Estany, l’Associació Limnos i el Museu Darder.
Espai d’interpretació de l’Estany  en motiu del Dia Mundial de les Zones Humides. Aquesta diada commemora la signatura del Conveni Ramsar per a la protecció d’aquests ecosistemes signat el 2 de febrer de 1971. Ramsar és el primer tractat modern, de caràcter intergovernamental, sobre conservació i ús sostenible dels recursos naturals. El Dia Mundial de les zones humides té com a objectiu divulgar el valor d’aquests tipus d’espais naturals, uns dels més productius i rics de la Terra i, a la vegada, dels més fràgils i amenaçats. Aquest any es compleixen 40 anys de la signatura del conveni.
Amb aquest pretext, i des de fa uns anys, s’organitzen activitats per tal de promoure el coneixement i estudi del patrimoni natural i cultural de les zones humides de la comarca, un dels espais més singulars de Catalunya, així com divulgar-ne els seus valors i fer ressò de la importància de la seva protecció i conservació.
El format de les activitats està consolidat des de fa uns anys amb una jornada de xerrades el dissabte a la tarda i una visita guiada el diumenge al matí. Com cada any es va destinar un espai a la presentació de treballs de recerca naturalista realitzats per estudiants de batxillerat. Els treballs presentats van ser:
  • -Seguiment de la població d’ocells a la Puda. 10 anys d’anellament a càrrec de Gerard Funosas de l’IES Josep Brugulat.
  • -De fora vingueren i de casa ens tragueren a càrrec de David Funosas de l’IES Josep Brugulat, un treball sobre espècies exòtiques.
  • -Els ocells migratoris del Pla de l’Estany a càrrec de Marc Fusellas de l’IES Pere Alsius.
La resta de presentacions van servir per divulgar el patrimoni cultural de la comarca associat a les zones humides. Concretament es va parlar del Parc Arqueològic-Poblat Neolític de la Draga, unes restes arqueològiques que s’han mantingut intactes des de fa més de 7.000 anys gràcies a l’ambient humit on han restat tots aquest temps. Les presentacions van ser:
  • -Paleoambient durant la prehistòria recent a l’Estany de Banyoles. Una reflexió històrica a càrrec de Raquel Piqué (UAB), arqueòloga.
  • -Resultats de les prospeccions arqueològiques a la vora de l’Estany i de les darreres intervencions en el jaciment neolític lacustre de la Draga a càrrec de Xavier Terradas/Antoni Palomo (CSIC-IMF), arqueòlegs.
Una quarantena de persones van assistir a les presentacions.

El diumenge al matí, i lligant amb les presentacions del dia abans, es va organitzar una visita comentada al Parc Arqueològic-Poblat neolític de la Draga a
càrrec de Toni Palomo, un dels arqueòlegs que ha realitzat les darreres excavacions.
Unes vint-i-cinc persones van assistir a la visita.

Fotografiada la Llúdriga a l’hivern a l’Estany de Banyoles

Limnos confirma la presència de la llúdriga (Lutra lutra) també a l’hivern, a l’entorn de l’Estany de Banyoles.
Durant la nit del 7 i el 10 de gener de 2011 gràcies a una càmera digital de fotografia nocturna s’ha pogut fotografiar la llúdriga per segona vegada a la zona de Can Morgat (Porqueres). Aquesta dada te doble importància ja que els mesos d’hivern és quan minva més la seva activitat i els seus rastres són menys abundants. La primera vegada que es va fotografiar va ser l’agost de 2008.
Durant el 2010 els voluntaris de Limnos han realitzat quatre jornades per al seguiment de rastres de llúdriga. Els resultats han estat positius i en totes les jornades s’han detectat punts amb rastres. Tot i que comparativament, els resultats de 2009 i 2010 han estat molt menors que el 2008. Durant el 2011 Limnos preveu continuar amb les sessions de seguiment d’aquesta espècie a l’entorn de l’Estany.
A més de la llúdriga s’han pogut captar altres mamífers en el mateix punt, com la geneta, la guineu, la fagina, el teixó, el ratolí de bosc i el visó americà, deixant de banda el visó americà (que es tracta d’una espècie forana) és una excel·lent notícia per l’espai i per la comarca poder confirmar l’observació d’aquests mamífers, ja que al ser espècies nocturnes solen passar desapercebudes i no es fàcil determinar la seva existència. A més, el fet de trobar-les totes en una mateixa zona, li confereix moltíssim valor ecològic, i és indicados de la bona salut ecològica de l’Estany de Banyoles.

Totes les imatges a :

http://natura-plaestany.blogspot.com/2011/02/fotografiada-la-lludriga-i-6-especies.html

Més ànecs collverds i d’altres espècies en el XVIIè cens d’ocells aquàtics hivernants del Pla de l’Estany del 2011

Un augment del nombre d’ànecs collverd, la presència d’altres espècies d’ànecs i la disminució de gavians són els fets a destacar del cens de 2011. També cal anomenar un cigonya que s’ha vist a la zona de la Puda i el manteniment del dormidor d’esplugabous a La Draga. Per la resta d’espècies es mantenen els valors habituals de les espècies comunes de l’Estany.

Un any més, aquest gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Bona part dels resultats i de la metodologia es pot consultar a http://censhivernal.blogspot.com/

Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995 i a l’Illa de Fares des del 2001 (aquest any coordinat amb naturalistes de la Garrotxa). Aquest any el cens s’ha realitzat dissabte 15 de gener a l’Estany i el mateix dia al Fluvià fet per ornitòlegs de la Garrotxa, tot i que s’han recollit totes les dades interessants entre el 10 i el 20 de gener.

Enguany destaca el nombre d’ànecs collverd que ha augmentat respecte els últims 6 anys. Aquest augment segons Limnos podria estar relacionat amb que durant l’últim any s’ha detectat que diverses persones porten menjar als ànecs a l’estanyol del Vilar, fet que pot haver afavorit una major reproducció i supervivència dels ànecs. Paral·lelament hem de destacar la presència d’altres espècies d’ànecs com el xarxet, el griset, el xibec i el morell cap-roig, que confirmen un augment de la diversitat d’espècies hivernants a l’Estany. Per segon any seguit es manté el  dormidor a les ribes de l’Estany d’esplugabous, uns ocells blancs que veiem en camps de conreu. També es va poder comptar una cigonya, segurament un dels integrants de la parella que aquest any han criat a la zona de La Puda.

Pel que fa a la resta d’espècies, la majoria mantenen valors similars a altres anys el que fa pensar en l’estabilitat. Com sempre s’han vist altres espècies comuns però escasses com el blauet, cabusset, les polles d’aigua, els becadells i els bernats pescaires. Cal destacar com a dada negativa com cada any la presència d’individus d’ànecs híbrids, domèstics i oques de granja, inclosa una oca egípcia i un ànec mandarí, que en no ser d’origen natural no són vàlids pel cens.

Una de les dades més debatudes de cada any és la presència de gavians que han presentat unes xifres molt baixes, les menors en un gener de tots els cens registrats des de 1995, i que fins i tot té valors inferiors al de les gavines que solen ser més escasses. Sorprèn també aquesta dada pel fet que al setembre de 2010 s’assolien màxims superiors als 2000 exemplars de gavià a l’Estany. No es sap segur a que es deu aquesta disminució podent ser per variacions naturals de l’espècie, perquè s’ha acostumat a dormir a altres llocs, com a sobre naus industrials, o si han estat espantats pel reproductor de xisclets que funciona algunes nits en una de les pesqueres del sud de l’estany col·locat per un particular.

Paral·lelament també s’han fet censos al riu Fluvià, a l’Illa de Fares, on s’han comptabilitzat un dormidor de corb marí gros, un ocell gran que podem veure per l’Estany i el Fluvià capbussant-se per menjar peixos de l’aigua.

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possibles sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental.

Pla de l’Estany, 31 de gener de 2011

Limnos reclama que el model de gestió de l’aigua de l’estany tingui en compte el seu equilibri ecològic

Proposa que es limiti el cabal d’extracció a un màxim de 8.000 m3 al dia, que es descarti l’ús del pou de Lió i que es destinin part dels beneficis de l’empresa explotadora a la preservació de l’Estany.
Limnos- Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany ha presentat tres al•legacions al projecte de canvi del model de gestió del subministrament de l’aigua potable, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Banyoles. Considerem que el model de gestió de subministrament de l’aigua potablede Banyoles té unes implicacions ambientals notables ja que l’aigua que s’extreu prové de l’Estany de Banyoles, un espai de gran valor natural i amb un equilibri ecològic delica
t. Per això -més enllà d’altres connotacions econòmiques o de procediment- pensem que qualsevol canvi en el model de gestió requereix un estudi amb profunditat sobre les afectacions que pot tenir sobre el medi natural i sobre quines clàusules es poden introduir per garantir la seva protecció.

Limnos ha presentat tres al•legacions per tal que s’incorporin clàusules en el conveni de creació de l’empresa mixta que garanteixin l’equilibri natural de l’Estany de Banyoles:
  1. Que únicament es pugui utilitzar l’aigua directament de l’Estany i no de pous artificials que explotin l’aqüífer que l’alimenta. La utilització d’aquests últims suposaria reduir el cabal d’entrada d’aigua a l’Estany de Banyoles i això faria més lenta la renovació de l’aigua, causant greus perjudicis no només a nivell ecològic sinó també de percepció social de l’Estany de Banyoles. En aquest sentit s’hauria de fer una menció expressa a descartar l’explotació de l’aigua del pou de Lió.
  2. Que el volum extret d’aigua no pugui ser superior als 8.000 metres cúbics al dia i no es destini fora de la comarca del Pla de l’Estany. D’aquesta manera es recolliria el compromís assolit per tots els grups polítics en el Ple Municipal de 27 de setembre de 2010 d’imposar aquestes condicions en les futurs acords de concessió. Un increment excessiu del cabal d’extracció de l’Estany tindria conseqüències negatives sobre els recs de desguàs, comprometent els seus usos socials i agrícoles i la funció de connector ecològic.
  3. Que un percentatge dels beneficis obtinguts per l’empresa mixta vagin a un Fons destinat a l’estudi, gestió i preservació de la Conca Lacustre de l’Estany de Banyoles. Segons l’equip de govern (en el document “55 preguntes i respostes sobre l’operació”) el cànon d’aprofitament de l’aigua té com a objectiu el manteniment i conservació de l’Estany, però aquesta afirmació queda desacredita quan es diu que l’anticipació del cànon servirà per reequilibrar els comptes municipals afectats per la crisi econòmica i per la manca d’estalvi net en èpoques anteriors. Per això cal cercar un altre instrument que permeti que part dels beneficis es destinin directament a estudiar i protegir el sistema natural que permet que puguem gaudir d’aquesta aigua.
Limnos-Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany
Banyoles, 29 de desembre de 2010

En mans de qui deixem la gestió de l’aigua potable del bé comunal del’Estany de Banyoles ??

Dimarts a 2/4 a de 8, tal com s’havia informat, hi hagué una primera trobada –convocada per ICV- per analitzar el què pot significar l’avantprojecte aprovat a l’ajuntament de Banyoles en un Ple extraordinari per part de l’equip de govern (CiU i Plataforma-PSC) i amb els vots en contra d’ICV i ERC, respecte a la creació d’una empresa mixta (capital privat amb un 80% de les accions i municipal 25%) per al servei d’aigua potable amb drets fins el 2060.

Considerant que l’Estany de Banyoles i les seves aigües són propietat comunal del poble de Banyoles i per tant els ciutadans els seus reals propietaris, dit acord lesiona i no té en compte:

·        el dret dels ciutadans a determinar-ne les condicions i decidir sobre què i com utilitzar la seva propietat

·        que tal com explicita el conveni pot arribar a trencar l’equilibri ecològic de tota la conca lacustre

·        que hipoteca el futur de tots els nous governs municipals que en el futur tinguin la responsabilitat de governar la ciutat

·        que comportarà un important increment del rebut de l’aigua i on l’ajuntament ja no hi tindràs dret a decidir aquest import

·        que no és més que una acció empresarial que cerca incrementar beneficis (el control dels recursos energètics i alimentaris són essencials) i que pot comportar que a la llarga o a mig termini el control d’aquesta empresa vagi a mans de monopolis externs a la ciutat.

·        no es dóna cap entrada ni representació als consumidors (en aquest cas propietaris) en cap òrgan de gestió i control.

·         queda clar que al darrera hi ha forts interessos econòmics: uns per reduir el dèficit pressupostari actual de l’Ajuntament sense tenir en compte el que aquest fet comportarà pel futur i, per altra banda l’ocasió de negoci que hi veuen empreses i banca.

Aquest avantprojecte serà aprovat definitivament en el Ple del 27 d’aquest mes a no ser que s’actuï de manera immediata. Les al·legacions a aquest acord previ poden presentar-se fins el 23 de desembre.  Davant la urgència de prendre posicionaments i actuacions davant aquest acord ahir es va constituir la “Plataforma ciutadana per la defensa dels drets a la propietat de l’Estany de Banyoles”  convocant-se la primera reunió  de dita Plataforma per demà a 2/4 de 8 a l’Alberg de la Joventut de Banyoles.

Avui a 2/4 de 8 es convoca una nova trobada a l’Alberg de Joventut de Banyoles convidant a partits polítics, entitats, associacions,… i a tothom que a títol personal hi vulgui ser present. L’objectiu serà el de planificar i organitzar la resposta ciutadana que es consideri més adient.

Considerant la importància d’aquesta reunió forà bo mirar de ser-hi presents representat a entitats o a títol individual i escampar aquesta informació a totes aquelles persones que creieu els pot interessar i poden estar conscienciades davant aquest afer.

Podeu consultar el web: http://aiguadebanyoles.wordpress.com/

Dimarts a 2/4 a de 8, tal com s’havia informat, hi hagué una primera trobada –convocada per ICV- per analitzar el què pot significar l’avantprojecte aprovat a l’ajuntament de Banyoles en un Ple extraordinari per part de l’equip de govern (CiU i Plataforma-PSC) i amb els vots en contra d’ICV i ERC, respecte a la creació d’una empresa mixta (capital privat amb un 80% de les accions i municipal 25%) per al servei d’aigua potable amb drets fins el 2060.

Considerant que l’Estany de Banyoles i les seves aigües són propietat comunal del poble de Banyoles i per tant els ciutadans els seus reals propietaris, dit acord lesiona i no té en compte:
·        el dret dels ciutadans a determinar-ne les condicions i decidir sobre què i com utilitzar la seva propietat
·        que tal com explicita el conveni pot arribar a trencar l’equilibri ecològic de tota la conca lacustre
·        que hipoteca el futur de tots els nous governs municipals que en el futur tinguin la responsabilitat de governar la ciutat
·        que comportarà un important increment del rebut de l’aigua i on l’ajuntament ja no hi tindràs dret a decidir aquest import
·        que no és més que una acció empresarial que cerca incrementar beneficis (el control dels recursos energètics i alimentaris són essencials) i que pot comportar que a la llarga o a mig termini el control d’aquesta empresa vagi a mans de monopolis externs a la ciutat.
·        no es dóna cap entrada ni representació als consumidors (en aquest cas propietaris) en cap òrgan de gestió i control.
·         queda clar que al darrera hi ha forts interessos econòmics: uns per reduir el dèficit pressupostari actual de l’Ajuntament sense tenir en compte el que aquest fet comportarà pel futur i, per altra banda l’ocasió de negoci que hi veuen empreses i banca.

Aquest avantprojecte serà aprovat definitivament en el Ple del 27 d’aquest mes a no ser que s’actuï de manera immediata. Les al·legacions a aquest acord previ poden presentar-se fins el 23 de desembre.  Davant la urgència de prendre posicionaments i actuacions davant aquest acord ahir es va constituir la “Plataforma ciutadana per la defensa dels drets a la propietat de l’Estany de Banyoles”  convocant-se la primera reunió  de dita Plataforma per demà a 2/4 de 8 a l’Alberg de la Joventut de Banyoles.

Avui a 2/4 de 8 es convoca una nova trobada a l’Alberg de Joventut de Banyoles convidant a partits polítics, entitats, associacions,… i a tothom que a títol personal hi vulgui ser present. L’objectiu serà el de planificar i organitzar la resposta ciutadana que es consideri més adient.

Considerant la importància d’aquesta reunió forà bo mirar de ser-hi presents representat a entitats o a títol individual i escampar aquesta informació a totes aquelles persones que creieu els pot interessar i poden estar conscienciades davant aquest afer.

Podeu consultar el web: http://aiguadebanyoles.wordpress.com/

Recullen firmes per demanar que el Museu Darder torni a obrir entre setmana

Diverses entitats signen un manifest a partir del qual es recolliran firmes de suport per demanar que el Museu Darder.Espai d’Interpretació de l’Estany obri de nou les portes entre setmana. També manifesten la necessitat d’un major compromís municipal en el desenvolupament de polítiques de conservació de promoció del patrimoni cultural i natural de la ciutat de Banyoles.


El manifest es presenta davant la decisió de l’ajuntament de Banyoles de no obrir les portes del Museu Darder entre setmana en aplicació del seu pla de sanejament econòmic. Els promotors del manifest  expressen el seu rebuig unànime a aquesta decisió i en demanen de nou l’obertura justificada pel valor sentimental, cultural, històric i turístic del Museu. Els efectes socioculturals dels museus es mesuren en termes d’educació, promouen el creixement del nivell cultural, entretenen la gent, són font de lleure i punts de trobada per al diàleg fomentant l’harmonia i la integració social. És per aquesta raó que una ciutat com Banyoles, capital de la comarca del Pla de l’Estany, no es pot permetre el luxe de tenir tancat un Museu d’un valor històric, cultural i social com el Museu Darder. No cal oblidar tampoc el valor sentimental, que té i ha tingut el Museu Darder, pel que ha significat per moltes generacions de banyolins i gent d’arreu que havien visitat l’antic Museu i s’havien endut en el record aquelles olors i aquelles visions que el feien tan especial. Gairebé 100 anys d’història d’un Museu, que ha viscut inundacions, polèmiques, i una flamant renovació el 2007 que el posava a punt per a encarar els nous reptes del futur, més modern i més adaptat als nous temps, mesures que no han impedit el seu tancament a la primera oportunitat en que hi han hagut dificultats.

És del tot necessari per a Banyoles i en general per a la comarca del Pla de l’Estany que els Museus siguin dinàmics i emprenedors, ja que farà que siguin part de l’engranatge que mou l’economia de la comarca i sigui font de desenvolupament social.

Les entitats que inicialment hi donen suport son: Limnos, Astrobanyoles, Mesa Cívica per la Llengua del Pla de l’Estany, Projecte Sonora, Aprimmat, AAVV de Vilert i Centenys i Plataforma Vall de Miànigues. A partir d’avui es farà l’inici de la recollida de firmes. Per sol·licitar una còpia del manifest i el full de recollida de firmes es pot contactar amb Limnos (limnos@limnos.org).

Banyoles, 16 de novembre de 2010